I hem de parlar també d'una de les protagonistes d'aquesta setmana,
de fet en concret de la nit i matinada del 23 al 24,
que és la Revetlla Sant Joan i la protagonista ens referim a la coca de Sant Joan,
aquest dolç que potser no a tots agrada, però a la majoria sí que la consumeix, podríem dir.
Teníem nosaltres a l'Eduard Casanovas de la Bombonera,
ubicat just al darrere de l'esclat, si encara no l'han vist, farem el recordatori.
Eduard, bon dia.
Què tal, bon dia, Mireia?
Bon dia, gràcies per tornar a trepitjar l'emissora.
Un plaer.
I explicar-nos una mica més d'aquest món més dolç i que, a més, innoveu i diferencieu també des de la Bombonera.
Si vols, fem el recordatori d'on us trobeu, per si hi ha algú que diu d'on esteu parlant ara?
Sí, a veure, som una botiga que està a Sant Jus d'Esvern, a la plaça de Montserrat Roig.
Concretament és carretera Reial 159, local 3, però és més divertit dir plaça Montserrat Roig.
I estem allà, som els parasols de color blau cel.
Sí, cert.
I portem ja, doncs mira, un any i mig.
Sí, oi? Anava a fer una mica el recompte.
Sí.
Felicitats per aquest any i mig.
Gràcies, gràcies. Esperem que la cosa ja sigui normalitzada completament i ens trobem ara mateix en un període estiu-en total que es nota.
Sí.
Hi ha molta gent que marxa, però, bueno, la botiga s'està consolidant i a poc a poc anem pujant.
I, a més, teniu parasols i per la posició del sol i on esteu ubicats a la tarda teniu l'ombra del propi edifici, que és un què?
Sí, sí. Nosaltres es pot dir que a partir d'ara, per exemple, que serà el sostici d'estiu d'aquí a poquet, el que tenim és que a la una ja no ens dona el sol i això es nota.
Però també els parasols ajuden moltíssim perquè el terreno s'escalfa i s'està bé.
La veritat és que la terrassa triomfa. És un punt important que, bé, a veure si seguim tenint-lo gratuït per parlar a l'Ajuntament i que ens segueixi donant un cop de mà al petit comerç, que ens fa falta.
I, a part, com dèiem, tenim la coca de Sant Joan, que és una mica la protagonista, que imagino que en parlem avui, però ja fa dies o setmanes que esteu preparant, cuinant, no sé si per encàrrec també, en feu, no sé, com ho veu en aquest moment.
Sí, estem vivint-lo una mica com sempre. La gent a encarregar li costa, tot i que sap que la celebració es farà.
Sí, costa que sempre és les minuts, allò de... Ai, mira...
Sí, és molt curiós perquè tant el Tortell de Reix, per exemple, com les mones o coses així, jo estic sorprès de la poca anticipació que hi ha.
S'ha de pensar que som un petit comerç, que la nostra producció és limitada i, clar, si nosaltres sabem quantes coques hem de tenir, és molt millor.
Ens permet, clar, ens permet fer la fermentació de la massa i tot, la que toca.
Si no, també és una cosa molt evident, nosaltres no podem fer que ens obrin 40 coques, és un desastre.
Pel petit comerç hem d'anar a encertar-la, que és ben difícil.
Clar, no, i a part que si ve algú... No, mira, ja no em queda. Clar, no és que no em quedin, és que no l'has reservada, no?
Que no marxi un client sense una coca, ben l'ha pogut reservar.
Sí, i ens va passar, a Reix ens va passar. I potser, doncs dir, si hem tingut una dotzena més, ens haguéssim menut a l'últim moment.
Però és que tenir-lo i no després que ningú em demani i es quedi a la botiga, és un desastre, no?
Sí, malbaratament alimentari, també, no?
Totalment. I bé, com que anem tan ajustats en tot, doncs ens hem intentat encertar-la.
Però sí, sí, ara esteu totalment en temps de fer la reserva.
Sí, oi? A tres dies vista, sí, eh?
Sí, i tant.
No pureu a l'últim minut ni a l'última hora.
Si pot ser, no. Farem previsió, intentarem treure la bola aquesta de cristall per endivinar.
Sí, no?
Però si ens ho posem més fàcil, millor.
Clar, perquè l'any passat no sé si serveix com a referent de...
Clar, ho dic per la situació també, que estàvem mitges encara amb, no sé, més confinaments i restriccions.
I restriccions, clar, no sé si aquelles xifres us serveixen per comparar aquest estiu, aquest any, bueno, aquest Sant Joan.
En quant a números de coques...
Clar, ens la jugarem...
Anirem a una quantitat de coques similar a la que es va fer l'any passat.
Però no ens atrevim a fer-ne de més perquè no sabem.
És cert que molta gent marxarà fora.
I també és cert que el Boca Orella està funcionant ja des de fa temps
i les persones que han vingut o han tastat algun tipus de pastís nostre,
doncs intentaran tenir-la.
Això ja ho sabem perquè ens ho diuen.
Però està costant, està costant que la gent reservi.
Bé, esperem que vinguin ara, aquesta setmana a reservar.
Sí, home, sí.
I els que marxen de pont també se la poden endur.
I tant.
Vull dir, a veure, que clar, sabem que el divendres és festiu,
hi ha gent que pot aprofitar aquests quatre dies,
hi pot marxar el dijous a mitja tarda o migdia,
però la coca te la portes igual que te la portes la tovallola.
Totalment.
A més a més, s'ha de pensar que les nostres coques,
com que estan fetes amb producte de molta qualitat,
tenen aguante, en el sentit que si te la portes a fer un viatge a dues hores,
te'ls aguantarà perfectament.
Les ha de portar a dintre amb tu,
doncs que estigui, a més, ben conservada.
Amb l'aire condicionant, no?
Que no li doni l'aire directament tampoc, perquè s'assequi,
però, bueno, que tenen molt d'aguante.
És cert que qui se'n vagi molt lluny,
doncs a mi, una de nata no se la pot endur.
Però sí que té les altres, vull dir, que no té cap problema.
La més resistent és la coca de llardons.
La més resistent.
Sí.
Té menys amàs, no?
Que aquesta també, en el sentit que no ha de patir res.
Després la tradicional de Sant Joan,
que és la que porta la fruita,
això també és molt resistent, en aquest sentit.
Hi ha menys la que té crema.
La que té crema és més delicada.
I després les farcides.
És l'hora de fer el segon esmorzar, saps?
Sí.
I després les farcides, doncs clar,
aquestes són les que potser han d'anar sabent-ho,
la podem donar més freda del que toca
i aguantar bé el viatge.
Però, bueno, són totes molt bones.
Vull dir, hem de pensar que qualsevol de les que tenim serveix.
En tenim set tipus, oi?
Set tipus.
Set varietats.
Tot i que dius que la gent encara no està massa acostumada a fer la reserva
i això, teniu igualment peticions diferents?
Jo dir, mira, jo, no sé, tinc algun tipus d'intolerància,
o a casa, no sé, la fruita no ens agrada dins, però fora sí, jo què sé.
A veure, si algú volgués una sense fruita,
jo crec que la seva sortida és la de sucre i pinyons.
És la més raonable, també és la més econòmica de totes
i seria potser la més desitjable en aquest sentit.
Clar, nosaltres, gluten free i tot això, no és viable.
No en podem tenir.
I aleshores, però, bueno, si algú necessités un pastís, per exemple,
que volgués encarregar-ho, ja hauria de fer-ho ja.
Perquè nosaltres ara ens concentrarem a Sant Joan completament
i serà molt complicat que algú vingui a demanar-nos un pastís especial.
I, bueno, si és per celebrar Sant Joan, procurarem donar-li servei, això sí.
Però haurà de venir a consultar-ho.
Clar, perquè les coques en si són aquests set tipus, no?, de varietat.
Sí.
O poden afegir o treure allò de dir el gust?
Bé, en principi ja et dic que podem eliminar la fruita
i llavors ja tens la coca de sucre i pinyons.
Si no vols farcida, doncs tens quatre varietats per tenir.
Vull dir que, en principi, està ajustat.
Demanar a algú molt especial és el que et dic
que hauríem de venir, si no, avui demà.
Clar, clar, demanar-ho un conjunt.
Després ja direm que no, perquè és que no ens dona la vida.
Clar, clar.
I feu tot el procés de nou?
A mi m'agrada preguntar-te des del moment de decidir
i gairebé de fer el croquis del dibuix de la coca.
En aquest cas, feu tot el procés, vosaltres, a la vostra cuina.
Completament.
Sí, nosaltres hem de pensar que tots els productes
es compren de molta qualitat.
La farina de blat és farina de blat del top que podem
i estem treballant amb les mateixes de sempre.
No baixem la qualitat, res, res, res.
És veritat que ara s'ha pujat tot molt.
hem tingut una catàstrofe en els preus
perquè estem absorbint moltíssim marge nosaltres,
més que res perquè també la botiga és jove
i no podem ara representar i passar
realment el que hauríem de fer.
Però, bueno, l'esforç és molt gran
però hem hagut de pujar una mica.
Però és respecte a l'any passat, que és impossible.
Però hem fet pujades d'un i dos euros,
tampoc us penseu.
I, en canvi, tenien que haver pujat des de 6 a 7 i 8 euros.
Aquest és el marge que has d'assolir, no?
Ha d'assolir la bombonera com a...
Hem decidit ajustar preus en aquest sentit.
Perquè, clar, a part de produir, tens que fornejar,
la llum està al doble, és una bogeria.
De fet, ara paguem més de llum que de lloguer.
Uau!
Que això és fàcil de dir, però és una barbaritat.
Mare de Déu!
No té sentit, on estem ara.
I segueixo sense entendre el tema de l'algoritme,
que l'última energia sigui la que determini el preu de tot.
Això només passa aquí.
I no crec que hi hagi cap negoci que vagi d'aquesta manera.
No.
I esperem que això s'hagi de canviar, perquè és insostenible.
I, aleshores, el que sí que hem de fer és això,
un sacrifici gran en el tema del marge.
Però també preferim que la gent vingui
i pugui endur-se la seva coca,
que també és important per nosaltres,
que es pugui gaudir de la festa.
Home, sí.
Sí.
La festa de Sant Joan, a més a més,
pels pastissers és important.
I nosaltres necessitem que el públic us apropeu
a patir comerç, ja sigui la bombonera o qualsevol altre.
I aquí diu les...
Una mica com el Dia de Reis, no?
Clar.
Una mica els protagonistes també, no?
Els pastissers.
Clar.
Danyos, bueno.
No, també que, ojo, que no us enganyin, eh?
Què vols dir?
Que no us enganyin.
Bé, al cap d'any va haver-hi una gran superfície
a la qual, clar, a la qual se li va denunciar
perquè el que el producte de Tortell de Reis no ho era.
No hi havia res del que era tradició en el de Tortell de Reis.
Sí, sí, és barat, però al final, a veure...
Un brioix.
No, no sé què.
Si hagués sigut brioix, no hauria estat denunciat.
Ah, val, val, val.
Però bé, en això us demano als que estigueu ara sentint-me
que us apropeu a la petita botiga, sisplau.
Sí, home, sí.
I a més, sapient que hi ha aquesta varietat
que al final, per gustos, els colors,
però segur que algunes d'aquestes també els encaixen, no?
Sí.
Mira, de farcides en tenim...
Jo tinc molt clar la que vull.
Sí.
Jo tinc claríssim.
Fàstic, ara et prendré nota i me l'enduc a la reserva.
Això també.
El que tenim de farcides és la de nata, la de trufa
i després també una de crema vainillada,
que no és la crema tradicional d'ou aquesta,
sinó que porta més vainilla i és més suau,
més elegant, potser, i et dona un joc diferent.
Aquestes són grandetes, són de 10 a 12 persones.
Bueno, o no, o de dos, perquè això depèn del sac de cadascú.
Home, sí, però entre dos a jo, mare de Déu.
I després tenim les típiques tradicionals de sempre,
que és la de sucre i pinyons, que seria molt bàsica,
la de fruites de tota la vida,
i després tenim la que porta la crema per sobre
i la de llardons.
Llavors, apreciacions importants,
la fruita que porten les nostres coques
ens la fem nosaltres, tota.
O sigui que tot el procés és amb fruita des de zero,
portar directament de petits productors que ens rodegen
i posada a la producció.
Sí, tot el procés aquest de, no sé com és, eh?
Sí, no comprem la fruita.
Exacte, no la comprem fort, ens la confidem nosaltres.
Això, confitar-ho en sortia.
Està totalment confitada per nosaltres.
I després, tot el que es fa servir,
l'ou també directe de gallines del costat,
tot el procés traçat, tenim la certificació de tot.
Per tant, heu de pensar que són coques segures,
alimentàriament parlant, i bé, nutritives també, evidentment.
I de proximitat.
I de proximitat.
Això sí, molt important.
Llavors, a partir d'aquí seria qüestió de venir i remenar,
i tenim preus entre 20 euros i 40,
perquè depèn una miqueta de la coca que t'agafis.
És cert que les que no estan farcides són un xinc més petites,
i podríem dir que és entre 8-10 persones.
Les farcides, clar, com que s'esparteix moltes vegades
de la base del brioix que tenim de les altres,
doncs bé, queda més gran i té més pes.
I bé, totes bones.
I podem triar i remenar la que vulgueu.
Sí, sí, se m'està fent la boca a aigua,
allò que es diu més per l'hora i et dic a cada les 12.
Home, clar, i ara un segon cafè amb un trosset de...
Clar, si són menys persones, per exemple,
en feu de més petites, anem a preguntar,
o la mínima, és a dir, hi ha un tamany mínim, no?
Sí, les fem totes iguals,
perquè també ara veiem que les celebracions
són les en general.
Heu de pensar també que una coca de les nostres,
si es posa...
Doncs és això, que pots esmorzar el dia següent, no?
Exacte.
O tornar a fer el postre, exacte.
Es va aguantant.
Evidentment no duren perquè us les mengeu,
però si no us la mengéssiu,
perfectament en dos dies encara es pot menjar.
Les farcides s'han de guardar...
Mollat així amb cafè també un matí, no?
Sí, perfectament.
La de llardons aguanta perfectament.
És una coca que és longeva,
igual que la de pinyons,
i et dic que les més delicades tenien...
Bueno, que les que estan plenes, clar.
Sí, aquestes s'ha de vigilar
de no deixar-les a temperatures,
que no toca.
Però, vaja,
no heu de tenir cap problema
menjar-la el dia següent.
I tant que sí.
I per fer la reserva
és millor trucar a venir...
No sé si també teniu el servei per la web,
a montbonera.cat,
no sé si per allà també poden fer la reserva.
Les reserves s'han de fer per telèfon
o venint a la botiga.
Evidentment,
la reserva real és el que ve
i la deixa ja pagada.
Això és una reserva real.
Nosaltres avisem,
sobretot els que venen
i la deixen pagada
poden venir-la a recollir
l'últim moment.
Els que tenen la reserva
i no l'han pagat,
arriba un moment
que les posem a la venda.
Nosaltres no podem estar pendents
de si una persona compleix o no
la seva paraula per telèfon,
que et diria
que alguna vegada
ens hem trobat que no.
Us ha passat.
Són més estrictes,
per exemple,
en dates
on hem tingut
les mones de Pasqua
que ens han sigut
bastant més estrictes.
Vull dir,
el que volia
la mona de Pasqua
concret...
Clar,
el deixes pagar senyal
o és que clar,
si no, és complicat també.
O ja no,
perquè aquest any
no ens ha passat,
precisament perquè
ens han sigut més rigorosos,
però l'any anterior
ens vam quedar
amb tres coques...
Ai, amb tres coques...
Amb tres mones
reservades que no...
i doncs aquí fem el mateix,
com que farem horari de festiu,
que estarem oberts
des de les vuit i mitja
fins a les dues i mitja
de migdia,
dos quarts de tres,
doncs això
ens obliga a ser
una miqueta estrictes
amb les reserves
que siguin de telèfon
perquè si ve algú
i no s'ha retirat
la reserva de telèfon
i és la dos quarts de dues,
doncs ja la verem
perquè si ve algú
que no té coca,
doncs ja quedem verem.
Que hi hagi opció
que el que no ha reservat
però està allà
sí que s'ha vendut
i el que ha trucat
però no hi és.
Deixem unes hores
o si ja es reserva
el dia 23
i no vens,
el dia 24
es surt a la venda.
És bastant evident.
Però bé,
moltíssima gent
quan reserva
i al final
no pot venir
també truca
i us agraïm
moltíssim
que penseu
una miqueta
amb els altres.
Això és genial.
Això m'has d'agrair, no?
Sí, i tant.
És per deixar l'espai
a un altre, no?
Jo he dit
mira, la meva no, però...
Sí, sí, sí.
I home,
previsions tenim fetes
sobre un centenar.
esperem que siguin més,
la veritat.
A veure si les reserves
ara es disparen
i podem tenir-nos
unes quantes més.
Sí, home, sí.
Home, en Santana
no és una mala xifra.
No,
haurien de ser bastants més.
Jo penseu
que a mesura que se'ns vagi
coneixent anirem
tenir més reserves
perquè el producte
que tenim
té molta qualitat,
té molt de sabor.
Ja us asseguro
que us agradarà
qualsevol de les que tenim
i que no acabarà
les descombraries
com passen
algunes de low cost.
Quina llàstima,
quina llàstima, no?
I a més,
on esteu ubicats
sempre que vens
per aquí ho parlem, no?
Que clar,
per la ubicació que teniu
teniu una circulació
de gent força variada
que si Sant Justens,
Sant Joan d'Espí també,
Sant Feliu
o gent que ve de pas
potser al polígon
o que ve a comprar l'esclat
i baixa, no?
Sí,
i moltíssima gent
està començant a venir
de Barcelona.
És cert que
és el bo cobre
i el que treballa millor.
Estem fent un esforç
també per publicitar-nos
sempre que podem
i el que puc dir-te
és això,
que ens està venint
gent de Barcelona
que ja comença
a apreciar el producte.
Als panetones de Nadal
hi havia gent de Barcelona
que ens venia a reservar.
També d'altres poblacions,
de Molins darrere,
també ens està venint
algunes persones ja
perquè, bé,
volen un producte
d'alta qualitat
i si aquell dia
s'han de gastar
una miqueta més
del que és habitual
en un altre lloc
ho fan
i tothom acaba
molt satisfet.
Us esteu fent
el vostre forat
al Baix Obregat?
Sí,
a més,
el barcelonès.
Sí,
espero que sí
i la coca de llardons
sobretot està triomfant
perquè té llardons
de veritat
i això
costa de trobar.
Què vols dir de veritat?
Que n'hi ha que no són de veritat?
Sí,
això passa igual,
mira,
hi ha una cosa molt curiosa.
Més químics o menys naturals?
No,
senzillament que es fa
un triturat
i és una mica
com passa
amb les olives farcides
d'anxova
que són totes de triturat
menys les del xillo
que són trossers d'anxova
rodejats d'oliva
que et diria
que és anxova amb oliva
no oliva farcida.
Llavors,
això passa molt
amb les pastes
passa això,
trobes que fan un pastat
que evidentment
la qualitat del porc
que es fa servir allà
moltes vegades
no és la que tocaria
i acabes traient
un producte molt econòmic
sí,
sí,
però és molt econòmic
perquè parteixes
una base econòmica
i que al final
és com tot,
no?
I et diria que moltes vegades
les coques
que poden ser molt barates
de porall
tenen més marge
que les que fem
els petits botiguers.
Clar,
per producte
de baixa qualitat
i més econòmic,
no?
Correcte.
I llavors,
aquesta és una diferència
que jo penso
que ens passa en tot,
eh?
Qualsevol botiga
que estigui venent
un producte,
si l'està venent
és perquè el producte
té una certa qualitat
i a partir d'aquí
vol guanyar-se la vida
com tothom
però sobretot
vol que si aquell client
compra allò
estigui satisfet
de veritat
i torni.
I això és la gran
queda del comerç
de proximitat
que hem de treballar
per ell.
Però i que a vegades
potser per part del consumidor
no s'entén el preu
o, ostres,
això és molt car,
sí,
però has de tenir en compte
totes aquestes
circumstàncies que envolten
només la compra del teu producte
ara mateix en dos minuts,
no?
Vull dir,
clar,
molt car comparat amb què?
Aquest és el tema.
I encara en base a què?
Clar, clar, clar.
Jo t'asseguro
i ara no és per posar amb flors,
qualsevol dels productes
que tenim nosaltres
trasllats a Barcelona
en el centre
els podia pujar un 30%
i els vendria també
perquè hi hauria
molta més gent de pas.
Però aquí has de fer
una contenció
perquè portàvem molt temps
sense pastissers
de qualitat al voltant
i a part de que no s'estava...
I a més a Sant Jus
hem anat perdent,
no sé,
els cel·les,
vull dir,
hem anat perdent
bogunyà,
bueno,
sí.
Sí,
hi ha hagut molts pastissers
que ja no estan
i veiem una generació nova
on es treballa diferent
i on es treballa també
un producte
de molta alta gama.
Llavors,
nosaltres estem aquí.
És cert que,
potser,
pots comprar
en un altre lloc
més econòmic,
però si tinguessis
la comparativa
de dues coques...
Això ens està passant
amb els tortells.
Hi ha gent
que ha comprat els tortells
i ens ho han vingut a dir,
són clients habituals
i què ha passat?
S'han trobat amb tortells
d'altres llocs,
d'altres maneres
i el tortell que s'ha menjat
al final,
el primer és el nostre
i el resta després
ja ens ho diuen.
Dics que, esclar,
és que té un sabor
que no té res a veure.
Bueno,
després igual és qüestió
de això,
comparar i dir,
ah, val,
em quedo amb el que crec
que val la pena,
ja no pel preu
sinó per realment la qualitat,
encara que paguessis
doncs un bocinet més
però ja ho estàs gaudint
i el tortell
t'està guantant bé també,
no?
Correcte,
i les masses mares
són nostres,
és tenir dues,
una de freda,
una calenta,
una més líquida,
l'altra més sòlida
i amb això surt tot el producte.
Aquestes masses mares
que tenen altres llocs
també són úniques
i aquí és una de les coses
que s'ha de tenir clar.
Quan un troba una cosa
en un lloc,
passa com els vins,
doncs pot tenir
un cep més bo
que un altre,
però després és una manera de fer
i com es fan les coses.
Els costos no són els mateixos,
amb la qual cosa
és impossible
poder oferir
preus de supermercat
en una botiga.
Però és que el producte
que t'endús
no té res a veure.
No, no, absolutament.
I la qualitat
de les farines mateix
és vital.
I tant,
i ho sabem
perquè ens ho expliques.
I Eduard,
hem passat les 12 de la vigia,
això vol dir
que tenim Catalunya Ràdio
per aquí
que ja va sonant
amb l'informatiu.
Que tinguis
una bona rebella,
gràcies per explicar-nos
tot aquest món
de les coques
de la rebella de Sant Joan
i doncs això,
bona rebella.
Bona rebella.
Ens veiem aviat.
Una abraçada.
Bona rebella per tots.