Bé, són un quart de dotze, estem aquí al Just de la Fusta, després d'aquestes sintonies tan marxoses nadalenques,
rebrem aquí a l'estudi la Quima, regidora de Comerç. Hola Quima, bon dia.
Hola, bon dia, com estem?
Bé, molt bé, la veritat és que aquestes sintonies ens animen a tots al Nadal, eh?
A gaudir i a treure aquell nen que tots, o nena, que portem tots a dins i que a vegades no sabem treure-lo el suficient, eh?
Sí, sí. Parlant de nens i d'infants, et tenim aquí a l'estudi, a l'hora de l'entrevista,
per parlar sobre la campanya nadalenca de cap infant sense joguina, que s'ha fet a Sant Just.
Bé, encara s'està fent.
Tot just comença, per dir-ho d'una manera, el vam presentar amb l'encesa de llums,
ja es va fer la xocolatada, que anava també per recollir diners per la mateixa campanya.
El dia 21, que és dissabte, tenim els tallers i un vermut solidari, que també està pensat per això,
és a dir, aquelles persones que no puguin anar a fer les compres al que tenim previst,
doncs ho poden fer, si venen el dia 21 a fer els tallers i a fer el vermut,
tots posen una quantitat, simbòlica o no, i llavors podrem anar a fer les compres.
Què consisteix la campanya Cap Infants Sense Joguines?
Doncs tenim 42 infants aquí al poble que, si no féssim això,
potser no tindrien cap paquetet per Nadal o per Reis, com qualsevol de nosaltres.
Llavors, des de fa molt de temps, aquest Ajuntament va decidir,
en col·laboració amb els comerços, doncs obria aquesta campanya.
Llavors, és veritat que potser comerços de joguines no en tenim molts,
perquè teníem la famosa botiga que hi havia al carrer Bonavista, de joguets,
però bé, tenim altres que a poquet a poquet han anat fent coses
i que tenen, sobretot, molts jocs didàctics, el qual és molt bo,
i res, han volgut col·laborar. Llavors fem dues coses.
Una és que per fer participar la gent que vagi a buscar el detall,
en les botigues que ara us diré, es deixa el detall a la botiga,
no el portes tu a l'Ajuntament, tu ho compres i dius,
jo vull aquest, aquest detall se'l queda a la botiga, tu el pagues,
i l'Ajuntament, a X dia, el recollirà per entregar-ho al dia de Reis.
I el que fem és que, a part de cap nen sense joguines,
és a dir, que cap infant es queda sense joguines,
el que fas és que la gent conegui possiblement alguna botiga
que potser no coneix.
D'aquesta manera fem que hi hagi una mica de moviment
entre les botigues del poble.
I aquest any col·laboren la Cistelleria Ballar,
que ja és una de les clàssiques de tota la vida,
tenim que el llibre té, que des que es va obrir sempre ha participat.
la Janine Patzburg, que des que té la botiga,
també ha participat i participa,
la paperia Escrivà, que és una de les que també té jogs,
igual que la Cistelleria Ballar, a part de llibres.
La Neki, que és el primer any que col·labora
i està molt contenta, la veritat li ha fet molta il·lusió.
La Bien Papier també col·labora.
I el Tutu Barcelona, que també té jogs.
Llavors, aquestes set botigues són les responsables
de fer que aquell nen o aquella nena
somrigui la nit de Reis o el dia de Reis.
Llavors, encoratgem a tothom que vulgui
a passejar-se per aquestes boties
i agafar el detall que vulgui
que serà entregat a aquests nens i nenes
del poble de Sant Jús.
I això consisteix a la campanya
de Cap Cap Infants Sense Jovines.
O sigui, de moment, les accions que ja s'han fet
van ser a l'encesa de llums de Nadal
amb la xocolatada, no?
Exacte.
Tenim dades de quan es va recaudar aquell dia?
No m'ho han dit, ho he preguntat,
però suposo que farem la suma dels dos.
És a dir, que, acas, quan tinguem
el del barmuc solidari i la xocolatada,
sumarem els dos i us donarem aquesta dada.
Hasta que jo no vingui, t'ho passo a tu,
quan m'ho donguin des de l'àrea corresponent,
i us direm la quantitat que hem fet.
Però no patiu, perquè si no es cobreix,
l'Ajuntament ja té la partida sense cap problema
per cobrir-ho.
Cap nen ni nena es quedarà sense cap regal.
És veritat que també, per exemple,
aquest cap de setmana han fet en el barri sud
la rua de Nadalenca, amb el Pare Noel,
i van fer, abans que arribés el Pare Noel al barri sud,
van fer uns valls de Nadal i van fer una xocolatada,
i el que van fer ells no va ser recaudar,
no van fer cap recaptació de diners ni res,
però sí que van posar el rètol,
d'on hi ha un roll-up que anem rodant
en funció de totes les activitats que anem fent
durant aquesta campanya de Nadal,
de tal manera d'anar recordant a la gent
on poden anar a fer aquest donatiu
o a comprar aquest regal per a l'infant de Sant Jús.
És a dir, que ho hem intentat a veure si tenim més...
La gent li arriba més a la campanya,
perquè a vegades, com tu ja saps,
a vegades ens diuen que no ho comuniquem suficient
o que no ho fem...
A veure si aquest any fent algunes coses,
petits canvis, fem que arribi a més gent
a aquest missatge.
I quants anys fa que es fa la campanya,
cap infant sense joguinar?
Com a mínim, com a mínim més de set anys.
I sempre ha tingut bons resultats?
Sempre, a veure, té els resultats
perquè no es queda cap nen sense joguines,
sé que s'han fet diferents formats
al llarg del temps,
i sí, però jo penso que hauríem de fer potser...
Jo he vist aquest any, per exemple, a Barcelona.
També ho fa, és a dir, que molts pobles fem això.
I també han anat canviant,
perquè primer funcionaven d'una manera molt semblant a nosaltres,
i aquest any ho han fet ja diferent,
perquè el que han decidit és fer un concert.
No sé si ho va saber...
Van fer un concert just el mateix dia
que nosaltres fèiem l'enceres al llum,
van fer un concert, no?
És a dir, que tots anem buscant aquests canvis
a veure com podem atraure més la gent
o que siguem més solidaris.
Hi ha una cosa que funcionava molt fa molts anys,
que era que tu portaves una joguina.
No sé si us recordeu,
quan es feia la recollida en el mercat municipal del poble
fa molts anys,
tu portaves un regal i anava pel mateix,
destinat a la mateixa campanya.
Però a vegades la gent no portava el regal nou.
Què passa? Ostres!
Que a vegades...
Ja.
Hem de ser curosos.
Si dius, porta una joguina a la portes nova.
Per mi, que els teus fills o filles són nets, netes,
normalment intentem fer una cosa nova
o un joc nou,
sigui per qui sigui, també.
Llavors, hem anat buscant diferents formats
per involucrar i fer aquesta sensibilitat
que a vegades no se'ns oblida.
Anem tots atabalats i anem comprant els regals
i no pensem que potser hi ha gent que no en tindrà.
És veritat que és un poble que respon.
Però, bueno,
intentem veure si hi ha més gent que respongui.
Jo vull arribar a veure que hi hagi més conscient.
Que potser som tots conscients,
però a vegades no ens en recordem d'anar a la botiga
corresponent a buscar-ho.
I si no pots, doncs aquest any tens el vermut solidari,
que és el 21, que és la setmana vinent.
Bueno, que cap de setmana que entrarem.
Perquè el vermut solidari es fa a la primera planta del mercat.
Es farà a la primera planta del mercat.
A dins hi haurà als tallers l'escoracho,
que canta la Núria.
Cantareu Nadalas.
I sé que a fora, si fa bon temps,
si fa soleté, ho podrem fer fora.
Llavors els nens i nenes podran seguir fent els tallers,
que són molt xulos,
i llavors els adults podrem fer el vermut.
frescos, però pels adults hi haurà una cosa.
Si volen vermuts, podrem vendre el vermut.
I sí, sí, està previst de 10 a 2.
I, Quim, aquests infants,
aquests 42 infants,
com es detecten?
L'Ajuntament com detecta que hi ha aquesta...?
Tots aquests infants,
i les famílies d'aquests infants,
tots estan a serveis socials.
És a serveis socials qui té detectat
aquestes petites coses,
i són aquesta llista
la que arriba
a l'ACP,
a l'àrea corresponent
on l'àrea de solidaritat
i juntament amb comerç
treballem aquesta campanya.
I la llista augmenta o disminueix?
Bé, ens agradaria que disminuís,
però no és així.
No és així.
No.
És a dir, que recordem,
és un poble que
ens sortim als diaris per moltes coses,
entre altres per una renta per càpita molt alta,
però pensem que no tothom té això.
i tenim molta diversitat
de persones.
Llavors,
hem d'ajudar per al gust.
Mira, el que té més ajuda
el que el té menys,
i així anem fent,
les persones ens hem d'ajudar,
i amb això consisteix.
Molt bé, doncs,
Quima, gràcies per parlar-nos.
A tu per convidar-me,
ja ho saps.
De la campanya
que de fet comença
tot just avui,
Cap infant sense joguina.
Els enjustencs i s'enjustenques
ja saben que poden dirigir-se
a aquests set comerços,
que si vols els pots tornar a repetir.
Sí, s'installeria ballar,
que el llibre té,
la Janine Patxward,
papereria Escrivà,
la papereria Neki,
la Via en Papier
i el Tutu Barcelona.
Doncs, si us passeu
per algun d'aquests comerços,
podeu comprar un regal
per a un infant,
el deixeu allà,
i després l'Ajuntament
ja s'encarregarà
d'entregar-lo a les famílies.
Molt bé, Quima, gràcies.
Doncs, moltes gràcies.
Si no ens tornem a sentir via antena,
us desitgem a tothom
unes molt bones festes,
i amb tu ens veiem dissabte,
si jo sigui,
a escoltar la vostra veu,
que tant ens agrada.
Doncs, moltes gràcies per tot
i bones festes.
Adéu, Quima.
Adéu, adéu, adéu.
Cada dilluns,
de 9 a 10 del vespre,
teniu una cita
amb Rambo Vineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia,
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
o, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'únic és millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
L'1 de gener del 2020
comencem a respirar tranquils
perquè s'activa la zona
de baixes emissions
rondes de Barcelona
i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit
més contaminant
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones
més vulnerables.
Si al teu vehicle
no li correspon
cap distintiu ambiental
de la DGT,
informa't de les alternatives
de què disposes.
comencem a respirar tranquils.
Col·labora
Ràdio d'Esvern.
012, la Generalitat
al teu costat.
Vinc als cursos de català
per poder millorar
la meva feina.
Jo ara puc parlar
amb els amics d'aquí
en català.
Vull donar-me un servei
millor als meus clients
per això faig un curs
de català en linea
al Parla.cat.
El Consorci
per la Normalització
Lingüística
i al Parla.cat
ofereixen cursos
per a adults
ja sigui presencials,
semipresencials
o per a internet.
Millorar els coneixements
de català
és bàsic
per a les nostres relacions
tant personals
com professionals.
Tinguis el nivell
que tinguis,
millora el teu català.
012, la Generalitat
al teu costat.
Infoconsum,
l'APP dels consumidors
autosuficients.
Descarrega-te-la,
disponible en l'APP Store
i Google Play.
La portabilitat
és el dret
a canviar
d'operador
de telefonia
fixa o mòbil
conservant
el número de telèfon.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana
del Consum
Generalitat
de Catalunya.
Per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
El Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran
treure
qui eren
tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos
per vendre.
Si se l'ha pagat
de la seva butxaca
ningú li potser.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests grups
més de casa
hi ha moltes oportunitats,
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid
pots quedar crucificat
a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta
vivim Sant Just
en directe
cada matí
de 10 a 1.
Ràdio Taspers
98.1
M&M
Ràdio Taspers
98.1
Doncs bé,
seguim aquí
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esberna
al magazín
de matins
de l'emisora municipal
de Sant Just.
Ara ja estem encarant
la segona hora
del Just a la Fusta
d'avui,
dimecres 30 d'octubre
del 2019.
Tenim la cita mensual
amb la nostra psicòloga clínica
la Marta Atena.
Hola Marta,
bon dia.
Hola, molt bon dia Núria.
Bon dia.
Me'n tornem a tenir aquí
després d'un mes.
Sí.
Passa ràpid, eh,
la cosa?
Sí, sí, correcte.
Passa volant.
Sí, sí.
A veure,
avui de quin tema
així més psicològic
ens parlaràs, Marta?
Doncs mira,
us parlaré
del trastorn obsessiu-compulsiu
però en nens
i adolescents.
Ah, caram.
Ostres.
Sí, específicament
en aquesta població.
I això del trastorn
obsessiu-compulsiu
potser hi ha gent
que li sona
però segurament
també hi haurà gent
a qui no li ressona massa.
Ens pots explicar una mica
en què consisteix
aquest trastorn?
Sí, i tant.
Doncs mira,
el trastorn obsessiu-compulsiu
es caracteritza
per la presència
d'obsessions
que són pensaments
que són pensaments,
imatges
o impulsos
intrusius
no desitjats
i que provoquen
una preocupació
o sentiment
de culpa
o vergonya.
En canvi,
les compulsions
són els denominats
rituals
que són conductes
que el nen sent
que ha de realitzar
de forma repetida
per neutralitzar
els seus sentiments
molestos
o prevenir
algun tipus
d'aconteixement negatiu.
i per tal
que es pugui diagnosticar
aquest toc
ha d'ocupar
gran part
del temps
i interferir
en l'activitat
diària del nen
de forma important.
O sigui que,
per exemple,
si algú té
no sé,
una obsessió
però
no li impedeix
fer una vida
normal
com si diguéssim
no vol dir
que per tenir
aquesta obsessió
ja hagi de tenir
el trastorn,
no?
Correcte,
sí,
perquè arriba
si un trastorn
ha d'afectar
en el seu dia a dia
en els diferents àmbits
de la seva vida
a nivell personal,
a nivell social,
a nivell de rendiment acadèmic.
Per exemple,
no sé,
fer perdre
jo què sé,
perdre un autobús
perquè t'hagis
regut de quedar a casa
rentant-te les mans
50 cops,
no?
Correcte,
això seria
un trastorn.
Això seria interferir
en...
Sí,
sí,
sí,
clar.
I,
escolta'm,
quins tipus
d'obsessions
i compulsions
existeixen
en els nens
i els adolescents?
Doncs,
mira,
bueno,
els nens
acostumen a preocupar-se
normalment
per ser infectats
per germans,
per estar malalts
o bé per fer
les coses malament
a nivell general.
la sensació
que les coses
deuen de ser
perfectes
en els nens
també és
bastant comú.
A més,
alguns nens
també poden presentar
algun tipus
de pensament
inapropiat
que intenten evitar
com,
per exemple,
fer mal
als altres.
Això serien
les obsessions.
D'acord?
D'acord.
I ara passem
una mica
a les compulsions,
no?
Quines són
les més comunes
amb els nens?
Doncs,
mira,
primerament,
la de neteja
en la que eviten
qualsevol punt
de brutícia
o contaminació.
Els rituals
de repetició
en què repeteixen
accions fins
a intentar
aconseguir
la perfecció,
com,
per exemple,
borrar i redescriure
contínuament
un text.
Els de comprovació
en què es comproven
reiteradament
diferents coses,
com,
per exemple,
formular una mateixa
pregunta repetidament
a un professor
o a un pare.
I després hi ha
els rituals
d'ordre
on els nens
es veuen
envaïts
per un gran
malestar
en veure
les coses
fora de lloc
i es poden
passar hores
i hores
ordenant
els objectes.
Aquestes compulsions,
de fet,
moltes també
passen
en els adults,
no?
Sí, correcte.
Sí, sí.
Per exemple,
en el de comprovació,
per exemple,
seria
el típic,
no?,
que surt
en moltes sèries
o moltes pel·lícules,
doncs,
comprovar
que la casa
queda tancada
o comprovar
el gas
o comprovar
que l'aigua...
Sí, sí, correcte.
Sí, sí.
Són les més comunes
així en adults.
Sí.
I en què diferenciem
el toc
d'altres comportaments
infantils?
Doncs, mira,
és comú que
molts nens
tinguin rutines
a l'hora de realitzar
diferents actes.
Solen mostrar
rutines
a l'hora
de menjar,
de dormir-se
o bé
mentre juguen.
Aquestes rutines
en general
s'accentuen
a mesura
que els nens
creixen.
Els nens
que tenen
toc
continuen
amb aquestes rutines
ja passada
l'edat corresponent
o es tornen
molt més freqüents,
intenses
o molestes
i comencen
a interferir
en l'activitat
diària del nen,
que és el que comentàvem
abans.
Caram!
O sigui,
clar,
quan ja passa
una mica
de l'edat,
llavors és una mica
de començar
a preocupar-se
o de mirar
a veure
què és el que es pot fer.
Sí,
sí, sí.
Clar,
per exemple,
rutines per anar a dormir.
Doncs mira,
han de seguir la rutina
de rentar-se les dents,
no?
De,
no ho sé,
de jugar una mica,
de llegir algun llibre
o alguna cosa
perquè relaxi
i per dormir, no?
Doncs aquestes rutines
es poden allargar
amb el temps
i fer-se molt més
intenses, no?
I aquí ja parlaríem
més d'un trastorn,
no?
I quines són les,
bueno,
quines serien
les preocupacions
més habituals
en els nens
que no tenen
per què ser
preocupacions obsessives?
Doncs hi ha una sèrie
de pors
que són més
evolutives
i s'associen
a manifestacions
específiques
de temor
segons l'edat.
En aquest cas,
solen ser
normals,
no molt intenses
i específiques
per a cada etapa
i transitories.
Ah, vale.
Això és diferent
a obsessions.
I en funció
dels anys de vida,
com anirien?
Sí,
doncs mira,
les pors en el primer
any de vida
estan relacionades
més amb sons forts,
pèrdues de suport,
altures,
persones,
separacions
de les figures
del cuidador,
és quan són nadons,
eh?
A l'etapa de preescolar
tenen més temor
relacionats
amb éssers imaginaris.
Això es fa,
és a por,
es refereix
a la por a fantasmes,
a monstres,
a la foscor
i també estar sol.
Durant la infantesa
ja es desenvolupen
d'altres
pors més realistes
a qui es produeixen
pors associades
al dany físic,
a la mort,
als metges
i després ja
a la preadolescència
segueixen mostrant
pors relacionades
amb la crítica
i el fracàs
i d'altres
relacionades
amb l'autoimatge,
temes acadèmics,
temes polítics,
econòmics
i finalment
a l'adolescència
ja mostren
més pors relacionades
amb el sexe,
les relacions
interpersonals,
el rendiment acadèmic
i les relacions socials.
Clar,
que un nen o nena
o adolescent
tingui
aquestes preocupacions
obsessives
no significa,
no?,
que tingui que ser
un trastorn obsessiu compulsiu
o sí?
A veure,
que tingui aquestes pors
no és significatiu.
Ara,
si ja comencen a ser
obsessives,
sí,
ja comencen a ser
obsessions.
Clar,
pot ser que tinguin
aquestes pors
corresponents per edat
però que siguin
excessives.
Llavors,
aquí sí que ja estaríem
parlant d'una obsessió
si és molt repetitiu,
si és una por
que tenen
de forma molt repetida.
Clar,
perquè d'adolescents,
per exemple,
que es preocupin
per les relacions
socials,
doncs suposo
que n'hi ha bastants,
però clar,
de manera,
quan ja és
d'una manera
obsessiva
o d'una manera
una mica
excessiva,
llavors sí que ja
parlaríem
del trastorn.
Sí,
sí,
sí,
sí.
I és comú
el toc,
aquest trastorn
obsessiu compulsiu
entre els nens
i els adolescents?
Sí,
mira,
els estudis actuals
demostren
que de 4
a 5 nens
en qualsevol
escola de primària
pateixen de toc
i a l'adolescència
a prop d'uns 20 alumnes
en l'etapa
de secundària.
També,
respecte
al gènere,
se sap
que és molt més comú
en nois
a l'etapa
de la infantesa
mentre que
al llarg
de l'adolescència
és molt més present
en el sexe femení.
Caram,
que curiós,
eh?
O sigui,
al principi
més en nens
i després
més en nenes.
Curiós,
curiós.
I és diferent
el trastorn
dels nens
i els adolescents
respecte als adults?
Sí,
per què?
Bé,
perquè els nens
poden experimentar
algunes
de les mateixes
obsessions
i compensacions
que els adults,
i un terç
dels adults
amb toc
desenvolupen
els símptomes
ja quan són nens,
però,
a diferència
dels adults,
els nens
poden
no reconèixer
aquests símptomes
ja que
per ells
no tenen sentit
o no poden
veure
que
les compulsions
són com
excessives,
no en són
tan conscients.
D'acord.
També molts cops
impliquen
els familiars
en els rituals.
Per exemple,
poden insistir
que tota la família
renti les mans
de certa manera
o que els pares
revisin els seus deures
de forma reiterada.
clar,
el que deies al principi
és normal,
els nens
no pensen
que allò
que estan fent
de manera
excessiva
o les compulsions
siguin
un problema,
no?
Llavors,
tampoc
de nens
potser
no s'acaben
de detectar
o fins que no són
més grandets
no...
Ho detecten
més els pares
i sobretot
quan és ja
més excessiu
o l'escola també.
Clar,
són els que ho veuen,
els que estan amb ells
i els que ho poden
comprovar.
I com afecta
el trastorn obsessiu-compulsiu
als nens i als adolescents?
Com afecta?
Doncs mira,
el toc pot fer
que realment
la vida diària
dels nens
resulti
molt estressant.
Generalment,
els rituals
requereixen
de molt de temps
i els nens
arriben tard
a l'escola
o a les seves activitats.
I això
genera tensió
o discussions
a la família.
A més,
els nens
no són capaços
de gaudir
el temps
amb els seus amics
o divertir-se
ja que el toc
ocupa gran part
del seu temps
lliure.
També
a l'escola
les obsessions
i els rituals
com ara
revisar,
esvorar
i refer
tasques
afecta
a la tensió
i a la concentració
i pot desencadenar
un incompliment
de les tasques
i inclús
absències
escolars.
Clar.
En quan els nens
més grans
i els adolescents
poden creure
inclús que
estan bojos
i treballin dur
per amagar
el seu toc.
Suportar el dia a dia
amb el toc
pot ser esgotador
per als nens.
A més,
generalment,
solen mostrar
rituals
a l'hora
d'anar
a dormir.
Per tant,
es fiquen ja
tard al llit
i estan cansats
durant el dia següent.
Llavors,
clar,
tot això
els genera estrès,
els poses tristos,
irritables
o bé també
inclús
es poden tornar
explosius.
Caram,
jo recordo
el cas
d'una nena
que
ens ho va
acabar explicant
però,
bé,
ja fa molts anys
que a l'hora
de canviar-se
pels matins
s'havia de provar
com
s'havia de posar
i treure la roba
com 30 vegades.
Clar,
la nena arribava
cada dia tard
a l'escola
i això era,
doncs clar,
al final
això sí que interfereix
en la vida
d'ahir
i era un problema.
I saps per què
s'ho canviava?
Si era per
repeticions
o per neteja
o...
Doncs,
no ho sé
perquè
la veritat
és que
ens ho van explicar
bé,
ho va explicar
ella
però
tampoc
no li va voler
donar...
Clar,
no va entrar
en detall.
Sí,
simplement que
havia de fer
això
i que no
ho podia evitar
i que
per això
evitava
ara.
Òbviament
els professors
ja estaven
a casa
amb la família
però,
em va semblar
al principi
una mica
d'ostres.
Veia pal,
no?
Doncs,
haver-te de...
Però,
això
podria ser,
per exemple...
Un cas,
un possible cas.
Sí,
sí,
sí.
O,
per exemple,
hi havia un altre
que a l'hora
de fer els exàmens
no li donava temps
perquè era com que
havia de respondre,
o sigui,
ho havia de respondre
tot com dos vegades
o ho havia d'escriure
tot superperfecte
o primer passar-ho
a llapis,
després a net
i mai li donava temps
d'acabar
i era com un
però no passa res.
Clar,
correcte,
i potser el contingut
estava molt bé
però no arribava a temps
pel tema aquest
del perfeccionisme,
no?
Sí,
sí,
i ara m'ha fet recordar
això quan has dit
que com afectava
el toc
als nens i als pacients.
Doncs sí,
sí,
acostuma a ser
molt estressant.
I en canvi
per la família
com afecta
que els nens
o que els fills
i les filles
tinguin aquest trastorn.
Doncs clar,
la vida diària
d'aquests nens
es veu
en general
afectada
per al toc
i al principi
els comportaments
estranys
poden confondre
o frustrar
els pares
i poden espantar-se
quan el nen
està descontent
i sembla
que no poden
finalitzar
els seus rituals.
Els nens
amb el toc
poden fer
que els familiars
formin part
del toc
de diferents maneres,
buscant la seguretat
en formular
reiteradament
als pares
la mateixa pregunta
i a més...