Passen 18 minuts de les 11 del matí.
Seguim el Just a la Fusta amb l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern
el Xavier París de l'Escola de Música de l'Ateneu.
Hola, bon dia, Xavier.
Hola, bon dia.
Em comentaves ara fora d'antena que ja heu començat el curs.
Com estan en aquest inici de curs?
Doncs mira, de moment molt bé.
Vam començar el dia 12, com les escoles, que era un dimarts.
Per tant, diguem que al llarg de tota aquesta setmana
es van anar incorporant tots els alumnes,
tant els antics com els nous matriculats.
O sigui que fins al dilluns següent no es van acabar d'incorporar
tots els alumnes.
Clar, això ho vam compaginar amb l'inici del curs.
Bé, tots els alumnes comencen els cursos nous.
I també amb l'activitat de les matrícules noves,
informació, alumnes que es van incorporant,
que encara dia d'ahir estem tenint altres alumnes
que es van matriculant.
Vull dir que ara és aquest inici, però de moment tot molt bé.
Deies que encara hi ha alumnes que s'estan incorporant,
les matrícules estan pràcticament sempre obertes,
em comentaves, estan obertes en aquests moments també.
Sí, sí, correcte.
De fet, les inscripcions ja les vam obrir al mes de juny,
tant per alumnes antics com després per alumnes nous,
i no es tanquen.
És a dir, al setembre hem continuat amb el procés d'inscripció,
d'obertura de matrícules,
i al llarg de tot el curs no la tanquem mai.
De fet, ens van venint alumnes al llarg del curs.
Per exemple, al mes de gener,
després de l'any nou,
acostuma a venir matrícula, alguna matrícula nova,
inclús l'any passat, al mes de març,
ens van venir alguns alumnes nous.
Per tant, si hi ha algú que es vol incorporar
a l'Escola Música de Taneu,
sempre té les portes obertes.
Oh, i tant, i tant, i tant, sí, sí.
Quins cursos oferiu a l'Escola Música de Taneu?
Quins instruments, quins cursos en general?
Bé, els cursos, a veure,
no són propis del que són les etapes d'ensenyament musical,
perquè nosaltres, l'ensenyament musical que fem és,
diguem-ne, l'ensenyament complet,
és a dir, no només volem ensenyar a tocar l'instrument,
sinó que entenem que per tocar un instrument
s'ha d'aprendre a llegir música,
per acabar sent, diguem-ne,
el que diem un músic autònom,
que tu puguis realment,
després, poder muntar tu les teves partitures.
Aleshores, nosaltres oferim les etapes d'ensenyament musical,
que són l'etapa d'iniciació,
que és la que correspon als cursos de sensibilització i iniciació,
que comencen amb 3-4 anys.
Després ja ve l'etapa del grau elemental de música,
que és els alumnes de primària,
que ja fan, bueno, són els 4 cursos de grau elemental.
Aquests ja fan el llenguatge musical i l'instrument,
tot i que l'instrument el poden començar abans també, ja.
I un cop acabat,
el grau elemental és que vol que poden continuar
si volen fer el grau mitjà de música,
que ja són estudis més seriosos,
o no, no és vegatori.
Tot això, evidentment,
compaginat amb els instruments,
que és per el que els alumnes apunten,
volen aprendre a tocar un instrument.
Nosaltres oferim la flauta travessera,
la flauta dolça,
el saxo i el clarinet perquè fa el vent,
després la corda tenim el violi i el violonxel,
la corda polsada,
que és la guitarra tan clàssica com elèctrica,
també podem oferir baix elèctric,
i per descomptat el piano.
Amb aquests instruments donem un ventall molt ampli.
He de dir que aquest any
també s'ha incorporat el cant,
que fins ara no teníem professor,
teníem alumnes,
però ara que estem amb algunes novetats
que tenim preparades,
doncs també incorporem el cant
per qui vulgui aprendre a cantar.
A la catestapa de grau elemental de música
sí que s'ha de fer allà.
No és obligatori,
però és recomanable que hi hagi un suport de música.
Sí, i el dia alumnes més grans
van dir de totes les edats,
perquè des de 3 anys fins...
Tenim alumnes inclús jubilats,
vull dir, estem oberts a totes les edats,
evidentment,
perquè l'instrument,
insisteixo, sempre ho dic,
es pot començar a estudiar a qualsevol edat.
Teniu molts alumnes també,
diríem que no siguin nens,
adults o d'edat avançada?
Clar, no tant,
sí que en tenim,
sí que en tenim.
A més, per exemple,
els dimarts sí que oferim classes als matins
de piano
i són alumnes de gent més gran,
no jubilats tots,
però sí que tenim gent que també
poden venir trenant els matins més lliures.
No són, clar, evidentment,
el que tenim més és gent jove,
evidentment,
però sí, sí,
tenim gent de tot el ventall d'edats,
perquè estem oberts.
Quins són els instruments
que acostumen a tenir més èxit
o quins són els cursos
que tenen més èxit?
Sí, mira,
l'instrument que sempre té més èxit
a tot arreu és el piano,
aquest és el que sempre,
bueno,
és el que hi ha més alumnes,
per tant,
hi ha més professors també.
Es diria que el que està,
potser el que segueix més aquí a l'escola
és la flor de travessa
i la guitarra.
Això,
a nivell estadístic,
no et sabria dir també
si és a tot arreu tan exacte.
El piano sí,
que a tot arreu és el que hi ha més
i això a vegades va a tendències
d'escola
i d'entre ells també
els alumnes uns amb els altres.
Potser hi ha escoles
que tenen molt treballada
o molt potencial de la corda,
violí i violenxel,
i en altres escoles
que,
doncs mira,
ha triomfat més
un altre instrument.
Nosaltres tenim sobretot això,
molt de guitarra
i de flauta també,
i a part del piano,
per descomptat.
I per què creus
que el piano és l'instrument
que té més èxit?
A veure,
el piano és un instrument,
bueno,
tots ho són de bonics,
però el piano té molta atracció
pel tipus de sonoritat,
les possibilitats que té,
perquè és un instrument
que pots tocar
qualsevol tipus de música,
et pots acompanyar a tu,
té moltes possibilitats.
També s'ha de dir
que és un instrument
que per començar,
a l'inici,
és un instrument molt agraït,
perquè als inicis
després ja es complica
com els altres.
Però l'inici
és bastant fàcil
de fer sonar.
De seguida pots tocar una tecla.
Això mateix,
pots tocar una tecla
i tocar una cançoneta
que més o menys son
i no és tan complicat
com pugui semblar.
Després sí que es complica,
evidentment.
Altres instruments,
els inicis,
són més complexes,
més difícils.
Aquest any
és el centenari
de l'Ateneu,
no sé si des de l'Escola de Música
hi participeu
d'alguna manera.
Sí,
de fet ja vam començar
al final del curs passat,
els actes del centenari
van començar
al mes de juny
i nosaltres vam començar
també,
vam voler començar-lo
participant aquest any
en el Festival Sinfònic,
el festival que es va celebrar
aquí també a Sant Just
i a moltes escoles
de Catalunya de Balears.
És un festival
que es fa simultani
a moltes escoles
i participen
molts alumnes,
5.000 alumnes
de tot Catalunya i Balears
i com a motiu
de l'Ateneu del centenari
vam voler participar
i aquest any
per tancar els actes del centenari
volem tornar a participar
i en guany aquest any,
bueno,
l'any que ve vull dir
al final del curs,
diguem,
també hi volem participar
a part de que
el concert de final de curs
doncs alguna actuació
també especial
volem fer
amb motiu del centenari.
També hem comentat
abans fora d'antena
que feu concerts
per, diguem,
mostrar l'evolució
dels alumnes.
Quants són
aproximadament
aquests concerts
i en què consisteixen?
Sí, tenim dos,
el que diem
dos blocs de concerts.
Tenim els concerts
els que són de Nadal,
que fem el típic concert
de Nadal
i el de final de curs
al mes de juny,
que són concerts
on actuen les nostres
agrupacions
o els grups.
Tenim les corals,
tenim els alumnes petits
que canten
i tenim els conjunts
instrumentals
o combos
que ens diuen també,
que són els que tenim
organitzats
i altres agrupacions
que també organitzem
pels concerts
i el grup de flautes
travesseres,
el grup de flautes
travesseres i guitarras
i el que en diem
l'orquestra,
que són tots els alumnes
que toquen un instrument
d'orquestra,
diguem,
i que els ajuntem
i formem
una orquestra gran.
I, en canvi,
el mes de febrer
i el mes de maig
fem els concerts
d'alumnes,
solistes.
Aquí és on cada alumne
toca el seu instrument.
Aquí es potencia
l'actuació en solitari,
a diferència de les altres
que intentem potenciar
l'actuació en grup,
el saber coordinar-se,
el saber escoltar-se,
el saber també
autodirigir-se,
perquè intentem
no dirigir-los massa
en els grups,
sinó que siguin
ells independents
que se sàpiguen dirigir,
tot i que home
estem pendents.
Aquí,
en els concerts
aquests de febrer i maig,
ja és l'actuació
en solitari,
l'actuació
que tot músic
també ha de desenvolupar
una mica,
tocar en públic
i mostrar
el que pot fer,
sobretot,
és insistir
en l'expressió musical,
el sentiment,
no patir tant
per equivocar-se de nota,
que això és el que passa.
Els agrada als alumnes
o s'ho crea
una mica d'angoixa també?
Crea angoixa,
això va a paradats.
Els petits
que ho deixen més,
és com una festa
i com més grans
es van fent,
van sortir més les ansietats,
la responsabilitat,
algú de fer-ho bé,
la vergonya.
Sí,
hi ha que pateixen,
és normal.
Intentem que no sigui
de fer pediu tant.
Per exemple,
tampoc intentem fer concerts
massa llars,
sinó que
no agrupevam
massa alumnes
perquè tampoc hi ha massa gent
i no es faci massa llarg.
Això és,
intentem que els concerts nostres
s'hi pot durin
màxim una hora.
intentem crear un clima tranquil,
però els nervis hi són,
això és inevitable.
I tant,
sempre posar l'escenari
sempre...
Sí,
sí,
i tant.
Només nosaltres
tenim la sort
de tenir un auditori
que és la sala 50
de la Taneu,
que és un auditori gran
i que a més hi ha piano
de gran cua
i que per tant
els alumnes nostres
poden tocar
sempre els concerts
que fem
amb un escenari gran,
tipoteatre gran
i a sobre
poden tocar els alumnes
de piano
amb un piano
de gran cua
que normalment
això no és possible
perquè tot està limpiant-nos
de paret
o verticals
de casa nostra.
Volia preguntar
també per acabar
que des de fa
un parell d'anys
els tallers de música
de Sant Just
estan a l'edifici
de les escoles
que està a tocar
de la Taneu.
Ho heu notat?
Això?
Creieu que ara hi ha
una mica més
de competència
potser per tenir
els tallers de música
tan a prop
que abans
estaven al barri sud?
No sabria dir,
no especialment
perquè tampoc
masses baixes
al respecte
n'hem tingut.
Jo penso que
els dos fem línies
diferents.
ells fan un treball
diferent,
igual de
respectable,
però ells fan més
un tipus de tallers
com diu la seva paraula,
ells ensenyen
instrument.
Nosaltres
fem aquesta mena
d'ensenyament
més extens,
més integrat,
el llenguatge musical,
el cant coral,
l'instrument,
i per tant
jo crec que
cadascú ja tria
la seva oferta
depèn del que vol fer.
Si es vol implicar més
en un ensenyament
una mica més seriós
de la música
o anar-ho fent
d'una manera més
per anar...
Relaxada, potser.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
sí que són ofertes
diferents.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
doncs moltes gràcies
a Sabir París
per haver vingut
a Ràdio d'Esvern
a explicar-nos
aquest inici de curs
de l'Escola de Música
de l'Ateneu
i no sé si hi ha alguna cosa
més que vulguis comentar.
Sí, m'agradaria
només comentar
de les novetats
que tenim aquest any
o una novetat,
bueno, dues.
Una és el cor infantil,
que aquest any,
a veure si sembla ser
que el podrem obrir
el mes d'octubre,
que és el complement
al coratge.
El coratge és la coral juvenil,
que ja són a partir
de 16 anys més o menys,
i en canvi volem
cobrir-la a l'etapa
de més de petits
fins als 12 anys,
que, bueno,
amb una coral, això,
que pugui verillar
almenys mínim
de 10 nanos,
10 alumnes,
i que poder-ho desenvolupar
més a aquesta edat,
potser perquè sigui
una projecció
després de l'altre cor,
del coratge.
A més, aquest any
tenim una nova directora
que ho farà,
que és la Gemma,
que, home,
aquesta noia va guanyar,
va ser la primera guanyadora
de la primera edició
de l'Oh Happy Day
amb el cor que van guanyar,
i, per tant,
és una noia que en sap,
que canta molt bé,
per això et deia
que incorporem el cant
perquè ella també
és cantant
i podrà donar classes de cant.
i que, bueno,
que anem aquí,
el que volem és això,
que hi posi un estil dinàmic,
jove, actiu,
que els nanos,
el cant coral potenciar molt
l'activitat pedàgica de la música,
però el que volem també
és que s'ho passin bé cantant,
que és l'important.
Teniu molts anys apuntats
en aquest curs?
Comencem...
De moment,
si de moment tenim
almenys 4 o 5,
i com que ara s'està movent
perquè comencem a l'octubre,
doncs a veure,
aviam si la gent s'animarà,
exactament,
fem una crida,
fem una crida.
De quines edats?
Més o menys
des de 7, 8
fins a 12 anys.
D'acord.
Però, bueno,
si aquí estic interessat
que vingui a preguntar,
que ja...
D'acord.
Què queda dit
segons està escoltant?
Sí, sí, sí.
I l'altra cosa,
per acabar,
és el taller...
Bé,
el volem potenciar...
He insistit que estem
amb l'etapa d'iniciació
i sensibilització
que comencen
més o menys
en 3 o 4 anys,
però ja volem començar
a potenciar
l'altra etapa,
la de 0 o 3 anys,
o sigui,
realment,
l'etapa de nadó
fins als 3 anys.
Per tant,
aquest any volem ja començar
a fer el que diem
el taller de nadons,
que és això,
és una mena de tallers,
no és una assignatura
encara de l'escola,
sinó que serà com un taller,
perquè és experimental
i volem veure també
si hi ha acollida,
que pensem que sí
que en pot tenir,
per a aquestes edats,
en els quals,
bé,
es faran això
com uns tallers,
s'ha d'agrupar
per a edats,
però bé,
uns tallers per a això,
són unes especialistes
que hem contactat,
que fan sensibilització,
una audició activa
amb nanos
d'aquestes edats.
Hem de tenir en compte
que estem parlant
de nadons
que estan desenvolupant
les seves capacitats
sensorials i auditives
i que ara estan,
en aquesta edat,
estan molt connectades
amb el seu desenvolupament,
sabrà el psicomotriu
i, per tant,
qualsevol estímul
és molt interessant
i la música,
la veritat és que
ens han explicat coses
sorprenents,
no?,
i que ja hem anat
a pocs mesos d'edat
i es comença a veure
si té més sensibilitat o no,
si plora o no,
el sentir una música
o no,
és molt curiós,
és molt curiós
i molt bonic.
Pensem que pot ser
una etapa
que cobrir aquí
a Sant Just
que molt bonica,
vaja.
Això és un projecte,
encara no estan inscripcions obertes.
No,
encara no,
encara no,
però vaja,
que ja ho estem movent
perquè ens interessa molt
l'obrir-ho ja
el més aviat possible.
Ho seguirem de prop
i també la gent
que tingui nens
d'aquestes edats
doncs ho pot anar seguint.
Sí, sí.
Doncs molt bé,
moltes gràcies
Saber París
per haver vingut
i per fer aquest repàs
de l'inici
de Curs d'Ateneu.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Bona nit
Ens vam retrobar
una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema francès
a la fresca.
El meu plan
era tornar aviat
però al final
tot es va anar allargant
i els dos
vam decidir
sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir,
no agafis pas el cotxe,
si vols et pots quedar,
que al pis
hi tinc un quarto
express per convidats.
i et deixo aquí sobre
un copranyit
perquè ara no,
però després
fotràs que
ja veuràs.
Si tens ganà o
vols aigua
tu mateix
pots fer,
pots fer com
si fossis a casa.
La manera com va dir
bona nit
t'hi va picar a l'ullet
era fàcilment
malinterpretable.
Vaig augurar una nit
per la posteritat.
Per la posteritat
fer un cinc,
fer un 8.000,
fer quelcom
difícilment
igualable.
Però
ja
no
passava
res.
només
aquell
silenci
trencat
pel meu somier
potser
no era
el seu tipus
millor
que no
fer res.
I en
una
pareta
al fons
impresa
en blanc
i negre
hi havia un pòster
d'en Babart
potser
ell podria
dir-me
perquè
em ballava
el cap.
Ai
Jean-Luc,
ai
Jean-Luc
vull
entendre-ho
però
no
puc.
Ai
Jean-Luc,
ai
Jean-Luc
Jean-Luc
Ai
Jean-Luc,
ai
Jean-Luc
vull
entendre-ho
però
no
puc.
Ai
Jean-Luc,
ai
Jean-Luc
Ei
va dir
que en casos
com aquest
no es tracta
de ser més guapo
o de ser més lleig
si no
t'està convençut
de fer-ho.
Jo
vaig dir
rir ja
però si ara
hi vaig
ella no
ho vol
després que
després
tot això
acaba
sent
un rotllo
patatero.
Em
va
convidar
fumar
i en
un pleno
seqüència
una frase
magistral
una dona
és una dona
no et preocupis
tan se val
l'any
demà
l'any
demà
vam
esmorzar
i tan
sols
faig mirar-la
i a l'hora
de marxar
ella em va
fer un petó
que encara
no s'interpreta
eh
tu és a dir-la
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Fins demà!
Fins demà el Just a la Fusta i ho fem per parlar de dret, per fer-ho tenir amb nosaltres la Sílvia Masmitjà.
Hola, bon dia Sílvia.
Bon dia Sergi.
I parlem de dret, del setge, d'espatxos d'advocats que s'estan produint aquests dies.
Explica'ns una mica què és el que està passant amb tot el tema del referèndum que ja n'hem vingut parlant al programa durant aquests dies.
Exacte, o sigui, a la línia d'actualitat vinc a fer una mica unes pinzellades de qüestions jurídiques que estan afectant a les últimes hores aquí a Catalunya.
A veure, com comentaves, s'estan fent escorcolls en despatxos d'advocats i s'estan fent escorcolls, a més, també sense complir la legalitat vigent.
D'acord? O sigui, s'estan fent entrades, per exemple, també a la seu de la CUP es va fer una entrada, però sense una autorització judicial.
D'acord? Llavors, en un estat de dret s'han de garantir les llibertats i s'ha de garantir una sèrie de drets i de principis, que és que, clar, si es trenquen,
llavors estem aquí davant d'un cop que, clar, s'ha de frenar d'alguna manera. No es pot violar el domicili perquè sí, d'una persona, d'una entitat, d'una persona jurídica,
i, clar, el que ahir es va fer, per exemple, des del CICAC, que és el Consell de l'Advocacia Catalana, com des de també el Col·legi d'Advocats de Barcelona,
és un manifest de rebutge, doncs, a aquestes situacions que s'estan produint sense, doncs, una sèrie de principis de drets i de llibertats, no?
És curiós perquè, des del govern d'Espanya, sempre es fa bandera que al costat espanyol és el que està seguint la legalitat, és a dir, es diu que el procés català és el que està fora de la llei,
però, com ens comentes, també hi ha violacions a la llei per l'altra banda.
Exacte, o sigui, jo, des de la meva opinió, ara, pel que veig és que la qüestió política s'ha judicialitzat, llavors s'escuden a la llei, però després no l'estan complint.
Llavors, això s'ha de denunciar d'alguna manera perquè estem veient com sistemàticament s'estan violant drets fonamentals,
o sigui, com tu deies, o sigui, porten per bandera la Constitució espanyola, qualsevol qüestió la porten al Tribunal Constitucional,
però després no es garanteixen els drets fonamentals com pot ser, doncs, això, no?
O sigui, una entrada en una seu sense un ordre judicial, i què implica aquest ordre judicial?
O sigui, des de la vessant jurídica, o sigui, és demanar una autorització al jutge,
i el jutge, amb una resolució, ha de dir els arguments i la motivació jurídica per les quals autoritza que la força pública
pugui entrar en aquell despatx d'advocats o, per exemple, en una seu d'un partit.
Vull dir, el que no podem fer és violar i atentar contra aquelles persones o partits que per una ideologia,
doncs, com que a mi no m'agrada, doncs vaig atacar aquell partit, d'acord?
Vull dir, després, una qüestió que també resulta molt...
molt...
Bueno, dintre del nostre gremi, no?
Veure com, per exemple, un jutge dicta 40 interlocutòries en un mateix matí,
40 interlocutòries que són els 40 escurcolls o 41 escurcolls que s'han fet, no?
Llavors penses, ostres...
És una mica això que es diu de judicialització a la carta.
Sí, és que, a veure, tothom, els que treballem en l'administració de la justícia i els ciutadans,
el que tenim, el que ens arriba i el que estem veient el dia a dia és que la justícia va lenta.
Llavors, que en un matí un sol jutge dicti 40 resolucions,
doncs també és una mica...
Déu-n'hi-do, o sigui, ja m'agradaria a mi...
Sospitos.
...que aquest jutge portés tots els meus temes,
perquè jo porto anys esperant que em dictin certes resolucions
o certs procediments que estan paralitzats durant anys, no dies, anys.
I després...