I you're starting in my heart, reaching the fever pitch and it's bringing me out the dark.
Doncs bé, com us havíem ben anunciat, ara que passen uns 20 minuts de les 11 del matí,
tenim amb nosaltres la Lea Asensio Martí, que va quedar precisament subcampiona
del campionat internacional Escalavis Cup de trampolí i doble mini.
Per a aquells que no sabeu massa en què consisteix aquest esport,
per això la tenim aquí amb nosaltres avui. Lea, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. A més, vens molt ben acompanyada, com a mínim deixo que saludis, no?,
de la Soraya, de la teva mare. Bon dia.
I tant, bon dia.
Bon dia.
Per convidar-nos.
A vosaltres també per venir per aquí, explicant-nos una miqueta més sobre aquest esport,
sobre aquesta disciplina esportiva. Escalavis Cup, el nom del premi d'aquest campionat,
però de trampolí i doble mini. Explica'ns una mica, per a aquells que no estem tan posats en el tema,
quines categories o quin tipus d'esport és això de trampolí i doble mini,
perquè tinc unes fotografies per aquí que sortiu a l'aire fent unes figures que suposo que és a partir de saltar el trampolí.
Sí, bueno, el trampolí consisteix a fer dues rutines de 10 salts,
bueno, i vas saltant i les has de completar.
I el doble mini només has de, bueno, has de fer una carrera i has de fer dos salts dos cops.
Val, i aquesta és la categoria en la qual tu hi competeixes i entenc que t'entrenes,
és a dir, no?, vas ser centrada en aquesta...
Bueno, sí, jo tenen el trampolí.
El trampolí.
El doble mini no en faig.
Val.
El feia abans, però quan vaig entrar al car vaig deixar de fer-lo.
Val, perquè entenc que el doble mini és amb parelles.
No, el doble mini és sol.
El que passa és que és més petit i té com una carrera.
Val.
Carrera vols dir que has d'agafar... digues, digues, Sorella.
No, volia explicar.
El doble mini, de fet, no l'entrena perquè no és una disciplina olímpica.
Val.
Val, llavors el car normalment s'entrenen només disciplines olímpiques i el trampolí sí que ho és.
Val.
Llavors, el doble mini, diguem, és una modalitat que fa part del grup de gimnàstica,
no també hi ha el tumbling, però no tots els gimnastes fan totes les...
Bueno, totes aquestes modalitats, vull dir, hi ha que fan trampolí i doble mini,
hi ha que fan només trampolí, hi ha que fan només doble mini.
Val.
Però l'única disciplina olímpica és el trampolí.
El trampolí, que és la que estàs treballant i estudiant al CAR.
Exacte.
Al centre del rendiment de Sant Cugat, eh?
Sí.
Estic entenent.
Fa quant que estàs al CAR?
Vaig entrar a segon de l'ESO, així que ja farà tres anys.
Fa tres anys.
I com és la vida, com compagines la vida del CAR, amb estudis, vida personal, etcètera?
A veure, al principi sempre se't fa una mica complicat,
però un cop ja t'acostumes a estar allà i fas amics i tal, és bastant més fàcil.
Sí?
Sí.
Hi ha molt de sacrifici, no?, entenc, al darrere.
Bastant, sí.
Sí.
A veure, passo tot el dia ja, tinc tres setmanes de vacances.
Tres setmanes de vacances en tot l'any, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do.
És com una feina.
Sí, més o menys.
Però, bé, és compaginós, també, al final, si t'acabes acostumant.
Sí?
I allà, més jo que també creieu com un grup o família o no, suposo que tots esteu igual, cadascú amb la seva disciplina o cadascú, no?, amb el teu esport.
Clar, els de trampolí, per exemple, quan ens veiem cada dia és com que ja és una mica una família.
Els veus cada dia, entrenem unes cinc hores al dia i llavors t'acabes fent a la gent.
Cinc hores al dia.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I a part d'això, clar, no tinc per aquí tota la teva trajectòria prèvia, però has participat en més campionats, a part d'aquest internacional de l'Escalabis Cup.
Bé, abans de l'Escalabis vaig fer el campionat d'Espanya, abans del campionat d'Espanya a l'europeu, i al novembre tinc, bueno, sí, al final l'estic classificada al Mundial.
Val, és a dir, has de saber si estàs classificada per anar al Mundial, entenc.
Sí, en teoria, bueno, tinc una plaça, però ho acaben de decidir aquesta setmana, així que encara no és res segur.
O sigui, aquesta setmana et diran si entres o no per competir al Mundial.
Exacte.
Entenc, i això a partir d'aquest decideix, de puntuació, de ràting, de rànquing...
D'unes mínimes.
O sigui, tu fas uns controls per la classificació i qui tingui les mínimes més altes, doncs entra.
Val, i en el teu cas, tens possibilitats, diguéssim, d'obtar a entrar al Mundial?
Sí, tinc una mínima bastant alta, així que espero que sí.
Sí, i els altres campionats, què és, l'europeu, l'espanyol, quina posició aconseguies?
Al Campionat d'Espanya vaig quedar primera campiona de la meva categoria.
Carai, estic entenent de trampolí, eh, estem parlant de...
Sí, tot de trampolí. I a l'europeu no em va sortir tan bé, vaig ballar el primer exercici, sí, però després de sincronisme vaig aconseguir la dotzena posició amb una companya, que és una altra modalitat, de trampolí.
Així que bastant bé.
No està gens malament. I, escolta, què et va dur a, diguéssim, professionalitzar-te d'aquesta manera, no?, en aquest esport professional de trampolí per arribar a anar, doncs, qui sap, olimpiades?
Doncs, mira, jo és que feia gimnàstica artística, a les Moreres, llavors em va deixar d'agradar i vaig provar el trampolí i vaig veure que se'm donava bastant millor que l'artística i, bueno, vaig anar millorant i millorant i em van agafar el car, em van donar una beca.
Carai, és a dir, com a trajectòria has tingut sort?
Sí, es podria dir que sí.
No sé com, normalment és la trajectòria d'altres esportistes, no sé, Soraya, si teniu altres exemples d'altres amigues o no coneguts o gent que sapigueu que per accedir-hi no ho té tan fàcil, potser.
Bueno, jo diria que...
O no li va tot enrodat, vull dir.
Sí, jo diria que més que sort, és molt, molt, molt, molt treballadora.
És una nena molt constant, treballa moltíssim, vull dir, que no ha sigut fàcil, tampoc vull dir, de fet va estar durant dos anys que li deien te la donem, no te la donem,
perquè ja sabem que les federacions sempre tenen problemes de diners, de subvencions i vull dir, ho ha treballat i ho ha aconseguit, vull dir, no és que li hagi vingut fàcil i s'ho ha guanyat, la veritat, vull dir, no és perquè sigui el meu fet, però treballa molt i tot ho treballa molt, vull dir, cada cop s'ha de classificar, que ha de fer un campionat, vull dir, són moltes hores de final dia, com t'ha dit, molt de sacrifici i, bueno, quan dóna resultats, doncs és fantàstic, no?, el campionat d'Espanya aquest any primera,
però és veritat que després, per exemple, l'europeu no va anar bé, vull dir, és un esport, al final, que en 10 segons tu jugues tot el que has fet durant l'any, tu jugues en 10 segons.
És una nova comentar-te, que al final et passes entrenant durant moltíssimes hores i al final el moment que tens de demostrar-ho passa, no?, allò de dir, si comptes ara ja ha passat.
Sí, passa volant.
Vull dir, clar, tens com molta pressió acumulada en molt poc temps, no?, molt poc espai.
És molt important saber gestionar els nervis perquè, bueno, en el meu cas sempre traïcionen una mica, però sí que és un esport molt mental, o sigui, has de tenir molt clar els teus objectius i el que has de fer en aquell moment per no deixar-te vèncer pels nervis d'alguna manera.
Tens un ritual, i cada vegada abans sortiu així com els futbolistes, per exemple, o els tenistes, no?, cadascú té el seu ritual, i jo dir, va, això m'ajudarà a concentrar-me i a no perdre el punt.
Bé, jo normalment em fico només un auricular de música i abans de fer l'exercici el repasso a terra, o sigui, em fico a fer les posicions i em concentro en tot el que haig de fer perquè surti bé.
Amb un auricular, has dit?
Sí.
Dos no?
Dos no.
Val, un així et permet escoltar l'exterior però estàs menys concentrada, no?, diguéssim.
Exacte.
Perquè també m'agrada veure les altres companyes saltar, llavors si em fico els dos auriculars és com que m'aillo massa.
Val, i et és útil, et serveix, et ajuda com a organitzar-te abans de sortir?
Sí, m'ajuda bastant a també concentrar-me més en el que vaig a fer que en els nervis, llavors és una mica de, bueno, d'això, per concentrar-me més.
I davant del públic, no, no, és a dir, el nervi aquest de, ostres, hi ha molta gent que m'està mirant.
Aquest no l'he tingut mai, és més nervi perquè surtin bé les coses, perquè, clar, és el que ha dit ma mare, o sigui, portes treballant tot l'any i tu jugues tot en, què, 10 segons, llavors, clar, la mínima que, no sé, se te'n vagi una mica el braç cap enrere,
ja l'exercici l'has d'anar millorant, llavors és una mica complicat, però, bueno, en tema públic...
No sé, no sé, molt alt, no, és a dir, el llistó està molt, molt, molt amunt, gaire bé que no es veu, no, vull dir, no, no sé, això a casa com ho porteu tots,
jo dir, vinga, va, no, no sé si també l'ajudeu, la recolzeu d'alguna manera, òbviament ja sé que sí, es veu que sí, però vull dir que tens un acompanyament familiar, no?
Sí, imagino que també és molt important. Sí, és molt important, o sigui, mai he tingut queixes d'això, perquè la meva família sempre ha estat ajudant-me
i, bueno, recolzant-me en tot el que ve sent, allò de les beques i les competicions i tot, llavors, en aquest tema no tinc queixes.
Suposo que et trobes una mica a faltar, home, no, què havia de dir, Soraya? No, home, no, que en aquest punt imagino que també una mica a trobar-te a faltar,
perquè són moltes hores que has passat el car, no? És a dir, al final...
Tot el dia. Exacte.
Sí, marxa a les set i mitja al matí i torna a les vuit del vespre.
Clar, clar.
Sí, està tot el dia ja.
Cap de setmana, per això no, eh?
No, entreno... Bé, normalment els altres esportistes tenen un dia entre setmana de vacances, però...
Un, eh, només?
Sí, però entrenen el dissabte.
Val.
Llavors nosaltres, en canvi, fem tota la setmana i tenim el fin de lliure.
Val. És a dir, de dions a divendres, eh? Almenys el cap de setmana el té per, doncs...
Sí, el tinc lliure.
Per el que vulguis també, no?
Després de la pandèmia, eh? Perquè abans de la pandèmia, de fet, feien de dilluns a dissabte.
Val.
Però després, bueno, han canviat moltes coses i ho han adaptat d'aquesta manera perquè també tinguin el cap de setmana lliure.
Clar.
Que es nota bastant, perquè quan entrenaves dissabte sí que...
Clar, imagino que també, no ho sé, vas una mica com plena, no? De dir, ostres, tu desconnectes una mica també, tot i que sigui la teva professió, gairebé la teva feina i la teva passió, no?
Exacte.
Però també és desconnectar.
No, no, sí que va bé que ho hagin fet d'aquesta manera perquè així també és com que tinc una mini vacances, per dir-ho així.
Tipo, puc desconnectar una mica també de la gent i, bueno...
Clar, i tenia la teva pròpia vida, no? Amics, amistats, suposo, no ho sé, parelles, família, vull dir, el que sigui, no?
Sí, una mica de la vida social.
Clar, exacte, i tant, i tant.
Ara que has dit pandèmia, Soraya, m'ha anat genial perquè també volia preguntar què vas fer durant el temps que estàvem confinats, tancats...
Clar, al ser categoria professional, no sé si tenies algun, entre comentes, avantatge de poder anar a practicar durant o no.
No, jo durant la pandèmia vaig estar tancada a casa com tothom perquè van tancar el car, però sí que és veritat que vaig estar entrenant...
A casa, eh?
Sí, entrenant a casa i fèiem, bueno, fèiem una videollamada amb tots els de...
Videotrucada, perdó.
Sí.
Amb tots els de trampolí i fèiem els exercicis que ens tocaven, llavors va estar bastant ben organitzat, la veritat.
Però sense trampolí, sense tot això, clar, imagino que...
No, clar, era només preparació física.
No sé que tu un montis a casa, que crec que és una mica complicat.
Vull dir, clar, fèieu... era preparació física, no?
Exacte.
I fèiem... crec que era una hora pel matí i una hora per la tarda.
Sí, la pandèmia va canviar-ho tot una mica de perspectiva.
Totalment. I clar, després reenganxar-vos, perquè clar, no és el mateix entrenar cinc hores al dia que dues i a casa, sense tots els estris, eines, sense...
És diferent, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, després vas notar...
O sigui, fatal, quan jo vaig tornar fatal.
Em va costar molt tornar a incorporar-me, tornar a guanyar la forma que tenia, però, bueno, al final sí que vaig poder tornar a estar com abans, d'alguna manera.
Sí.
Que va costar bastant, però bueno.
Clar, és que al final el cos s'acostuma, no? S'acostuma a un exercici, a un esport, a una dieta i a alguns horaris, com ell qui diu, i de cop i volta tot allò queda parat.
Exacte.
I és com unes vacances físiques, no?
Sí, a més, unes vacances molt llarges.
Molt llargues.
Es va notar molt al tornar.
Però no només jo, o sigui, tots els esportistes ho van notar moltíssim.
em va haver-hi una caiguda de, bueno, no nivell, però resultats, molt heavy, però...
I gent que potser també ho deixava, o que parava, o frenava, o va deixar a la carrera en aquell moment...
Del car, no.
O sigui, de trampolí, no.
Potser d'altres esports sí que va haver-hi gent, però que jo sàpiga, no.
De trampolí vau seguir tots.
Perquè, clar, la mitjana d'edat, entenc, és bastant jove?
O...
Bé, és que...
Hi ha una mica de tot, la veritat, o sigui...
Perquè, com hi ha diferents categories, ens junten a tots.
Llavors, entrenem amb gent, potser, com de 24, de 17, de 20, no sé.
Hi ha una mica de tot.
Es fracciona per edat, es fracciona per nivell, entenc, entenc, o...
Bé, entrenem tots junts.
És que no ha estat mai, el car, imagina't.
No sé ni com és, saps, vull dir...
No et preocupis.
O sigui...
O sigui, entreieu tots junts, independentment de l'edat o independentment del nivell, també.
Exacte, o sigui, cadascú té el seu nivell, la seva edat i la seva categoria, però tots entrenem junts.
Val.
O sigui, pensa que és una sala amb sis trampolins, llavors tu vas fer cantar en un trampoli i vas entrenant a la teva,
i això d'entrenar en grans, tipus de categories més grans, també serveix molt.
Clar.
Clar, et vas fixant en tot el que fan, vas aprenent moltíssim, llavors és un avantatge que no molts tenen.
Clar, clar.
És que estic veient...
Són poquets, perdona, que són poques, què sou, 12, 14?
Sí, són poques, són poques.
Ah, vosaltres, són poques.
Sí, minifamília, totalment.
Sí.
Pares, tiets, avis i germans, directament.
És que estic veient unes fotografies del Campionat d'Europa, crec que són, que surts
totalment a l'aire, així, que sembles com una ploma a l'aire, és que és preciosa
la fotografia, realment.
Hi ha una que crec que surts tu sola i hi ha una altra que estic veient que són dues
noies, que són figures, són com perfectes.
És com la natació sincronitzada, que imagino que sota l'aigua també la perfecció
és total, però en aquest cas és a l'aire.
Sí.
O sigui, tu, quan estàs a l'aire, està totalment apretada.
A la mínima que puguis...
Sí, o sigui, en tensió.
Ah, val. Allò d'apretar...
Exacte, sí, sí, sí, tal qual.
Perquè, clar, la mínima que, per exemple, dobleguis una cama...
Això resta puntuació?
Sí, resta bastant.
O sigui, el trampolí es puntua en diferents coses i l'execució, que és el bonic que
es vegi, per dir-ho d'alguna manera, i el tècnic, està perfecte, perquè et puntuin
bé.
Val. Per això, clar, és que es veu, de debò, és que el dibuix és com una coma,
és com una ploma, no? Queda totalment perfecte. I aquest, clar, la part aquesta de l'aire,
aquesta també es practica a terra, o només la podeu practicar a l'aire? És a dir, la
posició que poseu quan esteu a l'aire, entenc que només la pots practicar quan estàs
a l'aire.
Sí.
O a terra també la practiques.
A veure, al terra pots practicar el que és la tècnica, o sigui, la posició dels
braços, l'apretar que pots portar la cama a les puntes, però el que és fer la posició
tal qual, només nosaltres ho practiquem a l'aire.
ja. Va, llavors, clar, sempre has de saltar per practicar-ho. Exacte.
No, has de buscar aquesta alçada per quants metres pugeu?
No sé, jo no molts, la veritat. A veure, no molts quants són per tu? A veure, potser...
És que no t'ho sabria dir. Dos, tres, quatre... Dos, tres... Sí, sí. Sí, però...
Perquè has de tenir l'espai de fer aquesta... No? Sí, sí, sí.
Les figures. Clar, exacte, la figura. I els professionals jo crec que són fins a sis metres,
no? Jo crec que... Sis metres?
Sis, set metres, sí. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Llavors caus a colxoneta, eh?
Sí, o sigui, caus directament... Tu fas un salt i caus al trampolí.
Et tornes a caure al trampolí? Sí.
Per tant, has d'estar sobrecalculant que has de caure allà.
Exacte, són deu salts seguits al trampolí.
Val. Llavors, tu quan fas un salt, has de fer el següent i el següent fins que arribis al deu.
Aprofites l'impuls, és a dir, el mateix impuls, el mateix, no? Vas com rebotant, per entendre'ns, no?
Exacte, sí, per entendre'ns una mica millor.
Llavors, en competició són deu salts seguits que has d'anar fent aquestes figures, no?
Exacte. Que són, doncs això, gairebé deu segons per salt, si arriba, o una miqueta menys?
Bé, 16 segons, més o menys, és el que dura el meu exercici complet.
El teu salt, eh?
Sí.
Llavors, bé, per salt suposo que és un i mig, o un amb algú.
Si tu passes de segons, no?
Sí.
És que passa molt ràpid, això.
És el temps de saltar, l'exercici, rebotar, tornar a fer-ho, i és molt ràpid, molt, molt ràpid.
No, no, clar, com ho veus, Soraya, tu, des de grada o des d'on estigui?
No, pateixo molt.
Sí?
Sí, perquè al final les alçades que agafen són molt grans, i és el que deia, vull dir, qualsevol petit moviment se'n pot anar,
hi ha caigudes, vull dir, hi ha caigudes que són perilloses, vull dir, i es fan mal, vull dir,
hi ha tingut cops que...
Sí, hi ha hagut alguna lesió, i...
Sí, vull dir, és perillós, vull dir, pateixes per això, no?
De dir, bueno, que per això sempre dius, no, almenys que acabi, no?
Ja després dius que acabi millor o pitjor, però que ho acabi, que no es faci mal,
perquè són caigudes d'una alçada molt alta.
Home, i tant.
I llavors, sí, la veritat que aquells 16 segons se't talla la respiració completament.
Es fan llargs, no?
Es se't talla, vull dir, sí, doncs és com...
La feira.
Sí, no?
Ella també està apretada des de la grana.
No?
Tots els músculs apretats.
De tota manera, jo estic en tensió més que apretada, però sí, és correcte.
Clar, clar, clar.
Tinc a apuntar per aquí que tens aquest Mundial per Edats que serà a Bulgària, no?
Sí.
Al novembre, que és aquest que comentaves, que si aquesta puntuació fa que hi entris, no?
Exacte.
Aniràs a Bulgària.
Ja t'estàs preparant, sense saber-ho?
És a dir, igualment t'estàs preparant per anar-hi?
Sí, sempre...
Encara que no sàpigues...
Sí, sempre ens estic preparant pels campionats.
O sigui, la cosa dels campionats és una mica...
Bueno, és que no sé si puc dir la paraula.
Quina paraula?
Putada.
Ah, sí, sí, és pute, es pot dir.
És un partit inconvenient, no?
Sí.
Perquè no t'ho diuen fins a la setmana o...
Bueno, la setmana o el mes abans.
O sigui, t'ho diuen molt just.
Home, llavors...
Llavors, tu t'has d'estar preparant tota l'estona per si de cas.
Llavors, ja si no vas, doncs mira una cosa que et treus de sobre, però, clar, és que si vas no t'hauries preparat.
Clar, clar.
No està massa ben pensat això, no?
En quant a, no?
No sé si això és cosa de federacions o...
Però sí que està ben pensat.
El que passa és que, clar, sempre, al final, tu necessites un rendiment.
Llavors, fins a l'últim moment es mira quins són els esportistes que poden tenir el millor rendiment, que poden fer els millors exercicis.
Clar, no poden mirar mitjà any vista, no?
Exacte.
Poden passar el que sigui, no?
Poden passar moltes coses, lesions...
O que vagis de rendiment, no?
El que sigui, sí.
Hi ha molts factors que juguen, llavors és normal que es pinin a última hora.
Clar, és més immediat, no?
Sí, sí.
De saber com estàs en aquell moment o en base a l'últim campionat per entrar.
Sí, tot el que fan durant l'any, com a compte, l'Alea s'ha dit que ha fet ja tres campionats del món.
Sí.
Aquest seria el seu quart, si tot va bé.
O sigui, que no és nou, eh, això d'anar a un mundial?
No, al mundial ja estic una mica més acostumada.
A l'europeu sí que va ser el primer, per això estava més nerviosa.
Però, bueno, el mundial sí que...
Però sembla que l'europeu és més petit que el mundial, no?
Bé, és que l'europeu vaig patir bastant.
Sí?
Perquè va ser primera experiència, és molt diferent al mundial i va ser una mica...
Bé, això, nova experiència, no estava molt acostumada.
Però estic molt contenta amb el que vaig fer, la veritat.
Perquè, clar, si un mentalment ho pensa, no?
Dius, ostres, un mundial pot ser més gran i més exigent i amb més persones a competir que no pas un europeu, potser.
Clar, també tenia més pressió perquè l'europeu sabia que tenia opcions de fer resultats, de fer resultats molt bons.
Llavors, era com la pressió de, ho has de fer bé per estar aquí, perquè la gent em coneixi, per estar jo bé, perquè els meus entrenadors estiguin orgullosos.
Clar.
És com que jo mateixa em ficava més pressió.
El mundial, com hi ha gent molt més bona, és una mica que estic més relaxada.
Ah, sí?
Es pensava que seria al revés.
Mira, jo no sé per què crec que estaríem nerviosos en un mundial.
No, la classificació, de fet, és diferent, perquè al mundial els grups són per ranc d'edat de dos anys, no?
Per exemple, 12 a 13, 14 a 15, 16 a 17, llavors van els 4 millors de cada país de cada ranc d'edat.
A l'europeu, la diferència que té és que hi ha categoria júnior i vol dir que van els 4 millors d'entre 14 i 17 anys.
Llavors, tot i que sigui curiós, o d'abans de les 12 a 17, llavors, tot i que sembli, és molt més difícil de classificar-se en un europeu,
perquè no és per rancs d'edat, sinó que són els millors d'un ranc d'edat molt ample.
En canvi, a mundial, sí, és més complicat, hi ha molta més gent, precisament perquè són rancs d'edats més curts.
Val, ara s'entén.
No sé si m'he explicat molt.
Sí, sí, sí, és tot molt complicat.
Sí, és tot molt complicat.
Com un sap del que parla, no?
És la teva coach, també, no?
Sí, una mica.
És una mica, no?
És que és un esport una mica complicat d'explicar, perquè...
Bueno, clar, si no hi estàs a dins, realment, paraules tècniques, no?
Sàpigar realment com funciona tot.
És molt complicat d'explicar com puntuen i com...
Bueno, la classificació també és una mica líosa, és una mica tot món.
Sí, jo tinc un quadre aquí del campionat d'Espanya, de trampolí,
i jo llegeixo molts números, però també hi ha moltes lletres,
la R, la D, la T, la O, F, la H, D, la P, el score, que és la puntuació,
però, clar, no sé si es puntua amb 49.180 o 49.180, per exemple.
49 punt.
49 punt.
És sobre 5 o sobre 10?
No.
No és sobre res.
No, no és sobre res.
O sigui, tu fas...
No hi ha tope.
No, tu t'has, o sigui, entre aquestes que has llegit, hi ha l'execució,
que és el que l'Aliat t'explicava abans, que és que has de fer les figures molt netes,
amb, bueno, si la mà ha d'anar enganxada al cos, doncs enganxat...
Apretat.
Exacte.
Apretat o com hagis d'estar.
Val.
Després hi ha l'alçada, compta el desplaçament al llit, vull dir,
quan més al mig del llit caiguis, de la cama elàstica, diguem, del llit elàstic,
millor és la puntuació.
Si tu fas molt moviment lateral, o...
Sí, bueno, perquè tu et descompta.
El llit té com uns quadrats, llavors, si caus tota l'estona al mig no et resten,
però a la que caiguis, per exemple, en un quadrat de l'esquina,
doncs et resten zero com a alguna puntuació.
Sí, busca la perfecció.
Exacte.
No? Bàsicament.
Després també està la dificultat, que cada salt té una dificultat diferent,
llavors sumes la dificultat de tots els salts i la fiquen allà,
llavors compta també per la nota.
Val.
I...
Execució, alçada, desplaçament i dificultat.
Sí.
No?
I ja estaria.
Llavors aquí et surt aquest score final, que és la puntuació,
que deu que no hi ha com límit, és a dir,
Sí, que és la suma de tot.
Sí, per exemple, hi ha un 14.040,
hi ha un altre que té 46.24,
vull dir, no és sobre 5, no és allò de...
No, no és sobre res.
No hi ha límit de puntuació, em refereixo.
Exacte.
Hi ha algú que podia tenir un 88,5.
Exacte.
No?
Podria passar.
Val.
I llavors, dins aquest, diguéssim, hi ha un total
o hi ha alguna puntuació universal o mundial,
és a dir, allò de dir, dins el rànquing,
igual com a tenis, no?,
hi ha el rànquing dels, per exemple, no?,
el rànquing general de jugadors,
No, això no passa aquí.
No? No teniu com allò, dir,
el rànquing total de persones saltadores,
de trampolí...
No, perquè, clar, cada competició,
ja fas...
Vas fent un rànquing diferent.
En el cas de trampolí, eh?
Vull dir, en plan, de salda...
Sí, de salda trampolí, no n'hi ha.
O sigui,
penso que hi ha moltíssima gent
i aquella gent té, no sé,
competicions nacionals,
o sigui, potser que no compten com a notes,
però fan unes notes altíssimes.
Llavors, és molt complicat reunir totes les notes de tothom
i fer un rànquing.
En el cas de l'últim campionat,
l'escalavis cap,
la puntuació teva per saber el número?
Per conèixer el número?
Doncs, no me'n recordo d'una mateixa.
49, vaig treure 42 a l'Oblis...
Mira, que se me'n recorda la sonaia, eh?
42 iig al primer exercici
i crec que vaig fer 91,
o sigui, que...
Sí.
92, vaig fer 92 punts en total.
Llavors, sí, vaig treure 42 al...
L'altre exercici vaig treure un 49 amb algú.
Val.
O sigui, veig que tampoc no et fixes moltíssim,
és a dir, no és un paràmetre que a tu et serveixi
com per...
no sé, segueix entrant.
És a dir, et serveix d'alguna cosa,
em refeixo aquest número,
com a número, com a la xifra, no?
Sí, la xifra sí que serveix,
però per anar comparant si millores o no.
O sigui, no si millores o no,
sinó si en competició vas fent millors resultats o no.
Val.
Sí, per exemple...
Sí, per l'evolució.
Sí, exacte.
Si a aquest campionat he tret un 49 amb algú...
Sí.
Bé, millor et dic la nota final.
Un 92 amb algú...
Sí.
Doncs potser al Mundial,
si hi vaig, busco fer un 93 i mig,
per dir-t'ho d'alguna manera.
Val.
Que és el que anem a buscar, eh?
Exacte.
Que és el que anem a buscar.
A Bulgària?
Sí.
Quan et diguin que sí.
Sí.
Esperem que sí.
Llavors, a l'estiu,
entenc que és quan tens les 3 setmanes de vacances
o no són a l'estiu?
És independentment de...
Sí, són a l'estiu.
O sigui, ara estàs a vacances?
Ara estic de vacances.
Ara estàs a vacances.
Ostres.
Doncs encara t'hem d'agrair més que hagis vingut aquí,
que li has dedicat una estona a les 3 setmanes que digui que tens a vacances
que hagis vingut a compartir-ho amb nosaltres.
I t'agraeixo molt tant a tu, Lea, com a tu, Soraya,
que heu vingut a explicar una miqueta més sobre aquest esport,
que crec que no massa gent el coneix.
No sé si hi ha gent que ens està escoltant,
que de cop i volta ha dit,
ostres, no sabia jo tantes coses d'aquesta categoria.
Espanya és un esport bastant minoritari.
Sí, oi?
Sí.
Més a Catalunya.
És veritat que altres parts d'Espanya, Galícia, Valladolid, Madrid,
és un esport que es practica una miqueta més,
però en general Espanya és bastant minoritari,
però a la resta del món, a Europa, és un esport,
si és olímpic, vol dir que és un esport molt important.
A mi que se'n parla poc, no?, potser.
També mitjans de comunicació...
Sí, no es coneix molt.
Sempre hi ha el futbol, el bàsquet, no?,
l'embol, com a molt, i altres.
Això és una mica important,
perquè no se li dona tanta importància com altres esports,
i llavors és una mica més complicat
que es faci saber més de l'esport i tal.
També és veritat que, perdona que t'interrompi,
que és un esport que és olímpic des de 2002?
Des de 2000.
O 2000, des de 2000, crec.
I no faltes.
Exacte, és relativament nou.
I, clar, ser relativament nou,
és veritat que no hem tingut cap gimnasta espanyol,
de moment, que s'hagi classificat a Olimpiades.
Entenc que...
Esperem, confiem que sigui aviat.
Que s'enjustenca, no?
Jo no, no, hi ha més absoluta encara,
però hi ha gimnastes que estan...
Bé, que s'han lluitat en aquesta plaça.
Sí, que falten com referents, no?, també.
Sí, que igual quan ja tinguem algun espanyol,
exacte, que faci Olimpiades,
ja es parlarà una miqueta més,
es coneixerà una miqueta més,
vull dir, tot és exacte.
Tot és una miqueta...
Sí, obrir una mica de portes pels...
Exacte.
Primer ho faci un i després, exacte,
que ja vagin entrant tots, no?
Jo dir, mira, com que ja ha entrat aquest o aquesta,
esperem que sigui aquesta.
Perquè també hi ha per acabar,
mira, tenia per aquí apuntat també,
tema del percentatge de nois i noies,
homes i dones,
en aquesta disciplina en concret,
no sé si predominen més les noies,
o hi ha dues categories per ser parats?
Sí, hi ha categoria de nois i categoria de noies.
Però, la veritat que és un esport que practica tant com nois com noies.
O sigui, és molt inclusiu per dir-ho.
Sí, la veritat que, a veure,
normalment sí que hi ha més nois que noies,
però bastant igualat.
O sigui, ho practiquen tant com dones com homes.
O sigui, que no és un esport que dius,
és clarament femení,
així com per exemple la gimnàstica rítmica,
sí que s'acostuma a veure més figures femenines,
o cossos femenins, no?
Però no és en aquest cas del trampolisme.
No, el trampolisme és, bueno,
inclusiu per dir-ho d'aquesta manera.
Doncs, de nou, Lea i Soraya,
gràcies per venir per aquí.
Que vagi molt bé.
Espero que puguis anar cap a aquest Mundial a Bulgària,
al novembre.
I si vas, tornem a trucar i et farem tornar a venir aquí
perquè ens expliquis com ha anat.
Facis la posició que facis.
I ara sí, a gaudir de les vacances.
Gràcies per dedicar-nos aquesta estona de les tres setmanes.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Igualment.
Moltes gràcies per convidar-nos,
per parlar una miqueta d'aquest esport
on ens hem desconegut.
A més d'avui ja hem trencat el gel a la ràdio,
per tant ja vindres-nos còmode, no?
Sí.
Que vagi molt bé.
Gràcies a les dues.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit