logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Passant dos minuts d'un quart de dotze,
l'Ajuntament i l'Associació de Veïns facilitaran assessorament
sobre les claus de la sol a la ciutadania.
D'una banda, l'Oficina d'Informació al Consumidor
obrirà una línia d'assessorament als ciutadans, en cita prèvia,
i de l'altra, l'entitat veïnal ha convocat una conferència col·loqui.
A finals d'aquest mes, la setmana que ve,
va presentar-se per parlar-ne amb responsables de la DICAES,
una xerrada informativa que es farà a Can Ginestà.
amb Àlex Daudent, coordinador a Catalunya de l'Associació ECCDICAE,
també amb Maria Isabel Ferreres, advocada del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu,
i tots dos explicaran com saber si una apoteca està afectada
per una claus de la terra.
Això serà dimarts que ve, a dos quarts de set de la tarda,
a la sèrie del cònsul de Can Ginestà,
i ara en parlem amb l'Àlex Daudent,
com dèiem, coordinador a Catalunya d'ECCDICAE.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Dimarts fareu aquesta xerrada
adreça a les persones que vulguin verificar
si estan afectades per aquestes clàusules de sol,
però bé, avui ho avancem una mica per parlar-ne més.
En vam anar sentint a parlar en els últims anys
de les clàusules de sol,
i especialment a finals de l'any passat,
quan es va sortir aquesta sentència,
que deia que hi havia canvis en aquest sentit.
Les persones que tenien una clàusula de sol
podien reclamar, no?
Sí, bé, a finals d'any el que es fa és,
d'una manera per tot és justícia, no?
Que era el que veníem demanant des de DICAE
des de feia molts anys.
Per què? Doncs perquè el Tribunal Suprem espanyol
havia limitat el retorn de les quantitats
pagades de més per l'aplicació de la clàusula sol
a 9 de maig del 2013.
Una interpretació, diguem-ne, jurídica
que ha sigut contestada per Europa
negant que es pugui limitar
l'efecte de nul·litat d'una clàusula abusiva
i, per tant, des del desembre
Europa obliga a retornar
les quantitats pagades de més per la clàusula sol
des d'un bon inici.
Perquè què són les clàusules sol?
Les clàusules sol són les clàusules
de limitació a la variabilitat
del tipus d'interès.
Per entendre'ns,
la immensíssima majoria d'hipoteques
a l'estat espanyol
es van comercialitzar
a tipus d'interès variable,
un 90% d'elles a l'Euríbor,
i la banca, per cuidar-se amb salut,
el que va incorporar és un topall
que limitava la variabilitat
del tipus d'interès
en el sentit que si els tipus d'interès baixaven
la banca sempre cobraria un mínim, no?
Per tant, encara que les hipoteques
fossin a tipus d'interès variable,
els consumidors no es podien beneficiar
de les baixades dels tipus d'interès
i sempre pagaven un mínim de...
de mitjana estava el 3,25,
però podria ser d'un 3,5, d'un 4,
depenent de la hipoteca.
Per tant, doncs,
i justament això,
el fet que sempre hi hagués aquest benefici,
suposo que és el que fa
que es qualifica d'abusiva, no?
La clàusula?
El que ho fa abusiva
és la falta de transparència, no?
És la falta d'informació
de les entitats financeres
i la informació,
però no la informació
des d'un punt de vista
no més formal,
sinó la informació també
des d'un punt de vista substancial,
en el sentit que
s'entén que s'ha de complir
amb un doble control de transparència
i un doble control de transparència
vol dir que no només s'hauria
d'informar l'usuari,
sinó que s'havia d'entendre
l'efecte de la incorporació
d'aquella clàusula
a un préstec hipotecari,
cosa que era evident
que les entitats financeres
ni informaven
ni donaven
una explicació
sobre l'efecte
que podia tindre
la incorporació
d'aquesta clàusula
al préstec hipotecari.
Perquè el que li passa
llavors a molta gent
és que no era ni conscient,
no?,
que existeix aquesta clàusula.
Exacte.
Aquí el que hi havia
era una maquinació
i una estratègia
d'espòlia
l'esclavió popular
per part de la banca,
no?,
perquè aquella banca
que alguns
intentaven vendre
com la banca més forta
del món, no?,
un president espanyol
va arribar a dir això,
doncs no era ben bé així
i com que els bancs
disposen d'informació privilegiada
el que van fer va ser
incorporar aquestes clàusules
perquè els seus balanços
no se'n veiessin ressentits
a l'hora que els tipus
d'interès baixaven.
Llavors,
pot ser que molta gent
no sàpiga, no?,
que dins de la seva hipoteca
hi ha aquestes clàusules.
És possible,
encara que avui en dia
hi hagi gent
que no ho sàpiga.
Si és així,
bé,
els convidem, no?,
vindrà a la xerrada informativa
que fem el proper dimarts
d'aquí Sant Just,
però també
els convidem a revisar
els seus prèstecs hipotecaris,
normalment són les clàusules
que estan a la part tercera
de la hipoteca
i també han de saber, no?,
que avui en dia, no?,
després de tot això
s'ha aprovat un mecanisme
de resolució extrajudicial
al cas de l'esclautule sol,
per tant,
que s'informin també
perquè tenen a la seva disposició
mecanismes de resolució
extrajudicial gratuïts
per intentar
resoldre aquesta controvèrsia.
Llavors,
en principi,
exacte,
ara,
un cop algú descobreixi
que sí que té aquestes clàusules,
ja pot reclamar?
És aquest el procediment?
Sí,
poden reclamar,
poden reclamar,
sempre han pogut reclamar
de forma judicial,
poden seguir-ho fent
de forma judicial,
nosaltres,
des de ICAE,
vam interposar
una macrodemanda judicial
contra tota la banca,
no?,
agrupant a 15.000 persones,
però ara mateix
al gener,
degut també a la pressió
que havíem fet
des de col·lectius socials
com el nostre,
doncs,
el govern espanyol
es va veure obligat,
no?,
després que Europa es pronuncies,
aprovar un,
una solució extrajudicial,
una solució extrajudicial
que no és la,
la que nosaltres
haguéssim volgut,
no?,
perquè
permet a la banca
dir quin és clàusuler
sol retorna
i quin és clàusuler
sol no retorna,
perquè n'haurem d'estar
molt amatents,
haurem d'estar molt amatents
a les ofertes
que fan les entitats
financeres,
però tanmateix
és un mecanisme
de resolució extrajudicial
que entenem
que cal aprofitar,
que cal exprimer
i que esperem,
no?,
que també
durant el seu
desenvolupament normatiu,
doncs,
pugui donar,
pugui ser més eficient
del que és ara.
De moment,
és a dir,
des que el Tribunal Europeu
també va fer pública
aquesta sentència,
s'han resol més casos
dels que estàvem pendents
o no té a veure
una cosa amb l'altra?
Sí,
de fet,
el Tribunal Suprem
el passat 15 de febrer
ja va corregir
la seva jurisprudència
perquè,
bàsicament,
aquesta sentència d'Europa
és inapel·lable,
aquesta sentència d'Europa
obliga a corregir
una jurisprudència
que va ser molt criticada
des de la doctrina,
des de col·lections
com el nostre
perquè,
bàsicament,
posava en qüestionament
una cosa
que,
en fet,
és fonamental,
i és que una clàusula abusiva
s'ha d'entendre
per no posar del contracte
i,
si s'entén
no posar del contracte,
s'han de restituir
tots els efectes
que ha produït
o,
com diu la directiva europea,
clàusules abusives
és una clàusula abusiva
no ha hagut de vincular mai
a l'usuari
i,
per tant,
el retorn de quantitat
i,
en aquest cas,
pagades de més
han de ser
des de bon inici.
I són quantitats altes
el que es pot tornar
amb aquestes clàusules sol,
o sigui,
el que s'ha cobrat
indegudament?
Disculpi,
disculpi.
Dic,
són quantitats altes
en general
el que s'ha cobrat?
Sí, clar,
aquí,
és que ens trobem
en que una clàusula sol,
és que amb la rectada
de les clàusules sol
cal dir que,
d'entrada,
ens haguéssim pogut
establir segurament
moltíssimes execucions
hipotecaries
perquè una clàusula sol
podia suposar
una família,
depenent del tipus
de préstec hipotecari
que tenia,
de mes a final de mes.
Per tant,
això són molts diners
i, per tant,
aquí el que cal fer
és que ningú es quedi a casa.
La banca utilitza
una estratègia,
que és que
contra menys
en reclami millor
una estratègia
de guanyar temps
i una estratègia
de plaçar
el retorn
de les quantitats
que han pagat
de mes
als seus clients.
Per tant,
nosaltres hem de combatre això
com a consumidors crítics,
responsables
i organitzar-nos,
informar-nos
sobre els nostres drets
i reclamar.
La gent
està, per tant,
creus,
prou mobilitzada,
prou conscient
o hi ha hagut
una mica de retrocés
des que es va començar
a impulsar
molt aquesta necessitat
de lluitar
contra aquestes injustícies
vinculades
amb les hipoteques?
No,
jo crec que la gent
està molt compromesa,
la gent està
molt organitzada,
molt ben informada
cada vegada més
i, per tant,
el que s'ha quedat demostrat,
perquè no només són
les clàusules soles
que són abusives
a les hipoteques,
sinó que són les clàusules
de vènciment anticipat,
sinó que són les clàusules
d'arredoniment a l'alça,
també són les clàusules
de despeses de constitució
i formalització
de la hipoteca.
El que demostra
tot plegat
és que el que s'havia fet
a nivell hipotecari
era una estafa
en tota regla
per part de les entitats
financeres,
la incorporació
de multitud
de clàusules abusives
i, a més,
estan davant
d'un procediment
d'execució
hipotecària
completament injust,
desequilibrat
i no adequat,
com ha anat dient
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
en nombre de les ocasions
i no adequat
a la normativa
de protecció
dels drets del consumidor.
Dimarts que ve
sereu a Sant Just,
estem parlant
amb Àlex Daudem,
coordinador de Catalunya
a Izecadicae.
Imagino que heu fet
diferents xerrades
d'aquest estil
també en diferents
municipis de Catalunya,
no?
Sí, així és.
Estem en una campanya
d'informació
i organització
del col·lectiu
de persones consumidores.
Per tant, diguem-ne
que és la tònica
general d'aquests dies
d'acudir als barris,
als municipis,
als pobles
d'arreu del país
per donar a conèixer
els dels consumidors
i organitzar
aquest col·lectiu.
En general,
quina resposta us trobeu?
Quina rebuda us trobeu
quan feu aquestes xerrades?
Vaja, jo crec que la rebuda
és molt positiva, no?
Aquí també jo crec
que hauríem de fer
un agraïment
tant a l'Ajuntament
com a l'Associació de Veïns
perquè facilita molt, no?
L'obligació que tenim
nosaltres com a organització
de consumidors
que és informar
els usuaris, no?
Apropar-ho al territori, no?
I animem a tothom
a exercer els seus drets
d'informació
i de reclamació
acudint dimarts
en aquesta xerrada informativa
perquè la veritat
és que no hi perdem res
a reclamar
i cal combatre
aquests abusos
que la banca ha fet
La gent que vingui
no cal que porti
la seva hipoteca
millor que ho faci
què és el que recomaneu?
No, el dimarts
és més que res
una reunió informativa
orientativa
per tant no
si volen portar
les seves hipoteques
cap problema
però diguem-ne que
el dimarts
és una reunió
més de caire informatiu
per a partir d'aquí
començar
tot el procediment
de reclamació
Perfecte
doncs serà dimarts
com dèiem
a Can Ginestar
a dos quarts de set de la tarda
a la sala
és del cònsul
i serà amb Àlex Daudent
amb qui hem pogut parlar
aquest matí
de coordinador
de l'associació
d'AICEC-ADICAE
i també
Maria Isabel Ferreres
advocada
del Col·legi d'Advocats
de Sant Feliu
avui hem pogut parlar
amb l'Àlex
moltes gràcies
Ah va tres
Que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
Fins aviat
Estem escoltant
Just a la Fusta
Dos minuts i dos quarts de dotze
de seguida
parlarem del temps
del temps no
de la tertúlia
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
Smooth Jazz Club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Bet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
us hi esperem a tots
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
Ja ho sabeu Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Primer
van ser les ones
98.1 FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim
un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Aigües de Barcelona
adapta els horaris
de les seves oficines
per donar un millor servei
Des del passat 1 de gener
totes les oficines
d'atenció al client
també obren els dijous
per la tarda
Consulta les adreces
i els horaris
a aigüesdebarcelona.cat
Aigües de Barcelona
l'aigua de la teva vida
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer
Passant dos minuts
de dos quarts de dotze
és hora de fer tertúlia
amb en Jordi Agolló
la Joan Algarra
i l'Alina Santa Bàrbara
els tenim ja situats
a l'estudi
molt bon dia
tots tres, què tal?
Molt bé, bon dia
Bon dia a tothom
Amb la Lina
et veig que...
Sí, em sents?
No, no, sí, ara molt bé
Ara sí, perfecte
Jo també
Avui t'has canviat de lloc, Lina
Sí, com la Montse
no li és
Lo saludem
I tant, l'enviem una abraçada
Una abraçada
Forta
A veure, avui el Jordi
abans d'entrar
ja m'ha dit que tenia dos temes
per l'hora del dia
Així que si us sembla bé
Molt bé, comencem amb el Jordi
I comencem amb la part més injustenca
primer, si et sembla
que és que aquesta
de tant en tant en parlem
no?
D'aquesta desgrossada forestal
Sí, dos minutets
Això és
Aquest diumenge
es farà la quarta desgrossada
general
que conviden
vendran els voluntaris
de Coixerola
de diverses institucions
perquè ara Coixerola
no pot tindre voluntari
perquè la llei catalana
que s'ha fet de voluntariat
una ente oficial
no pot tindre voluntariat
són els voluntaris
o organitzacions
i civils
que col·laboren
en Coixerola
Coixerola
posarà
les eines
el tècnic
i el diumenge
en el torrent de Can Cortés
està cangat de l'era
una mica més amunt
i serem
a partir de les 10
a dos quarts
a les 10
es queda
a la plaça
de l'Ajuntament
que venen gent de fora
n'hi ha
20 inscrits
de fora del poble
per tant
és una activitat
que hi ha
gent convidada
i
la gent del poble
que hi ha
i es farà
una neteja
que és una desbrossada
treure el marxer
es treure tal
allí es veurà
in situ
com
els boscos
que no es cuiden
queden ofegats
allí
jo he tratat arbres
que vaig sol
anar
dominges
que no tinc feina
sol anar una hora
o hora i mitja
perquè el meu cor
jo no aguanta bé
i a treure
hi ha arbres
que em deixien
absolutament
agafats al terra
pressionats
per la vegetació
i els hem aixecat
s'han d'aguantar
en pals
perquè poden
respirar
revifar
si llorels
llorels preciosos
que també
totalment doblat
o clar
la vegetació
s'escala
i per tant
un bosch
com tot s'ha de cuidar
com una casa s'ha de cuidar
i com un castell
i com tant
i això
que deien
que havien deixat anar
un ramat de cabres
per
això sí
i el ramat de cabres
va desbrossant
va fent
però també
si el despistes
es escala
els abrets
petits
tens que protegir-los
és un altre
d'estemes
i a més a més
aquest fa 20 anys
la importància
d'esta vegada
és que fa 20 anys
que vendrà més gent
des de Conxerola
l'Alnus
està
morint
per falta
de relleu
generacional
serà com una
espècie
de comiat
tant de bo
m'equivoque
em sembla
que això passa
serà com l'última
activitat
potser
a mi m'han d'operar
l'aviat dels ginolls
també
que són els que ho mantenguen
els diumenges
diguem
i
l'alaguer
que té
mitja edat
i podia aguantar
ja viu a Mallorca
està
en padronal
que vindrà
per cert
fa l'esforç
i vindrà
per tant
és per mi
com una espècie
de cosa simbòlica
de 20 anys
d'esforç
que es pot veure
ja
hi ha arbres
de 7 metres
d'alçada
molt bé
fa goig
i tornem a deixar
la zona
ben neta
hi ha arbres petits
hi ha arbres grans
es petits s'han de protegir
es petits
a l'estiu
jo pujava
i tots
és estiu igual
4 o 5 vegades
cada setmana
carregar
carregar
carregar
en garrafes
abans
era un carro
que pujava
40 litres
ara no tenia força
per pujar en un carro
a la costera amunt
perquè tenia que carregar
en front de l'institut
i ara pujant el cotxe
per regar
és el moment d'apur
i
tot això
doncs
quan m'operen
passaré un any
que tot surti bé
clar
està clar
exacte
per tant
l'Anus
jo he fet crides aquí
però hi ha moltes institucions
a nosaltres
a la gent gran
també
ens passa igual
ja fa molts anys
que s'ha de renovar
la junta
i escolta
fora d'una persona
que ve
ja fa 3 anys
l'últim
que va venir
i no hi ha manera
i per això
dic
té aquesta importància
la gent pot venir
igualment
encara que no sigui
d'algun
no
si la convocatòria
és oberta
a tota la gent
a quina hora és?
a les 10 a la plaça
de l'Ajuntament
i a dos quarts
començarem
en el torrent
de Can Cortés
que està una mica
més amunt
del pi de Can Canale
ah molt bé
doncs
vosaltres heu estat
per ahir
que era dit també
esperem que vingui gent
i que es pugui fer
doncs aquesta feina
tan important
sobretot els joves
que vinguin els joves
que ens han de rellevar
que nosaltres
som grans ja
aquest diumenge
la Carmen ja diu
que d'aquí al diumenge
tota la rata dirà
aneu
aneu
l'Andreu
l'Andreu està dient
a l'informatiu
l'informatiu
ho està dient cada dia
des d'aquí ho estem dient
i d'altra banda
més enllà de Sant Jús
abans d'entrar
amb altres temes
que veig que portes
al diari també l'Ina
el Jordi
m'ha dit que volia parlar
de tot el que té a veure
amb
amb la cosa
d'alarmament
exacte
d'exèrcit
anava a dir
amb una hipotètica independència
no sabia
que era objectiu
que servia
jo ho dic així
jo no sé si farà
en l'hipotètic cas
que aconseguim
ser un estat independent
que jo ho desitjo
i aquí
també m'acompanyen
però que som el 51%
no arriba
al 50%
del país
per això és l'hipotètic cas
que aconseguim
hi ha un debat interès
de fa molt temps
d'uns que són partidaris
de tindre un exèrcit
de 23.700 membres
aquesta setmana
han presentat un llibre
i hi ha altres
que venim
de l'història
del moviment
de no violència
de no la OTAN
de l'objetió del Consell
i de tal
també han estudiat
el tema
de quines són
les dificultats
o les seguretats
pitjors
en les que s'afrontem
un no muntant l'exèrcit
perquè té ports
ports
a inseguretats
entonces
hi ha que analitzar
a Catalunya
quines inseguretats té
i jo aquí
feia l'enquesta
a les dues persones
i deien
si
una guerra atòmica
clar
justament
això
la seguretat
més grossa
que tenim
és
la cursa
d'armaments
per dir-ho
de alguna manera
que la Terra
pot caure
14 vegades
per bombes atòmiques
acumulades
d'armaments
d'armaments
d'armaments
d'armaments