Bé, tenim amb nosaltres avui a Laia Tomàs-Novo,
ella és biòloga, mestra en ciències.
Podríem dir que té una part d'escriptora,
però no és escriptora en concret,
però ha tret un llibre,
el primer potser d'uns quants,
que es diu Les aventures d'en Pep,
que és un conte per nens,
i precisament aquest dissabte en el marc d'aquest Sant Jordi,
a Can Ginestar, en concret a la Biblioteca,
a la sala infantil, faran la presentació d'aquest llibre
juntament amb Núria Tamboleo Fernández,
que és la il·lustradora d'aquest llibre,
així que saludem la Laia.
Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Laia.
Gràcies per atendre'ns entre classes o entre activitats, també.
Escolta, enhorabona per aquestes aventures d'en Pep,
que és el primer llibre que publiques, no?
Si no ho tinc mal entès.
Sí, sí, en realitat, bueno,
el llibre compta, sí,
estem com sorpreses
perquè pensàvem que potser no ho arribaríem a fer.
I mira, d'una proposta
ens hem marrat a tope.
Explica'ns una mica com sorgeix,
perquè clar, la teva vessant professional
no sembla que estigui connectada
amb llibres o no,
amb contes infantils.
De quina manera sorgeix
la idea de publicar aquest conte?
No, no, realment, bueno,
jo soc biòloga, com has dit,
ho dedico a les ciències,
a adolescents,
vull dir que realment no té res a veure
el que passa és que, bueno,
que sí, que soc mare,
tinc un fill que ara té 5 anys
i un de petit que en farà dos
i justament per la pandèmia,
que jo estava embarassada del meu segon fill,
per la nit sempre li explicava contes
a en Blai,
que és el meu fill gran.
I ell em deia coses,
mam, avui com ha explicat un conte
que surti un nen que faci no sé què
o que surti un animal
i llavors posant el que em anava dient
jo em anava inventant.
I clar, com que a ell li agradaven,
li tornava a explicar,
me'l demanava,
però què passa?
Que cada nit li explicava diferent.
Jo serà, ostres,
això no va així.
I bueno,
vaig decidir escriure's,
va ser, mira,
per no oliar-me,
li escric, no?
I va sortir una mica així.
Vaig començar a escriure
els diferents contes
perquè, bueno,
no n'hi ha un sinó
que n'he fet 5
i me'ls vaig,
bueno,
guardar.
Un bon dia ha acabat la pandèmia,
bueno,
més o menys.
Acabat, sí.
Va ser una mica així.
Entenem, sí.
Sempre una mica
quan ja podíem sortir així,
més,
bueno,
una amiga meva
li vaig ensenyar,
mira què et sembla,
li he fet això al meu fill
i ella va ser la que em va animar.
Diu, ostres,
estem superbé,
per què no t'animes?
Dic, home,
vols dir?
I bueno,
entro una ocasió o una altra,
doncs aquí estem.
D'aquella idea inicial,
doncs mira,
gràcies a aquesta amiga,
ens hem tirat endavant tot això.
Sí,
ha apareixut un llibre,
Les aventures d'en Pep,
que volem saber qui és el Pep,
és a dir,
el personatge del Pep
t'ha inspirat els teus fills
o d'alguna manera
què és el que t'ha influenciat a crear-lo?
Sí,
no,
més que res ell,
bueno,
al meu fill,
que li agrada molt
tot el que són les aventures,
tot el que és,
bueno,
la imaginació i tot això,
bueno,
com tots els nens,
no?
Ell em demanava,
doncs que volia
un nen que pogués crear
joguines de qualsevol cosa,
no?
I a partir d'aquí vaig dir,
ostres,
què podem fer,
no?
I en Pep és això,
és un nen que disfruta
o que es diverteix creant objectes
amb qualsevol cosa que troba,
no?
Per exemple,
els seus pares sempre li guarden coses
i si té,
jo què sé,
els tubs del lavabo
que s'han acabat
o del paper de cuina
o cases de cartró,
ell agafa i crea
el primer que se li acut,
no?
i, bueno,
és feliç fent aquests mons.
I, bueno,
comença una mica així
i, bueno,
es va veient l'evolució
fins que acaba sent gran,
no?
Una mica
la història del nen.
I la part de text,
diguéssim,
és a dir,
el conte,
no?,
que conté el text,
és part teva,
però després hi ha una part
que és els dibuixos,
no?,
que és la part de la Núria
Tamboleo,
que dèiem,
que ha posat la part
de la il·lustració,
no?
Sí, sí,
jo he fet el text
i llavors, clar,
vaig dir,
ostres,
si ens emmerdem,
que sigui amb algú
que realment,
no?,
que conec
i que crec que
m'agrada com,
bueno,
m'havia fet diferents coses
i que m'agrada com treballa
i a veure si li vaig proposar,
a veure,
dic, mira,
no,
no, bueno,
a Núria,
dic,
tinc això,
tinc aquesta idea,
no?,
he fet aquest conte
i m'agradaria,
si a tu et sembla bé,
que te'l llegessis
i si et sembla bé,
doncs que el puguis il·lustrar.
I, bueno,
de seguida,
ella en aquell moment
quan li vaig dir
també estava embarassada,
ara també té una nena
de sis mesos
i, bueno,
li va semblar
bona idea
i s'hi va començar a posar.
Ella em va dir,
bueno,
et faig la primera il·lustració,
si t'agrada,
tirem endavant.
I vaig dir, bueno,
dic, sí que em va agradar,
però li vaig dir,
bueno,
és que com que ja conec
com treballes,
no?,
vull dir,
realment,
penso que pot quedar xulo
i ella,
tot i que les il·lustracions,
ai, perdona,
tot i que el text és meu,
ella ha fet el que ella semblar,
que hem fet un tàndem entre les dues
i crec que ha quedat,
que ha quedat prou bé.
Feina de dos,
perquè que veu seure per,
o seure,
em refereixo,
a quina manera veu trobar el punt
de tu explicar-li aquesta història
i trobar realment dibuixos
que il·lustrin bé
el que tu vols explicar,
també?
Clar,
és això,
no?,
ella va anar fent,
em anava ensenyant,
tot això al principi
també via,
via mail,
perquè,
tot i que són del mateix poble
i tot,
entre les criatures,
que ella estava embarassada també,
que,
bueno,
tot una mica era
via mail,
no?,
i em anàvem ensenyant dibuixos,
jo creia que sí,
que estàvem,
bueno,
m'anaven agradant
i quan ja ens vam emmerdar,
que li vaig dir,
ostres,
perquè al principi era això,
vull dir,
fer-ho però no teníem classe
i hi hauria algun editorial
que ens tirés endavant.
Quan vam trobar l'editorial
li vaig dir,
ostres,
mira,
no,
no,
que a mi m'agradaria
que si pogués per Sant Jordi
d'aquest any,
el 2022,
tenir-lo,
perquè m'agradaria regalar-li en Blai,
que de tots els contes
que li vaig fer
era el que ell més volia,
no?,
m'agradaria regalar-li.
I ella,
pobra,
tenia dues il·lustracions
i quan li vaig dir,
bueno,
si ho posa a tope
i realment en tres o quatre dies
ho va treure
i em va passar la primera proposta
i dir que és que per mi
està bé,
no?,
per mi ja està perfecte.
Llavors sí que hem fet
algun retoc,
perquè, bueno,
de cara després amb l'edició
sí que hi ha hagut
algunes coses
que potser necessitàvem canviar,
però vull dir,
jo crec que la primera
va captar el missatge
que jo transmetia
amb el text,
i que molt bé.
I per trobar aquest procés,
per trobar un editorial,
no?,
en definitiva,
un segell
que et pugui publicar el llibre,
clar,
no sé si anteriorment
l'havies hagut de buscar,
entenc que no,
llavors,
com és aquesta experiència
de buscar algú
que pugui o vulgui
publicar-te?
Clar,
en aquest cas,
jo partia de zero,
perquè com a tic
aquest no és el meu món,
però, bueno,
anar fent veus,
resulta que una cosina meva
s'havia posat en contacte
amb aquest,
primer amb el segell,
després amb l'Eva,
que és la que porta el segell,
i, bueno,
em va dir,
ostres,
dic,
estic molt contenta,
és un petit segell,
bueno,
és una petita,
no?,
un petit segell
que treballa a Mataró,
que està a prop d'aquí,
Vilaçà,
dic,
si vols et pas el contacte
i parles,
i van així,
vull dir,
va ser casualitat,
no?,
que la meva cosina
just acabava de fer
un llibre de poesies
amb ella
i em va passar el contacte
i a partir d'aquí,
doncs,
va anar tot lligat.
Ella,
l'Eva,
que és de Tu,
oi,
mi pluma,
em va posar en contacte
també amb l'editorial
de Hackabooks,
que és amb qui treballa,
i a partir d'aquí,
doncs,
mira,
hem anat treballant tots,
però,
vull dir,
ha sigut molt per,
molta per casualitat,
eh?,
perquè he de no saber
d'on surt,
d'on,
per on tirar,
mira,
allò que la meva mare
li va comentar a la meva cosina
i així va sorgir,
vull dir,
que va ser casualitat.
Clar,
clar,
i arrel de la pandèmia,
que comentaves que havies començat
a escriure aquest,
no sé si vas a escriure més,
és a dir,
la imaginació no es va acabar
com el Pep.
No,
no,
en tinc quatre més,
quatre i dos en processa,
perquè els vaig començar a escriure
i a explicar
i no els vaig arribar a escriure,
però sí,
n'hi ha uns quants,
que és el que jo també
li vaig comentar,
no?,
no ho dic,
si realment
tirem endavant,
bueno,
i ens va veure aquest,
si tu t'animes,
doncs podem fer els altres,
no?,
però bueno,
mica en mica,
a veure què,
no?,
perquè ja és allò.
O sigui,
em sembla com,
vull dir,
a veure com ve Sant Jordi,
perquè estem com
a l'expectativa
que no ens ho quedem de creure,
que ja el tinguem aquí
i pensar en quatre o cinc més,
bueno,
és allò,
a veure què tal.
Sí, home,
a veure,
presentar un llibre,
és a dir,
primer conte,
primer llibre,
podríem dir,
presentat a més per Sant Jordi,
no?,
que tindrem aquí
a la Biblioteca de Joan Margarit,
és com doble il·lusió,
m'imagino.
Sí, sí,
totalment,
perquè és això,
que coincideixo per Sant Jordi,
no?,
i a més,
és el que et comentau,
vull dir,
que la meva,
el meu principal objectiu
era que el tingués el meu fill,
no?,
que l'hi pogués regalar a ell
i, ostres,
i d'aquí,
que hagi anat a tot això,
no?,
vull dir,
estem molt contents,
i més això,
que la presentació,
que la farem dissabte,
la tenim una mica així nervioses,
perquè justament,
que tot i que parlem en públic,
no?,
perquè tant ella com jo
sempre estem,
bueno,
ella és professora,
però sí,
som docents,
vull dir que estem parlant en públic,
estem una mica nervioses,
però bé,
segur que surt bé
i ens n'en sortim,
i tant,
i tant,
i a més,
diguéssim,
no sé si el honor,
no?,
d'arribar a casa
i dir-li al teu fill,
mira,
avui llegiré el meu llibre,
és a dir,
aquest llibre,
no?,
l'ha fet ta mare.
Sí,
sí,
no?,
a més,
a part d'això,
és que a més a més,
amb idees que m'ha anat donant ell,
no?,
perquè com et deia,
ella em deia,
un nen,
vull dir que sí que l'he dit jo,
però que ja ha participat,
sí,
ell,
bé,
ja havia de ser sorpresa,
però com que és allò,
que no t'ho calles,
a la mesura que et va arribar en l'altre
i que ens va arribar el cartell,
ostres,
li vaig ensenyar,
home,
aquí és aquest,
dic en Pep,
i ell ja,
jo tinc aquest conte,
no?,
dic sí,
clar,
dic si és per tu,
vull dir que la sorpresa ja serà nat,
però bueno,
eren les ganes que ho veiés.
Clar,
clar,
però vosaltres entenc que el llibre físicament ja el teniu,
però no sé si es pot trobar a llibreries,
o en alguns centres,
o,
sí.
Clar,
nosaltres,
si encara no,
perquè de fet qui ho distribuirà per les llibreries serà l'editorial,
el que passa que sí que és veritat
que nosaltres en disposem d'uns quants exemplars,
que justament els portarem el dissabte a la presentació,
per si a algú li agrada i li el volgués,
doncs nosaltres tindríem exemplars allà,
i en el cas que,
tant de bo,
però no ho sabem,
si ens quedés sense,
doncs ja diríem,
mira,
parlaríem a l'editorial,
que ens diguin a quines llibreries ho pot trobar,
no?,
vull dir que això sí,
clar,
clar,
serà la presentació,
a,
crec que és dos quarts d'una,
a les dotze i mitja,
no?,
a la sala infantil de la Biblioteca Joan Margarit,
plogui o no plogui,
vosaltres l'activitat la teniu,
per tant no correu perill,
no?,
diguéssim,
de no fer-la,
sí.
Comentaves,
no?,
que tot i els nervis,
o de no saber exactament com fer-ho,
teniu algunes idees de com tirar endavant aquesta presentació,
clar,
en compte en què són nens petits i familiars,
no?,
teniu una mica una idea,
no?,
de com fer-ho,
o teniu algunes idees,
no?,
de com presentar-ho?
Sí,
a qui li expliques el conte,
clar,
ja no és una presentació en sí,
sinó que és el fet d'explicar directament el conte,
no?,
d'ensenyar-ho,
que la gent sàpiga de què va,
de què parla,
què és la motivació d'en Pep,
no?,
i quina és la transformació que pateix al llarg de la seva vida,
no?,
llavors,
clar,
nosaltres havíem pensat això,
interactuar o fer la presentació amb objectes que en Pep fa servir,
no?,
vull dir que ell,
si en el conte surten objectes que ell fa servir,
ensenyant als nens,
no?,
d'aquesta manera,
com va creant ell
les diferents coses per poder gaudir,
no?,
com ell,
o jugar,
com ell fa,
no?,
que serà una idea,
altres idees després,
bueno,
a veure,
que podria haver-hi alguna sorpresa final,
però clar,
tampoc no la volem dir,
però bueno,
podria haver-hi alguna idea,
on hi participa més la Núria,
no?,
a veure,
a veure com ho fem,
sí,
sí,
però que l'intensió és aquesta,
anar explicant,
em sembla que al llarg d'una hora que tenim,
doncs,
tres o quatre,
el que ens dongui,
a la història,
però fent fins i tot interactuar als infants,
a veure,
una mica,
a veure què tal.
Clar, clar,
i tant.
Anava a dir,
home,
de la pandèmia,
m'imagino que cadascú l'ha viscut d'una manera diferent,
si més no,
una part dura,
tots l'hem viscuda,
no?,
però en el teu cas,
d'allà va sortir una cosa bona,
que és un llibre,
un fill també,
però un llibre també,
no?
Sí,
sí,
no,
totalment,
vull dir,
d'allà,
que no esticis el fet,
no,
no,
ningú,
és estrany,
però, bueno,
és allò que dius,
no?,
que el moment difícil,
doncs,
a mi se'm va donar,
doncs,
per crear,
no ho sé,
no sé si és perquè estava tancada,
si és que tenia el nen allà,
si és que jo,
que si diuen que a vegades,
no?,
l'embaràs també dona més moments de creativitat,
més a saber,
es va juntar tot,
i sí,
sí,
mira,
em va donar per crear,
i, bueno,
sembla que,
que, bueno,
que va endavant.
Sí que és veritat,
que és una cosa que no t'he comentat,
que tant aquest com els altres,
no?,
tenen com un rerefons,
jo no sé,
moralístic,
o dir-ho com vulguis,
no?,
que no és un conte en sí,
sinó que té un missatge al final,
no?,
del llibre.
Com una moralefa,
no?,
sí,
sí,
vull dir,
tots,
tant aquest com els altres,
tots tenen com un final,
bueno,
perquè,
en realitat,
és el que m'agradava que,
no?,
o m'agrada que en Can Blai
puguin aprenent coses
arrel dels contes.
Clar,
que hi ha un missatge final,
més enllà dels dibuixos
o de les historietes
que li diu el Pep,
no?,
que els llegeixin o que els llegeixin.
Sí,
o que els hi expliquin.
Sí,
perquè és el que dèiem,
en realitat,
és un conte que creiem
que va destinat a diferents públics,
però que sí que per als nens
de 3, 4, 5 anys,
o,
sí,
és per explicar,
perquè sí que hi ha força text,
no?,
vull dir,
tot i que és un conte
i hi ha molt de text,
llavors és perquè els pares
els l'expliquin.
Llavors sí que a partir de 7 o 8 anys
doncs que els puguin començar
a llegir ells,
no?,
però és això,
és un conte que té més text,
potser,
del que els nens de,
jo ho dic,
per al meu fill,
els nens de 3 anys,
miren, no?,
vull dir,
és més per explicar també.
Però pot ser primer que l'expliquin
i després quan ja pugui,
no?,
ser capaç ja de llegir,
d'entendre, no?,
llavors ja s'ho fa, segur.
Sí, sí,
sí, sí, totalment.
I així té el Pep
durant uns quants anys
a la seva vida.
Sí,
i tant.
I els altres 4,
més 2 llibres que comentaves
que estaven per allà,
el Pep també segueix
sent una mica el protagonista
o són històries
que no tenen res a veure?
No, són històries
que no tenen res a veure.
O sigui,
hi ha un, per exemple,
que hi ha animals,
vull dir que no surten ni persones,
vull dir que són animals,
vull dir que són coses,
ja et dic què,
és una mica
el que el meu fill em demanava.
Tu veus animals?
Jo faig un conte
amb el que m'estàs dient, no?
O ell volia un...
Em parlava d'una casa, no?
Bueno,
també hi ha un altre d'una casa
que comença a ser petita
i acaba sent gran.
Bueno, vull dir que són
coses totalment diferents.
I per acabar,
Laia et volia preguntar
del món editorial infantil,
perquè dedueixo
que llegiu força a casa,
que llegiu contes
o que tu també
t'hi aproximes
amb els fills
a explicar contes.
Una de les, potser,
un dels objectius
d'escriure i crear aquest llibre,
de fer-lo,
és perquè potser
et mancava
algun tipus de llibre
com el que has fet tu?
Bueno,
mancar-me,
si no,
perquè et dic que
és el que he dit tu,
en tenim molts
i si no,
a part dels que tenim a casa,
bueno,
la meva parella,
en pau,
s'emporta amb la
i més d'un cop
a la biblioteca
i porta els llibres
i vull dir
que en tenim molts.
I varietat, sí.
Sí, sí,
vull dir,
i n'hi ha molts
que ens agraden, no?
El que passa que és això,
que, bueno,
era més que res
el fet de poder
escriure el que ell
em demanava, no?
Ell volia això
i una mica
les inquietuds
que ell té, no?
Una mica,
si ell té aquestes inquietuds,
doncs mira,
l'hi faig.
Llavors,
que en realitat espero, no?
Tant la Núria
com jo
esperem que agradi, no?
Però, bueno,
que ens donem per satisfetes,
doncs mira,
si a en Blay
li agrada,
en Luc,
que és el meu altre fill,
quan sigui més gran també,
i la Lola,
que és la filla
de la Núria,
doncs quan,
ara té sis mesos,
fort,
quan el Bé
i també li agrada,
doncs ens donem per satisfetes,
no?
Clar, i tant.
Tant de bo
li agrada i els altres nens,
però, bueno,
és una mica la intenció.
De ben segur.
Només per imaginar-nos
com és el Pep
abans de marxar,
l'Aia,
com és físicament,
com els en podem imaginar,
aquest nen aventurer?
Clar, mira,
això físicament
ha sigut una mica
la Núria
que va dir,
mira, així,
tot el meu fill,
i quan li vaig ensenyar la foto,
bueno,
la foto al cartell,
que justament surt allà en Pep,
va com quedar al·lucinat
perquè ell té una mica
la classe que es diu Pep
i és rosa,
amb ulls blaus
i aquest no és en Pep,
el Pep de la meva classe
no és així.
Dic, ostres,
dic, no, no,
dic, és que no és en Pep,
no és el teu Pep de la classe,
és el Pep nostre,
no?,
el de la Núria i meu,
que en aquest cas més
de la Núria,
no?,
però és un nen,
vull dir,
més aviat amb ulls foscos,
amb el cabell castany,
bé,
tot gracioset,
no?,
jo el veig molt entranyable,
és molt maco,
ja et dic,
em va enamorar de seguida
que el va fer la Núria
i sempre porta alguna cosa,
no?,
com de complement,
no sé,
un barret pirata
o un mocador
o unes...
alguna cosa sempre porta
perquè li agrada això,
inventar-se històries,
també.
Com a la creadora,
no?,
del llibre.
Sí, sí,
totalment.
Sí,
doncs fem el recordatori
i les aventures d'en Pep,
aquest conte per nens
que heu co-creat tu,
Laia Tomàs,
juntament amb la Núria Tampoleo
i que presentareu precisament
aquest dissabte
en el marc d'aquest Sant Jordi,
aquí que ens hi n'està,
plogui o no plogui,
com dèiem,
a dos quarts d'una
a la sala infantil
de la biblioteca
i si hi ha algú,
com comentaves,
que volgués el llibre
també en porteu alguns quants,
així que...
Sí,
en portarem.
Podran endur-se'n algun,
comprar-ne algun.
Laia,
gràcies per atendre'ns
i explicar-nos una miqueta més
a les aventures d'aquest Pep
i a publicar-ne més,
aquests quatre,
més dos,
o si són sis,
o els que siguin,
amb aquesta petita editorial
que comentaves
que també recolza,
no?,
aquestes idees
i aquest inventari
que molts tenim
i que igual
no tothom pot publicar
un llibre,
un conte,
un llibret,
així que enhorabona
també per la part que et toca
i que vagi molt bé
aquesta presentació
que davant segur
els nens ho passarà molt bé
els nens i nenes.
Doncs moltes gràcies a vosaltres
per deixar-nos explicar
una miqueta
el que hi haurà al dissabte.
I tant,
que vagi molt bé
i bon Sant Jordi,
ja que hi som.
Bona tarda.
Moltes gràcies,
igualment.
Adéu, Lai.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Lai, Lai, Lai, Lai, Lai.