Des del CAP de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just.
Avinguda Indústria, sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mans Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
11 minuts i les 11.
Aquesta hora el que fem és parlar del quart cicle d'audiovisuals de Muntanya de les Cees,
perquè dijous es projecta el primer audiovisual d'aquest nou cicle
que explica l'aventura a dos cims de l'Himalaia,
a Calapatària L'Ubuixepic, a càrrec dels Sant Justencs,
Vicente Castillo, Ramon López, Josep Perpinyà, Carme Atena i Francisco Vizcaíno.
I aquesta hora en parlem amb la Carme Atena, que la tenim aquí a la ràdio.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
I també tenim el Ramon López, de l'altre cantador del telèfon.
Molt bon dia, Ramon.
Hola, bon dia.
Per parlar del que explicareu una mica aquest dijous i del que veurem,
perquè de fet és un audiovisual, vull dir que no només serà explicar la vostra experiència,
sinó que també podrem veure-ho amb imatges, que suposo que també és una mica el que impacta, imagino.
Sí, sí, sí, és així.
Bueno, s'aniran, es projectarà les imatges i anirem explicant una miqueta què és el que es veu.
I després la gent podrà anar preguntant si algú vol sobre el que ha vist i sobre la nostra experiència,
que la veritat ha estat, bueno, molt enriquidora.
Va ser fa pocs mesos, a més a més, no? Va ser a l'octubre.
Sí, a l'octubre.
Sí, sí.
I Déu-n'hi-do perquè els dos cims que heu fet van ser de més de 5.000 i un de més de 6.000, no?
Sí, jo he d'explicar que només en vaig fer un, el de 5.600, perquè, bueno, vaig patir una bronquitis.
No és poca cosa, eh, per això.
No, no. La veritat és que l'experiència, bueno, de fet, jo ho he volgut fer l'obutxer,
però ja veia que també seria una mica difícil, però vaig patir una bronquitis i, la veritat, això va ser una decisió,
evidentment per la meva salut i també pel grup, de no arribar fins a l'obutxer.
Per tant, bé, només vaig fer-ne un, però molt contenta per la resta de companys que sí que van fer el cim de l'obutxer pic.
Va ser...
Impressionant.
Va ser dur, l'experiència?
Bé, la veritat és que quan vas fent el trekking, a vegades et penses, ostres, ho podré fer, no ho podré fer,
però es va seguint molt bé. Si et prepares prèviament, la veritat és que vam fer una aclimatació molt bona
perquè en Josep Perpinyà ho va dissenyar molt bé i la veritat és que, bé, però sí, quan et quedes sol,
que et sepades del grup, allò per mi va ser molt, molt dur.
És a dir, ets conscient que dius que estàs al fi del món, aquí no hi ha res, et quedes sol.
La veritat és que sí, va costar una mica... Bé, tres dies que es van fer una mica llargs, però bé.
Ramon, tu com ho vas viure?
Bé, sense tanta èpica jo crec que és més normal.
En qualsevol dels casos és una experiència molt intuitivora i, a més a més, jo tenia moltes ganes d'anar a l'Himalaya
i, per tant, per mi va ser com una gran combinació i, a més a més, amb un dels pics,
és a dir, una cosa que segurament no és morà, però els meus companys van fer pujar des de baix fins a dalt,
una samarreta, amb... Felicitar-me pel 60 aniversari, amb uns 5.000.
Per tant, això, he de dir que vaig baixar aquell pic plorant.
Home, doncs deies sense tanta èpica, però Déu-n'hi-do.
Exacte.
Per tant, suposo que, clar, imagino que deu ser potser el moment que més recordaràs, no?, llavors, aquest?
Bueno, és un dels... aquest i el que... i el del pic del 6.000, el 2.000, el tram final que vaig estar a punt d'abandonar,
vaig dir que ja no pujava, que ho deixava ja.
Bé, però, però, vamos, bé, bé, bé, bé, al final, bé, perquè tant el Vicente, sobretot a la vera, l'empenyent,
i el Josep que anava endavant, tant o més ofegat que jo,
vam fer tots tres anar tirant, ja que el Vicente ja estava a dalt, això va ser la combinació amb amb això que el Vicente es feia vinga, vinga, vinga, des de dalt, ja està.
Clar, suposo que potser la part final, en qualsevol cas dels dos cims, és la més difícil, no?, perquè m'imagino que penses que hi arribes i és quan es fa més dur, o no?
O quina és la part més dura, creieu?
No ho sé, en definitiva, al final és tot un plegat de coses que tens.
Hi ha moments en què baixa més el teu ànima o les teves forces,
però la veritat és que tret de, com ha dit la Carme, que per qüestions de salut ella no va poder fer anar al camp d'enfada
i al camp d'enfada i al camp d'enfada i al camp d'enfada i al camp d'enfada i al camp d'enfada i al camp d'enfada.
La resta, bueno, es veu bastant bé i al cap és que tret de les coses que jo diria que són normals amb aquest tipus d'expedicions a l'alçada,
mal de cap, la sensació de no tenir gaires ganes de rellogar-la i tal.
Bé, a part d'això, que ja és una cosa normal de les alçades,
doncs va anar molt bé a tots i teníem una bona predisposició i ànim per fer els dos tips.
Pel que a mi respecta al Calapatard, que és el que vaig viure,
la veritat és que la veus, veus a muntanyes de baix i com que darrere tens el pomori i penses
ah, doncs sembla que no és tant, però els últims 50 metres a mi personalment em van costar bastant,
sembla que no arribes mai i realment quan arribes a dalt en un dia, perquè això sí que ho he de dir,
vam tenir uns dies fantàstics durant tot el trekking, arribes a dalt, aquell dia, aquell cel blau
i veus a l'Everés davant, la veritat és que se't passa tot, o sigui, és increïble.
Quin és el secret per fer una experiència d'aquest tipus?
El secret? Entrenar-te molt, o sigui...
Físicament, mentalment?
Les dues coses, o sigui, les dues coses generalment a la muntanya van de la mà,
o sigui, i amb una expedició així, o sigui, anar a l'Himalaya, has d'estar molt fort.
A més a més és això, per a vegades haver de decidir en moments què fas, et retires, no et retires, segueixo,
moments que és cert que nosaltres amb l'aclimatació no vam patir mal d'alçada i vam estar bé,
però sí, és cert que 5.500 costa a vegades respirar, i si et costa una mica i t'angoixes, doncs això és fatal.
Bé, ho has de saber controlar, i sobretot prèviament nosaltres vam estar gairebé un any entrenant,
entrenant, vull dir, fer 3.000, caminar molt, i això s'ha de fer, no pots anar a l'Himalaya,
de dir, mira, m'agrada molt, vaig a fer un trekking, home, sí que ho pots fer, evidentment,
però bon ser risc, un risc important, perquè el que veies és evacuacions constantment.
Sí, sí, els helicòpters treballant molt, sobretot, a partir de d'inboixer cap amunt,
la veritat és que sí, la veritat és que impacta una miqueta, eh,
veure que van traient gent.
Clar.
Ramon, no sé si també en el teu cas la preparació, creus que és més important la física, la mental, una barreja?
Jo crec que una barreja, però sobretot la mental.
La física, evidentment, si fas una mica de muntanya i fas exercici i de més,
ja és, bueno, ja entenem que hauria de ser el normal, el fet, com ha dit la Carme,
és que moltes vegades veus perquè hi ha gent que, evidentment, denotes que no han fet més exercici
que donen una volta per al llarg de casa seva.
Bé, és molt trist, però és així, és així, però després, quan estàs a aquestes alçades,
a dormir, a fer-sí, amb una certa alçada, has de tenir molt clar que estàs a aquestes alçades
perquè, si no, bueno, doncs, jo recordo, per exemple, el Francisco que em deia
és que no acabo d'estar vivint, és que no acabo d'estar vivint,
o, conya, és que jo estàs dormint a 5.000 metres d'alçada.
Per tant, no pots respirar bé, no tens la capacitat.
I aquesta sensació, si no l'has experimentat abans,
doncs, te pot angoixar, i te pot angoixar molt mentalment,
i, per tant, això fa que, bueno, això que comentava la Carme,
nosaltres, a mi em van dir que hi havia un promició d'unes 50 evacuacions diàries,
jo vaig pensar que era massa, i després, la veritat és que l'helicóptero
semblava ben anar amunt i avall, i jo vaig assistir, bueno, jo en concret vaig assistir
a dues o tres persones que, al final, vaig tenir que dir que evacuessin, també.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Teniu alguna altra... Va ser l'octubre, eh?, fa poquet,
però no sé si us heu... Ja teniu en cap, doncs, tornar a fer alguna exposició d'aquest tipus.
Falta diners i temps, perquè les dues coses són necessàries.
Però les ganes hi són, llavors, no?, perquè si el que falta són diners i temps,
vol dir que l'altre ingredient, i és.
Sempre, sempre. Estàvem preparant el vídeo aquest, i al final tothom anava posant
a quin seria això que tu estaves anava, a quin seria el proper lloc, no?,
i cada un anava dient la seva.
Per tant, és que jo penso que una de les coses més importants amb aquest tipus d'activitats
com, com és evident, són els companys.
El crear... D'acord que, com comentava la Carme,
has de preparar, has de fer sortides i tal, però la sortida no és només per preparar-te,
diguéssim, a la muntanya, sinó també en fer i crear grup,
i crear equip i confiança amb els companys que hi vas.
I en el nostre cas, per exemple, ja som la majoria de gent en un moment o en un altre hem sortit junts.
La importància, doncs, de l'equip, també, en tot plegat.
Sí, molt, molt.
Tot plegat es podrà... aquesta experiència es podrà descobrir aquest dijous a les 8 del vespre,
la serà Piquet de la Taneu amb el quart cicle d'audiovisuals de muntanya fins al juny,
que també es projectarà un audiovisual o documental relacionat amb el muntanyisme,
i, en aquest cas, el primer serà, doncs, aquesta experiència
que hem comentat avui aquí sobre Calapatari-Logutxer-Pic,
quan hem parlat amb la Carme Atena i el Ramon López.
Moltes gràcies a tots dos.
Gràcies a vosaltres i, bueno, convidar a tothom que vingui a compartir amb nosaltres aquesta experiència.
Moltes gràcies.
Perfecte. Doncs fins dijous. Que vagi molt bé. Bon dia.
Adeu.
Bon dia.
I així acabem aquesta primera hora. Connectem tot seguit amb les notícies.
Tornem després de les 11.
Bon dia. Us parla Carlos Baraybar.
Ja està en marxa la declaració de Francesc Oms al judici que li estan fent al Tribunal Suprem a Madrid
pel nou en, a diferència d'Artur Mas. Joan Ortega i Irene Rigau.
Oms sí que està contestant a les preguntes del fiscal.
Al Tribunal Suprem hi tenim l'Albert Calatrava. Bon dia.
Bon dia, Francesc. Com s'ha assegurat que durant el nou en el que va fer el govern de la Generalitat
era garantir la llibertat d'expressió i de participació dels catalans?
Respond les preguntes del fiscal Jaime Moreno.
Oms en reconeix que durant la consulta, com a conseller de la presidència,
era el màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat.
Era el màxim responsable dels serveis jurídics.
Jo era el conseller del qual els serveis jurídics dependien, efectivament, sí, sí.
També és conocido, o sigui que igual sobra, però...
Bueno, se les diu, era la coordinació interdepartamental?
Efectivament, sí.
Francesc Oms que...