Són les 11 i 12 i seguim el magassin matinal de ràdio d'Esberna, el Just a la Fusta,
encarant ja la segona hora del programa.
Avui som dimecres 20 de novembre del 2019 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim a l'estudi el Lluís Ribas, que és veí de Sant Just i d'ofici ja la té.
Per què el tenim aquí? Doncs perquè competirà el campionat del món de gelateria,
que es farà el gener del 2020 a Rimini, a Itàlia.
Anem-lo a saludar. Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Bon dia. Escolta'm, la teva professió és gelater?
Sí, correcte.
Quants anys fa que t'hi dediques i quins tipus de gelats fas?
Bé, jo vaig començar estudiant tecnologia dels aliments i a poc a poc vaig introduir-me en el món del gelat.
I ara ja fa gairebé 25 anys que estem en el sector aquest i bàsicament és fabricant gelat artesà.
I com tu tens parada o tens botiga?
Bé, jo tinc un obrador a Barcelona on fabrico el gelat artesà i a part tinc una botigueta al Clot,
però bàsicament el que fem és fabricar per tercers i també fer assessorament i formació, docència,
tothom que vulgui aprendre i saber del gelat artesà, doncs ajudar-los en aquesta tasca.
Perquè el gelat artesà, com es diferencia del gelat potser més comercial o més...
Bé, bàsicament no hi ha una frontera ben definida,
que és un tema que tenim sempre en discussió entre els que fabriquen el gelat industrial i els que el fabriquem artesà.
No hi ha una definició a nivell legal ni a nivell de cap tipus d'organització.
Llavors nosaltres ens autocreem que la definició del gelat artesà
en base als ingredients que seleccionem per fer-lo.
I és la manera que tenim de ser diferents al gelat industrial,
que fa servir, doncs, sucedanis de productes.
Nosaltres optem per productes de primera qualitat,
treballem amb la llet, amb la nata, amb fruita,
no treballem amb aromes, amb colorants,
o amb productes que puguin ser identificats com a no naturals, no?
I cada cop més, doncs, anem també treballant amb productes de proximitat,
quilòmetre zero, sensibilitat amb les demandes que hi ha actualment en el mercat, no?
Perquè què és el que més t'apassiona del món del gelat?
Perquè de tecnologies dels aliments a gelats, potser ja...
Sí que és gastronomia, no? Tot, però...
Sí, bé, a veure, la tecnologia dels aliments al final no busques res més
que fer que un aliment que de per si duraria dos dies,
doncs fer que duri una setmana, no?
Que pugui arribar a casa i el puguem prendre.
Llavors, una mica és una evolució.
La química dintre de la gastronomia, doncs, és un al·licients que actualment hi ha
d'investigació per part de xefs, de gastrònoms,
i nosaltres en el tema del gelat ja portem molts anys fent-ho,
i de fet, estem assessorant a molts d'aquests grans cuiners
que estan introduint-se en el moment del postre,
i és una sensibilitat creixent i ara més conscient que potser fa uns anys,
que no era tan coneguda.
Bé, ara anem a l'arrel del tema, que és el campionat.
Com a Lluís Rivas se li planteja la idea d'anar al campionat mundial de gelats artesans?
Bé, això és una història una miqueta llarga.
Per poder participar en el campionat del món de geladeria,
has de primer haver estat campió d'Espanya de geladeria.
Oh, ostres!
Llavors, el campionat d'Espanya de geladeria es fa de forma individual,
no són un equip, sinó que només va una persona.
Aquesta persona no vaig ser jo el que va guanyar el campionat en si,
però jo vaig estar molt a prop de la persona que va guanyar,
que és un geladeria de Badalona, que és l'Albert Soler, que aquí saludo.
Però vam estar fent un equip molt sòlid amb tot el que són desenvolupaments,
ell més en la vertent de la creació.
Jo el vaig estar ajudant amb ell amb el tema de la formulació,
de la química purament del gelat.
I el moment que ell va ser campió d'Espanya va tenir l'opció de muntar l'equip
per participar a Itàlia.
I a Itàlia, a nivell de campionat del món,
sí que els equips estan formats per cinc persones.
Llavors, aquí sí que ja vaig poder entrar ja com a membre.
O sigui, d'aquesta manera et sorgeix l'oportunitat
de participar en el campionat.
Correcte.
Què és el que presentareu a Itàlia?
Bé, a veure, el que és el campionat,
malgrat ser un campionat del món de geladeries,
les diferents coses que has de presentar
van lligades tant a la geladeria com a la pastisseria.
Llavors, en total s'han de presentar 12 temes,
des d'una tarta gelada, una copa gelada, una cubeta,
s'ha de fer una escultura de gel,
donen un bloc de gel d'un metre d'alt
i has de fer una escultura de gel.
Però amb gel gelat, no?
Amb gel, gel. Gel del cubito de gelo.
Ah, ostres, i això què té a veure amb el gelat?
Bé, doncs perquè és fred, bàsicament.
Val.
No hi ha una relació directa.
El que passa és que, bé, és una manera de fer una mica
això també del campionat, no?
I una de les disciplines és fer una escultura de gel,
igual que també una altra és fer una escultura de sucre
de metro i mig d'alçada, tipus una falla, no?
Ostres.
Sí, també són complements que no van directament
en el tema de la geladeria, però, bé, fan que el campionat tingui...
Per això, més que geladers, en l'equip poden haver més membres
perquè també hem d'incorporar algun pastisser que sàpiga decorar,
hem de buscar algú que sàpiga, doncs, una mica de fer d'escultura,
perquè, si no, només fent gelat no podríem complir totes les disciplines, no?
I m'has dit que éreu equips de cinc.
Són cinc persones, sí.
I qui forma el vostre equip a Espanya?
Doncs, hi ha l'Albert Soler, que us he comentat, de Badalona,
que és geladeria de tota la vida.
Hi ha l'Albert Roca, que és un pastisser,
actual campió d'Espanya, també, de croissants,
que és de Viladacans, però té l'obrador de Sant Boi.
Després tenim en Lluc del Mau, que també és un pastisser de nova fornada,
digueu-ne, que està fent mal.
Mai millor dit.
Està fent mal, exacte.
i que és d'Oris, al costat de Vic, i també està treballant a Viladacans.
I després tenim l'escultura, que és d'Ells, que és l'única noia de l'equip,
i és la que ens ajudarà amb tot el tema artístic, diguem-ne.
Molt bé.
Perquè el campionat, com es desenvolupa? Va per proves?
Va per proves, sí.
El campionat són tres dies, que comences la primera prova,
comences a fer-la a les vuit del matí,
estàs fins a les sis de la tarda, sense parar.
Són tres dies, i has de fer totes aquestes presentacions que us he comentat.
Són dotze disciplines.
L'escultura, la figura de sucre, la cubeta,
de les porcions, un gelat gastronòmic que ha de lligar amb un plat calent,
o sigui, hem de cuinar, és multidisciplinar.
Ja dic, són tres dies de deu hores cada dia,
en el qual has de fer aquestes dotze disciplines.
I quins o quants equips hi participen?
Són dotze seleccions.
Hi ha Sud-amèrica, hi ha Mèxic, Colòmbia i Argentina.
Després hi ha Japó, Malàcia, Singapur, com més exòtics.
I després la resta són els europeus, Hongria, Polònia, Alemanya.
I després els tres outsiders, que serien Espanya.
I els que juguen a una altra lliga, que són França i Itàlia,
que aquests ja dic, juguen a una altra lliga.
Per què?
Bé, perquè nosaltres a nivell pressupostari,
bé, la resta de seleccions en general,
a nivell pressupostari movem molt poc pressupost.
Tot el pressupost que ens movem ens l'hem de buscar nosaltres.
No tenim cap mena d'ajuda de ningú, de cap associació, de cap res.
Hem d'anar trucant a cada porta per trobar.
I Itàlia i França tenen ajudes de l'administració,
de públiques, ja per cobrir el pressupost, sense haver de moure un dit.
I tot i així els pressupostos són deu vegades els que puguem moure nosaltres.
Llavors és que a nivell de dedicació és dedicació absoluta.
O sigui, són professionals del concurs.
Estan cinc mesos que no fan res més que preparar-se pel concurs.
Nosaltres cada matí fem la nostra feina i ens trobem a la tarda
de 4 a 12 de la nit per poder entrenar el que és el campionat.
I tu et guanyes la vida fent de gelatè?
A veure, fent de gelatè et pots guanyar la vida si tens un bon lloc per poder vendre el gelat
o per si tens una bona clientela.
És una professió complicada per la competència que tens del gelat industrial.
El gelat industrial té uns costos molt més baixos comparats amb els teus.
i el client que no sap distingir o no vol distingir
o no pot distingir entre un gelat industrial i un artesà
doncs, evidentment, fa que sigui més complicat el sobreviure en aquest àmbit.
Jo crec que molta gent té en ment on s'aconsegueixen gelats industrials.
Potser vas a una cafeteria, un restaurant
i allà hi ha la típica carta, no?,
i esculls aquest, d'acord?
Però els gelats d'artesans, on els podem trobar?
Bé, els gelats d'artesans els podem trobar bàsicament a geladeries de carrer, diguem-ne.
i a poc a poc es van distingint més per la decoració,
per la presència, per com es cuiden o com el pots veure tu a la botiga, no?
Això és cada cop més evident.
I a restauració cada cop estem entrant més.
El que passa és que la restauració és més un problema del restaurador en si.
El client sí que està disposat a pagar una mica més per un postre de qualitat.
De fet, tu vas a un restaurant i et cobren 4 o 5 euros per una bola de gelat
i no t'ho discuteixes i penses que allò ha de ser d'altíssima qualitat
i a vegades no ho és.
Però això és el restaurador.
O sigui, gelats d'artesans per restauració n'hi ha disponibles,
hi ha molta gent que en fabrica i que podria ser una cosa
d'exigir-se al restaurador d'apostar per un producte de més qualitat
a l'hora de donar-lo al consumidor final, no?
I tu, Lluís, per exemple, ens podries explicar com és una rutina
teva del dia a dia fent de gelatè?
Complicat, perquè cada dia és diferent.
Cada dia és diferent?
Sí, i això es fa que sigui més a mètode plegat, no?
Però vaja, el tema passaria per anar a l'obrador.
Nosaltres, com que hi ha l'obrador, ho tinc l'altra banda de Barcelona,
he de matinar molt per no trobar-me tot el jaleo que representa creuar Barcelona.
però, bé, és arribar a l'obrador, és planificar el dia en base a les comandes
que hagin pogut arribar.
Nosaltres rebem comandes, potser a les 7, a les 8 del vespre,
però, per tant, les hem de preparar just a primeríssima hora
per preparar la ruta d'entrega.
Mirem el que tenim en estoc, el que no tenim en estoc,
doncs ho planifiquem per fabricar.
Tenim preparat ja producte per fabricar gelat el mateix dia.
Nosaltres el producte s'acostuma a preparar el dia anterior,
al vespre, per poder fabricar pel matí.
Llavors, quan hem preparat ja les comandes,
fem gelat, és el que fem.
I després, doncs, ja cap a mitja tarda,
el que fem és el tema d'assessoria.
Nosaltres, ara a l'hivern, que comença a baixar la fabricació del gelat,
nosaltres fem assessoria externa.
I llavors, doncs...
En què es basa, això, a assessoria externa?
Doncs, mira, hi ha empreses que tenen obradors,
que fabricen gelat per...
I no tenen un departament d'investigació
i desenvolupament prop,
i llavors necessiten o busquen algú
que els pugui fer aquest tipus de recerca
o d'investigació o d'optimització de receptes.
I nosaltres el que fem és això,
és un imatge extern d'aquest tipus d'obradors
o d'empreses petitones,
en els quals, doncs, ja ens ha vingut un projecte
de fer uns polos tipus Calipo
amb un 10% d'alcohol per vendre a les discoteques.
Doncs, bé, doncs, són projectes que ens van entrant
i que, doncs, hem d'entrar també en la fase de desenvolupament
per fer els prototips, per presentar-los, per homologar-los, etc.
I qui testifica que allò és artesanal?
Bé, això, acte de fer, eh?
Nosaltres som els primers interessats
en fer els desenvolupaments i acreditar-los.
I nosaltres, a l'hora de seure amb un tercer
que ens demana un projecte,
doncs, li posem sobre la taula
tot el ventall de possibilitats.
I dir, mira, escolta, quin és el vector que ha de primar?
Ha de primar la qualitat?
Ha de primar la vida comercial del producte?
Ha de primar el preu?
I en base als criteris que ens dona el nostre client,
nosaltres fem el desenvolupament.
Hi ha clients que diuen, no, no, escolta,
mira, és que jo ho he de vendre a qualsevol preu,
posa-hi el que hi vulguis.
Llavors, evidentment, hem d'anar a sacrificar
segons quins tipus de coses.
O gent que diu, no, escolta,
el que prima és la qualitat,
llavors, doncs, nosaltres som els primers interessats
en buscar la llet.
Nosaltres el gelat que fem,
i és el que recomanem fer també,
les gelatres cada dia ens porten
d'una granja del costat de vi,
que ens porten la llet fresca acabada de munyir,
que és la que fem servir per fer el gelat.
I la nata igual.
I la fruita és fruita també.
Si podem trobar-ne d'ecològica,
fem servir ecològica.
Si no, seleccionar de proximitat
per poder donar un producte
de màxima qualitat, no?
Clar.
Però, clar, no tothom ho paga, això.
A vegades hi ha clients que diuen,
no, no, escolta,
nosaltres hem de vendre
una cosa barata,
i doncs has de...
Per sort, tens tot el ventall de possibilitats
de poder fer aquests desenvolupaments
més concrets a les necessitats de cadascú, no?
I a quina època de l'any
soleu tenir més demanda a l'estiu, no?
Malauradament, sí.
És un tema estacional.
Està canviant.
Jo recordo, quan vaig començant el tema aquest,
que tu anaves al supermercat a l'hivern
i no trobaves ni un gelat disponible.
Ara vas al supermercat a l'hivern
i trobes lineals amb gelats.
que vol dir que ja hi ha una oferta
que el consumidor pot agafar
i que pot portar el gelat a casa.
Però, a diferència d'altres països,
com pot ser Itàlia
o inclús algun nòrdic,
que tu ara vas a l'hivern nevant
i fent fred i hi ha geladeries obertes,
aquí és molt difícil trobar-te una geladeria oberta.
Ara són castanyeres o creparies o...?
Directament.
No, i a més és un tema
que també l'hem creat nosaltres mateixos.
O sigui, les geladeries tanquen
el consumidor,
el que va pel carrer,
no es plantejarà mai
de poder-se prendre un gelat al carrer,
no?, a l'hivern.
Si hi hagués més geladeries obertes,
doncs la gent potser pensaria
que allò s'ho pot prendre.
De fet, el gelat,
a l'estiu sembla que refresca
i refresca,
i a l'hivern sembla que no...
Que refresca, però refresca massa, no?
No, a veure,
el gelat no deixa de ser un producte
que porta greix i sucre.
Cada cop es treballa
amb fórmules més saludables
en aquest sentit,
però no deixa de portar sucre
i greix.
La llet és greix, no?
Vull dir que porta calories
i són calories de ràpida absorció.
Què? Vull dir,
que tu a l'hora de prendre-t'un gelat
la sensació que tens en la boca
és freda,
però en el moment que t'arriba el cos
és calor,
perquè aquestes calories
es transformen en calor.
Per tant,
malgrat que el puguis prendre a l'hivern,
al final no és una font de calor,
és com prendre-t'un cafè amb llet.
Clar, clar, vull dir...
Sí, sí.
El que passa és que el que fem llet
és calent a la boca
i després també t'aporta calories,
el gelat és fred a la boca,
malgrat que et porti calories després, no?
És canviar la mentalitat de la gent.
Sí.
I ja per anar acabant, Lluís,
parlant una mica
sobre el campionat també,
ho feu el gener del 2020.
Sí, d'aquí dos mesos.
Sí, ja ens has dit
que us esteu preparant,
de fet, cada dia
de 4 a 12, has dit?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Quines expectatives teniu?
A Espanya, normalment,
no sé cada quan es fa el campionat.
El campionat es fa cada dos anys.
Cada dos anys.
Espanya sempre ha quedat
darrere d'Itàlia o França, sempre.
Però de les primeres posicions?
Sí, tercers.
Tercers, quarts,
sempre ha estat en una posició alta.
No, hi ha una bona tradició aquí.
I nosaltres anem a guanyar.
Anem a guanyar, eh?
Nosaltres anem a guanyar.
Ens hem posat, o sigui,
si ens hem...
Teníem dos plantejaments
a l'hora de fer-ho,
era de dir, mira, anem a participar,
ens ho passarem bé,
serà una experiència i tot això.
Però la que ho dium un mes
amb el tema,
ens vam posar al cap de...
Ho hem agafat amb ambició, eh?
Sí, d'agafar el projecte
amb totes les conseqüències,
d'anar amb les màximes aspiracions
i emissions, ja dic que és complicadíssim
quan no tens un duro,
perquè no pots aconseguir
les coses que saps
que et permetrien competir
de tu a tu
amb aquestes grans seleccions.
Però a nivell d'il·lusió
i a nivell de dedicació
és absoluta
i anem amb totes les ganes
de fer guerra,
de donar guerra
i d'aconseguir-ho.
Després ja veurem com va.
Doncs amb aquest missatge,
Lluís,
donem per acabada l'entrevista,
se'ns acaba el temps.
Ha estat un plaer
tenir-te aquí als micròfons
de Ràdio d'Esvern,
al magazín del matí,
al Just a la Fusta.
Moltes gràcies.
Que tingueu moltíssima sort.
Molt bé.
Que us vagi molt bé
i que a veure si et puc tornar
a entrevistar
amb el Premi La Copa a la Mà.
Estarem aquí, segur.
Molt bé.
Doncs que vagi molt bé
i bona setmana.
Gràcies, bon dia.
Adéu.
Gràcies, bon dia.
Killing me softly with his song
Killing me softly with his song
Telling my whole life with his words
Killing me softly with his song
Yo, this is Lock Clef's Refugee
Killing me softly with his song
To see him and listen for a while
And there he was, this young boy
Stranger to my eyes
Strumming my pain with his finger
One time, one time
Singing my life with his words
Killing me softly with his song
Killing me softly with his song
Telling my whole life with his words
Killing me softly with his song
I felt all flushed with fever
In marriage by the crowd
I felt he found my letters
And read each one out loud
I prayed that he would finish
But he just kept right on
Strumming my pain with his finger
One time, one time
Singing my life with his words
One time, one time
Killing me softly with his song
Killing me softly with his song
Telling my whole life with his words
Killing me softly with his words
Killing me softly with his song
You're now echoing me softly with your voice
Well, now it's my voice
Take you to the beat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta!
Just a la fusta!
Vivim-se'n just en directe!
Cada matí de 10 a 1!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé!
Ara passant sis minuts!
A dos quarts de 12 estem aquí al just a la fusta!
I ha arribat el moment de fer la tertúlia esportiva amb el Carles i l'Enric!
Ja els tinc aquí preparadets a l'estudi!
Els dos!
Hola!
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Doncs bé!
Ahir sentíem la notícia de Luis Enrique!
Què creieu?
Ho han fet bé?
No ho han fet bé?
No ho sé jo!
Jo el que sé és que aquest nano va marxar per una circumstància personal molt dramàtica
que ja es va dir que si volia tornar quan aquesta circumstància variés tenia les portes obertes
i entenc que malauradament després de la mort de la seva filla i de passar un període de dol
ell ha tingut ganes de tornar i tal com li van prometre ha tornat a partir d'aquí el que hagi passat
com s'ha gestionat?
Com li han comunicat?
Què pensava l'actual seleccionador espanyol?
Espanyol?
A mi se m'escapa i tampoc em preocupa molt trobo que són pataletes de l'àlid no?
D'aquesta que no afecta massa.
Si no s'ha sigut prou sensible amb un o amb l'altre no ho sé.
En tot cas és que un Luis Enrique...
Per mi només hi ha un fet és un Luis Enrique volia tornar i li van prometre que quan volgués
tornar tornaria i ha tornat a partir d'aquí.
Tampoc no és un tema que em preocupi massa sincerament.
Tu Carles què opines el mateix?
És que jo d'aquests temes no m'hi poso massa mai.
Et quedes més al marge, no?
Sí, sí, jo bastant.
El que és la selecció espanyola i les coses que li puguin passar ho deixi de fer o faci.
Sí, bé, només que per la selecció per al...
Luis Enrique, sí.
Bueno, per Luis Enrique suposo que és un tràngol brutal, no li desitjo mai a ningú
i aquest home suposo que la manera de tirar endavant és estar ocupat.
Exactament, és a dir, si sobretens tot el dia per pensar...
Jo suposo que la millor manera és estar ben ocupadet, ben liadet i tampoc no és un càrrec que l'ocupi massa, però vaja.
Bé, en viatges amb el teu equip, vas a veure futbol...
Sí, et distreus.
Sí, et distreus, no és un càrrec molt complicat.
No és un entrenador que hagi estat cada dia preparant la setmana, no, no.
Jo crec que tots els entrenadors professionals tenen el desit sempre d'algun cop d'entrenar en una selecció.
I tant, i tant, i tant.
La mar de bé relaxat, a més a més tens compromisos cada dos anys, pots estar dos anyets vivint com un senyor i vivilletxant per tot el món.
Sí, sí, sí.
I si no ho has fet bé en aquell compromís de cada dos anys, doncs et foten fora i que entre un altre, no, que és bastant relaxat.
En tot cas, el que sí que és una mica estrany, perquè amb aquest noi, Lluís Enrique i ell portaven gairebé onze anys junts, el van fitxar Lluís Enrique i Guardiola de les categories inferiors de l'Adam.
Sí.
Era un entrenador català que prometia molt i que ja van treballar junts durant molt de temps, gairebé sempre han treballat junts, excepte l'any sabàtic que es va prendre Lluís Enrique,
en el qual, doncs, aquest nano va anar a ser de segon d'Unzuel Felta.
Unzuel, de fet, també forma part de l'equip de Lluís Enrique habitualment.
I quan Lluís Enrique va tornar a entrenar, doncs, va tornar a marxar amb ell.
Sincerament, no sé què ha passat, no en tinc ni idea.
No sé si realment és una qüestió purament esportiva o hi ha alguna cosa més.
Però, insisteixo, com que mi el pare a futbol i totes aquestes històries per omplir diaris i hores m'importen poc i em toca molt de lluny,
cap problema.
Ara sí que dic que aquest nano és un bon entrenador, que s'ha format molt, que té més mà esquerra que Lluís Enrique,
el que passa és que Lluís Enrique té més experiència i més nom, ja està.
Jo no sé quin és millor entrenador dels dos.
Sí que és cert que a mi, ja ho havia dit quan era entrenador del Barça, tot i que Lluís Enrique em sembla un bon entrenador,
sobretot que tenia, sobretot en els últims temps, que ja no sé si tenia algun tipus de problema,
però era d'estar sempre a la defensiva i a mi això em posava molt nerviós, en canvi, aquest nano,
és d'una altra tarana.
jo crec que aquest nano igual el que ha pensat és que un cop l'han vist i ho ha fet bé amb la selecció espanyola,
doncs tindre l'oportunitat de ser primer, i no volia tornar a ser segon, i tindre l'oportunitat de ser primer en un altre club.
Si és això, realment jo em sembla més que acceptable, perquè tothom té ganes de progressar.
Ara, el que no entenc és la manera com s'ha gestionat.
Quin té la culpa?
Ni punyetera idea.
Ni punyetera idea.
Sincerament.
No en tinc ni idea.
Perquè, per exemple, és senzill.
És a dir, si un vol dedicar-se a ser primer, pot dir-ho i no passa res.
No sé.
Per tant, com que no s'ha dit res, segurament hi ha algun tema personal que se'ns escapa.
Però...
Tampoc, tampoc no.
En sèrio, no em ve d'aquí.
No.
A mi, per mi la notícia d'entrenadors del dia és una altra.
És una altra.
És...
Mourinho.
Mourinho, el Tottenham.
Clar.
Sí, sí.
És a dir, és ja oficial.
Han destituit el Pochettino.
El futbol es confirma que no té memòria ja ni a la Lliga anglesa.
Sempre s'havia dit que a la Lliga anglesa tot era diferent.
Sí, que ja es deixava més oportunitats.
Recordem que aquest equip va arribar l'any passat a la final de la Champions,
havent invertit zero euros en fitxatges.
Zero.
Va arribar a la final de la Champions.
Aquest any no va bé.
Va 14 a la Premier, és cert.
però no estem ni al Nadal i no se li ha donat...
És a dir, Pochettino, que teòricament era un entrenador cotitzadíssim a Europa,
que el volia al Madrid i que ell va dir no, no,
i té un compromís amb el Tottenham.
Doncs se'l fulminen i se'l fulminen per Mourinho,
que jo em pensava que era un personatge que ja no colava enlloc.
en l'any passat a l'any passat.
Jo, jo.
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...
Jo...