logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Dos minuts i un quart de dotze, avui volem parlar de diferents temes vinculats amb el transport i la mobilitat a Sant Just i per això hem convidat el regidor de mobilitat del municipi Jordi Porta, bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar de diferents qüestions, hem parlat d'en algunes ocasions però a més a més encara no havíem pogut parlar aquí a l'estudi, és que ets regidor, per tant ja fa un any que estàs al capdavant d'aquesta cartera de mobilitat
i volíem parlar justament de diferents accions que s'han fet aquest any en diferents sentits, tant pel que fa a qüestions més d'aparcaments, altres qüestions més de sentit d'alguns carrers, diferents qüestions.
Quina ha estat la prioritat una mica a l'hora de treballar aquest any en aquest àmbit?
Doncs a veure, la prioritat, la regidoria és mobilitat i seguretat viària i la prioritat és la segona part del que és el nom d'aquesta cartera que dius, que és la seguretat viària.
Sempre totes les accions que realitzem van per millorar la seguretat, tant pels vehicles com pels vianants i bàsicament per tothom.
D'aquí, bé, hem començat fent, a mesura que s'anaven renovant coses de la via pública que ja estaven programades,
doncs hem intentat posar aquesta òptica de seguretat viària al màxim per anar-ho ja deixant, tot el que s'anava fent o renovant, ja deixar-ho amb aquests criteris.
Per això potser s'han anat fent coses una mica en llocs així separats i que la gent diu, ostres, ara per què aquí, no?
Si no hi havia cap petició, ni hi havia cap...
Doncs és simplement perquè si es feia una inversió en aquella cruïlla, per dir alguna cosa, o en aquella zona,
doncs hem aprofitat per moure els contenidors i posar-los darrere del pas de vianant, no davant,
o aprofitar per posar places de motos davant dels passos per treure aquella plaça de cotxe o de carrega i descarga
que podia obstaculitzar la visibilitat dels passos de vianants, no? Per exemple.
Aquesta és una de les mesures que ha tingut bastant de rebombori.
La dalt dels embarcaments de moto?
Sí, perquè, per una banda, ja sabem que canviar hàbits és una cosa molt complicada i a llarg plaç,
però nosaltres ens ho creiem i volem fomentar-los, no?
Aquesta idea de posar pàrquings moto davant dels passos de vianants té doble, per no dir un triple objectiu.
Per una banda, és fer el pas més visible, que és que una moto és més baixa que un cotxe o que un camió,
per tant, aquell pas serà més segur si hi ha motos que no un altre tipus de vehicle.
A vegades, quan algú està a punt de passar pàrquings de vianants, no?
Això mateix, perquè a vegades, si hi ha un vehicle gros i algú va creuar, tu no el veus.
I la gent, sabem que no es fan stops en els passos de vianants,
i hi ha situacions perilloses, no? I d'atropellaments.
Llavors, amb aquesta mesura de les motos, fem un doble objectiu.
Millorem el pas de vianants, la visibilitat, per tant, la sobretat de tots, al final,
i també traiem les motos de les voreres, no?
Que és una cosa que s'ha anat fent de forma habitual en els últims anys.
Les motos han augmentat molt el seu parc mòbil,
de manera que, al final, les voreres s'han vist molt ocupades per aquests vehicles.
Que, simplement, el que fem és dir, escolteu, moto, vostè aparqui a la calçada,
que així, a part, aprofitem per fer els passos de vianants més segurs,
i les voreres les recuperem pels vianants.
Clar, perquè, en principi, les motos no podrien aparcar a les voreres.
No, la normativa municipal diu que no, tot i que ja sabem que es fa molts cops la vista grossa,
perquè no existeixen aquests pàrquings en calçada,
llavors, en algun lloc, les voreres volen aparcar, no?
El problema que ens trobem és que, inclús quan hi ha pàrquing a la calçada,
de vegades, les motos continuen aparcant a les voreres, no?,
per un tema del que parlem abans, no?, dels hàbits.
I el que estem fent, junt amb la policia local,
és un treball de pedagogia, avisos, avisos i avisos a la gent,
abans de multar-los, perquè aparquin a la calçada.
Sí, de moment, a sancions no s'ha arribat, eh?, en aquest cas.
Sí, s'ha arribat, crec que sí que s'ha arribat a sancions en aquests vehicles reiteratius,
que ja se'ls ha fet més d'un avís i no ha fet cas omisso,
però sobretot en aquelles zones on s'ha habilitat aparcaments motos en calçada.
Llavors, també entenem que la vorera, el vianant, tots són vianants, no?,
i el vianant ha de ser una mica l'eix central de la política de mobilitat,
i hem de començar a recuperar aquest espai que té, que té poc,
que és les voreres, que molts cops són estretes,
que molts cops suposen ni un 10% de tot el que és l'espai públic de la via pública,
i tot i així, a sobre, si sumem les motos aparcades i altres elements,
doncs fa que caminar, inclús, sigui incòmode, no?
Clar, el centre de Sant Just, a banda de potser la Rambla, en general,
tot el pas d'avianants, fins i tot el carrer Bonavista,
encara que sigui petonal, mig petonal, és estret.
Sí, això és el que tenen els pobles, doncs, petits com el nostre,
bé, petits mitjans, que al final molts carrers són estrets.
Bé, això, a mesura que ara es van renovant els carrers,
que costa perquè els diners en aquesta època,
per inversió de renovació sencera dels carrers, doncs són els que són,
però sí que el que es va fent és els nous carrers que reurbanitzen,
ja es fan amb aquestes mesures d'accessibilitat pels vianants correctes,
siguin amb voreres més amples o siguin amb plataformes úniques
on el vianant pot circular pel mig compartint amb els vehicles, no?
I el que també intentem fer és, ja que sabem que fer obra és car
i que tenim pocs recursos, doncs intentem inventar-nos allò,
solucions de baix cost, amb pintura, amb elements més econòmics,
no definitius, com per exemple una jardinera, una pilona, una mica de pintura,
i amb això crear espais perquè els vianants puguin creuar de forma més segura
o acostar passos de vianants o ampliar alguna vorera.
Ara això tenim previst fer-ne alguns en aquest estiu.
I amb bicicleta també s'ha fet més aparcament?
A veure, sí, una de les prioritats que diem és seguretat viària, no?
I diem, val, el vianant és el rei però la bicicleta és la reina
o hauria de ser la reina, no?
Què passa? Tots sabem que Sant Just és un poble amb unes pendents elevades
i no afavoreix la circulació amb bici, en som conscients,
tot i que la major part de Sant Just, de la població de Sant Just,
viu a unes zones que sí que es pot anar amb bicicleta de forma més o menys còmode.
Tot i això, el que creiem molt és amb la bicicleta elèctrica,
que per nosaltres és molt millor solució que la moto,
perquè pràcticament ofereix el mateix que la moto, els mateixos temps de desplaçament,
però d'una forma molt més sostenible, molt més segura perquè no corre tant
i per tant creiem que s'ha d'instantiva.
Dit això, el que hem fet, de moment, l'únic que hem pogut fer per incentivar la bici
és dotar de més aparcaments, més d'estacionaments bicis,
perquè la gent tregui les bicis de casa seva, tregui les bicis dels trasters,
tregui les bicis dels pàrquings i les deixi al carrer, no?
Perquè sigui més fàcil utilitzar-les.
Això, doncs, n'hem anat posant a diferents punts que hem detectat.
De fet, hem fet a la pàgina web, a la secció de mobilitat,
hi ha un formulari on tu pots fer una petició d'aquests aparcaments
amb aquestes US, que es diuen, aquestes ferros que hi ha en forma d'U,
per poder aparcar la bici d'una forma correcta i no haver-la d'aparcar,
agafar d'un fanal o agafar del mobiliari urbà, que hauríem d'evitar-ho.
Aquest formulari, bueno, hem tingut peticions de diversos veïns
i algun col·lectiu i hem anat posant-les allà.
A part d'on nosaltres ja hem detectat que hi havia indisciplina
a l'hora d'aparcar bicicletes, no?
De dir, ostres, en aquesta zona està ple de bicis aparcades per arbres,
doncs aquí falten aquests aparcaments.
Dit això, també...
I amb el Bicibox, ho dic, perquè també és un d'aquests elements
que va aparèixer per facilitar l'aparcament de bicicletes,
però no ha acabat de funcionar en general.
Sí, és curiós.
El Bicibox a Sant Just particularment no ha funcionat.
De fet, vam canviar la ubicació del parador
perquè era el Bicibox que tenia menys ús de tota l'àrea metropolitana,
de tota l'àrea metropolitana, o sigui...
I ja des de l'àrea se'ns va demanar de canviar l'ús,
de canviar el lloc i de posar-lo a l'Walden
per veure si així tenia un ús més intensiu.
A veure, el Bicibox...
És curiós que a Sant Just...
A Sant Cugat, per exemple, funciona molt bé.
També allà tenen una estació de tren
i molta gent va a l'estació de tren amb la bici.
A la resta de municipis hi ha municipis que funcionen més,
municipis que funcionen menys.
A Sant Just, no sabem per què, no funciona.
Abans de retirar-lo de forma definitiva,
el que hem intentat amb l'àrea,
el que intentarem és aquests canvis d'ubicació,
inclús algunes promocions més...
o una difusió més clara,
perquè el Bicibox ha canviat de quan es va implementar ara,
ha canviat el que és el...
El funcionament.
El funcionament.
I, per tant, creiem que potser la gent no és conscient
de que ha canviat el funcionament,
de que és gratuït,
de que pots deixar la bici 72 hores seguides
sense pagar cap cost.
O sigui, té una sèrie de condicions que han canviat
i que creiem que s'han de tornar a explicar
o per tornar-li a veure si té cabuda el Bicibox a Sant Just.
A més a més, també lligat amb la bicicleta
es preveu que es faci aquesta connexió des de Sant Just,
bé, es plugues per Barcelona, no?
O sigui, que es faciliti, per tant, aquest accés.
Nosaltres estem molt atents i molt contents per aquesta obra.
Creiem que pot suposar un abans i un després
per la mobilitat amb bicicleta del municipi, no?
Ara mateix, molta gent no va amb bicicleta a Barcelona,
ja no et dic molt lluny de Barcelona,
sinó a zona universitària.
Tenim molts estudiants i molts treballadors
que voldrien anar a arribar a zona universitària
i allà i agafar el metro o agafar els busos
o directament, com a destinació final,
o Maria Cristina, Francesc Macià.
Són distàncies molt assumibles des de Sant Just,
amb 20 minuts, 25, i plantes.
El problema és, fins ara que tenim,
és que la infraestructura és nul·la,
per tant, anar amb bici a Barcelona
o t'has de jugar a la vida circulant per a on van els cotxes,
que això ho faig jo i quatre més,
o anar pels tres molinos i per Sant Joan de Déu,
el qual suposa una volta i uns desnivells
que et desinstantiven l'ús, no?
Per tant, creiem que aquesta nova passarel·la
obrirà un món que ara la gent ni s'ho imagina
i que creixerà molt l'ús de la bicicleta
per accedir a Barcelona.
Per tant, també estem treballant amb l'àrea metropolitana,
la connexió d'Esplugues a Sant Just, no?
Perquè dius, com arribem a aquesta passarel·la, no?
Conjuntament amb l'àrea metropolitana,
amb l'Ajuntament d'Esplugues,
estem treballant per un carril bici a la carretera reial,
des de la Rambla fins a l'Ajuntament d'Esplugues,
i en paral·lel a Esplugues està treballant
per millorar el de l'Ajuntament
fins a la passarel·la aquesta, no?
Fins a la Nestlé, per avinguda dels Països Catalans,
perquè saben que el que hi ha ara és una mica precari.
Creiem que l'àrea resoldrà això.
Quan s'obri la passarel·la,
hauria almenys d'estar resolt la connexió fins a Sant Just.
I quan està previst que s'obri la passarel·la?
D'aquí un any.
Si les obres comencen aquest mes de juliol,
ens han comunicat,
i tenen una durada de 12-14 mesos.
Esperem que siguin 12,
i si poden ser 10 millor.
Si no, el setembre de l'any que ve,
en principi hauries d'acabar, no?
Això mateix.
Pel curs 2017-18,
hauria d'estar oberta.
També dir-vos que amb Esplugues i l'àrea metropolitana
amb la seva xarxa metropolitana de carrils bici que ha aprovat,
també tenim una altra connexió fins a aquesta passarel·la,
que és una connexió que creiem que és molt necessària,
que és del barri nord, com si diguéssim,
per davant del col americà, col·legi alemany,
fins a la zona del pla que ofec d'Esplugues,
on allà ja hi ha carril bici,
i connectaríem amb la passarel·la.
De manera que tindrem dos eixos per anar a Barcelona,
que servirà per dos sectors de la població.
Pels que viuen més a la zona de la Miranda,
barri nord, barri centre,
no hauran d'anar a la carretera reial,
sinó directament des del carrer Major,
plaça Maragall, etcètera, etcètera,
podran anar pel col alemany.
Tot i que les pendents sí que seran allà
una mica més pronunciades
que anant per la carretera reial,
que serà molt més pla.
Relacionat amb Esplugues,
també s'havia anat parlant ja fa temps
d'aquesta possibilitat que el tramvia passés
per la carretera reial.
Laura, mira, on el Castresplugues,
però que és el mateix lloc.
No sé si aquest tema finalment s'ha acabat de desencallar
o com està tot plegat.
Doncs, a veure, al principi de l'entrevista
em preguntaves per la prioritat de la regidoria.
Jo t'he dit que és la seguretat viària,
que és aquesta.
La segona era desencallar aquest tema.
Jo creiem que per Sant Just,
tal com està la situació econòmica global del país,
simplement quedar-nos amb la petició del metro
i ja està, era poc,
perquè sabem que és una cosa que anirà per llarg,
molt, molt llarg.
No és una qüestió de 4 anys, ni 10, ni 20.
Pot anar encara més llarg.
Per tant,
creiem que per millorar la mobilitat de Sant Just,
que tots sabem que
no és la que els Sant Justens volen,
ara mateix el transport públic que tenim
no és el que els Sant Justens volem,
tot i que estem molt a prop de Barcelona,
sabem que tardem massa,
o sigui,
no estem mal connectats
quant a número d'autobusos,
tenim molts autobusos,
tenim moltes línies,
el que sí que estem mal connectats
és una qüestió de temps de viatges,
temps de desplaçaments,
que fan que la majoria de Sant Justens
considerin que no és un temps competitiu
pel seu dia a dia
i per això opten per transports alternatius,
com la motocicleta,
com el cotxe,
o com d'altres.
Per tant,
per canviar aquesta radiografia
que tenim a Sant Just,
d'un ús del transport públic baix,
un ús del transport privat molt alt,
el que hem de fer és fer que el transport públic
sigui ràpid i eficient.
I que sigui ràpid no només en hora avall,
sinó també en hora punta.
Llavors, el tramvia ens dona això,
ens dona que és ràpid en hora avall
i també en hora punta,
perquè està segregat del trànsit.
Però què ens passa?
Que el tramvia no connecta de la forma més directa,
tal com estava previst en els projectes inicials.
I llavors creiem que,
tot i que el metro serà un segon pas endavant
que tindrem el dia que arribi,
el segle que arribi,
ara per ara és absurd destinar esforços
endavant al metro.
Llavors, el que sí que volem,
i d'una forma clara,
és el tema del tramvia
per la carretera Reial i l'Aurea Miró,
perquè creiem que és tan bo per Esplugues
com per Sant Jús.
Per tant, això sí que era una prioritat,
almenys desencallar-ho.
Creiem que s'ha desencallat.
Ja vam fer una moció
que des del grup d'Esquerra,
junt amb el d'Esquerra d'Esplugues
i l'Esquerra de Sant Feliu,
per desencallar això,
que va ser aprovada per unanimitat
per tots els partits dels dos municipis.
De manera que,
això vol dir que
alguna cosa de desencallat està.
Ja Esplugues
ja no està tan en contra
com ho estava,
almenys està canviant una mica
el seu punt de vista.
També ha balat,
perquè el tramvia
de ser un desconegut,
ha passat a ser
el transport públic millor valorat
pels usuaris de Catalunya,
millorant inclús
la valoració que fan els usuaris
dels ferrocarrils de Generalitat,
que sempre ha sigut
una valoració altíssima.
Doncs el tramvia
té una valoració més alta
encara que els ferrocarrils.
Per tant,
jo crec que també Esplugues,
tant Esplugues com Sant Jus,
ja es veuen
amb un altre ulls
el tramvia
i creuen que pot tenir
un paper important.
L'únic que, evidentment,
per tenir un paper important
ha de tenir un recorregut
lògic
i interessant
per millorar
els temps de desplaçament,
que és el que comentem
que Sant Jus
falla,
els temps de desplaçament.
Per tant,
encara no se sap si...
Sembla que les converses
van anar millor, no?
Van anar millor,
Sí,
va anar millor,
ara el tema
està més obert.
També lligat
amb aquestes connexions,
el PAM,
un dels punts de la mobilitat,
és la creació
d'una línia directa
llançadora
a l'estació de Sant Feliu,
a l'estació de Renfe.
Sí,
això és una altra reivindicació.
Des que vam entrar
sabem,
una de les prioritats
que tenim
és millorar
la connexió
amb Masllui,
Masllui...
Masllui també?
Perdó,
hi haurà inclòs
aquesta possibilitat
del tema
de la bicicleta,
o sigui,
quan parlaves ara
dels carrils,
hi ha la possibilitat
de connectar-se
amb el centre Sant Jus,
amb bici?
Sí,
de fet,
el que es vol fer
Masllui
és millorar
l'itinerari
que creiem
que és el més idoni
per connectar
amb Masllui,
que no és
el vial
que va des de la ITB,
aquest vial
té bastant pendent,
i, bueno,
per baixar,
per fer-lo
baixant amb bicicleta
sí que pot ser
correcte i bo,
perquè al final
baixar és baixar,
però per fer-lo de pujada
allà
un carril bici
no hi cap
i fer-lo compartit
amb els vehicles
motoritzats
és desaconsellable,
no?
El que a Masllui
intentarem treballar
és la connexió
més natural
que hi ha
pel parc,
com si diguéssim,
millorar aquest itinerari
per fer-lo apte
per l'ús
de vianants
i ciclistes
d'una forma
més directa
fins a l'avinguda
11 de setembre
i fer-lo
d'una manera
que els veïns
de Masllui
tinguin...
La gent pensa
ostres, sí,
haurem d'anar
per la muntanya
doncs, sí,
però d'una forma
positiva, no?
De dir, ostres,
que bé que per anar a casa
hagi de creuar
durant 5 minuts,
7,
un tros
de naturalesa, no?
Sí.
Doncs la idea
de connectar Masllui
amb bicicleta
i vianants
és més
per aquest itinerari.
El tema
de l'autobús
sabem que
cada 40 minuts
és una freqüència
intolerable,
pràcticament
i des que vam entrar
vam intentar
reconduir-ho.
Primer vam intentar
treure
la bifurcació
de la línia 10
que una expedició
va a Sant Feliu
i l'altra
puja a Masllui.
El que vam voler
amb Sant Feliu
era que la que anava
a Sant Feliu
deixar de fer-la
perquè anés
tota a Masllui.
Això
doncs
no es va poder fer,
no hi ha res
tancat encara,
però les negociacions
continuen, no?
i també
amb l'àrea metropolitana
vam estar
i amb Sant Feliu
estem treballant
que la línia
que arribi a Masllui
es pugui
perllongar,
no es quedi a Masllui
i Sant Jus,
sinó que es pugui
perllongar
per Comte Viladraga
i arribi
a l'estació de Renfe
de Sant Feliu.
Sí, que sigui
la mateixa línia.
La mateixa línia,
sense haver de creu.
La L10, per tant.
La L10,
però la L10
l'àrea
no la vol allargar,
per tant
estàvem proposant
una solució alternativa.
Ja s'està treballant
en això.
es va arribar a fer
un estudi
d'una suposada L30
però que
l'àrea
no tenia recursos
per finançar-la
al 100%
i ens demanava
als municipis
que la financessin
nosaltres
que estàvem parlant
que hauríem
de triplicar
els recursos
que es dedica
ara mateix
al transport públic
des de Sant Jus
i això és inassumible.
Per tant,
s'està buscant
una solució
que sigui econòmicament
viable
per tots,
per Sant Feliu,
per Sant Jus
i per l'àrea
i amb això
seguirem treballant.
El bo
és que saben
que hi ha aquest problema
i el volen resoldre.
Llavors,
això des de l'àrea
vull dir,
eh?
Llavors,
i que nosaltres
insistirem
i continuarem treballant
per aconseguir-ho.
I
no podem
dir res més
ara mateix
perquè no sabem
on anirà.
I a Sant Feliu
hi ha un autobús urbà
que porta
de l'estació
fins a Maslluí
la part de Sant Feliu.
No hi hauria
la possibilitat
d'allargar aquesta línia
o com que és una línia urbana
és impossible?
No,
si Sant Feliu
pot allargar
la seva SFU
fins a la zona
de Sant Maslluí
i Sant Just.
Però no pot arribar
fins aquí.
Clar,
no,
no resoldríem
la connexió
Sant Just-Centra
amb Maslluí
ni la solució
que volem nosaltres,
que creiem
que és la millor
pels ciutadans,
que és connectar
Sant Just-Centra
Maslluí
amb Renfe
Sant Feliu
de forma directa.
Però que amb aquesta línia
que hi existeix
no es pot fer
perquè és urbana.
No,
a part que és urbana
de Sant Feliu
és una línia
circular de Sant Feliu
per tant
no és simplement
per allongar-la
sinó seria
canviar-la
i a ells
aquesta línia circular
els hi va bé
i de fet
volen potenciar-la
aquesta línia circular.
A banda
de transport públic
hem parlat també
de les bicicletes,
d'algunes de les accions
que s'han fet.
En nivell de seguretat
i mobilitat
hi ha hagut alguns canvis
també.
Un dels més destacats
és per exemple
la modificació
que s'ha fet
al semàfor
de Rambla major,
que ara ja portem
un parell de mesos
o tres,
no sé exactament,
però que al principi
va sobtar una mica
aquest semàfor
i ara
em sembla que
està funcionant bé.
Hem fet dos mesures
així una mica
diferents,
que teníem
totes aquestes mesures
per cert
venen
del pla local
de seguretat viària
que és un pla
que es va fer
a l'anterior legislatura
i del pla
de zones 30.
Són mesures
que ja estaven
més o menys definides
però mai
s'havien implementat.
No sé si
per voluntat
política
o pel que fos
no es van arribar
a llançar.
El que hem fet
des de la regidoria
de seguretat
de la mobilitat
de seguretat viària
és dir no,
és que això
ara sí que és una prioritat
i per tant
tirem endavant.
Té conseqüències,
sí,
però té també
coses a favor
que si fas balança
doncs guanyen
les que estan a favor.
El tema
del semàfor
Rambla major
l'únic que hem fet
és canviar
de dues fases a tres
de manera que
ara no es creuen
els cotxes
que volen girar major
no es creuen
els cotxes
que venen de cara
per la Rambla.
Això fa que
evidentment
estiguis
més vegades
estiguis
amb el semàfor
vermell
perquè ara
el verd
dura menys
i hi ha
tres fases
en comptes de dos
però té
un pro
la contra
és que
més cops
està vermell
i ara es crea
una mica de cua
però a favor
que quan es posa
verd el semàfor
tothom passa
per què?
perquè com que
abans el que passava
és que la gent
que volia girar
obstaculitzava
els que volien
continuar recte
fins que tenia
lliure per girar
de vegades passava
que no podia girar
perquè sempre
hi havia cotxes
per la Rambla
que venien de cara
i potser
hi havia un cicle
semàfòric sencer
que estava verd
però que no passava
ningú
o que passava
molt poca gent
amb aquesta nova mesura
fem tres fases
sí que t'has d'esperar més
però quan tens verd
passa a tothom
a part d'això
què és el que ha incrementat
sobretot
amb això
a part de la fluidesa
del trànsit
és la seguretat
que és el perquè
ho vam fer
aquí a aquesta cruïlla
és de les que hi ha
més accidents
més topades
entre cotxes
cotxes i motos
motos i motos
i amb aquesta mesura
creuem els dits
des que està feta
no hi ha hagut cap
i això evidentment
la valoració
s'ha de fer
a llarg plaç
i veurem al final de l'any
i al final
any rere any
doncs si realment
ha sigut una mesura definitiva
i no cal que fem res més
o
simplement ha disminuït poc
i s'ha de continuar fent
més mesures
i l'altra mesura
ha estat
el carrer etern
no?
al final del carrer etern

una altra mesura
que aquesta
també ha generat polèmica
dintre el que cap
i molt rebomboi
amb els canvis
sempre passa
sempre passa
i això
nosaltres som conscients
que sempre hi haurà
no acontentarem a tothom
però si expliquem les coses
i al final
el temps
passa el temps
i la gent veu
aquestes coses a favor
doncs la gent
acaba entenent-ho
tant el pla de seguretat viària
com el pla de zones 30
ens deia que el carrer
o sigui
el barri sud
com si diguéssim
la zona del barri sud
ha de ser una
una zona 30
ja per la definició dels carrers
per com són els carrers
com són les voreres
com
no són carrers
per suportar un alt trànsit
què passava amb el carrer Eter
és que tot el poble
sortia pel carrer Eter
ja no era la gent del barri sud
per sortir del barri sud
sinó era la gent de la Miranda
era la gent de Bell Soleig
era la gent del barri centre
era la gent de tot arreu
de Maslluí
del polígon
o sigui
tothom
arribava a indústria
i per no anar a la Rambla
i per no anar a la carretera reial
agafava el carrer Eter
per sortir del poble
de forma ràpida
sense semàfors
què produïa això?
que el carrer Eter
amb totes les cruïlles
tant en Creu
com en Major
totes les cruïlles
tenia un índex
de topades
d'accidents
elevat
i unes velocitats
altes
de gent creuant
el carrer Eter
i a part
el més important de tot
era
l'arribada
del carrer Eter
amb la carretera reial
allò era un punt negre
en quant a visibilitat
la visibilitat era molt dolenta
tu no veies si et creuaven els vianants
perquè hi havia un mur
hi ha un mur
i inclús si et baixaven bicis
per la vorera
perquè allà no hi ha carril bici
i sí que hi ha bicis
bastantes bicis que baixen
encara més perillós
perquè les bicis van més ràpid
i era difícil de veure-les
i a part
un cop t'incorporaves a la carretera
no tenies temps
de posar-te al carril
de l'esquerra
per anar a l'autopista
llavors
allà generava
un conflicte
tant amb vianants
com entre els cotxes
que es trobaven a la carretera
i uns volien anar a l'autopista
però no podien
això ho vam solucionar
fent que la incorporació
de la sortida del barri sud
per aquests carrers residencials
que no han de ser
la sortida principal
de tots els barris de Sant Jus
els fes pel carrer Santa Teresa
quin és el problema de Santa Teresa?
és que el semàfor
també és de tres fases
i per tant el verd era molt curt
el que hem fet ja
és allargar aquest verd
l'hem allargat
de manera que ja
es pot
es pot
poden sortir més cotxes
tot i que la voluntat
no és que tothom faci
hereter major Santa Teresa
la idea és que la gent
canviï
i vagi per la Rambla
que per això estem fent
aquestes actuacions també
perquè
amb aquests semàfors verds
la gent pugui
pugui circular
més fluidament per la Rambla
o vagi per la carretera
reial
perquè és per on toca
anar els cotxes
és per on toca
que vagin
clar
doncs
se'ns acaba el temps avui
són algunes de les accions
que s'estan posant en marxa
o les que ja s'han tirat endavant
des de
la regidoria de mobilitat
i seguretat viària
avui n'hem volgut parlar
amb el regidor
de mobilitat
Jordi Porta
se'ns acaba el temps
els tertulians de fora
es queixen
fins i tot
però ja
ja tornarem a parlar
perquè tens encara coses per dir
veig que
tenen força coses
sobre la taula
hem fet una llista
hem parlat
d'un terç
o sigui
quan vulgueu
passa
per tant exacte
quan vulgueu
no esperarem un any
a tornar-te
a entrevistar
i ens seguim parlant
moltes gràcies
que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
adeu un dia