Bé, t'hem portat aquí, Gina, perquè ens parlis del projecte dels menús solidaris
dels centres educatius de Sant Just. En què consisteix aquest projecte?
Doncs aquest és un projecte compartit entre el Departament de Medi Ambient
i el Departament d'Acció Social. I el que es pretén és, a través de centres
que tenen cuina pròpia, intentar reduir al màxim el volum de residu orgànic que es fa,
per tant, no desaprofitar cap aliment que s'ha elaborat allà perquè s'ha fet amb molta cura,
i aquest aliment que és sobrant es pot canalitzar a través de, bueno, es canalitza
a través de carmanyoles, que les podem enviar a persones i famílies
vinculades amb serveis socials perquè tinguin sempre un determinat volum d'àpats
que ells tenen congelats a casa i quan arriba l'ocasió descongelen i mengen.
Evitem que cuinin amb foc, depèn quina persona que viu sola
o que volem que utilitzi menys, doncs el fet de recordar-se de tancar i obrir el foc
i dificultats d'aquest tipus, i a la vegada que tinguin un aliment garantit de qualitat
que ja el tenen a casa, és com un complement també en el banc dels aliments
o en el rebost de carites que tenim aquí a Sant Just, o sigui, hi ha com una doble vessant.
Quins centres d'aquí a Sant Just tenen cuina pròpia i poden participar-hi?
Doncs ara mateix, dins del programa hi ha l'escola municipal Bressol, Marrex,
després tenim les tres escoles públiques, Montseny, Montserrat i Canigó,
que han entrat en el projecte, també ha entrat Vitàlia,
que és una residència força gran i això ens permet que les escoles,
hi ha un moment que quan tenen vacances de Nadal o vacances d'estiu
no hi ha carmanyoles. En canvi, a l'introduir Vitàlia dins d'aquest programa
el que garantim és que hi hagi carmanyoles tant a les setmanes de Nadal
com als mesos d'estiu, que no hi havia servei i així algun tipus d'usuari
es pot mantenir durant aquests dies que les escoles estan tancades.
Ara estem treballant amb la incorporació del Madre Sacramento,
la concertada que tenim aquí a Sant Just, que si no és a finals d'aquest mes,
a principis de març, ja estarà recollint carmanyoles,
i el projecte es planteja nous reptes, com per exemple,
durant aquest any, negociar la possible incorporació de la residència
de les monges, perquè també tenen cuina pròpia i també tenen un volum gran
com Vitàlia i també ens ajudaria a reforçar estius i Nadals
si entrés, en aquest cas, Nostra Senyora de Lourdes.
Quin és el procés que segueix la carmanyola, per dir-ho així?
Vull dir, quin és el viatge que fa?
Doncs, en principi, hi ha el compromís de totes les cuineres,
perquè bàsicament és un personal femení que està a les cuines d'aquestes escoles
o a la residència.
L'equip de cuina elabora el menú que correspongui per l'edat que estan treballant.
La bressol és un tipus de menjar i l'escola de primària és un altre,
i Vitàlia és un altre tipus de menús.
Aleshores, quan acaba en aquell moment el dinar i de servir el dinar,
veuen quines racions han sobrat.
Aquelles racions es fiquen amb diferents carmanyoles,
on hi ha tot un etiquetatge de seguiment de quan s'ha tancat o presentat aquella carmanyola.
Ells ho guarden amb uns congeladors que facilita l'Ajuntament.
Són totes ensameres que mantenen tota la garantia de la cadena de fred.
I un cop a la setmana col·laborem amb Solidança, que té un acord amb nosaltres,
i Solidança un cop a la setmana fa la recollida.
serveis socials d'un seguit de persones que estan vinculades al programa,
i aleshores aquest mateix camió frigorífic que va amb les carmanyoles
les distribueix per petits blocs a cadascuna d'aquestes cases dels familiars.
Per tant, la cuinera fa una implicació directa preparant tot aquest sobrant,
Solidança fa distribució, recollida i distribució,
i la persona destinatària final rep un volum de carmanyoles
que li permet tenir diferents dies de la setmana un producte ja elaborat
i que només s'ha de descongelar i servir a taula.
Perquè qui se'n beneficia, Gina, de les carmanyoles?
Serveis socials va decidir bàsicament gent gran sola,
per la facilitat de reduir al mínim l'ús de foc a la cuina,
i també tenim alguna persona amb discapacitat
i alguna persona vinculada amb salut mental.
Facilites que aquelles persones tinguin aquell àpat garantit
amb el mínim de risc d'elaboració a la casa.
Per tant, és un públic que agraeix molt i que està molt satisfet del programa.
Sí que és cert que, clar, el que li interessa al programa és una doble vessant.
Tenir el mínim possible d'accedent,
perquè vol dir que s'està gestionant molt bé la cuina.
O sigui, un dels beneficis d'aquest sistema quan entren a aquests centres
és que la cuina gestiona millor.
compren d'una manera més ajustada,
hi ha menys sobrant,
per tant, a nivell d'objectiu de medi ambient,
això s'assoleix.
Clar, serveis socials a vegades potser voldria tenir més carmanyoles,
però com que ha d'haver un doble equilibri en el programa...
Clar, tampoc no poden haver-hi...
Si hi ha molts sobrants hi ha un problema.
És que si hi ha molts sobrants ho estem fent malament.
Aleshores, el que sí que aquest programa ha crescut molt,
perquè si el 2018 se'n van recollir 1.800 carmanyoles,
en el 2019 gairebé s'ha doblat amb 2.500,
però no s'ha doblat per un mal ús de les cuines,
sinó per una ampliació del volum de centres que hi participen.
Perquè, clar, l'Itàlia està portant cada vegada que es fa la recollida
entre 70 i 80,
per tant, és un volum de carmanyoles important.
En canvi, l'escola, clar, té molt menys volum
i està entre 20 i 30.
Les carmanyoles, o sigui, el plàstic en si, el pot,
qui ho facilita?
L'Ajuntament va comprar tot el material,
perquè havia de ser d'un determinat plàstic
que aguanti tant la garantia que l'aliment està ben congelat
i és una carmanyola...
Són de les bones, diguem-ne.
Val, sí.
L'he d'ensenyar, doncs, aquestes blanques...
De les hermètiques, eh?
Exacte, de les blanques que tenen com aquella goma taronja.
Sí, sí.
Que allò no transpira, vaja, allò no hi entra res allà.
I el que s'ha de garantir és això,
que es garanteixi la cadena de fred,
vull dir, que es congeli molt bé en el centre
on s'està fent l'elaboració de la carmanyola,
que el camió que fa el transport tampoc no n'hi hagi cap risc,
i un cop a casa, si la família vol que s'ho posi a la nevera
i si diu, no, no, jo m'ho administro primer al congelador
i després vaig traient d'un en un,
doncs, això cada família s'administra de la manera que ho vol gestionar.
Per tant, les famílies ho reben un cop a la setmana, entenc, no?
Sí.
Quan solidància fa el repartiment.
Exacte, poden rebre cinc, sis tàpers o el que considerin
i aleshores s'ho gestionen com volen.
Doncs això ho utilitzo per sopar,
o això m'ho guardo, no sé, m'ho invento per cap de setmana.
Hem parlat de residències, de gent gran i també de centres escolars.
Hi ha la possibilitat que s'hi sumi algun negoci de restauració,
em refereixo, restaurants, cafeteries, que tinguin excedents?
No està plantejat en el programa.
Sí que ens plantegem seguir incrementant per l'àmbit de residències
i potser en l'àmbit d'alguna escola privada que tinguem a Sant Just.
I l'àmbit d'hostaleria, restauració, s'hauria de mirar.
S'hauria de mirar per volum que tenen.
Clar, que hem hagut de buscar que hi hagi com molt fixa,
el volum d'usuaris que tenim és molt fixa.
Clar, que potser un restaurant potser un dia tindrà més excedent d'una cosa.
Però els passa igualment a les escoles.
O, per exemple, li passava molt a la barassola a l'inici.
Si tinc, per exemple, una pasta de grip,
em sobrarà més crema de verdures o el que sigui.
És a dir, com que pot fluctuar el volum d'alumnat que hi va,
doncs també hi ha dies que tens com més sobrant que un altre, no?
O a vegades li passa també a la residència d'Itàlia.
Trien entre el menú.
Per exemple, pot ser que hagin de triar entre peix i pollastre.
Doncs potser tothom ha triat pollastre i aquell dia que recull hi ha molt de peix.
Al revés.
És a dir, fluctua molt el tipus d'aliment que s'està guardant a la carmanyola.
Però és una opció a futur analitzar si algun tipus d'establiment
amb un gruix molt estable, si volgués adherir.
En principi, no hi ha cap problema que sigui un centre públic o privat,
perquè ara mateix ja està combinat.
Vitàlia 100% privada, tot i que té concertació,
però és de gestió privada i les restes són de gestió pública.
Però seria viable.
I després també, Gina, quan fa que aquest projecte està en marxa?
Doncs fa força anys,
perquè quan jo vaig començar de regidora es va començar a gestar,
es va començar a treballar.
Frigicolla és una empresa que des de l'inici del programa
ha col·laborat amb la sessió dels congeladors.
I ha estat bonic veure l'evolució
perquè a poc a poc es va anar convencent a les escoles.
És a dir, el programa no ha començat de cop amb totes a la vegada,
sinó que a mesura que un entrava,
l'altre, veient l'exemple del centre primer que havia entrat,
deia, ah, doncs em serveix com a gestió econòmica del meu equipament.
Ah, i a la vegada faig un ús social d'aquest sobrant.
Per tant, ha estat molt bonic a veure l'evolució
perquè ha estat com gradual i de manera lenta
i això ha permès que ara el programa sigui de cobertura bastant àmplia.
A part, va començar molt als inicis, va costar molt d'engegar
perquè primer calia una cobertura de l'Agència Catalana de Residus,
que les empreses privades que gestionaven els menjadors veiessin,
perquè clar, implica molta feina per la cuinera,
ha d'apuntar tot el que s'obre,
la Carmeñola va etiquetada amb un seguit d'informacions,
és a dir, hi ha una feina posterior que demanem
que no està retribuïda, és un compromís amb el projecte,
però aquella feina extra que tenen
li hem d'agrair molt
perquè la fan per voluntat i per consensació.
No hi ha un intercanvi econòmic de res.
I als infants, a les escoles, per exemple,
ells i ells són conscients del projecte?
Perquè, clar, realment tampoc estan implicats, vull dir,
ells, o sigui, sí, perquè és el centre escolar on van,
però ells tampoc participen, vull dir,
però ho saben ells, o sigui, són conscients?
Sí, a totes les escoles que s'està participant
s'han fet com sessions explicatives
amb els que es queden a menjador
per explicar-los, dir, escolta, a la nostra cuina,
quan hi ha un sobrant, això es fica aquí,
i sí, s'ha explicat també a les Ampes
perquè ho coneguin, ho expliquen a les assemblees,
i a l'alumnat també se li fa una explicació
d'aquest compromís mediambiental i social
que tenen a la seva escola,
perquè també és un plus,
és un projecte que li dona a l'escola
un plus de compromís amb el mediambient
i amb la ciutadania.
Per tant, és bonic que ho coneguin,
moltes escoles el tema mediambiental
treballen molt bé.
És un projecte en futur, no, llavors?
Jo crec que pot créixer molt,
i a part que és que on hem d'anar,
no podem tenir tants sobrants,
de fet, tot i que no estan en el programa,
amb restauració també s'ha de treballar
en tot el tema del sobrant,
que ja es tenia molt millor la compra,
però és clar, un restaurant
és més difícil que puguin calcular
què compres i quina quantitat compres,
perquè no és un fixe com una escola,
sé que tens 100 alumnes
i estan allà al 100.
En un restaurant, un dia tens més torns,
un dia tens menys,
per tant, els pot costar més de gestionar-ho.
Però hem d'anar cap aquí
i intentar reduir al mínim el residu
i que aquest es pugui reprofitar
al màxim possible.
I després, quan ja no es pot aprofitar més,
doncs que allò vagi on ha d'anar,
que és tota la campanya de residus posterior,
que ho enviem orgànica,
que allò pugui ser utilitzat per a DOP,
o que es consideri que pot tenir
una segona vida.
De fet, quan parlàveu aquests dies
amb la Sofia Nogués,
que parlava del plàstic
i de com hem de gestionar els residus,
si no som conscients
que aquest planeta necessita una solució ja
amb tota la gestió dels residus,
malament anem.
I això és una goteta més
dins d'aquests projectes
que intenten treballar aquest repte
que és comunitari i global.
Molt bé, doncs Gina,
amb aquest missatge
concloem l'entrevista d'avui.
Ens tornarem a trobar en una altra ocasió, d'acord?
Moltes gràcies, Núria.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
És curial
amb una birra freda a la mà
i amb ganes de caminar
i tant de bo
que em recollis aquest matí
i prometis que tens
tot el dia per mi.
Tant de bo
que tu fossis com jo
i veiessis la vida
més dolça i menys podrida.
Tant de bo
que jo fos més com tu
i conegués la vida de prop
perquè portes anys
escrivint-li cançons.
pa-pa-ra-pa-pa-ra
pa-pa-ra-pa-ra-pa-pa-pa
pa-pa-ra-pa-pa-ra
canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
més a mi
canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
més a mi.
Tant de bo
que ens haguéssim trobat abans
i que no fos tan complicat
que la vida no ens donis
tantes voltes.
Tant de bo
algun dia entenguis que jo
el que sento per tu és de bo
que no és cap joc
que no és cap joc.
pa-pa-ra-pa-pa-ra
pa-pa-ra-pa-ra-pa-pa
pa-pa-ra-pa-ra-pa-ra
canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
amb mi canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
amb mi
caminant trobarem
un camí fet a mida
caminant sota els peus
no hi haurà cap ferida.
Canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
amb mi canta
que la vida ho demana
la veritat més igual al destí.
El que vull és que caminis
amb mi
con mi
amb mi
pa-pa-ra-pa-para
pa-pa-ra-pa-pa-pa
pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit