logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Doncs bé, a punt de tocar, just ara toca un quart de dotze del migdia
i seguim en directe des de Ràdio d'Esvern.
Entrem ara a fer unes entrevistes que tenim preparades per avui.
Tenim l'estudi força ple, de fet feia temps que no el teníem tan ple.
Obrim tots els micròfons, abrimos todos los micrófonos.
Tenim amb nosaltres, voy a hacer un repasso de los nombres,
tenim amb nosaltres a la Marta Angli, ella és advocada voluntària,
està ajudant aquestes noies ucraineses, entre d'altres.
Marta, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, benvinguda, bienvenida.
Tenim també a l'Anna Escarlat, espero decir bien los cognos apellidos,
i Olena Ponomarenko, sí, sí, sí, it's well said, sí, está bien dicho.
I tenim també a Anna Ptashka, sí, també.
Sí, buenos días.
Sí, buenos días a todas, bienvenides a la ràdio,
i bienvenides també a Sant Just.
Anna Ptashka és la traductora, no?
Sí.
Va traduir per ajudar-nos a Olena i a Anna a entendre i també a parlar un poc.
Olena i Anna són ucraineses acollides aquí a Sant Just.
Anna, explica'ns una mica com està la seva arribada,
o si vols tu o si vols la altra Anna,
com ha sigut la seva arribada aquí,
amb què família estan,
diguem, qui les ha acogido
i ara com estan vivint aquí a Sant Just.
Sí.
Dèvочки, давайте расскажем немножечко о вашем приезде сюда.
Rascажите, где вы становились,
как вы становились.
Как вы становились.
a las dos mayas.
Изначально мы были в городе Николаеве.
Son de la ciudad de Николаев, en Украина.
И когда началась война, мы первое время сидели именно в родном городе.
Cuando empezó la guerra, se han quedado en su ciudad.
Но когда положение затруднилось, мы решили поехать до польской границы.
Pero cuando ya vieron que la situación se estaba complicándose mucho,
se han decidido de ir a la frontera con Polonia.
Вначале мы проехали до Одессы на машине своим ходом.
Han ido hasta Одесса, en su propio coche.
А с Одессы мы направились на Львов поездом.
И después de Одесса, se han cogido el tren para llegar hasta Leópolis.
В этот же день, когда мы приехали, мы отправились на польскую границу.
В принципе, прошли мы ее за три-четыре часа.
Это относительно немного было.
Мас омено 3-4 horas tardaron en cruzar.
Porque hay muchos coches, hay mucha gente andando.
Entonces, hace la espera un poco complicada.
После прохождения границы мы провели в Польше около недели.
И ждали самолет на Барселону.
Después de haber pasado la frontera,
se han quedado allí en Polonia una semana aproximadamente
hasta coger el vuelо hasta Барселона.
В Барселоне нас встретили родственники и мы приехали, собственно говоря,
и уже начали осваиваться по-немного.
В Барселону Акеллес.
На Барселонах Киллес.
В Барселонах Киллес.
esperaba a su familia, que es
la tía de
Alona, que ya viven aquí desde hace
muchos años, que les acogieron y
pues ya lo podéis imaginar como
de contentes.
Estaban,
entiendo que son jóvenes, ¿no?
¿Qué edad tienen? Estaban estudiando, ¿no?
En Ucraina.
¿Cuántas años estuve?
Alona tiene
18 y Ana tiene
23.
Yo estudié en
NKI, NUK
en Ucraina,
Nационal Universidad de
Coralestría, имени
Admirada Makarova.
Pues
Alona está estudiando
como para ser
gerente, un poco así.
Yo estudié en
Kiev en
la Universidad de
de la Universidad de
de la Universidad de
de la Universidad de
de
de
economista
internacional.
¿Y aquí han podido
seguir o van a poder seguir
estudiando, siguiendo sus estudios?
¿Vas a poder seguir
estudiando
aquí?
¿Vas a poder seguir
estudiando, por ejemplo,
en tu caso, Alona, por ejemplo?
¿Qué es lo que más
es?
¿Qué es lo que más
es?
Lo tienen que mirar porque
se ve que
pueden continuar estudiando
online de forma
telemática, pero
como está todo
ahora es un poco
complicado, pero lo tienen
que estudiar aún
cómo lo van a hacer.
Ana, estás
haciendo de
traductora, pero tú
también eres
ucrainesa, eres de
Ucraina, ¿no?
¿Qué vínculo
tenía?
¿Tenías un vínculo
antes con ellas dos o las
has conocido a raíz de su
llegada?
No, las he conocido
hoy, hoy mismo.
¿Ah, las has conocido
hoy mismo?
Sí, sí, sí.
Nos hemos encontrado
hoy y bueno.
Y como traductora, ¿estás
ayudando, entiendo, a
personas que están
llegando también como
ellas?
No sé si en Sanjus o en
Barcelona, es decir, estás
intentando ayudar, ¿no?
Que se ubiquen.
Sí, estamos con Marta
colaborando y ya, pues,
bueno, acompañamos a las
personas que, pues,
necesitan asesoramiento
y si necesitan cualquier
tipo de ayuda con tema
de papeles y todo.
Marta, passem a tu
també.
Sigo con el castellano, así
también Ana nos puede
entender.
Sí, gracias.
Perdona, Marta,
advocada voluntaria, como
decía, ¿cuál es tu papel en
estos momentos con estas
personas que van llegando?
¿De qué forma las vas
ayudando, entiendo que
burocráticamente a nivel de
gestión, ¿no?
Desde tu profesional.
Sí, sí, sí.
A veure, doncs, tan bon punt
arriben, eh, si contacten
amb nosaltres, que hem fet
xarxa amb l'Ana, no?, per
donar veus, doncs, les
assessorem, doncs, aquí del
que poden fer, de quins són
els seus drets, de què és el
que els empara, eh, vull
dir, hi ha hagut una directiva
europea que ja existia de l'any
2001, que dona una protecció
temporal a totes les persones,
doncs, desplaçades, no?, pel
conflicte bèl·lic, i que, bueno,
doncs, que els dona dret d'una
manera ràpida, eh, a documentar-se
aquí, doncs, a residir, a treballar,
eh, i les persones que no tenen
recursos ha entrat, doncs, al sistema
d'ajuda de prestacions, no?, i en una
sèrie de centres, hi ha uns punts
que el Ministeri d'Inclusió, doncs,
ja ha determinat, que són punt, doncs,
de recepció d'aquestes persones,
de documentació i de derivació de
les que no tenen recursos a, bueno,
amb algun allotjament o algun
sistema. Aleshores, doncs, jo les
ajudo a obtenir la cita, assessorar-les,
què és el que han de portar, eh, les
informo, doncs, amb l'Anna, doncs, que
fa les traduccions, no?
Feu tàndem, no? Fem un tàndem, sí.
Anna Marta? Sí, sí, sí. L'Anna i jo
ens coneixem de fa molts anys, l'Anna és
amiga meva, a més, vivim i treballem al
mateix carrer les dues, i vam
contactar, doncs, a mesura que vam
començar a veure, doncs, que venien
persones desplaçades, ella també
coneixia gent, jo també teníem uns
clients, bueno, i a través, bueno,
qualsevol persona desplaçada que
arribava, nosaltres vam fer, bueno, vam
fer equip, vam fer, inclús també ens
vam fer unes targetes, i com a
voluntàries, doncs, també les hem
repartit a llocs, associacions, i ens
van trucant, ens van trucant de tot
arreu, doncs, nosaltres les ajudem
voluntàriament i gratuïtament, fem
l'assessorament, o presencial, o per
telèfon, o ens desplacem, o en el que
calgui. I de quina manera es crea
aquest vincle, o aquest punt de connexió
entre les persones que arriben i la
vostra ajuda, la vostra voluntat d'ajudar?
Doncs, mira, sobretot amb el boca a boca,
amb el boca a boca, doncs, jo com et dic,
com que em dedico a temes d'immigració
estrangeria, jo tenia molts clients
ucraïnesos, el primer que vaig fer va
ser contactar amb ells, tots tenien o un
familiar o un amic que estava arribant, i a
partir d'aquí, amb el boca a boca, un amb
els altres, associacions que han arribat
aquí, es forma xarxa, vull dir, a mi també,
doncs, i en xats, doncs, també, on
demanaven, hi havia crides, on demanaven,
per exemple, persones voluntàries per fer
traduccions, doncs, mira, arriba un
autocar d'ucranians, hi ha voluntaris,
doncs, per traduir, doncs, mira, sí, per
exemple, l'Anna, doncs, es van apuntant
determinats voluntaris, doncs, nosaltres
fem assessorament, també gratuït, i es va
fent xarxa.
En el cas de l'Anna i de l'Aulena,
estan residiendo aquí en Sant Jus,
¿verdad? Sí. Estan acogides, no?,
com, crec que és un familiar. És una tia
d'Alona. Una tia d'Alona.
Entiendo que elles dos són les dos
persones que està acogiendo la, su tia,
aquí en Sant Jus. Sí, exacte.
¿Y cómo fue, si les puedes preguntar
también, Ana, la, su llegada aquí, cómo
las acogió, no, no tanto el viaje, sino
cómo fue, no?, la acogida por parte de
su familiar. ¿Cómo fue la acogida por parte de su
familiar? ¿Cómo fue la acogida por parte de su
familiar? ¿Cómo fue la acogida por parte de su
familiar? ¿Cómo fue la acogida,
la acogida, la acogida de su familiar?
Ellos fielu a nuestro viaje, ràdi,
que podamos elegir, pero en general
pensamos ahora a los que estaven en Ucrania.
Estaban, claro que estaban muy contentos
todos por verlos sanas, por verlas sanas y
salvas, pero también queda la preocupación
de los que se quedaron allí, porque se quedó la
madre de Alona con su hermano y con su padre
allí en Ucrania.
¿Tienen contacto con ellos? Entiendo, pueden
hablar, tienen, no, pueden actualizarse.
Sí, claro, поддержamos la conexión por
posibilidades. A veces hubo problemas, pero en
nuestro país no hay problemas con
contacto con tantos grandes.
Hablan casi todos los días, si no hay ningún
problema con conexión ni nada, pero sí que suelen
hablar cada día.
Y a nivel emocional, sé que seguramente es más
complicado, lo es para mí preguntarlo, pero como
se han encontrado, como se sienten ahora, si
tienen también algún sistema que también las
puede ayudar a nivel emocional a gestionarlo,
hablarlo.
Las primeras dos semanas era poco difícil, que claro, te ves en
una circunstancias diferentes, pero ya cada día todo es más
fácil, se hace más fácil.
Sí, digamos la adaptación, porque no sé cuántas semanas llevan aquí, pero
la adaptación de un sitio nuevo, gente nueva, idioma nuevo, comida
nueva también, supongo que haciendo familia les es más fácil, ¿no?
Estando en familia les es más fácil.
adaptarse a un nuevo lugar, nuevos personas, nuevo idioma, comida, todo nuevo.
¿Cómo te aconseguirás a esto?
Aconseguirás bastante difícil, pero por un poco más adaptamos.
Acostumbrar-se es un poco difícil, pero a poco a poco se puede aconseguir.
Marta, torno cap a tu, com a advocada, també preguntar-te si hi ha serveis de
recolzament, doncs això, no sé si la paraula suport moral, gestió emocional,
és a dir, la part del que senten, dels sentiments, de la gestió, de tot el que han vist, de tot
el que han anat arrossegant, de venir sols, de trencar famílies, tot això, no sé si
també hi ha altres administracions o per part d'administracions públiques també
donen o ofereixen aquests serveis de suport, d'acompanyament.
Sí, sí, sí, per part de l'administració existeix aquest suport, vull dir, sempre
normalment si les persones a vegades es dirigeixen al millor servei socials del municipi, sempre
a vegades poden gestionar-ho, vull dir, a nivell estatal també existeix, vull dir, està
previst aquest suport. També hi ha, amb això que parlàvem, una miqueta de fer xarxa,
també a mi m'han arribat voluntàries psicòlogues, que són voluntàries que també s'ofereixen
per fer suport, elles, a nivell de voluntariat, a part de que sí que existeix, està previst
dins dels programes d'acollida, fer suport psicològic si cal, i és necessari, sí, sí.
No sé si coneixes en concret la gestió que està fent l'Ajuntament de Sant Just, o sí?
Sí, una miqueta sí, sí, sí.
Per preguntar-te una mica com ha estat el seu cas, no sé si també han passat, o també
em vuelvo a ti, Ana, si sabes cómo ha funcionado la gestión con el Ayuntamiento de
Sant Just, si han podido necesitar cualquier cosa que el Ayuntamiento les haya podido
ayudar, o Marta, o...
Jo les vaig ajudar, jo vaig contactar també amb l'Ajuntament, vull dir que en tot moment
han, bé, hem tingut una total col·laboració, evidentment, i vam poder facilitar d'una manera
molt ràpida, la veritat, l'empadronament de les noies al municipi, vull dir, el mateix
dia que jo vaig venir a l'Ajuntament, va ser trucar-les i es van acostar i es van poder empadronar,
i aquell mateix dia van poder anar també als serveis sanitaris i, de fet, ja li van
donar hora, eh?, amb ella que venia, que ella s'havia fet una, havia tingut una operació
abans de venir, una setmana abans de venir d'Ucraïna, i tenia, bueno, tenia que passar
per traumatòleg, tenia que fer... i aquell mateix dia, doncs, ja li van donar hora i es
va poder tramitar ja d'una manera provisional de la seva targeta sanitària, vull dir,
l'Ajuntament, doncs...
A facilitat, no?
Totalment a facilitat també tot i completament oberta a qualsevol cosa que necessitin
les noies, acudir allà als serveis municipals, sí.
Anna, volvo a ti, si les pots preguntar també, com és el dia a dia ara aquí en Sant Jús,
com és la gestió d'un dia?
Prakens im sushi Abend 3
Al principi, poò, nana más llegada, se centrade a aprener l'idioma, aprener el espanyol, volv일
i al principi és estudiar i apenas salien a ningú inaltエ Front.
Al principio, pues, nada más llegar, se centraron en aprender el idioma, aprender el español, y al principio es estudiar y apenas salían a ningún lado.
Pero ahora es como ya empezar de cero, ¿no? Y, pues, van saliendo, van al centro de Barcelona, paseando, ver la vida, ver todo, pues, con paz, paz y...
¿Habían estado antes aquí, no sé si en San Justo, en Barcelona, y habían visitado?
Sí, claro. Sí, que estuvieron aquí, sí.
Ahora seguro que es otra visión la que tienen, ¿no?, de aquí. Sé que había una historia, que me has comentado antes fuera, Ana, de una señora de aquí, de San Justo, bastante mayor, ¿no?, que está aprendiendo o recuperando un idioma que conocía, ¿no?, que quizá lo tenía más abandonado a través de ellas. O sea, ya han hecho vínculos con gente de San Justo.
Ahora, расскájate un poco a vuestro estudiante en español, a la señora Isabel, que tiene 91 años.
¿91 años?
Ella aprendió ruso cuando tenía 14 años.
Pues, ella recita los poemas de Alexander Pushkin muy bien y, bueno, se echan una... se ayudan mutuamente, ¿no?, de... pues, ella les enseña español y las chicas, pues, le ayudan un poquito con ruso.
Ah, mira, muy bien. Y esta señora es de... es de aquí, de San Justo, ¿no?
Ana, a su de San Justo.
Sí, es de aquí, es de aquí, sí.
De ser vecina o de vivir cerca, ¿no?, de donde viven.
Sí, viven cerca, cinco minutos, sí.
De donde viven ellas. Marta, torno una altra vegada cap a tu. Et volia preguntar què és el més difícil que trobes de tot aquest procés. Clar, tu ho veus també des una perspectiva més burocràtica, més a nivell de gestió, ¿no?, de paperassa, de paperam.
Però quin és el... quin creus que és el més difícil per ells, per elles?
Bueno, per elles, el desconeixement una vegada arribes de què fas, no? Elles perquè tenen el... bueno, clar, han tingut també el suport de la tieta que portava molt temps aquí, no?
Tot i que, a veure, que a nivell estatal hi ha les entitats d'acollida, doncs, que també t'informen, però una persona que arriba o que la recull, a lo millor un familiar, diu, bueno, i ara què faig?
On vaig? Puc treballar? No puc treballar? Vull dir una mica fins a situar-te, fins a saber, doncs, a lo millor quina protecció tens?
Què és el que pots fer aquí? I situar-te, doncs, això potser és una miqueta més difícil, no?
El desconeixement a nivell general de com funciona aquí, a nivell burocràtic, què és el que puc fer, què és el que més els preocupa.
Moltes, si puc treballar ja, eh? I hi ha persones que ja, bueno, tenen treball o les ajuden a obtenir treball també d'una manera ràpida,
altres, doncs, l'han de buscar, però el que puc treballar, no puc treballar, què puc fer?
Clar.
Això és el primer que els... bueno, i a nivell emocional refer-te, eh? Però vull dir que una vegada es aterrat,
ja després dels primers dies de dir, bueno, i ara què faig, no?
Burocràticament, primer, com em documento o què tinc aquí?
Clar, a nivell espai-temps també, a nivell de temps, més aviat, clar, no tenen una data, no, imagino?
És a dir, són situacions en un temps incert, no? És a dir, no tenen una data, ningú la té, no?
De finalització d'aquest conflicte, ni tan sols de tornar de casa o de saber que en algun moment això es tornarà a desfer.
Sí, la data de finalització no la tenen, sí que el que s'ha fet d'una manera extraordinària,
s'ha dit, bueno, dins dels 90 dies que arribeu, sí que s'ha establert aquest sistema, doncs,
per poder-se documentar d'una manera molt ràpida, no?
En principi, en 24 hores, des que tu demanes cita i vas allà, poses l'empremta, t'identifiques i tot,
en principi, en 24 hores, t'han de documentar ja per poder treballar.
O sigui, el que sí que està previst és tot el sistema d'acollida que funcioni d'una manera molt ràpida,
ara, fins quan, donaran aquests permisos, per exemple, de treball un any prorrogables,
un o dos anys més, segons també vagi tot funcionant, però data de finalització és incerta.
És incerta com evolucionarà.
Tu tens també una part de la teva història, ja com a advocada, però com a persona també té una forta vinculació, no?,
amb Ucraïna, també per ajudar-ho, és a dir, per ajudar-los, no?, d'una forma força solidària,
explica'ns una mica què és el que has pogut fer tu, també.
Sí, bé, jo els he ajudat, clar, evidentment, també tinc una vinculació personal amb tots ells,
molts són ja coneguts de fa anys, després també he ajudat, doncs, mira, ara fa poc vaig ajudar amb una ONG,
amb la que també tinc una vinculació, Tano, es diu Tano,
ajudar vam anar a frontera Polònia amb Ucraïna,
que havien de fer el trasllat de 96 nanos menors,
dels quals la majoria, bé, no la majoria, no, uns 30 i alguna cosa,
ja havien vingut altres anys que venien estius o Nadals amb famílies d'acollida,
i aquesta vegada, doncs, tot s'havia precipitat pel tema bèl·lic,
i, doncs, vaig anar amb ells i vaig ajudar, doncs, amb el trasllat, doncs,
d'aquests nanos que ja estan tots amb les famílies d'acollida, no?
És a dir, vas anar tu físicament, eh, a la frontera?
Vaig anar físicament, sí, va ser una decisió que va ser ràpida,
perquè van ser d'aquelles decisions que des que comences de dir,
bueno, hem de mirar, a veure, de traslladar-los abans per la situació,
cada dia, doncs, les notícies eren diferents i ja, bueno,
ja va ser un tema urgent de dir, demà han de sortir ja els autocars
i demà sortim, no? I va ser una decisió de, vamos...
De la nit al dia, no? De la nit al dia, de dir, demà sortim,
m'organitzo jo una mica els pròxims dies i us acompanyo,
i vam sortir des d'aquí, doncs, amb una furgoneta de cinc persones,
per un tema logístic, bueno, vam sortir amb la furgoneta,
els nanos van sortir d'Ucrània, eren de Nikopol,
amb dos autocars fins a frontera, allà els esparaven uns altres dos autocars,
a Polònia, i vam venir cap aquí.
Afortunadament tot va anar bé, va anar més ràpid de l'ho previst,
perquè no sabíem tant en quant temps que podia costar tot això,
i sí, sí, va ser una experiència, bueno, jo crec, de les més difícils,
bueno, difícils, emocionant alhora, perquè tot ha anat bé,
però, bueno, no va deixar de ser una experiència inobligable.
Home, clar, anava a dir que és el que vas veure anar a la frontera...
Frontera molt trist tot, mira, molt trist,
molt trist perquè a la frontera que vam estar nosaltres esperant
fins que vam veure els nanos que ja podíem venir,
continuament, doncs, a la frontera passaven dones amb nens,
soles, sense homes, gent gran, això sí,
però amb unes cares de tristos, clar.
Vull dir, situació...
i era, bueno, el que veies, no?,
les bares soles amb els nanos i gent gran.
Sí.
Una situació molt crua, realment.
Molt crua, molt crua, sí.
Anna, volvo a ti, per a quasi terminar,
tenia por aquí apuntat otro tema, se me ha ido alzant el cel,
però vaja, no sé què estava comentant,
que m'he concentrat ara, Marta, amb tu, amb el tema de la frontera,
i amb el tema de la frontera, que es emocionant, sí.
Bueno, acabo també amb l'Anna Ptasca, no?,
mi traductora, para terminar,
tampoc vull hurgar molt, sé que és un tema complicat,
a mi me cuesta preguntar-lo,
però vam fer l'últim esforç.
Anna, tu vives aquí des d'hace anys, ¿verdad?
Sí, llevo aquí des de 2010.
Bueno, ja, des d'hace 12 anys, ¿no?, ja, 12 anys.
Claro, com ho has viscut tu des d'aquí,
no sé si també tens família ahí o te han llegat,
o si no pasamos de la pregunta, hi ha problemes.
Conoce la experiencia, com quieras.
Te explico un poquito, sí.
Mira, yo soy de Donetsk,
que ya llevan, pues, desde 2014 en guerra.
Y, pues, con este motivo, mis padres,
yo ya estaba aquí,
pero mis padres tuvieron que también abandonar la casa
y se quedó, o sea, en el mapa ya no está,
mi pueblo ya no está.
Y es muy difícil todo esto,
que yo no lo he vivido, ¿no?, así, allí.
Claro.
Pero muy difícil todo.
Y haces lo que puedes desde aquí,
ayudando también a tema traducción, ¿no?
Es decir, lo que quizá no puedes hacer ahí
porque no estás ahí, ya lo haces aquí, ¿no?
O sea, en parte también ayudas a tu gente.
Sí.
Y tanto.
Si quieren acabar de decir algo, Ana,
y creo que le he dicho Olena y es Alona, ¿verdad?
Alona.
Es Alona, perdón.
I changed your name, sorry.
Si quieren acabar de decir algo antes de irnos, tú misma.
Si quieren decir algo después, o cualquier cosa que quieran.
Quieren agradecer a todo el mundo que les ha ayudado de llegar aquí,
de estar aquí,
de que las acogieron muy bien,
a todo el mundo que hoy en día forman parte de su vida aquí.
Muchas gracias a Marta.
A señora Isabel, su profesora de español.
Sus familiares, su familia.
Muchas gracias a todos.
Dale también las gracias de nuestra parte por venir aquí a explicar su historia.
Ana, también a ti.
Ana, también muchas gracias a ti por venir y ayudarnos también en esta traducción.
Gracias a vosotros.
I Marta Anglí, también, advocada de voluntaria.
Muchísimas gracias por explicar la teva experiencia,
por también toda esta feina que estás haciendo.
Muchas gracias a todas por venir a compartir la vuestra historia con nosotros.
Y os deseo mucha sorte.
Gracias, eh.
Fins aviat.
Gracias.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.