Passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora parlem d'actualitat de Sant Just amb el portaveu de Movem al municipi.
Lluís Montfort, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar, com deia, d'actualitat Sant Justenca.
En l'últim ple municipal es van tractar diferents temes.
Un d'aquests va ser l'aprovació de la pròrroga del conveni que té l'Ajuntament en Promunça
per mantenir el part de l'habitatge de lloguer social per aquest 2016.
Un punt que es va aprovar de manera encena, que és per un any,
en principi, aquesta primera aprovació s'ha d'anar aprovant encena cada any.
I que, en principi, és un d'aquests temes en què l'Ajuntament té clar la línia que vol seguir.
Sí, és un dels principals pilars del govern.
Nosaltres creiem que la política d'habitatge té una pota que és fonamental,
que és donar suport a aquelles famílies en situacions més desfavorides,
o que passen per problemes temporals.
I, en aquest cas, la posem a disposició de Promunça,
que és l'empresa que ens gestiona i que coneix el parc d'habitatge,
tota aquesta gestió.
Però també és veritat que les polítiques es porten des de l'Ajuntament,
des de l'Apartament de Benestar Social,
i amb ganes d'anar ampliant cada cop més aquest parc d'habitatges
destinats a aquestes tipologies.
Com es pot ampliar?
Hi ha la possibilitat d'habitatge que sigui de l'Ajuntament poder-lo destinar a aquests temes,
o a través de Promunça, o si no hi ha inversió de privats o aportació de privats és complicat?
Bé, jo crec que, per una banda,
podem destinar pisos que ja tingui Promunça a aquesta finalitat.
Per tant, això és una manera d'ampliar progressivament aquest parc d'habitatges de lloguer.
Per altra banda, poden haver-hi unes sessions privats cap a l'Ajuntament,
a canvi d'un lloguer fix, una assegurança,
i que posin a disposició d'un lloguer que seria l'Ajuntament.
Però també hem vist que això no ha tingut gaire recorregut, darrerament.
També es podria aprofitar noves construccions i noves promocions
per poder reservar algun d'aquests habitatges.
I el que sí és que hem d'anar fent cap a un parc públic d'habitatges de lloguer
que sigui finançat, bàsicament, des de l'Ajuntament, també.
Adelaçat per això, el tema és de lloguer social,
és a dir, de situacions d'amortiment social o en general?
En general.
Des de Movem creiem que l'habitatge és un problema estructural a Sant Just.
Tenim un preu per metre quadrat superior a la resta de municipis.
Per tant, fa que l'accés a l'habitatge sigui més difícil.
Per tant, com que és un problema estructural,
ens cal abordar-ho des d'una solució estructural.
En aquest cas, des de Movem creiem que l'opció de pisos de compra o de venda,
en aquest cas, és una solució molt interessant
que ha ajudat a moltíssimes famílies de Sant Just,
però té un problema que tothom coneix, que és que s'esgota en ell mateix.
A no cal cosa, les noves generacions o les noves situacions
només es poden respondre en un parc que sigui de lloguer.
I aquelles situacions quines poden ser?
Jo crec que, bàsicament, hi ha una part que és molt clara,
que són els pisos de primera emancipació,
que són aquells pisos en els quals la gent jove
li dona uns anys més de marge per preguntar-se
si es poden permetre pagar un pis a Sant Just.
Per tant, aquest és evident.
Per altra banda, serien uns pisos de lloguer
de gent amb unes rendes més baixes de la mitjana.
Seria un altre gran nucli.
I, per altra banda, també uns pisos de lloguer
amb un règim més obert,
en el qual podrien ser alguns pisos socials,
alguns de gent gran,
alguns d'un lloguer per unes rendes mitjanes baixes.
Llavors, tot aquest amalgama de pisos de lloguer
serien els que haurien de respondre
a aquest problema estructural.
Per tant, un problema estructural,
una solució estructural.
I es podria fer amb pisos de lloguer,
per exemple, que ja estan en marxa
i que funcionen com a lloguer protegit,
quan caduquin, per exemple,
les diferents condicions.
Entenc que segons quines condicions
sí que arriben a un límit,
no en casos d'emergència social,
sinó algú que fa cinc anys
sí que tenia les condicions
per accedir a aquest pis
i d'aquí dos anys ja no.
Pot ser que us plantejaríeu en aquesta línia
o a veritat genou?
Per una banda,
aquells pisos d'emancipació,
aquells pisos per gent jove,
que la gent que estigui allà
ja no compleixi aquests criteris,
doncs haurà de substituir per un altre,
perquè ni per renda ni per edat
ho compleix,
per tant caldrà que hi hagi
una certa rotació.
Però també és veritat que és insuficient,
a part de veritat que tenim.
Per tant, el que caldrà serà
aprofitar noves operacions
per tenir pisos
per part de l'Ajuntament
a disposició de la gent
o fer nosaltres noves construccions
de pisos de lloguer
i tot això,
clar,
el problema dels pisos de lloguer
és que així és com els pisos de compra
agafen,
es demanen els crèdits
i quan no vens ho canceles,
aquí la recuperació és més a llarg termini
i els ajuntaments tenen dificultats
en generar aquestes operacions
que carreguin el seu deute.
A no cal coses,
nosaltres desmovem,
per això estem proposant
que hi hagi un fons
per l'habitatge de lloguer,
que aquest fons de l'habitatge
s'hauria de nodrir,
per una banda,
d'un percentatge
de les llicències d'obres,
amb la dinàmica
que l'Ajuntament
retorni en habitatge
allò que ingressa per a l'habitatge,
també tindria un altre àmbit important,
que és que faria
no dependre a l'Ajuntament
d'aquests ingressos
del totxo que dèiem
i, per tant,
acostumar-se a tenir
unes despeses moderades.
I, per altra banda,
un cop aquest fons
també es podria nodrir
del propi lloguer
que paguessin les persones,
per tant,
aniria directament a aquest fons,
llavors aniríem creant una bossa
que ens permetria
generar aquestes operacions
d'una manera relativament àgil
i, evidentment,
com tothom es pot imaginar
a mig i llarg termini.
Això és una carrera de fons,
no podem aquí
fer aquesta política
perquè és que no ens en sortiríem
a curt termini.
I d'aquesta proposta
n'heu parlat amb tots els socis
de l'equip de govern?
Sí, sí, sí.
I hi ha acord, per tant,
per tirar endavant?
Hi ha matisos.
En quines coses?
Doncs hi ha matisos
en la capacitat
de l'Ajuntament
de poder generar
pisos
de lloguer.
o sigui, hi ha un matis
quantitatiu, no?
Hi ha gent que creu
que això té un recorregut més curt
i gent que això té un recorregut
més ample.
Per altra banda,
hi ha una altra matització
que és que,
estant d'acord
que això és d'una necessitat,
pot haver-hi, doncs,
visions que apostin més
cap a un subsidi,
una subvenció
continuada als habitatges
sense haver d'adquirir-los
o haver-los de fer.
i hi ha gent que pensa
doncs que potser
segurament cal fer-los
i així ja queden
constituïts.
I per altra banda,
també hi ha una altra visió
en relació
a la capacitat econòmica
de l'Ajuntament
per fer això, no?
Però tot plegat
són petits elements
que cal encaixar
en els quals hem de tirar endavant
el que és una política d'habitatge.
Llavors, amb aquests petits elements,
jo crec que estem d'acord
en l'arrel,
que és que la solució
al problema estructural
passa per un tema estructural
que és la creació
d'un parc d'habitatges d'allò.
I amb això sí que podríem ser pioners
i podríem ser realment
un exemple
per molts i molts municipis.
Per exemple,
tots els ingressos
que puguem anar tenint
no s'han de reinvertir tots
en la via pública,
no s'han de reinvertir
en altres elements,
sinó que s'ha de guardar
sempre una part
per generar aquesta política de fons.
Creieu que la gent
no ho entendria
o, per exemple,
ho dic perquè justament
ara que comentes
el tema de la via pública,
sovint s'han tímat
a la reclamació
de més inversions
o, per exemple,
el mes passat també
Convergència exigia
que hi hagués
en una moció
que no es va aprovar,
que es concretessin
totes les inversions
que es volien fer
en els propers temps
i després
s'han de establir
en una prioritat.
fer una cosa per a l'altra
es podria entendre?
Jo crec que no estem parlant
de fer una cosa per a l'altra.
Estem parlant
de fer un esforç
per mantenir
una via pública
amb condicions,
però reservant
una part
dels ingressos
per fer front
a aquesta altra política
que també és un eix.
Difícilment
a l'Ajuntament
ens trobem
situacions de dicotomies
de dir
aquesta
política o aquesta
tot o res.
Jo crec que són
dues polítiques
importants
que s'han de tirar
en paral·lel
i s'han de poder
fer córrer en paral·lel.
Requereix una reflexió
i requereix també
un consens
amb tothom
perquè estem parlant
d'una política
que no s'executi
en aquest mandat
sinó que és
una política de fons.
De la mateixa manera
que Sant Just
ha aconseguit
un consens
en la creació
de mil pisos
de promoció pública
en tots aquests anys
seria un nou pacte social
un nou acord global
un consens
que ens hauria de projectar
en aquesta visió
de poble.
A més a més
el fet de crear
un parc de habitatges
de lloguer
també ens ajudaria
que potser els preus
no es disparessin tant
amb oferta o demanda
sinó que només fossin
unes tipologies concretes.
Jo crec que els pisos
que hauríem de començar
a treballar
i a dinamitzar
en aquest parc
de habitatges de lloguer
haurien de ser pisos
molt adequats
al públic
al qual vagin destinat.
Pisos de primera emancipació
han de ser pisos petits
han de ser pisos
per dues persones
i en el qual
ràpidament
quan la situació canvia
o quan tens família
doncs puguis anar optant
de mica en mica
d'altres tipologies
de pisos.
La mobilitat
i la quantitat
van molt lligades
i l'objectiu
de cada una
de la tipologia
de pisos
hauria d'estar clar
des d'un principi.
i la idea
seria tot plegat
posar-ho en marxa
en aquest mandat
o és una cosa
més a llarg termini
com us ho plantegeu
aquest parc
d'habitatge social?
El parc d'habitatge social
s'hauria d'iniciar
en aquest mandat
de fet
el pacte de govern
està recollit
i em sembla
que eren uns 15
habitatges de lloguer
que miraríem
de posar
en funcionament
el que passa
és que
aquesta política
clarament supera
aquest mandat
claríssimament
és una política
que jo l'hauria
com a mínim
a 10-15 anys vista.
I l'Ajuntament
hi pot fer front
si ho decideix
l'Ajuntament
sense dependre
d'altres administracions
ja sigui
la Generalitat
o el govern espanyol?
Jo crec que l'Ajuntament
té capacitat
per iniciar
aquest parc
d'habitatges de lloguer
el que també és veritat
és que no ens agradaria
sentir-nos sols
ens agradaria
que fos una política
compartida
que finalment
en aquest país
l'habitatge
fos
vist
com una primera
necessitat
i no com un luxe.
Una cosa
tant de bo
trobéssim administracions
que ens ajudessin
no només en el finançament
sinó en el suport
de la càrrega financera
en la dinamització
de promocions
en fer
aflorar
pisos
que estan
en un lloguer
molt concret
per uns privats
també
en col·laboració
amb l'administració
pública
això requereix
un pacte
i d'anar trenant
una sèrie
de propostes
que segur
que ens en sortirem
i si és amb les
d'altres administracions
serà millor
i més ràpid.
En el ple
de l'últim mes
del febrer
també es va aprovar
una moció
relacionada
amb el tancament
de línies de P3
a nivell general
perquè aquí
Sant Just
en principi
possiblement
hi haurà una línia més
no s'han tancada
sinó que se n'obrirà
una nada nova
però
en la moció
també es feia referència
a la situació
de l'escola
Miquel Martí
Pol de Mas Lluï
que està ubicada
molt a prop
de la part
de Mas Lluï
i també de Sant Just
i en què
sembla que està encarrant
una línia
i hi hauria
doncs uns 30 alumnes
possibles alumnes
de Mas Lluï
de Sant Just
que podrien
accedir-hi
en principi
i això no està contemplat
i que és alguna cosa
que potser s'hauria de resoldre
de cara als propers cursos
aquesta
la manera de comptar
qui pot accedir
a una escola
o a una altra
Això és una cosa complexa
el Regió d'Educació
que ara és en Junts Fossal
ho ha estat
seguint
de molt a prop
per una banda
hi ha un compromís
de l'Ajuntament
que és que
tota la gent
empadronada
a Sant Just
que opti
per una escola pública
tindrà una plaça
a l'escola pública
per tant
aquest és un compromís
que garantim
per tant nosaltres
quan fem la planificació educativa
amb la Generalitat
que cada cop
és veritat
que cada cop
ens demanen menys
l'opinió
però
en tenim encara
i l'expresem
sempre
anàvem mirant
la demografia
i aquesta línia
del Montserrat
sempre era aquesta
que s'obria
o no s'obria
de tant
sí
alguns cursos que sí
uns cursos que no
el que fem
sempre el dubte
estava
si la doblàvem
en oferta
o la doblàvem
en funció de la demanda
ara el que fem
és la doblem
en l'oferta
perquè hem vist
que
ara no recordo els números
però que
hi havia alguns
alguns naixements més
de fa tres anys
que així
es ho indicaven
per tant
la nostra
la línia
de Sant Just
s'augmenta
per aquesta raó
per altra banda
la línia
del Mas Lluï
és veritat
que
hi ha 36 nanos
que estarien
a disposició
de poder entrar
a P3
del barri
del Mas Lluï
no tots
volen
i opten
per una escola
la Martí Pol
que està allà
al costat
però al mateix temps
considerem
que és molt lògic
que vagin
en aquesta escola
del costat
amb no qual cosa
jo crec que
tard o d'hora
haurien de començar
la Generalitat
a tenir una visió
no tant de municipi
i de línia
fronterera
sinó de
conglomeració urbana
o de zona
de proximitat
de manera
que sigui
molt més fàcil
que alumnes
del Mas Lluï
de Sant Just
puguin entrar
en una escola
concreta
Martí Pol
per exemple
en punts
de residència
això és una cosa
que la Generalitat
va per darrere
de la societat
encara
no està contemplat
això
la llei
està pensada
per municipis
que no es toquen
i per barris
que no es toquen
en aquest cas
en aquest cas
jo crec que
la lògica
seria
que en un futur
la gent
pogués
anar
a l'escola
que vulgués
amb els punts
ara com ara
és possible
que si hi ha
molta demanda
Martí i Pol
doncs
la Generalitat
estudi
fer una cosa
o una altra
però és veritat
que la gent
entrarà
sense els punts
de residència
De vegades
es parla
d'encomunar serveis
en algunes coses
o altres
i en el cas
de Mas Lluís
s'havia parlat
en diverses ocasions
també de la possibilitat
de crear
una escola bressol
en un futur
justament
per una mica
en aquesta línia
no sé si aquest tema
està tancat
fins que
tot plegat
canvia
o si és un tema
que encara està
sobre la taula
Ens vam trobar
amb grans dificultats
com sabeu
amb els ajuts
per al sosteniment
de les passes
d'escola bressol
i dels diners
de la construcció
d'escola bressol
ens va fer deixar
davant d'això
jo crec que
si les coses
milloren
en el sentit
del finançament
la lògica seria
que la propera
escola bressol
estigués a la masiva
i això està clar
és una cosa
que tinc
bastant
clara
jo
i que a mica en mica
suposo
que tothom
també ho té clar
el que passa
és que les circumstàncies
actuals
ens ho fan
molt difícil
encara
i amb prou feines
hem estat aguantant
la tirada
de la pèrdua
de finançament
a part de la Generalitat
per manteniment
de l'escola
amb arrecs
el que passa
és que la lògica
seria aquesta
fer una cosa
m'encomunada
jo estic molt d'acord
amb l'encomunament
de serveis
amb pobles
que estan propers
a nosaltres
i també estic
molt a favor
que els municipis
tinguin un paper important
en el tema educatiu
jo crec que si
la Generalitat
pogués fer un pas
per considerar
els ajuntaments
com a socis
i no pas
com a administració
diferent
sense competències
l'educació
en general
milloraria molt
això ho hem fet
ja amb els cursos
de català
que tenim el Consorci
en la administració
lingüística
doncs per què no
que Catalunya
a mica en mica
en un futur
pogués anar avançant
cap a un consorci
educatiu
en el qual
els dents locals
hi fossin presents
d'una manera
important
doncs veurem
com avança
tot plegat
avui hem volgut parlar
d'actualitat
i hem parlat
per tant
d'habitatge social
i d'educació
en aquest cas
amb el portaveu
de Movem
a Sant Just Lluís
Montfort
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
que vagi bé
fins aviat
bon dia
bon dia
a Sant Just Lluís