Title:

Joan Sales i Siegfried Lenz contra el feixisme: Incerta glòria, El vent de la nit i Lliçó d’alemany + tertúlia del Barça

## Panorama general Converses sobre com la literatura europea aborda el feixisme a través de Joan Sales i Siegfried Lenz, l’actualitat de "Incerta glòria" i "El vent de la nit", la responsabilitat moral de l’escriptor, i un apunt final de tertúlia esportiva sobre el Barça. ## Literatura i memòria del feixisme ### Un corpus unitari: Joan Sales • **L’obra de Sales es llegeix com un conjunt**: Incerta glòria, El vent de la nit i les cartes amb Màrius Torres formen un *fresc* coherent, més que peces aïllades. • La lectura política revela **una anatomia implacable de la societat catalana sota el franquisme**, comparable a grans projectes literaris europeus. • Referència metodològica: com Proust a A la recerca del temps perdut, el conjunt funciona com un **continu narratiu**. ### Comparativa amb Siegfried Lenz • Paral·lel amb Lliçó d’alemany: **anàlisi de la societat alemanya sota el nazisme** a escala micro (un poble remot de pescadors i pagesos). • Idees clau: - **El feixisme també arrela lluny del poder central**. - La literatura, treballant des de casos particulars, pot mostrar **mecàniques socials universals**. ## La novel·la com a mirall dels individus ### Personatges, no pamflets • No són novel·les pamfletàries: **la força és la construcció de personatges** que mostren la realitat moral a escala humana. • Tema central: *transformació* sota l’“aire del temps”. Com **és de fàcil canviar** quan el context social empeny. ### Exemples de metamorfosi • A Lenz, **un policia rural acaba trobant plaer en la repressió**. • A El vent de la nit, **antics revolucionaris esdevenen empresaris acomodats o ideòlegs del franquisme**: són els mateixos individus, no “els de l’altre bàndol”. ## El vent de la nit incomoda: memòria i responsabilitat • L’obra incomoda perquè **trenca la idea del franquisme com a “règim foraster”** i mostra l’**acomodació** d’una part de la societat catalana. > "El franquisme no és un règim foraster imposat i prou... la societat catalana també s’hi va acomodar." • Crítica a la *fal·làcia* del franquisme com a fet extern: reconèixer la complicitat és **condició per a una memòria honesta**. ## Sàtira i lucidesa: la metàfora de la “Reximura” • Sales combina **humor i foscor**: el producte fictici “Reximura” fa créixer el pèl als calbs i el treu a les dones peludes, metàfora de la **doble cara i l’oportunisme**. • La sàtira il·lumina com **un comissari de propaganda republicana pot reconvertir-se en empresari d’èxit** sota el règim. ## Intencionalitat i risc: escriptor i censura • **Consciència autoral probable**, però difícil d’acreditar per cartes o documents (en el cas de Sales). • **Risc real de censura** i recepció incerta en el context franquista; escriure i publicar implicava **estratègies de dissimulació**. ## Context europeu: el Grup 47 i la reconstrucció moral • Lenz s’inscriu en el *Grup 47* (Grass, Celan, Bachmann...), que impulsa **la reconstrucció de la literatura alemanya** amb consciència de rol públic dels escriptors. • Premissa: no es pot seguir com si **“no hagués passat res”**; la literatura assumeix **responsabilitat ética** davant la història. ## Escriure des de dins del franquisme (Sales) • A l’Espanya del 68, **el franquisme és vigent**: Sales escriu “des de dins”, amb **risc enorme** i **camuflant** parts crítiques com a prolongació d’Incerta glòria. ## Recepció, traduccions i adaptació • **Incerta glòria** continua atrapant lectors i s’ha traduït a **xinès, rus, anglès, alemany i castellà**; ha arribat també al cinema amb **Agustí Villaronga**. • La recepció sostinguda indica que la seva **incòmoda lucidesa** diu *grans veritats* i requeria **distància generacional** per llegir-se sense sentir-se amenaçat. • Avanç de programació: **“Vespre de Clàssics contra el feixisme”** amb la guionista alemanya Stephanie Kremser i **Maria Buigas (Club Editor)**, per llegir Sales i Lenz amb ulls polítics. ## Pausa publicitària i serveis • Bloc de **promocions, anuncis i serveis públics** (música, salut, reciclatge, ONG, trànsit) i autopromoció de la ràdio. ## Tertúlia esportiva: el Barça, entre l’exigència i la ressaca • Context: **ressaca** després d’una **debacle**; victòria poc lluminosa al partit següent. • **Paper de la premsa** en amplificar dubtes (mig del camp, rotacions) i en **personalitzar la crítica** en l’entrenador. • **Luis Enrique**, sota el focus: caràcter reservat però **resultats i títols** en poc temps; comparació amb el cicle anterior (Tata Martino). • **Responsabilitat compartida**: l’entrenador pot marcar, però **els jugadors decideixen al camp**; si no estan al 100%, el pla s’ensorra. • Estils a la banda: contrast amb **Pep Guardiola** més actiu; matís que l’**actitud visible no equival a impacte real**.

['Joan Sales', 'Incerta glòria', 'El vent de la nit', 'Màrius Torres', 'Siegfried Lenz', 'Lliçó d’alemany', 'feixisme', 'franquisme', 'societat catalana', 'Grup 47', 'responsabilitat moral', 'transformació personal', 'sàtira', 'Reximura', 'Club Editor', 'Stephanie Kremser', 'Maria Buigas', 'Agustí Villaronga', 'literatura europea', 'recepció i traduccions', 'Vespre de Clàssics', 'FC Barcelona', 'Luis Enrique', 'Pep Guardiola', 'premsa esportiva', 'tertúlia']