La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea

La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
La literatura europea
manera, quan ell pensava en la novel·la
en tot el seu
contingut, no? Ja
contava que això havia d'anar seguit?
És a dir,
és una mica...
Hi ha obres literàries,
hi ha casos molt diversos,
que no són
una novel·la i després
una altra novel·la que no hi tingui res a veure,
sinó que són, van
l'una lligada a l'altra, per exemple,
a la recerca del temps perdut de Proust.
És un conjunt de novel·les
que totes juntes formen un fresc.
Jo crec que l'obra de Joan Salis s'ha de mirar així,
és a dir, hi ha Incerta Glòria,
hi ha El vent de la nit,
que és la continuació
d'Incerta Glòria, hi ha les cartes
de Màrius Torres, que són les cartes
d'on va sortir tot plegat, i tot això
forma un conjunt, i tot aquest conjunt
té, per una banda,
un valor i un caràcter literari
i és una obra
que és simplement fascinant
i deliciosa de llegir,
però si te la mires amb ulls polítics,
que d'alguna manera és el que farem
demà al vespre,
aquest llibre té,
t'anones també que és
dels comentaris,
de les anàlisis
més
precises
i, per tant,
més implacables
que s'han fet
de la societat catalana
sota el feixisme.
Que és exactament
el que fa el Siegfried Lenz
amb la societat alemanya
sota el feixisme.
I a més,
se'n va buscar
un poble
que és un racó perdut d'Alemanya,
a l'extrem nord,
un poble pràcticament
de pescadors i pagesos,
molt lluny
del centre del poder
i tanmateix,
tot i la llunyania
del poder,
el feixisme
també
pren cos
en aquella
petita comunitat.
I per tant,
en aquest sentit,
és
l'exercici,
diguem,
el que farem demà
de llegir
aquestes novel·les
amb aquests ulls,
jo crec que és pertinent
no només
pel coneixement
de la història,
per descomptat,
sinó,
i per això
ho hem fet
el 23F,
per prendre consciència
d'aquesta amenaça
que,
que d'alguna manera,
acompanya
tota societat humana,
que és
la necessitat
de detestar-se els temps
fins on dur.
Segurament
és la part menys visible,
no?,
justament
aquest acomodament
de la societat,
no?,
un feixisme,
potser és una...
passar més desapercebut
a l'hora de parlar,
doncs,
de les conseqüències
de la guerra,
etcètera,
etcètera,
no?,
i aquesta part...
Exactament,
i sobretot
observat aquesta escala
que permet la novel·la.
Una novel·la
se centra en uns personatges,
per definició,
i els personatges
de la novel·la
del Sigfried Lens
de Lluís o de la Imanya
són personatges magnífics,
de la mateixa manera
que els personatges
del Vent de la Nit
són personatges magnífics
en el sentit
que són un individu particular,
no una totalitat.
No són novel·les a saig,
no són novel·les
que pretenguin
transmetre un missatge,
jo crec que no s'han de veure
tampoc així,
no s'han de restringir,
però sí que són novel·les
que perquè aquells novel·listes
tenen un talent particular
per construir personatges
de debò,
fan entendre
fins a quin punt
és fàcil
transformar-se.
En fet,
són novel·les
que tenen molt a veure
amb això,
amb la capacitat
de transformar-se
que pugui tenir
una persona
sotmesa simplement
a l'aire del temps,
és a dir,
com a la lliçó d'Alemany
un home
que és un policia rural
es converteix
en un veritable
repressor,
però més en un repressor
que hi troba
plaer en la repressió
i en el vent de la nit
vas veient
com tota una sèrie
de personatges
que durant la guerra civil
havien estat
aquest comissari
de propaganda,
l'altra figura
que revolucionari
de la primera hora,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
es converteixen
en empresaris
perfectament
acomodats
amb el règim franquista
si no és directament
en ideòlegs
del franquisme,
és a dir,
són les mateixes persones,
no són els de l'altre bàndol,
són els mateixos.
Que és el que fa
d'alguna manera
el que impacta
o el que fa més
efecte a mirall,
no d'alguna manera?
És el que fa efecte a mirall
i et diré
és el que fa
que no es parli gaire
del vent de la nit
de Joan Salles.
Fa molt tenosa.
Fa mà, sí.
Incomoda, no?
Molt.
Perquè realment
és un llibre
que recorda
fins a quin punt
el franquisme
no és un règim
foraster
que va ser imposat
i prou.
Fins a quin punt
va ser una cosa
que la societat catalana
va viure
com a pròpia.
Vull recordar
que en això
vull dir
que el discurs
que tendeix
a convertir
el franquisme
en un fet
en un fet
exterior,
diguem,
és un discurs
que és una fal·làcia
perquè una cosa
és que hi hagués
un cop d'estat
indesitjat
per la immensa
majoria
de la població
catalana.
Això sense cap mena
de dubte,
però que després
el franquisme
esdevé
un règim
i una forma
de societat
que també
la societat catalana
s'hi acomoda,
no?
s'hi assimila
com a pròqui,
és una realitat
com una casa.
Hi ha una imatge
en el vent de la nit
que és recurrent
i que a més
és molt divertida
perquè a més a més
tan lents com Salles
en això són grans autors
perquè observen coses
molt fosques,
però tenen un gran sentit
del que té de còmic
cada situació
i no t'ho escatimen,
és a dir,
hi ha moments que et fan
fer unes riellades
imponents,
però imponents,
realment són divertits.
i en Salles
hi ha un senyor
que havia estat
precisament
el comissari
de propaganda
durant els anys
de la guerra
de la Generalitat
que esdevé
el director
d'una empresa
que fabrica
una putinga
que es diu
Reximura,
que és una putinga
que als homes calvos
els fa créixer el pèl
i a les dones
massa peludes
els suprimeix el pèl.
I és tota aquesta reflexió
sobre com el mateix producte
produeix dos resultats
diferents,
antagonistes,
que és també
aquesta cosa
de com un comissari
de propaganda
de l'època republicana
pot esdevenir
un empresari
pujant
sota el règim franquista.
Ells eren,
tant l'un com l'altre,
eren conscients
de posar aquesta mirada
o de posar aquest dit
a la llaga
o simplement
eren testimonis
dels seus temps
i és ara
que podem fer
aquesta lectura?
Això,
mira,
en realitat
és una resposta,
no tinc resposta,
no t'ho sé dir
perquè no,
en el cas dels Salles
no tinc elements,
no va escriure sobre això,
no conec cartes
que abordin aquest tema
de manera privada i lliure,
en el cas del Lens
no he llegit prou
el que hi ha al voltant
de la seva obra
per poder contestar-t'ho
de manera positiva
i fiable.
Per tant,
només et puc donar
una impressió.
Dubto que no fossin
profundament conscients
del que feien.
clar,
de fet,
exacte,
d'alguna manera
suposo que és el que
s'arrisca,
era un risc també,
no?
Suposo,
vinculat al tema
de censura,
etcètera,
etcètera.
Era un risc,
era una cosa
que no se sabia
com podia caure.
El Lens
escrivia en
unes circumstàncies
que potser,
no et diré
que reduïen
aquell risc,
però no estava
sol
i ho sabia.
i pertanyia,
per exemple,
a un grup
que es deia
el grup 47,
en què hi havia
també d'Intergràs
o Paul Zellan
o Ingeberg Barthman
i altres autors
capdaventers
de la literatura
de la postguerra
alemanya
que treballaven
cadascú
des d'una obra
molt particular
i molt personal,
però treballaven
tots
en tant que autors
per la reconstrucció
de la literatura
alemanya
sobre la base
del que havia passat.
És a dir,
no podem simplement
continuar
com si no hagués
passat res
en aquest país.
Per tant,
el Nens
pertanyia
a un cert grup
d'escriptors
alemanys
en què
aquesta consciència
de tenir un rol
davant de la societat
en tant que escriptors,
no en tant que polítics,
però en tant que escriptors,
aquesta consciència
hi era de manera
molt forta
i explícita.
En el cas del Sal
és clar,
68 a Espanya
és franquisme,
per tant,
no s'ha acabat.
No s'ha acabat,
per tant,
no pots dir
a posteriori
faig una reflexió
i una retrospectiva.
No podem fer volants,
estem allà dintre.
Ell escriu
de dins
estan
i això
fa que el risc
sigui
enorme
i això fa també
que dissimuli
l'autonomia
d'aquesta part
de la seva obra
convertint-la
en una mena
de prolongació
d'incerta glòria
i prou.
Clar.
Demà se'n parlarà
en aquesta,
es farà aquest acte
com dèiem
que el llibre té
de totes dues obres
de L'Issa de la Manya
i d'incerta glòria
que justament ara
em sembla que també
d'aquí un mes
s'estrena la pel·lícula
que arriba després
també d'un munt
d'edicions
des que heu tornat
a publicar
des de Club Editor
i d'incerta glòria.
T'ha sorprès
aquest èxit
o aquesta capacitat
que té la novel·la
d'anar atrapant
lectors diferents
també?
Home,
és sempre
sorprenent
i fascinant
i entusiasmant
perquè
quan passa,
és a dir,
un cop ha passat
et mires la novel·la
i penses
ja és legítim,
ja és natural
que els tingui
perquè realment
és una novel·la
completament engrescadora.
És una novel·la
que no només
és molt rica
sinó que és molt
molt captivadora
és una delícia.
Ara bé,
sí,
certament
quan et diuen
es traduirà el xinès,
quan et diuen
es traduirà el rus,
quan la veus traduïda
a l'anglès,
a l'alemany,
al castellà,
quan la veus arribar
a Nova York,
quan la veus arribar
al cinema
de la mà
d'un gran artista
que és l'Agustí de Llaronga,
impressiona
i fa molta il·lusió.
El fet que arribi tard
està lligat una mica
amb això que deies,
amb el fet que justament
és una novel·la,
unes novel·les incòmodes?
Jo diria que sí,
jo diria que sí,
que cal que els lectors
d'aquesta obra
tinguin una relació diferent
amb els fets de què parla.
és a dir,
jo diria que calia temps,
sí,
d'alguna manera
aquells que surten retratats
a les obres
potser no poden
des d'aquelles obres.
Clar,
hi ha una altra generació,
no?,
que suposo que ho facilita
o que fa que el camí sigui...
Sí,
sí,
sí,
jo crec que
sense cap mena de dubte
això ve en el moment que ve
perquè ha hagut d'esperar
que sorgeixi això,
un públic que no...
que pot llegir-ho
amb tranquil·litat
sense sentir-se amenaçat.
I això també indica
el grau de...
t'anava a dir,
de lucidesa
que hi ha en aquesta obra,
és a dir,
perquè realment
una novel·la resulti incòmode
ha de dir coses
que són grans veritats.
Doncs,
demà,
el vent de la nit
de Joan Salés,
també lliçó d'alemany
de Sigrid Lent,
seran el tema
d'aquest Vespre de Clàssics,
Vespre de Clàssics
contra el feixisme,
que analitzen
doncs aquestes conseqüències
dels feixismes.
Serà una sessió,
com hem comentat,
amb la guionista
i novelista alemanya
Stephanie Kremser
i també amb la directora literària
del Club Editor,
Maria Buigas,
amb qui hem pogut parlar avui.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins demà.
Bon dia.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.
Els matins de 10 a 1
Sant Jus a la ràdio,
just a la fusta.
I després de parlar de literatura,
literatura en majúscules,
el que farem de seguida
és fer tertúlia esportiva.
De seguida ens hi arribem,
ho fem després
d'una petita pausa
per la publicitat.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smoove Jazz Club.
Hi esperem.
60 i més.
El magazín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat,
cinema,
art,
teatre,
poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les 8 del vespre
i,
en segona audició,
els dissabtes
a les 11
en punt del matí.
Recordeu,
60 i més.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610 777 015.
RadioDesvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Aigües de Barcelona
adapta els horaris
de les seves oficines
per donar un millor servei.
Des del passat 1 de gener
totes les oficines
d'atenció al client
també obren els dijous
per la tarda.
Consulta les adreces
i els horaris
a aigüesdebarcelona.cat
Aigües de Barcelona,
l'aigua de la teva vida.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus,
Avinguda Indústria
sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Llavors et posa
un quilo de pomes?
Sí,
mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any malbaratem
el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mants Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
Té compromets?
Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor és trucar
al 061.
Al 061
sempre tens un metge
o una infermera
a prop per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061
CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Dius que et preocupa
el meu futur,
que vols el millor per mi,
però no et dona
la gana reciclar.
Passes de separar
les teves deixalles.
És més fàcil
posar-ho tot
a la mateixa bossa.
El meu futur
també va
en aquesta bossa?
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
i informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com.
informatiucomarcal.com.
d'acordatiucomarcal.com.
d'acordatiucomarcal.com.
d'acordatiucomarcal.com
informatiucomarcal.com
Passen 7 minuts
de 2 quarts de 12
fem tertulia esportiva.
Avui amb el Carles
i l'Aned i Rius Carles.
Bon dia.
Molt bon dia.
Una tertulia
de tu a tu.
Sí,
de jo mateix.
Convidem els oients
si volen trucar
i dir la seva.
Doncs ja sabeu
que teniu telèfons oberts
933723661.
Animeu-vos.
3661
o 93372
2901
millor, no?
Sí, sí.
Serà més fàcil
perquè si estem
tots aquí dintre.
Aquest segon telèfon.
Sí.
Però bé,
llavors,
quants temes sobre la taula?
Per tant,
podem comentar unes quantes coses
perquè després de la debacle
de la setmana passada
no s'ha acabat de fer net, no?
El partit de dir un menys
es va guanyar
però es notava, no?
Una mica la ressaca de tot plegat.
Aviam,
són moltes coses, eh?
Perquè
ara tothom està castigant el Barça,
això és una birria,
xiulets
i tampoc en n'hi ha apartant.
Aviam,
és evident que el Barça, doncs,
ens té molt ben acostumats,
aquest equip ens té a gust
aquest i durant molts anys
estem molt acostumats
a veure un gran futbol sempre
i aquests sotracs,
aquests moments
o aquests partits
que a vegades, doncs,
veus que el Barça
no acaba de sortir-li bé les coses,
que no hi ha un estat d'ànim, doncs,
o una actitud
que no sembli allò...
perquè a vegades
les coses no et surten
i això es contagi
els uns als altres,
pot portar-te
a tenir uns quants dies dolents.
I aquí, doncs,
el que rep els pals més forts
és a vegades
l'entrenador,
a vegades hi ha jugadors,
a vegades
el que és l'estrella
o és l'ídol,
doncs, també se li toca
una mica el crustó
a través de la...
Però sempre és la premsa
qui marca aquestes pautes, no?
Sí.
Jo crec que la premsa
és la que comença
a dubtejar
si el mig del camp està bé,
comença
a dir per què
aquest ha descansat
i l'altre, no?
El senyor Grau
fotent-li cullerada
amb el senyor Luis Enrique,
doncs,
dient-li
la mitja parça
que no hagi canviat res.
A vegades, doncs,
la tasca
o la feina
d'una persona, doncs,
se la valora
només per moments puntuals,
no?
I el Luis Enrique
era molt clar i evident,
tot i que pot ser
una persona tancada,
pot ser una persona
fins i tot mal educada
o molt...
molt que va amb la cuirassa,
va amb l'escut sempre
a l'hora
de fer-la des de premsa
i tal,
és un paio
que li ha donat
molts èxits al Barça
i que amb molt poc temps
d'estar al Camp Nou,
tot i que tenia
una molt bona plantilla,
però bé,
amb el Tata Martino
no va passar,
va arribar ell
i a l'arribar
aquesta persona,
doncs,
li va donar molts títols
al Barça.
I això...
i títols molt aviat,
que ningú s'ho esperava
tampoc, eh?
Tothom esperava
que després del procés
del Tata Martino
el Luis Enrique
necessités un procés
de temps,
tot i que fos
més escola a Barça,
per adaptar-se
a la situació
del Barça
i per donar
un altre cop llum
a una temporada
que havia estat
bastant fluixeta,
em sembla que el Tata Martino
l'únic que va guanyar
va ser una copa,
crec.
I...
i bé,
i ara s'està castigant
a saco, no?
I sobretot el Luis Enrique,
jo crec que els que corren
al camp,
per molt que tu transmetis,
cridis,
animis
i no se't vegi el camp,
però potser dins del vestidor
i això no ho sap ningú,
Luis Enrique és un tio
que transmet moltes ganes
de fer coses,
si els que estan al camp
que són els que realment
han de fotre el gol,
han de xutar la pilota
i han de fotre força
a l'hora de xocar
amb pilotes dividides,
si aquests no estan al 100%,
doncs ben poca cosa
pot fer l'entrenador,
però bé,
aquí també es valora
que el senyor entrenador
tampoc no fa massa cosa
des de la banqueta
quan el veus,
no és el...
no és d'aquells entrenadors
que salten i corren
com podíem veure ahir
en Pep Guardiola
amb el partit
que li va tocar,
és una persona diferent,
però bé,
s'emprenya,
crida...
el enigra