Molt bé, doncs ara mateix passen 4 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim al magazín Matinal de Ràdio d'Esvern,
just a la fusta a segona hora del programa.
Avui som dilluns 18 de gener del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a la Carme Tello,
que és doctora en Psicologia de la Facultat de Medicina
de la Universitat de Lleida.
És especialitzada en maltractaments infantils.
Saludem-la, ja la tenim al telèfon.
Bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Carme, tu ets presidenta de l'Associació Catalana
per la Infància Maltractada, l'Associació ASIM,
i també formes part del patronat de la Fundació Ferran Angulo
i ets vicepresidenta de la FAPMI,
que és la Federació d'Associacions...
No, no.
No?
Soc presidenta també.
Ah, ets presidenta, doncs mira,
presidenta de la Federació d'Associacions
per la Prevenció del Maltractament Infantil.
Bé, Carme, el mes de desembre, a mitjans,
vas fer de conferència de ponent
en una de les tres xerrades
que el grup de la xarxa 06 d'aquí de Sant Just
va preparar per al seminari
que vam preparar de cara al primer trimestre,
dedicat precisament als maltractaments
i als abusos sexuals a la infància
i de l'adolescència.
Parlem amb tu ara una mica també
d'alguns dels temes que van sortir en aquesta conferència.
Ens agradaria saber, Carme,
com definiries tu el maltractament infantil?
Mira, el maltractament infantil,
jo crec que la forma més clara de definir-la
és una situació de poder
en contra de qualsevol tipus d'infant o adolescent.
i en el cas, per exemple, dels abusos sexuals,
quan podríem parlar-ne de que es donen?
Mira, els abusos sexuals
tenen un ampli ventall de possibilitats.
jo crec que a vegades és molt difícil
poder detectar un abusos sexual
perquè no té per què deixar lesions.
Però jo començaria pel tema del maltracte
de no seguir exactament
on estan ficats els nostres fills
en les reds socials.
Perquè actualment el que s'està veient
és un incident molt alt de pornografia
en menors d'edat.
Fa poc va sortir en els diaris,
tant en la periòdica com en el País
o a l'avantguardi,
que hi havia pederastres menors d'edat.
I quan dic menors d'edat,
és que el més petit tenia 11 anys,
que estaven utilitzant les xarxes
de pornografia infantil,
però bastant greu, no?
O sigui, abusos sexuals de bebès
i que hi havia una total falta d'empatia
davant del que fèiem,
perquè quan se'ls preguntava
què pensàvem que havia passat,
s'ho prenen a conya.
Això és un inici
del maltracte
a nivell d'abús sexual.
Perquè si no controlem
aquestes situacions
de prevenció
de quin tipus de sexualitat
se'ls està donant
als nostres nens,
i quan dic nens
és fer referència
a l'article
d'aquestos diaris,
que el nen més petit
tenia 11 anys
i que estaven fent
rets de pederastres,
conscients o inconscients nens,
el que s'està donant
és una visió
de la sexualitat
en el qual
és una situació
de poder
d'un contra l'altre
i en una total falta
d'empatia
cap al patiment
que això pot produir
a la víctima.
I si ja parlem
d'adults,
el que hem de tindre
en compte
és que
el més del 90%
de casos
és dona
dintre
de l'àmbit familiar
o dintre
de persones
conegudes.
I això
és molt important
que ho tinguem
en compte
perquè jo
el que estic observant
és una
pseudo-persevidat
progre,
mal entesa,
de happy flowers
de que
no passa res
si se tenen
capacitat
d'accedir
a activitats
sexuals
en nens petits.
I això
em sembla
gravíssim.
Quines conseqüències
pot tenir
el fet
que no es detectin
aquest tipus
d'abusos
sexuals?
Quines seqüeles
els pot quedar
en infants
quan es produeix
aquest tipus
d'abús?
Mira,
el problema
és una detecció
precoç
i posar fil
a l'agulla.
És a dir,
que la xarxa pública
es faci càrrec
d'aquesta víctima
i que pugui ser atesa
a nivell tant
mèdic
com psicoterapèutic
al temps
que sigui
necessari.
És a dir,
són psicoterapies
que poden durar
més o menys.
Com més
tardem
a poder
fer aquesta intervenció,
més
lesions
trobarem
en aquesta persona.
I les lesions
es poden donar
tant a nivell
psiquiàtric
que
de salut
mental,
com que
la situació
més greu
poden ser
els trastorns
límits de personalitat
o els trastorns
d'estrès
post-traumàtics,
però també
es poden donar
a nivell
físic
amb problemes
psicosomàtics
importants
o també
es pot donar
a nivell
del pensament,
és a dir,
a nivell
de
problematitzar
els factors
d'aprenentatge
i els factors
de relacions
tant
afectives
o sexuals
en la seva vida
d'adolescent
o d'adult
o en la seva
relació
social,
afectant
també
la via
d'amistat
o la via
laboral.
És a dir,
el que
demostra
la literatura
és que
si nosaltres
no fem
una detecció
precoç
de què
està passant
un abús
sexual
i posem
com us deia
avant
fil a l'agulla
i fixar
una intervenció
i insisteixo
la intervenció
psicològica
i psiquiàtrica
pot ser
curta o llarga
però
que el tenim
que tindre en compte
que no podem
posar
una
fixació
de temps
sinó
que la té
que durar
hasta
solucionar
el problema
perquè
si això
no es fa
el que
es
produirà
llargs efectes
com us deia
és problema
tant a nivell
psicosomàtic
psiquiàtric
psicoafectiu
de relacions
socials
o de relacions
laborals
Clar
perquè
Carme
mecanismes
per aquesta
detecció
precoç
els treballeu
des de l'associació
o
els esteu
implantant
o
en feu
xerrades
amb
comunitats
educatives
amb
famílies
com
es poden saber
aquests
mecanismes
per detectar
Sí, perquè mira
jo crec que
aquesta pregunta
que em fas
és molt important
perquè no
podem detectar
el que no
coneixem
si no
coneixem
els inputs
que poden
provocar
aquesta
xacra
social
difícilment
es pot detectar
llavors
nosaltres
el que
insistim molt
és en donar
informació
a la població
tant a nivell
de
professionals
com
de
famílies
com
d'associacions
de veïns
o associacions
de pares
jo crec que
una de les coses
importants
a tindre en compte
és que
una detecció
vol dir
per exemple
que és molt fàcil
de detectar
és quan un nen
o una nena
de cop i volta
tenen un canvi
en el tema
conducta
i això
es pot veure
molt bé
a l'escola
perquè
o a l'escola
són les activitats
de lleure
perquè són
els espais
en els que es dona
més temps
que estan
aquestes criatures
i és
quan un nen
o una nena
com us deia abans
té un canvi
molt important
de conducta
i que
aparentment
no hi ha
causa
afecta
el que
hem de pensar
és que alguna cosa
està passant
és a dir
per exemple
un nen
o una nena
que està
controlant
els esfínters
i que de cop
i volta
els descontrola
un nen
o una nena
que té
un bon
nivell escolar
i que de cop
i volta
comença
a fracassar
un nen
o una nena
si comença
a presentar
trastorns
somàtics
i que quan
ingressa
a l'hospital
millora
de forma
espectacular
i sense
sense
sense
dades
que
hem de
tindre
en compte
clar que
clar que
no
té
abus
sexual
poden ser
algun altre tipus
de maltracta
pot ser
volint
o pot ser
que hi hagi
un problema
a nivell de famílies
com separació
de pares
o alguna mort
i també
per exemple
pot haver
alguna mort
d'un animal
familiar
etcètera
però
sempre que hi ha
aquest canvi
brus
hem de parar
a pensar
què passa
i aleshores
jo crec que
el més pràctic
és
no preguntar
directament
perquè tanques
el sistema
sinó
assentar-te
amb la criatura
i dir
mira
Josep
Maria
de cop i volta
he vist
que has canviat
en el que sigui
i a mi
em preocupa molt
quan tinguis ganes
em podem parlar
a veure si puc ajudar
i donar-te una mà
o sigui
no entrar
directament
al tema
sinó
fer-ho
d'una manera
més sutil
potser
que
la nena
no se senti
apel·lat
directament
per dir-ho així
no
és a dir
la idea
és donar-li
un missatge
en el qual
li dius al nen
mira
Josep
Maria
m'he donat
compte
que et passa
alguna cosa
que hi ha
alguna cosa
que no funciona
per ajudar-te
i quan tu tinguis
ganes
en parlem
perquè el nen
o nena maltractat
pot patir
o pot tenir
sentiment
que allò que passa
és culpa seva
bueno
majoritàriament
perquè l'agressor
ja està
ja
ja
s'hi posa
per considerar
aquest maltracte
sigui
també
de
de culpa
no
i
algunes afirmacions
que a vegades
sentim
com per exemple
que l'abús
es produeix
en famílies
socialment
més afavorides
o que
l'abús sexual
en les famílies
són fets
aïllats
aquestes frases
no acaben de ser
del tot certes
és veritat
són mites
totalment falses
totalment falses
primera
perquè
sí que es dona
en famílies
distòxiques
però
per què
es controlen
més
doncs
perquè
les
serveis
socials
estan
més
a la guai
i abans
no es pot
detectar
més
però
es dona
també
en famílies
benestants
jo sempre
recomano
una pel·lícula
del mot
tremendari
que és molt bona
que diu
no tengas
miedo
perquè
justament
el que explica
és una situació
d'abús sexual
en famílies
benestants
i que
al final
es detecta
quan la noia
en aquest cas
és una noia
és gran
i fa un intent
autolític greu
i la psiquiatra
que la ten
és capaç
de veure
que hi ha
alguna cosa més
i és molt interessant
aquesta pel·lícula
perquè aquesta noia
a l'allar
de la seva
infantesa
i adolescència
va donant
penyar
però
ningú
ningú
les escolta
llavors
quan fa un intent
greu
d'autolític
és quan realment
es pot detectar
i l'altre punt
que tu em comentaves
és bàsicament
el que diuen
les estadístiques
és que
més del 90%
és intrafamiliar
i és bastant
difícil
de ser detectat
és a dir
que es produeix
entre persones
conegudes
podríem dir-ho així
no?
home
es produeix
entre
el pare
la mare
el jaio
la tieta
i sobre el tema
que comentaves
al principi
Carme
molt interessant
com pot ser
que aquests menors
tinguin accés
a continguts
pornogràfics
a internet
i a més a més
edats
cada vegada
doncs bé
més tempranes
per dir-ho així
perquè és facilíssim
és absolutament
fàcil
perquè no hi ha
control
pensa que
internet
va sorgir
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una
com una red
militar
perquè
en cas
de guerra
nuclear
les
no no
no pogués
no pogués
ser
destruïda
per tant
és dificilíssim
controlar
aquesta
aquesta
aquesta
el que sí
que es pot
controlar
és que els pares
tenen l'obligació
de saber
on estan
ficats
els seus fills
i no és un problema
de
de
que moltes vegades
jo he tingut pares
que m'han dit
oh és que jo
tinc que
conservar
la intimitat
del meu fill
ara
perdona
una cosa
és conservar
la intimitat
del seu fill
i una altra cosa
és que el teu fill
tingui
una
una
total
impunitat
de navegar
en
xerxes
pornogràfiques
i pederastres
de cares
molt més greus
sense cap tipus
de control
jo crec que
els pares
tenen l'obligació
de saber
on s'han ficat
perquè fixa't tu
l'altre dia
també hi havia
a la premsa
que a nivell
de tiktok
s'està detectant
que hi ha
molts adolescentes
i adolescents
perquè penseu
que l'abús sexual
tan es dona
en nens
com a nenes
que estan
pujant
coses
així en plan
divertides
i que aleshores
els diuen
mira si treus
una mica de roba
et dono 100 euros
i abans
si treus més roba
et dono 200 euros
i a partir d'aquí
és
si no et despulles
i no fas coses
sexuals
pujaré
les coses
teves
als teus amics
etcètera
i entrem
en un sentatge
i això
els pares
tenen que controlar
el que fan
els fills
perquè
si no ho controlem
des de casa
és molt difícil
controlar
res
perquè
pot ser
que a vegades
els pares
siguin
amb aquest tema
massa permissius
amb el tema
que els infants
o els fills
tinguin
un lliure excés
per dir-ho així
en aquest tipus
de xarxes
o de plataformes
que a vegades
es veuen
simplement com a xarxes
i no
no es veu
potser la cara
més fosca
no?
això que comentes
amb TikTok
per exemple
mira jo penso
que aquí
el problema
que tenim
és que els pares
fan una negació
de la situació
perquè quan
se'ls va preguntar
als pares
de l'article
que us deia abans
els pares
es van sorprendre
els meus fills
com es poden fer
això els meus fills
bueno
doncs per donar
i controli'ls
clar
i a mi
el que em preocupa
és que
en el tema
del confinament
encara hi ha hagut
més accés
en aquestes
plataformes
però
el que em preocupa
terriblement
és la falta
d'empatia
és a dir
que hem passat
a una situació
en la qual
tu no pots
entendre
que la persona
que tu tens
davant
està patint
i se li està
fent una agressió
i això
és importantíssim
per tant
és molt important
l'educació
amb la empatia
i l'educació
la donem
a l'escola
d'acord
però no deleguem
tota l'escola
perquè els pares
tenen l'obligació
també
d'educar
amb parentalitat
positiva
i en
empatia
positiva
què significa
empatia
positiva
perquè fixa't
hi ha la
hi ha l'empatia
negativa
que es diu
empatia
zero
que és la que
tenen els psicòpaters
què fa un psicòpata
empatit
amb tu
per saber
què és el que
que és el que
a tu t'agrada
i què és el que
et fa mal
i a partir d'aquí
et fan de vida impossible
això és l'empatia
negativa
la empatia
positiva
és
posar-te
en el joc
de l'altre
entendre
què és
el que
li fa mal
i evitar
fer-ho
ostres
molt bé
doncs
no sé si ha quedat
clar el concepte
sí
jo crec que sí
de la manera
que ho has explicat
el tema
de l'empatia
negativa
per dir-ho així
no ho sabria explicar
millor
de fet Carme
vale vale
no perquè jo crec
que és molt important
perquè
sempre es parla
d'empatia
d'empatia
però jo crec
que hi ha que fer
la diferenciació
no
sí
potser en aquest cas
sí
i
ja per acabar
Carme
consells
que ens donaries
per exemple
en aquest sentit
per
doncs bé
per posar límits
no
que els pares
també puguin
puguin aprendre
a ser
no durs
però bueno
a establir
unes normes
home
jo crec que
jo soc partidària
de la parentalitat
positiva
perquè
és a dir
de fer les coses
en positiu
donar les ordres
en positiu
en context
en negatiu
és a dir
el problema
està en
que des de petits
ens puguem
sentar
en els nostres fills
i dir
bueno
a veure
on estàs
ficats
perquè
en quins amics
tens
una mica
poder-nos
sentar
en plan
de
positiu
per
ja bueno
per donar
també espais
que si s'han
ficat
en un lloc
que ells
saben
que és incorrecte
que no
tinguin por
d'explicar-nos-ho
perquè nosaltres
ens posarem
com una moto
renyant-nos
sinó
tindre
com et deia
una parentalitat
positiva
és a dir
bueno mira
aquí l'has ficiat
però no és
un problema
que no puguem
solucionar
a veure
com ho podem fer
tot té solució
ja que evitar
poder-ho fer
a veure
per què creus
que t'has ficat aquí
tu com ho veus
tu creus
que l'altre
pateix
o no pateix
com creus
que l'altre
s'ho pot
estar aprenent
què passaria
si tu
què passa a tu
i també
donar
també
donar
el missatge
que les coses
que es fan
comporten
una responsabilitat
i que si
tu fas
una cosa
tens de
tindre en compte
la responsabilitat
que això
suposa
exacte
molt bé
doncs Carme
ha estat un plaer
escoltar-te
i tenir-te aquests minuts
aquí al Just a la Fusta
al magazín matinal
de Ràdio d'Esvern
converses
que vas tenir
també
el 15 de desembre
amb la comunitat educativa
de Sant Just
i que també van quedar
molt satisfets
que poguessis participar
en el seu seminari
una abraçada
Carme
i que tinguis bon dia
una abraçada
a vosaltres
i moltíssimes gràcies
per donar-nos veu
igualment
que vagi bé
adeu
doncs això
que vam de parlar
amb Carme Tello
doctora en psicologia
especialitzada
doncs això ho hem vist
amb el tractament
i abusos sexuals
en la infància
i l'adolescència
ara
ens passem
al torn
dels vins
el celler de Can Mata
ens està esperant
amb l'àstrid
per poder parlar
sobre algun vi
que ens té preparat
alguna promo
i seguim aquí
al Just a la Fusta
a Càr
a Càr
a Càr
a Cà,
a Cà
a Cà
a Cà
a