Bé, ara passa un quart de les onze del matí, són un quart de dotze.
Seguim aquí al magazín matinal de ràdio d'Esberna, el Just a la Fusta.
Encarem ja a la segona hora del programa.
Avui som dilluns, 10 de febrer del 2020, i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el portaveu del grup d'Esquerra de Sant Just,
tan Sergi i tan seguit, també regidor de l'oposició a l'Ajuntament
i el tenim per parlar de l'actualitat de Sant Just.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Doncs bé, com comentava, et tenim aquí a la cita que ens toca
per fer una mica de xerrada dels temes actuals que predominen aquí a Sant Just.
Comencem, per exemple, per aquest anunci que esteu fent per les xarxes socials
d'aquest projecte de regidor de barri,
en què aquesta trobada, la primera, serà a Masllui la setmana vinent.
Una mica...
Sí, dimecres.
Sí, quina és la voluntat que porteu a Esquerra amb aquestes trobades?
Doncs, mira, el projecte de regidor de barri no és nou d'ara del 2020, eh?
És un projecte que ja duríem a les eleccions de l'any 2011,
que també duríem a les de l'any 2015,
i que quan érem a govern el 2015 vam poder fer o vam poder iniciar,
però veient que el govern municipal actual l'ha deixat perdre
i no té intenció de seguir amb aquesta figura ni amb aquest projecte,
doncs nosaltres hem decidit que per la nostra part, doncs sí,
o sigui, el mantindrem, i és una manera de xerrar directament amb la ciutadania,
d'escoltar-los, d'escoltar les seves necessitats,
i a partir d'aquí, doncs, traslladar-ho on ens pertoca com a grup a l'oposició,
que és el ple municipal.
La primera reunió tractarà sobre el tema de la mobilitat.
Bé, la nostra intenció és poder anar cada mes a un barri,
a una zona de Sant Just diferent.
Comencem amb Maslluí perquè creiem que és un barri que les necessitats
les tenim ben detectades, però volem contrastar-les amb la ciutadania.
I, evidentment, quan una persona pensa en Maslluí,
pensa en la mobilitat i la connexió amb la resta del municipi
i amb altres transports públics, com la Renfa, per exemple,
i en el dèficit d'equipament, no?
Però, esclar, doncs volem parlar amb el veïnat
perquè ens diguin si anem pel bon camí, si no,
si hi ha altres necessitats que potser nosaltres no hem detectat.
I, com deia, a partir d'aquí, doncs, fer la feina que ens pertoca com a oposició,
que és recollir-ho, diguem-ne, i traslladar-ho al ple municipal
sota la forma que sigui,
i a partir d'aquí intentar trobar solucions.
Ara mateix, quins aspectes de mobilitat veieu, Esquerra,
que trontollan a Sant Just?
En general?
O només al barri de Maslluí?
No, en general, en general.
Bé, tenim pendent una inversió molt, molt, molt important a la carretera
per unificar els dos tramvies.
És veritat que no depèn únic, exclusivament, de l'Ajuntament,
depèn dels pressupostos de la Generalitat,
però com que tots els partits del ple municipal
tenim representació al Parlament
i tots hauran de votar els pressupostos,
doncs estaria bé que tant en tant patjessin en el territori,
no tant en clau de partit,
i intentessin que aquests pressupostos tinguin endavant
per poder fer aquesta inversió necessària.
Aquesta és una.
L'altra és acabar tots els carrils ciclables
que hi havia pendents en l'anterior mandat,
pacificar més vies encara de les que hem pacificat,
treure cotxes del carrer,
i tenim una connexió pendent molt important amb la refa,
i així és en Joan d'Espí o es fa viu.
Aquest mitjà de transport de Rodalies,
quan funciona, funciona bé,
i en 20 minuts pots estar des de Sant Feliu de Llobregat
fins a Plaça Catalunya,
i a partir d'aquí buscar altres mitjans de transport,
com el metro, o com autobusos,
o com els ferrocarrils.
Per tant, aquest creiem que també és un pas molt important.
i també és veritat que s'ha de treballar en l'àrea metropolitana,
però ara per ara no sabem fins a quin punt el govern municipal
està treballant en l'àrea per trobar una solució a aquesta situació.
Sabem que vau tenir una reunió,
porta tu i amb l'alcalde,
i també amb el regidor de mobilitat,
en Josep Maria Ranyer,
per parlar precisament sobre els temes de mobilitat,
i un dels temes suposo que deuria ser
les subvencions de transport per a joves, per exemple.
Sí, vam parlar de diferents qüestions.
Una d'elles era aquesta que comentes,
l'altra era la implantació de la zona verda,
que també és un tema que venim arrossegant
des del mandat passat,
i volíem saber la nostra opinió,
i suposo que a més a més també com que són qüestions
que hauran d'anar al ple d'alguna manera o altra,
doncs intentar buscar el nostre vot positiu.
En quant a la zona verda,
ara m'està parlant de la seva implantació a la zona centre
és necessària des de ja mateix,
i que per tant no podem demorar-ho gaire més,
que l'únic que s'ha de fer és pintura
i potser canviar o instal·lar els aparells per fer el pagament,
però tampoc és necessària del tot,
perquè avui en dia també pots pagar amb l'aplicació del mòbil,
i que per tant aquest pas l'hem de fer ja
perquè necessitem descongestionar
les zones d'apargament del centre,
i després si funciona bé la zona verda
el que s'ha de fer és intentar
extendre-la a altres barris del municipi.
I pel que fa a aquestes subvencions,
aquí sí que ara hem de tenir una mica més de debat,
un pèl més llarg i més intens,
perquè aquesta és una idea que va llançar el PSC
durant la campanya, però que realment vam veure
que estava poc madurada,
perquè bé, era una idea molt genèrica
que a partir d'ara s'ha de posar fil a l'agulla,
i nosaltres teníem molts dubtes
que s'hagués de subvencionar una targeta de transport,
que a més a més ara mateix han canviat els preus
i els títols de transport,
i per tant no és una T més,
sinó que hauria de ser una T usual
que no és tan cara com abans,
i per tant es podria fins i tot ajudar més persones,
en aquest sentit,
perquè amb el mateix pressupost,
si cal el títol almenys pots ajudar més persones,
però esclar, nosaltres deiem, home,
menors de 16 anys ja tenen la T16,
i que és gratuïta, a més a més,
per tant estem parlant d'estudiants del 16 en amunt,
per tant aquest en amunt fins on?
Fins als 20, fins als 25,
dels 16 als 18 estem parlant d'estudiants de batxillerat
o de cicles.
A Sant Just no hi ha institut
per estudiar cicles de formació professional,
per tant,
què ajudarem els que van a estudiar cicles
de formació professional fora de Sant Just,
però no ajudarem, per exemple,
els nanos que estudien batxillerat de Maslluí
que han d'anar a l'institut de Sant Just,
perquè també han d'agafar l'autobús,
aquest és un dels criteris,
i aquesta era una de les qüestions
que el PSC havia de pensar
perquè no hi havien caigut, diguem-ne.
L'altra qüestió també era
si ajudàvem els estudiants universitaris,
tenint en compte
que hi ha una molt mala connexió
des de Sant Just cap a qualsevol de les universitats,
Castelldefels, Vellaterra,
només hi ha mitjana ben bona connexió
si no estem parlant de la Universitat de Barcelona
i de les facultats que hi ha a la Diagonal.
Clar.
Clar, tot això s'ha de pensar molt bé,
i fins on posem el límit?
Els que van a estudiar a la Universitat de Vic
també els ajudarem.
Totes aquestes qüestions
són les que van posar sobre la taula,
i va ser un debat molt enriquidor,
perquè de veritat que van anar sortint criteris diferents,
i bé,
ens van posar tots a sobre la taula,
i vam quedar d'acord
que el regidor Josep Maria Ranyens
faria un recull, diguem-ne,
i faria una proposta una mica més aclaridora,
també,
on posar amb el límit
en quant als ingressos anuals
de les famílies que poden optar
d'aquest ajut.
Per què?
I també posar amb el límit
en dir, home,
aquelles persones
que es poden permetre
pagar una matrícula
d'un centre educatiu privat,
els hem d'ajudar
amb la targeta de transport?
Home, doncs,
potser que anem
a aquells que estudien en les públiques,
no?,
per incentivar una mica
aquests centres educatius.
Bé,
ja et dic,
tot un seguit d'opcions
que van sortir
i que s'han d'acabar de clarir
abans de posar-ho en marxa,
evidentment.
Un altre tema
és que també vau tenir
una reunió,
va ser la rehabilitació
de la sala de l'Ateneu.
Sí.
Les obres
són imminents ja
o hem d'esperar
algun més més?
Home,
esperem que no
haguem d'esperar gaire més,
però sí que és veritat
que vam estar
parlant del tema,
bàsicament,
també perquè el PSC
volia saber
el nostre parer
sobre,
diguem-ne,
com ho faríem nosaltres,
no?
i nosaltres el que vam
exposar sobre la taula
és que no es podien
afrontar
les obres
de rehabilitació
de la sala
sense tenir
un pla funcional,
és a dir,
sense saber
què hi volem fer
en aquell espai,
no podem afrontar
una rehabilitació,
perquè rehabilitarem
d'una manera o altra
en funció
del que vulguem fer-hi,
no?
Llavors,
si el que es vol
és tenir una sala
per fer-hi
els finals de cursos
de les escoles,
els finals de cursos
de les escoles
de dansa,
doncs hem de fer
una cosa.
Si el que volem
és intentar
que aquest espai
pugui formar part
de circuits mitjans
de la comarca,
pugui acollir
obres
d'arts escèniques,
els musicals
o arts visuals,
és igual,
mitjans
i amb potents,
hem de fer una altra cosa
i això és el que
els vam plantejar
tant el regidor
com l'alcalde.
que, home,
que nosaltres apostaríem
per tenir un espai
que fos referència
a la comarca.
Llavors sortia,
com sempre,
surt la por
a Barcelona,
no?
Les traces que tenim
Barcelona al costat
és que no podem
competir amb Barcelona.
És que no hem de competir
amb Barcelona,
hem de ser un complement
a Barcelona.
A la comarca
no hi ha un espai
com la sala
de l'Ateneu.
No tenim res
ni a Esplugues,
ni a Sant Joan,
ni a Cornellà,
ni a Sant Feliu
similar
amb una programació
estable.
Per tant,
tenim una oportunitat
com a municipi
de posicionar-nos
com un espai singular,
diguem-ne,
i amb una oferta potent.
I a part,
també va sortir
la idea
que, home,
la teniu
en tant que
equipament cultural
o entitat cultural
que està allà mateix
i amb la que
compartirem espais,
algun paper
hauria de tenir
en la programació,
en la gestió,
en el poder
proposar coses,
més que res,
perquè no es faci
una obra
de teatre
X
o un concert
X
a la sala
de baix
i la teneu,
estigui fent un cicle
de jazz
a la sala
cinquantenari.
Clar.
No tindria cap sentit.
Totes aquestes cases,
totes aquestes idees
són les que van sortir
també en aquesta trobada.
Trobades que són
enriquidores,
que s'agraeix,
que es vulgui
saber el parer
de l'ERC
en aquests
punts,
no?,
més tenint en compte
que anteriorment
les regidories
tant de mobilitat
com de cultura
doncs les havíem
dirigit nosaltres.
Perquè, Sergi,
amb aquestes
dues reunions
has comentat
que,
doncs bé,
el govern
volia saber
la vostra
la vostra
opinió.
Però,
quin és el paper
que té Esquerra
en el govern
municipal?
Perquè vosaltres
esteu com a oposició.
Sí,
no, no,
cap ni un.
Nosaltres
anem,
seiem,
donem la nostra
opinió
i responem
les preguntes
que ens fan
i a partir d'aquí
doncs
el govern decideix
què vol fer.
Si es porta
alguna proposta
al ple municipal
que recull
les nostres inquietuds
o les nostres
propostes,
doncs bé,
si no és així
doncs ja està,
no passa res.
Vull dir que
està bé
que es busqui
la col·laboració
dels grups
de l'oposició
però evidentment
del govern
municipal
és absolutament
lliure
de recollir-les
o no recollir-les
estar-hi d'acord
o no estar-hi d'acord
i que a partir d'aquí
nosaltres
sempre estem oberts
a parlar amb tothom
i si trobem
un punt de trobada
millor
doncs
si diuen
que volen fer
una erroni
o sobre un crime
nosaltres anem
i donem
la nostra opinió
igual que
es va fer
amb els pressupostos
i amb les ordenances
i amb diferents qüestions.
Després un altre tema
aquest és referent
al ple
del mes passat
del mes de gener
sobre
el punt
2.1
que és el que fa referència
a l'aprovació inicial
de la modificació
de l'ordenança
municipal
de residus
de Sant Just
us hi vau abstenir
quin és el motiu?
Bé
primer perquè
votant-hi en contra
evidentment
doncs
ho haguéssim bloquejat
no?
Quan és un tema
que és necessari
posar en marxa
i l'altre
és perquè
sí que és veritat
que l'ordenança
el que fa
és traslladar
el pleg
de clàusules
per la gestió
dels residus
però sí que és veritat
que es podia haver
aprofitat
per actualitzar-ho
una mica
i podíem haver
aprofitat
per intentar
instaurar
altres mètodes
de control
que no són
la tàrgia
i que es podria
fer amb el mòbil
o amb alguna aplicació
o coses similars
vull dir que
trobàvem que
s'havia fet
l'exercici
de traslladar
un pleg
tècnic
a una ordenança
cosa necessària
que s'ha de fer
per començar
tota la tramitació
però també
que podíem haver
aprofitat
per fer una miqueta
més de feina
i actualitzar-ho
nosaltres estem d'acord
en què hi hagi
un canvi
de model
en la recollida
de residus
perquè
portem molts anys
estancats
amb les mateixes
estadístiques
de recollida
i l'única manera
de poder
impulsar un canvi
és precisament
canviant el model
amb això
estem d'acord
i estem d'acord
en què s'ha de reciclar
més i millor
i hem de trobar
mètodes per fer-ho
no ens podem quedar
estancats
amb el mateix
que estem fent ara
si vols resultats
diferents
doncs fes coses diferents
i és per això
que no
vam votar-hi en contra
ni molt menys
però també trobem
que es podia haver fet
una feina
una miqueta més intensa
però vaja
més enllà d'això
l'anècdota queda aquí
llestos
i un dels temes
també per anar
tancant l'entrevista
i que et feia referència
de fet
a la columna
del butlletí
d'aquest mes
també
de mes de febrer
és el que fa referència
a la promoció
de la dona
a la part dels pressupostos
que destineu
a la promoció
de la dona
ens acostem
ja a la data
del 8 de març
Esquerra
com planteja
aquest dia?
Doncs mira
per començar
havíem de fer
la calçutada
tradicional
d'Esquerra Republicana
el segon diumenge
del mes de març
que és
la data tradicional
doncs clar
és el 8 de març
llavors
l'hem avançat
a l'1 de març
i per tant
el dia 8
ja estem
diguem-ne
vam fer-ho així
perquè la gent
estigués alliberada
pel 8 de març
per poder anar a diferents actes
i per poder anar a la manifestació
de Barcelona
i de més
i el dia 1 de març
doncs segurament
també evidentment
farem alguna referència
i encara estem preparant
ara si el dia 8
fem alguna activitat
fem alguna activitat pròpia
relacionada amb el tema
i a més a més
doncs com deies
els pressupostos
vam aconseguir augmentar
ni que sigui una mica
és igual
però vam aconseguir
augmentar els fons
per aquesta partida
que és important
que hi sigui
és important
que cada cap
pugui tenir
quanta més quantitat
de diners
millor
perquè s'està demostrant
que cada cop
és més necessària
una educació
i una cultura
on la gent
se n'adoni
que la igualtat
és més necessària
que mai
perquè si no ens passa
el que ens passa
en aquestes 5 setmanes
que portem
de 2020
gairebé anem
a mort
d'una dona
per setmana
i això no pot ser
i a l'últim tema
també referent
al ple
és que us vau abstenir
tant en l'aprovació inicial
de les bases
per als concursos
de foment de la lectura
de la biblioteca
Joan Margarit
i les bases
de concurs
de prosa i poesia
en català
per non professionals
a Sant Jordi
sí
ens vam abstenir
els concursos
de lectura
perquè
nosaltres creiem
que la lectura
la lectura
s'ha de donar
en infants i en joves
pel gust a la lectura
i fomentant concursos
creiem que el que fem
és fomentar
la competitivitat
i no tant
el vull llegir
perquè m'agrada llegir
sinó
vull llegir
i vull llegir ràpid
i vull llegir bé
perquè guanyaré un concurs
llavors
no ho veiem del tot clar
també és veritat
que
bueno
que és molt lluable
fer alguna iniciativa
per fomentar la lectura
i que per tant
donem aquest vot de confiança
per veure com surt
evidentment
que no ens oposarem
a una iniciativa
que l'objectiu
és fomentar
l'àmbit cultural
només faltaria
potser
no és la manera
en què ho haguéssim fet nosaltres
però és veritat
que nosaltres ara
no ho podem fer
i per tant
donem un vot de confiança
a qui
està liderant
aquestes polítiques
i un vot de confiança
a l'equip
de la biblioteca
només faltaria
i les bases del concurs
de prosa i poesia
sí
perdona
sí
perquè
bàsicament
són les mateixes
de cada any
de cada any
s'hauria de donar
la sortida
i d'aquí l'abstenció
molt bé
doncs Sergi
se'ns acaba el temps
de l'entrevista
gràcies
ha estat un plaer
gràcies per agafar-nos
els micròfons
i ja tindrem
una altra oportunitat
el mes vinent
per seguir parlant
igualment Núria
moltes gràcies
una abraçada
que vagi bé
adeu
Bé
ara passant 4 minuts
a 2.15 del matí
continuem
fent-vos company
aquí al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
esteu sintonitzant
el 98.1 FM
ha arribat el moment
de fer ara
la secció
amb en Joan Targarona
la secció culinària
a veure
què ens porta avui
hola Joan
bon dia
què tal Núria
com estàs
bé molt bé
bueno mira
jo avui
tampoc us havia preparat
massa cosa
però he pensat
que podríem parlar
una mica
del pollastre
del pollastre
en general
no
una miqueta
doncs
tipus de pollastre
que hi ha
com el podem cuinar
plats més difícils
plats més saludables
plats més complexos
de cuinar
vull dir
podem fer una mica
d'explicació
sí sí
dóna eh
del pollastre
oh i tant
doncs mira
comença tu mateixa
no sé
sí mira
jo el que volia dir-te
per exemple
hem de tenir en compte
que
al mercat
podem trobar
diferents tipus
de pollastres
amb diferents tipus
de preu
bàsicament
bàsicament
la diferència
entre uns
i altres
doncs
dependrà
de
de
lo gran
que sigui
el pollastre
ja que l'han tingut
doncs
d'alimentar
més temps
i també
ben funció
una mica
del tipus
de criança
que ha rebut
aquest pollastre
no
o sigui
l'han tingut
engabiat
i li han donat
molt pinso
o l'han tingut
per una granja
més
més a l'aire lliure
i han anat
menjant
altres
coses
no
vull dir
bàsicament
doncs
depèn d'això
a veure
si
pensem una mica
en
temes
de
que el pollastre
doncs
tingui més bon gust
o
diguem-ne
sigui més
més saludable
o etcètera
doncs
sempre serà millor
un pollastre
doncs
criat el més salvatge
possible
que
que no s'hagi
engreixat
massa ràpid
sinó que s'hagi
engreixat
doncs
tranquil·lament
lentament
amb el que han anat
menjant
doncs han anat
picant per aquí
per allà
no
malauradament
doncs els de granja
doncs
els van donant
menjar
van creixent
van creixent
normalment
creixen més ràpid
de lo normal
etcètera
no
i com es diuen
els pollastres
es diuen
pollastres
de corral
o de pagès
si els hi pots dir
o
bueno
o criat
en llibertat
etcètera
no
té diferents tipus
de denominació
no
a partir d'aquí
els plats
diguéssim
més senzills
que podem fer
amb pollastre
i que
tothom
els sap
i els reconeix
doncs
és un pollastre
rebossat
per exemple
o pollastre
o pollastre
o pollastre
a la planxa
això
són les coses
diguéssim
fàcils
ràpides
de fer
i senzilles
a partir d'aquí
un pollastre
trossejat
i rostit
el que diem
rostit
per exemple
pollastre
a la catalana
doncs
pot ser
amb ceba
amb prunes
amb pinyons
amb un toc de tomàquet
un toc de conyac
etcètera
això seria
un pollastre
trossejat
i rostit
a partir d'aquí
també pot ser
un pollastre
amb sant feina
per exemple
com el que tindrem
avui a Cuina Miracle
o altres tipus
de pollastre
el podem també
cuinar
directament
a la cassola
sempre que vulguem
o el podem
cuinar
al forn
també
perquè
a Cuina Miracle
normalment
com el cuineu
bé
és que fem
molts tipus
jo ara t'aniré explicant
per exemple
sí que avui
per exemple
tenim pollastre
amb sant feina
però aquest cap de setmana
doncs hem tingut
pollastre rostit
a la catalana
que és això
amb ceba
amb prunes
pinyons
etcètera
tens moltes
moltes versions
i et permet
un ventall
de possibilitats
immenses
per exemple
a partir d'aquests plats
que hem dit
des del més bàsic
que és pollastre la planxa
o rebossat
o pollastre-les
fins als rostits
ja podem passar
coses una miqueta
més complexes
per exemple
pollastres farcits
o sigui
un pollastre
desossat
i farcit
com el que ens mengem
per Nadal
per exemple
també el farcit
pot ser
el que tu vulguis
podrien ser
diferents tipus
de verduretes
podrien ser
verdures amb pernilet
podrien ser
amb fuamicuit
etcètera
podem farcir
amb el farciment típic
de Nadal
que són prunes
pinyons
etcètera
tenim diferents
diferents versions
al final
no deixarà de ser
un pollastre
que hem desossat
i farcit
no us preocupeu
amb això
del desossar
i farcir
desossar
vol dir
treure-li
tots els ossos
i això ens ho poden fer
a la carnisseria
que ja en saben
i en tenen
molta pràctica
per tant
no cal
que ara
anem a fer
un curs específic
per saber
desossar un pollastre
ja ho demanem
a la carnisseria
i ens el prepararem
com nosaltres
els diguem
per exemple
m'ha vingut
ara aquí
un dubte
perquè a vegades
sí que a la carn
del pollastre
quan està crua
com si diguéssim
hi ha una
que és com
més blanca
i una altra
que és com
més
ataronjada
això és alguna
diferència
per exemple
en l'alimentació
que els hi donen
suposo
a veure
dintre d'un mateix pollastre
dintre d'un mateix pollastre
això no t'hauria de passar
o sigui
en diferents parts
del mateix pollastre
no t'hauria de passar
que pot haver diferències
entre un pollastre
i un altre
sí
i probablement
sigui per
per l'alimentació
doncs
també
li canvia el color
de si està matat
d'avui per demà
o de si porta
tres o quatre dies
amb nevera
o sigui
hi ha diferents factors
que poden fer canviar
el color del pollastre
que dintre
que un mateix pollastre
tingui un color
o un altre
per exemple
la cuixa tingui
la pell
un color
i el pit
un altre
això és una mica estrany
això és que has rebut
algun cop
o hi ha hagut
alguna cosa estranya
però no és normal
això
que passi
d'acord?
vale, vale
aleshores
a partir de
de tot el que hem dit
o sigui
des del més bàsic
fins al pollastre rostit
que podem fer
de diferents maneres
fins al pollastre farcit
ja podem passar
a coses
també
una mica més complexes
per exemple
doncs
fer un pollastre al curry
per exemple
que és
un pollastre trossejat
amb
una salsa
d'espècies
de curry
i
per exemple
nosaltres el fem
amb llet de coco
també
avui
per exemple
la cuina miracle
farem un pollastre
fricassé
que és una recepta
francesa
que és un pollastre
que es fa amb ceba
amb xampinyons
amb una miqueta
de crema de llit
una miqueta
de vi blanc
etc
bàsicament
ho porta
una picadeta
de juli verd
i formatge
i tal
es presenta
amb gasoletes
i amb un formatge
per gratinar
per sobre
i realment
està molt bo
però
clar
què em permet fer
per exemple
a Mèxic
per exemple
fan les enchilades
o les fajites
que no deixa de ser
un pollastre
que barreges
amb verduretes
amb
coriandre
etc
i després
l'ambuliquen
amb un pa
i en fan
fajites
o tortilles
mexicanes
o burritos
o
tenen diferents
diferents noms
doncs també
és una opció
i també
és una bona manera
també
per exemple
d'aprofitar
un
d'aprofitar