Vinga, ara són les 11 i 19 minuts, estem a la segona hora del Just a la Fusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Tenim amb nosaltres avui en Just Fossalba, que és paradista del mercat municipal.
Volem parlar amb ell per saber com estan anant el nivell de ventes a l'equipament municipal.
Hola Just, bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Just, quin ambient es respira al mercat aquests darrers dies?
Quina és l'activitat? Hi ha molt de moviment? Poc? Com ho valoreu?
Home, diguéssim que la dinàmica general no és la mateixa.
És evident que, d'alguna manera, el Covid ha fet la seva feina també.
Vull dir que han canviat les rutines de compra.
Hi ha molt més repartiment a domicili.
Hi ha molt més truco i et faig la llista per telèfon o per whatsapp, és igual.
Els dos canals funcionen prou bé.
i la vindré a recollir a les 12 o a l'una o a les dues.
Bé, i no sé, quan això s'acabi, que d'entrada pinta, que va per una mica més llarg del que tots ens pensem.
No sé si és un hàbit que quedarà, que no quedarà, que tornarem a com estàvem abans.
No, jo crec que com estàvem abans no tornarem.
Sí que, d'alguna manera, algun canvi hi haurà.
No sé ben bé dir cap a on i quin, però intueixo que bé.
Si no, és que no s'ha d'aprendre res del que ens passa, vaja.
Perquè just tu ens parles d'aquests canvis de dinàmiques de la gent a l'hora de venir a comprar,
però això podria respondre més a les formes de fer-ho.
Però, per exemple, pel que fa a la quantitat de ventes, són les mateixes?
Noteu que, clar, com que no es pot sortir, aconsellant no sortir del municipi,
potser hi ha gent que està descobrint una mica el comerç local?
És molt possible que això estigui passant, que s'estigui descobrint que s'han justat un mercat
perquè sí que t'hauria de dir que, com a dir, és que heu anat enrere.
Doncs no, no és veritat que s'hagi anat enrere, sinó que els nivells, més o menys,
sí que han repuntat, però tampoc no excessivament.
El que sí que ha canviat és molt la manera de compra.
És a dir, la compra del dia a dia, evidentment, ha desaparegut
i es compra per 4 o 6 dies.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Les vendes, diguem-ne, són, a veure, són menys, o sigui, no, perdó,
els clients, si tu vols, són menys, però les vendes són més altes.
Val.
O sigui, quan venen compren més.
Sí.
Perquè, aviam, fan guardiola.
Clar.
També hi ha un altre condicionant, i és que, i això està més que demostrat
pels estudis que es dediquen a fer la gent que en sap, i és que la gent
tenim bastant l'àvit de comparar al voltant d'on treballem, no d'on vivim,
sinó d'on treballem.
Aleshores, amb el confinament, clar, la gent ha quedat reduïda a casa.
i un altre punt a tenir en compte és que els nens, doncs els nens que menjaven a col·legi,
doncs mengen a casa.
Clar.
Vols dir que la venda de macarrons ha augmentat bastant, no?
Sí, és cert, és cert.
Clar, home, sí.
Ha canviat, sí, ha canviat una mica l'hàbit de...
I després una altra qüestió sociològica important, eh?
Que, bueno, a banda del que es dedica a fer pa, que es veu que són a la tira,
la gent cuina.
O sigui, durant l'any no cuinen perquè no tenen temps.
Ara que en tenen, cuinen.
S'ha demostrat que el temps és un factor que condiciona a l'hora de cuinar, o no?
Bé, sí, sí, sí.
És cert que, en el fons, quan estàs venent...
A veure, entén-me una mica el que et vaig explicar.
Normalment, mig quilo de cigrons,
independient dels mig quilo de cigrons,
especialment temps.
Clar.
T'estan cobrant temps, a part dels cigrons.
perquè, si poden, o tenen l'oportunitat,
se'ls cobran ells.
Amb més o menys gràcia, amb més o menys encert.
Això sempre.
Això depèn de...
De l'habilitat, clar.
Correcte.
Però sí, això.
I el que tenen temps, el tipus d'article que vens,
perquè m'entenguis, vens més...
Coses que s'han de cuinar, coses que s'han d'elaborar.
Clar.
No sé si, per exemple, el tipus de públic,
de compradors, compradores, que hi ha, també ha canviat.
Veieu més gent jove, potser?
No.
Hi ha més gent, sí, és cert.
Però, bàsicament, la tònica és molt la mateixa.
En tot cas, el que sí que pots veure és una cara que feia,
jo què sé, m'ho invento, mig any, que no la veies, no?
Sí.
Però, no, el públic no...
A veure, sempre hi ha alguna cosa nou, no?
Evidentment.
Però no pensis que sigui tan representatiu com, a priori, sembla sobre el paper, saps?
I en el teu cas, per exemple, tu fas venda de llagums, també hi ha Can Saladeria, també vens fruits ex.
Han canviat els hàbits de comprar certs productes o...?
Sí, sí, sí, de fet, clar, jo tot això que t'explico és més besat amb la meva experiència que no pas amb la dels altres.
A veure, és un comentari general, però clar, jo del que et puc parlar més bé és del que em passa a mi, no?
I sí que, ja et dic, notes això que, per dir-te algú, cara del coll, que és una cara que has d'alaborar o casa de treballar o casa de fer-hi quelcom,
se'n ven molta més, perquè m'entenguis, o articles que d'alguna manera havien anat, no passant a segona pàgina, sinó havien anat caient en l'oblit,
perquè no són ràpids, perquè no... perquè demana una certa preparació, doncs, bueno, es tornen a vendre.
Sí, sí. És el fenomen. El que passa és que no ens hem d'enganyar. Aquest fenomen durà fins que tot això duri.
Vull dir que penso que quan s'acabi tornarem a les mateixes. Vull dir, és un...
No penses que potser aquests canvis podran perdurar una mica més en la gent que ja coneixerà millor el mercat
o els comerços de les zones, bueno, de les zones més comercials, podem dir, de Sant Just?
No creus que els haig?
Tant de bo, tant de bo, tant de bo, eh? Tant de bo.
Però, clar, ja et dic, marquen realitats. És a dir, el tema...
Me'n vaig a treballar a la plaça o aquí no m'ho invento, doncs, bueno, fa que aquella persona quan surt de treballar o quan surt
i si té un mini-súper, una cancel·laria, unes verdures al davant, doncs aprofiti.
No sé si serà capaç de tornar a Sant Just. Jo espero que sí, o tots esperem que sí,
perquè, a més a més, hi posem el coll, vull dir, t'he de dir que el comportament dels assentadors ha estat...
Bé, clar, és lleig que jo ho digui perquè jo soc un assentador, no?
Sí, bueno, però si és la realitat, escolta.
Però ha estat força valent, no s'ha amagat ningú, tots hem donat la cara,
tot i que... I fins i tot jo, a nivell personal, amb tu ho he comandat, això.
Tot i que tu tenies la por de deies, bueno, hòstia, aviam, tens unes dependentes,
tens una gent que l'estàs explosant, també, no?
I bé, és un tema que a mi, a menys a mi personalment, em feia patir,
però no, no, la resposta ha estat del cantó nostre, eh?
Et parlo molt, molt, molt, molt d'aplaudir.
De sortir a les vuit de la nit a aplaudir, perquè m'entenc vist.
Clar, és que, per si la gent no ho sap, el mercat de Sant Jus ha estat tots els dies obert,
des que es va decretar l'estat d'alarma fins a dia d'avui,
inclús en aquell parell de setmanes de confinament total i absolut.
Sí.
Clar, el mercat seguia obert. Els horaris els heu mantingut, Jus?
No, no, no, no, els hem escurçat, i aviam, l'Ajuntament ha posat unes mesures,
que són les d'escurça horaris, abans es començava, a partir de les set ja hi érem,
ara no es falta el públic fins a les nou, hi ha una persona que controla l'aforament
i fins que no surt un, no n'entra un altre, a veure, s'ha posat unes, això perquè hi hagi
unes menes de barreres que s'aparen el client del mostrador,
es faciliten mascaretes, es faciliteix ja de les mans quan entres,
es faciliten guants, bueno, guants em sembla que ja s'han acabat, guants mentre n'hi ha,
a veure, totes aquestes coses s'han fet, no, no, no, hem estat, tant nosaltres com,
i això, i em sap estar greu dir-ho, perquè sempre l'Ajuntament l'hem de criticar,
no, no, aquest cop no toca criticar-los, sinó toca dir que han estat a lloc.
Que ho ha fet bé.
Han estat a lloc, sí.
Que logísticament ha posat les facilitats que havien de posar.
I sempre tot és millorable, però he de dir que han estat a lloc, han estat a lloc.
Si em queixés o digués mal, seria molt injust.
No, no, s'han portat bé.
I, per exemple, els dies de compra, quan més gent ve, què noteu que és?
Potser més entre setmana, o més el cap de setmana, els divendres?
Aviam, ha canviat, sí, sí, sí.
Dimarts es ven molt, va, dilluns, bàsicament dilluns és un dia relativament molt,
mai hi ha hagut feina.
Nosaltres i la majoria dels que hi anem, bàsicament vas a netejar,
perquè acabes el dissabte, que estàs fins al gorro d'estar-te allà,
portes no sé quantes hores aguantant dret,
i el que vols és marxar, marxes, tanques, i dins, bueno, dilluns fregarem,
i el dilluns el que hi hagi és a fregar i a deixar-ho tot a punt, no?
Que no dic que el dissabte no es fregui, però fregues més per sobre.
Dilluns fas dissabte, perquè m'entenguis, no?
De la parada, sí, i aleshores...
Però ha canviat, perquè dimarts és un molt bon dia,
i dimarts i dissabte, per descomptat.
Continuen sent els punters, quan abans només eren dimarts i dissabte.
Ara, els dimarts també, bueno, diuen que els dimarts
és quan també arriba potser més gènere fresc, més productes...
Bé, també els dimarts, i és un altre factor que ajuda força als mercats,
hi ha peix, que els dilluns no hi ha peix,
perquè no surten diumenge pescant, el qual dilluns no hi ha peix,
però dimarts hi ha peix, bueno, dimarts estem tots allà.
Perquè l'arribada de productes, els camions, la matèria primera, tot això,
ara mateix està arribant en condicions, en condicions bullis que arriba a l'hora que ha d'arribar...
Sí, arriba a l'hora, penso que, clar, tot el que es mou en el sector mercat
és primera necessitat, amb la qual cosa no han estat confinats,
sinó que, al contrari, se'ls ha, d'alguna manera, afavorit.
I arriben a l'hora, no hi ha problema, i no hi ha manca de producte, en absolut, en absolut.
No és una crisi de producte, saps?
No és que no hi hagi Coca-Cola, perquè ara en veig una, no?
Sí que n'hi ha.
No és que s'hagin exaurit les Coca-Cola, no, n'hi ha.
El que passa és que, bueno, clar, la demanda, doncs, ha canviat.
Tu, si n'agafaves una cada dia, doncs, n'agafes sis, de cop,
i d'aquí sis dies tornaràs a agafar-ne sis, saps?
Però aquests altres dies, d'un en un, que no vindràs, ja la tens, la Coca-Cola.
Ja no vindràs a buscar-la.
I ara que portem ja aquests uns pocs dies en què la gent, doncs, pot sortir més a passejar,
ho heu notat, vosaltres, al mercat, que hi ha hagut aquest petit canvi, bueno, des del dissabte passat, ja?
Sí, segurament s'ha vist una mica més, tampoc massa, una mica més de gent gran.
Sí, és cert.
Gent que suposo que prenien les seves mesures de precaució,
a la que han pogut una mica moure's més,
o a la que els fills els han deixat,
em parlo així per dir a la meva mare, la renyo, no la deixo sortir, no?
Sí, a la que els fills, suposo, van donant-se compte que la realitat és la que ells,
i que, esclar, en el fons hem de seguir tirant endavant tots.
Clar.
Doncs, bé, potser sí que es veu una persona d'edat més avançada del que s'havia vist fins ara, vull dir.
I hi ha l'última pregunta just, més de cara social.
La gent us demana conversa, o sigui, es nota que potser porten una estona confinada a casa
sense poder mantenir vincles socials, relacions...
Vull dir que a l'hora d'atendre, això es nota?
Us pregunten? Us fan conversa?
No massa.
O van molt al gra?
O van molt...
No, no van al gra. No saps si és que van al gra. O sigui, gent que potser històricament
hola, bon dia, què fem, com estem, com els nens i tal i qual, i no saps si és por estar-se allà,
perquè, aviam, en el fons, en el fons, en el fons, por a fora n'hi ha, eh?
Clar.
I nosaltres mateixos, ja t'ho he dit abans, també en tenim, però és que si no tinguéssim por seríem uns inconscients.
El que passa és que, bueno, tots som un valent, no un valent, en el fons, no és un que no té por.
El que no té por és un inconscient. Un valent és un que fa el que té de fer, malgrat la por.
Clar.
I és això, penso.
Molt bé, doncs just amb aquest missatge ens acomiadem.
Gràcies per agafar-nos el telèfon i per poder respirar una mica més de l'aire del mercat de Sant Just,
que està oberta avui divendres, fins a quina hora?
Avui fins a les dues quarts de tres.
Doncs mira, fins a aquesta hora els radioients tenen temps d'anar a buscar un carrer.
Sí, perquè a les tardes, correcte, perdó, no t'he dit això, a les tardes està tancat.
Tot i que els divendres tenim obert, amb la reducció d'horari, els divendres no s'obre.
Com la majoria dels comerços de Sant Just, eh?
Suposo que de mica en mica, a la que es vagin normalitzant situacions...
Clar.
Clar, a mesura també que els comerços vagin tenint més permisos per anar podent obrint,
que ja s'han anat obrint també amb aquesta fase zero alguns dels comerços també de bona vista, entenc.
Jo suposo que potser el mercat també canviarà potser més...
Sí, sí, llavors ens assentarem amb l'Ajuntament i plantejarem...
Bueno, senyors, què fem ara, no?
Sí, sí.
Molt bé, Just, una abraçada i que tinguis molt bon cap de setmana.
Molt bé, cuida't molt, Núria.
Igualment, gràcies.
Vinga, guapa.
Adéu.
Adéu.
Acabem de parlar amb en Jus Fosalba, paradista del Mercat de Sant Just,
per veure quin ambient s'hi respira i com funcionen les vendes ara mateix a l'equipament municipal.
Escoltem una cançó i continuem aquí a Ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta, al magazín dels matins.
Us volia convidar el 8, 9 i 10 de maig a un macrofestival
on hi haurà més de 80 artistes, digis, teatre, música, circ...
És a dir, un festival, però dels més grans que es faran en aquest país.
Ostres, anem-hi, ens ho passarem molt bé, 8 i 9 i 10 de maig.
El festival es diu El Baix és Cultura
i podrem gaudir de la cultura, però ja veieu,
amb una proposta a més de 20 municipis...
És un macrofestival cultural.
Per tant, ostres, ens hi veiem.
Sí? Molt bé.
Ara segurament hi ha algú que deu pensar,
no, però això no es pot fer un macrofestival, estem en confinament o no?
La desescalada, què està dient aquest?
80 artistes, no pot haver-hi aglomeracions...
Com que no es pot fer?
I tant que es pot fer.
8 i 9 i 10 de maig.
Entrem tots a un Instagram de...
Jolie,
I'm begging of you, please don't take my mind.
Your beauty is beyond compare
With flaming locks of auburn hair
Ivory skin and eyes have been blue green
Your smile is like a breath of spring
Your voice is soft like summer rain
I cannot compete with you, don't believe
He talks about you in his sling
There's nothing I can do to keep from crying
When he calls your name, don't believe
But I can easily understand
How you could easily take my man
You don't know what it means to me, don't believe
Don't believe, don't believe
Jolene, Jolene
Oh, I'm begging of you, please don't take my man
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene
Please don't take him just because you can
How you could have your choice, man
But I can never love again
And he's the only one to be Jolene
How you could have your choice, man
Had to have this talk with you
My happiness depends on you
And whatever you decide to do
Jolene
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene
Jolene, Jolene
Oh, I'm begging of you, please don't take my man
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene
Jolene, Jolene
Please don't take him just because you can
Oh, please don't take him even though you can
Oh, please don't take him even though you can
Oh, Jolene
All the injustice
Oh, please don't take him even though you can
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs ara, a continuació, abans de fer la secció dels aniversaris,
posarem un conte per als més petits i petites.
Un conte dels que ja sabeu, dels de la Maribel.
El d'avui es diu Cosas de Ninjas y Niños.
Cosas de Ninjas y Niños.
Paola estaba nerviosa y emocionada porque iba a volver a ver a su primo Pablo.
Hacía años que se había ido con los tíos a vivir a otra ciudad.
Y no se veían desde que tenían tres años.
Pero hoy por fin iban a hacerlo.
Paola lo había planeado todo.
Nos bajaremos al parque y podremos llamar a Carlos y a Luis y jugar al escondite.
O echar un partido de fútbol. ¡Qué ganas!
Pero justo esa tarde empezó a llover a mares.
Todos los planes se habían estropeado.
Quizá por eso, cuando Paola por fin estuvo frente a Pablo, no supo muy bien qué decirle.
¿Por qué no os vais a jugar al cuarto?
Sugirió mamá.
Paola y Pablo obedecieron.
Y se marcharon en silencio a la habitación de la niña.
Pero allí la cosa no mejoró.
Paola se sentía un poco incómoda con Pablo.
Pero era su primo.
Y por ese motivo, tenía que aguantar que estuviera curioseando entre sus muñecas.
¿Te apetece que juguemos con ellas?
¿Con las muñecas?
Menudo rollo.
Eso es un juego de niñas.
No es cierto.
Yo juego con mi amigo Carlos y con su primo.
Nos lo pasamos súper bien.
Pues vaya.
Los niños deberían jugar al fútbol y no a las muñecas.
También jugamos al fútbol, ¿sabes?
Pero ella...
Pero ella...