I a aquesta hora parlem de l'exposició que mostra l'experiència d'un grup de joves de l'agrupament Escolta Martín Uterquing l'estiu passat al Senegal.
Es pot veure el cim de Can Ginastà fins a... ara no tinc la data de fins quan es pot veure, però bé,
aquí sí que tinc aquí la Júlia Jaumot i la Júlia Ruiz de Azua, que són dues de les integrants d'aquest grup.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Fins quan es pot veure l'exposició? No sé si ho sabeu tampoc.
Sí, bueno, fins al 30 de gener.
Per tant, encara tenim aquest cap de setmana, la setmana que ve, etcètera, etcètera, i l'altre cap de setmana.
És una exposició, com dèiem, d'aquesta experiència que vau fer un grup de 14 nois i noies en una immersió cultural, no?,
en un poble del sud del Senegal. Com va ser aquest estiu passat, no?
Sí, sí, o sigui, aquest estiu, el juliol, vam estar uns 16-17 dies.
Allà al Senegal, al poble Txionquesil, vam estar amb uns guies que ens van estar guiant i van ser una ajuda bastant important per poder conèixer amb profunditat la gent, l'acostum, l'escola, l'entorn, ens vam fer excursions.
Van estar bastant a la nostra disponibilitat i disposició i realment vam sortir força contents de tots els guies amb qui vam estar.
I això...
I a més a més, vau fer... vau col·laborar, no?, amb algunes coses del poble, també?
Sí, vam col·laborar amb l'escola del poble, vam estar tres dies, bueno, diguem-ne que estàvem com dividits, una part de nosaltres estava treballant dins de la classe, diguem-ne, vam pintar les parets de l'escola de parvulari, diguem-ne, si no només nosaltres, sinó els nens també hi participaven.
De fet, els fèiem la figura d'ells, llavors ells la pintaven, vull dir, i participaven molt, diguem-ne, vam fer que fos seva.
I a part també amb la resta, clar, vull dir, estem parlant que hi havia molts nens, per tant era impossible que estiguessin tots pintant alhora, llavors els altres estàvem a fora jugant amb ells, bueno, vam fer jocs nostres, tradicionals, ells també ens van ensenyar jocs, vull dir, va ser molt interessant, no?, també perquè el fet que fos una mica difícil també
comunicar-se, no?, va quedar com molt, es va demostrar molt que a través del joc, encara que no hi hagi comunicació, igualment pots jugar, no?, diguem-ne, és que va ser molt guai, va ser molt interessant.
Sí, amb el que fem, sí, com fem el cau, que hem de lleure, ens hem, bueno, transmetem uns valors, doncs això està aquí i és a tot arreu, vull dir, i a més va haver-hi això, aquesta reciprocitat, i com deia bé la Ruiz, quan vam anar a pintar a l'escola, no era nosaltres
que vam venir amb la idea ja establert de què volíem fer, sinó que van ser ells, que ens va deien, volem això, volem tal, com ho podem fer, i entre
tant ells com nosaltres fèiem que sortís una idea de la més enricadora possible. Clar, perquè ja estàveu amb també joves de la vostra edat, o era, en aquest cas eren nens i vosaltres
éreu, doncs, d'una altra generació, per entendre'ns? Eren, bé, eren més petits que nosaltres, eh? Sí, bàsicament, la franja d'edat més, amb més nens érem
petits, petits. Sí, perquè els altres, bé, no estaven a l'escola, estaven allà a fora, amb el grupet d'amics, amb els motos, més de curiositat, no?
Sí, sí, estaven. Clar, i parlàveu amb francès, o parlàveu, realment intentàveu fer-vos entendre, perquè el francès sí que el dominen, no, suposo, ells?
No sé vosaltres si el porteu bé, el francès. Bueno, així, així, no ens faria dir.
No, suposo, vam anar per aquí, o sigui, veníem d'aquí amb el vocabulari bàsic, no?, amb la gramàtica bàsica, i allà ens vam defensar, però Déu-n'hi-do, bueno, ens vam defensar prou bé.
Vau fer entendre, no? Sí, sí, jo crec que, o sigui, entendre'l és mínimament fàcil, si el tens una mica així, és conegut per tu, i parlar ja, doncs, amb els gestos i amb el que saps, amb les mirades.
Sí, però el que sí que és, també, sobretot els nens petits, els nens petits i tal, parlen molt d'hiola, que és la monodialecte d'allà, i, bueno, al final ens vam aprendre unes quantes paraules de diola, i, mira, una cosa més que ens emportem.
Clar, per què deu triar anar al Senegal?
Uau, doncs, és que, bueno, va ser per, per un principi va ser per la Xènia, la força d'una sonrisa, que va contactar amb, bueno, amb la Ruiz, sobretot.
Al principi va començar una mica d'idea, vam estar xerrant amb ella, volíem iniciar un projecte, però, bueno, al final, per coses vàries, el que sigui, nosaltres tampoc vam acabar de veure-ho clar, doncs, bueno, vam decidir fer un altre tipus de cosa,
però, tot i així, doncs, bé, ja teníem la idea del Senegal al cap, i vam, bueno, el contactar amb el Joan Ramon, també, que ha sigut el nostre contacte vinculant entre Senegal,
Sílil i nosaltres, doncs, bueno, al final vam seguir amb la idea del Senegal, i va canviar el projecte, però no al lloc, llavors, bueno.
Sí, sí.
I us esperàveu el que, com ha estat el projecte, o sigui, quan estàveu preparant-lo des d'aquí, o realment un cop allà, doncs, va canviar molt el que teníeu al cap?
A veure, és que la idea d'aquest projecte era molt vivencial, o sigui, no era, en un principi, quan anàvem amb la Xènia, amb la Força d'una Somria,
sí que era més anar allà a fer una, bueno, una sèrie de coses en un orfenat i en una casa d'acollida, i després, quan vam canviar d'opció, era per una cosa més vivencial,
sí que fèiem el tema a l'escola, però era més empapar-nos de, bueno, de sabers i de la cultura d'allà i per conèixer.
I quan vam arribar allà, jo crec que, bueno, jo m'esperava el que vam trobar, vull dir, és que era més...
A veure, s'ha de dir que som molt improvisats allà, que a la mínima et diuen, ara no es pot fer això o això sí,
i som molt calmats, i el temps, comparat a que anem sempre estressats en una vall, som molt planificats,
ells són molt més al contrari, cosa que també agrada, i, bueno, és...
Sí, no? I de fet, d'adaptar-se al seu ritme també era guai una part més de l'aprenentatge.
Clar. Més bé, ho està 20 dies, no? Vull dir, que és bastant de temps.
Déu-n'hi-dos, sí, sí. Bastants. Va donar molt de sí.
Amb què us quedeu de tota aquesta experiència?
Què és el que... Si seu ara, doncs, ara que més han passat uns quants mesos, i mireu enrere,
amb què és el que més us va agradar o us va sorprendre?
Bé, primer de tot, l'hospitalitat de la gent. Vull dir, perquè ens van tractar superbé,
vull dir, érem, clar, érem la gracieta del poble, perquè estàvem nosaltres, i a més un grup tan gran.
La gent ens deixava entrar a casa seva, veniu, agafeu, mireu, tal, juga amb el meu nen, agafa'l...
Vull dir, estàvem molt... Ens convidem a menjar, vull dir...
Estaven molt contents que estiguéssim, o, bueno, això ens ho van transmetre, i a part d'això també,
bueno, ens en portem molt rituals. Vull dir, vam, justament vam coincidir amb un ritual de pas d'infant adult,
que fan... Cada 30 anys. Cada 30 anys, i no va ser ni el nostre poble, va ser el poble del costat, amb l'homp,
i, bueno, espectacular, uns vestits, o sigui, com anaven ells disfasats, els valls que feien, els ritmes,
amb el paper... També veure la diferència entre el paper de l'home, el paper de la dona, dins del ritual...
És que, qualsevol cosa... Va ser fantàstic.
Vull dir, és una... Bueno, és que aquest ritual jo crec que va ser una cosa que, bueno, és que inesperat per nosaltres,
perquè, vull dir, coincidir... O sigui, no era el ritual en si, sinó, diguéssim, que era com la festa de benvinguda
abans de fer el ritual. Però... Veure-ho, és que... Quanta gent... Quants colors... I, bueno, és que feien unes coses que aquí
ho tenim, però, bueno, de diferent manera, perquè la cultura és diferent. Aquí tenim també moltes tradicions,
però és que ens vam quedar sorpresos. Vull dir, és que jo crec que és una cosa que mai oblidarem, però és que segur.
Vull dir, no ens esperàvem que fos així. I el paisatge. El paisatge és preciós. Els arbres són...
Segurament és diferent del que, a vegades, quan pensem en Senegal, pensem en Àfrica,
no ens imaginem una cosa diferent del que, en realitat, segons l'estació, també en què es va, eh?
Sí, clar. Bueno, sí, és que... Sí, jo m'ho imaginava com molt sec. Bueno, no ho sé, sí, jo anàvem amb la impressió de veure
molt sec. I estava molt. Ple d'arbres gegants, amb unes arrels precioses, que feien unes formes, ple de mangos...
Bueno, és que era això, superfundós. Sí, després tenies, potser sí que estava tot ple de... O sigui, era com tenia...
potser unes palmeres, després aquí, bueno, uns baobabs, uns arbres amb unes arrels que...
D'aquestes arrels feien les canoes, vull dir, perquè hi havia arrels que estaven perfectes, vull dir, per fer canoes.
I després, més enllà, trobaves potser una esplanada molt més seca, quan nosaltres estàvem localitzats en lloc que teníem
a una part tot frondós i a l'altra que hi havia un comú... hi havia el riu que ens anàvem a banyar, era tot molt més sec i no hi havia tanta vegetació.
Però és que és un contrast de... de... de bones sensacions i de paisatges.
Us heu quedat amb ganes de tornar-hi?
Sí, però potser de diferent. Bueno, això cadascú és més personal, no ho suposo.
De diferent manera. Jo si ho faig, de diferent manera, suposo, i amb menys gent, poder.
Fent una ruta... Exacte, fent una mica més de ruta. Moure'm ells per tot el país, anar a la ciutat, anar al poble,
perquè jo crec que també és molt diferent.
Clar, aquí veu fer una immersió, no?, concreta, amb un poble.
Clar, dins d'un poble, però segurament vas a la ciutat... Almenys quan vam passar cap a Gàmbia,
perquè anàvem a l'aeroport de Gàmbia, que vam haver de creuar la ciutat, ja es veien coses molt diferents,
llavors jo crec que potser si haguéssim fet una ruta, no?, haguéssim vist més coses, no, tot i així.
Vull dir, la ciutat és diferent, això sí. Però clar, nosaltres estem en un poble de pocs habitants, genial,
que estàvem calmats i...
A l'exposició, què veurem? Perquè ara hem anat tardant molt de l'experiència,
però a l'exposició, què és el que s'hi podrà trobar la gent?
Perquè no us tindran a vosaltres explicant el que expliqueu ara, que és superinteressant, eh?
Vull dir, llavors s'hauran de fer la idea, no?, a través de les imatges, no?
Ja, primer de tot, hi ha un recull fotogràfic, no?, que hem intentat plasmar una mica cada...
Tema, que ens agrada més.
Sí, que ens agrada més, per temes, no?, una mica gastronomia, plantes medicinals, entorn...
Entorn, estil de vida, l'escola també.
L'escola i els ritualss.
Els ritualss, sí.
Vull dir, o sigui, encara tenim, o sigui, tenim potser mil fotos, hem hagut d'escollir una petita quantitat,
hi ha unes 40-50 fotos, que estan molt bé i són precioses, realment, totes les hem fet nosaltres,
i és això, hi ha petites explicacions segons cada ítem,
i, bueno, lògicament esteu encara convidats a assistir i a veure el que va...
Més que el que vam fer, també el que vam veure amb els nostres ulls,
i veure una mica més, i conèixer Senegal des de la nostra experiència.
Doncs es pot veure aquesta exposició, com deieu, fins al 31 de gener, al cim de Can Genasta.
Avui n'hem volgut parlar amb dues de les persones que han format part d'aquesta expedició,
podríem dir-ho així, del cau, amb la Júlia Jaumot i la Júlia Rodiazúa.
Moltes gràcies a les dues.
Molt bé, moltes gràcies.
Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia.
Bon dia.
I el que fem ara, quan passa un minut de dos quarts de dotze,
és connectar directament amb l'Institut de Sant Just,
perquè ensenem que els tenim ja preparats a punt per fer un posem-li veu més.
És aquesta secció que fan els alumnes del taller de ràdio cada setmana,
que de divendres els tenim ja a punt.
Avui, a més a més, sabem que faran un debat.
Sí, moltes gràcies.
Sí, moltes gràcies.
Estem mirant de fer aquesta connexió
amb l'Institut de Sant Just,
amb els alumnes del taller de ràdio.
A veure si podem aconseguir-ho.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva,
perquè tothom ho sàpiga.
Sant Just, desvíeu-ho.
Màu, ensenem, m'heu-hi-véu.
Màu, ensenem, m'heu-hi-véu.
Màu, ensenem, m'heu-hi-véu.
Bona nit.
Bona nit.
I benvinguts a Posem-li Beu, avui també un programa molt especial i diferent,
ja que hem convidat a tres de nostres professors perquè parlin amb nosaltres sobre el sistema educatiu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
L'Alexandra Martín.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
començar l'escola concertada
i vaig estar molts anys treballant a l'escola concertada
fins que fa uns quants em vaig passar
a l'educació pública
llavors jo tinc experiència en els dos tipus
d'ensenyament
jo també, i fins i tot més
perquè tinc escola privada, completament privada
escola concertada
després vaig entrar a una escola pública
un institut públic però municipal
i després a l'institut públic del Departament d'Ensenyament
jo porto 20 anys treballant a l'ensenyament
i sempre a la pública
en centres diferents del Baix Llobregat
Sí, jo també sóc professora d'educació pública
des de fa 10 anys
i també aquí al Baix Llobregat
El passat dimecres 18
es va convocar una vaga per a professorat
quins punts es tractaven
i què penseu al respecte?
Bueno, jo el que sé de la vaga
és que hi havia diferents
hi havia una controvèrsia
no estava convocada per tots els sectors
i llavors
es funcionaran, jo crec que era el debat dels pressupostos
que es reunien
Intentaven, sí
el revertir les retallades que s'havien fet en l'educació
ara que diuen que el sistema
i que la crisi sembla que és un miratge del passat
Sí, lluitar també per recuperar una mica
les coses que hem anat perdent en aquests últims anys
Sí, per exemple
el tema dels recursos econòmics que es destinen a l'educació
no arriben al 3% del PIB
i sempre parlant que haurien d'arribar al 6%
però bé, després sí
això no arriba mai
i totes les retallades que estem parlant
és important també destacar que no només a secundària
sinó que també a les universitats
que les matrícules de les universitats estan augmentant
per tant, moltíssim
i cada vegada el tema va encarint-se molt
i l'accés a l'educació superior
és cada vegada més difícil per als estudiants
com abans no...
Clar, clar, i sobretot els estudiants amb menys recursos
per tant això va en contra de la igualtat d'oportunitats
Sí, és molt important
després una de les altres coses que reivindiquem
és el tema de...
nosaltres aquí estem treballant
i quan falta algun professor
quan falta algun professor
sempre hem estat demanant que
des del dia 1 sigui substituït
nosaltres ens trobem amb els casos
que falta algun professor
ja sigui per una baixa per malaltia
per una baixa de paternitat o maternitat
o per una operació que sigui programada
el sistema no ens envia ningú
fins passats gairebé 10 dies
Sí, dues setmanes
Dues setmanes, sí, sí
Dues setmanes que aquí estem sense professor
i que són els professors que estan de guàrdia
que han de substituir
evidentment en una disciplina que no és la seva
i els nens, diguem que
apreven un ensenyament molt pitjor
Clar, per exemple
ens hem trobat tots
que falta professor de francès
Clar, el professor de francès potser
potser falta una setmana
hi ha per molts deures que deixen els alumnes
aquests deures han de ser corregits
o ha de fer classe
i et trobes en què
hi ha alumnes que porten 15 dies
sense fer classe de francès
quan torna el professor
han de recuperar tot això
tot això
l'alumne ho pateix molt
el nostre sistema hauria de ser cobert
des del primer dia
no hi ha una altra solució per a aquest tema
i a més que hi ha moltes baixes
que són problemables
que sabem
amb anticipació
que seran baixes
Sí, sí
Per tant, seria molt fàcil de suplir
el que passa que
l'estalvi de diners
té un impacte molt sensible
en l'educació
Sí, sempre intenten estalviar-se
el màxim de diners possibles
Si s'estalvien una setmana
o 10 dies
de pagar un professor
doncs això
que s'emporten
Parlem ara del sistema educatiu
el qual últimament
està sent molt analitzat
Nosaltres, com a estudiants
pensem que l'escola
ens ha de preparar
per la vida real
ja que en pocs anys
ens haurem d'enfrontar a ella
però
vosaltres creieu realment
que aquest sistema educatiu