Fins demà!
I abans de res, enhorabona per tot aquest palmarès que tens, que ara entrarem punt per punt.
Abans de res, t'hem de preguntar d'on surt aquesta vocació de córrer, de fer triatlons, de fer aquatlons, en fi, tota aquesta vessant més esportiva, d'on et ve?
Bé, doncs, molta gent es sobta perquè realment no vinc de cap esport relacionat amb el triatló.
Jo era gimnasta, també havia fet hípica i, bé, vaig estar-hi molts anys, des dels 3 anys jo havia fet gimnàstica, també a un nivell una mica com competitiu.
però m'hi vaig cansar perquè, bé, és un esport molt dur i per una nena petita a vegades és difícil de portar i vaig buscar alguna cosa totalment diferent, alguna cosa que canviés.
I, bé, doncs, la meva cosina en aquell moment feia triatló, era un moment en el qual ara tothom coneix el triatló, tothom sap el que és, però quan jo vaig començar, doncs, tu deies, sí, soc triatleta
i la gent et preguntava, què és això del triatló? Doncs, en aquell moment, clar, jo no sabia què era el triatló ni res d'això i la meva cosina em va dir, ei, què tal si ho proves?
I, bé, doncs, ho vaig provar, em va agradar, vam començar, inclús vam muntar un club de triatló i, bé, anar fent, i anar fent passets petits fins a arribar aquí.
Com s'explica un triatló? Ara sí que tothom sap què és exactament un triatló, però en què consisteix?
Bé, doncs, un triatló són tres proves consecutives, en les quals primer es neda, després surts de l'aigua i directament fas una transició, que nosaltres li diem la T1, per pujar ràpidament a la bici.
I després fas tot un segment de bici, de diferents distàncies, segons la distància en què estiguis competint, després baixes de la bici, tot just baixar, fas una segona transició per posar-te a córrer.
Val, per tant, aigua, córrer i bicicleta.
Correcte.
Són els teus punts forts, també.
Sí, sí, sí.
Entenc que els tres, o hi ha algun que potenciïs més?
Bueno, la natació la porto una mica més fluixa, sempre m'ha costat nedar, sobretot perquè és un esport que, si no treballes des de petit, és molt complicat agafar-lo i és un esport que necessita molta tècnica.
Llavors, sempre m'ha costat una mica més, però bueno, ara ho estem millorant molt, també estic al centre del rendiment i des d'allà m'estan ajudant molt amb biomecànica i coses d'aquestes a intentar millorar perquè, bueno, a nivell internacional, sobretot, s'ha de nedar.
Si no surts al davant, ja no hi ets.
Està clar.
Tot plegat, imagino, barrejat amb estudis.
Correcte. Sí, sí. Estudio Biomedicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, aquest és el meu primer any.
I bé, bé, bueno, és una mica difícil compaginar-ho tot perquè entreno moltes hores al dia i, clar, Biomedicina requereix moltes hores i llegir molt, estudiar molt, molt de laboratori.
Llavors, bueno, és una mica complicat, però ho anem traient com podem.
I com ho compagines exactament? És a dir, les hores, quantes hores dediques a entrenar i després també estudiar?
Sí, bueno, no he agafat totes les assignatures perquè des del centre del rendiment em van demanar, bueno, em van proposar de no fer-ho, sobretot perquè seria impossible.
A nivell d'hores, 24 hores al dia, dormir les hores que necessitem els esportistes, menjar, cuidar-se i entrenar, era impossible.
Bueno, i tenir una mica de vida social, no?, si pots.
Sí, bueno, això és una mica complicat, eh, tot i agafant-se poques assignatures és una cosa que em costa molt.
I, bueno, vaig agafar tres assignatures de cinc i llavors pel matí em dedico sobretot a entrenar, inclús em desperto d'hora, intento posar-me a estudiar també una mica per no deixar-m'ho molt de banda.
Després, a partir del migdia, migdia tarda, vaig a classe, excepte els dies que tenim laboratori, que llavors he d'entrenar molt d'hora al matí, després vaig a classe a les 9, fem laboratori, surto, entreno i tornem una altra vegada a classe a la tarda.
Déu-n'hi-do, és a dir, la teva jornada quantes hores dura?
És molt llarga, sovint em desperto a les 7 del matí, més o menys, i acabo, sempre procuro acabar com a molt tard, a les 11 he de ser al llit, perquè hem de respectar les hores de son, som molt estrictes en això.
Clar, clar, clar, imagino. Amb la Covid, què us ha passat a tenir vida d'entrenaments, de dedicació, de tenir els espais també per entrenar?
Bé, doncs, al principi la Covid va ser molt complicat. La veritat és que us recordo com una època que, bé, molta incertesa, sobretot, de què anava a passar, quan tornaríem a competir, qui podria sortir primer, quins països es posarien a entrenar ràpid...
Al final, quan competeixes a nivell internacional, cada país té les seves normes i hi ha uns que començaran a entrenar abans i estaran més forts que tu...
Llavors, realment, era una mica preocupant, la situació, a més, el no poder nedar, quan fa uns dies que no nedes ja ho comences a notar, i vam estar molts dies tancats a casa, llavors, va costar bastant.
Després, recordo que vam poder... ens van obrir els esportistes perquè poguéssim entrenar, però en aquell moment jo no tenia el certificat.
Llavors, em vaig haver de buscar molt la vida, sempre dintre de la legalitat, em vaig haver de buscar molt la vida, però, bé, més o menys...
Després ens van tornar a deixar entrar al cor una altra vegada.
Va ser molt complicat perquè havíem de reduir molt les nostres... el nostre grup bombolla, diguem-ne.
Vull dir, tot i tant ítems per quedar amb gent, no em deixaven quedar amb gent perquè al car també hi havia les persones que anaven a competir a les Olimpiades.
Llavors, tu, com a esportista, tenies la responsabilitat, no només teva, de cara al teu grup d'entrenament, de no agafar la Covid,
sinó també de cara a la gent que estava entrenant allà per unes Olimpiades.
Llavors, va ser una època una mica difícil, sobretot a nivell d'amistats.
Clar, clar, clar, imagino.
A nivell de temporada, és a dir, quan va començar el setembre, agafem aquesta última temporada,
quins objectius et marcaves o quina era la teva fita d'aquest 2021-2022?
Bé, sempre seiem a principi de temporada, quan surten els criteris,
sempre seiem amb el meu entrenador, en Jordi García, a mirar-nos una mica el, com diguem-ne, el panorama.
Tot i que ara amb la Covid és una mica difícil perquè canvien proves, les avancen, les anulen...
Llavors, bueno, intentem mirar una mica què és el que farem.
Com a objectiu principal, ens vam posar, sobretot, aconseguir entrar a l'europeu i fer una bona posició,
i també aconseguir entrar en el mundial de la meva categoria, els dos.
Aquests eren els dos objectius principals.
Objectius complers?
Sí, complers.
Objectius complers.
Bé, explica'ns una mica l'europeu i del mundial.
Bé, l'europeu vaig passar bastant malament perquè se'n va juntar amb la selectivitat,
també estava competint abans de la selectivitat i, bueno,
soc una persona que m'agrada molt treure bones notes i se'n va fer una mica complicat
perquè poder estudiar per la selectivitat, poder entrenar a tope per just acabar la selectivitat,
el dia següent estava agafant un avió per marxar cap a Ústria, que és on es feia l'europeu,
va ser una mica complicat.
Llavors, bueno, no vaig obtenir el resultat que esperava, sincerament.
Jo esperava més de mi, però a vegades les coses se t'ajunten i és una mica difícil també el cos.
A vegades reacciona d'una manera i a vegades d'una altra.
Vull dir, en el cas dels esportistes això ho notem molt.
Per sort vaig aconseguir fer la 12, vaig millorar el resultat que portava de l'any anterior,
per tant, bueno, vam decidir tirar endavant perquè al final és una carrera com una altra
i, bueno, has de seguir.
Aquest en quant a l'europeu?
En quant a l'europeu, sí.
I després tenim també el mundial, que entenc que a nivell categoria és més top, no?
Correcte.
És més important?
Sí, bueno, és com el màxim d'any que pots arribar quan a la teva categoria júnior.
És el màxim nivell que pots assumir i, bueno, el mundial sí que va anar molt millor.
També vaig preparar-ho molt, ens vam centrar moltíssim en aquesta competició
i, bueno, doncs al final vaig aconseguir una quarta posició.
la veritat és que la vaig lluitar molt, va ser una carrera molt dura, el circuit era molt exigent
i fins a l'últim moment es va fer un grup molt gran amb bici, no se sabia molt bé què no va passar,
però, bé, va ser una carrera molt divertida, molt maca, però també molt i molt dura.
Quarta del món.
Sí, sí.
Com senta dir-ho.
Ostres.
A veure, és que es diu molt fàcil, no?
Sí, bueno, sobretot, una vegada passes la línia de meta i veus, ostres, quarta, quarta del món júnior, penses.
Jo vaig pensar en tota la gent que m'havia ajudat, entrenadors, amics, tinc molts amics que m'ajuden sempre,
també físios, nutricionistes, tot de gent, i també penses, ostres,
i aquella nena que començava fa vuit anys al triatló ha arribat fins aquí.
Vull dir, si a mi m'arribessis a dir en aquell moment que arribaria tan lluny, ostres, no m'hagués pensat mai la veritat.
No t'ho haguéss cregut massa.
I com ho veuen els teus amics cercles propers, perquè no és, diguéssim, massa habitual, no?,
que amb la teva edat normalment estudies o tens altres activitats.
Toques la guitarra, no?, jugues el que sigui, però normalment es concentra en una activitat,
però en el teu cas, com explicaves al principi, són moltes hores d'edicació.
que dins del teu cercle d'amics, amigues, suposo que al final acaben sent els mateixos
amb els que acabes compartint el dia a dia.
Correcte.
Llavors sí que t'entenen, no?, entenen el teu ritme de vida.
Sí, sí, sí, de fet, és que arriba un moment que no pots tenir més amistats
que no siguin aquelles amb les que et veuràs per entrenar,
perquè jo al final, la meva vida, el meu dia a dia es basa a entrenar, a estudiar,
entrenar, a estudiar.
Per tant, és que al final acabes tenint els amics amb els quals entrenes,
perquè són les úniques persones que pots veure.
Clar. I a nivell d'exigència, comentaves el tema d'aquest és molt exigent,
també en tema d'estudi.
Això, primer ve l'esport i després ve l'estudi,
o ja és una cosa teva 100% al nivell aquest de competitivitat,
o almenys de donar el millor de tu?
A veure, l'esport amb el pas del temps ha anat agafant molta importància a la meva vida.
De fet, ho he de dir, tot gira al voltant de l'esport,
hi ha moltes coses que m'ha aportat l'esport,
però els estudis no es poden deixar mai,
perquè mai saps què et pot passar, mai saps on estaràs demà.
Llavors, per mi és molt important estudiar,
tenir una bona carrera,
vaig aconseguir al final treure matrícula d'honor al batxillerat també,
i, bueno, jo intento portar-ho a parts iguals.
A vegades és una mica difícil,
hi ha èpoques de temporada que has de tirar més cap a l'esport,
altres que has de tirar més cap als estudis,
però en general intento donar-li uns 50-50.
Clar, s'ha de fer una mica balança, no?
Sí.
Tot i això, enhorabona per les notes,
vull dir, a veure, no són cinc pelats,
estàs dient una matrícula d'honor, mare de Déu.
T'has de moure molt, imagino,
perquè has d'anar als Mundials, a l'Europeu.
Tenia punta per aquí també, m'havies comentat abans,
que havies anat també a la Copa Europa de Silver Lake, a Sèrbia.
Tot això implica molts moviments, molts viatges,
moure't, estadies fora, no?
Això com es porta?
És bastant difícil, la veritat, sobretot...
Entenc que vas acompanyada, imagino,
no sé si entrenador, entrenadora o tècnics,
i sola, sola no hi vas.
No, anem amb la selecció espanyola,
tenim un equip i anem amb els tècnics
i amb els altres atletes que hi han de competir.
Però sí, en quant al que deies de com es porta,
realment és molt complicat,
sobretot a l'hora dels estudis,
perquè ara a la universitat ja no ens fan classes online,
si no som aquí, o qualsevol cosa,
llavors has de demanar els apunts,
has de portar-ho tot el dia,
i has de ser molt organitzat.
Si no ets una persona organitzada,
jo crec que és molt difícil de treure-ho.
Sí, precisament t'anar a preguntar
com s'ha de ser o què s'ha de tenir
per poder dur una vida com la que dus tu.
És un estil de vida molt exigent, la veritat.
Jo crec que les característiques principals
que has de tenir és que has de ser una persona molt centrada,
has de tenir les idees molt clares,
cap on vols anar,
què és el que vols aconseguir,
i després has de treballar moltíssim.
Has de saber que serà dur,
que costarà,
i que hi haurà moments bons i moments dolents,
però has de ser persistent
i has d'estar sempre allà treballant.
I moralment?
És complicat, hi ha coses complicades.
A mi m'agradaria estar més amb la meva família,
m'agradaria dedicar més temps als amics,
m'agradaria fer moltes coses,
inclús a vegades tenir una mica de temps lliure per mi,
que no fos estar entrenant,
perquè realment jo quan surto amb bici
estic tenint temps per mi,
perquè estic fent alguna cosa que m'agrada.
Però a vegades sí que m'agradaria
com tenir un moment per mi.
I això, hi ha èpoques de la temporada
que no ho tens durant un temps bastant llarg,
i costa.
Costa més, però compensa.
Compensa.
L'entre el part, no?
Diguéssim, una esportiva, competició...
Sobretot quan veus que les coses surten,
que les carreres surten, els resultats...
Llavors dius, bueno, com a mínim,
m'ho estic deixant tot,
però val la pena.
I això ajuda molt.
ens hem oblidat,
n'hi ha moltes més de, diguéssim,
de posicions, de trofeus,
de campionats,
però tinc a punt a partir també
el campionat d'Espanya,
que vas fer una primera posició.
Sí, he aconseguit aquest any.
En dues categories, a més.
Sí, sí.
Si no ho dic malament.
He aconseguit aquest any...
Bueno, he aconseguit aquest any
fer campiona d'Espanya,
tant de duatlor com de triatlor,
de la meva categoria,
revalidant així el títol
de campiona d'Espanya triatlor
que ja portava l'any anterior,
l'any de la Covid.
Sí, sí.
Per tant, uau.
També...
El faci d'això.
Sí, sí.
També, a més, aquest any
vaig anar a l'Europeu de Quatlor.
Vaig aconseguir una tercera posició.
O sigui que si fem un balanç
d'aquesta temporada,
la veritat és que molt bé,
a part d'altres competicions,
Copes d'Europa Elit,
que ja no són la meva categoria,
que també han anat molt bé.
I n'hi ha d'altres que també
aneu, diguéssim, en grup,
o representeu autonomies, no?
Com és el campionat d'Espanya,
que representeu a Catalunya.
Correcte.
Que puntúes tu individual i també com a grup.
També, sí.
I en aquesta ocasió,
que crec que ha estat l'última,
que vas publicar també al teu Instagram,
a Jaen,
en aquesta ocasió com va anar?
Bé,
la veritat és que és una prova que jo,
per temporades aquest any,
la temporada de cross o campo a través,
que se li diu a vegades,
no m'ha coincidit molt amb la meva de triatló.
Llavors no ho he pogut preparar com m'hagués agradat,
però,
bé,
sabent l'estat de forma en què hi anava,
que estic en pretemporada,
i,
bé,
anava a fer el que pogués,
doncs vaig fer una desena de posició
i la veritat és que prou bé,
prou bé.
Sobretot estic contenta
perquè vaig ajudar a puntuar a Catalunya
i vam poder revalidar el títol
de Campiones d'Espanya per autonomies,
que havíem aconseguit l'any anterior a Getafe.
Déu-n'hi-do.
A nivell,
per exemple,
més local,
anem a centrar-nos una mica
en el Club d'Atletisme de Sant Just,
que si no ets venant a caminar,
també hi formes part.
I tant, sí, sí.
I estàs des de fa uns quants anys, també.
Sí,
jo crec que 3-4 anys,
tranquil·lament,
segur.
I amb el club,
exactament,
el lligam que tens,
també és competició a través del club
o representant el club?
Sí,
jo represento...
Bé,
ara,
amb això que hem anat millorant,
bé,
hem pujat una miqueta el punt
en el triatló,
he hagut de deixar l'atletisme
una mica de banda
i em sap molt greu,
la veritat,
perquè a mi m'agrada moltíssim
competir tant en pista,
com en cross,
però bé,
hi ha un moment
que no es pot portar tot,
s'ha de triar.
però sí que és veritat
que en tot el que puc
els ajudo
i això,
ara fa poc,
vam tenir
campionat de Catalunya
de pista coberta absolut
i vaig anar també
a col·laborar,
vam poder fer
una medalla de bronza
que vam fer bronza
de la categoria B.
I en quant alimentació
et volia preguntar?
Ostres,
si aquest és un tema molt...
Has dit dietista,
etcètera,
etcètera.
Molt important
en els esportistes,
hi ha molta gent
que fa esport
i no ho cuida
i realment
és una de les bases
perquè som el que mengem,
no?,
moltes vegades es diu
i és una cosa que
ens cuiden moltíssim,
no només alimentació,
també suplementació.
Bé,
doncs,
ens fan moltes
antropometries
per...
A veure,
explica-ho.
Són una prova
que serveix
per veure
el tant percent
de greix,
tant percent
de múscul,
també per saber
més o menys
com estàs
d'estat de forma
i a partir d'aquí,
doncs,
ens regulen
una mica
el que hem de menjar
en cada moment
de la temporada
i jo tinc uns menys
que em fa
la meva nutricionista
del CAR,
que és el centre
del rendiment
i, bueno,
els he de seguir.
Tot i això,
no són menys
molt i molt estrictes,
tot s'ha de dir,
ens donen
una mica de vidilla,
diguem-ne,
perquè al final
has d'estar bé
però també
t'has de permetre
alguns luxes
perquè,
si no,
mentalment
és veritat
que costa molt.
Clar,
unes crispetes
veient una pel·lícula...
La pizza dels divendres.
No, exacte,
una xocolatina
en algun dia
que et vingui més de gust,
això no,
t'ho has de poder permetre.
Això,
quan volem
ho fem,
la veritat.
A més,
amb les hores
que entrenem
ja es crema.
Exacte,
i t'acostumes
ràpid o fàcil
a menjar
a través
de menys?
És a dir,
menys ja
que et venen
dissenyats,
clar.
Sí,
al principi
sí que em va costar,
no era una noia
que mengés
molta verdura,
tot s'ha de dir,
quan era petita,
però amb el pas dels anys,
ja fa quatre anys
que soc al CAR
i he après a menjar
moltíssim,
de fet ara
m'encanta la verdura
i sí,
ja m'estic adaptant.
No és difícil,
ja t'intenten ajudar.
Si no t'agrada això,
intenten no posar-t'ho,
suplir-ho amb una altra cosa,
jo crec que
t'acostumes bé.
I aquí ja també
hi ha part
d'aquesta força
de voluntat
que deies abans,
ser organitzat
i una mica metòdic,
no?
Sí,
perquè, clar,
ells et fiquen al menú,
però si tu no vols
complir-ho,
no compleixes
i ja està.
Però aquí
has de saber
què és el que vols
i has de saber
que ara mateix
en el triatló
vaig llegir l'altre dia
una entrevista
a un triatleta
molt reconegut
que deia
és que el triatló
ja no s'ha d'estar
al 100%,
ara s'ha d'estar
al 200%
per competir
perquè ha pujat
moltíssim al nivell
i ja no hi ha
molt bones
i qualsevol detall
a nivell internacional
compta
i l'alimentació
és una part
molt i molt important.
Clar,
i si no juguen
seguint contra teva.
Si tu no cuides el teu cos
tampoc no t'estàs a donar
a tu mateix, no?
Al final,
quien come resiste
com diu el meu entrenador
i s'ha de menjar bé,
sí, sí.
I a nivell físic
és a dir,
el cos,
clar,
jove a temps i 8 anys
diguéssim que el cos
encara està en procés
d'acabar de fer-se,
no?
Clar,
físicament
és a dir,
hi ha algun impediment
o hi ha algun aspecte
que hagi de mirar,
de controlar,
de vigilar
o a nivell hormonal?
Bé,
ens porten molt controlats,
també ens fan moltes analítiques
sobretot per veure
en èpoques de més volum
que no se'ns baixi el ferro
o coses d'aquestes
perquè sent noies
i sent així joves
que, bueno,
estàs en aquesta edat
que el cos està canviant,
doncs,
és possible
que et baixi el ferro,
que agafis anèmia,
qualsevol cosa
i la veritat és
que ens ho controlen molt.
Jo,
personalment,
no tinc cap impediment
i això,
amb l'ajuda dels metges
i tal,
a la que veus
que alguna cosa comença a fallar,
ràpidament s'actua
i intentem neutralitzar-ho.
Clar,
i a nivell físic,
quan tu comences a veure
que el teu cos canvia,
perquè clar,
vulguis o no,
tot aquest muscle,
tota aquesta força que tens,
tot això es tradueix
físicament al teu cos.
Quan comences a veure
que canvia,
t'agrada?
Bé,
la veritat és que
sempre ha sigut així,
per tant,
és una cosa
a la que estic acostumada.
Jo,
des que tinc consciència,
soc esportista
i
és una cosa
que ve amb mi,
saps?
No em ve de nou.
És ADN.
Sí.
Jo crec que sí.
És genètica, no?
Una miqueta.
D'una manera.
I en tema femení-masculí,
és a dir,
competicions,
no sé si mixtes
o femenines
i masculines,
trobes que la dona
està en el mateix nivell
o les noies,
les joves,
estan al mateix nivell
que les competicions
masculines,
no a nivell de rendiment,
em refereixo
que es competeixi
amb el mateix nivell
en tots els sentits.
Doncs,
com a mínim,
en el meu món,
que és el món del triatló,
jo no noto
que hi hagi
cap diferència de gènere
ni res d'això.
La veritat és que
les noies
fan les seves competicions
i se'ls valora tot
i se'ls donen
les mateixes oportunitats
que els homes.
O sigui,
dintre del triatló
jo no he trobat mai
cap problema
ni m'han posat
cap impediment
per ser dona
ni res semblant.
I ara que t'has marcat,
abans et preguntava
el tema dels objectius,
aquest any ens comentaves
el tema de l'Europeu
i el Mundial,
els tens assolits
i ara què més?
Bé, doncs ara aquest any,
mira, tot just avui
sortien els criteris
i hem estat mirant
una mica les dates,
intentarem...
Ara què són els criteris?
Els criteris són,
bé,
com les competicions
que serveixen
per classificar-se
per les competicions
més importants.
com el calendari...
Sí,
com hi ha una sèrie
de competicions
en les quals tu vas
i has de fer tal posició
si vols anar
a la competició
més important.
Llavors aquest any
ens hem marcat
una altra vegada
tornar a l'Europeu
de Junior,
que ja és el meu últim
en Junior,
a veure si per fi
surt alguna cosa
a l'Europeu
i després una altra vegada
al Mundial.
A més d'alguna competició
intentaré fer
algun relleu mixt
amb la selecció espanyola
i, bueno,
veurem a veure també
aquest any
el cicle olímpic
de cara a 2024
si podem fer alguna competició.
Estem allà, ja.
Ara comentaves
que és l'últim de Junior,
el següent pas,
és a dir,
la següent categoria
per edat
quina serà la que et tocarà?
Sub-23.
Sub-23?
Sí.
Això entenc que et durarà
fins que et facis els 23,
als 24
i entraràs a la següent categoria.
Correcte.
Sí, sí.
Jocs olímpics.
Has mencionat que en el CAR
també entrenes
amb altres persones
que s'estan entrenant
també pels Jocs olímpics.
Ho tens en la ment
per algun objectiu,
no sé si ara,
però d'aquí uns anys,
o que t'agradaria anar allà?
Bueno...
Passar-hi en algun moment
de la teva vida.
Quin esportista
no ha somiat
en ser olímpic
si el seu esport
és un esport
que es practica
a les olimpiades, no?
La veritat és que
és una cosa
que sempre m'ha fascinat
anar a unes olimpiades
és el màxim
al que es pot arribar,
jo crec.
I ho estic treballant.
De fet,
bueno,
estem treballant
de cara a les pròximes
a veure què pot passar,
però encara sóc una mica jove,
per tant,
no sabem molt bé...
Tot dependrà, no?
De com vagin les temporades,
del meu rendiment...
Però sí, sí, home,
unes olimpiades
sempre són un objectiu
i sempre estan allà
i si no és 2024,
doncs serà 2028
i lluitarem
per aconseguir-ho, sí, sí.
I a nivell psicològic,
per anar acabant,
Helena,
tens també persones
que t'ajuden,
et recolzen o et guien,
per exemple,
en aquest camí
d'anem cap a Jocs Olímpics
24 o 28,
ja veurem,
però tens persones
que et coach,
no sé si és la paraula,
potser,
que estan al teu costat
en aquests aspectes.
Psicòlegs, no?
Diguem-ne.
Sí, psicòlegs,
terapeutes...
Bueno, doncs,
la veritat és que
jo no treballo amb psicòlegs,
és una cosa
que hem de començar a fer
perquè és molt complicat,
és molt complicat
portar-ho tot
i sobretot
hi ha èpoques
que les coses
no surten tan bé
com li agradaria,
que hi ha molta pressió
i has d'explicar-li
les coses a algú.
Si no li expliques,
se't va ficant a dintre
i això repercuteix molt
sobretot en el rendiment.
Llavors, bueno,
jo de moment
els meus millors psicòlegs,
que dic sempre,
són els meus pares
que per sort
puc venir a casa
cada nit
i els puc explicar tot.
També el meu entrenador,
el meu entrenador
sempre està allà,
sempre m'ajuda,
si hi ha un mal entreno
sempre t'intenten
fer veure la part positiva.
Mira que no han sortit
els temps
però
pensa que això
és sumar,
vas millorant,
mira els temps
respecte fa poc,
les dades,
perquè també treballem
molt amb dades
i llavors
per veure el progrés
això ajuda molt.
I per últim
també tinc molts amics
que
si tinc algun problema
doncs els hi puc explicar
i sé que estan allà
i m'intentaran ajudant
allò que puguin.
fora d'aquest àmbit
o també dins
de l'àmbit esportiu?
Tinc un grup molt maco
a Banyoles
i bueno
hi pujo molt sovint
a entrenar
i jo sé que sempre
estan allà
i que el que necessiti
ells estan.
Un whatsapp
i ja hi són.
I tant.
Abans de marxar,
Helena,
et volia fer dues preguntes.
Què és el millor
i després
què és el pitjor
de la vida
que portes
dels entrenaments,
de competir,
d'haver escollit
aquest camí en definitiva?
Què és el que trobes
que és el millor
o el que més
et fa vibrar
i el que potser
menys t'agrada
per dir una forma?
Bueno,
el millor
és que
són totes les coses
que m'aporta.
Com a persona
fer esport
a aquest nivell
m'ha aportat
moltes coses.
He après
a viatjar sola,
a relacionar-me
amb gent d'altres països.
A mi personalment
sóc una persona
molt constant
i t'ajuda
sobretot
a nivell de
quan a la vida
et trobes un repte
doncs
saps una mica
com portar-ho
perquè al final
el meu dia a dia
són reptes.
per tant
la veritat
és que et forma
com a persona
i
en aquest aspecte
jo crec que
és el millor
de tots.
També
estic vivint coses
que jo penso
que potser
molta gent
voldria viure
i no tothom
té aquesta oportunitat
i llavors
això jo crec
que és la millor part
però també
hi ha la cara
dolenta
de l'esport
que és això
que t'explicava
el tema
de les amistats.
És molt difícil
d'aportar,
és molt difícil
quan estàs
entrenant i estudiant
a la vegada
hi ha moltes èpoques
d'estrès
d'allò que dius
no puc més
necessito deixar-ho
necessito marxar
però has de seguir allà
has de seguir estudiant
entrenant
traient bones notes
jo crec que això
és el pitjor
perquè pateixes molt
a vegades
i és molt dur
és molt dur.
I una última pregunta
t'ha espantat mai
deixar-ho?
Bueno
que comences el punt
aquest de dir
fins aquí
no puc més
per favor
necessito temps
per altres coses.
Home
la veritat
amb 8 anys
que porto
alguna vegada
ha sigut molt
t'ha passat el pensament
et passa el pensament
però després
t'hi poses a pensar
de veritat
què és el que t'està passant
perquè a vegades
jo penso
ostres
és que mira
aquells
aquells nois
que surten de festa
no?
A la meva edat
la gent surt de festa
Bueno
amb la Covid
tampoc aprendis que massa
però
la veritat
en això he tingut sort
però sí
alguna vegada
he pensat
ostres
i si ho deixés
i visqués
la vida
que s'entén
com a estàndard
d'una persona
de la meva edat
perquè tot això
m'ho estic perdent
i si ho deixés
potser
viuria més tranquil·la
tindria
una vida molt diferent
potser també
m'agradaria
viure-la
però després
penses en tot
el que t'aporta
penses en
tot el que has lluitat
per arribar fins aquí
i dius
realment val la pena
deixar-ho
per estar tenint
un moment dolent
bueno
ho he valorat
alguna vegada
si qui no ho ha valorat
quan estàs en un moment
d'aquests negres
que penses
és que d'aquí no surto
sí que ho he valorat
però sempre segueixes endavant
perquè al final
estic fent el que m'agrada
i quan un fa el que li agrada
no ho ha de deixar
per molt malament que estigui
mira acabem amb aquesta frase
que m'ha cantat
Helena
triatleta
de 18 anys
aquí de Sant Jús
enhorabona per tot aquest
palmerès que ens has comentat
i segurament ens n'en hem deixat alguns
perquè
és molt més llarg
també animo la gent
que si té una mica de curiositat
el pots seguir també a Instagram
no?
Helena
aquí a baix Moragas
poden veure també fotografies
i poden seguir una mica
aquesta trajectòria de campionats
i països diversos
on vas viatjant per anar a córrer
nadar o a pedalar
anar coneixent món tu
això també
mira una part bona
una part positiva
molts, molts èxits Helena
espero que vagi tot molt, molt bé
que de ben segur
vaja
doncs per assegurat que sí
i teníem següent la pista
moltíssima gràcies
si podem agafar-te el ritme
que vagi molt bé
moltes gràcies
que vagi molt bé
que ja, we still young
there's so much
we haven't done
getting married
start a family
watch your husband
with his son
I wish it could be me
but I won't make it
off this bed
I hope I go to heaven
so I see you once again
my life was kind of short
but I got so many blessings
happy you were mine
it sucks that it's all ending
don't stay away for too long
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
I'm going out of bed
yeah
don't stay away
for too long
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
I'm going out of bed
yeah
I'm happy that you're here with me
I'm sorry if I tear up
when me and you were younger
you would always make me cheer up
taking goofy videos
and walking through the park
you would jump into my arms
every time you heard a bark
cuddle in your sheets
sang me sound asleep
and sneak out through your kitchen
at exactly 1-0-3
Sundays went to church
and Mondays watched a movie
soon you'll be alone
sorry that you have to lose me
don't stay away
for too long
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
and going out of bed
yeah
don't stay away
for too long
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
and going out of bed
they'll get you up
and going out of bed
don't stay away
don't stay away
for too long
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
and going out of bed
don't stay away
don't stay away
don't stay away
don't go to bed
I'll make a cup of coffee
for your head
they'll get you up
and going out of bed
I'll make a cup of coffee
I'll make a cup of coffee
and going out of bed
don't stay away
you