Title:

Andante: Piano neoclàssic i veus meditatives

## Visió general Episodi 64 d’un programa curatorial amb un fil conductor molt clar: **piano neoclàssic, intimitat i calma**. La locutora presenta una selecció **molt meditativa, profunda i gairebé sagrada**, estructurada en dos blocs: una primera part instrumental centrada en el piano i una segona part amb **veus** on el piano segueix essent el protagonista. > "És una playlist bastant tranquil·la, molt meditativa, molt profunda, molt mística... Potser és el que necessita aquest món." ### Punts clau • Primera part: *piano neoclàssic* i ambient cinematogràfic (Aubry, O’Halloran, Einaudi, Arnalds, Sakamoto, Korzeniowski, Chilly Gonzales, The Cinematic Orchestra + LMO). • Transició conceptual: *Andante ma non troppo vivace* — caminar sense exuberància; **50/50** entre instrumentals i veus. • Segona part: **veus i versions** intimistes (Antony and the Johnsons, Paul Buchanan, The Cinematic Orchestra) amb el piano com a eix emocional. > "La música ens sedueix i ens porta cap als llocs que realment volem anar." ## Primera part — Piano i neoclàssic introspectiu Selecció d’obres de to **fràgil, íntim i profund**, amb textures minimalistes i ambientals. • René Aubry — Music Box; Seduction • Dustin O’Halloran — Opus 36; Fragile No. 4; Ending and Beginning; We Move Light • Ludovico Einaudi — Password • Ólafur Arnalds — New Year Light • Ryuichi Sakamoto — Merry Christmas, Mr. Lawrence • Chilly Gonzales — (tema esmentat com "Rydus Luners") • Abel Korzeniowski — Rod • The Cinematic Orchestra + London Metropolitan Orchestra — Arrival of the Birds > "Anem caminant tots, però no allò, exuberants." — sobre el concepte *Andante ma non troppo vivace* ## Transició — El concepte de l’episodi La locutora explica el gir del programa: **de l’instrumental al vocal** mantenint el piano al centre. Defineix l’episodi com a *Andante ma non troppo vivace* (córrer no, caminar sí; sense excés, amb respir). • Estructura 50/50: primera meitat instrumental; segona meitat amb **cantautors i veus**. • Continuïtat emocional: el piano actua com a *fil conductor*. ## Segona part — Veus i versions, amb el piano al centre Bloc de cançons **vocals** amb un to contemplatiu i introspectiu. • Antony and the Johnsons — Knockin’ on Heaven’s Door (versió) • Paul Buchanan — Half the World • The Cinematic Orchestra — To Build a Home (esmentada com "To Will A Home") • Cascallure — Meaning Lletres que evoquen pèrdua, recer i transcendència: > "Mama, take this badge off of me..." > "Half the world has gone to sleep..." > "The astronaut in God’s blue sky..." ## Cloenda La locutora tanca amb una reflexió sobre la necessitat d’espais radiofònics per a aquesta música i avança que **queden tres programes per acabar la temporada**. Tanca amb una peça d’esperit lúdic i emotiu: • Pascal Comelade — Love to Son (dedicada “a la gent que té sentiments”). > "Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d’aquests temes seria un error."

['piano', 'neoclàssic', 'ambient', 'minimalisme', 'introspectiu', 'meditatiu', 'Godiva Bonaparte', 'René Aubry', 'Dustin O’Halloran', 'Ludovico Einaudi', 'Ólafur Arnalds', 'Ryuichi Sakamoto', 'Chilly Gonzales', 'Abel Korzeniowski', 'The Cinematic Orchestra', 'London Metropolitan Orchestra', 'Antony and the Johnsons', 'Paul Buchanan', 'Pascal Comelade', 'Knockin’ on Heaven’s Door', 'Arrival of the Birds', 'To Build a Home', 'Merry Christmas Mr. Lawrence', 'Andante ma non troppo vivace', 'playlist']