Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Benvinguts a aquest 64 programa de Godiva Bonaparte. Com que de dijous estem amb vosaltres i se m'ha saltat la cançó i perdoneu que estic sola. Aquest 64 programa amb uns temes que ja heu vist els tres primers que han sonat i us els comento. El primer Music Box del René Obrí
el segon Opus 36 de Dustin O'Haran, a l'Oran, perdó, i a password de Ludovico Eunaudi. Doncs un programa molt especial, molt íntim, molt fràgil, molt profund, amb temes quasi que diria que són sagrats. I ara sí, si m'ho permeteu i perdoneu, continuem amb aquest programa d'avui amb el següent tema de Dustin O'Haran, Ending and Beginning.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bé, doncs una mica atropelladament hem començat aquest programa d'avui, però bé, l'energia és la que és i és l'important, no? Acabo de sentir New Year Light d'Olapur Arnals, anteriorment el tema Fragil número 4 del Dustin O'Halloran.
I l'altre tema era Sakamoto, Merry Christmas, Mr. Lawrence. Tots aquests temes els podeu trobar al Facebook, o diu a bona part, i ens trobareu allà amb tot el material que setmanalment us proposem.
Bé, continuem. Sé que és una playlist bastant tranquil·la, molt meditativa, molt profunda, molt mística, però bé, també està bé ser així. Potser és el que necessita aquest món. En tot cas, continuem i espero que us agradi aquestes propostes musicals d'avui. Dustin, oh, alhora, en un altre cop, we move light. We move light.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bueno, doncs, aquí estem un altre cop intentant il·lustrar una mica tot el que esteu sentint. Seduction és el tema i el compositor René Aubry. Anteriorment era el Chili González amb el tema Rydus Luners i l'Abel Korzeinowski amb Rod. També heu sentit, entre aquestes cançons tan maques, de la London Metropolitan Orchestra
de Cinematic Orchestra, col·laboració conjunta del grup juntament amb la London, del tema Arribal of the Beards.
Bueno, no sé. La veritat és que estic una mica en transe i em costa pensar en claredat. Suposo que és que la música ens sedueix i ens porta cap als llocs que realment volem anar o on estem més a gust, no? Ara, dintre d'aquest programa d'avui he fet un 50-50 i ara partirem cap a un altre lloc dintre del mateix. Penseu que aquest programa d'avui es diu Andante Manon Tropo Vivace que vol dir caminant però no molt alegrament.
O sigui, anem caminant tots, però no allò, exuberants. I potser ho entendreu a partir de la segona part del programa que comença ara. Dentre que el piano és el màxim protagonista de tota la selecció d'avui, he intentat ser fidel escollint els grups cantants, cantautors, que a partir d'ara sonaran. El grandíssim Anthony Andy Johnson's Knocking on Heaven's Door.
Mama, take this badge off of me I can't use it anymore It's getting dark, much too dark to see
Knock, knock, knocking on Heaven's door. Knock, knock, knocking on Heaven's door. Knock, knock, knocking on Heaven's door. Knock, knock, knocking on Heaven's door.
Knock, knock, knocking on heaven's door Mama put my guns in the ground I can't shoot them anymore That long black cloud is towing down
I fear I'm knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door
I'm sick and tired of the war I don't know if it's night or if it's the sun rising high
Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door Knock, knock, knocking on Heaven's door
Knock, knock, knock in our heavens door.
I'm a strange man Like a rancher I'm a fist bell
But someday you'll understand The meaning of my words But someday you'll understand The meaning of your love
I'm the speaker Of your silence I'm the question now To your answer But someday
you'll understand the meaning of my life but someday you'll understand the meaning of my words but someday you'll understand
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
This is a place where I don't
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ground had rose and passed its knees.
I climbed to the top. I climbed the tree to see the world. When the gusts came around to blow me down. Held on this tiny
Bona nit.
For me. Until your depths disappear. For me. For you.
Fins demà!
Half the world has gone to sleep Half the world is on its knees Dreaming of somewhere else For the snowfall
Only love can see. For same earth in the hallway, don't leave.
The astronaut in God's blue sky Dreaming of a summer day And waving his waist goodbye There were reasons
But forget them Nothing stands in our way For the starlight In my suitcase And for the good days
don't leave
Fins demà!
Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d'aquests temes seria un error. Paul Buchanan amb Half the World és el que acabo de sentir i anteriorment de Cinematic Orchestra To Will A Home i Cascallure amb Meaning. Me'n vaig. M'encantaria fer dues hores més amb aquesta línia de música, cosa que crec que a les ràdios avui en dia ningú li presta atenció. Error.
Però bé, n'hi ha més programes, només 3, per finalitzar aquesta temporada i us deixo amb un grandíssim, també del piano, que és una barreja entre la primera part i la segona, o sigui, la part més d'instrument i la segona més de vocalistes. Pascal Comelade, el gran inventor, el gran nen que juga amb pianos de joguinar,
amb el seu enorme tema Love to Son. Va per vosaltres i per la gent que té sentiments, emocions i les demostra, els valents. Gràcies. Bona nit.
Fins demà!