també ha convidat els ciutadans a gaudir de la festa amb cinisme. Avui és dijous 23 d'abril i el que fem com cada any des de Ràdio d'Esvern és traslladar-nos a l'Institut de Sant Just per fer el programa des d'aquí amb els alumnes, amb els professors, també amb alumnes d'escoles de Sant Just i altres protagonistes que aniran passant.
durant tot el matí de Sant Jordi. A més a més, també, com sempre, el que podeu fer és seguir-nos a través de la ràdio, a través del 98.1, de la FM o a través d'internet, és una altra de les vies habituals, radiodesvern.com. Ara, de seguida, parlarem amb el director del centre, el Jesús Margarit, també amb la Romi Porredón, perquè ens expliquin les activitats que es faran avui a l'Institut i, com hem dit, també ens visitaran al llarg d'aquest matí totes les escoles de Sant Just, Montseny, Montserrat, Canigó i Madre Sacramento, cap a tres quarts d'onze
Vindrà també l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, però atenció perquè avui l'entrevista la farà un alumne d'aquí a l'Institut. Els protagonistes avui són els llibres, també els escriptors, i aquí al programa també en tindrem. De tot d'una mica, dos quarts de dotze, vindrà l'escriptora Maite Carranza. També parlarem amb la Mariona Saras, que ha guanyat el Premi Sant Bori de Narrativa. Tindrem recomanacions per mòbils de Sant Jordi, recomanacions literàries, novetats, propostes i una mica de tot.
I també els alumnes entrevistaran l'Adrià Prat, que és professor de l'Institut, que interpretarà una cançó en directe. Tot això des d'ara i fins a la una del migdia. El control tècnic avui, Eric Pomar i Raül Paez, també el Carles Hernández i Rius. I us parla Carme Berdoi. Comencem ara mateix. Comencem ara mateix.
I el que fem primer de tot, com dèiem, és saludar el director de l'Institut, Jesús Margarit, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquest Sant Jordi, que ja fa uns quants anys que som aquí, que a la ràdio ens traslladem també a l'Institut, perquè és un dia especial també per vosaltres, no? Sí, sí. El viviu intensament. Sí, sí, és un dels dies grans de l'Institut i una de les referències com a centre, que ens agrada molt. Ens agrada compartir el dia amb tothom. Mireu que la ràdio serveix com a balcó perquè tothom ho vegi, no?
Clar, nosaltres avui estem aquí situats a l'entrada de l'Institut, aquí al vestíbul, i aneu passant per aquí, però no només es fa aquest programa, sinó que hi ha moltes coses en diferents espais, no? Sí, sí. De moment han començat fort a les 9 del matí, 9 i aleshores hem fet un acte reivindicatiu, fem una pinya, un país més just, el pati. Després hi ha hagut el Cercavila, amb el Drac i la llegenda de Sant Jordi, i a partir d'ara comença simultàniament des d'activitats vàries, de partides d'escacs, les parades de roses, la venda de...
de pastissos, un taller de cardiografia, de papiroflexia, una gincama de QRs, i a partir de les 11 i quart activitats teatrals, una petita comèdia de situació, un sketch, diguéssim, i després a les 11.45 l'acte literari tradicional de cada any, que en el que s'organitza...
la Rubi Portradon i que està dedicat a embols de dona i a partir d'aquí després els premis també tradicionals de concursos italaris i activitats vàries. Tot el matí, per tant, eh? Sí, sí, un matí intens i que esperem que tothom ho gaudeixi com la feina que hi ha hagut darrere, la feina està feta pensant en el bé de tothom i la comunitat ho gaudeixi.
Doncs segur que sí, segur que sí. Avui, com dèiem, ho anirem seguint i també al llarg del matí ens anireu explicant què és el que aneu fent. I bé, en tot cas, nosaltres també molt agraïts de poder ser aquí un any més i fer aquest programa especial Sant Jordi aquí a l'Institut, també amb alumnes del centre i d'altres escoles d'aquí a Sant Just. Exacte.
Doncs gràcies, Jesús. Volia dir que la Romi havia de venir, però al final, com que està molt ocupada, no vindrà. Sí que voldria aprofitar aquest moment que em doneu per agrair, que és l'últim any en què la Romi Porradón és professora del centre, que es jubilarà a juny, i per tant, no sé si és un any molt especial. Jo porto 20 anys veient el Sant Jordi de la Romi, que és ànima, cos, esperit d'aquest institut,
Ell el porta algun any més que jo i en aquest cas tota la feina, el moment culminant és aquest acte literari que sempre fem on participa l'alumnat del centre i voldria això, que aquest any és molt especial, més enllà d'aquest motiu concret, sé que segur que després la Romi tornarà pel centre perquè no concebeixi la seva vida sense una implicació cultural i educativa.
però és diferent treballar tot l'any que venir puntualment. En qualsevol cas, vull agrair això i també aprofitar per dir que el perquè d'aquest dia especial, no vull dir que per un professor de llengües o en aquell cas com soc jo, Sant Jordi és un dia on és molt maco passejar pels carrers i veure llibres, veure paraules escritas,
i veure roses com a contrapunt, en el cas de l'amor. Avui també hi ha un premi molt especial a Juan Guitisolo, un escriptor al qual respecto, admiro moltíssim, una consciència crítica necessària en un país com el nostre, i per tant el fet que Cervantes avui porti el nom de Guitisolo
que és un cognom amb una tradició molt forta i una implicació molt directa en Sant Lluís, també en aquest cas, per via del seu germà José Agustín, doncs crec que és un dia molt important. I, bé, simplement també, com a director, crec que considero necessari aprofitar, dir que siguin 10 segons, per el meu...
condol i la meva solidaritat amb l'Institut Joan Fuster de Barcelona i la família de Martínez, perquè crec que la setmana va començar molt forta i molt desagradable. Tenim l'obligació de recordar-ho, tot i que és un dia de festa i una diada fonamental per a tothom, però no podem oblidar el que ha passat i que és un senyal d'alarma que tot el sistema educatiu català convé que reflexioni i pensi molt sobre el tema. Sé que avui no és el dia, però simplement bona diada per a tothom i...
hi ha coses que l'amor i les lletres no han de ser només el dia d'avui sinó que ha de durar tot l'any tu tens pensat ja quin llibre compraràs o ja el tens comprat aquest any tinc molts dubtes perquè els llibres possibles l'impostor de Javier Cercas que l'hem passat no el vaig comprar-ho i era un dels llibres del dia potser l'últim de Ferran Torrent que la crítica és molt bona i no sé alguna cosa més aquest any no hi ha Modena Grandes que era un dels noms habituals a la meva llista però hauràs d'anar a passejar i triar aquesta tarda toca passeig i tria
Perfecte, doncs moltes gràcies, Jesús. De res, Carme, saps que benvinguda sempre, que ha estat a la teva casa i segueixo. Fins ara, que vagi bé, bon dia.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I el matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir.
Ara passen 11 minuts de les 10. Comencem, de fet, arrenquem aquest just a la fusta que fem avui des de l'Institut. Ara amb uns convidats molt especials, perquè tenim aquí alguns dels alumnes de cinquè de l'Escola Montseny. Els tenim aquí al meu costat. Tenim la Mar, el Samir, l'Iker, el Jacob i la Marina. Molt bon dia a tots, què tal? Molt bé. Esteu nerviosos? Sí, molt bon dia. És el primer cop que us poseu aquí davant d'un micròfon, així de ràdio, eh? No? No, no.
Ah, i ho heu fet altres vegades. Sí. Llavors no tots estàs nerviosos. Sí, una mica. Què saps què heu preparat? Què ens explicareu? Jo us explicaré el que van fer a les colònies. Jo us explicaré el que van entrar uns brètols a l'escola Montseny.
Molt bé. I jo la continuació del que ha fet el Samir, que va entrar uns brètols a l'escola. Aquesta història, eh? Jo us explicaré la nova activitat que fem des de l'1 d'octubre. I jo us visitaré i jo us diré quan ens va visitar el Josep Gorri. Molt bé. Perfecte. Doncs comencem per la mar, no? Vinga.
Nosaltres vam marxar el dia 22 d'octubre al Delta de l'Ebre. Allà ens vam passar superbé, va ser molt divertit. Vam anar el primer dia al Coliseu, que era una mena de museu, però amb un pati, i en el pati hi havia hort amb moltíssimes verdures. També hi havia aquaris i dins hi havia, per exemple, anguiles, peixos de colors. A part d'això, hi havia moltíssimes aus.
A la nit vam fer un joc de nit de buscar paperets i cada equip tenia que buscar els paperets del seu color. El dia següent vam anar amb bicicleta a una aia privada i per la tarda vam anar a la punta del fanga amb la bicicleta. A la nit vam fer una discoteca, entre cometes. Molt bé, eh?
Vau ballar. Sí. I el dia següent, ja que era l'últim, vam anar a baixell fins a la desembocadura del riu Ebre. Va ser molt divertit i després vam tornar a la casa de Colònia, vam dinar i vam tornar cap a Sánchez un altre cop. Molt bé.
Doncs és les colònies i ara passem a una part una mica més negativa, no? Ens expliqueu aquesta brètolada. A veure què va passar. El passat mes de març, aprofitant l'entrada a l'espai públic del camp d'esports, uns brètols van destrossar l'hort ecològic on els alumnes de l'escola Montseny aprenen la realitat de la vida de la natura.
També van trencar el galliner, van intentar emportar-se les gallines i van tirar una cistella de bàsquet. Cal que se sàpiga i es posi remei perquè els professors i els alumnes de l'escola Montseny deixin de sentir-se indefensos i abandonats sense que les autoritats hagin fet res. M'agradaria viure en un poble que tothom fos respectuós amb tothom i crec que Sant Just d'Esvern ho és, però no per això hem de restar la importància que té. Per això m'agradaria molt que l'Ajuntament de Sant Just ens recolzés. Però per sort no tothom és igual d'incívic i de poc solidari.
Uns alumnes de quart vam posar una paradeta de cullerets, polzeres i begudes. Els diners que vam recaudar, aproximadament 32 euros, els vam destinar a l'escola per poder arreglar tot el que havien fet malbé aquells personatges. Ens agradaria el recolzament i la col·laboració.
perquè des del nostre ajuntament es prenguin les mesures de seguretat necessàries com posar càmeres de vigilància o durant el temps que estiguin obertes les instal·lacions públiques siguin neteses per a un vigilant responsable. Entenem que calgui aprofitar els espais públics però sempre amb seguretat, si no és millor que es tanquin.
Molt bé, doncs hem sentit aquest capítol i ara tenim encara un altre tema, una novetat, ens has dit. El passat 1 d'octubre, Cinquè va començar a practicar una nova activitat anomenada Sharing to Learn, que vol dir compartir per aprendre. Aquesta activitat té lloc tots els dimecres per la tarda a la classe d'anglès. Ens partim en dos grups, uns se'n van al Sharing to Learn i els altres se'n van a informàtica.
Venen dues noies que només parlen anglès i les hem d'entendre i contestar-les. És un mètode molt divertit per nosaltres perquè aprenem anglès amb jocs, vídeos i cançons. Una d'elles es diu Carolina i l'altra es diu Laia. Fem moltes activitats, com ara fer unes actuacions verbals o fer jocs amb memòria. També escoltem cançons i vídeos. Ens distribuïm en corners, que vol dir grups d'aquatenents.
És una manera molt eficient d'aprendre anglès per a nosaltres i ens agradaria poder continuar el proper curs. Molt bé, i acabem encara amb una altra explicació. En segon trimestre fem el projecte PAL, que es tracta de llegir durant uns tres mesos uns sis llibres i donar una opinió sobre el llibre. Tres d'aquests llibres són d'un mateix escriptor, el qual durant el trimestre ens visita i ens fa una xerrada de la seva vida i obra.
A nosaltres ens va venir a visitar en Josep Gorri. Ens va explicar quin era el seu primer llibre, com es va fer escriptor, que tots puguem cumprir els nostres somnis, etc. A la nostra classe ens va agradar molt que ens vingués a visitar. Un altre tema és dir-vos que el 20 de maig a la Teneu a les 8 de la nit tenim el Teatre de Zizé amb l'obra Any de neu, any de Déu. Espero que us agradi i ho passeu bé.
Molt bé, doncs ens heu fet una bona explicació de molts projectes de l'escola. Moltes gràcies per venir avui aquí a l'Institut en aquest programa especial. A vosaltres us agrada el Sant Jordi? Sí, molt. Ara torneu cap a l'escola o feu alguna altra cosa més especial allà avui? Bueno, ho fem demà. Demà anem a la Taneu. Molt bé, per tant també celebreu el Sant Jordi des de l'escola. Si comprareu roses o llibres, us en regalen? Sí, sí.
Avui la comprareu o demà? Bueno, igual els meus pares. Ah, igual en teniu alguna, no, també? Sí. Molt bé, doncs moltes gràcies a tots, a la Mar, al Samir, a l'Ikera, al Jacob i a la Marina. Que vagin molt bé i que passeu un bon Sant Jordi. Igual més. Igual més. Adéu, adéu.
un dilluns perfecte bicicleta sense mans un pas de zebra nou res hem pintat
Fins demà! Fins demà!
Més digas que pensas tu.
L'olor del cafè dels matins quan em llevo amb tu
Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze i continuem saludant alumnes de més escoles de Sant Just. Ara és el torn d'alguns representants de l'escola Montserrat. Tenim aquí una pila d'alumnes, la Candela, la Clara, la Javiera, la Laia, la Judit, la Montse, la Berta i el Raül. Molt bon dia a tots, què tal? Bon dia. Perquè ens expliqueu avui un projecte sobre l'art, un projecte que heu fet des de l'escola. Ens ho explicareu una mica entre tots, no? Sí. Molt bé, doncs quan vulgueu.
Hola, jo em dic Candela i ja sabeu que vinc de l'Escola Montserrat. Hem vingut a explicar-vos aquest projecte que es diu l'art visual i plàstic del segle XX. I com diu el títol, és dels artistes del segle passat. Hem viscut l'art des dels meus patis de P3 fins a nosaltres als 6è.
La veritat és que ha sigut molt creatiu, va venir l'ajudant d'en Salvador Dalí i ens va motivar perquè durant uns dies intentéssim transformar l'escola en una galeria d'art. Cada classe ha estudiat a un pintor famós i d'altra.
Bé, els alumnes hem conegut de més a prop l'estil de Picasso, el de Piet Mondrian, Matís, Miró, entre altres. Hem pogut aprendre diferents tècniques, tendències que ens han apropat a entendre més l'art i també a interpretar quadres.
Nosaltres també hem set petits artistes experimentant amb diferents materials i creant. A mi m'ha agradat molt. Nosaltres hem treballat amb Salvador Dalí l'Antoni Tapias. De fet, ens ha sorprès l'art de Salvador Dalí perquè tenia una vida bastant curiosa amb la seva dona Gala. Ell feia quadres que amb el temps evolucionaven i amb la influència d'altres artistes i de l'època en què es movia. El seu estil és el surrealisme.
Nosaltres vam triar una obra d'ell per recrear-la i fórmula de la persistència de la memòria. Vam conèixer de fons com es va inspirar i què representar cadascú dels elements que surten en el quadre. També vam conèixer moltes altres obres d'ell i vam fer una visita virtual pel Museu de Figueres, estudiant la seva obra i gaudint de més a prop del paisatge de Port Lligat.
També hem après a interpretar l'obra d'Antoni Tàpies i hem tingut la sort de poder anar a la Fundació Tàpies a fer un taller. Allà ens van explicar les tècniques que feia servir i els materials que utilitzava. És curiós, però després també ens vam anar endinsant el món de Tàpies i fins i tot vam veure una obra seva al Parlament de Catalunya.
A part de tot això també hem fet molts treballs utilitzant materials diferents i apressant més el significat art. També hem fet uns tallers amb la Laia i la Sole del carreu blau que ens han ajudat a tots els nens i les nenes de l'escola. Amb elles vam decorar unes tutxanes al nostre gust i vam fer un autorretrat de nosaltres formant un gran mural, la paret dels infants, on tots els nens de l'escola hi són retratats. Aprofitem per dir des d'aquí que gràcies al Sole hem disfrutat i plegats hem fet un treball solíssim.
La nostra escola al final es va transformar en un museu. Tothom s'hi va implicar i el més important és que vam aconseguir aprendre molt gaudint i creant. Les nostres famílies van poder observar les nostres creacions i nosaltres contents de poder ensenyar tot allò que havíem après i fet. No ens ha de fer por experimentar i imaginar. Li recomanaria a altres escoles que fessin un projecte com aquest. Tothom és capaç de fer art. Només falten les ganes i les il·lusions. Dins de cadascú de nosaltres hi ha un petit artista.
Molt bé, eh? Doncs jo crec que m'heu convençut que... Primera que us ha agradat molt i després que teniu aquest artista a dins vostre, eh? Ho heu provat després o no de fer alguna cosa pel vostre compte? Sí, sí, sí. Esteu provant, eh? Sí. I què? Us surt com us agradaria? Esteu contents? Sí, molt. Molt bé, molt bé. Doncs són els alumnes de sisè de l'Escola Montserrat que avui han vingut a participar al programa...
especial Sant Jordi que fem des de l'institut. Esteu contents, us agrada el Sant Jordi? Sí, molt. Què feu per Sant Jordi? El certamen literari a l'escola. Sí, per la tarda fem el certamen literari i també fem una paradeta. Molt bé, o sigui que avui a la tarda també feu festa a l'escola, no? Sí. I us regala algú algun llibre o alguna rosa?
Sí, depèn. Depèn, eh? Depèn. I vosaltres us en regalaran alguna rosa o llibre o com pinta el dia? Sí, encara no, però a la xarxa també.
No ho sabem. Encara no ho sabem. Us agradaria o no per això? Sí. Llibre o rosa? Llibre. Llibre. Les dues coses, eh? Molt bé. Molt bé, doncs moltes gràcies a tots, a la Candela, a la Clara, a la Javiera, a la Laia, a la Judit, a la Montse, a la Berta i al Raül i que vagi molt bé. Fins a una altra. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ask for money and get advice. Ask for advice and get money twice. I'm from the dirty, but that cheat go nice. Y'all call it a moment. I call it life. One day while the light is glowing, I'll be in my castle golden. But until the gates are open, I just want to feel this moment. Oh, oh, oh.
I just want to feel this moment. I just want to feel this moment. Cristina Aguilera. Oye mamita, dale que la tofa está arriba.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un minut i arribem a dos quarts d'onze. Continuem en aquest Just a la Fusta, avui especial Sant Jordi. Com cada any ens traslladem a l'Institut, estem instal·lats al vestíbul de l'Institut i avui estan passant moltes coses. Ara fa una estona heu sentit els alumnes de l'Escola Montseny, també els de l'Escola Montserrat. Hem tingut també el director de l'Institut, Jesús Margarit, que ens ha explicat una mica què és el que es fa avui al centre, abans, evidentment, d'aquest programa.
I ara de seguida, d'aquí una estona, també passarà per aquí el programa l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà. Aquí farem una entrevista, no en el format habitual, sinó que avui seran preguntes vinculades amb el Sant Jordi i les farà un alumne de l'Institut de Fe. Ja el tenim aquí. Tenim el Dani Martínez, que ja està a punt, no, Dani? Bon dia. Hola, bon dia. T'has preparat una entrevista a l'alcalde. Sí, a l'alcalde.
Això és el primer cop que ho fas, m'imagino, o no? És el primer cop. He fet entrevistes a gent important, he fet entrevistes a gent del poble, he fet entrevistes fins i tot a gent de la ràdio, però mai a l'alcalde, és la primera vegada. I què? Com ha anat la feina? Ha sigut una feina molt cooperativa, perquè gràcies a molts alumnes del centre i gràcies a la coordinadora, l'Isabel Pijuan, ens hem pogut unir i combinar diferents preguntes i diferents idees
que les posarem avui l'alcalde, tot, quasi tot, sobre la diada de Sant Jordi. Per tant, no són preguntes difícils, eh? No, no són preguntes difícils ni d'aspectes polítics. Molt bé. Avui, per tant, ens situarem en Sant Jordi i parlarem de Sant Jordi. Tu acabes d'arribar ara a l'institut, ja fa estona, o...?
No, jo porto patint, podríem dir patint, des de les 8 i mitja. Per què patint? 8.45, una cosa així. Doncs perquè és una feina que rere any ens fa patir a tots. Quina feina? La feina de preparar aquest Sant Jordi. Porta molta feina. Ara veiem, doncs, sí que tot està molt controlat, però els nervis fa dues hores hi eren.
Però ara ja no estàs nerviós, encara que hagis entrevistat l'alcalde, no? Bé, jo et diré que no, que no estic nerviós, però realment sí que ho estic. També està bé, tenim un punt de nervis cada dia abans de fer el programa, sempre és bo. Has regalat alguna rosa ja, Dani, o no? No, les compraré avui i les regalaré a les meves dones, a la meva germana, a la meva mare i a la meva àvia.
Molt bé. I algun llibre? No, llibre no. Llibre de moment no, vaja. Ja em donaré un vol per l'Institut perquè gràcies a la coordinació de la Romi Porredón, la coordinadora de festes està tot molt ben preparat i dins de l'Institut podem trobar de tot, des de llibres fins a roses fins a tallers, és a dir, que ho podem fer tot dins de l'Institut. Perfecte. Molt bé, doncs gràcies Dani i fins d'aquí una estona. Fins ara.
Fins demà!
T'he buscat en una estrella, un somni. L'he trobat il·luminat en els teus ulls. On veig el teu somriure al teu costat. Camino sobre els núvols. Podem volar per sobre el cel junts.
Em fa sentir tot el que jo vull ser, el sol que persegueix la lluna dia i nit, que sap que el seu amor és complicat, però mai sap.
Dels teus cabells em porta a recordar el sol ponent sabor al mar. On trenquen les onades? On trenquen les onades? Jo vull ser el sol que passa aquesta lluna dia i nit. Ja sap que el seu amor és complicat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I sempre el nostre amor és publicar.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'onze, 6 minuts de dos quarts d'onze, i continuem aquí al Just a la Fusta des de l'Institut Especial Sant Jordi, ara saludant la coordinadora pedagògica Rosa Vila, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Perquè ens expliquis una mica les activitats que es fan avui, no? Perquè ara teníem això molt ple, ara està buit perquè vagi a moltes coses, no? Sí, sí, i ara us ho explicaré de cap perquè no m'he portat la xuleta i de ben segur que me'n deixaré moltes,
Però tenim tot un dematí ben ple d'activitats i farcit de diferents temes. Per començar, ja a partir de les 10, tota una sèrie d'activitats com poden ser la llincana de Sant Jordi...
que han muntat els alumnes de quart d'ESO. Tenim també, com no, la tradicional tertúlia literària, en la qual col·laborem un grup d'alumnes voluntaris de primer de l'ESO, els jocs de taula, jocs matemàtics, portats per profes de mates i també el tema dels escacs, sempre amb l'educador social César de l'Ajuntament.
També, com no, les parades de roses Això no falla, eh? No falla, cada any Portat per alumnes de segon de batxillerat I el tema dels esmorzars Tampoc falla Aquest any tenim novetats Tenim els biquinis
Ah, sí? Molt bé, molt bé. Tenim entrepans, ara ens en pujaran alguns, el podeu tastar, com boníssims que són, preparats per alumnes de primer de l'ESO. També tenim entrepans, pastes...
A més a més, tenim tota una sèrie de tallers, tallers de papiroflexia, aquest any també una novetat, fet amb un material nou, que és la goma eva, punts de llibres, fet amb goma eva, també sobre taules, fet amb aquest material, que són fulles, roses, material relacionat amb la natura.
També tenim un taller de pintura i, a més a més, el taller de cal·ligrafia que porten els professors del departament de dibuix.
Bueno, Déu-n'hi-do. Moltes coses, no? Deu-n'hi-do. I tota això està fent a aquesta hora? O sigui, es fa a la vegada? Es fa a la vegada, són simultànies totes aquestes activitats. Llavors, l'alumnat, el professorat i personal no docent es pot gaudir passejant pel pati. A més a més ens acompanya un dia esplèndid. Sí, tant, eh? Avui! I pot gaudir de totes aquestes activitats.
A més a més, com no l'esport també està present entre les nostres activitats, la competició de 3x3, també un clàssic de bàsquet i els partits de vòlei entre professorat i alumnat. Bueno, com veieu... Sí, sí, no us avorrireu avui, eh? No hi ha excusa perquè hi ha opcions, a més a més, per tothom. Vull dir que està molt bé. Molt bé, Rosa. Doncs moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins ara. Que vagi bé. Fins ara, adeu. I una diada.
Fins demà!
Fins demà!
Quarts d'onze. Tres minuts i tres quarts d'onze. Ara el que fem és saludar el Dani Martínez i ara l'hem saludat fa un momentet. Dani, ets aquí, eh? Hola, bon dia. I també tenim, ja ha arribat l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bona dia de Sant Jordi. Molt bé, a mi és un plaer estar aquí a l'institut un any més.
Exacte, avui és aquest dia en què les preguntes les fan els alumnes, en concret avui les farà el Dani, que ja ens ha dit que estaran molt relacionades amb el Sant Jordi aquest any. Tot i que abans, Dani, vols fer una mica de bibliografia, explicar-nos qui és l'alcalde. Bé, feu una petita introducció. Quan parlem d'en Josep, d'en Josep Perpinyà, moltes vegades més que parlar de l'alcalde de Sant Just,
Parlem de l'amic de Sant Just, no?, ja que de manera que ens tracta com, doncs, més que tractar-nos com a poble, ens tracta com a amics, no?, transmetent aquesta confiança que a vegades hi ha gent que no el transmet tant, no? Doncs sí, avui parlem ni més ni menys amb ell de Sant Jordi, la gran diada popular catalana, però també cal destacar que ja fa 10 anys que la celebra com a alcalde, perquè ell va assumir l'alcaldia del poble el 30 d'abril de 2004.
Per tant, són 11. No, perquè si és el 30 d'abril, són 10, no? Estem al 15, no? Clar, no era 23, era 30. Això és veritat, tens raó, veus? T'he pillat. Molt bé, m'ha pillat. Sí, sí, t'he pillat. Bé, doncs comencem amb aquest petit qüestionari. Primerament, què és per tu el dia de Sant Jordi?
Home, jo crec que és una de les festes, la festa més maca que té aquest país, no? I fins i tot moltes vegades he pensat que podria ser la festa nacional de Catalunya, en vez de l'11 de setembre, perquè aquí tenim identitat, tenim cultura, tenim país, llibre, rosa, tot això...
Doncs jo crec que és la festa nacional, d'alguna manera, la més participativa. La gent participa, la gent està al carrer, passeja, compra llibre, que jo crec que s'ha de comprar llibre sempre, però avui també, evidentment, i la rosa i tot plegat. Moltes vegades he pensat que hauria de ser una festivitat avui. Sí.
Bé, doncs, cop dius, opines ara que hauria de ser una festivitat, però com ho faries que es pogués celebrar arreu de Catalunya? És a dir, de quina manera la promocionaries? No, jo crec que s'està fent prou bé, eh?, per tots plegats. Jo crec que la gent avui està al carrer recorda més que mai qui som, diguem-ne, com a país, no?,
i les nostres arrels, la nostra identitat. I, per tant, promocionar-ho més, jo diria, engrescaria més que la gent comprés més llibres i ajudés més a la cultura. Jo sempre he pensat que una persona amb un nivell cultural és una persona que té una qualitat humana, que té una intel·ligència, i això, si es transmet a tota la societat, vol dir que és un país molt més culte. I la cultura ha d'estar sempre en l'eix
de la societat, per tant, promocionar-nos d'aquest punt de vista, que tots plegats fem més cultura.
Llavors estàs en contra de les tablets, dels iPads aquests per llegir llibres, no? Home, tinc aquí el mòbil, que no és... Et diria que estic més en contra que a favor. El que passa és que també és una manera de llegir, no? Però el que estic absolutant en contra és la gent que no llegeix, no? Jo penso que promocionar la intel·ligència col·lectiva és fonamental, no? I això passa des de la individualitat, no? Per tant, home, en contra, en contra no, però jo soc d'aquells que llegeixen llibre de paper, no? Clar.
És més maco, no?, perquè també, vaja, com a opinió personal, jo crec que és més també còmode, no?, perquè aquests sentiments, no?, de tocar el llibre, no sé si tenim la mateixa opinió. Jo crec que sí, eh?, jo soc bastant tradicional en aquestes coses i, per tant, el llibre l'agafes, el deixes, és veritat que l'iPad també, no?, però, no ho sé, el toques...
transmet una altra cosa que segurament la maquineta no la transmet. Ara, davant que a un no hi hagi res, potser que ho faci a través de les noves tecnologies. Evidentment, sí, sí.
Ara, una pregunta, doncs bé, bastant... de Sant Jordi, no? De Sant Jordi. Si haguessis de donar tres roses, a qui les donaries? Ah, no t'ho diré. Home, no. Home, això és normal, no? Ets la gent que més estimes el teu entorn, no? Sí. Però a vegades pot ser una amistat que la veus cada dia treballant, per exemple, no? És a dir, immediatament, primer, evidentment,
la gent propera, la gent de casa, no? Per tant, ja ens entenem. Però a vegades ho he fet també amb persones, o una persona gran, que m'ha vingut al cap en aquell moment i he anat a casa seva i l'he donat, no? O sigui, relacionat potser no tant amb l'estima, que també, sinó amb aquella proximitat que tu deies abans, jo ho he fet alguna vegada, això, escolta, aquella senyora que està ajudant la gent, que és una voluntària, doncs he trucat i li donat la Rosa i s'ha quedat parada, no? Perquè m'ha vingut al cap
doncs aquell nom i per tant és habitual que faci això jo crec que ningú ho sap no és un tema d'agenda sinó que s'han passat pel cap i avui segurament també ho faré t'he deixat descol·locat ara m'ha agradat molt la teva resposta la veritat és que la veritat sigui dita la resposta ha sigut molt maca bé també què llegeixes habitualment? quin és el gènere literari que tu prefereixes? darrerament soc un enamorat
de moltes coses i apassionat d'en Joan Margarit. Jo crec que en els darrers anys en Joan està transmetent un sentiment amb les seves poesies i el darrer llibre que he llegit, que l'ha presentat fa poc,
Ja l'he llegit més d'una vegada, però crec que els poemes s'han de relligir, i segurament quan llegeixes un poema, aquell moment com et trobes sentimentalment o emotivament també et condiciona, i el torno a llegir moltes vegades. És el llibre que ha fet ara, des d'on tornar a estimar.
Jo crec que m'agrada la poesia que està fent, ha fet un salt espectacular amb Margarita en els darrers anys, espectacular, i per tant recomanar, suposo que és el que em dius, doncs aquell llibre o altres que ha fet ell, no? La poesia és el que més m'enganxa darrerament. Bé, quina obra, novetat de Sant Jordi, recomanes avui?
Home, ja que he dit aquesta, aquesta, no? Però també hi ha obres d'en García Montero, que és un poeta de Granada, que precisament algunes vegades ha acompanyat en Joan aquí. Ell fa poesia, també fa assaig, i per tant hi ha alguns llibres prou interessants, alguns clàssics, no?
I per no anar als actuals, en Joan Carreras i aquests que és el dia a dia, no?, que, escolti, cadascú que compri el que vulgui, no?, però un llibre que em va impactar molt va ser el Velero Bergantil, també, d'en García Montero, o Ropa de calle, també, són llibres molt adients, no?,
i que aquesta persona, aquest poeta, ja et dic, en alguns casos és assaig, doncs, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do en García Montero, doncs, el que està escrivint també en els darrers anys, no? Ja és un poeta, doncs, amb recorregut, i tinc la percepció que aquest recorregut cada vegada és millor l'obra que estan fent, no? Per tant, no, en Joan Margarit juguem a casa, i si no, en García Montero juguem a casa també, encara que, evidentment, és de Granada, però està moltes vegades per aquí a Catalunya, no?
Ara t'he de fer una pregunta força personal, perquè com saps, de mi, bàsicament, perquè saps que a mi m'agrada molt la cuina. Tens llibres de cuina a casa? Sí, i tant que en tinc. I tant que en tinc. Els faig servir. Els faig servir, però he de dir que els faig servir com a hobby. Per tant, perquè tinc molt poc temps, però la cuina és una de les coses que em relaxa. Jo sé que hauria de cuinar molt, perquè no és allò d'ajudar, sinó que evidentment ho he de fer, però tinc molt poc temps, ja t'ho pots imaginar...
Però els llibres de cuina en tinc molts. I moltes vegades, doncs, un dissabte domició quan puc, sobretot en vacances. Ja et dic, és trist dir-ho així perquè hauria de fer-ho cada dia, però no puc. No tinc vergonya de dir-ho, però tinc llibres de cuina i déu-n'hi-do les cosetes que puc fer. Per tant, si vols que un dia et convidi a dinar, no hi ha cap problema, et faig el dinar i després ho expliques per la ràdio. Sí, molt bé. Per fet, jo ja portaria el postre.
Molt bé, molt bé. Si haguessis d'escriure un llibre, de quin gener seria?
Com ho has dit, això? Si haguessis d'escrire un llibre, de quin gener seria? Ara ens expliques que la poesia és el teu punt fort, perquè t'agrada molt. Jo estic diferenciant molt en aquests moments dels darrers anys, perquè s'ha de diferenciar, no té res a veure la poesia amb la literatura. I, per tant, si pogués, m'agradaria escriure algun llibre de poesia. Jo crec que avui, amb els 50 anys que tinc, sóc incapaç. No sé si els propers 50 anys seré capaç. Per tant, m'agradaria fer alguna cosa de poesia. I sempre havia pensat
Feres sobre alguna cosa de Sant Just, sense fer competència a ningú, no? Sí, sí. Perquè potser algun dia...
doncs vull fer-ho. L'altra cosa que també vull acabar o vull fer, hi ha canvi de tema, però són il·lusions que tinc al cap, no és primícia això, Dani, però m'agradaria tocar el piano i acabar la carrera o fer la carrera de ciències polítiques. I com que espero viure molts anys, encara que tingui la jubilació damunt de la taula, doncs aviam si faig la carrera de ciències polítiques, toco el piano, més del que toco, que toco molt justet,
I, a més a més, fer una poesia a Sant Just ja seria rodó, ja. Llavors, ja escolta, llavors ens hem, entrevisteu... Això de fer el llibre, plantar un arbre... Plantar l'arbre ja l'he fet. Ja has plantat l'arbre, doncs et falta el llibre. Et falta el llibre, Josep. Molt bé. Després, com veus la política cultural actual? És una mica enrabassada, però... Política cultural actual, fluixa. Jo crec que hauríem d'apostar molt més per la cultura, perquè, per el que deia abans, la cultura hauria d'estar a l'eix...
d'un govern. Per què? Repeteixo. La cultura forja la personalitat d'una persona. La persona que té més cultura és diferent de la que no en té, així de clar. No cal donar-li voltes. Per tant, contra més persones cultes tens immediatament
Doncs una societat més culta i el que és més important, un espai públic més cult. És a dir, la cultura s'ha de transmetre a l'espai públic. Per tant, allà hi ha la convivència, hi ha el civisme, la manera de ser. Per tant, és una errada no invertir en cultura, en totes les vessants. I la cultura amb el fum obert, perquè ens entenguem, eh?
Aleshores no entenc coses com l'IVA, no entenc coses com no posar més diners en els pressupostos, i tothom pot dir, home, hi ha prioritat, sí. Però això és invertir a llarg termini, és com l'educació. Si tu inverteixes en educació i cultura, segurament demà no veus el benefici, però a la llarga ho veus, aquest benefici.
T'ha agradat això? Sí, sí, sí. Com diu la meva àvia, la cultura és molt important. Bé, s'estimula prou a llegir en el moment present? És a dir, aquesta estimulació, aviam, a l'institut sí que ens imparteixen uns llibres que hem de llegir, etcètera, però tu creus que s'estimula suficient a fora o a casa?
No, no s'estimula, però això ha de sortir d'un mateix. És a dir, sortir d'un mateix si vol ser d'aquesta manera que estava dient abans, no? Si tu vols ser d'una altra manera, doncs sempre tens l'excusa de la mandra. Hi ha dues coses que no m'agraden gens, que és la mandra i l'atzar.
És el pitjor que pots tenir, no?, deixar les coses a l'atzar. I l'altre és que tinc mandra per fer qualsevol cosa. Doncs moltes vegades hi ha persones que s'agafen, oi, quina mandra fer això, ui, que no em costa, no? És com la formació al llarg de la vida. És una errada no estar formant-se fins a l'últim dia de la vida. Sempre s'està estudiant, sempre s'està formant. No és veritat, i és un error, aquell que diu, mira, ja he arribat als 20 i no sé quant,
i ja no estudio. El país té un problema greu de formació i, per tant, me n'alegro quan vas a una classe d'universitat i veus persones de 60 anys, de 40 o de 70. Sempre has d'estudiar, tota la vida. Si no et quedes enrere i això moltes vegades veu ni talamandra, no tinc ganes de fer res, jo ja ho he fet, ja he estudiat, tal. Doncs cultura, educació, formació...
hauria sortit un mateix, que s'ha de fomentar... Van en un pack, podríem dir, no? Van en un pack, que s'ha de fomentar, que tots plegats hem de dir que això es faci més, sí, però, escolta, el que li agrada al futbol, oi que va veure futbol, oi que posa la tele? Doncs això és el mateix. Per tant, espavilem-nos una mica des d'aquest punt de vista perquè, si no, podem pagar-ho car, a llarg termini. Per tant, fomentar, sí, però que un mateix...
Doncs, voluntàriament, dic, escolta, tinc inquietud. Jo soc una persona molt inquieta i el que no sé ho miro ràpid. Si ara em parlessis d'un tema i no me'l sé, doncs vaig a casa i en seguida dic, això què m'ha dit el Dani aquí? Ja m'ha posat nerviós que no sé contestar. Per què? Perquè no m'agrada. I això és una manera de ser i de comportar-te a la vida. Sí, bueno...
podríem dir que és força bo, no? Això podríem dir que no és res dolent en cap moment. Això no fa cap mal, no? Imagina't, no? El saber no ocupa el lugar, no? Exacte, exacte. Veig que tens uns... Avui tinc refrans, perquè avui Sant Jordi i avui... El llibre dels refrans, sí, sí, sí.
Bueno, bé, home, continuant fent aquest tipus de programes i anar fomentant la lectura i la cultura. Doncs Dani, jo crec que ja estaria, no? Ja t'inviem l'entrevista, perquè també arribem ja gairebé a les 11, eh? Perfecte, sí, sí. Per tant, no és que us vulgui tallar, però hem de connectar ara sí amb les notícies, amb el butlletí de Catalunya Ràdio, dels Sengis Notícies, després tornem, que ens queden encara un parell d'hores amb moltes coses...
I gràcies, Dani, per aquesta entrevista i, evidentment, també a l'alcalde, perquè s'entrevista en format Sant Jordi. A vosaltres i al Dani, perquè m'ha posat molt fàcil. Em pensava que a màxima seminaria... Home, és que sembla que no em coneixis. Sembla que no em coneixis. És veritat. Doncs gràcies a tots dos, que vagi bé i que tingueu un bon Sant Jordi. Gràcies, igualment. Bona viada. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Gràcies.
Bona nit.
Bon dia, els informa David Badia.
Bon temps, molt ambient i primeres vendes de llibres en aquest Sant Jordi, al centre de Barcelona. Volem saber ara quines són les preferències dels lectors a aquesta hora. Montse Pujol. Bon dia, molt ambient aquí a la Rambla Catalunya amb Consell de Cent, on des de les 9 del matí, segons ens han comentat els treballadors de les parades de llibres, ja hi havia gent mirant, remenant i també comprant. De moment, els noms que més han venut, segons ens han comentat algun d'aquests treballadors d'aquestes parades, són Pérez Reverte, Albert Espinosa i Xavier Bosch. Sentim-ho.
Algú com tu, el Xavier Bosch, l'Espinosa, el Pérez Reverte, el Cremo de Barcelona, el Mortadelo, el Cercas i tot. El Dolores Redondo també. El de Pérez Reverte, per exemple, el de Hombres Buenos, la Maria Dueñas, per exemple, la Templanza... Tots els que tenim de novetats s'han disparat, l'Albert Espinosa, tots els que venen a firmar.
Els que ho tenen més clar, però, són els nens i la gent jove que busca clarament els títols de Ken Follett, el llindar de l'Eternitat, els de Jerónimo Stilton, Albert Espinosa i els diaris d'en Grec. Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Barcelona. I a la ciutat de Girona, l'epicentre de la celebració és la Rambla, també al Barri Vell, el preludi de l'activitat dels escriptors. Ha estat, però, el tradicional esmorzar literari que ofereix la Generalitat. Girona, Maria Rovira.
Bon dia, editors i escriptors gironins. S'han reunit abans d'una jornada d'intensa activitat literària en un esmorzar literari que s'ha dedicat a l'any de les biblioteques. Coincideixen en les bones perspectives per Sant Jordi, però també en les dificultats per editar, tal com ha explicat en aquesta emissora l'editor i escriptor Oriol Consatí-Murla. Catalunya crec que té una bona salut lectora i és millorable sobretot en català. Mercat editorial en català està sotmès a una pressió absolutament salvatge per part del mercat editorial en llengua castellana.
A l'esmorzar han participat escriptors com Pep Prieto, Josep Pastells, Maria Mercè Roca, Sebastià Roig i també el conseller Santi Vila o Joaquim Nadal. Aquí a la Rambla ja s'està omplint de gent i al costat, a la plaça del Vi, comença una lectura pública de l'obra de l'escriptor gironí Miquel Pailuruli en el 25è aniversari de la publicació del seu primer dietari. Josep Lluís Blasquez, Maria Rovira, Unitat Mòbil al Pont de Pedra.
Notícies breus, Carme Montero. Toc d'alerta dels sindicats després de les dades de l'enquesta de població activa a l'EPA que xifren amb 24.800 els llocs de treball que s'han perdut el primer trimestre a Catalunya. 114.000 al conjunt de l'Estat. Camil Ros és el secretari de Política Sindical de l'UGT.
són un toc d'alerta als discursos porfolls de recuperació econòmica, que no són així. És a dir, que tenim sobretot dos elements molt preocupants. Estem destruint llocs de treball, quan en Taurès ens parla de recuperació econòmica, i l'altre encara més preocupant és que ens està marxant la població activa, per tant, que la gent està migrant.
220 persones interceptades en dues llanxes pneumàtiques a 40 milles de les costes de Líbia han arribat aquest matí al port de Catània, Sicília. Aquesta tarda els caps d'estat i de govern de l'Unió Europea es reuneixen per abordar l'actual onada migratoria al Mediterrani i estudiar quines operacions contra el tràfic de persones es posen en marxa.
El diputat del PP, Vicente Martínez Pujaltes, ha defensat de les informacions que el relacionen amb el cobrament de 75.000 euros d'una empresa constructora especialitzada en obra pública que no hauria justificat a Hisenda. Yo me he acogido al marco legal que tenemos hoy día. He cumplido regularmente con mis obligaciones en el Congreso. He cumplido regularmente con mis obligaciones en Hacienda. Creo que lo he hecho bien y estoy satisfecho de la labor que he hecho.
Armènia comemora demà el centenari del genocidi en què prop d'un milió i mig d'armenis van morir massacrats sistemàticament per l'imperi otomà, sobretot durant el govern dels joves turcs. Entre els actes previstos, però, avui mateix, l'església apostòlica Armènia, la més antiga del món, canonitza el milió i mig de víctimes mentre resson les campanes de les catedrals d'arreu del món.
Esport, Robert Prat. El Barça de bàsquet juga avui totes les opcions de ser a la Final Four de bàsquet. Els blaugrana perdren per dos a un la sèrie de quarts de final davant l'Olimpiakós i necessiten guanyar el quart partit avui a Grècia per forçar un cinquè al Palau Blaugrana. L'Espart City Leaf Girona es pot proclamar també avui campió de la Lliga Femenina per primer cop si guanya el Perfumeries Avenida de Salamanca. Catalunya Ràdio connectarà a partir de les vuit per seguir aquests dos transcendentals partits.
El Madrid i la Juventus s'afegeixen al Barça i al Bayern de Munic com a semifinalistes de les Champions. Ahir, Madrid 1, Atlètic de Madrid 0 i Mónaco 0, Juventus 0. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts per la Andrea. La rosa vermella segueix sent l'estrella de Sant Jordi a Sant Just, tot i la gran varietat de tipus de roses que es venen cada any per Sant Jordi a tot Catalunya. A Sant Just la vermella és la més reclamada. A tot Catalunya avui s'espera que es vendran més de 6 milions de roses.
Pel que fa a la venda de llibres, cada any es posen sobre la taula noms d'autors que sonen com els més venuts a Catalunya. Demà es coneixerà oficialment quins han estat els noms més venuts, però des de la llibreria ressenyada de Sant Just ja fan les seves apostes. El seu propietari, Diego Marcos, ha apostat per cinc noms. Maria Dueñas, Dolores Redondo, Albert Espinosa, Xavier Bosch i Sílvia Soler.
Més coses. L'Ajuntament de Sant Just ha obert la convocatòria per optar a les subvencions per pagar l'impost de béns immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts destinats a sofregar l'IVI de les famílies amb més dificultats econòmiques. Fins ara se n'han beneficiat 125 famílies santjustenques i una de les novetats és que aquest any es destinaran 40.000 euros, més que la convocatòria anterior.
Se'n podran beneficiar persones de 62 anys o més, propietàries o arrendetàries del pis de residència habitual, unitats familiars amb una o més persones aturades, famílies nombroses que siguin arrendetàries i també famílies monoparentals. La convocatòria es tanca el 18 de maig.
I acabem destacant que dissabte a la nit Sant Just tornarà a l'any 1666. Els dimonis apagat llums de Cama Blanca i el drac de Sant Just preparen un correfoc que arrencarà la plaça Verdaguer després d'un espectacle que recordarà la crema de bruixes a Catalunya quan el poble jutjava i condemnava les dones acusades de bruixeria a morir a la foguera. És un espectacle que s'emmarca en el correfoc de Sant Jordi a Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies a edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, radiodesvern.com. Tot seguit us deixem amb el programa del Just a la Fusta, especial Sant Jordi, en directe des de l'Institut de Sant Just. Que vagi bé, molt bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 6 minuts de les 11. Benvinguts a la segona hora d'aquest Just a la Fusta Especial Sant Jordi que fem des de l'Institut. Tenim moltes coses en aquesta segona hora. Passaran per aquí, per exemple, l'escriptora Maite Carranza. Tindrem també unes recomanacions d'aplicacions per mòbils i alumnes de diferents escoles, com ara els de l'Escola Madre Sacramento, alguns dels alumnes de Quart, que els tenim aquí preparats amb els micròfons, tot i que també teniu tots els companys allà asseguts, també. Heu vingut avui
en públic. I aquí saludem el Jan, la Carla, la Lídia, el Sergi, l'Alessandro i la Daniela. Bon dia a tots, què tal? Bon dia. Ja fa una estona més que esteu aquí preparats amb els micròfons, o sigui que suposo que no esteu nerviosos, no? No.
ens explicareu de seguida la llegenda de Sant Jordi perquè vosaltres us celebreu a l'escola també avui? Sí. Feu alguna cosa especial? Què feu? Bueno, ens entreguen premis per haver guanyat un concurs. Molt bé. Sí, activitats. A la tarda ens fan un espectacle de màgia en anglès. Ah, molt bé. Sí.
O sigui, que sí que és un dia especial, no és un dia normal amb classes i tot. I us agrada el Sant Jordi, doncs? Sí, perquè ens perdem classes. Home, és una de les coses. I us regala alguna rosa, normalment? Sí. A mi un llibre.
A tu un llibre, també. Ja te l'han regalat o no? A mi també. A mi encara no. A mi per la tarda. Quantes coses. A tu sí que t'han regalat un llibre, ja, dius. I quin llibre és? Un de Thea Stilton. Molt bé. No l'has pogut començar per això, no? Sí. Sí? Ja l'has començat? Molt bé. Molt ràpida. Doncs, si us sembla, vosaltres no ens explicareu un llibre, però sí que ens explicareu una història, no? Sí, sí. Heu preparat aquí tota una llegenda.
I heu portat una música especial, em sembla, a més a més, oi que sí? Ara l'Eric de seguida la posarà i llavors jo us deixo fer perquè veig que aneu molt preparats i vosaltres ens expliqueu aquesta història.
que una vegada fa molts i molts anys. Bé, de fet no fa tants anys. En el fons va passar tot just ahir. Bé, sí, tens raó. Doncs bé, ahir fa moltes i moltes hores. Bé,
De fet, va ser ahir al migdia, així que encara no fa ni 24 hores. Sí, tens raó, però em deixaràs començar, sisplau. I tant, i tant, no t'estava interrompent, no es puntualitzava. Molt bé, doncs ahir al migdia, fa... unes quantes hores, la policia va detenir un drac a les portes de la muralla de Montblanc. Segons han informat els agents, el monstre va intentar entrar a algunes cases del poble i...
Després de diversos intents frustrats, va decidir atacar el castell, on es trobaven ses majestats. Connectem amb la nostra enviada especial a la capital de la Conca de Barberà. Lídia, molt bon dia. Tenim novetats sobre la detenció? Bon dia, doncs així és. Segons s'han declarat les autoritats,
El drac, del que desconeixem el nom real, darrerament ho estava passant molt malament i volia parlar amb els vilatans del poble per donar ajuda. Veient que els habitants li tancaven les portes, el drac hauria estat al castell sense permís per aconseguir parlar amb els reis, cosa que un drac no havia aconseguit des de feia més de 700 anys. Lídia, tenim declaracions del drac? Sí, aquest matí la nostra emissora ha pogut parlar amb ell.
Sentim declaracions del propi Grac. Doncs jo només volia demanar ajuda. Fins ara estava col·laborant amb el cos de bombers, però m'han dit que feia més nosa que servei, que en lloc de fer de pagar focs, n'ensenia de nous. Però jo això no ho puc evitar. Ah, ah, ah, ah.
I clar, de cop i volta m'he trobat sense feina i alguna cosa hauré de menjar, no? Així que m'he decidit anar al poble a demanar ajuda. Vostè ha trobat no demanar ajuda a les majestats, és cert? Sí, m'havien dit que aquí no eren gaire bons amics dels dracs, perquè fa molts anys van tenir no sé quina història estranya amb un drac i un cavaller, però jo ho prometo.
No volia robar res, només m'hauria demanar si em podien ajudar. Doncs bé, fins aquí les declaracions d'aquest drac desesperat. Moltes gràcies, Lídia, des de Montblanc. Gràcies a vosaltres. Bé, doncs bé, fins aquí les declaracions d'aquest drac desesperat.
Bé, doncs ara canviem totalment de tema i anem a parlar amb algú que segurament té moltes coses a explicar-nos. I és que fa uns dies vam assabentar-nos d'una notícia que ha donat de volta al món. Sant Jordi, el famós cavaller legendari, va voler revelar la seva verdadera identitat. És així, Carla?
Així és, Jan, el mític cavaller, després de molts anys amagat darrere d'un cas de matall i una armadura, ha volgut ensenyar al món el seu rostre. Ho va fer a través de les xarxes socials, penjant una foto seva, i ara, una setmana més tard, el tenim aquí amb nosaltres a l'estudi.
Cavaller Jordi, molt bon dia. Gràcies per estar aquí amb nosaltres. Molt bon dia, gràcies. És un plaer. Cavaller Jordi, per què estàs tants anys amagant-se? Mira, la veritat és que em feia vergonya. S'han escrit molts llibres sobre mi. Fins i tot un dia l'any es commemora la meva cruessa com si un drac maligne. Però la veritat és que jo no vaig matar el drac.
Què? No, no. Extra, extra, declaracions de cavaller Sant Jordi. Jo no vaig matar el drac. Què va passar, doncs? La veritat és que sempre ha estat molt puru. De pati em mirava sempre sota el llit per si s'hi amagava algun monstre. Quan va ser gran em vaig anar a la universitat a estudiar cavalleria i guerra. No vaig descobrir que a mi això no m'agradava. I quan aquell dia em va trucar el rei per dir-me que anés a salvar la seva filla, no vaig ser capaç. I qui la va salvar, doncs?
Un company que havia estudiat amb mi a l'universitat. Era un noi altíssim, tot volem, amb uns xulls vents meravellosos. Era fort, amb una melena rosa finíssima que tothom admirava. Li vaig explicar que jo no em veia capaç i vaig dir que hi aniria ell. I per què et vas amagar, doncs? Quan treia el casqui l'armadura tothom hauria segut que no soc lòx, li dic als xulls vents. Sóc més aviat baixet i escanyolit i no tinc força ni per aixecar un fuit. Vas preferir que tot el món pensés que era un heroi.
Em, perdoneu, ens avisen que tenim una trucada. Sí, bon dia, amb qui parlo? Sí, hola, em, em dic, bé, el meu nom és igual. Jo sóc la princesa de la història que està explicant el Jordi.
Oh, extra, extra! La princesa parla per primera vegada sobre la veritat de la història. El que diu el Jordi és cert. Va ser un company seu que em va salvar del drac. Però la veritat és que de cavall no entenia res. Era un noi molt mal educat. Deia que es casaria amb ell si jo li rentava cada dia la roba i li cuinava només el que ell volia. Deia que ell era el millor home que ho podria conèixer mai. Que tots els altres no valien res.
Ja està. Perdoni que l'interrompi. Com es troba? T'hi ha enviat algun whatsapp però no m'ha respost. Oh Jordi, estic bé, gràcies. Últimament he tingut molta feina i no dono abast. Però hem de quedar un dia, ja ho sé. I com va acabar la història? Doncs bé, tornant cap al castell i pel camí ens vam topar amb el Jordi. S'havia amagat entre els arbustos per veure com el seu company matava el braç.
Estava cagat de por. Es va acostar a mi i em va compassar la veritat, que tenia molta por però que si no n'hagués tingut tanta m'hauria vingut a salvar i em va regalar una rosa. Quin noi tan simpàtic i un rat. Això sí que és tot un cavaller. Sí, sí, però què va passar amb l'altre cavaller? Va agafar un atac d'enveja en veure que el Jordi m'estava tractant molt millor de com ho havia fet ell.
Em va dir que en realitat jo no valia res. I tot tirant-se un rot i un pet, va girar cua el maleducat i ja no l'he vist més. Doncs moltes gràcies per la teva trucada. Gràcies a vosaltres. Aprofito per dir-vos que m'encanta el vostre programa. L'escolto sempre que puc. Gràcies, gràcies.
Uf, doncs bé, Déu-n'hi-do amb l'exclusiva. Jordi, alguna cosa afegint? No, el cert és que ella ho ha explicat molt bé. Ella m'ha ajudat a entendre que per això un cavaller no cal ser necessàriament fort, sinó noble. Això és el que m'ha fet decidir-li tota la veritat.
Tots podem ser cavallers, nois i noies en el nostre dia a dia. Per ser valers no cal fer servir la força. A vegades les paraules assenyades són la millor arma. Voldria donar les gràcies a la princesa per aquesta lliçó. Interessant. Doncs bé, Jordi, t'agraiem que hagis vingut al nostre programa i esperem veure't de nou. Fins aviat. Gràcies a vosaltres per la comprensió.
Nosaltres enfilem la recta final a la nostra secció desitjant-vos que tingueu molt bona diada de Sant Jordi.
Que els nois rebeu molts llibres i les noies moltes roses. Ei, això és injust. A mi m'encanta llegir que em regalin llibres. I a mi m'apassiona les flors. Si pogués, seria florista. En això en tenen raó. Cadascú pot fer el que vulgui, si és amb amor de debò. És cert, rectifico. Que pugueu rebre llibres i roses, sigueu qui sigueu. Això, això. Doncs bé, ho deixem aquí. Moltes gràcies per la vostra atenció i fins aviat.
Gracias.
M'ha agradat molt aquesta història, no se'm sentia, em sentíeu vosaltres, no em sentíeu. Jo crec que està molt bé, aquesta llegenda adaptada una mica als nostres temps. Com l'heu feta? No ho sé. I us l'heu après, però ho fèieu? A vegades conèixeu el seu paper, us he vist molt picats. Sí, l'hem assajat. Es notava, es notava. Molt bé, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé i agraïm també que hagin vingut també la resta d'alumnes de quart de l'Escola Madre Sacramento. Bon dia a tots.
Bon dia. Bon dia. I've got you. I've got you. I've got you. I've got you.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen sis minuts d'un quart de dotze, de seguida arribaran els alumnes de l'Escola Canigó per presentar-nos també alguns dels seus projectes, perquè ja heu anat sentint al llarg d'aquest matí, hem tingut els de l'Escola Montseny, l'Escola Montserrat, també en aquesta segona hora que hem de sentir els primers, els de Madrid Sacramento, els primers d'aquesta segona hora, i també tindrem més coses...
Ho hem explicat que entrevistarem a l'escriptora Maite Carranza, que és avui també a l'Institut de Sant Just, i que tindrem recomanacions d'aplicacions per mòbils per aquesta diada de Sant Jordi. Seran algunes de les coses que farem en aquesta segona hora del Just a la Fusta, especial Sant Jordi, que us acompanya avui des de primera hora des de l'Institut. Just a la Fusta. Sant Just en directe.
Fins demà!
Bona nit.
Un quart i mig de dotze ja els tenim aquí i ara els en anunciàvem alguns dels alumnes de sisè de l'escola Canigo. Salutem a la Cora, l'Helena i el Marc. Bon dia, què tal? Bon dia. Perquè ens expliqueu una mica alguns dels projectes que feu a l'escola, no? Sí, sí. Us heu preparat aquí una mica una explicació? Sí. Doncs quan vulgueu.
Ens agradaria explicar-vos el projecte interdisciplinar en el qual estem treballant al llarg de tot el curs dels alumnes de 6è de l'Escola Canigó. El projecte té com a eix vertebrador la publicitat i té com a principals objectius d'aprenentatge. Coneix el procés creatiu d'un anunci publicitari. Explorar la importància del codi de colors en el món audiovisual. Experimentar les possibilitats de programes d'edició, d'imatges i enregistrament de sons.
Analitzar i reflexionar sobre el sexisme a la publicitat. Participar, generar i afavorir l'intercanvi d'opinions, experiències i idees. El projecte de la publicitat es realitza en grups, barrejant els alumnes de les dues classes de sisè de l'escola per tal d'afavorir la relació entre companys i companyes de les dues classes. La primera part del projecte consisteix en l'anàlisi dels elements teòrics que conformen les bases dels logotips i els eslògans.
Per fer-ho, analitzem en grup casos reals i compartim opinions en les dinàmiques de classe. En la següent fase, analitzem les característiques de les falques de ràdio i els diferents plans que s'utilitzen a les gravacions dels espots. A continuació, amb l'objectiu que els pares i mares de l'escola participin en el projecte, es va realitzar un cicle de tres conferències sobre la publicitat a partir de l'experiència professional de tres d'ells. En guany, les xerrades han estat...
Fases de creació d'un espot publicitari. Anàlisis del cas de Malmelades Ero, a càrrec del senyor Marcos González Cuevas. En aquesta xerrada es van descriure els processos necessaris per la creació d'un espot publicitari per la televisió. Demanda del client, propostes creatives adequades a la demanda, elaboració de l'historyboard corresponent, càsting d'actors i localitzacions i procés d'edició.
Aquest pare va fer especial referència a la importància de ser conscient que tothom té un talent i que cal descobrir-lo per tal de desenvolupar-lo.
El disseny gràfic a la publicitat. A càrrec del senyor Albert Espona, dissenyador gràfic Sant Justenc, que ha realitzat diversos treballs pel municipi. Aquesta xerrada va tractar aspectes més relacionats amb el grafisme, com per exemple, els diferents tipus de disseny, gràfic, industrial, interiors, moda, les diverses aplicacions del disseny gràfic i la importància del disseny en el procés creatiu de les marques.
Aquest pare va analitzar símbols, logotips i eslògans reals i coneguts per tal de descriure les seves característiques.
Procés de creació d'un producte, creació de prototipos, a càrrec del senyor David Díaz, pare que treballa en una empresa puntera de disseny industrial ubicada a Sant Just d'Esbert. Aquesta xerrada ens va apropar al món de les impressores 3D i a la fase de conceptualització dels productes. Van comprovar la feinada que hi ha al darrere abans no s'arribi el producte final.
Un cop feta les tres xerrades, el projecte inicia la seva fase final, la creació que consisteix en l'elaboració per cada grup d'una tanca de publicitat, un espot publicitari i una falca de ràdio. En aquesta fase té molta importància aspectes relacionats amb la tecnologia, ja que s'han de distar els anuncis corresponents. El resultat final de tots els grups es comparteix amb la publicació corresponent a la web de l'escola. Us convidem a mirar els treballs a finals de curs!
Tot seguit us volem presentar una de les novetats del curs 2014-15 de l'Escola Canigó, el programa d'auxiliar de conversa en llengua anglesa. Aquest curs tenim la sort de tenir un auxiliar de conversa en llengua anglesa a l'escola. La senyoreta Ashley Harris de Wolverhampton a Anglaterra ens ajuda a millorar la nostra competència lingüística en anglès.
Cada setmana tenim una sessió amb ella en grups de tres alumnes on practiquem el que hem après a classe mitjançant activitats lúdiques. Jo som el Who is Who o Masks on a part de descriure un personatge ens hem d'inventar la seva vida. Where he or she lives, if he or she has got brothers or sisters, what his or her favorite subject at school is and so on. Des d'aquí ens agradaria enviar-li a big hug and say how much we appreciate her work, passion and education. Thank you very much, Ashley.
Doncs moltes gràcies a tots tres. Jo crec que un munt de projectes esteu fent des de l'escola i crec que els heu explicat molt bé, han quedat molt clars. Ara, res, esteu vivint, feu Sant Jordi també a l'escola Canigó, esteu fent coses? Sí, bueno, acabem d'anar als Jocs Plurals de la Taneu.
Sí, veniu d'allà, heu vist directes. Hi ha anat bé? Sí. Molt bé. I avui és alguna cosa més? Ara... O feu classe ja, normal? Feu classe ja, normal. Molt bé. Per tant, aquesta és l'última parada de Sant Jordi, no? Des de l'Escola Caniga. Us agrada per això o no el dia de Sant Jordi? Sí, molt. El celebreu després de l'escola? Bueno, sí, comprem llibres i rodes i llibres. Ja és això, no? Sí. O sigui, comprareu rodes i llibres. Sí. De tot, eh? Sí.
De tot, sí. Molt bé. I us regalaran també de tot o no ho sabeu encara? No ho sabem. Misteri. Molt bé. Doncs que vagi molt bé i bon dia. Gràcies. Adeu, gràcies. Adeu. Adeu.
Fins demà!
No recuerdo cómo fue.
Sé lo que ha dolido la caída. Hoy te encuentras lejos de mi vida y ya no quiero escucharte otra mentira. Lo siento mucho, no tengo más para ti. Y si me tuviste, me dejaste ir. Y si te amé, ya no sé. En tu nombre ya no existes en mi piel.
Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora continuem aquí amb aquest programa especial Sant Jordi que fem des de l'Institut. I ara amb una convidada molt especial tenim l'escriptora Maite Carranza. Bon dia, Maite. Bon dia. Que avui és a l'Institut. Has fet alguna cosa, no? O després fas alguna
Sí, sí, han fet un acte molt bonic en el qual els alumnes de primer d'ESO han llegit quatre capítols d'un llibre molt antic meu que m'ha fet molta il·lusió sentir, Frena, Càndida, Frena. Ho han fet molt bé. L'havia llegit jo també, aquest llibre. És un clàssic, ja. Sí, sí, i tant. I ara també tenim aquí alguns alumnes, tenim el Jan, el Pau i la Marta, el Jan que és de primer d'ESO, el Pau i la Marta sou de primer d'edat siderat, per tant, us heu preparat una mica d'una entrevista, no? Sí.
Per fer-li a la Maite. Sí, sí. Doncs jo ara ja em tanquen el micro i tot vostre, eh? Com vulgueu.
Bé, començarem amb una breu introducció biogràfica i bibliogràfica. Maite Carranza neix a Barcelona i s'inicia la lectura d'autors anglesos, francesos i russos com Rich Malcrompton, Edgar Rice Burroughs, Berne o Dostoevsky. Estudia el batxillerat a l'Institut Experimental Joanot Martorell, on descobreix el realisme màgic de Cortázar, García Márquez o Vargas Llosa i es licencia en Antropologia a la Universitat.
Posteriorment, és professora de llengua i literatura a un institut. L'any 1986 surt publicada la seva primera novel·la, Ostres tu, quin cacau, per la que rep el 1987 el Premi Crítica Serrador a la categoria de literatura infantil i juvenil.
Els anys següents publica diversos títols i guanya diferents premis, entre els quals destaca l'any 1986 el Premi Josep Maria Floig i Torres, de novel·les per a nois i noies per a la revolta dels lactants. Durant els anys 90 deixa de ser professora per començar a escriure guions, participant en múltiples sèries de televisió.
Mentrestant, a l'escriure guions, el 1999, publico la novel·la per adults sin invierno, on es denuncien els perills que suposen el canvi climàtic i la globalització. L'any 2002 rep el plenum IEDB de literatura infantil per «Vol ser el nòvio de la meva germana?».
De 2005 a 2007, publica també amb EDB la trigologia La guerra de les bruixes, traduïda a 25 llengües i amb més de 100.000 exemplars venuts. El 2010, publica Paraules imaginades, que tracta els abusos sexuals a infants i adolescents, molt ben acollida per la crítica i per la que rep, entre d'altres, el Premi Nacional de Literatura i, altra vegada, el Premi Crítica Serra d'Or,
de literatura infantil i juvenil. El 2014 va rebre el Premi Cervantes Chico pel conjunt de la seva obra i, actualment, escriu guions i novel·les des del seu estudi de Sant Feliu de Llobregat. Imparteix classes d'escriptura de guió a diverses universitats i fa xerrades escoles i biblioteques. A més, té tres fills.
Bé, doncs ara, si et sembla bé, Maite, et farem algunes preguntes sobre el fet literari i les escriptores. A les vostres mans. D'acord. Consideres la literatura com una necessitat vital per tu?
Bé, jo he viscut durant els últims 30 anys de la meva vida amb la literatura. Jo crec que m'estalvia algunes despeses fonamentals, com per exemple pastilles per dormir, psiquiatre, psicòleg o fins i tot el metge, perquè la literatura et permet viure una vida més equilibrada i expressar tot allò que t'interessa comunicar.
qui reben aquesta conseqüència són els lectors però procuro fer-ho agradable perquè no se n'adonin però sí, forma part de la meva vida i realment sense literatura jo ja no podria sobreviure
Quines satisfaccions t'ha donat la lectura i l'escriptura al llarg de la teva vida? La lectura ha estat un hobby que s'ha convertit en alguns moments en una passió i com a tal ho ha hagut de controlar.
Encara que no us ho cregueu, només em permeto llegir a les nits, perquè si comencés a llegir de bon matí, doncs no faria res més. Per tant, sóc com els vampirs, començo a llegir quan s'aposta al sol i aleshores agafo un llibre i si m'he portat bé és la recompensa de tot un dia de feina i de treball i dedicació.
Llavors jo visc vides paral·leles en tots els llibres que llegeixo i els llibres que vaig creant són períodes de la meva vida que jo els associo molt íntimament a les meves experiències. Per tant, també formen part de la meva vida i s'han incorporat al meu passat. Creus que hi ha una literatura específica de dones, és a dir, en clau de gènere?
Quina pregunta més interessant. No, no ho crec. És a dir, el que sí que hi ha és una aposta comercial per creure-ho o per vendre-ho així. De fet, hi ha hagut molts autors clàssics que han parlat de dones com a primeres protagonistes. Recordem Flaubert amb Madame Bovary o Tolstó i Amana Karenina, en les quals les dones aquestes patien la problemàtica pròpia de dones.
de la dona en aquells temps. Ningú no va dir que era literatura de dones perquè no estava feta per dones, tot i que tractava un problema que feia referència a un problema femení. Quan han escrit les dones s'ha parlat de literatura de dones i aquí hi ha el gran error perquè igual que escrivim sobre els conflictes masculins, escrivim sobre els conflictes femenins que sí que són específics perquè la maternitat no
no és com la paternitat, són circumstàncies molt diferents. Per tant, si s'aborda la maternitat, s'aborda un problema humà, igual que pot ser la paternitat. Jo penso que és molt reduccionista i és un invent de la comercialització dels productes, no pas de l'escriptura en ella mateixa. Quan escrius, què prefereixes, pesar-te en una situació real o inventar-te del tot una història? Com et sents més còmode?
De les dues maneres, perquè la literatura, els autors ens alimentem de la vida, ens alimentem de tot allò que tenim al nostre voltant, experiències vitals, notícies, fets impactants, històries que sentim, perquè les històries hi són i ens arriben...
I moltes vegades les ignorem, però si parem l'orella resulta que el nostre voltant està ple d'històries magnífiques. El que fins ara s'han dit cotilleus o gòssips o com vulgueu dir-li, és la vida que es cou.
Llavors, quan opto pel gènere fantàstic, és a dir, no opto per un tema realista que sigui un tema que es pugui reconèixer, una temàtica que ens afecta, sinó que dissenyo mons diferents, sembla que les històries siguin inventades i, en canvi, els conflictes que alimenten els personatges són igual de reals que poden ser-ho en una història realista.
Per exemple, en la trilogia de la guerra de les bruixes, malgrat que siguin bruixes, malgrat que tinguin uns poders, malgrat que hi hagi unes llegendes i mites inventats, tot està basat en realitats, és a dir, tot està basat en tota la història de la bruixeria.
Però, a més a més, els conflictes de les bruixes són conflictes humans. És a dir, si una nena se sent invisible, poc estimada o ignorada, això és equiparable a qualsevol adolescent, encara que sigui, en aquest cas concret, una que pertany a una tribu o mar i que té unes característiques molt especials. Per tant, sí que tant fantasia com realisme m'alimento de tot allò que puc i m'esfagocito.
Què trobes més complicat, escriure en guió o una novel·la? És molt diferent, és absolutament diferent. És molt més disciplinat el guió perquè el guió té un temps, te l'exigeixen, és a dir, has de complir amb una sèrie de calendaris i, a més a més, acostumes a treballar amb equip. El treball amb equip facilita l'ordre, l'estructura, fins i tot la disciplina. I, en canvi, la novel·la depèn més...
És de la pròpia voluntat, la novel·la és més complexa, també dels estats anímics, també dels tempos personals. Resulta més fàcil, molt més fàcil per mi escriure guions que novel·les, perquè al voltant del guió hi ha tota una sèrie de normes i estructures que t'ho faciliten. És com dir, ja aprendré anglès pel meu compte. Resulta més fàcil anar a una acadèmia.
Quins tipus de llibre recomanaria algú de la nostra edat que s'inicia en la lectura? Bé, a la vostra edat ja no us inicieu a la lectura, ja sou lectors. Per tant, us tracto com a adults o com a joves adults, perquè crec que a partir d'una edat, a partir dels 16 anys, 15-16, els joves heu de tenir capacitat per llegir qualsevol llibre.
i sí que hi ha llibres juvenils que són més senzills d'entendre més fàcils, més lleugers però mira, hi ha un llibre per exemple que m'he referit abans quan parlava amb el curs de primer que penso que s'han de llegir tots els joves del món que comencen a llegir literatura adulta que és Tinanyos de Soledat per exemple és un clàssic, s'ha fet fa poc homenatges i és un llibre iniciàtic llegiu-vos Tinanyos de Soledat
Per últim, aquest 2015 és l'any de les biblioteques. Què signifiquen elles a la teva vida?
Jo no he estat mai una... Bé, perquè en la meva infantesa no n'hi havia gaires. No vaig recórrer les biblioteques de nena, perquè tenia una biblioteca familiar molt ben assortida. Però reconec que vaig ser molt feliç amb una biblioteca de la qual vaig, jo crec que llegir-me tots els llibres que hi havia, que era la biblioteca d'un institut. Jo penso que les biblioteques dels instituts han de ser molt fresques, molt vives i molt ben...
treballades, és a dir, amb amor perquè van sortir llibres que els estudiants i els lectors adolescents han de tenir a l'abast i reconèixer. I jo vaig tenir la sort que vaig anar a un institut experimental pilot i teníem una biblioteca meravellosa, fantàstica i la vaig explorar, van ser uns anys molt, molt gratificants amb la lectura.
I la biblioteca permet una cosa també, que hi ha primer bibliotecaris o bibliotecàries que estan ben assabentats dels autors i de les edicions, per tant tens un petit tutor que et pot acompanyar en aquest viatge i després tens els amics per compartir-ho.
I això és molt maco, perquè no hi ha res millor que deixar-te recomanar i poder recomanar. Si a tu t'ha agradat un llibre, el millor que pots fer és dir als teus millors amics, llegiu-lo, i després parar l'orella quan algú diu és que m'ha agradat tant, apunto, digues, copio, perquè això és bàsic perquè els llibres es difonguin i siguin un senyal de compartir i d'amistat.
Bé, doncs moltíssimes gràcies Maite per les teves respostes i que acabis de passar un bon dia. Gràcies a vosaltres que llegiu molt, que compreu molts llibres, que rebeu moltes roses. Doncs gràcies també a vosaltres que heu fet les preguntes, eh? Al Jan, al Pau i a la Marta. Que vagi molt bé i que passeu tots una gran diada de Sant Jordi. Bon dia. Gràcies igualment. Bon dia.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols.
de foc semblant tempestes. Ara som dos fills del sol en aquest desert. Mai és massa tard per tornar a començar. Per sortir a buscar el tebre de sol.
Bona nit.
No he sentit saber cap on has de marxar. Prens la direcció del teu cor. Mai desmassa part per tornar a humanitzar. Va sortir a buscar
Camins que ja són nous.
Recte final d'aquesta segona hora, d'aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 23 d'abril, que estem fent especial Sant Jordi a l'Institut. Ara és el moment de recomanacions d'aplicacions per mòbils d'aquesta diada de Sant Jordi. I per això tenim ja el Toni i el Pol de Tercer DSO. Bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. Que ho sentim també cada divendres, no? El posem-li, veu? Sí. Feu la secció també d'aplicacions? Sí, sí. O sigui, avui són aplicacions concretes pel dia d'avui, eh? Pel dia de Sant Jordi. Com està anant el dia de moment? Sí.
Bé, de moment bé, sí. Sí, molt bé, està funcionant tot bé. Sí? Us agrada aquí l'Institut Coma Celebre? Sí, sí, sí. Heu comprat ja rosa o no? Sí, sí. Ja l'he regalat o no? Sí, a les franceses que han vingut avui de visita. Ah, sí? Sí. Sí, heu comprat més una rosa? Sí, bueno, jo sí, jo de moment una. Ah, una, o sigui, molt bé, molt bé. Sí. I us han regalat algun llibre o alguna rosa o no? No, de moment no. Bueno, encara queda molt de dia, no? Sí. Molt bé, doncs quan vulgueu, amb les aplicacions. Va bé.
Bon dia, Sant Jus. Som el Pol i el Toni i avui us parlarem d'aplicacions per al mòbil que estan relacionades amb la Diada de Sant Jordi.
La primera aplicació de la qual volem parlar es diu Sant Jordi i la llegenda. Sant Jordi i la llegenda és un conte interactiu pels més menuts, una versió 2.0 de la llegenda de Sant Jordi que encara no heu vist. Els nens i nenes ajudaran Sant Jordi a lluitar contra el drac per salvar la princesa. Els dibuixos estan molt ben aconseguts i és una manera molt bona d'ensenyar als més petits la tradició de Sant Jordi. Està disponible tant per Android com per iOS i no costa res.
Una altra aplicació es diu Lili del Drac. Aquesta aplicació és semblant a l'anterior perquè també és d'intel·lectuar. Però en aquesta app has d'intel·lectuar amb la Lili, la protagonista de la llegenda. Ajuda la Lili a esbrinar perquè hi ha tant d'enrenou. Es rumoreja que hi ha un drac. Lili del Drac de Sant Jordi és una llegenda intel·lectiva que sorprendrà als lectors de totes les edats.
però molt especialment als nens. Un colorit repartiment de personatges i un regne màgic fan que és un conte legendari que serà recordat durant la infantesa. Està disponible tant per iOS com per Android, i és gratis.
La segona aplicació és Irosa Sant Jordi. Aquesta és la primera aplicació que et permetrà regalar una rosa en realitat augmentada, a qui més t'estimis el dia de Sant Jordi. Les roses mostraran 3D sobre qualsevol objecte o llibre que vulguis. Aquesta aplicació no falta pagar res, ja que és tot per mòbil i no tens què gastar.
Aprofiteu aquesta aplicació per poder regalar una rosa gratis per al mòbil. Només està disponible per iOS. I amb això arribem al final de la nostra secció. Adeu. Adeu.
Molt bé, fareu servir alguna de les aplicacions o no per enviar aquestes roses? Bueno, jo vaig mirar la de i rosa, però... I què tal? Bueno, una miqueta liu. Ja pot ser, no? Perquè, home, per tot el que heu explicat sembla molt completa, eh? Però he pensat, no sé, potser l'han provat, l'han enviat algú. No, jo no puc provar-la perquè jo no tinc una app ni iOS, jo tinc Android. Llavors, clar, és veritat, jo tampoc la podré provar, llavors.
En fi, doncs els odients que sí que ho puguin provar, si algú ens vol dir com ha funcionat, ja ens explicaran i si ho proveu vosaltres, doncs a la propera secció del Posem l'hi veu també ja ho explicareu. Gràcies, que vagi bé i bon Sant Jordi. Igualment. Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Set minuts i arribem a les dotze. Abans de connectar amb les notícies, el que farem ara serà saludar a la Isabel Pijuan. Bon dia, Isabel. Hola, bon dia. Què tal? I bona diada. Bona diada, i tant. També tenim a punt l'Àlex de l'Alba i l'Alexia. Bon dia.
Bona nit.
Per tant, jo crec que ho hem de posar a la pràctica fins i tot aquí mateix a la ràdio i dia de Sant Jordi, dia dels llibres, lectors i lectores que estan llegint el capítol final que es diu Llum Verda a l'estiu de Frena, Càndida Frena. Endavant. Doncs endavant, quan vulgueu.
La càndida, amb la llengua fora i realitzant un esforç anaeròbic, corria metre a metre l'esprint final del curs. Era l'hora dels treballs, a córrer cuita, dels àlbums a mitre lligar, dels exàmens de nit amb ella i de les recuperacions amb xuletes.
L'agenda, en aquest cas, no li servia absolutament de res i tenia tantes coses apuntades com dins la rentadora de casa seva. Va decidir ser operativa. Va estri per l'agenda i va arriscar-se en apel, sense protecció, a la desesperada. Era l'única forma de sortir-se'n.
En aquests casos, les previsions només aconseguien l'efecte contraproduent de la discussió per atabalament. Ella era persona de recursos d'última hora. Quan es veia la llau, a sobre treia pit, serrava les dents i l'aturava amb un dit. Afortunadament, tenia el dit ben ensinistrat. I com aquell qui no vol la cosa, sabia escapolir-se bé o malament de les pitors catòstrofes sense cap seqüela. Era indestructible.
De mica en mica se n'anava sortint. Primer va provar l'anglès, poc després va perdre per 10 punts la lliga de bàsquet i finalment les notes van arribar a casa, impietoses i resolutives. A mesura que el pes de les responsabilitats mimbava, el seu esperit volava lleuger pels camins de somnis. Somiava un estiu ple de mans i biquinis, farcit de gelats i d'aventures meravelloses. De moment, però, ho resumia en la rebella.
La rebella era el punt de partida. La rebella era l'estrena, l'estrena de l'estiu, l'estrena de la bogeria, del vestit sense mànigues, de les sandalles i de la nit més llarga de l'any. Si passava l'equador de la rebella amb èxit, s'autogurava un futur fabulós. Era una mena d'aposta, com quan jugava a córrer abans que es tanqués la porta, que ja interpretava com a signe evident de sorpresa inesperada en forma de trucada, carta o confessió.
o com quan intuïa la mena de dia que l'esperava segons el primer semàfor del matí. Si es mantenia verd mentre ella passava sense por i amb els ulls alts, era la premonició d'un dia fabulós. Sí, per mala sort, veia el carbassa, el dia es presentava coix i l'assegur esquitxat d'algun episodi desagradable. Sí, oh, desgràcia de les desgràcies, veia el vermell, ni que fos de cua d'ull, abans que la bamba trepitgés la vorera contrària, era un mal auguri,
Res del que fes, desitgés o intentés durant les 24 hores següents podria sortir-li bé. Pura superstició. La rebella tenia la connotació màgica del semàfor de l'estiu. Havia de sortir-li rodona, sense intuir el carbassa ni tema vermell. Calia trepitjar les vacances amb llum verda. Només així podrien ser llargues i intenses, les millors de la seva vida.
La primera va ferada d'aire polar, que va congelar per les seves il·lusions, la va rebre quan el seu tigre, que era molt seu, li va anunciar que passaria la rebella a la torre d'uns amics de l'institut. Ni la va convidar ni la va deixar de convidar, només li ho va comunicar.
El trigre morrejava bé, li tocava el cul amb gràcia i li mossegava l'orella, però no deia paraules tendres, ni la convidava a crispetes. Anava per feina, era un professional del feeling i no perdia ocasió de...
Demostrar-ho on fos i amb qui fos. La càndida se'n va convèncer el dia que no va aparèixer a presenciar el gloriós partit de la semifinal de la lliga. Si ella no anava a la rebella, el tigre no tindria problemes per trobar-hi una substituta. Potser, fins i tot, la tenia apamada i a punt per al rostit. A casa van dir no.
Molt bé, doncs moltes gràcies. Jo crec que ara ens hem quedat més en la intriga, eh?, de veure com acaba aquesta història, però hem de connectar també amb les notícies, per tant, ho heu clavat, eh?, aquest timing. Gràcies a l'Isabel, també a l'Àlex de l'Alba i l'Alexia per llegir-nos aquest fragment. Us ha agradat el llibre? Sí, molt.
L'heu llegit sencer, eh? Sí. No només el capítol. Doncs que vagi molt bé. Teniu ja pensat algun llibre? Us han regalat algun llibre? No. De moment no. Però us en comprareu algun o espereu que us el regalin? Sí. Molt bé. Molt bé. Doncs que vagi bé el Sant Jordi, que passeu una bona diada. Moltes gràcies. Igualment. Adéu. Adéu. Adéu. Tornem després del botlletí de Catalunya Ràdio, del Sant Just Notícies. Tornem encara amb la tercera hora de programa.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Oh, oh, oh, oh. We're a thousand miles from Carver.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, els informa David Badia.
Diada de Sant Jordi en plena abolició. Precisament avui culmina la setmana del drac de Catalunya Ràdio amb la promoció de nous valors literaris. Se senten aquells joves autors o desconeguts per qui la Diada de Sant Jordi suposa una estrena o ve una novetat. Un d'aquests és Jordi Nobka. Barcelona, Montse Camps. Hola, bon dia. Don Jordi Nobka, que després del talent ara presenta el recull de contes Puig a casa, ha començat a signar la parada de l'Alaia a Passeig de Gràcia i s'ha quedat parat al veure que el contrari del que es pensava avui serà un dia de feina.
He de reconèixer i he d'admetre que he arribat una mica tard, perquè ahir la nit em van estar advertint que no signaria ni un sol llibre, i em van dir, prens-ho amb molta calma perquè no signaràs absolutament res. Portem 20 minuts de signatures i n'he fet 5, que per mi ja és molt. Crec que és una xifra brutal.
Segurament el Boca Orella ha estat efectiu per aquest jove escriptor i periodista que afronta el dia al costat d'altres joves escriptors o desconeguts com Teresa Colom, Andrea Rodés, Joan Benesiu o Ferran Escoda, que viuran el seu primer dia o gairebé signant llibres. Montse Camps, Catalunya Ràdio Barcelona. I les vendes a roses també van a molt bon ritme. La vermella, novament la reina de la diada. Rambla de Barcelona, Valeria Obrera.
Hola, bon dia. Riuada humana, això és el que hi ha en aquests moments a les Rambles de Barcelona. La gent, parelles, grups d'escoles, de turistes, veïns de la zona, passegen Rambla avall o amunt buscant llibres o roses o senzillament gaudint de la jornada amb un temps que acompanya i molt. Segons la Carolina, una de les propietàries d'un dels establiments més emblemàtics de la Rambla, el ritme de vendes, és molt bo.
Potser et diria que aquest any em sembla que una miqueta millor. L'any passat ja va ser bo i aquest any em dona la sensació que anem una miqueta més ràpids de l'habitual.
L'Audiència de Barcelona torna a absoldre l'antiga cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en el cas de l'hotel del Palau de la Música. La sentència absol l'exregidor d'urbanisme Ramon García Bregado i tres col·laboradors seus de l'Ajuntament perquè no està acreditat en la documentació ni s'ha aprovat que tinguessin coneixement que les finques s'havien venut per sota mà. Aquesta sentència també confirma la condemna d'un any de presó per Fèlix Millet i Jordi Montull per tràfic d'influències.
I un accident obligat a tallar la C32 a Sitges, equip viari de Catalunya Ràdio, Celia Quintana. Bon dia. Encara tallada la C32, l'autopista Pau Casals a l'altura del túnel de Castelló, sentit Tarragona. Al túnel hi ha hagut una topada, turisme, furgoneta i la furgoneta ha cremat. S'estan fent desviaments ara per la sortida 42 abans del túnel del Garraf, sentit Tarragona. I a dos quilòmetres de Cua, sentit Barcelona, ja ha quedat reobert el tràndid. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, centre d'informació viària.
Esports, Robert Prat. A l'Euro Lliga de Bàsquet, al Barça, juga el futur a Europa. Només els va la victòria a la pista de l'Olympiacos per forçar el cinquè partit al Palau. A Girona, l'equip femení de bàsquet pot ser avui campió de Lliga per primer cop si guanya a Fontejau contra el Perfumeries Avenida de Salamanca. El Madrid i la Juventus classificats per les semifinals de la Lliga de Campions. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Set partits polítics concorreran a les eleccions municipals el 24 de maig a Sant Just. El bollet oficial de la província ha publicat les candidatures per als comissis i a la circunscripció de Sant Just hi figuren set grups. La llista del PSC, la liderant Josep Perpinyà, Ginapoli, Quima Jiménez, la de Movem, Lluís, Manfort, Justo Salva i Carla Crespan. Els tres primers noms a la llista de Ciutadans són Guillermo Francés, Charles Ablett i Rosa Maria Bronchal i a la d'esquerra, Sergi Seguí, Jordi Porta i Ferran Tost.
Dia Democràtica presentarà com a tres primers noms, Pablo Barranco, Paco Liel i Marat Teresa Vallespin. Pel que fesiu, es confirma l'allà flotats com a candidates, seguida de Joan Esmerats i de Josep Maria Cortés, i tanquen les candidatures al Partit Popular, que presenta com a número 1 Enric Salvadores i l'acompanyen Isabel Givert i Mònica Moreno.
Més coses d'una road movie sobre amistat, discapacitat i sexualitat. És el proper documental del mes d'abril, que es projecta d'ama divendres. Despeixa el nit, de Carlos Orati, és el documental que porta aquest mes la productora Paral·lel 40. Tracta l'amistat entre tres joves italians al voltant de la trentena, quan decideixen iniciar un viatge per carretera perquè un d'ells, un jove amb autisme, tingui la seva primera relació amb una noia. Són amics de l'adolescència.
Despeix el nit es podrà veure demà divendres a dos quarts de nou del vespre com a hora excepcional a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
I acabem destacant que demà divendres se celebrarà a la plaça Verdaguer la nit de les tapes. Diverses entitats sanjostenques s'han implicat en aquesta festa, on cadascuna oferirà un etapa diferent, begudes a preus populars i a ritme de música, blues i folk irlandès. A quarts de nou del vespre començarà la nit de les tapes, amb les primeres tapes de la nit i amb música enllenoada d'ambient. A un quart d'onze actuarà el grup Poni Pisador i a dos quarts de dotze el grup Test Tapatsa. El preu de l'activitat és de 7 euros i mig i inclou 5 tapes i una beguda.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Tot seguit us deixem amb la tercera hora del Just a la Fusta, avui en directe des de l'Institut de Sant Just en aquesta especial diada de Sant Jordi. Que vagi bé, molt bon dia.
A l'escoltes l'àdio d'Esbel, sintonitzes l'àdio d'Esbel, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbel, 98.1, ràdio d'Esbel.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen 9 minuts a les 12 del migdia, ens queda encara una hora de programa, una hora d'aquest just de fusta que estem fent des de l'Institut Especial Sant Jordi. Ara, de seguida, sabrem algunes de les novetats per aquest any de Sant Jordi. Parlem, per tant, de llibres, dels protagonistes indiscutibles d'un dia com avui i vindran alguns alumnes d'aquí a l'Institut a recomanar-nos o a proposar-nos quines són les novetats.
que avui ocuparan la majoria de les parades. Ara ja els tenim que s'han anat situant. No us he preguntat com us dieu, per tant us ho pregunto així en directe. Qui sou? Com us dieu?
Jo em dic Georgina. Molt bé. Jo Anna. Jo Maria. Jo Olivia. No t'heu sentit? T'has de trobar una mica més el micròfon. Olivia. Ara sí, ara sí. Molt bé, i de quin curs sou? De segon. De segon, molt bé, perfecte. I ens expliqueu una mica quines són les novetats, no? Sí. Doncs endavant, quan vulgueu. La banda de Berlín, Germans de Sang...
del escriptor Ernest Hafner. La bandada de Berlín, Germans de sang, és una novel·la que els nazis van prohibir i cremar. La novel·la compta amb ingredients de crònica periodística.
i ens descobreix el fons de Berlín a principi dels anys 30 del segle XX, des del punt de vista de joves que formen part de bandes que es dediquen a petits furts i, bàsicament, a sobreviure en una ciutat marcada com la resta del país per la misèria. 80 anys després, la novel·la ha estat redescoberta i publicada per Metrolit, una petita editorial alemana que va...
Creure en la potència del text després de vuit dècades.
Molt bé, és la primera novetat, per tant, que tenim. En tenim algunes altres, per això? Sí, el següent llibre és Puja a casa, de Jordi Noca. Com a escriptor, debutava amb la novel·la El talent, la breu edició, on ja podíem fer-nos una idea del seu potencial com a escriptor, que ara desplega amb la publicació de deu relats que ens parlen de la pèrdua o el sentiment de pèrdua, sigui personal o laboral, protagonitzats per diversos personatges que solen viure desorientats.
Jordi Nobka ens convida a pujar a casa i ha gaudit d'uns relats que l'han fet mereixedor del Premi Documenta 2015. Els lectors del talent trobaran diferències en el to, però no en l'estil de Nobka, que ha aconseguit en dues publicacions crear un estil propi marcat per l'humor i la ironia barrejat amb un to, en certes ocasions molt àcid. Molt bé, doncs una altra bona proposta. Què més tenim? Qui continua? El Efecto Marcus, Jussi Alder Olsen.
El Departament Toc 1 és una sèrie de novel·les protagonitzades pel cap del Departament Car Mort, que s'encarrega de resoldre els casos no resolts per la justícia anys enrere. L'editorial Ma Eva publica ara el cinquè llorament de la sèrie El Departament Toc 1, sota el títol de L'Efecte Marcus.
protagonitzada per un noi de 15 anys que pertany a una banda on el seu violencap obliga els seus membres a robar i a cometre actes criminals. Quan Zola, el seu CSP, amenaça a mutilar-lo perquè doni més pena. Marcus descobreix a prop de l'amagatell de Zola
el cadàver de William Stark, responsable d'un projecte d'ajudes al desenvolupament a Cameron. Carl Asat, Rosie i Gordon, el seu nou membre del departament TOC1, descobriran un nou món de corrupció i crims al món de la política i l'economia amb vincles que arriben fins a la selva africana.
Perfecte, i encara en tenim algun altre més, no? Sí, Gegants de cel de Joan Benassiu. Gegants de cel ens acosta la història d'uns personatges de diversa procedència que es reuneixen la nit de Nadal al voltant d'una taura. Són fugitius, sense saber exactament de què, s'expliquen històries buscant una identitat i intentant establir les seves pròpies fronteres.
Joan Benassiu no ha escrit una novel·la per tots els públics i Gegants de cel ens acompanyarà els directors més exigents gràcies a una aposta molt personal que combina diversos gèneres literaris. Molt bé, i encara en tenim, encara en tenim, eh? Anem saltant, no sé quan acabareu, però perfecte.
Sí, es titula L'Àguila Negra. Té com a escriptor Joan Carreras. Després de 25 anys com a escriptor i amb una carrera literària plou sòlida, Joan Carreras ha rebut la darrera edició del Premi Sant Jordi amb L'Àguila Negra.
Títol que fa referència a la cançó que va popularitzar Maria del Mar Bonet. El protagonista de l'Àguila Negra és un dentista jubilat anomenat Maria Solvell, que recorda les dues relacions amoroses que han marcat la seva vida entre els anys 1951 i 2012.
dues relacions oposades, una frenètica i l'altra força conversional, que serveix amb safata a l'escriptor català per introduir qüestions referents del sexe. Joan Carreras aprofita l'argument de la novel·la per oferir un retot de la ciutat, Barcelona durant l'època on situa l'àguila negra. Una novel·la que permet a Joan Carreras explorar un cop més les relacions humanes i que es pot llegir acompanyada d'una banda sonora pròpia.
Molt bé, doncs ara sí, no?, que esteu amb les recomanacions, o les novetats, més aviat, que jo crec que, a més a més, n'heu parlat de diverses i diferents, i la Isabel, que abans no l'he deixat parlar, ara sí, ara sí que et dono la paraula, Isabel, perquè he entrat directe amb les novetats. Sí, i jo voldria dir, bon dia altre cop, voldria dir que inaugurem en aquests moments aquesta secció de novetats literàries, però que l'emissió dels divendres que anem fent de la ràdio del centre...
juntament amb vosaltres, amb Ràdio d'Esbert, doncs seguirem parlant de novetats literàries perquè estem en plena eclosió primaveral i de llibres amb el mes d'abril, maig i juny, que serà l'inici de tot plegat. A partir de la setmana que ve, sembla que no perquè és festa, però l'altre sí que tindrem ja totes aquestes novetats. Més novetats encara. Molt bé. Doncs esperem sentir-les. Moltes gràcies a tots, que vagi bé i que passeu amb un bon Sant Jordi.
Bona nit.
La noche comienza a salvar esa hora. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara passen 17 minuts de les 12 i continuem parlant de llibres. Ara algunes de les companyes de l'institut explicaven quines són les novetats i que recomanaven propostes literàries i el que fem ara és continuar parlant de llibres però no tenen per què ser novetats. Ara seran alguns dels llibres que ens volen recomanar el Jan i el Júnior. Bon dia, què tal?
Hola. No mossega el micro, eh? Per parlar una mica de llibres. També tenim la Isabel. Ara et dono la paraula des del principi perquè no et vull tallar, eh? Sisplau. Bé, doncs la secció que també estem fent ara és... t'aporta el títol genèric dels meus llibres o els nostres llibres preferits o els textos preferits, poemes, contes, etcètera, en general, no?
I aleshores una mica tenim com un calaix de sastre amb el perdó del baró de Maldà, corresponent, perquè parlarem aquí una mica de diferents qüestions, reflexions sobre Sant Jordi, poemes, poemes de Shakespeare, altres poemes... És a dir, una mica viure el que és l'esperit i el caliu de Sant Jordi. Molt bé, doncs ens agrada, eh? Ens agrada. I començareu... Què ens comenceu explicant?
Qui començarà? Doncs jo començaré explicant una història. Molt bé. I, doncs, és clar que una dona anà un dia qualsevol per l'Àfrica, que ella és de l'Àfrica, i, doncs, se suposa que un home de Noruega
va vindre i doncs el que li va passar és que li van robar tot el van atracar i li van robar tot i el que va passar és que l'home no va demanar l'ajuda ningú li feia cas però fins que va arribar aquella dona i li va preguntar què li passava i li va dir que li van robar tot i doncs llavors doncs com que ella era creient doncs el va deixar entrar aquesta seva i llavors el que va passar és que va estar una setmana
i fins que li van tornar el passaport, el DNI i tot se'n va poder anar però abans d'anar-se'n li va fer uns quants obsequis a la dona doncs li va donar 200 euros li va donar unes sabates i també la va convidar a anar a Noruega amb ell però com que la dona estava molt ocupada i tot al final no va poder anar
Molt bé, doncs una bona història, no? D'on l'has treta, la història? Doncs ja la vaig buscar, sí, me la va explicar ell. Molt bé, ens agrada, ens agrada, eh? Té títol o no? No. L'haureu de pensar, no? Ara el podem triar. Sí. Molt bé. Permeteu que ens suggereixi un de títol jo, Vivències, Vivències Nigerianes.
Doncs és la primera proposta que ens heu fet i ara teniu més coses preparades. Ara què ens expliqueu? Bé, m'agradaria dir el nom de la dona. Ah, molt bé. Es deia homonigo, que en el seu idioma vol dir que els nens són molt més preciats que els diners. M'agrada, m'agrada el nom i el significat. Doncs perfecte. I ara passem per tant a una altra cosa, no? No sé si ens porteu ara una recomanació o què ens expliqueu. Sí. A veure...
Jo explicaré ara què significa Sant Jordi. Molt bé. Sant Jordi va ser un sant del segle III. En el segle IX va aparèixer la història de Sant Jordi i el drac, dels primers contes de fada d'Europa. Aquesta llegenda es coneix a molts països i fins i tot al Japó, Portugal, Inglaterra, Hungria, Rússia, Itàlia, Ucraïna...
Belorússia, Malta, Sèrbia, Montenegre, Argentina, Colúmbia, Úrbia, Estopènia, Brasil, México y Asia Menor. El costum de regar la rosa a Catalunya el dia de Sant Jordi va començar al segle XV coincidint amb la fèria de roses que feien a Barcelona i es donaven roses a les dones que anaven a missa.
a la capela de Sant Jordi, del Palau de la Generalitat. Avui en dia es dona com el símbol d'afecte. També Sant Jordi és el dia dels llibres.
Des del 1995, l'UNESCO, per una proposta de la Unió Internacional dels Editors, van decidir que el 23 d'abril seria el dia internacional del llibre. Es conmemora el dia que van morir Miguel de Cervantes, William Shepard i Garcilaso de la Vega.
Miguel Cervantes, en realitat, va morir el 22, però li van enterrar el 23 d'abril. Es commemora la pèrdua. 23 d'abril de 1616. Maixer Espírit us recomanaria els senators, Romeo i Julieta, Hamlet. Ara us llegiré un fragment en castellà, sonato 138.
Cuando mi amada jura que no me miente, le creo, aunque sé que eso no es cierto. Así me cree ingenuo adolescente, en mundanas angustias inexperto, creyendo en vano que ella me cree muso, aunque sabe del curso de mis años. Le doy fe a su labio mentiroso.
Con que por ambos lados hay enganos. Más porque no me dice ella que miente. Y porque no le digo yo que soy viejo. Porque es de amor costumbre fe aparente. Y en amor la vejez es mal consejo. En la mentira yo con ella llago. Y ambos la mentira nos da halago. Ara jo viajaré al Soneto 29. També? Molt bé. Perfecte.
Quant infeliç els ulls de molta gent! Em dol tot sol el meu estat mesquí, i trobo en el cel va amb el meu lament, i miro i me laeixo el meu destí. Voldria ser més ric, amb amics ben conorats, i amb el gent d'uns, i d'altres la puixança.
i sentir-me gelós, no infortunat. En inspirar-me em duu aquesta fòlia. Però, si penso en tu, el cor exaulat sent l'aire, i com la losa trec del dia sent l'aire, i a les portes del cel entro cantant que el meu amor trenta
trenca riquesa em dona que al cap rei no em vejo la corona molt bé, doncs en teniu més també? jo el sonato que he llegit el 138 significa que quan vols algú de vegades no li dius totes les veritats li deixes que cregui alguna cosa que no és perquè sigui feliç
Bé, de Miguel Cervantes, una recomanària, Don Quijote i la Merxa, una època en què estaven de moda els llibres de cavallers, en una novel·la realista i d'humor. L'escriptor de Gassil Lasso de la Vega va néixer a Parú, a l'Inca.
Va ser el primer escritor famós nascut a Amèrica. Feia novel·les basades en cor civilitzacions americanes, del seu país i la seva història. També us recomanaria uns altres escritors, Isabel Allende, El busque dels pingmeos,
Trata d'un bosc que hi ha una tribu, Pigmeos, en Amèrica Equatorial. També us recomanaria taller d'Scrapbook com a nenos. Es tracta manualitats d'Scrapbook, són manualitats diferents amb l'escriptora Mariona Caldona.
Molt bé, perfecte, doncs jo crec que he fet recomanacions per tothom, una mica hem passat de Cervantes a fer llibres amb Scrapbook, cosa que és perfecta perquè avui és un dia en què regalen llibres de tota mena, abans també hem parlat de llibres de cuina, o sigui que vosaltres què preferiu, rosa o llibre? Les dues coses, a veure.
Les dues coses, eh? De fet, Sant Jordi inclou les dues coses, eh? No només llibres, sinó llibres i roses. Encara llibres duran més que les roses. Això és veritat. Les roses és avui i prou. Els llibres els podem seguir cada dia amb els llibres. Doncs moltes gràcies. Ara continueu vivint aquí al Sant Jordi a l'Institut. Fareu alguna cosa més o què?
O ja està? Jo estaré amb els amics. Molt bé, també és una manera de celebrar el Sant Jordi, no? Doncs moltes gràcies al Jan i al Júnior, també a la Isabel Tijuan. Que vagi bé i que passeu una bona diada a Sant Jordi. Igualment. Bona diada a tots i a totes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia, recte, final, així, d'aquest Just a la Fusta, especial Sant Jordi, que estem fent des de les 10 a l'Institut de Sant Just. Ara tenim una entrevista final i una actuació final, en realitat. Tenim el Gerard, de Tercerdesso. Bon dia, Gerard, què tal? Hola, bon dia. Com va el Sant Jordi? Bé. Sí? Has regalat alguna rosa ja o no? No, no. Ho faràs o no? No. I et regalaran algun llibre o tampoc ho esperes? No ho crec.
Tu tampoc te'l compraràs, ni llibre ni res, eh? No. En principi no. I també tenim l'Adrià Prat, que és grupessa de l'Institut. Bon dia, Adrià. Hola, bon dia. Que, a més a més, ara el Gerard et farà una entrevista, però també has vingut amb la guitarra, o sigui que ens han dit que tocaràs alguna cosa. Sí, tocaré alguna cançoneta. Quan acabem amb l'entrevista el Gerard, a veure què em demana que toqui. Molt bé. Doncs endavant, quan vulguis.
L'Adrià Prat és un professor del nostre institut, que ha arribat aquest any. Ens dona classes de física i química i avui hem volgut fer-li una entrevista. Hola, Adrià. Bones, Gerard, què tal? Quina carrera has estudiat? Jo soc llicenciat en química, vaig acabar fa 8-9 anys i des de llavors que pràcticament em dedico a la docència.
Quants anys portes ensenyant alumnes? Doncs mira, vaig acabar la carrera fa 8-9 anys i vaig començar a fer de professor farà 7. He passat per molts instituts i ara estic aquí aquest any. I què volies ser de petit? De petit volia ser moltes coses, des d'astronauta...
Bé, el que vol ser tot crio, però a més a més jo tenia una fixació que volia ser inventor. Llavors em dedicava, quan feia segon de primària més o menys, em dedicava a fer dibuixos de naus especials perquè jo tenia el somni d'anar a Venus, feia naus especials recobertes de diamants perquè poguessin suportar la pluja acida que hi havia a Venus.
Què fas en el temps lliure? La veritat és que faig moltes coses diferents i depèn del temps lliure que tingui.
des de jugar a jocs de taula, que els col·lecciono, tinc uns amics que tenen una botiga de jocs de taula, llavors cada dijous ens reunim i fem alguna partida, alguna cosa, i si trobem algun altre moment, doncs també fem alguna partideta. També, evidentment, la música, gravo cançons, toco el baix i la guitarra, també canto, i si puc, si tinc un temps, intento dedicar-hi mitja horeta al dia,
I amb més temps lliure, pintar miniatures i coses una miqueta més frits. Mirar la tele, si es pot, també. Com tots sabem, t'agrada la música. Quins són els teus cantants o grups preferits?
És una pregunta difícil. Realment depèn de l'època. He tingut molts grups preferits al llarg de la meva vida. Ara estic més ficat amb el que és el punk i ara podria dir que els meus dos grups preferits són NoFX i Dropkick Murphys. Però han passat Children of Bodom, Marea, Extremo Duro... M'ha passat de tot per la meva llista de grups preferits. Moltíssims. Ni tu imagines. Quin instrument toques?
Doncs en toco dos realment, toco la guitarra, que és la que més toco perquè és més fàcil de portar i sona sense haver-la d'endollar cap amplificador, però també a casa toco el baix, que és elèctric, i allà sí que el puc endollar, que és l'instrument que més m'agrada a mi, tocar el baix. I a més a més intento cantar, si la cosa va bé i no faig cap gall, doncs podré dir que canto, si em surt algun gall, doncs potser que ho intento.
Composes molt sovint cançons? Ja fa un temps que, quan em ve una idea al cap, ve moltes vegades per pensar. Quan em ronda una idea pel cap sobre qualsevol cosa, agafo la guitarra i em poso a tocar aleatòriament acords i se m'acudeixen... De tant en tant surt alguna cosa interessant i llavors decideixo gravar-la i potser tinc la idea de fer-ne alguna cançó...
No ho faig molt sovint de componer una cançó, però si surt la idea, doncs l'aprofito. Ara, un mínim d'una cançó per any sí que faig, des de fa uns quants anys, perquè per Nadal sempre composo una cançó per tocar el dinar familiar que fem amb tota la família, els regalo una cançoneta jo.
Ens pots parlar de la cançó que tocaràs avui? Quant temps portes composant aquesta cançó? Aquesta cançó la vaig començar a compondre perquè ara properament farem una unitat didàctica de física i química que es diu El canvi químic i llavors per començar aquesta unitat vaig decidir que compondria una cançó.
Com que farem l'unitat en anglès, la cançó és en anglès i la treballarem una miqueta. La vaig compondre fa un parell de mesos o així. Vaig començar a compondre i encara no està acabada. Estic gravant-la, ja hi he posat tots els instruments i tinc algun problema encara a l'hora de gravar les veus perquè no me n'acabo de sortir. Però bé, ens en sortirem. Ens en sortirem. Moltes gràcies, Adrià. A tu, Gerard.
I ara, en tot cas, sentirem aquesta cançó, o sigui, és la cançó que... És la cançó que tocaré avui, tocaré aquesta cançó que es diu de Chemical Change i no l'ha sentit pràcticament ningú, llavors és... Podríem dir que és una exclusiva, eh? La sentirem en primícia. En primícia sentireu aquesta cançó que sentiran tots els alumnes de tercer d'ESO i la treballaran tots ells d'aquí... Bueno, després del Pont de Maig, crec que... La cantaran també o no?
espero que sí que cantin jo els donaré la lletra i a veure si s'animen a cantar-la a mi la versió que treballarem a classe és lleugerament diferent perquè incorpora baix, incorpora bateria aquí farem una versió acústica que a veure si em surt bé, no ho sé molt bé, doncs quan tu vulguis
Fins demà!
There are just about 100 atoms in the world But there are many more substances around In my belly, something's happening when I eat The food's destroyed and all its pieces become part of me And I wonder how this could be enough
Fins demà!
The hypnotizing fire kept me watching the TV. Where there was a building, now I shoot you can see. Then I wonder how this could be. Every time.
Every time I see a flame There's happening a chemical change Every atom is being reorganized in some way That's the chemical change Every time
That's the chemical change.
Doncs home, jo crec que sí, no? Que funcionarà? No, espero que sí. No sé si ens hi ha agradat. Felicitats, gràcies per tocar-la aquí al programa. Adrià, aquest ha semblat Gerards. Ho has vist bé? Sí. T'atreviràs a cantar-la o no? Bueno, intentarem. No sembla difícil, no? No. Està bé, està bé. A més, és molt interessant aquesta cançó que es fareu a la classe de química. A la classe de química. En anglès, tot ben connectat. Sí.
Ho intentarem, a veure si surt bé, eh, Gerard? Sí. Molt bé, doncs moltes gràcies al Gerard i a l'Adrià, que vagi molt bé, que heu de passar un bon dia de Sant Jordi. Igualment, moltes gràcies. Gràcies. Adéu, bon dia.
Escoltant el cant d'una sirena, he vist tanta gent que ha naufragat, tants de somnis desitjats que mai seran, però si no deixem que passi, ben seran.
Gràcies.
Bona nit. Bona nit.
Sóc aquí perdut en una illa. Just a la fusta. Sant Just en directe. La terra humida escric.
En punt tres quart d'una del migdia, ara és un moment també molt especial pel programa, perquè tenim l'Àngels Mostienes. Àngels, benvinguda. Gràcies. Que, de fet, la cada any, estic pensant, segurament no t'havíem saludat en realitat el programa, no? Perquè estaves aquí darrere organitzant-t'ho tot. Sempre darrere dos micros. Et citàvem, però crec que no havíem arribat a parlar mai així, almenys. En la ràdio no? Oi que no?
Doncs aquest any tenim l'ocasió... T'he dit que has vingut de visita, avui Àngels, perquè et vas jubilar l'any passat, no? Sí. I avui has vingut a fer la visita en un dia especial, a més a més, eh? Un dia que és fantàstic anar a l'institut. Com ho has vist? Com ho veus? L'hi he vist, perquè en set anys, que estàvem a la ràdio que vam començar aquí, encara no l'havia pogut veure, perquè a les tres hores d'estar en directe... Clar. I és fantàstic l'ambient aquí, és molt maco. Els nanos ho munten fantàsticament bé tot.
A més a més, també continuar el programa, suposo que això també et deu fer il·lusió, no? Perquè d'alguna manera vas impulsar-lo i que... Sí, i la meva substitut acaba fet fantàstic, ho fa fantàstic, vaja.
l'Alexandra, i sí, sí, costa, que és que és, costa una mica de muntar tot això. Sí, no, no, i tant. Cada divendres connectem amb el Posem-li Peu, però avui, doncs, és aquest dia especial en què volem venir aquí a l'Institut, que també tenim l'Èric, l'Èric, ja sabem, que no vol parlar tampoc, està al darrere de la taula, i el Raül, que també és el del dia, el Raül sí que s'ha animat a parlar, eh, per això. Com ho has vist tu, Raül, com ho veus tot plegat?
Doncs... Ja funciona sol, no? Sí, perquè ja ho vam fer l'any passat i ara ja tenim... Ho teniu molt parlant, ja, no? No, no, aquí el Carles també ens acompanya des de la ràdio, però està assegut a la cadira, normalment d'aquí. Sí, sí, sí, ara pots venir, però normalment dic que està aquí pendent i avui està entre el públic, respira tranquil, vull dir que...
Està fent de supervisor, no?, que és aquesta... Me'n recordo el primer dia que vam anar a dir-li al Carlos, Carles, no voldries muntar un programa de ràdio a l'institut? I se li van posar els ulls de... Sí, se'm van agafiar els ulls, no? Era ben complicat, perquè era baixar tota la infraestructura que té a l'institut per poder fer ràdio, baixar-ho de la ràdio. Clar, són uns quants viatges, falta que funcioni, i després també la connexió, eh? O sigui, abans ho fèiem via wifi, ho fèiem a través... Que va, el primer any no teníem ni wifi, ho vam fer amb una RCD...
Ja, però vull dir que el sistema que estem fent servir, o el programa que estem fent servir, realment és molt segur. I a més, només portem un retard de 15 segons, que vas una mica boig perquè has de quadrar-ho, però vaja, que la gent que ho està escoltant a casa ho està escoltant com si ho fos en directe, però hi ha 15 segons de diferència. Però realment és molt estable. Al principi era molt complicat. Era molt complicat, perdíem la senyal, i els viatges que fèiem de l'Institut a la ràdio, sort que estan a prop, eren uns quants. El primer any, jo crec, si no ens va donar un síncope, va ser... Sí, sí. Perquè, a més, era...
Tot i que era per emissora de ràdio, perdíem la línia. A més, aquí la connexió era dolentíssima. I vam lluitar per tenir l'equip que tenim ara anys, fins que al final un dia el vam poder aconseguir a través de l'ICTEC del Departament d'Ensenyament. I és el que ara funciona bé, no? Això és una canya. I els alumnes que l'han agafat, aquí el Raül, l'Eric...
Ara són els experts d'aquí. I tant, no sé si avui hem baixat aquí i estava tot muntat, tot a punt i venim amb la seguretat aquesta que arribàvem 20 minuts abans que comencés, eh? Vull dir que no tens ni la de dir a veure si funcionarà, sinó que ja dones perfecte. Però bueno, vam provar-ho, eh? Tampoc no anem amb aquestes confiança. Ahir vam venir a provar-ho, vam estar veient que sonava bé, doncs estàvem tranquils i avui podíem venir amb relaxació. Això abans no passava gens, ni mica.
Els dos primers anys no passava. No passava ni a l'hora de començar. Aquella nit jo no dormia tota la nit. Perquè arribar aquí sabia que no funcionaria res. Cosa que passava. I com va la jubilació, Àngels? Com ho portes? Ara que portes uns mesos, ja, que ja t'has adaptat... L'estat de jubilat és molt positiu.
Ho disfrutes? Sí, perquè pots fer altres coses. Jo m'he jubilat precisament per seguir estudiant i per fer altres coses que faig. Sí, per tenir temps, no?, d'alguna manera, de fer tot el que... Sí, i la nostra feina és molt maca, jo no m'hagués jubilat per la feina, però en canvi pots fer altres coses que ens ho podem permetre. Trobes a faltar per això?
No, perquè faig altres projectes. No, no, està bé. No, però són altres moments. És una altra etapa, no? I a més penso que va molt bé que davant dels alumnes estigui la gent jove. És important.
Doncs avui t'hem volgut saludar, Àngels, perquè és el que dèiem, la impulsora de tot aquest projecte radiofònic aquí a l'Institut i també tots aquests programes de Sant Jordi, que no ho sabem dir quants anys fa que ho fem, però solament deu ser 7 anys, potser, no? Sí, crec que també. 7-8 anys. De programa especial, doncs Déu-n'hi-do, eh? Això vol dir que hi ha hagut una promoció que ja ha vist el Sant Jordi cada any aquí al centre. Cada any del centre, no? Una o dues ja, si són 7, imagina't.
Tu sí que la trobes a faltar, de poder fer ràdio aquí a l'institut.
Bueno, jo aquest any em faig. Ah, tu ja l'estàs fent. Ara no sabia si parlaves ja en passat que... Home, pensa, Raül, que jo amb 15 anys aquí a l'Institut de Fontella de Ràdio vaig començar a fer ràdio en aquell moment. O sigui que a mi em ve d'aquí. Aquesta casa va ser la que em va donar la possibilitat de poder-me dedicar d'ofici a ser tècnic de ràdio. Vam fer una setmana blanca, es va fer un taller de ràdio i d'aquell taller de ràdio me'n vaig anar directe a Ràdio dels Berns. O sigui que va ser l'Institut el responsable de...
I jo, de fet, el primer pas que vaig fer a Ràdio d'Esvern era també quan feia primer de batxillerat aquí a l'Institut amb la Isabel Pijuan, que avui també l'hem sentida. No recordo quina col·laboració era amb la ràdio i algú literari i d'allà em vaig quedar d'alguna manera. O sigui que... Enganxa la ràdio. I és una bona plataforma que també hi hagi aquestes opcions aquí a l'Institut.
Doncs gràcies al Carles, al Raül i també a l'Àngel. Us podeu quedar, si voleu, com preferiu. Ens queden encara, de fet, 9 minutets per tancar el just a la fusta. I justament, abans de marxar, el que volem saber també és com ha anat tot aquest matí. Per això tenim el Jesús Margarit, amb qui hem parlat al principi del programa per donar una mica la benvinguda i saber què és el que es faria.
I ara el que fem és explicar una mica com ha anat. Jesús, què tal? Hola, bon dia. Bé, bé, molt satisfets. El dia és molt maco, acompanya i costa molt mantenir quatre hores d'activitat en el centre un dia que no és l'actiu. Hi ha típiques desbandades momentànies, però vull dir que la gent que ve...
El fet de fer-ho tot el matí comporta un risc. Alguns ja no venen perquè saben el que trobaran i els que venen donen una implicació més gran i per tant s'espera d'ells que participin, que hi hagi la gent en cama. La part clàssica ha estat molt maco, contribucions noves, a part de les utilitats típiques, la papiroflexia i els jocs d'intel·ligència matemàtica i coses que són ja tradicionals, igual que aquesta fantàstica transmissió en directe des d'aquí. Tu has participat a alguna de les activitats
Bé, jo he fet una mica visita general, perquè la visita institucional de l'alcalde, que també comporta l'activitat institucional com a director, però bé, una mica de tot. I ara falta el moment final meu, que és l'entrega dels premis de concursos.
Que és ara, eh? És a dir, que encara queda... I com que soc jurat que passa tant a castellà, doncs adonarem... La participació ha estat, com sempre, nivells baixos més que nivells alts, però, bueno, sempre hi ha textos bé i... Hi ha hagut nivell, doncs. Sí, hi ha un bon nivell.
sobretot temes d'actualitat pels joves, sempre molt tristos. Per desgràcia de literatura o fer un escrit que guanyi un premi és com les pel·lícules. Els premis que guanyen pel·lícules són les tristes, però igual la literatura, els contes o històries més o menys còmiques no tenen tanta fortuna a l'hora de ser escrites. Després, com a lector, jo la veritat és que agraeixo quan hi ha un conte, en aquest cas, que és el que més s'ha d'escriure als alumnes, els contes amb gràcia quasi s'agraeixen més que aquests...
Drames, perquè per desgracia la vida està plena de drames i quan un llegeix, com quan un va al cinema, doncs també li agrada tant en tant una mica de superficialitat perquè tampoc és tan superficial la comèdia, no? El món on vivim, el riure és indispensable.
Doncs deixem marxar, per tant, a fer aquest lliurement final dels premis i el que fem també és tancar el Just a la Fusta perquè falten només sis minuts. Gràcies, Jesús Margarit, director de l'Institut. De res, vull agrair a l'Alexandra la feina que ha fet i a tots vosaltres que contribuïu en aquest dia. Doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment per tancar el Just a la Fusta d'avui, dijous, 23 d'abril, diada de Sant Jordi.
Només ens queda això, agrair a la gent que l'ha fet possible, especialment a l'Alexandra per coordinar tot aquest programa, a l'Eric Pomar i al Raúl Alpae, al Carles Hernández i Rius i a tot l'Institut de Sant Just pel suport, la logística i tot plegat. Un programa que ja sabeu que fa també la col·laboració de les escoles de Sant Just, d'alumnes de diferents nivells.
I bé, en tot cas, esperem que us hagi agradat que hagueu audit aquest Sant Jordi que us hem fet arribar des de l'Institut. Des de les 10 us ha parlat Carme Berdó i tornarem demà, com sempre, ara sí, des de Radio d'Esvern. Que vagi bé, que passeu un bon Sant Jordi.
Fins demà!
Baby, I'm playing on you tonight
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. La rosa vermella segueix sent l'estrella de Sant Jordi a Sant Just. Tot i la gran varietat de tipus de roses que es venen cada any per Sant Jordi a tot Catalunya, la vermella és la més reclamada. A tot Catalunya, a més, les llibreries esperen augmentar les vendes de llibres un 5% respecte a l'any passat.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui. Pensions per pagar l'IBI de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts per les famílies amb més dificultats econòmiques. La convocatòria es tancarà el 18 de maig.
I també s'han obert les inscripcions per alguns dels casals d'estiu de Sant Jost. Ells organitzen entitats, clubs esportius i serveis municipals i en guany hi ha una oferta àmplia i variada. Predominen activitats esportives però també n'hi ha de creatives i excursions.
Què tal? Bon dia. La rosa vermella segueix sent l'estrella de Sant Jordi a Sant Just. Tot i la gran varietat de tipus de roses que es venen cada any per Sant Jordi, a Sant Just la vermella és la més reclamada. A tot Catalunya avui s'espera que es vendran més de 6 milions de roses. I d'altra banda, les llibreries esperen augmentar les vendes de llibres un 5% respecte a l'any passat.
Sant Just Notícies. Es calcula que el 80% de les roses que es donaran a tot el país avui seran roses vermelles. A Sant Just la previsió és similar, malgrat l'ampli ventall de roses que s'ofereixen. Des de Floreto, Jordi Ferras ha parlat, just a la fusta, d'algunes de les roses més curioses. Hi ha unes que les han fet amb cera...
que només les fan per Nadal, i aquest any les hem fet amb cera, llavors els hem posat unes gotes de xocolata sobre la cera, o són originals. També que molta gent vol la rosa blava, però són roses que són tenyides. Hi ha l'arcoiris que està feta, que cada pètol té un color.
El futbol també és present per Sant Jordi en la tradició de regalar roses. La del Barça és una de les roses més populars el 23 d'abril. La del Barça també el que diem és una rosa vermella, normalment és a Medolanda, és una reina o a mi, que et diuen, és una rosa, llavors li posen una purpurina blava per sobre, i clar, quan tu ara la compres està molt tancada, i l'únic que veus una cosa vermella amb una cosa blava. Al mitjà que et va obrint, llavors ja queda els colors del Barça, perquè s'obre i queda tots molt.
Però si hi ha una rosa curiosa, a floreto és una flor que s'anomena la rosa samurai, que és de cultiu ecològic.