planificar o establir unes polítiques de gestió no agressiva i permanents en el territori. L'alcalde de Colomés dona suport també a la crítica dels ecologistes que alerten que fomentar plans agraris lligats als incendis pot ser un estímul adicional per als piròmens. La Generalitat fa una crida a infermeres, mestres i psicòlegs a l'atur perquè acullin nens desemparats amb necessitats especials. A canvi, rebran una prestació de 1.500 euros mensuals.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, la conseller de Benestar i Família, Neus Monter, ha explicat que cal donar a conèixer la figura dels acolliments professionals perquè més famílies s'hi adscriguin. El que fem és adreçar-nos a aquells col·lectius que poden tenir aquesta sensibilitat i aquest coneixement, però tot allò que fa referència...
La figura d'aquests acolliments especialitzats i, per exemple, les prestacions que hi estan aparellades i que tenen a veure amb ajudar aquestes famílies a contribuir a les despeses, que això suposa està perfectament regulat per llei i no és una cosa nova, sinó que ja ve funcionant, però que entenem que cal donar-ho a conèixer i insistir en aquesta figura per tal que sigui coneguda i puguem aconseguir que més famílies s'hi excriguin.
La setmana passada el síndic de Greuges va alertar que hi ha 287 menors totalats esperant una família. La meitat tenen necessitats especials.
El Partit dels Socialistes de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, demanarà explicacions a l'alcalde Xavier Trias per la gran boda índia celebrada aquest cap de setmana a la ciutat. El líder dels socialistes al Consistori, Jordi Martí, no descarta demanar responsabilitats polítiques. En declaracions a la xarxa, Martí ha lamentat que el govern municipal ha patinat en Lluernat, diu, pels diners del magnat indi.
Em sembla un excés. És a dir, aquesta pleitesia que Barcelona ha mostrat, no cap al senyor Smital, òbviament, sinó cap al diner, em sembla un excés. Ens estem en aquesta idea de qui paga mana. I això, amb l'àmbit públic i amb l'àmbit simbòlic de la ciutat, a mi em sembla que s'hauria d'anar molt al tanto. No tot val.
Jordi Martí assegura que alguns membres de la direcció del PSC actuen de manera autoritària i els recomana que escoltin més els crítics del partit en lloc de desautoritzar-los en públic. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Gabal, Baix Llobregat, dos empresaris per vendre vehicles, presumptament amb el quilometratge i les fitxes tècniques manipulades.
Els dos detinguts actuaven de forma independent. Anunciaven els vehicles a internet i, posteriorment, mostraven i venien els vehicles a les poblacions de Castelldefels i Sant Vicenç dels Horts. Els cotxes provenien d'una important empresa de renting de vehicles, els quals, un cop acabats els contractes, els venien a diferents establiments de compra i venda de vehicles. Els Mossos el relacionen amb la venda del menys 66 cotxes
que tenien els quilòmetres alterats. Un cop informats els titulars dels vehicles, 44 compradors els han denunciat. Estan acusats de diversos delictes d'estafa. Els investigadors calculen que per cada vehicle manipulat els detinguts augmentaven els seus beneficis entre 1.000 i 3.000 euros.
Una nota sobre la mobilitat. Hi ha una incidència. A aquesta hora hi ha retards d'uns 30 minuts a la línia de RINFA R11. La línia que enllaça Barcelona-Girona i Portbou. El motiu, un problema de subministrament elèctric. Els trens circulen per via única entre Sant Miquel de Flovia i Llançà. ADIF ha informat que es tracta d'un problema de tensió en una de les vies i que s'està treballant per reparar la incidència que ha començat poc després de dos quarts de set del matí. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 9 de desembre.
Un dilluns que arriba després d'un cap de setmana llarg, cap de setmana de tres dies i carregat amb moltes coses, moltes activitats de Sant Just aquests dies i, per tant, amb moltes coses també en el programa d'avui dilluns. Començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I parlarem també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius. Parlarem del temps, d'aquest anticicló que sembla que tenim instal·lat des de ja fa dies i que encara serà uns quants dies més amb nosaltres.
A les 11 i 10 començarem a parlar ja de Nadal, perquè des de Cuina Miracle ofereixen diferents cursos de cuina de Nadal. Sembla que, a més a més, les inscripcions estan pràcticament tancades perquè hi ha hagut molt bona resposta. En parlarem amb la Miracle Serra de Cuina Miracle cap a les 11 i 10, amb qui també li preguntarem diferents cursos que es fan des d'aquest centre i també alguns trucs relacionats amb la cuina de Nadal.
Farem tertúlia també com cada dilluns a dos quarts de dotze amb la Carme Amador, en Josep Coderc i en Vicenç Riera. I a la tercera hora de programa tindrem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, per parlar de l'actualitat d'aquesta entitat amb la ballada poètica ben a la vora.
També d'Economia amb el Manel Riboll i avui no tindrem l'Oriol Rigat amb l'Astronomia. Mirarem de contactar-hi algun altre dia d'aquesta setmana perquè dissabte hi ha observació astronòmica però el que tindrem és en Diego Marcos de la lliberia Resenya per parlar-nos de llibres. Just a la fusta
Tot això a partir d'ara i com sempre comencem per les notícies.
I, per tant, saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. No atenta, eh, la sintonia? No? Ara l'estem buscant. No me la mereixo. En tot cas, tens aquesta d'entrada, cosa que també és positiva. I per on comencem avui, perquè és una setmana, com dèiem, amb moltes més activitats que l'anterior, no?, per exemple. Exacte, i anirem parlant també al llarg dels propers dies. Ara, ara. Molt bé.
Doncs comencem parlant de Medi Ambient, si et sembla, perquè s'ha reactivat el protocol de contaminació atmosfèrica. A Sant Just recordem que és un dels municipis de l'àrea metropolitana, dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació que està afectant aquests dies a Barcelona. La Direcció General de Qualitat Ambiental avisa de l'elevada concentració de diòxid de nitrogen en l'aire i de la seva dificultat per dispersar-se, de la baixa capacitat atmosfèrica.
Des de Protecció Civil recomanen algunes mesures d'autoprotecció en els municipis més afectats. Aquesta situació va començar la setmana passada. Havia de durar en principi fins divendres, quan es preveia que s'havia de reduir el trànsit urbà, interurbà i l'activitat industrial.
coincidint amb aquest cap de setmana llarg que hem tingut, però ara s'ha reactivat el protocol de contaminació atmosfèrica perquè la situació es manté. Els municipis que han de tenir una cura especial són, a més de Sant Jús, Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, Sant Joan d'Espí, l'Hospitalet i Barcelona, els municipis de l'àrea metropolitana.
Es recomana, mentrestant, deixar el transport privat i utilitzar-ne al públic i, si s'ha d'utilitzar el vehicle privat, reduir la velocitat per evitar l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i també es recomana no realitzar activitats físiques a l'aire lliure i tenir cura de les persones més vulnerables als efectes de la contaminació atmosfèrica. Molt bé, doncs és aquesta la primera notícia. Estigueu atents aquests dies, que a més a més sembla que va per llarg la cosa, és a dir que aquests consells possiblement seran vàlids per tota la setmana.
Més coses, Andrea. Doncs us recordem que avui s'acaba el termini per optar a una plaça per ser jutge o jutgessa de pau de Sant Just. L'Ajuntament obria fa uns dies una convocatòria pública per triar aquest càrrec, tant titular com substitut, i avui es tancarà el període de presentació de candidatures.
Les persones interessades cal que siguin majors d'edat, amb nacionalitat espanyola i no necessàriament professionals del dret ni la justícia. I si esteu interessats, les candidatures s'han d'entrar al registre municipal de l'Ajuntament. És un càrrec per 4 anys, el nomenament al FAL Departament de Justícia de la Generalitat i els jutges de pau tenen competències en jurisdicció civil, registre civil, com ara inscriure a naixements, matrimonis i defuncions...
jurisdicció penal i funcions d'auxili judicial a banda d'intervenir en matèria electoral. Trobareu més informació al web de l'Ajuntament, al santjus.cat. Perfecte. Doncs també què t'ha dit aquest últim dia per si jutja de pau de Sant Jus. I acabem amb una última qüestió.
En clau esportiva, victòria de l'Alevi A de l'Hockey Club Sant Just al partit d'anada de les eliminatòries d'accés a lliga referent. En parlàvem la setmana passada. Els enjustencs de l'Alevi A van guanyar per 7 gols a 3 al Club d'Hockey Mataró. D'altra banda, l'Infantila va empatar 3 contra el Xum Massanet i l'Alevi B va perdre per 0 gols a 9 contra el Club Patiment Lleu.
El cap de setmana que ve es faran els partits de tornada i els dos partits dels Benjamins A i B i avui es fa el sorteig per conèixer els enfrontaments dels equips júnior i juvenil d'aquests partits, d'aquestes eliminatòries d'accés a Lliga preferent. I ja que parlem de l'hoquei, també us recordem que aquest Nadal el club torna a posar en marxa el casal de Nadal per tots els nens de l'escola. Tindrà lloc els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre
de 9 a 2, en horari de matí, i si voleu més informació, ja han obert les inscripcions, ja podeu apuntar els nens i nenes, a l'oficina d'entitats del complex, en horari de tardes, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9 del vespre. Molt bé, doncs possiblement se'n parli també aquest vespre el juguem a casa, és a dir, clarament no anirem parlant al llarg d'aquests dies. Gràcies, Andrea, de seguida parlem d'actualitat en una mirada més general, a través dels diaris, ara però la cançó del dia.
Això ja fa una mica Nadal, jo crec, que ja podríem qualificar-ho com a cançons per discos nadalencs. Potser tant no, però... Són Band of Horses que han anunciat que trauran disc en acústic i que també faran gira. Ells, de fet, van...
És un disc en directe a 10 cançons en acústic que es van gravar durant dos concerts al Ryman Auditorium de Nashville el passat mes d'abril i és un repàs a 10 temes de la seva carrera en format íntim i intens per donar-hi nova vida, per exemple, a cançons seves com The Funeral Factory o No One's Gonna Love You.
i el disc sortirà, encara falta, l'11 de febrer i ve precedit per una versió de Neivor, que és aquesta que sentim, que és del seu tercer disc i que també forma part d'aquest acústic que presentaran en una gira que faran l'any que ve, tot i que
tot això llegim al web d'Indispot, que dubten que arribin aquí a Barcelona fent aquesta gira, tot i que no descarten o no desitgen, si més no, que potser passin pel primer vera sound de l'any proper, perquè aquest 2013 va encancar l'última hora. Vaja. Els deixem sonar, doncs.
There's nothing to show this compassion and death in the neighbor. Now that Bartles and James didn't need no first names, we could live by our own laws and favors.
Ah, ah, ah, ah. Every house's not a home. You dare do our own. There's a light on the porch here for someone. Now if articles and james didn't need no first man,
Fins demà!
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client.
Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant, a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen 5 minuts d'un quart d'onze. Saludem ara de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a través dels diaris, comencem fixant-nos en el tema principal d'avui, dilluns. Què tenim, Andrea? Doncs un tema en clau internacional i, a més, és una de les fotografies més destacades a totes les portades.
Ens parla d'Ucraïna i de Rússia. A La Vanguardia llegim que l'oposició pro-europea redobla la pressió a Ucraïna. Centenes de milers de persones intensifiquen la protesta contra el gir prorrus del govern i els manifestants exigeixen la dimissió de Yanukovych i eleccions anticipades.
I és per tot plegat que ahir molts manifestants van sortir als carrers i van fer caure una estàtua de Lenin, van atacar diversos estaments russos i diverses estàtues també i monuments russos. El diari ara llegint de fet també setgem massiu a les seus del govern ucrainès. La resposta a l'últim àtum de l'executiu prorrus acaba amb l'estàtua de Lenin a terra.
Al punt avui també una imatge d'un manifestant colpejant una estàtua de Lenin. Ucraïnesos europeistes fan caure els símbols russos. I al periòdico per últim llegim que ràbia contra Rússia. Centenes de milers d'ucraïnesos pre-europeus mantenen viva la protesta contra l'acord amb Putin. El malestar es va resumir ahir, com dèiem, en la destrossa cops de martell d'una estàtua de Lenin que van fer caure a terra.
Doncs és el que veiem en aquestes portades. Molt bé, doncs és el que tenim com a tema principal, si més no, d'avui. Passem a altres qüestions que ja ens parlen de política. La setmana comença forta perquè Rajoy diu no puc autoritzar un referèndum, no vull, però és que a més no puc. És el que diu el president espanyol Mariano Rajoy en una entrevista que...
També diu que mai Catalunya i la resta d'Espanya han viscut separades per tots els lligams que els vinculen i es mostra confiat que les aspiracions sobiranistes s'acabin desinflant. També opina que aquesta és una de les qüestions més importants que tenim plantejades en aquest moment. És una entrevista que publica El País i en cinc diaris internacionals més.
També és el tema principal, aquest, el de l'Ara.cat. Bé, és més petit, es destaca també aquest no vull i no puc autoritzar un referèndum a Catalunya i el tema principal en aquest cas és que l'Estat ha desviat 10.237 milions del pressupost i gent de vol que Catalunya ara talli més, tot i que la desviació pressupostària de l'Estat és 20 cops superior i quedarà molt lluny de l'objectiu d'ingressos.
Qüestions d'aquest matí mor una nena de 3 anys en un incendi en una casa de Balaguer. Els pares i diversos germans van poder sortir a temps, però la criatura va quedar a dins. Es desconeixen les causes del foc.
I el 324.cat també ens destaca que Antifrau afirma que l'augment injustificat del patrimoni hauria de ser delicte. El director de l'oficina d'Antifrau de Catalunya, Daniel Delfonso, ho ha afirmat al matí de Catalunya Ràdio, ha dit que l'increment injustificat del patrimoni s'hauria de tipificar com a delicte per poder resoldre abans casos com els de Millet o Bàrcenas.
L'alerta per contaminació que ens explicaves abans, Andrea, també és notícia en primer pla del 324.cat, aquesta activació del protocol per contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.
I atenció a un punt més, que és que ha desaparegut el líder de Reincidentes, la banda havia d'actuar a l'Equador, i ha hagut de suspendre el concert després de la desaparició. L'última vegada que van veure el cantant va ser a l'aeroport de Miami, on feien escala, li van impedir agafar l'avió per motius de seguretat, i després de 12 hores, sense rebre notícies seves, el grup es va posar en contacte amb les autoritats. La família ha presentat una denúncia per la desaparició.
Una notícia que també hem sabut d'aquest matí. Suposo que anirem a estar en el cas al llarg de les properes hores i s'informarà de qualsevol novetat que hi hagi.
Més qüestions fem ara un cop d'ull a les fotografies, tot i que ens has comentat ja alguna de les imatges en el cas de, perquè és el tema aquest, el d'Ucraïna, però no sé si tenim alguna altra imatge que valgui la pena destacar en els diaris. Totes les imatges dels diaris parlen de, bé, veiem manifestants culpejant aquesta estàtua de Lenin, però comentarem també la fotografia més destacada del diari Ara, que no és la de l'estàtua, és d'una farmàcia de Barcelona, perquè...
Han arribat ja a 7 establiments de Barcelona, 7 farmàcies. Els primers desfibriladors en una campanya patrocinada que abans de final d'any s'estendrà a 164 farmàcies de la ciutat. I a l'ara veiem una farmacèutica amb un d'aquests aparells a les mans. I el periòdico segueix recordant Nelson Mandela i ara amb una fotografia més petita que la fotografia de portada veiem Nelson Mandela en un acte que es va fer a la plaça Sant Jaume el dia 21 de juliol de l'any 91.
Molt bé, doncs és el que tenim animatges a les portadores dels diaris. Més coses, passem ara a en clau internacional, tot i que també són els temes que ens has destacat, si més no, almenys del tema d'Ucraïna i fins i tot Nelson Mandela. Exacte. No sé si ens vols parlar d'aquestes qüestions. Doncs volia parlar de Nelson Mandela i del funeral d'estat. Ahir, per exemple, Regina Mundi,
que és el nom de l'església més gran de Soweto, va omplir, diu, fins a la creu, més de 5.000 persones, segons l'avantguàrdia, per resar per Nelson Mandela el dia nacional de l'oració. El president sud-africà, Jacob Zuma, va demanar al país que omplís les mesquites, les esglésies i les sinagogues per oferir una última oració a Madiba.
molta gent es va aplegar, com dèiem, aquestes més de 5.000 persones a l'església de Soweto, la més gran. Els sotafricans acomiadaran Mandela a diversos estadis del país i al funeral d'estat amb més de 50 màxims líders polítics del món. Funeral que va comptar amb aquests líders polítics.
És una de les notícies en clau internacional. I ara ens n'anem cap a una notícia que té a veure amb una illa. La disputa per uns illots és la punta de l'iceberg d'un enfrontament més gran entre Washington i Pequín. Una guerra silent pel control del Pacífic en un moment en què el president dels Estats Units, Barack Obama, ha decidit prioritzar noves formes de conflicte. Les armes cibernètiques, els avions no tripulats...
L'enfrontament per un illot al mar oriental de la Xina és com tornar a la Guerra Freda. Ens explica a l'Ara que tot d'una, flotes navals i patrulles aèries són l'ordre del dia d'un xoc silent entre Washington i Pequín, que l'administració va matar amb que vagi a més i faci descarregar els plans per plantar cara al poder creixent de la Xina sense afrontar-s'hi obertament. I a l'Ara veiem una imatge d'aquest illot, de l'illot de la discòrdia, com li diuen,
L'illo Duozuri forma part de les illes disputades de Senkaku, que és com la denominen els japonesos, o Diaio, com l'anomenen a la Xina, que se situa al Pacífic i té grans bancs pesquers, reserves de gas i petroli per explorar i està enmig d'una important via de comerç marítim. I per tot això ve aquest conflicte entre Washington i Pekín.
Doncs és el que tenim en clau internacional aquest matí de dilluns 9 de desembre. El que fem ara és mirar cap endarrere i mirar cap a un altre 9 de desembre. Per exemple, el de fa ara mateix 20 anys, 9 de desembre del 93, Aznar deia que no votaria contra la reforma laboral. Era el tema principal d'aquella tardor, perquè hem anat parlant en aquest repàs a la maroteca aquests últims dies, tot i que la fotografia passava pel futbol.
Fins demà!
que ens deia que el Barça de sempre ja era líder europeu. La imatge era de Vaquero i Vigueristein, que havia fet dos gols i que havien donat aquesta victòria del 2-0. Era la lligueta de la Copa d'Europa, encara es deia així, després de vèncer el Camp Nou al Mònaco. També se'ns deia que un fèrri en destí palma xocava amb un carregador a la bocana del port de Barcelona. Era un altre incident que apareixia a la portada d'aquest dijous 9 de desembre del 93.
1998, ara fa 15 anys, la política era el tema principal del dia. En congrés ens parlava de Convergència, que demanava canvis al govern per esgotar la legislatura. Destacats membres de la cúpula Convergent creien que era el moment que Pujol rellevés els consellers més erosionats.
I llegim que diversos dirigents, membres de la cúpula convergent, com Pere Esteve o Feliput, sostenien que el temps jugava a favor de Jordi Pujol i en contra del seu principal rival socialista, Pasqual Maragall, que deia, mentrestant, que Maragall preveia formar un gabinet no basat en el PSC. Això fa 15 anys, no, de desembre de 1998.
També se'ns deia que l'actual direcció en aquell moment del PP tenia por del seu futur després del Congrés. El silenci que José María Aznar mantenia sobre les seves instencions, en especial respecte als noms que composarien la cúpula del partit, provocava nerviosisme en molts dels actuals dirigents que temien pel seu futur.
Estats Units sumava l'execució número 500 des de 1976, un altre dels temes del diari de fa 15 anys, la portada a la Vanguardia de fa 15 anys. I atenció que anem acabant de desgranar tot aquest camí que es va fer en les eleccions d'ara fa 10 anys per formar finalment govern.
Finalment, el titular de fa 10 anys encara no és l'ú del definitiu, però se'ns deia que Esquerra es preparava per justificar el seu no a Siu. Esquerra sostenia que la societat civil no donava suport a la coalició nacionalista. Iniciativa demanava un càrrec per saure que permetés visualitzar millor el tripartit i Siu declinava a pronunciar-se fins que Esquerra hagués fet oficial la seva decisió.
Doncs tot plegat és el que s'estava debatent ara fa 10 anys en clau política. També se'ns deia que les carreteres espanyoles registraven 64 morts en només 3 dies de pont. Les mesures de trànsit no havien impedit que se superés el nombre de morts del 2002. Déu-n'hi-do, no sé si em sembla que aquest pont no em sona que hi hagi hagut morts, no, Andrea? La veritat és que no ho has dit. Jo no ho he sentit. No ho he sentit, tampoc. Almenys avui no ho he sentit, exactament.
L'eix del Llobregat va ser el punt on va haver-hi més cues per la tornada dels esquiadors. També és una dada estatal, en tot cas. I la imatge, una onada mortal a Blanes, dos homes de 53 i 58 anys havien mort a Blanes, en ser arrossegats juntament amb altres 5 persones, per una onada de 3 metres. I finalment, la portada de fa 5 anys parlava d'ETA, que perdia la seva cúpula per segona vegada en 22 dies.
I Montilla oferia suport a les empreses japoneses assentades a Catalunya. El president plantejava a Sony a Tòquio la col·laboració del govern i faria el mateix també amb Nissan. I en clau internacional les borses acollien amb accentuades alces el pla d'Obama i atenció perquè ja es començava a explicar que la crisi disparava la venda de loteries.
O un altre tema, que és el que passava per Grècia, és la imatge ràbia a Atenes, i la imatge era d'incidents als carrers d'Atenes. La capital de Grècia havia tornat a viure una jornada d'enfrontaments i greus disturbis amb incendi d'automòbils i saqueig de centres comercials durant la marxa de milers de joves, en protesta per la mort d'un noi de 16 anys en mans de la policia. Això fa 5 anys només.
I ara ens n'anem a les contraportades d'avui dilluns. Comencem, Andrea, per la del diari Ara, article setmanal d'Antoni Bassas, titulat avui No de sabeu la dignitat dels catalans. Avui Antoni Bassas parla de la pel·lícula 14 d'abril Macià contra Companys. Fa una mica de propaganda d'un acte que tindrà lloc aquesta nit a la Filmoteca.
Diu, què passa després d'una proclamació d'independència? Ho debatrem avui aquesta nit a la Filmoteca a Barcelona amb el conseller Ferran Mascarell, Joaquim Nadal i Toni Soler i avisa que les enredes estan exhaustades però que el vídeo quedarà penjat a l'Ara.cat. Diu, abans projectarem la pel·lícula 14 d'abril, Macià contra companys, ahir la vaig tornar a veure i parla d'algunes de les reflexions que va treure d'aquest segon visionat.
Diu, mentre el film esbudella les intrigues de palau de 48 hores frenètiques en què diverses mans competien per escriure la història, em vaig quedar amb l'alegria de la gent que cantava la marcellesa pels carrers, convertit en himne universal dels pobles que estiman la seva llibertat. Vuit anys després, atacada per la dreta i els autogols de l'esquerra, aquella marxa republicana cap al progrés va convertir-se en una regressió formidable i queien sobre aquells caps derrotats l'exili, la repressió, la persecució del català i quatre dècades de tones i tones de caspa intelectual.
Doncs és l'opinió d'Antoni Bassas avui a la contraportada de l'hiari. Ara a La Vanguardia la llegim en una entrevista molt interessant. Amb el següent titular, amb la gestualitat, pots modificar la personalitat. Ho diu una experta en el tema, especialista en comunicació no verbal, Teresa Baró, que estudia els nostres gestos, un llenguatge amb què ens comuniquem tant o més que amb les paraules.
Parla de comportament no verbal, cosa que inclou la gestió del temps, de fet, si som puntuals o no som puntuals, la roba que portem, l'aspecte, la posició corporal, els moviments, la veu. Diu que tot això parla de nosaltres inconscientment i parla de tot plegat al llibre que publica la gran guia del llenguatge no verbal.
Parla de diferents gestos i de diferents costums que tenim. Diu que només hi ha un gest universal, el somriure, i pot ser interpretat de moltes maneres en segons el context, igual que molts gestos. Diu que parlem molt amb les mans, més del que ens pensem, fem servir molts els emblemes, que és com ell anomena aquests gestos amb significat, i que es van actualitzant. Diu, ara hi ha un que li fa molta gràcia, que és amb el cantell de la mà oberta, et piques el pit com si et partissis. Diu, em parteixo de riure.
Diu, els meus fills adolescents me'n descobreixen un altre de més nou, que és amb el braç estès horitzontalment, mostres a l'altre el palmell de la mà i apartes la mirada cap a una altra banda. I això sembla ser que, segons els seus fills, això vol dir no m'atabalis. I bé, doncs és una entrevista molt interessant, que vas descobrint coses i hi ha un gest que diu que només és espanyol, diu, n'he detectat dos, això sí.
Un, cobrar comissions dubtoses que giren el palmell cap enrere fent l'egipci. I dos, ser un enxufado. Claves als dit índex i cor rígids contra el palmell de l'altra mà. I això vol dir que ets un enxufado. Molt bé, doncs interessant de llegir, realment aquesta entrevista avui a la contraportada de La Vanguardia.
El periòdico llegim que el meu gran somni és fer la ruta a Santiago en tàndam. Qui ho diu això? Doncs Carles Martínez, que és sorsec i pedaleja als revolts de la vida amb un gran somriure, malgrat el silenci i la foscor. Diu que quan vaig néixer em van detectar la sordesa congènita i al cap de poc la meva mare es va adonar que també tenia problemes de vista, em van posar ulleres, però res...
I als 30 anys va ser quan el doctor Barraquer em va detectar la síndrome de Scherr i la retinosi pigmentària. Diu que hi vam arribar tard. Diu, però tot això jo soc molt feliç, encara que no tingui solució, i reconec i accepto la meva discapacitat. Diu que d'estímuls del món exterior rep l'olfacte, evidentment el tacte,
i que, bé, doncs, hem pogut deduir, no?, a través del titular, en tàndem, li agradaria molt fer la ruta a Santiago, i diu, parla de la seva afició ciclista en aquesta entrevista, diu que vaig intentar muntar amb el fill de la meva companya, però va ser un fracàs perquè el xaval té 14 anys i queia'm a cada moment. Vaig anar a l'11, però no hi havia cap monitor que sabés, a més, la llengua de signes. La meva gran sort va ser conèixer el Carles, el Carles Albert Ballbé, diu que sí que en sap, i diu, vaig saltar d'alegria quan em va dir que li venia de gust provar això del tàndem.
Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic, aquesta història que podem descobrir-hi.
I acabem amb aquest repàs amb el punt avui, en l'entrevista que ens parla d'una altra història, en un altre to, també. El cupcake és molt més que color rosa i papallones. Aquesta madalena que està tan de moda, no? Exacte, sí, sí. I ens expliquen per què els protagonistes d'aquesta entrevista. Són la Laura Rossinyol, que autora, que juntament amb el Joan Tubau han publicat un llibre que es diu Cupcakes a la catalana. Tenen un servei de càtering des de fa anys i ara també treballen a l'exquisiteria de Girona.
I l'experiència va fer que l'editorial RBA els demanés el llibre Cupcakes de la Catalana, on trobem 50 receptes adaptades als gustos més nostrats, però també aposten pel producte del quilòmetre zero i no usen colorants. Parlen de les diferències entre una magdalena, un muffin i un cupcake. La diferència és la composició. El cupcake puja plà perquè s'elaboren pa de pessic, mentre que la magdalena puja en rodó perquè batem els ous, molt els ous,
I els muffins diu que són més consistents perquè quan elabores la base la proporció és diferent i pot haver sabors, trossets de xocolata o de melmelada de fruites, per exemple. Diu que atribueixen l'album de la revosteria de fantasia a una moda per les tendències actuals en roba, decoració, sobretot en les línies vintage i romàntiques.
I ens hem d'apropiat, diu com a moda, el que ha estat la pastisseria de tota la vida dels anglesos i els americans. Diu, però si a Catalunya tenim uns productes variats i rics, per què hem d'utilitzar productes que no són nostres? Molt bé. Doncs mira, divertit també llegir aquesta contraportada avui al punt a punt, el dolçant. Molt agradable per aquesta hora també.
I pel que fa a la notícia curiosa del dia, avui parlem de taxis perquè els taxistes reben més propina a Barcelona que a Madrid. És un informe d'hàbits d'usuaris de l'aplicació per mòbils Hilo i ens parla d'aquest tema de taxistes. Un 11% més de propina a Barcelona.
es diu que en general la jornada laboral tant a Madrid com a Barcelona, els usuaris fan servir el taxi en franges horaris similars, tot i que de matinada a Madrid sol·liciten taxis fins més tard. Això suposo que també va lligat amb els hàbits nocturns de Madrid, que seran una mica més amplis que els d'aquí a Barcelona. Xamari Salamant, que són els barris on s'agafen més taxis de la capital, mentre que a Barcelona, quins barris diria, Andrea, que són els que més agafen taxis?
al Raval, tot allò, Sants potser no, perquè és taxis, eh? Eixample i Sarrià-Sant-Gervasi suposo que al Raval potser hi ha més gent que fa servir el nit bus o es mou d'una altra manera també és veritat que allà doncs també tens més metro i tens més transports públics potser que a la zona de Sarrià
No, fugiu molts taxis. En tot cas, pel que fa al promig d'un trajecte, d'un viatge, a Barcelona els passatgers passen uns 12 minuts de mitjana i a Madrid uns 10, és a dir, que no canvia gaire. I els passatgers de Madrid i Barcelona coincideixen en fer servir el taxi per trajectes més llargs on el destí per excel·lència són els aeroports.
I bé, per exemple, diu que el que fa les dones acostumen a triar el taxi en totes dues ciutats per desplaçar-se per motius personals i d'oci, i els homes ho fan sobretot per feina, almenys pel que fa per l'ús del taxi. Curiositats sobre els hàbits de la gent que fa servir taxi i diferències entre Madrid i Barcelona. També influeix molt el prou de la baixada de bandera, sobretot a nit, perquè no sé com està a Madrid, però aquí crec que la baixada de bandera de nit són dos euros, a València sis.
6 euros, déu-n'hi-do. Clar, aquí és veritat que una cosa és utilitzar-lo si vas sol, que és pràctic o el que sigui, però clar, si ets entre 3 o 4, surt a compte, segons com. Però si vas tu sol... Fa mar, fa mar. Em vindria, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé, bon dia. I ara obrim diaris per aturar-nos en algunes de les qüestions més interessants o més curioses, també, d'aquest matí de dilluns.
Fins demà!
I comencem pel periòdico, que com ens deia abans l'Andrea avui dedica també força pàgines encara a parlar de Nelson Mandela. I per exemple, destaquem un article que signa Jaume Saura Estapa, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que el titula el que va ser l'apartheid. I comença dient que és possible que els lectors menors de 30 anys el terme apartheid el soni estrany i distant. Potser els més avasats de la plana d'Internacional l'hagin llegit en referència...
a la política que practica a Israel els territoris palestins ocupats. L'aparheit va ser un règim racista original de la República de Sud-àfrica, consistent en la segregació física i jurídica dels diferents grups racials, blancs, negres, mestissos i asiàtics que viuen al país. Superant amb escreix els estats del sud dels Estats Units, el règim de l'aparheit segregava en l'accés a tots els serveis públics, prohibia les unions entre persones amb diferent color de pell i forçava la transferència de població per aconseguir barris ètnicament purs.
Fa una mica de pedagogia, explica què va significar i també destaca que en aquest context apareixia la immensa figura de Nelson Mandela, que es va formar a la universitat i va exercir d'advocat quan l'una i l'altra cosa encara no estaven del tot vedades les persones de color. Als anys 50, Mandela va ser un prominent activista anti-aparget del Congrés Nacional àfricà, fins que la seva condemna a presó perpètua als 62, juntament amb l'exili de molts dels seus companys, el converteixen en el referent de la lluita anti-aparget.
I diu també Jaume Saurastapà que pocs líders polítics mundials, potser que han coincidit, han concitat el consens nacional i internacional de Nelson Mandela. Pocs premis Nobel de la Pau han estat més merescuts i menys discutits. I acaba concloent que no és que el seu mandat estigués exempt de dificultats i controvèrsies, perquè això és inherent a l'ajustió de la cosa pública,
és que durant aquell quinqueni i en els anys següents va saber ser el president de tots els sudafricans i va fer d'aquest país multietnic i plurilingüístic la sola menció del qual durant 40 anys en qualsevol fòrum internacional ressonava a violació greu i sistemàtica dels drets humans, una referent mundial de pau i reconciliació. Aquest és el seu llegat. Ho llegim avui al periòdico.
Destaquem del punt avui un article de Miquel de Palol a la secció d'opinió titulat La insuportable lleugeresa de l'ésser i comença dient que m'agradaria parlar-los en deteniment de l'excel·lent novel·la de Condera, però no ho faré perquè aquesta no és la secció de lletres, ni els parlaré de la notable pel·lícula que va fer Philip Kaufman amb guió d'ell mateix i de Jean-Claude Carrière perquè m'hi entretindrien massa la fascinació d'Helena Olin, per mi superior a la de Juliette Benoix,
Els detalls en què en el seu dia em vaig identificar amb Thomas, el protagonista representat per Daniel D. Lewis.
Diu que els vull parlar de la filosofia, en el sentit vulgar que desprèn el títol, de com en els moments en què tot està petat apareix un conjunt de símptomes que afecten la majoria de la població, uns més que d'altres, depèn del caràcter de cadascú, però que d'una societat que en d'altres moments es va conformar amb la distribució del menú en fan una mena d'acord del miracle en què cadascú s'elabora la pròpia carta o amb més o menys fortuna ho intenta.
Diu que no hi ha camí fàcil que dugui el futur, potser aquest és el punt més dur perquè no es veu enlloc cap al futur.
Diu també Miquel Tapalola en aquest article que hi ha hagut un cataclisme i viviment entre ruïnes, però algú construeix nous hàbitats, encara que siguin reduïts. Si es funden noves esperances, ja n'hi és possible preguntar-ho, perquè l'esperança forma part substancial de l'irrisori. L'escepticisme, no en sentit filosòfic, sinó com a mera en alfabet d'expressió de la indiferència, presideix la idiosincràsia de l'individu del 2013.
Un interessant article avui de Miquel de Palol al Punt Avui. Enclau filosòfica.
I a La Vanguardia llegim que les colles es beneficien, les colles de castells, de la condició de gratuïtat i que treuen un nou perfil de jove que troba als seus locals un punt de trobada. El titular és més crisi, castells millors. Ho llegim a les pàgines Salmó de La Vanguardia i signa Santi Terraza des de Sitges. Diu que a la colla de Sants, per exemple, potser és la que té més dones que van ocupant més espai als castells.
I l'article comença dient quins plans tens divendres? Vaig a Saig. La frase s'ha convertit en un comentari habitual entre els nous joves compren els locals d'Asaig i les pinyes de les colles castelleres. El panorama casteller viu una nova època daurada, la més prolífica en quantitat i qualitat dels seus 200 anys d'història i ha aportat un nou perfil de casteller, majoritàriament jove, universitari, amb vocació participativa en el seu entorn i en un percentatge creixent de dones.
Una radiografia interessant que trobem, com dèiem, a les pàgines Salmó de la Vanguardia d'avui.
I acabem amb el diari ara, l'entrevista que fa Israel Punzano a Conrad Rosset, il·lustrador que diu que necessita arriscar-se, el que li fa més por és l'avorriment, a treballar per les millors marques i és un habitual de les galeries que imposen tendències, però Conrad Rosset és conegut pels seus dibuixos de nus femenins. A Muses, una saborosa compilació de la seva obra exhibeix l'admiració que sent pel cos de la dona.
Té 29 anys i ja s'ha convertit en un referent de la il·lustració i ha aconseguit, com dèiem, que les grans marques respectin la seva llibertat creativa quan li fan un encàrrec. Ell diu que intenta fer les coses tan boniques com pot.
I diu que sempre ha dibuixat per hobby, que va arribar un moment en què van començar a pagar-li per fer el que li agrada més, i ell, esclar, encantat. Quan encara estudiava batxillerat artístic, el van trucar de Zara per fer samarretes, i passat un any va instal·lar-se com a freelance per tirar endavant una obra més personal des dels seus inicis, que des dels seus inicis ha tingut com a tema central la sensualitat del cos femení.
I pel que fa a encàrrecs curiosos, diu que una de les seves últimes feines ha estat uns dibuixos per packs eròtics de llençaria fina. Que es venen al Perú. La majoria dels seus clients diu que són de fora, que internet va marcar un punt d'inflexió en la seva feina, i a més d'imposar les tendències, internet permet créixer professionalment perquè facilita que et coneguin a tot el món. Una entrevista que llegim avui al diari, ara.
I d'aquí enllaçem la informació cultural d'avui. Llegim, per exemple, a l'Ara.cat, que Vinicius Capossela canta la resistència del sud d'Europa. L'Italià actua a Barcelona i presenta un documental. La pegatina Quimi Portet i Schuar masoneixen a una campanya per recaptar aliments. La campanya recaptarà donacions per internet i sortejarà una estella de Nadal musical amb entrades de concerts i festivals, discos i altres regals.
O també llegim a La Vanguardia, en aquest cas, que la RAE revisia definicions antrocèntriques i sexistes. La nova versió del Diccionari Acadèmic canvia moltes entrades en el 300è aniversari, l'aniversari 300 de l'organisme. El cinema europeu premia el mot d'over per la seva trajectòria. La pel·lícula italiana La grande bellezza, de Paolo Sorrentino, s'han vendut també el premi a la millor pel·lícula de l'any.
I Susan Boyle revela que té la síndrome d'Asperger, una forma d'autisme. La intèrpret que va saltar la fama gràcies al concurs Britann's Got Talent ha explicat en una entrevista al The Observer que li van diagnosticar a Asperger fa un any i que se sent alleujada i relaxada després de saber-ho. Ella té 52 anys. Són aquests alguns dels titulars culturals d'avui i ens n'anem ara a destacar la informació esportiva a través de les portades dels diaris esportius.
L'esport diu 45 milions per Van Persil. Barça ja coneix la taxació que ha fet el Manchester United.
I el Mundo Deportivo titula Tata Terapia i ensenya una imatge de l'entrenament. Diu que Martino convoca avui a la plantilla per fer un dinar, un assado, de fet, a la ciutat esportiva. El tècnic pretén fer pinya per reprendre el rumb de les victòries.
I el nou esportiu llegim esports majoritàries a ens parlar de natació i dels èxits de les dones dels equips del Sabadell i els individuals de Mireia Belmonte i Ona Carbonella que confirmen que l'esport femení viu el moment més dolç a Catalunya. Són aquests els temes d'avui dilluns 9 de desembre en clau esportiva.
I així acabem aquest repàs per l'actualitat. Ens queda només saber quin temps farà els propers dies.
I saludem, per tant, el Carles Arenadi Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carles, què tal? Poguem deixar-te sonar més la sintonia, perquè encara ens agrada. Sí, sí, clar. No, és veritat, està bé, la cançó. Sí, sí, sí. No l'he sentit, un dia la podies posar sencera. Sí, dues minuts, em sembla. A tu no et passa això? A vegades sent sintonies en programes de ràdio que dius, hosti tu, sempre l'he escoltat, sempre la tinc de fons, a vegades et sorprèn perquè algun cop la sent sencera en algun altre emissor o en algun lloc i dius, mira, aquesta cançó em sona...
I és aquella que utilitzo per fer la sintonia. A vegades estaria bé poder escoltar aquestes sintonies que agafem. Sí, ja la posarem un dia, perquè em sembla que... Sí, era una mica llargueta, però... Ja la buscarem. En tot cas, parlem del temps bastant avorrit, no? Ah, pensava que volies parlar més de sintonies, com que de temps hi ha poca cosa...
Home, podem parlar també de contaminació, si vols. Sí, la setmana passada parlàvem d'aquestes dues possibilitats que teníem, o una depressió que ens vingués a sobre, o un anticicló que s'imposés. S'ha imposat l'anticicló, el mal temps cap a Turquia, Grècia, Israel, totes aquestes zones ja més a l'est del Mediterrani sí que tindran més enrenou, més fred, més històries a explicar...
però els que ens agrada la meteorologia de l'altre cantó més propers a l'oest del Mediterrani doncs aquests ens trobem en una situació bastant tranquil·la bastant avorrida i que passaran poques coses aviam avorrida en el sentit que com a mínim nosaltres tenim sol i el sol dius mira que tot sempre és agraït i no has de fer masses previsions ni fer canvis de vestuari perquè si has d'agafar la moto o si plou o paraigües allò fent anar malament a la gent no nosaltres tindrem molta tranquil·litat els propers dies
però en canvi a l'interior de Catalunya les boires són tremendament espectaculars. I el que podria variar el temps en els propers dies és tenir menys presència de sol perquè els núvols baixos, entre contaminació, núvols baixos i boires per culpa de l'anticicló, tot això són ingredients que algun d'aquests propers dies, perquè els mapes en molt llarg termini ens marquen que des d'avui dia 9 fins ben bé el dia 18, fins al 18...
La setmana i mitja, no? Anticiclò potent a sobre de la península ibèrica, doncs això pot provocar que la contaminació vagi més, si no som conscients i no ens aturem una miqueta aquest tema d'anar amb el transport privat amunt i avall, sinó que utilitzem el transport públic, si ens hem de moure per poc espai que sigui, doncs poder aprofitar les cames qui les tingui per poder caminar.
i deixar una miqueta tot el que és el contaminant important, fins i tot hi ha una crida també, o una sol·licitud a indústries, doncs que no crem ni facin coses així excepcionals, o que es puguin esperar una mica que ventilem una miqueta l'atmosfera, perquè realment serà complicat, o sigui, estar al voltant...
de la ciutat de Barcelona serà complicat i des del Maresme fins al Baix Llobregat estem tots afectats per aquesta situació. Encara sort que tenim un pulmó que es diu Collserola i que tot això ho atenu una miqueta, però si no tinguéssim Collserola i tinguéssim dunes en comptes de Collserola, doncs estaríem patint una situació greu d'aquelles que a vegades veiem per la tele que queda molt lluny, allò de la Xina, aquella gent que va embolicada a la boca i que la boira és de brutícia. Seria això?
Bé, és una miqueta això, el que passa que nosaltres tenim un pulmó verd molt important, però sí que la visibilitat ja, si algú té l'opció de poder passejar per la muntanya i se'ns en va cap a la plaça Mireia, se'n va passejar cap a Sant Pere a Màrtir i veieu tota la zona darrere que pots tindre unes vistes bastant importants de Barcelona, doncs podreu veure que aquesta calitxa, aquesta buidina...
doncs es fa molt present a tot el que és la ciutat, i això tot just acaba de començar, perquè fa uns quants dies que tenim anticiclo, però aquestes pressions altes, aquesta mala visibilitat, aquesta boira, aquesta contaminació i aquesta falta de vent que neteja una miqueta l'ambient, serà la tònica dominant durant els propers, ara ho comentàvem, 8-9 dies, o sigui que la cosa anirà més. Estem tot just al començament i ja tenim mala visibilitat.
L'altre ingredient és, avui podíem veure tot el que és el delta del Llobregat amb una boira enganxada que no deixava veure'ns ni a la serrada del Garraf ni podíem veure l'altre cantó del Llobregat. O sigui que des de Sant Just teníem una boira que estava justament enganxada. Les humitats són molt elevades aquesta nit.
Hem pogut comprovar com aquest matí alguns carrers estaven molls, no és que hagin regat, és que la humitat és molt marcada, els cotxes estaven xops, les motos que parquen al carrer el seient ben mullat, i aquesta humitat també serà molt marcada de cara als propers dies. Això pot provocar núvols baixos, pot provocar boirines, o sigui que és tota una situació...
molt típica del mes de gener, d'aquells anticiclons tan potents del mes de gener, però que la tenim el mes de desembre. Llavors, tota aquesta situació amb les boires que a l'interior són molt més potents, només cal viatjar una miqueta cap a la plana de Vic, o viatjar cap al Vallès, o ens n'anem cap al Bages, cap a les terres del Pla de Lleida, totes aquestes zones les boires poden ser persistents,
Allà on tenim la boira, que per això deien que podia variar una mica el temps, les temperatures són radicalment fredes, són molt més fredes, o sigui, allà on no tenen sol la boira, em sembla que aquest matí a Lleida tenien una visibilitat de 50 metres, les boires són molt denses, són importants, i allà les temperatures són gèlides, fins i tot pot arribar, sembla que hagin farinat el cel perquè la boira aquesta és llebradora. I això pot passar al llarg dels propers dies perquè l'ambient és pràcticament llibre. Però es nota, eh, encara?
Es nota. El fred. Sí, home, clar. Si no és gèlid, però sí que és veritat que va arribar per catar-se el fred aquest de mitjans de novembre. Ah, sí, home, clar. En menor mesura, però... És que pensa també que estem en aquesta situació que és l'època de l'any on tenim menys sol, les temperatures menys es poden enfilar. Clar, clar. La setmana passada comentàvem el fet aquest de si tinguéssim unes quantes horetes més de sol, si arribem a 13, 14 de màxima, podríem estar parlant de 19 o 20 graus. El que passa és que el dia és molt curt,
i això provoca que el sol no arribi a fer massa més, o sigui que a les 4 de la tarda ja el veiem molt baix, i a les 5 de la tarda, a quarts de 6, ja ens està marxant. Això provoca que la temperatura es pugui enfilar una miqueta, dissabte vam tenir 11 graus, diumenge en vam tenir 13, les mínimes han anat oscil·lant en funció de la humitat i dels núvols baixos que s'hagin pogut col·locar, la més baixa ha estat de 4 graus i mig,
és el que vam tenir la nit de dissabte a diumenge, que és un valor que fa fred i a primera vegada el matí es nota, i aquesta tònica la continuarem tenint durant els propers dies, màximes al voltant d'entre els 12 i 14, i mínimes entre els 6 i els 4. En funció de la boira, mala visibilitat, en funció de les possibilitats que tingui el sol de poder oferir la seva escalfor, anirem variant en màximes o mínimes, però probablement...
Entre dijous, divendres, al cap de setmana, hi haurà prou boira com perquè el sol sigui complicat de veure. Algun dia tindrem forces núvols baixos, poden ser més importants aquestes boires, i això podria provocar una frenada important. Ens expliquem. El fet que tinguem una mínima d'entre 4, 5, 6 graus al matí, si la boira es queda...
aquesta temperatura ja no es mou, pràcticament podríem pujar 7-8 com a molt, però seria un dia gèl·lit, perquè clar, tens aquesta boira, les temperatures per sota dels 10 graus, i a sobre tens una humitat elevadíssima que se't calen els ossos, i per molt que t'abriguis no en fas res. Llavors, aquesta situació sembla ser que ha de durar bastants dies, ho anirem explicant, anirem fent un seguiment del que és la contaminació, i com que a llarg termini hi ha previsions, i també hi arriben les festes de Nadal i aquestes coses, doncs anirem aventurant-nos
a fer-la petar perquè fer previsions en un llarg termini és fer-la petar però bueno, anirem parlant dels propers dies Com pinta Gràcies Carles, doncs i n'acabarem de parlar, o n'anirem parlant ja n'hem acabat de parlar de fet avui però anirem mirant a veure si ens pots fer desvalar revalar per Nadal i aquestes coses Gràcies i que vagi molt bé, bon dia
I connectem tot seguit amb la xarxa, ens actualitzem, sentim també el butllet informatiu i tornem després amb més coses a partir de les 11 i 10. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. La Generalitat convertiran conreus, parts dels boscos cremats, per evitar la propagació de possibles nous incendis. Pagesos i propietaris hi estan a favor, tot i que en matisos. La consellera de Benestar i Família, Neus Monter, diu a la xarxa que aviat es desencallaran les adopcions pendents a Rússia, tot i que encara no hi ha data.
Es manté el retard de mitja hora a la línia R11 de Renf a Barcelona-Port Bou. El motiu és un problema de subministrament elèctric. En esports, a l'anada dels setzents de final de la Copa del Rei, l'Espanyol ha empatat a dos al camp del Jaén i el Nàstic a zero en la visita del València.
A principis de l'any vinent, la Generalitat convertirà en conreus algunes parts dels boscos de Catalunya que s'han cremat per evitar la propagació de possibles nous incendis. Pagesos i propietaris forestals estan a favor del pla, tot i que els propietaris demanen que no es faci d'una manera generalitzada.
El govern vol transformar en zones de cultiu un màxim del 2% dels boscos calcinats i l'objectiu és reduir la densitat de la massa forestal. El subdirector general de Boscos, Xavier Clupés, ha explicat a la xarxa de comunicació local que s'estudiarà cada massís i quins són els punts estratègics per aturar possibles incendis.
Si el terreny s'ha cremat però el sol hi és, pot ser que hi hagi bons sols o no. És qüestió d'anar-ho veient quines possibilitats ofereix cada massís. Creiem que punts estratègics són interessants per frenar aquests grans focs. I a més estem promoguent una actitat econòmica i fem que al massís també hi hagi més activitat humana, professional.
De moment es començarà per la comarca de l'Alempordà durant el primer trimestre de l'any vinent. Els ecologistes demanen que s'ataqui el problema de fons de l'abandonament dels boscos. La consellera de Benestar i Família, Neus Monter, confia que aviat es desencallin les adopcions pendents de nens i nenes de Rússia, tot i que encara no hi ha data. En declaracions a la xarxa, la consellera ha explicat que s'estan produint avenços en les negociacions entre Espanya i Rússia.
s'estan produint avenços. Això és totalment cert.
Estem molt a prop que es pugui finalment signar aquest conveni, insisteixo, entre els dos estats, entre l'estat espanyol i entre Rússia. La signatura d'aquest conveni aconseguiria arrencar tots aquells processos d'adopció que en aquest moment es troben atrapats a Rússia. La signatura d'aquest conveni suposaria un pas endavant. La veritat és que molt i molt important. El que volem és donar la màxima tranquil·litat a les famílies, que sabem que ho estan passant molt malament,
A Catalunya hi ha 48 famílies que tenen una criatura signada i que estan a l'espera que resolgui ja aquesta situació.
Continuen els retards d'uns 30 minuts a la línia R11 de Renfa, la línia que enllaça Barcelona, Girona i Portbou. El motiu és un problema de subministrament elèctric que hi ha hagut en el tram Figueres-Portbou. Els trens circulen per via única entre Sant Miquel de Fluvià i Llençà. ADIF ha informat que es tracta d'un problema de tensió en una de les vies i que s'està treballant per reparar aquesta incidència que ha començat poc després de dos quarts de set del matí.
El líder del Partit dels Socialistes de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, acusa la direcció del partit d'actuar d'una manera autoritària. En declaracions a la xarxa, Jordi Martí lamenta que alguns membres, diu de la cúpula de Pere Navarro, convidin públicament els crítics a abandonar el partit.
Jo sento que el número dos del PSC, el senyor Antonio Balmón, diu que en el nostre partit hi sobra gent. Doncs sí, té un cert gust autoritari, té aquest to que incomoda i que dificulta segurament el poder trobar les millors respostes que el socialisme català ha de donar en els reptes enormes que Catalunya té per avui plantejats.
D'altra banda, Martí ha anunciat que demanarà explicacions a l'alcalde per la gran boda índia d'aquest cap de setmana a la ciutat i no descarta demanar també responsabilitats. Segons Martí, govern municipal ha patinat, diu enlluernat, només pels diners del magnat indi.
Al municipi de Balaguer, a la comarca lleidatana de la Noguera, una nena de dos anys i mig ha mort aquesta nit en l'incendi d'una casa. El foc es va declarar un quart de dotze d'ahir a la nit en una casa del carrer Quartel de Balaguer, justament al casc antic. Els pares i diversos germans de la nena van poder sortir a temps, però la criatura va quedar a dins i no van poder salvar-la. Un cop extingides les flames, els bombers van localitzar el cos sense vida de la nena
a les escales que pujaven al segon pis. L'incendi es va iniciar a la primera planta de la casa, que consta de planta baixa i dues alçades més. Les flames van provocar també l'esfondrament parcial del sostre de la segona planta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buinó. Avui s'acaba el termini per optar a una plaça per ser jutge o jutgessa de pau de Sant Just. L'Ajuntament ha obert una convocatòria pública per triar aquest càrrec, tant titular com substitut, i avui es tancar el període de presentació de candidatures.
les persones interessades que el que siguin majors d'edat amb nacionalitat espanyola i no necessàriament professionals del dret ni la justícia. Les candidatures s'han d'entrar al registre municipal de l'Ajuntament. El càrrec és per 4 anys i l'anomenament al FAL Departament de Justícia de la Generalitat. Trobareu més informació al web de l'Ajuntament, santjust.cat.
Quatre sucursals bancàries han tancat a Sant Just des de l'esclat de la crisi. La darrera ha estat la sucursal del Banco Santander al carrer de la Creu el passat dijous. La resta d'entitats que han tancat han estat les oficines de la Caixa, Ibercaja i Banque a les 3 del carrer Bonavista. Ara, com dèiem, és la sucursal del Banco Santander del carrer Creu qui ha tancat portes.
I un punt més en clau esportiva, victòria de l'Arabia de l'Hockey Club Sant Just en l'anada de les eliminatòries d'accés a Lliga Preferent. Els santjustencs van guanyar per 7 gols a 3, el Club d'Hockey Mataró a camp contrari. D'altra banda, l'Infantilar va empatar a 3 contra el Xum Massanet a casa dels rivals i l'Arabi B va perdre a casa per 0 gols a 9 contra el Club Patimatlleu. El cap de setmana que ve es faran els partits de tornada i els dos partits dels Benjamins A i B i avui es fa el sorteig per conèixer els encreuaments dels equips júnior i juvenil.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Sí. Sí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passa un minut d'un quart de dotze i parlem de cuina i de Nadal, perquè Cuina Miracle fa aquesta setmana el segon taller teòrico-pràctic sobre cuinar de Nadal. La primera sessió es va fer la setmana passada, també n'hi haurà una altra la setmana que ve i la resposta ha estat tan bona que ja s'han omplert totes les places. En parlem ara amb la Miracle Serra de Cuina Miracle. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Primera, tot enhorabona per aquest èxit, no? Perquè heu omplert totes les places, hi ha un altre taller aquesta setmana, aquest dimecres, o dos quarts de set, n'hi ha un altre la setmana que ve. Això mateix. No sé si us esperàveu que anés tan bé, si acostumen a anar tots tan bé. No, no, perquè al principi havíem només previst fer un dia, que era el dimecres passat. Sí. I vam pensar, bueno, un dia farem el curs, i normalment les classes són de 12 persones, i aquest dia ja n'hi havia 14 apuntades,
i la Laura, que està al centre cívic de la plaça Maragall, em va dir que li feia falta, que li anava molta gent i que tenia que fer un dia més. Total que ara hem hagut d'allargar-ho aquest dimecres i el dimecres que ve. No n'hi do. Sí, sí, no? Bueno, s'apunta a molta gent, també, clar, també s'ha de dir que el preu està supereconòmic, val 9,70 euros, i, esclar, és un curs molt xulo, perquè, a més, el que és cuina, a més, ho emporten.
Vull dir que només el que s'emporta val més de 20 euros, però bueno. És una miqueta una cosa que s'organitza des de l'Ajuntament i, clar, també és una cosa una mica per part de l'Ajuntament perquè volen fer una cosa assequible perquè la gent s'hi apuntin, no? Quanta gent hi participa? És també una mica una cosa participativa, diguéssim. Clar, quanta gent hi ha en cada sessió? En cada sessió en aquest moment, ja et dic, les sessions són d'unes 12, però hi ha hagut dies que anem 14 i alguna vegada hem sigut 18.
Però, en realitat, a mi, en aquest de Nadal, si som 12, millor. Perquè, com que són uns plats més elaborats i que necessito més espais per treballar i tot això, i tothom col·labora, a més, tothom participa, però, en tant, necessito que no sigui molta gent. Clar. I què es fa, per exemple? Quins plats prepareu? Doncs, mira, vam fer un rotlleig de salmó farcit, amb fruita, amb fruita i formatge fresc, i després vam fer...
Un pollastre, un pollastre farcit amb rap, amb rap i gambes. Molt bé. I després, bueno, el vam fer primer, el pollastre, perquè tardà molt rato a fer-se. I llavors és la primera cosa que fem, perquè després ja anem fent el rotllet i anem fent altres coses. I mentre el pollastre l'estava fent, també vam preparar un rostit, que amb aquest rostit vam posar-hi bolet i vam posar-hi foie.
I amb això vam rellenar uns canelons. Molt bé, no? Molt bé. Sí, sí. Home, clar, molt bé. Fa benigana, eh, sentir-ho? Sí, sí. Bé, la mirada és una mica especial, perquè ja era una cosa de Nadal... Bé, de fet, els cursos aquests que organitza, organitem, juntament, aquests cursos estan sempre molt divertits perquè són coses diferents. Sempre procurem. Clar. I és per renovar una mica també els plats tradicionals, no, pel que sento? Home, clar. Per Nadal no pot fallar. Els plats tradicionals...
A més, mira, és molt xulo aquesta pregunta, perquè t'explico un momentet, que aquesta recepta és una recepta d'una àvia meva, que ara en aquest moment, ja fa molts anys que la Moriada tindria 100 anys o més, o 120 anys. Quina recepta, miracle? És el pollastre aquest rostit, aquest desossat, rostit amb el rap a dintre i gambes. I ella ja era també una cuinera, una senyora que era cuinera i a més treballava per una gent molt important.
I de vegades jo no li feia massa a casa, sempre m'heies viscut molts temps a casa seva, però jo no, això de la cuina, en aquell moment encara no estava tan ficada. Però ara, més gran, la de viatges que jo he arribat a fer amb la meva tia, que l'anava a buscar, és la germana de la meva àvia. De vegades, quan jo l'anava a buscar, me l'emportava a veure la família del poble, i durant el viatge, tot el rato, la meva conversa era, tia, expliquen receptes.
Vostè què feia per fer això? Quan es juntàvem aquí 100 persones o 150 perquè ella feia festes molt grans. Llavors diu, sí, però imagina'm en aquella època, que parlo de 50 anys enrere, o 60, que ella ja feia això. Llavors ella m'explicava receptes i això, aquesta, és una recepta d'ella. I jo, dintre del meu receptari, que tinc a l'ordinador,
Tinc posat el pollastre de la tia Benita, perquè és el seu pollastre. Amb el seu nom, no?, directament. I, bueno, em va fer gràcia perquè va dir, bueno, és una cosa tradicional, que a casa s'havia fet molt, però no és una cosa de cada dia i també marxa una miqueta de les prunes i pinyons. Sí. Saps? Perquè hi ha gent també que no li agrada el dolç. Sí, sí, tant. Jo tinc clients que em diuen, escolta, no m'ho pots rellenar de Cabugo, per exemple? Dic, sí, home, sí, que ho farem amb Cabugo o el que faci faltar.
Perquè hi ha gent que no li agraden les prunes, no li agrada barrejar el dolç amb el salat. És veritat. Suposo que per Nadal m'imagino que convé mantenir les tradicions, però a l'hora intentar potser innovar una mica o fer alguna cosa diferent, no? Sí, sí, una cosa diferent. Bé, a mi m'agrada, m'encanta, ja ho sabeu, el menjar dels països, ja vaig a fora i sempre estic fent com d'espia, saps?
Mira, m'agrada, m'agrada, la veritat. I ja que tens aquesta visió també més del món, quin plat podries recomanar per fer ara per Nadal algú que digui, mira, m'agradaria potser fer alguna cosa una mica diferent, tot i que sigui Nadal, i per tant també comptem que potser tenim més temps per cuinar, etcètera, etcètera. Home, jo, si és per Nadal, m'agradaria fer un plat tradicional, encara que fos un plat d'un altre país. Però jo, si fos jo, per mi, jo hauria de fer segurament algun plat francès.
Algun plat francès. Jo simplement faria un ànec, un ànec amb taronja. Jo faria una cosa així, perquè m'encanta. Vull dir, són plats que m'agrada molt. També a Alemanya també fan uns plats molt bo, que són uns pernils al forn. També això és molt nòrdic, ho fan molt al nord. Ho fan molt a Suècia i a Noruega. Vull dir, és un pernil que fa al forn. I nosaltres en tenim, i els venem cruosos també.
Aquests pernils estan marinats amb una marinada, una espècie de salmuera i hierbas, i el tenen uns quants dies allà i després es treu d'aquesta marinada, es renta i es cou al forn. I això també ho tenim. Això també és un pla que fem. El fem bastant. Però aquest en venem molt de cru, eh? Tinc moltes clientes fixes de fa molts anys que el compren cru i s'ho cou a nilles aquest.
Perquè no donen cap feina, això ho fiquen al forn. Home, i és més diferent, no? I canvia molt. De vegades això s'acompanya amb un puré de patates i nous, nueces. Però és molt bo, és un plat molt nòrdic. Aquest plat me'l va ensenyar una senyora en Òrrega. Sí, i per tant també és una mica la manera de fer alguna cosa una mica diferent, no? Sortir-nos una mica dels plats tradicionals. Això mateix, surts una miqueta de l'au tradicional.
I dels que tenim aquí de la cuina catalana de Nadal, quin és el que no et perds mai o que t'agrada i que no t'encances? Home, el que no m'encanso jo és aquest que deia els canelons. Aquest plat és bàrbaro. És impressionant. Perquè, llavors, quan arrosteixo, a més a més de posar-hi cebe i posar-hi poma. Molt bé. I, clar, tot allò, quan tritures la carn, la tritures amb la ceba, la poma, i posar-hi una rama de canyilla, una mica de conyac, i tot això, o si no tens conyac, també virransi, també m'agrada molt.
Llavors tot aquest farciment, quan ho triturem, el foie no l'hi poso, l'hi posem quan ja ho està tot triturat i el foie el trenquem nosaltres amb les mans una mica, però que es noti, que no quedi com una pasteta tot. Llavors és un plat.
extraordinari i si el canola o pasta fresca ja no té cuento està molt bé clar home que per Nadal es pot aprofitar no? suposo que es pot fer aquest extra home s'ha d'intentar fer les coses el millor possible però saps que una cosa molt xula d'aquests cursos i que a la gent li agrada molt és que tots els plats que els ensenyem estan pensats perquè es puguin fer abans
que no els havien de fer mai el dia de Nadal, perquè el dia de Nadal ja tens prou fent, entreparar la taula o arreglar-te tu i tal, vull dir que només sigui escalfar, i que ja estan fets, i que pots tenir-lo fets un dia o dos o tres abans. Doncs una bona manera de fer-ho també, i tant. A més a més, recordem que aquests cursos, que com hem dit, ara malauradament ja no s'hi pot apuntar ningú perquè estan tancades les places, però que en fareu més, no? El 2014 en teniu més de previstos. Sí, sí, en farem més, Miraria.
A veure, què teniu? Bé, encara no ha sortit, encara no s'ha editat. Sortirà amb els bulletins aquests que fan el centre cívic i que han ginestat. I amb aquest bulletí, diguéssim, sortirà els dies que hi ha els cursos que seran el gener, febrer i març. I quins temes seran?
Home, encara no t'ho puc dir. Ah. Encara no t'ho puc dir. Però que seran molt xulos i que t'ho puc dir. Seran uns cursos diferents. També puc dir que hi haurà un que serà de pastisseria. Ah, molt bé. Però seran coses casolanes que tothom no es pot fer, no són coses estranyes. I, bueno, seran uns cursets interessants. La gent s'ho passa amb bomba, la veritat. Jo quan tothom se'n va d'aquí tan feliç, mira, ja em sento pagada.
Saps? Mira, ostres, no sé, se'n van tan contentes i això ha passat un rato tan bo i tothom se'n va tan content que ens van dir que és contenta i que a mi m'ho he passat. Què més vols? Quin públic acostumeu a tenir? Gent gran, gent jove? Mira, aquest curs a l'últim dia no he tingut cap senyor. A vegades hi ha senyors també, a l'anterior 5 i 5 de senyors i un senyor de mitjana edat d'uns 40 anys i després també sol haver-hi gent
de 50, 55, i alguna gent jove, alguna persona jove també. Sempre hi ha algú que s'apunta, no? Sí, sí, sí, també, també. Em sorprèn a vegades. Ara aquest dia hi havia una mare i una filla, saps? Perquè anem a les dues. Ah, clar, està bé. I, bueno, hi ha gent que s'apunta, sí, sí, gent jove també. A veure, com que és un preu també assequible. Sí, són uns 10 euros, no? Menys de 10 euros, de fet. Clar, menys de 10 euros, és que realment jo penso que això és únic.
És que això no existeix al mercat, eh? No hi ha cap curs, aquests preus. Doncs una bona oportunitat. Com dèiem, estarem pendents d'aquests cursos del gener i esperem que vagi molt bé el d'aquest dimecres i també el de la setmana que ve. Moltes gràcies, Miracle Serra, de Cuina Miracle. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Moltíssimes gràcies, eh, a vosaltres. Fins aviat. Adeu, adeu. Just a la fusta.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, d'aquesta setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
En punt dos quarts de dotze és moment com cada dilluns de fer tertúlia, per això saludem el Vicenç Riera, la Carme Amador i en Josep Coderc. Molt bon dia a tots tres. Què tal? Molt bé. A punt per Nadal? O encara no? Ja està, ja està. Porto una setmana sentint, ja de cop i volta ja hi som, eh, realment. Sí, no, ja està, ja està. Escolta'm, és que ve Nadal i posa Setmana Santa i les vacances. Sí, exacte, ja tenim listió aquí, no? No te n'enriguis, que ja t'ho recordaré.
En fi, avui tenim uns quants temes. Primer per això volia començar parlant-vos d'un tema així més o menys anecdòtic, però tenia curiositat per saber què em pensàveu, que és tot aquest casament indi que hi ha hagut a Barcelona, aquest rebombori que s'ha...
que a més jo quan ho vaig veure vaig pensar que era com una qüestió més simpàtica i avui ja s'han dit que encara ja es volen demanar explicacions i que tot plegat s'està fent molt gros i tenia curiositat per saber què em pensàveu de tot plegat i explicacions per què? que estan enfadats perquè el que he sentit dels crítics és que els diners no poden servir per tot
que no totes tant aquí hi fan falta mira, escolta, aviam tot en aquesta vida es pot comprar si tens
ara fa un moment que estàvem parlant d'aquest tema precisament que dic que a vegades rellem el ridícul amb aquestes que ens agafem amb puntetes aquests senyors són uns senyors ja sabem que a la Índia hi ha molta gent que passa gana però també hi ha molta gent riquíssima i a més aquests senyors que no ho he vist enlloc són uns senyors anglesos de pares indis
O sigui, que ell és un gran empresari a Inglaterra. Llavors, ell ha volgut donar-se aquest capritxo. Hauríem d'estar orgullosos que hagués escollit una ciutat com Barcelona per posar-nos al món. A mi no m'ha molestat en absolut. A part, hem deixat a totes les botigues del Passeig de Gràcia i de tot arreu un pastón de mucho cuidado. Hotels, restaurants, han sigut tres dies... A mi no m'ha molestat en absolut. La gent que hi ha anat, que els calessis ha hagut de gastar per anar-hi. Això és ingressos...
que digui, no, és que a la Índia les castes. Escoltem, tu, jo no tinc que arreglar. Jo he estat a la Índia i vaig tornar sencera, eh? No se'm va girar res al cap a mi, eh? Jo no ho trobo tan desastrós, com voleu que ho diguis. I quan l'alcalde de Barcelona no ho va fer és perquè sabia que encaixaria peles, tu. Perquè si no, ell... Això és el que es calcula, que ha deixat uns 65 milions d'euros. Ja estem. És que ens l'agafem amb paper de fumar i no pot ser. A la ciutat. No ho sé.
Bé, jo crec que les coses sempre tenen possibilitat de crítica segons les agafes per un costat o segons les agafes per l'altre. Home, l'altre dia es va casar la filla del planeta amb el feiner de la caixa, vam fer un bol d'orrio i ningú va dir res. Totes les coses.
És a dir, que hi ha un problema a la Índia que hi ha pobresa, sí, és veritat. Sí, clar. Aquí també, eh? Però el fet que aquests senyors no es gastin els 65 milions aquí no soluciona el problema. És que no soluciona res, eh? Vull dir, esclar, les coses s'han de mirar des de...
de dir, bueno, si aquest senyor hagués agafat els 65 milions i hagués anat a la fundació de Vicenç Ferrer i li hagués donat 65 milions, home, haurien quedat allà. Això és d'abagoja. Exacte, però això és el que t'anava a dir. Però això no és així. Vull dir, aquest senyor s'ha gastat aquests 65 milions aquí i bé, ben gastat sigui. I si no, no se'ls hauria gastat enlloc.
En un altre lloc, tu? Se'n podia haver anat a Suïssa, jo què sé. No, no ho hem de fer. Per mi és un prestigi. Totes les coses sempre tenen... Ho miro per un costat, és criticable. Ho miro per l'altre costat, no és criticable. Però és que per mi és un prestigi que hagi vingut a Barcelona. Per mi és un prestigi per la meva ciutat. Sí, que sí, que sí. Vull dir, no...
Perquè no han causat cap en renou, no han brutat... Jo no hi dono més importància, vull dir, no... Jo no l'hi veig. No l'hi veig. Em preocupen més altres coses, la veritat. Sí, sí, sí, sí. En absolut. Orien estar contents que han distret d'altres coses que... Sí, han estat tres dies que es gana això. Exacte, exacte. No, i és un motiu més que es parli de Barcelona, eh?
Exacte, exacte. Aquest casament ha sortit a tot el món, eh? Barcelona serà gran, sí, home, sí. Sí, home, és que ahir també vaig sentir un reportatge que feien en una cadena, no me'n recordo, una d'aquestes locals, que deien que és el gran error vendre Barcelona com una ciutat d'élite i com la
perquè volem vendre a Barcelona com un femer per veure com vivim la gent realment s'ha de vendre com que és una gran ciutat d'anelite i una ciutat preciosa i això que s'ha de vendre les misèries no cal s'ha d'anar a fer un turisme ara uns joves que es dediquen a una pàgina web per ensenyar el turisme alternatiu a la gent que ve
perquè es vegin els barris i tot això. Bueno, això està bé, també. Sí, però el turisme que ve aquí, tu vés-te a la Passeig de Gràcia, mira la casa de Batlló, la cua arriba a Logonoño, a part de que val 18 euros l'entrada, que això també és important. Ningú es queixa. La pedrera, hi ha unes cues que... La gent que ve a Barcelona ve a veure el Gaudí, ve a veure Barcelona, ve a veure els carrers. Hi haurà de tot, també, no? Sí. Però el que vinga, que no ens hem de ser tan primimirats, l'important és que vinguin a Barcelona.
Sí, sí. És que ja està, i que deixin pasta, i que sigui el màxim de turisme de qualitat. El que no es pot permetre són, el que jo sí que em deixo a l'estiu, a Lloret i a aquests llocs, que destrossen realment el que són els paisatges, aquests nois que venen. O a Lloret o a la Rambla de Barcelona.
aquest tipus de turisme aquest tipus de turisme això sí que jo intentaria netejar-ho però la gent que deixa peles que sembra a restaurants i a grans hotels alfombra vermella quan arriben tu o no? sí, sí vull dir és que a mi em sembla un... per això volia saber què em pensava de tot ple mira, cadascú pensa volia al revés el que és hi ha gent que se me pensa que si al revés el que és
Sí, aquí a Barcelona es fan... Que vinguin a Sant Just, no? I tant, jo hi he fet el casament aquí a Sant Just. Aquest gent està, no? No, però, bueno... Per cert, també així, amb una punta així més nadalenc i més simpàtic, no sé si us heu fixat ja en els llums de Nadal de Sant Just.
molt pobres, eh? doncs n'hi ha més que mai al costat dels plugues, perdona, eh? les plugues aquest any en la carretera no ha estat de manera normal no ha estat tant com als altres anys estava no ha estat tant, ara està bé jo el que trobo a Sant Jordi el post que falla més de tots és la Rambla la Rambla no estan tan pobres i només mig apagats ja qui va a la Rambla caminant? és que així passa
Mira, el carrer Major, on hi ha comerç, i hi ha llums de tot el carrer, eh? Sí, sí. Veus? Estàs fissat? I està... No, no, cap cosa de l'altre món, però està molt bé. Tot el carrer Major, i no hi ha cap comerç. I el carrer Bona Vista? I el carrer de la Creu, que hi ha comerç de dalt a baix, no es veu, no es veuen ni els llums. Bé, no, no sé... Ara parlant de llums, quan parlant de llums. És que no sé si és un estalvi, això. No entenc jo aquestes coses, si és tan estalvi, això.
jo no m'hi he fixat encara perquè com que no surto de nit jo a nit vaig vindre per la carretera i es plugues l'entrada que és l'ajuntament fins a arribar a Sant Just també ara s'ha de mirar la part bona de Sant Just ho he vist la font d'aquí baix a l'illa el carrer Indústria això és nou també, hem fet com un arbre allò sí que és maco
La font sí que ha quedat preciosa. L'hem fet com un arbre, com si fos un arbre de Nadal. Com fos la font que funciona. Exacte, com si fos la font. Ah, bueno, allà baix. O sigui, la font que no funciona. Sí, hi ha la font aquella que abans anava. Ah, bé, sí, sí. Doncs ara ho vam fer com si anés. De nit queda molt maco, eh? Allò s'ha de dir. Allò queda molt maco. O allò, un aplauso perquè ho hagi dissenyat i a més que ho hagi fet, que es vegi com es veu tan ben fet.
Carme, tu ens volies alguna cosa més? Que has dit que tenies un parell de coses per atacar. Bueno, ara tenia aquests apunts més simpàtics i llavors ja us anava a parlar de Marivana Rajoy. No sé si heu llegit avui la seva... No, no, no, no. Només breument, només ja et dic que anem fent... No, no, no. Però avui hi ha una entrevista que es publica al País i a cinc diaris més internacionals
i diu, no puc autoritzar un referèndum, no vull, però és que a més, no puc. És a dir, que hi ha aquest... Ara és quan es fa la més. I encara va a fer dir una altra cosa, que és diferent d'Escòcia perquè a més a més Inglaterra no tenen Constitució. Com la gran frase aquesta. Tenen, en canvi, el dret comú.
I a Inglaterra no els hi fa falta cap Constitució. I què vol dir això? Doncs que qualsevol Constitució pot ser modificada. Perquè les Constitucions només són una declaració de principis. També tenim a la Constitució una frase que diu, tot espanyol té dret a una vivienda digna. Tots els espanyols tenen la vivienda digna?
És una declaració de principi. Re més. No és la veritat absoluta. Re més. Les constitucions són declaracions de principi que estan molt bé.
Però que no ens els hem de prendre el prou de la lletra. És a dir, no constitueixen llei. Hi haurà d'haver-hi una llei que ho desarrolli. Més que res una guia. Ah, exacte. Hi haurà d'haver-hi una llei que ho desarrolli. O igualment hi podrà haver-hi una llei que, d'alguna manera, contradigui aquest principi.
És com aquella guia que diu, per anar a Sant Pere Martins s'ha passat per aquí, però ara ho canviarem, ara anem per allà. Diuen coses que, però aquest senyor és advocat de l'estat, és registrador de la propietat de l'estat, oi? És advocat. I em diu aquesta tonteria dient, a més, Inglaterra no té Constitució, home.
Escolti'm, però tenen uns principis que són vàlids per ells i que és el que diem el dret comú i que els jutges apliquen normalment, que els serveix de la seva Constitució. Vull dir, tenen una substitució de la Constitució.
Per què? Perquè en realitat les constitucions només són declaracions de principis, no tenen altra finalitat. No s'han de complir el plebo de la lletra. No s'ha agradat. No s'ha agradat això. Exacte, és una declaració de principis. No res més.
Per tant, el que diu la Constitució al peu de la lletra, comencem-ho a mirar, eh? Perquè llavors hi haurà moltes coses i hi haurà de començar a arrascar-nos la botxaca a tots perquè tothom tingui una mirada digna, eh? Tu volies dir alguna cosa? Ella portava... No, jo no portava. Ara em sap greu aquesta qüestió.
Quina qüestió? La qüestió que tu vols dir. Com te'n sap greu, per què? El restaurant del mil·lenari. Jo no sé exactament el mil·lenari si és de l'Ajuntament o és de Promunça. Aquesta és primerament l'aclaració que jo voldria saber.
Com que no ho sabem, no podem... No puc, exacte. En el moment en què... Ara, jo veig que el mil·lenari es considera com un... Això, un... Ja he dit abans, una... Un departament social de l'Ajuntament. De l'Ajuntament, es considera. I aleshores, a mi el que m'estranya que aventi el restaurant, si és de l'Ajuntament, aventi el restaurant que està buit i que no té ningú, no s'hagi tret a concurs
ja no s'hagi tret a concurs aquest restaurant. La qual fa mal pensar. Fa mal pensar, si és que l'Ajuntament té mana en aquest restaurant, fa mal pensar que s'esperi a un senyor que li interessi el restaurant i que, a com d'ell, es faci el concurs.
Això pot fer mal pensar. Ho dic amb totes les prevencions, perquè no sé exactament... És que no és normal un espai com aquell... El mil·lenari, si és un equipament, com diu l'Ajuntament, és un equipament de l'Ajuntament,
Crec que l'Ajuntament hauria de treure concurs. Li vam preguntar a la gent a Pol per aquest tema, ara no recordo si fa un mes o fa... O sigui, fa poc, no era a principis d'octubre. I ens va dir que això, que encara no s'havia fet el concurs, evidentment, com ja sabeu.
i que encara fins gener o febrer segurament no estaria en marxa i que segurament crec que si no recordo malament, ara ho dic de memòria, però que fins abans de l'estiu no estaria en funcionament. És que de veritat és una miqueta patètic un centre cívil per a gent gran...
que està allà abandonada fa pena ja sabeu que un habitatge sigui el que sigui que no es faci servir això es fa servir i és una llàstima aquella cuina només veure les cuines si la voldria el millor cuiner del món el millor cuiner del món la voldria aquella cuina si jo fos jove si jo fos jove t'ho dic de veres
diria per portar-la. Perquè m'agrada la cuina, m'agrada. I entenc alguna cosa. I crec que es podria portar. I clar, jo crec... I la tristor que allà quan arribes la gent no hi ha res, no hi ha barb... Que el menjador aquell no ha decaigut purament perquè la gent no hi anava, sinó perquè la gent es trobava amb coses com la següent, demanar... Hi havia tota una llista,
Això se'ns ha acabat, això altra també se'ns ha acabat, i t'havies de collir els calamars a la romana congelats, el bistec que estava congelat tret corre cuita per fer el bistec, amb el qual era dur, o fer croquetes que també eren congelades, coses d'aquest tipus. Clar, llavors la gent també s'encança, perquè amb una cuina que es podia tindre una reserva de congelats
fets propis, és a dir, quan feia bacallà, feia-ne més quantitat i un bacallà amb s'enfeina que el puc congelar, dintre de les neveres aquelles i tal, podries tindre més varietat. Ah, no, havies de tindre només el congelat, el congelat de carrer, eh? Diguem així que dius, no, escolta, això. I la gent se'n cansa també per aquestes coses.
És a dir, jo comprenc que el que era la llista s'acabés d'algun plat. Però podien dir, mira, però tenim bacallà amb sa feina, tenim una carn estofada, tenim això... No. Uns peus de porc fets... Una llista extensa, que hi ha molts restaurants que encara que siguin humils hi és la llista extensa i és perquè això...
Perquè ja ho tenen per a barat. Exacte. I aquests grans restaurants que tenen molta varietat, tot és catering. No, catering... O molta gran part és catering. No, o preparat ja... O preparat per ells mateixos. Home, i mira, tens un exemple de la Taneu, com...
I allà no diria res preparats. Mireu, he trobat la resposta, he buscat ara. L'entrevista la vam fer la Gina Pol l'11 de novembre, és a dir, fa gairebé un mes, i anava vinculat amb el tema de l'acte que feien de reptes i amenaces, balans d'aquest any, com si diguéssim, i de cara al 2014 li vam preguntar per aquest tema i si voleu podem sentir-la. Sentir què en deia. La gent que viu allà s'hi pot acollir, però sí que ens plantejaríem l'any que ve poder fer algun tipus de concurs, per ser de fer un concurs públic,
on oferir aquell servei d'una manera que a la persona que ho assumeixi li surti mínimament rentable, perquè és un servei difícil que sigui un negoci amb un rendiment alt, però sí que està pendent poder-ho ofertar i que busquem una manera fàcil de gestionar-ho i que ningú s'enganxi als dits, com ens passava ara, que l'Ajuntament assumia un dèficit molt elevat, que era inassumible a llarg termini.
Però possiblement fins aquí, abans de l'estiu, no crec que s'obri aquest restaurant. Entre que fas un ple que busques que sigui bastant allò que permeti una viabilitat i tal, jo crec que et trigarem. No serà el febrer, precisament. Vull dir que haurem de buscar-hi un marge per fer-ho bé. 2013 ha estat un any difícil? Doncs és la resposta que donava ara fa un mes respecte a aquesta qüestió. Anirem a estar en el cas de tot plegat.
i la gestió també del mil·linari a part del restaurant vull dir, és que allò no queda res que entres i és patètic allò no hi ha ni el bar, a menys mantindre el bar que la gent hi ha moltes coses un cafetet a mi em sap molt de greu el domenys és tancat em sap molt greu perquè d'alguna manera també ataco el personal no pot ser que en un bar
si un senyor se senten a la taula, no hi hagi del bar algú que vagi, prendrà alguna cosa? Bueno, això ja potser és demanar una miqueta massa, potser. Oh, però esclar, llavors que no et queixis que el bar no dona. Ah, ja. No, no, dic jo, dic jo, per portar algú al contrari. És a dir, la cosa s'ha de, el bar s'ha d'obrir, també. Sí, sí, clar, clar. I de dir, què prendrà un cafè? Vole alguna cosa? No forço, només pregunto.
Però jo trobo que, mira, que un... I llavors el bar no funciona. Oh, esclar que no funciona, si no se'n preocupeu vosaltres. No, no, clar, clar. Bueno, aquí a Sant Just tenim una... A veure, jo ara diré... En un cas, no diré concretament quina de les cuineres o quin cuiner va ser que m'ho va dir. Jo, pel meu compleanys, pretenia afavorir a tots els meus amics un llamant-ho.
Déu-n'hi-do, eh? I la resposta d'aquell cuiner o cuinera, oh, no sé com es fa això.
Escolti. Ja li explicaré ràpid com se fa això, eh, jo. Mira, som al cor d'inglès i ullitats llamantos per tal dia. Per tal dia, i te'ls fan boníssim. I oberts, i oberts, si puc i cuir. Escolta, si a mi, a casa meva tenien dos minyones, una era la cuinera i tal. Si la cuinera arriba a contestar això a la meva mare, eh, és que li diu, mira, ja pot agafar els trastos i anar-se'n al carrer. Sí, sí.
No, no. Em vaig quedar...
És que aquí no es parlava del preu, es parlava del que ho volies. Exacte. I el que dic jo, aquella cuinera, se m'acorda més, diu 10, 12, 20 llamatos. És a dir, pot funcionar així una cuina? No. No, clar. És el problema que passava, no? Per tant, entenc. Mira, un restaurant... No pot funcionar així una cuina. Un restaurant és un negoci, evidentment, però tens que posar, i la prova la tenim aquí a Sant Just,
amb l'Ateneu que estava durant uns anys que era impossible i l'Ateneu pots anar i per què no obren els diumenges? perquè s'obrissin però per què? perquè estan allà tots donant el callo i ara tens mateix i no són terrícoles per dir-ho d'alguna manera com nosaltres són gent i s'han fet un esforç l'Ateneu per mi és el gran exemple de poder treballar
Sí, sí, sí. No, tots els quatre ja treballem, perquè tu en vas, encara que ens n'hem donat de bo, però els ho costa el mateix, la maiola, i està ple, també. La maiola està ple, i el preu... Exacte. Clar, com pot ser això?
però llavors clar, tens que tenir una oferta tens que tenir una oferta i no hi ha estat encara jo el parador que també m'ha dit que està bé el parador no hi ha estat el que passa que el parador, bueno anem a fer aquí una miqueta de poble més que menús i coses d'aquestes que estem acostumats és una miqueta de cuina de de...
de fusió, com diuen ara, saps? Bueno, igual, però si funciona... No, no, jo no he anat, però es veu que estava francament molt bé. És que hi ha coses que a la vegada et quedes perplex. Em queda perplex. A mi se'm va dir, quan es va tancar el restaurant, que ara l'haurien de cobrar a 17 euros.
Me'n vaig a la xamaneia, que dic jo. Sí. El mirador. El mirador. Colbert a 14 euros. Sí, sí. Sí, sí.
Sí, sí, a dalt l'emparador, sí, és veritat, només es menja molt bé. No, no, el que se'n cuida, això no se'n cuida massa bé. No li interessava i s'ha acabat, vull dir, perquè, o no, perquè no li interessava, perquè no li interessava. Però a mi és que, a veritat, insisteixo que quan passes per allà, veus allò tan, tan trist, tot, tan apagat, que els diumenges només s'obren a la tarda de 4 a 6,
O de 4 a 7, perdona, són centres cívic, allò que està obert fa que la gent... Un altre lloc que fa molt bé, però la gent que treballa per allà hi va, és l'esclat. O l'esclat del restaurant també és de deu i pico, i escolta, aquesta així és l'ò de dinar. No hi ha anat mai, no puc dir-te. No es coneix, perquè no té propaganda. Perquè l'esclat on té?
és clar, aquest centre comercial hi ha un restaurant davant del Walden i després el restaurant que han posat també parlem de la bona aigua que la bona aigua sempre està a tope
Sí, però sí, és veritat. Sí, bueno. I després, com es diu la que tenen a Pulleria allà al carrer de la Creu, com es diu la... Com es diu, home, que ara han posat el restaurant allà baix al Walden. Els de la Pullistreria hi ha gustat a casa, home. No surt el nom, eh? No, no ho sé. No sé què vols dir, tu.
És el nom d'ell, eh? Ah, sí, home. Però no surt un nom de molt. Tampoc surt un nom. Bueno, però s'han posat un restaurant a Miracle. Perdona, Miracle. A Miracle, el restaurant i també. I a la metge, por, eh?
L'únic problema que jo ja li vaig dir en el seu moment, si ens escoltes, és que els diumenges a partir de les 3 ja no s'accepten a ningú. Clar, jo li vaig dir, aviam... Hem de dinar més europeament. Sí, però nosaltres som catalans i tu ja saps que un diumenge abans de les 3 ningú s'assenta a taula.
És difícil, és difícil. És veritat? Això és curiós. Mira, dies enrere vaig estar. I molt bé. Vaig estar dinant perquè vaig anar al port de Garraf. Que s'hi ha d'anar expressament. No és de pas. Hi ha restaurant. Val 10,80.
A tope, de gent. I si hi ha d'anar expressament, eh? Sí, sí, sí. I si hi ha d'anar expressament, no es creixi de pas, eh? Ja, ja. És que... A veure, ojo, eh? Ole. Ole, eh? Tot i amb aquest preu, un servei es fa de ben, eh? Es pot cuinar bé i malament barat o car. Es pot cuinar molt bé amb poques peles. No fa falta...
És el secret de la bona cuina, no? No està fent venir molta gana, eh? Tot plegat, ara mateix. No, bueno, ho hem fet una repassada aquí. No, no, està bé i tant. I d'altres que no se'n parla perquè n'hem estat, potser, però n'hi ha més. El que li costa una mica t'arrenca, i voldria també dir aquí que també val la pena veure-ho, és a la plaça Milenari, eh? A la plaça Maragall, perdó.
Li costa arrencar, aquell? Sí, perquè està mal... Està allà mateix, però em sembla que està mal situat. És el sistema d'enfocar la cosa, mira. I ho fan molt bé, eh? Jo vaig anar a treballar a sopar amb uns amics perquè no trobava. Però aquí s'han just, també ens ho hem de fer. Mira, els diumenges, eh?
perquè un cementiri total, eh? Bueno, però lliga una mica amb l'esperit s'enjustent, que de vegades és tranquil en cap de setmana, no? Els diumenges, els diumenges, i menys mal que hi ha el de la plaça Maragall, perquè no, i la taigua tanca. També tenim la pitjoria, que també va... Sí, és veritat. Fa gairebé un any que existeix. Sí, però com que tenen aquest sonari... No, com que sempre veus la persiana baixada...
Ja ho sé. Com a pizzeria hauria d'estar sempre obert. No, no obert. Sí, hauria de donar la sensació que està obert. Perquè passa ara, està tancat. No, no ho sé, però bueno, sí, també està bé la pizzeria.
Però a la plaça Maragall també us recomano, eh? L'altre dia vaig anar amb uns amics i van quedar molt bé. I era el vespre, un diumenge a l'espre que pensàvem que no ens servirien. Vull dir... Sí, sí, s'ha de dir, ja que estem parlant de les coses de Sant Just. O sigui, el niu també és molt bé. A vegades és la manera d'enfocar-ho, no sé, a vegades no... Mira, jo tornant, torno això de garraf,
Has de la manera de vestir les noies que anaven. És que jo li valia 10 i 80, eh? Escolta, una noia que feia metre, que venia cada plat a preguntar com està la cosa, si avui et troba bé, si aquí, que allò, un servei, tu. Escolta. Fantàstic. No, és per mi que el que passa a la Mallola, també, totes van ben boniformades. Ara s'aposta molt per això, eh? S'aposta molt perquè la gent que pregunti què tal li ha agradat, s'aposta molt per la...
Això també depèn una mica de la persona que se'n cuida del servei. També hi ha d'haver-hi algú que les dirigeixi. Del cap de sala, no? Del cap de sala. Quan entres que tingui algú, te tingui. Exacte, exacte. Sí, sí, ara s'està apostant bastant per això, eh? Perquè la gent... Quan entres a un restaurant i vas fent així, buscant així, malament... Sí, sí, no, no. Aquesta és la... Mira, ja dic que l'altre dia vaig estar amb el...
familiars d'això, al mirador. I així que arribes, el primer que et pregunten, té taula reservada? No, no tinc taula reservada. Quan es van, tres després, un momentet, van a buscar, miri, pot tenir a seure's aquí i tal, ens va posar molt bé, molt bon lloc. I vaig fer una comprensa allà a la nit. I al final va resultar que vam prendre el que era de cobert,
14 euros, 3 persones que vam prendre després cafè, vam prendre... Bueno, sí, però em va pujar 58 euros tot plegat. Ja està bé. I vaig deixar els 2 euros de propina i tal. Però vull dir que...
em van dir que en el restaurant del mil·lenari el cobert costava ja 17 euros com un pare dic 17 euros això van fer-ho perquè ja sabien que la gent diria que no és una manera de dir escolta, això una sabata va dir que els costava últimament 17 euros
Perquè com que l'Ajuntament us subvencionava... Home, que es menjava el mil·lenari, jo he menjat poques vegades, però que...
El que es menjava al mil·lenari, 17 euros. Jo no sé què cobra el... No, no s'ho cobra mai 17 euros al mil·lenari. No, no han cobrat els 17 euros. Ells ho farien. Amb 17 euros podries anar... Jo no sé què cobra, un dia tinc ganes de provar-ho, d'anar al mercat. Però també es menja bé, diu. Es menja bé, per això. El del mercat.
jo tinc uns vins que van cagar a dia i diu que es mengen molt bé doncs mira, se'ns acaba el temps avui hem fet aquest repàs per la festa gastronòmica a Sant Justenca i per Nadal i la setmana que ve aviam si rematem al Nadal rematem al Galla la setmana que ve comprometem-nos a cantar Villancico això encara ens quedaria la del 23 eh
El 23. Farem un especial nadalenc. La setmana que ve ja buscarem... Depèn de la loteria. És veritat. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. La Generalitat convertirà en conreus algunes parts de boscos cremats per evitar possibles nous incendis. Pagesos i propietaris hi estan a favor, tot i que en matisos. Aquesta hora es preveu que comenci una reunió entre la consellera de Bonestar i Família i els alcaldes del Baix Llobregat. La Generalitat fa frona pels alcaldes perquè Catalunya no perjudiqui la nova llei de governs locals que prepara l'executiu del Partit Popular.
El balneari Balancafort de la Garriga acomiadarà finalment un 40% de la plantilla, 32 treballadors. En esforç a l'anada dels setzents de final de la Copa del Rei, l'Espanyol va empatar a dos al Camp Beljaer. A principis de l'any vinent, la Generalitat convertirà en conreus algunes parts dels boscos que s'han cremat a Catalunya per evitar-hi la propagació de possibles nous incendis. Pagesos i propietaris forestals estan a favor d'aquest pla, tot i que els propietaris demanen que no es faci d'una manera generalitzada.
El govern vol transformar en zones de cultiu un màxim del 2% dels boscos calcinats i l'objectiu és reduir la densitat de la massa forestal. Els agricultors celebren la mesura ja que el seu parer ajudarà a frenar el creixement descontrolat del bosc. N'ha parlat a la xarxa Joan Montesó, responsable de Medi Natural d'Unió de Pagesos. Nosaltres creiem que és una mesura positiva.
és acabar, fiquant damunt de Catalunya un problema que tenim a Catalunya, un problema de l'augment desorbitat de superfície forestal. El parchejat, el mosaic de Conreus, el que fa és que un gran incendi li costi molt més avançat i, per tant, l'activitat de l'home, la mà de l'home, la mà del paigès, seria clau
El sistema es començarà a aplicar a l'Alempordà i es preveu que entri en vigor el primer trimestre de l'any vinent. A les 12 del migdia a aquesta hora es preveu que comenci una reunió entre la consellera de Benestar i Família i els alcaldes del Baix Llobregat. La trobada s'emmarca en la taula de serveis socials. En aquesta reunió els alcaldes mostraran els seus temors i també rebuig contra l'avantprojecte de llei de racionalització de les administracions locals de l'executiu espanyol. En declaracions a la xarxa, la consellera Neus Monter ja ha dit que no es permetrà una retallada de competències.
És una amenaça més, recentralitzadora, que vol anar enrere, no només vulnerar competències de l'Estatut i el principi d'autonomia local, que per si sol ja és prou greu, sinó que vol tornar enrere en un model de serveis socials allunyat de les persones.
i que té un caràcter eminentment assistencialista. Per tant, farem front comú, coincidirem, això no hi ha cap mena de dubte, amb la necessitat de preservar aquest model, que malgrat les dificultats del moment, és un model que ha funcionat i que funciona. Segons la consellera, la nova llei que prepara el govern espanyol suposa un fort retrocés en el model social.
El municipi de la Garriga, el Vallès Oriental, el balneari Blancafort, acomiadarà finalment un 40% de la plantilla davant la situació econòmica. Són 32 treballadors. Fa 7 mesos que gestiona el balneari un grup inversor rus, però la davallada de visitants continua. Ràdio Silenci, Jordi Raig, bon dia.
Bon dia. 32 dels 81. Treballadors de la plantilla del complex termal marxaran després que la direcció de l'empresa i els sindicats hagin tancat l'acord, un error que reserva acomiadar 8 treballadors més si la situació econòmica ho justifica. El deute acumulat de 700.000 euros en 7 mesos és la raó que explica aquest ajustament. Així ho explica el secretari comarcal d'UGT, Òscar Riu. Durant aquests mesos l'empresa ha tingut unes pèrdues de més de 700.000 euros i, per tant, la normativa laboral li permetia presentar aquest expedient, no?,
Nosaltres això ho hem recriminat a la nova direcció i als nous podiataris i se'ns ha assegurat que ha sigut impossible millorar el rendiment de l'empresa. De manera mensual, sindicats i comitè d'empresa seguiran fent un seguiment de la situació del balneari Blancafort de la Garriga, que acomiada 32 treballadors amb una indemnització de 27 dies per any treballat. A la ciutat de Barcelona, els Mossos d'Esquadra han detingut Infraganti un lladre mentre es despenjaven un llençol per la façana després d'haver robat en un pis de Gràcia.
Els fets van passar i al matí quan un veí de l'edifici va alertar la policia que sentia sorolls al pis de dalt i sabia del cert que els veïns no eren a casa. En arribar al lloc, els agents van enxampar un fregant i el lladre que es despenjava per la façana de l'immoble utilitzant un llençol. L'individu va intentar fugir però els agents van poder detenir-lo.
I una nena de dos anys i mig ha mort aquesta nit a Balaguer, a la Noguera, en l'incendi de casa seva. El foc es va declarar un quart de dotze d'ahir a la nit en una casa del carrer Quartel de Balaguer, al casc antic. Els pares i diversos germans de la nena van poder sortir a temps, però la criatura va quedar a dins i no van poder salvar-la. Un cop extingides les flames, els bombers van localitzar el cos sense vida de la nena. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el termini per optar a una plaça per ser jutge o jutgessa de pau de Sant Just. L'Ajuntament ha obert una convocatòria pública per triar aquest càrrec, tant titular com substitut, i avui es tancarà el període de presentació de candidatures. Les persones interessades cal que siguin majors d'edat, amb nacionalitat espanyola, i no necessàriament professionals del dret ni la justícia. Les candidatures s'han d'entrar al registre municipal de l'Ajuntament.
Més qüestions? La secció local d'Iniciativa tractarà demà en una conferència quins seran els efectes que tindrà per Catalunya l'OMSE, l'anomenada Llei Verd. Serà en Miquel Àngel a Somba, professor de Pedagogia de la Universitat Autònoma i coordinador general de la xarxa Sirius. Iniciativa preveu un canvi de l'educació pública amb l'entrada d'en vigor de l'OMSE que proposa el Ministeri d'Educació. Segons els ecosocialistes, el panorama actual de l'educació prefigura un futur preocupant pel model d'escola pública laica i catalana.
A Somba, doncs, en parlarà ampliament demà a la sala Isidocònsul de Can Ginestar a les 7 de la tarda.
I un últim apunt per recordar-vos que ja s'han posat a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costen 6 euros, però 5 pels socis i sòcies de l'Ateneu. Les representacions seran divendres 20 de desembre, les 8 del vespre i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és, és teu, els contrapastorets de Sant Just, creada per Pepa L'Anell.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de la una, al Sant Jus Notícies Edició Migdia. I mentrestant us recordem que si voleu seguir l'actualitat de Sant Jus podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I want a perfect soul I want you to know that
Fins demà!
But I'm a queen.
Ara passen onze minuts de les dotze. És moment de parlar del Centre d'Estudis Sant Justens.
I per això saludem la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. 15 dies per Nadal i, per tant, suposo que esteu acabant d'ultimar també tots els detalls relacionats amb la ballada poètica. Sí, avui he fet els deures, eh? Sí, perquè la setmana passada em vaig excusar que havia sigut una setmana molt difícil per tots i que no havia pogut, però el dimarts ja vaig posar fil a l'agulla i aquí porto els resultats. Molt bé.
Puc dir-te que aquest any els poemes són diversos, no tots són temàtica nadalenca, n'hi ha, però no, perquè hem volgut fer un recull de poetes que normalment alguns sí.
Però alguns no. Per exemple, hem posat en Joan Alcover, que el coneix molt poca gent ara, ara, vull dir, que no vull dir no a la seva època. Fem uns poemes d'ell, després recuperem unes poesies molt boniques d'en Joan Brillas, que ha sigut també una persona d'esplugues molt vinculada a l'Ateneu i a Sant Just,
que té uns poemes preciosos, amb un llibre que es diu Aigua Clara. Després tenim en Josep Carné, després tenim Salvador Espriu, Martí Pol, i acabarem, i això ho hem comentat amb els lectors, i que acabarem, si podem, a partir d'aquest any...
Cada any acabaríem amb el final del poema de Nadal d'en Josep Maria de Sagarra, que és molt bonic. Fem uns petits fragments del cant tercer i del cant quart i després fem el final que creiem que seria una bona cloenda i la volem instituir com a cloenda de, si Déu vol, les diverses vegades que fem les ballades poètiques literàries.
Aquest any tenim paritat de set homes a set dones, que diran els poemes, i jo crec que pot ser una vetllada molt bonica, i serà el dia 21, tornarem a recordar-ho la setmana entrant, el dia 21 a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari, i com sempre després tenim les precioses i boníssimes restaurants. És veritat, que cada any recordem que vol dir...
de paraula, no? Sí, sí, les rastolines, això, que es menja entre... quan se sortia de la missa del gall i es feia un mos en les cases que es anaven a veure els pessebres, doncs eren fruits secs, torrons, aquestes coses. Doncs les rastolines les fem després de la vetllada poètica.
Perfecte, doncs això serà el dia 21, ja la setmana que ve n'acabarem de parlar, però pinta bastant bé, a més a més també descobrint nous poetes, que ja fa temps que existien, però vull dir que sempre està bé poder-los redescobrir, no? Voldria fer esment que no hi ha dones, i això ja ho vaig comentar perquè hi ha una idea que tinc al cap, que em barrina, que diríem,
I només vull retre un petit homenatge a la Joana Raspall, a la poetesa de Sant Feliu, que ens ha deixat aquesta setmana passada amb 100 anys de vida. Tinc els seus poemes, tant els d'adults com els d'infants,
I és una gran i gran poetesa amb una quantitat de producció increïble, esclar, 100 anys d'una per molt. I estan bé de salut, vull dir, salut mental. Vull dir que ha sigut una experiència riquíssima poder descobrir, bueno, quan eren petites les criatures ja llegien, Joana Raspatlla en molts contes,
però redescobrir-la ara em sap greu no haver-la descobert abans. Però mea culpa, però d'alguna manera mirarem que aquest greu ja de compensar-lo o de mirar de mandar-lo, doncs no, de fer-ho més bé. Molt bé, perfecte, doncs també ja anirem parlant. I abans de marxar, aprofitem també perquè hem sabut fa...
Poca estona que aquest dijous tiren a terra, finalment, l'antic edifici de Correus. Recordem que en vam parlar bastant a la primera meitat d'aquest any. És un edifici que fa cantonada al carrer Creu amb Bataneu, que, segons el catàleg de l'Ajuntament, no té prou valor històric per conservar-se. Després hi va haver alguns enjustencs que van voler defensar aquest valor històric.
Però bé, com dèiem, tot plegat, doncs, va haver-hi aquest estirar i arronsa i no es conservarà. I finalment, el matge es va ajornar aquest enderrocament. En tot cas, ara, aquesta amenaça enderroca. Des del Centre d'Estudis Sant Justencs, Maria, ja que tenim aquí, volíem preguntar-vos com ho veieu, tot plegat. Nosaltres en vam parlar un dia de junta, bueno, així, i vam dir que nosaltres no faríem cap acció.
Per defensar-lo. Que nosaltres no hi entràvem. No hi entràvem. Que no. Per tant, d'alguna manera donava una posició. Sí, així mateix ha sigut. Doncs què t'ha dit, també? Aquesta posició relacionada amb aquest ajornament que, com dèiem, serà aquesta setmana. Aquest edifici que fa cantonada entre Carre Creu i Ateneu. Moltes gràcies, Maria Quintana. A tu. I tornem dilluns que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suol. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta. Un quant i mig d'una del migdia, saludem a Castoro el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. A punt per parlar d'economia. Avui, a més a més, descobrirem què és el petró or, que anem a parlar en aquestes setmanes del concepte del diner, dels tipus de diners que hi ha hagut al llarg del temps, i parlarem de tot plegat.
En tot cas, però, abans acabem de comentar-ho ara també, i li hem preguntat a la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, volíem preguntar-te, arran de l'enderrocament de l'edifici del carrer Creu amb Bataneu, que serà aquesta setmana, dijous, si no m'equivoco, recordem que abans de l'estiu, quan es va començar a parlar de tot plegat, a la primavera, tu eres un dels grups de Sant Justencs, o formades part del grup de Sant Justencs,
que reivindicava el valor històric d'aquest edifici, tot i que la normativa preveia que els edificis que s'haguessin de conservar per antiguitat tinguessin més de 100 anys. I aquest en tenia 88, l'Ajuntament considerava que no tenia cap singularitat especial, hi va haver una mica de diàleg entre uns i altres, però es va decidir que es tiraria a terra. Com ha rebut la notícia definitiva que finalment ara va a terra?
A mi em van, de fet, això és d'agrair a l'Ajuntament, em van trucar la setmana passada i m'ho van comentar que al llarg d'aquesta setmana es duria a terme l'enderrocament de l'edifici. És una cosa que ja quan ho vam estar parlant en el programa de ràdio de la Penya del Morro, que van venir tant l'Arxiver com el Sergi Seguí i l'alcalde inclús també que va venir, ho vam estar comentant i ja vam...
sabem una mica la idea que tenia cadascú i que tu has resumit molt bé. Al final, amb l'alcalde vam quedar més o menys que intentarien, si bé no es podia conservar, pel que has comentat, fer algun tipus d'arxiu o algun tipus de codi QR o alguna bibliografia que quedés pel dia de demà que recordés que allà hi havia hagut aquest edifici en qüestió.
En tot cas, sabeu alguna cosa d'aquest procés de documentació, d'aquest compromís? N'heu tornat a parlar? A mi em van... L'altre dia m'ho van dir a través de... Quan van trucar i m'ho van comentar, em van dir que havien fet la recuperació d'algunes fotografies i algunes imatges. El que no sé és com ho acabaran de fer. Suposo que un cop han derrocat alguna zona i deixaran alguna placa o alguna cosa, encara no...
No en sabem res més, però sí que em van dir que havien fet això algunes fotografies i havien recopilat informació que des de l'arxiu se n'havien encarregat. Sap greu, per això, encara que ja ho tinguéssiu colla d'all, però quan t'ho van comunicar la setmana passada o aquesta setmana quan ho hagis de veure, com ho has rebut? Sí, bueno, ja era una cosa que ja, més o menys, els que ho havien intentat defensar d'això ja havien vist que no hi havia res a fer i que s'acabaria portant a terme, però sí, sap una mica de greu perquè és un tros de...
de la història de Sant Justi, no tant per mi, perquè jo no hi he viscut directament en aquell edifici, però sí tota la gent que havia anat a aquelles escoles i hi havia estat durant molts anys, tots els professors que havien donat classes a aquelles escoles, que havien estat a les escoles del poble durant molts anys, sap greu que, com a mínim, el que nosaltres havíem reclamat sempre, que era...
l'edifici dels tres el que fa cantonada que és el que tenia unes cenefes i era el que estava més ben conservat dels tres que s'hagués pogut conservar allà perquè en el fons el que faran allà és una plaça llavors hauria pogut quedar com en un tros de la bata en la plaça que faran però bueno han decidit fer-ho així i és el que faran
Tenint en compte això que ha passat, i no sé si s'han en possibles altres casos o justament per prevenir-ho, no sé si teniu algun altre difícilment que calgui defensar o preservar o intentar reivindicar. No, en principi no. La majoria d'edificis, al ser de titularitat...
privada no n'hi ha cap que en principi tingui aquest objectiu d'anar a terra o això. Si passés amb algun altre edifici, el mateix que ha passat aquí, i veiéssim que pot ser interessant això, doncs tornaríem a fer el mateix que s'ha fet ara, que el Joaquim Carbonell va ser qui ho va indagar tot al principi i tornaríem a comentar el mateix si ho trobéssim pertinent, però de moment no hi ha cap edifici en si que
que tinguem en ment que li pugui passar alguna cosa com aquest. Doncs queda clar, queda dit. Moltes gràcies, Manel. No marxem per això, perquè ara ens canviem una mica la careta i ens posem el vestit d'economistes.
Falten dos minuts per arribar a dos quarts d'una i avui parlem, com dèiem, del patró or. Aquest concepte que vam començar a parlar ara fa també unes setmanes, vinculat amb tot el tema del diner. Sí, la veritat és que sí, hem estat un parell de setmanes parlant sobre el tema del diner, sobre el concepte en si, sobre els diferents tipus de...
...de diners que hi ha hagut al llarg del temps... ...i la setmana passada, durant aquesta explicació... ...que vam fer una mica la cronologia dels diferents tipus de diners... ...va sortir el concepte del patró... ...i vaig considerar interessant... ...que potser en una d'aquestes càpsules d'economia que fem... ...aprofundir una mica en aquest sistema... ...que avui en dia ja no existeix... ...és una relíquia històrica que va deixar d'existir l'any 1973...
però que dona una mica d'idea de com havia estat o com havia funcionat el concepte de diner fins llavors i com va canviar tot a partir de l'any 73. De fet, quan...
És l'any 73, que és com l'altre gran crisi, no?, a banda del que tenim ara mateix. Sí, però va ser quan hi va haver una sèrie de guerres al Vietnam i hi va haver tot el problema també amb el petroli i llavors es va trobar en aquell moment...
A Estats Units es va trobar que havia d'imprimir més quantitat de dòlars i que no els podia tenir tots valorats amb quantitat d'or perquè no tenia suficients reserves d'or al darrere. Ara veurem tot plegat com funciona aquest sistema i el motiu pel qual va caure en el seu moment.
Comencem pel principi, no? Per això, per tant, tirem molt endarrere i parlem de fa milers d'anys que ja existia l'or per comerciar entre uns i altres, no? Exacte. La idea principal i amb la que es va basar el patró posteriorment...
era que el diner en si per poder intercanviar un producte, o sigui, per poder comprar un producte a una persona i a aquesta persona no li interessés res del que jo tenia o del que jo produïa, doncs havíem de crear aquest concepte que ens donàvem unes monedes i a canvi d'aquestes monedes et donaven el producte. En societats on no existia confiança entre elles,
és a dir, que amb aquestes monedes no s'estava segur que les podries fer servir a una altra persona per comprar-li els seus productes, el que es mirava és que aquestes monedes tinguessin per si mateixes un valor intrínseco, o sigui que per elles mateixes valguessin alguna cosa.
I per aquest motiu, durant molts segles, es feien aquestes monedes amb metalls preciosos, ja fossin or, fossin plata, perquè com a mínim, si aquestes monedes no eren acceptades en un altre lloc pel valor facial que tingués la moneda i per comprar productes, com a mínim sí que ho poguessis utilitzar com a or que portaven o com a plata que eren aquestes monedes.
De fet, recordem en pel·lícules que parlen d'aquesta època i que van a buscar or en aquests països. Exacte, perquè amb aquest or i amb aquesta plata feien aquestes monedes i les feien servir per intercanviar, perquè en aquell moment la confiança no era, que és el que vam comentar els altres dies, que la confiança era el que feia que els bitllets aquests servissin, doncs quan hi havia aquesta confiança havien de tenir aquest valor intrínsec.
I això va anar canviant, no?, una mica? Sí, a mesura que van avançant els temps i es va veure que potser no era el més còmode del món anar amb les butxaques plenes de monedes d'or o... Me'l devia pesar, a més a més, no? Anar amb or o anar amb plata a les butxaques i que, clar, i estem molt acostumats que inclús anem amb la targeta de crèdit i ho paguem, però tenim els bitllets que no pesen la meitat, o sigui, no pesen res comparat amb...
amb les monedes, i si aquelles eren de matades preciosos encara pesaven molt més que les d'avui en dia. Llavors, per fer-ho tot més senzill, a l'hora que també et permetia tenir l'or guardat en un lloc central i que no li passés res, es va als diferents governs i als diferents bancs centrals dels diferents països
Van crear una espècie de vals, una espècie de paperets, que inscrivien en aquest paperet, ficava al banc central, pagarà al portador tants grams d'or. Llavors, doncs, la persona tenia la seguretat...
que si mai aquest bitllet no li servia pel que ell volia fer, podia anar al banc central, podia anar al govern i dir-li, escolta, jo tinc aquest bitllet, doni'm els grams d'or que toca. I el banc central havia de complir el que havia assignat en aquests paperets i donar-li aquests grams d'or a canvi del paperet d'aquest balc.
feia una mica com si fossin del diner que no és líquid, no? És a dir, el sistema de targeta de crèdit o de quan tu tens diners que no existeixen i que fas transferències, com si fos el valor de l'or, no? Exacte, en aquell moment sí. De fet, en aquell moment, cada vegada que volies imprimir més quantitat de bitllets al banc central o el govern no volia fer, el que havia d'assegurar-se és que darrere tingués prou quantitat d'or per poder respondre...
per poder respondre per si mai venien les persones a demanar aquelles quantitats d'ori. Bàsicament així és com funcionava aquest concepte del patró or i que estava a mig camí del que hem comentat abans. Sí, eh?
i que continuava basant-se amb aquesta idea que hi hagués darrere qualcom intrínsec que et permetés tenir-hi aquesta confiança poder-se aferrar amb això. Això, evidentment, avui en dia ja no existeix. Hem comentat que des de l'any 73 va deixar d'existir i el motiu pel qual va deixar d'existir va ser perquè en aquell moment als Estats Units va tenir la necessitat
perquè estava immers en les guerres, crec que era la del Vietnam, estava immers en aquesta guerra i estava immers també en diferents problemes que hi havia amb el petroli, que va pujar molt al preu del petroli, i llavors per poder fer front a les diferents despeses que...
que tenia, doncs el que va haver de fer va ser imprimir més diners per poder fer front a aquestes necessitats que tenia. A l'imprimir més quantitat de bitllets que or tenia per respondre davant de les persones, doncs va haver d'anunciar que a partir d'aquell moment, a partir de l'any 1973, doncs el dòlar deixava de ser convertible a mort i per tant el que es va començar a desenvolupar
o el que es va començar a donar-li més importància ja no va ser el fet que darrere tingués aquest or sinó que la gent acceptés aquell bitllet per poder comprar productes i que un cop tu ho tinguessis tu podries no comprar uns altres productes i de fet és així com avui en dia funciona, ja no hi ha res intrínsec darrere o no hi ha darrere d'aquell paperet tants grams d'or per donar-hi aquesta confiança sinó que la confiança
que hi ha aquesta creença que, doncs, quan tu vagis a comprar el producte, doncs, amb aquests diners tu podràs comprar altres productes. El que compta ja no és l'hora en si, no? Tot i que es pot fer l'equivalència, no? No, ja no. Ja no existeix. O sigui, tu no pots anar amb els teus bitllets i comprar un bon. El que et fixaran és el preu del...
El preu de l'or sí que està fixat i que és... Com el preu del barril de Bren, no? Exacte, o com el preu d'una barra de pau o qualsevol cosa, però... S'existeix i va canviant. Exacte, i va fluctuant. Però ja no és que perquè la bitllet
et donessin tanta quantitat d'or, sinó que ara és per tant or, doncs té aquest preu. Però és diferent. I és una mica la idea perquè la gent ho veiés, perquè clar, avui en dia estem molt acostumats a això, sobretot amb el que he encontrat la semana passada, que vas amb la targeta de crèdit, pagues i ara ja inclús no són ni bitllets, sinó que són aquells numerets que vam dir que hi havia en un ordinador i que passaven a un altre. D'un lloc a un altre. Exacte, passaven d'un ordinador a un altre. Que viven cada mes uns altres, et van cobrant d'aquí i d'allà, ho reps amb missatges, és veritat.
Sí, de fet, ara seria una evolució del que hem comentat abans. Abans vam comentar que en el seu moment el sistema va acabar o va deixar de funcionar perquè no hi havia prou or per la quantitat de bitllets que hi havia. Avui en dia quasi podríem dir que no hi ha prou bitllets per la quantitat de diners que hi ha informàticament parlant.
De tota manera, en el cas de quan va haver-hi tot ara fa un parell d'anys, més o menys, quan tot el tema de la prima de risc i tot plegat, els inversors invertien en or, llegíem en la premsa, perquè era un valor segur, encara. És a dir, que això encara manté aquesta... Sí, sempre la idea aquesta que els metalls preciós, sobretot l'or, són un valor refugi i un valor segur, continua existint i, de fet, molta gent compra bàsicament perquè és un valor...
que no tendeix a perdre... És conservador, no? Sí, inclús en èpoques de crisi augmenta el seu valor perquè la gent té aquesta idea de ballar i sap que com a mínim l'or serà acceptat com el que és, com a or.
O totes les botigues de compra hora, no?, que van obrir de cop i volta a Barcelona. Ara crec que s'en veuen menys, però de cop i volta hi va haver tot un boom, no?, també. Sí, per aprofitar això, sí, perquè la gent que necessitava diners pogués empenyar l'or que tingués en les joies o on fos i pogués aconseguir a canvi aquests diners per poder comprar.
I la gent que ho comprava després, se suposa que... Què en fa? Depèn, m'imagino, però... Depèn, depèn. Suposo que hi ha diferents maneres de fer-ho. El pots deixar allà durant un temps i, si tens sort, ho pots recuperar. De fet, això ha existit tota la vida, havia existit, sobretot a les caixes d'estalvis, el que eren els Montes de Piedat, havien existit tota la vida i tu podies anar allà i...
i deixar la teva joia allà et donaven uns diners, i si al cap d'X temps tornaves els diners que t'havien deixat, doncs podies recuperar la teva joia. Si passat aquell temps ja no havies estat capaç de tornar a aquell préstec, doncs perdies tot el dret que tenies de la teva joia. O sigui, és una cosa que de sempre existeixi, l'únic que ara sí que amb la queixi van sortir totes aquestes tendes de compra oro, que es basaven en aquest principi que havien fet servir sempre als Montes de Piedat.
Perfecte, Manel. Doncs moltes gràcies. Molt interessant avui un nou descobriment vinculat amb el món de l'economia i tornarem la setmana que ve, dilluns que ve, amb més qüestions. Molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
De seguida parlem de llibres. Avui canviem el dia, normalment els dimarts parlem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya. Avui, com que no podem tenir l'astronomia, fem aquest canvi. I avui parlarem de literatura amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya. De seguida, després de la publicitat.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
I ara és moment per parlar de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
Comencem avui aquest repàs parlant d'un llibre de contes, dels contes, de fet, del geni de la fantasia de Gianni Rodari. Sí. Per tant, parlem una mica d'un clàssic, no? Sí, sí, sí. Bé, un clàssic que el que ha fet l'editorial La Galera és agafar tot el que té en el seu fons editorial de Gianni Rodari, ho ha agrupat en un sol volum i ho ha tret al mercat...
Per tant, és un volum que deu ser considerable, no? Sí, és considerable. La seva és igual 600-700 pàgines, deu de tenir més o menys, no? És considerable i allà ens trobem això, no una selecció, no, ens trobem fins a 5 llibres del Gianni Rodari. Els viatges del Joan Esquenedret, el conte és llarg com un somriure, el llibre dels parquers...
Ara, de memòria, no recordo tots els que hi ha, no? I el que ens trobem, doncs, és la fantasia del rodari. No sé si gent que ens escolta heu tingut l'oportunitat de llegir contes d'aquest senyor. Hi ha un llibre que s'ha quedat fora, però perquè la galera no té els drets que jo sàpiga, que és el de contes per telèfon. Que és un dels més coneguts, no? Potser. Sí, sí. El que passa és que, bueno, hi ha...
Hi ha molta similitud entre els contes llargs com un somriure i els contes per telèfon, perquè són tots, o la majoria, hi ha alguns que són més llarguets, més llarguets estic parlant de deu pàgines, no més. La resta potser et fan entre una i mitja i tres pàgines, la resta de contes. I és aquesta fantasia del Gianni Rodari que s'ho inventa tot, des del nom dels personatges,
que de vegades tenen a veure amb els fets i amb el que fan i amb el que diuen, fins al nom dels pobles, que hi ha noms de pobles molt divertits, i per suposat les accions i el que fan aquests personatges...
És un llibre que de cara a Nadal jo trobo que està molt bé. Pot ser un bon regal, no?, segurament. Sí, perquè a més a més és un llibre d'aquests per obrir-lo per qualsevol puesto, llegir 3 o 4 contes, llegir-los als nens quan se'n van adormir 3 o 4 contes, o 5 o 6, perquè jo recordo que amb els meus fills ho feia quan érem petits,
i era allò que arribava un moment que havies de dir no, no, no, ja està ens hem de posar a dormir no podem continuar i és això i un altre que és molt divertit és el llibre dels perqués que és això és un llibre de perqués però uns perqués que són bastant absurds la majoria no tenen, no careixen de sentit científic totalment
I això és el que comentava, que trobo que pot ser un bon llibre per tota la família de cara al Nadal, la recopilació aquesta de tot el fons de la galera del geni rodari. Una proposta interessant que es titula amb aquest nom, no? Contes del geni de la fantasia. De la fantasia, sí.
Doncs és la primera recomanació que portem avui. Tenim més qüestions. Parlem ara, per exemple, del llegat dels ossos de Dolores Redondo, que és la segona edició d'aquesta trilogia. Sí, la segona entrega. El segon volum, sí, de la trilogia aquesta que té prevista la Dolores Redondo, que aquí la publica Columna, en castellà la publica Planeta. I aquí es continua una mica en la mateixa fórmula que en la primera, la del Guardià Invisible,
que és la inspectora aquella Maya. A veure, aquí es troba que hi ha un...
presumpta perquè encara no l'han jutjat, autor d'un crim que ha reproduït uns crimes anteriors. Llavors, quan està ja pendent per ser jutjat, aquest senyor apareix mort. I apareix mort amb una nota d'aquestes que l'assigna amb una sola paraula, que és tantalo.
i és, doncs, tornem a entrar una mica en la dinàmica del guardià invisible, d'aquests personatges mitològics de la zona aquella d'Elizondo, de la vall de Bastanc, i tot es torna a embolicar una altra vegada amb això, amb els personatges de llegenda, els crims que són reals i els morts que són reals, i haver d'esbrinar una mica el...
l'entrellat de tot el que ha passat. Clar, perquè ha anat bastant bé, no?, aquesta primera entrega. Sí, és sorprenent que de tant en tant et surti un escriptor així, una persona que no ha publicat mai res, fa un primer llibre, té bona acceptació,
I la cosa està a veure la continuació, com va. A veure si dura, no? Sí. Doncs és aquest del llegat dels ossos, aquest segon llibre. Passem ara a parlar d'un altre llibre, en aquest cas d'autora catalana, Faré tot el que vulguis, de Iolanda Badallé. Sí, és el llibre que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana d'aquest any. També editat per Columna, igual que l'anterior.
Llavors, a veure, és un llibre que entra dins de tota aquesta saga que hi ha últimament del llibre eròtic, i a mi m'ha recordat una mica, segons quines escenes, ràpidament els que tinguin una certa edat se'n recordaran, de la pel·lícula Emmanuel.
Perquè aquí ens trobem, és l'escena de l'avió d'en Manuel. Qui l'hagi vista ja s'ha... Ho identificarà, no? Sí, sí. Jo no l'he vista. Perfectament. Després, si vols, te'l comento. Llavors, a veure, és una noia d'uns 40 anys, ella és artista, es dedica a la pintura...
I en un viatge en avió coneix un noi del qual queda prendada, val a dir que aquesta noia és casada, del qual s'enamora i passen a realitzar l'acte sexual a dins del mateix avió.
Aquesta és l'escena que t'he dit en Manuel. I és com comença el llibre, aquesta. Sí, és com comença. I a partir d'aquí s'estableix una relació, la noia que va descobrint els seus sentits, diguem, o un altre aspecte dels seus sentits,
I això a poc a poc es va reflectint en la seva obra pictòrica. I és bàsicament això, el llibre. Sí, l'evolució una mica de tot això, no? Sí, sí, i la ruptura amb el que moltes vegades molts autors o autores ens presenten, la ruptura de la dinàmica matrimonial...
en què tot és molt plàcid, tot és molt planet, la força del costum ja ha guanyat molt terreny, i això és el que fa que es trenqui una mica amb aquesta dinàmica i es passin a descobrir coses noves. Doncs ho tenim avui en aquest llibre, aquest Faré tot el que tu vulguis, de Yolanda Bataller. I acabem aquest repàs literari amb El cant del cucut, de Robert Galbraith.
Robert Galbraith, que és el pseudònim de J.K. Rowling. Ah, sí? Sí. Però se sap ja. Sí, sí, sí. No s'ha volgut amagar. És que molt abans... No, sembla ser que sí, que va haver una primera intenció d'amagar-ho. Però va sortir a la llum ràpidament, molt abans que el llibre estigués a les llibreries. Ja se sabia que era la J.K. Rowling. Què passa amb això? Hi ha una incògnita per mi...
Ja intentaré mirar-m'ho perquè de la J.K. Rowling ja vaig caure en agafar aquell altre que va treure per adults de l'abacant imprevista. Sí, és veritat, que no acabava de... I sincerament era una cosa infumable, és el que dic. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Llavors aquí signa amb un pseudònim, el pseudònim de Robert Galbraith, no?,
i s'endinsa amb la novel·la negra, amb la novel·la policiaca. Pel que he pogut mirar, a veure, ens parla d'una noia, una noia que és model...
i apareix un dia morta al carrer. Tots els indicis apunten que s'ha suïcidat, s'ha llançat per la finestra. Que ha caigut per la finestra és indubtable, i que és morta també. Llavors, els indicis diuen que és un suïcidi, però el seu germà no s'ho acaba de creure i per això...
contracta un investigador privat. Un investigador privat que, en certa manera, a mi m'ha recordat el Philip Marlowe,
però traslladat a Londres. Un investigador d'aquests descreguts, que ja no té confiança en res, descuidat i de més. Mirarem de fer-li una ullada i ja veurem, també mirarem a veure com evoluciona. Com es mou, no? Home, Harry Potter ho feia bé, a més a més, no? Vull dir que...
Sí. No et convencia, tampoc. No, no, que va, al contrari. A veure, Harry Potter per mi és... La literatura infantil, diguem, hi ha un abans de Harry Potter i un després de Harry Potter. Jo no havia vist mai un nen de 10 o 12 anys agafar-se un llibre de 800 pàgines i molts nens llegir el mateix llibre dos o tres vegades. És veritat.
que s'acabaven i com que no sortia el següent no havia sortit, no estaven al mercat tornaven a repetir amb el mateix i se'n llegien, ja et dic i en anglès, fins i tot hi havia gent que s'intentava dintre amb l'anglès perquè era un vocabulari potser més i a partir d'ahir, per això dic que hi ha un abans i un després de la literatura infantil un abans i un després del Harry Potter perquè a partir d'ahir sí que les editorials s'han atrevit a fer llibres de 500 pàgines no moltes més
per nens abans era impensable que un nen es pogués llegir un llibre de 500 pàgines i Harry Potter ho va aconseguir a part que jo recordo quan va arribar la primera edició de Harry Potter que ho va editar MC després les posteriors van sortir per Salamandra i va passar totalment inadvertida a mi me'l van regalar del principi i recordo llegir-lo
I que em va agradar molt i tot plegat, però que no... I començar-ne a parlar, però ningú encara no en parlava. A més, era un llibre en tapatoba. Sí, sí, sí. No sé si el que tens és aquest. Sí, sí, sí. Primera edició, segurament. La portada també, tampoc, potser no era molt atractiva, no? No, no, no. Sí, hi havia un mag. Hi havia un mag. Això sí que ho recordo. Llavors, va arribar a les llibreries, va passar totalment desapercebut,
i al cap de sis mesos o així, perquè em sembla recordar que va arribar a les llibreries per una campanya de Nadal, i cap a l'estiu següent va ser quan tothom va començar a parlar de Harry Potter. Sí, que és un d'aquests de poca orella, no? És l'Ernest Folk, no?, en teoria, el que diu que l'editor no és ell el que va... Sí, sí. Almenys que s'ha de començar a conèixer una mica amb aquest fenomen. Sí, sí, sí.
Doncs bé, en tot cas veurem què passa amb aquest cant del cucut. Sí, bueno, J.K. Rowling està intentant fer el salt de la literatura infantil, diguem, a la literatura d'adult, a veure si ho aconsegueix. De totes maneres, a veure, jo soc d'aquells que si realment no es té alguna cosa...
Potem, per explicar... No cal, no? No cal. A més a més, la senyora, amb el que ha venut de llibres de Harry Potter, ja pot viure tranquil·lament. És veritat, és veritat. En fi, doncs, veurem què passa. De moment, aquestes són les novetats d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Diego Marcos, de la lliuria Resenya. I tornem la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Bon dia. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta.
Sis minuts i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem també aquest just a la fosta d'avui, dilluns 9 de desembre. Continuarem amb més coses a partir de demà, des de les 10 i fins a la una, com cada dia. I ara us deixem amb l'informatiu migdia editat per l'Andrea Bueno. A més a més, també el que fem ara és agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bonos Serveis Informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui hem parlat de Miracle Serra, de Cuina Miracle, dels cursos de cuina de Nadal,
que s'estan fent aquestes setmanes a Cuina Miracle. Hem fet tertúlia amb en Josep Coderc, amb Vicenç Riera i la Carme Amador, i també hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justencs, de la ballada poètica que estan preparant des d'aquesta entitat per Nadal, amb la Maria Quintana, la seva vicepresidenta, i amb el Manel Ripoll, amb qui hem parlat de l'enderrocament de l'edifici antic, edifici de Correus, que es farà aquesta setmana, i també d'Economia. Avui ens ha descobert què és el Patreor.
I en aquesta última hora el que hem fet també, o acabeu de sentir, és parlar de llibres, les recomanacions de Diego Marcos de la lliberia Resenya de Qui s'enjusta.
Us ha parlat Carme Berdo i tornarem demà, com dèiem, amb moltes més coses, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia. I, com sempre, també recordem que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui a través del podcast, que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesen.com. Allà trobareu fàcilment l'enllaç que us porti cap al podcast del Just a la Fusta.
Res més, tornem demà, que passeu molt bon dilluns 9 de desembre. Us deixem, mentre arribem a les notícies, amb un grup que es fan dir Bright Eyes i tenen cançons com aquesta, que sentirem que és We Are Nowhere and It's Now. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns. Just a la fusta, el magazín del matí.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Doncs ara sí que sembla que la podem sentir.
Why are you scared to dream of God when it's salvation that you want?
Fins demà!
We are nowhere and it's now. We are nowhere and it's now. In like a ten minute dream in the passenger seat while the world was flying by. I haven't been gone very long but it feels like a wife's
Fins demà!
Where the waitress looks concerned.
Fins demà!
When the features start to blur She says these bars are filled with things that kill But now you probably should have learned Did you forget that yellow bird? How could you forget your yellow bird? And she took a small silver wreath and pinned
Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert.
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Dimecres comença l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb Bataneu. En concret estira a la terra l'antic edifici de Correus. Al gener es demoliran l'antiga escola i els gimnars. Segueix així el projecte de remodelació del barri centre després de la posada en marxa de l'equipament de les escoles a l'abril. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 9 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Sant Just segueix sota el protocol de contaminació atmosfèrica activat a Barcelona. És un dels municipis dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació que afecta aquests dies a la ciutat. Des de la Protecció Civil recomanen mesures de precaució.
Cuina Miracle omple totes les places dels seus tres cursets de cuina de Nadal. El primer es va fer la setmana passada, el segon es farà demà passat i el tercer i últim la setmana següent. El primer trimestre de 2014 també es va preparar un taller de pastisseria. I en esports, victòria de l'Alevia de l'Hockey Club Sant Just a l'anada de les eliminatòries d'accés a Lliga Preferent. Els Sant Justencs van guanyar per 7 gols a 3, el Club d'Hockey Mataroc, en contrari. D'altra banda, l'Infantila va empatar i l'Alevibe va perdre.
Bon dia. Dimecres comença l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. En concret, estirarà a terra l'antic edifici de Correus. El gener es demoliran l'antiga escola i el gimnàs. Segueix d'aquesta manera el projecte de remodelació del barri centre, que preveu crear un espai públic obert i que ja compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles el passat mes d'abril. Sant Just Notícies.
Recordem que el mes de maig es va ajornar l'enderrocament d'aquests edificis perquè no hi havia el finançament necessari per fer-ho, tot i que el projecte estava aprovat. Ara, finalment, ja s'han establert les dates de demolició d'aquests edificis del carrer Creu. Dimecres, per tant, estirarà a terra l'antic edifici de Correus. Es preveu que els treballs s'acabin divendres. I ja del 8 al 13 de gener s'enderrocaran el gimnàs i l'escola.
Abans de l'estiu, un grup de santjustencs es va posicionar en contra de la demolició d'aquests edificis perquè reivindicaven el seu valor històric. Tot i això, segons el catàleg de l'Ajuntament, editat a principis dels 80, l'edifici no té prou valor històric per conservar-se. Per això es va prendre la decisió de tirar-lo a terra per poder fer un parc o una plaça pública. Manel Ripoll, col·laborador de l'Arxiu Municipal, n'ha parlat al Just a la Fusta. Com a mínim, el que nosaltres havíem reclamat sempre, que era el...
l'edifici dels tres, el que fa cantonada, que és el que tenia unes cenefes, i era el que estava més ben conservat dels tres, que s'hagués pogut conservar allà, perquè en el fons el que faran allà és una plaça, llavors hagués pogut quedar com un tros de la bata en la plaça que faran.
Des del centre d'estudis van decidir no posicionar-se al respecte i no entrevalorar si calia o no tirar aquests edificis. Maria Quintanant és la vicepresidenta. Nosaltres en vam parlar un dia de junta. Així vam dir que nosaltres no faríem cap acció. Que nosaltres no hi entràvem. No hi entràvem. Que no.
Finalment, els antics edificis es tiraran a terra. Tot i això, l'alcalde ha adquirit el compromís de documentar en detall aquesta construcció. Tornem a escoltar Manel Ripoll de l'Arxiu. Al final, amb l'alcalde vam quedar més o menys que intentaria, si bé no es podia conservar, pel que has comentat, fer algun tipus d'arxiu o algun tipus de codi QR o algun...
alguna bibliografia que quedés pel dia de demà que recordés que allà hi havia hagut aquest edifici en qüestió.
Mentre durin els treballs d'enderrocament, hi haurà talls intermitents al carrer Ateneu, però es garanteix l'accés als guals i la càrrega i descàrrega. A més, la zona quedarà protegida amb una tanc estable fins que es pugui urbanitzar. Per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu. També queda garantida la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través del carrer Verge del Pilar.
Sant Just Notícies.
Ara passen 5 minuts de la 1 del migdia. Sant Jus segueix sota el protocol de contaminació atmosfèrica activat a Barcelona. És un dels municipis de l'àrea metropolitana dins la zona de protecció especial per l'episodi de contaminació que afecta aquests dies la ciutat. La Direcció General de Qualitat Ambiental avisa de l'elevada concentració de diòxid de nitrogen en l'aire i de la seva dificultat per dispersar-se degut a la baixa capacitat atmosfèrica d'aquests dies.
De fet, aquesta situació es va iniciar la setmana passada i es va desactivar el protocol divendres, davant la previsió que s'acabaria. Ara, però, des de Protecció Civil reactiven el pla i recomanen algunes mesures d'autoprotecció en els municipis més afectats.
Les localitats que han de tenir una cura especial són, a més de Sant Just, Cornellà, Esplugàs, Sant Feliu, El Prat, Sant Joan d'Espí, l'Hospitalet i Barcelona, entre d'altres. Es recomana, per tant, deixar el transport privat i utilitzar-ne al públic. I si s'ha d'utilitzar el vehicle privat, reduir la velocitat per evitar l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera. També es recomana no realitzar activitats físiques a l'aire lliure i tenir cura de les persones més vulnerables. Protecció Civil, de moment, no ha establert data de fer. No es preveu que sigui abans de dijous.
Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Avui s'acaba el termini per optar a una plaça per ser jutge o jutgessa de pau a Sant Just. L'Ajuntament ha obert una convocatòria pública per triar aquest càrrec tan titular com substitut i avui es tancar el període de presentació de candidatures. Les persones interessades cal que siguin majors d'edat, amb nacionalitat espanyola i no necessàriament professionals del dret ni la justícia. Les candidatures han d'entrar al registre municipal de l'Ajuntament. Sant Just Notícies.
El càrrec és per 4 anys i el nomenament al FAL Departament de Justícia de la Generalitat. Els jutges de Pau tenen competències en jurisdicció civil, registre civil, com ara fer inscripció de naixements matrimonis i de funcions, jurisdicció penal i funcions d'auxili judicial, a banda d'intervenir en matèria electoral.
Un apunt en clau econòmica. Quatre sucursals bancàries han tancat a Sant Just des de l'esclat de la crisi. La darrera ha estat la sucursal del Banco Santander, al carrer de la Creu, el passat dijous. La resta d'entitats que han tancat han estat les oficines de la Caixa, Ibercaja i Banquia, les tres del carrer Bonavista. Ara, com deia, més la sucursal del Banco Santander, del carrer Creu, qui ha tancat portes.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant vuit minuts de la una, parlem d'educació. La secció local d'Iniciativa tractarà demà en una conferència quins efectes tindrà a Catalunya l'OMSE, l'anomenada Llei Verd. Serà amb Miquel-Àngel Somba, professor de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador general de la xarxa Sirius de Polítiques Europees sobre Immigració i Educació. Sant Just Notícies.
Iniciativa preveu un canvi en l'educació pública amb l'entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa que proposa el Ministeri d'Educació. Segons els ecossocialistes, el panorama actual de l'educació prefigura un futur preocupant pel model d'escola pública, laica i catalana actual. És on van parlar ampliament demà a la tarda a la sala Isidore Consol de Can Ginn està en un acte on també intervindrà el regidor d'Educació i portaveu d'Iniciativa al Consistori, Lluís Monfort. Serà a les 7 de la tarda.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I a la 1 i 9 minuts obrim planar Nadalenca. Us ho hem avançat en titulars. Cuina Miracle omple totes les places dels seus tres cursets de cuina de Nadal. El primer es va fer la setmana passada, el segon es farà demà passat i el tercer i últim la setmana següent. Sant Just Notícies.
Són uns tallers teòrico-pràctics que Cuina Miracle fa al seu local per tal d'ensenyar trucs i receptes per fer uns plats nadalencs de primera qualitat. Miracle Serra, responsable de Cuina Miracle, ha explicat el Just a la Fusta un dels plats que es va cuinar la setmana passada al taller. Vam fer un rotlleig de salmó farcit amb fruita i formatge fresc, un pollastre farcit amb rap i gambes i mentre el pollastre estava fent també vam preparar un rostit que amb aquest rostit vam posar-hi bolets
I vam posar-hi foie. I amb això vam rellenar uns canolons. Cada curs compta amb una dotzena d'assistents aproximadament i es donen idees per cuinar uns plats originals a aquestes festes. A banda de la cuina tradicional de casa nostra, Miracle Serra també proposa receptes típiques d'altres països per Nadal. A Alemanya també fan uns plats molt bons, que són uns pernils al forn. També això és molt nòrdic, ho fan molt al nord. Ho fan molt a Suècia i a Noruega. És un pernil que fa al forn.
Aquests pernils estan marinats amb una marinada, una espècie de salmuera i herbes, i el tenen uns quants dies allà i després es treu d'aquesta marinada, es rinta i es cou al forn. Aquests cursos els organitzen conjuntament Cuina Miracle i l'Ajuntament i costen prop de 10 euros. Pel primer trimestre de 2014, Cuina Miracle ja ha preparat alguns cursos i, tot i que Miracle Serra no ha volgut desvetllar-ne els detalls, ha avançat que un d'aquests tallers serà de pastisseria.
Us recordem també que ja s'han posat a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costen 6 euros, però 5 pels socis i sòcies de l'Ateneu. Sant Just Notícies.
La representació seran divendres 20 de desembre, les 8 del vespre, i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, Els contrapastorets de Sant Just, creada per Pep Albanell i que es va portar sobre d'un escenari per primer cop a Sant Just l'any passat. Aquest cop s'introduiran canvis en el text, en alguns personatges, en la música i en l'escenografia.
A més, segueixen buscant extras i tothom qui vulgui fer d'extra pot passar per l'assaig de dimarts o dimecres de 6 a 8 del vespre per presentar-se al grup de Pastorets.