logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Noms il·lustres com Armando Plantis o Renault, la vilení en Perxa,
o els germans Ingebrigtsen, que mantindran un duel noruega-Kènia en els 2.000 llisos.
Fins aquí les notícies.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva.
El Tomàs està manxant pel costat de feina i deus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme al manià.
El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Just a la Fusta. El magasin del matí.
Bon dia, Sant Just. Ara són les 10 i 7 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta. El magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui som dijous, 11 de juny del 2020 i us convidem a estar amb nosaltres fins a una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i la lectura de les portades de la premsa.
Seguirem ampliant la informació de Sant Just i després farem una entrevista a Marta Mossac a les 10 i 40.
Ella és la responsable del servei local de català de Sant Just i parlarem amb ella del 32è concurs de prosa i poesia per a no professionals d'aquí al poble Sant Just.
Resulta que demà divendres acaba l'edat al límit de temps per presentar les obres literàries.
A segona hora el que farem és passar una sessió, un espai del benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Amb en Ferran Carreras també passarem una secció de la nostra veterinària Sònia Moreno.
A tercera hora de 12 a 1 passarem un just de luxe amb el Sant Justenc Joan Esmerats i també una sessió d'ecologisme amb l'arbre Agulló.
Tot això serà de seguida amb després d'un tema musical que posarem a continuació.
Comencem ara mateix. No marxeu!
Durant el confinament passem moltes hores davant les pantalles.
Per això cal fer-ne un bon ús.
Tingueu cura amb l'exposició de la intimitat familiar a les xarxes, sobretot la dels infants.
Eviteu compartir elements del vostre domicili que es puguin reconèixer.
Informeu-vos sobre els mecanismes de control parental
i combatiu l'aïllament social, sobretot el de la gent gran, fent videotrucades.
Apren a navegar. Apren a desconnectar.
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera el doctor Ramon.
Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l'home es farà fer un penis més gros.
Però no saben que ser tractius també pot comportar viure en un malson.
i els dos canten de puta mare molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
i el Pep és un noi que ha fet panxa i es passa el sant i ha estirat al llit.
Avui el rodeixen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran.
i ell somia en prendre un guaiquiqui envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
i el tio organitza trobades d'amics dels 600 i en té un de vermell.
I quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb.
No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom però no ho diu ningú.
Tampoc no s'agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos les afinen.
No tenen swing i no ballen bé.
també es preocupen i tenen psicòlegs.
I no passa res.
I no passa res.
I no passa res.
Bé, doncs ara són les 10 i 13 del matí.
Avui som dijous 11 de juny del 2020.
El 2020 estem a la primera hora informativa del magasin matinal al Just a la Fusta.
I Manol, bon dia. Ha arribat el moment de fer les notícies.
Bon dia, Núria.
Et preguntaria com vas, però sé que avui estàs tenint un dia complicat, si més no.
Sí, exacte.
Gran esforç i agraïment perquè vinguis a la ràdio a oferir també la veu ara al matí.
Si et sembla directament passem als titulars,
perquè crec que tenim una primera hora una mica apretada.
Així que ens la vendrem tanta rapidesa com puguem.
Va, perquè els cursos desplàstiques municipals de Can Ginestar
han anunciat que excepcionalment reprendran les sessions amb l'alumnat
des del 29 de juny i fins al 24 de juliol.
Sempre provoca que no es faci un retrocés de fase del desconfinament
o si es considera que l'equipament en algun moment no està preparat
amb el protocol d'higiene i seguretat corresponent.
De moment, aquesta repressa es planteja com un nou curs.
El professor, però, asseguren que volen compensar la pèrdua de classes
que va suposar l'aturada sobte de l'activitat el passat 13 de març,
mancant una quinzena del segon trimestre per finalitzar.
Tot i així, ha denunciat que aquesta compensació es farà
quan reprenguin l'activitat de cara al nou curs 2020-2021.
De moment, les inscripcions per a aquesta represa excepcional
s'obriran el pròxim 15 de juny,
podent-se fer a la Consejeria de l'Equipament de Can Ginestar,
que tenen en compte alhora que les places són molt limitades
ja que s'han d'assenyir a l'aforament màxim de les aules
que marqui la normativa de la fase 3.
Pel que fa al preu, tindrà el cost de la part proporcional
d'un mes dels trimestres que acostumen a oferir.
Molt bé, doncs primer titular llegit.
Ja sabem que tornaran cap a finals, si tot,
les fases i tot el tema del desconfinament
va sobre la marxa prevista,
tornaran a finals de juny,
i s'estaran fins al 20 i pico de juliol.
24 de juliol.
Sí, de fet, el que fan, anem a dir-ho, efectes pràctics,
és suprimir l'escola d'estiu que acostumaven a oferir,
oferien una espècie de cursos intensius durant el juliol,
i el que fan és reconvertir-ho en una part del trimestre
que no han pogut fer durant aquests mesos,
en realitat que han estat completament tancats, recordem.
Purimartín, una de les responsables de Gaudim Crianar,
que és l'empresa que gestiona aquests cursos,
deia que la seva activitat s'havia tirat completament.
Sí que quedaven per, diguéssim, de forma telemàtica,
amb l'alumnat per intentar fer dibuixos, etcètera,
plantejar alguns exercicis, anem a dir-ho així,
però havien adonat l'activitat i som conscients
que això s'ha de compensar en algun moment,
això mancant una quinzena encara d'un trimestre,
recordem que funcionen per trimestres,
així que com que era a finals demà,
bueno, mitjans de març,
estava aquesta quinzena,
és a dir, no ha sigut un greuge molt gran, diguéssim,
de cara a l'alumnat,
per haver pagat un curs sencer, diguéssim,
coses així.
Estem parlant de 15 dies que no s'han pogut realitzar,
tot i que diguéssim que els tenen en compte,
però que han assegurat que els compensaran de cara
a la represa del pròxim curs,
és a dir, setembre-octubre d'aquest mateix any,
de l'any que ve, però del curs que ve, diguéssim,
de la presa del curs.
A més, també els servirà per fer com una mena també de cluenda,
per dir-ho així, d'aquest any.
Sí, recordem tot i així que van intentar inclús
fer l'exhibició final que acostumen a fer de l'alumnat,
és a dir, dels treballs de tot el curs,
exposant a Can Ginestà,
intentant mesures molt excepcionals
que pogués tenir unes certes visites,
però al final crec que la cosa va quedar una mica en paper mullat
i, simplement, sí que van cridar a l'alumnat
quan va ser possible
perquè recollissin les obres que encara estaven
en aquest equipament,
a les aules, en realitat, dels cursos.
Molt bé, Imanol, passem al segon titular.
Segon titular, perquè el Casal de Joves ha publicat
el resultat de l'enquesta que va difondre
entre joves del municipi durant l'època del confinament
per tal de conèixer el seu estat d'ànim.
Les persones que hi han participat,
un total de 63,
i després,
ho han fet de forma anònima i voluntària,
tot i que, si facilitaven el seu correu electrònic,
rebien resposta a les seves demandes
per part de l'equip de professionals
del Servei d'Atenció Juvenil de Sant Just.
Alguns de persones que ha contestat l'enquesta
tenen entre 14 i 17 anys
i majoritàriament són noies.
Destaquen entre respostes
el percentatge de persones
que els ha costat més dormir
amb més del 50% de les encastades.
A l'hora han trobat a faltar
majoritàriament quedar amb les amistats
o sortir de festa,
però també en un 46% de respostes
tornar a l'institut.
Les sensacions que més han experimentat
han estat l'avorriment i la tristesa
amb un 87 i un 59%, respectivament,
seguides de l'ansietat,
amb un 46%.
Déu-n'hi-do,
avorriment, tristesa, ansietat.
Jo crec que són estats
que realment es poden extrapolar
una mica tota la població,
també.
Vull dir, són aquests sentiments
que hem anat a tenir
aquests dies de confinament.
També demana la incertesa
de, bueno,
els que al principi, clar,
deien dues setmanes,
canvio el meu estil de vida
per aquestes dues setmanes,
s'allargarà.
Clar, al final han estat
dos o tres mesos
i, bueno, doncs,
els resultats, òbviament,
són els que són.
Tot i així,
és important el fet
que s'hagi fet entre joves
perquè recordem, de fet,
que jo crec que va sorprendre
en el seu moment
que en enquestes que s'han fet
ja a nivell català,
inclús espanyol,
si t'ha estat,
entre tota la població,
deien que qui més ha acusat
aquest confinament
ha estat la població jove.
Sí.
Sorprenentment, jo diria,
potser,
perquè potser pensem
que la població més adulta,
els 40-50,
pateixen més aquests canvis,
més,
anem a dir-ne,
convulsos de dinàmiques
que ja tenen molt implementades
en el seu dia a dia
i, en canvi,
ha estat la població
més jove,
segurament,
que, bueno,
que nota més aquesta ansietat,
aquest, de fet,
la població,
la que estem inclòsos,
diguéssim,
dels 24 i els 30 i pocs,
són les poblacions
on més s'ha notat
aquest confinament
a nivell d'ansietat,
de no saber què es farà en el futur.
segurament és una època
de molts canvis
i que busques moltes oportunitats
de futur
i això
ha brindat
molta,
molta incertesa
a aquest sector de població,
realment.
i, a més a més,
que també és un sector
que,
en el seu dia,
també per la crisi del 2008,
si hi havia gent
que sortia
d'estudiar les carreres
o que buscava feina
o independitzar-se,
també va ser un moment
que, bueno,
que també es va veure
com bastant,
o sigui,
és com que anem acumulant,
hi ha crisis, no?,
una rere l'altra
i, si ets jove,
en el moment en què
vols desplegar les ales
et vas trobant com
en parets
que no et deixen avançar
a nivell personal,
tampoc, llavors.
De crisi en crisi,
tireu perquè m'he toca
si una mica a la oca.
Com bé dius,
si et sembla,
però passem a l'últim titular
perquè neix
l'Escola d'Estiu
del Baix Llobregat,
una iniciativa
del Centre d'Estudis Comarcals
que, en aquesta primera edició,
es concentrarà
en la importància
que ha tingut i té
el parc agrari
al territori.
S'estructurarà
en tres dies diferents
amb classes telemàtiques
des del 17
i fins al 19 de juny.
I totes les sessions
treballaran a través
del canal de YouTube
del Centre d'Estudis Comarcals
del Baix Llobregat.
El 17 i 18 de juny,
les clares començaran
a partir de les 12 del migdia.
En la primera jornada,
Gemma Tribó
parlarà
sobre el passat
i el present
de l'agricultura
al Baix Llobregat
i Marcerra Noms
s'encarregarà
d'explicar la història
del provaiment
i l'alimentació
des del segle XIV
i fins al XX.
La segona jornada
també comptarà
amb dues xerrades.
La producció agrícola
al Baix Llobregat
al segle XXI,
a càrrec de Gemma Francesc,
gerent del parc agrari,
i planejament i gestió
del territori,
amb l'advocat d'urbanisme
i medi ambient,
Rafael Bellido.
El 19 de juny
es durà a terme
una espècie de jornada
de tancament
que començarà
a les 6 de la tarda.
En aquest cas,
comptarà
amb una primera xerrada
d'Oriol Estela,
director del Pla Estratègic
Metropolità
de Barcelona,
parlant de l'alimentació
i la resiliència urbana
al segle XXI,
i es tancarà a les 7
amb una taula rodona.
Déu-n'hi-do
tota la programació
que tenim per endavant,
Imanol.
Bé,
aquests són els tres titulars
d'avui,
del matí d'11 de juny
del 2020.
Si et sembla,
deixem un tema,
fem les portades
i passaríem a fer l'entrevista.
Perfecte, fins ara mateix.
Molt bé, fins ara.
que el temps passe lento,
que la luna nos guíe al caminar,
que me enfade
y te ríes de verdad.
El azar
nos la ha jugado.
Afortunado
escribiéndote.
que partos
por el viento
y es que
no te miento
cuando
digo
que
me haces feliz
solo
escuchar de cerca
todas las recetas
que
me digan
cómo
hacerte
feliz.
Y
poco a poco
ver cómo esto va más relajado intentando respirar tu cuerpo y el mío escapando del frío.
Y
poco a poco ver cómo esto va más relajado intentando respirar tu cuerpo y el mío escapando del frío.
Por tu culpa llegar tarde a trabajar, reírme solo por la calle al recordar que anoche volvimos sin sabernos el camino.
Que la luna nos guíe al caminar, que te enfades si no puedas aguantar.
El azar
nos la ha jugado.
Afortunado
escribiéndote.
que
llevarnos por el viento
y es que
no te miento
cuando
digo
que
me haces feliz
solo
escuchar de cerca
todas las recetas
que
me
digan
cómo
hacerte
feliz.
Sí.
Oh.
Uh.
Uh.
Uh.
Uh.
Uh.
Yeah.
Fins demà!
No te miento cuando digo que me haces feliz, solo escuchar de cerca todas las recetas que me digan cómo hacerte feliz.
El teu avi tenia un bigot i llarg i blanc,
i el sucava en cervesa tèvia, en tavernes dels alps.
Els matins les teves tietes baixen a banyar-se,
a una platja, escenari de la Segona Guerra Mundial.
Dona estrangera, com en veuen els teus ulls.
Vinga, doncs ara són les 10 i 26.
Ha arribat el moment de fer les portades de la premsa generalista.
Jo ja no sé ni parlar.
La premsa generalista sempre la portem.
L'Imanol ens llegeix els titulars.
Hola, de nou, Imanol.
Bon dia, nou, Núria.
Fem aquest repàs a les portades en català, com sempre.
Ara començo amb l'Ara, que titula que el govern donarà una paga extra
de fins a 1.350 euros als sanitaris.
Diu que la gratificació es cobrarà amb la nòmina de l'agost
i serà d'un mínim de 350 euros.
També diu que els professionals de residències en places públiques
tindran una retribució màxima de 900 euros.
També obre l'Ara en portada,
assegurant que aquest serà un Sant Joan sense rebetlles a la platja.
Diu que l'Ajuntament de Barcelona anuncia que no permetrà accedir-hi
i altres ciutats estudien fer el mateix.
Fotografia destacada en portada.
És per una de les estàtues de Colom,
que s'ha decapitat als Estats Units.
I diu Colom decapitat.
Diu que l'unada global antiracista ara apunta a les estàtues
que recorden esclavistes i colonitzadors,
com aquesta de Cristòfol Colom a Boston,
que ahir va aparèixer decapitada.
L'Ara també titula llum verda l'ingrés mínim vital
sense vots en contra.
Diu que el PP hi vota a favor i Vox s'absté després d'atacar la mesura.
que també l'estat vol 20 nens per aula i sense mascareta.
La proposta afectaria només fins a quarta primària
i que els pacients de Covid del grup sang quinià corren més risc.
Diu que un estudi alerta de la importància dels factors genètics.
Molt bé. Aquesta és la portada del diari Ara.
Ara anem a veure què és el que ens diu l'avantguàrdia.
L'avantguàrdia titula que el suport unànima a l'ingrés mínim
no paga el xoc polític.
Diu que el PP vota a favor de la renda bàsica del govern de PSOE i Podem,
Procusa Sánchez, d'escampar el verí de la confrontació.
Fotografia destacada en portada.
Camp Nou, tornant-se a posar punt, torna el futbol.
Recordem-ho, avui primer partit de Lliga, un altre cop.
Aquest Sevilla-Betis.
Mira que ha costat que es tornessin a engegar coses
i el futbol s'engegarà com si res.
L'avantguàrdia.
També titula en portada que Suècia ja sap qui va matar
Olof Palmo, un testimoni que ja és mort.
Diu que decepció per la falta de concreció de les proves que porta el fiscal.
L'avantguàrdia també titula que paga de fins a 1.350 euros
per a sanitaris per la Covid-19
i que el cercle dona per tancada la crisi entre Faus i els expresidents.
Déu-n'hi-do.
Això del futbol, a mi la veritat és que m'emprenya una mica, també.
És un tema que, no ho sé.
En fi, hi ha molts interessos també al darrere,
per tant, deixem el tema.
És un dels negocis que s'ha d'accelerar per reactivar l'economia.
No només això, eh?
El turisme, d'aquí a poc, ja tornarem a tenir persones turistes
que vinguin a reactivar l'economia.
És a dir, tinguem-ho present també.
Coses que s'acceleren.
Exacte.
Passem...
Hem llegit ara mateix la portada del Llediara,
també la de l'avantguàrdia, notícies que s'han destacat.
Òbviament, la d'esport del camp de futbol,
no sabem, per això, si al periòdico també destaca aquesta notícia.
Al periòdico ho destaca, però no ben bé com a la notícia més destacada.
La notícia més destacada al periòdico és que l'escola busca aules i professors per reobrir.
Diu que se la planteja ara que la tornada al col·li al setembre sigui completament presencial
i que Barcelona identifica un centenar d'espais per desdoblar els col·legis a principis del curs.
De fet, també es fa ressò d'aquesta mesura que diu que l'educació recomana grups de 20 nens com a màxim.
20 nens...
Sí, recordem també que, per sort, aquest divendres tindrem el just del telèfon,
o sigui, demà, per parlar amb ell sobre com s'han fet aquestes reentrades
i, bueno, aquesta tornada a les aules de part dels alumnes de les escoles d'aquí del poble.
Sí, que la majoria de primària reactivaven aquesta setmana
i que recordem, de fet, que, no sé si és una exclusiva o no,
però que dilluns que ve també reobrirà, en principi, l'escola Bressol Municipal Marrex.
És a dir, que 0-3 també reactivada, diguéssim.
Tot i així, això ja és de cara a l'any que ve,
que encara s'està plantejant, encara a veure com es fa.
L'únic que s'ha anuncia d'aquesta mesura, que jo crec que ha sigut el gran boom,
i és aquesta proposta de reunir alumnat fins a quarta primària en aules,
20 alumnes en cada una d'aquestes aules i sense mascareta.
A partir de quarta primària, tampoc sé molt bé com ho faran,
tampoc ho han especificat.
El periòdico destaca en portada també aquesta tornada al futbol.
A mig gàstiu que el Betis Sevilla dona inici avui a la Lliga dels Estadis Buits
i els 5 canvis.
També l'Auge del Treball manté a ratlla la pol·lució a Barcelona.
També diu en un petit titular adjunt
que l'Ajuntament tancarà l'accés a les platges
durant la revetlla de Sant Joan.
També Suècia identifica l'assassí Dolof Palm.
Diu que el magnicida era un publicista
que es va suïcidar el 2000.
També el Manac reobre amb un aforament de 800 visitants
i que 710.000 empleats deixen l'ERTO i tornen a la feina.
Diu que l'OC d'augurar una caiguda del PIB de fins al 14,4%.
Déu-n'hi-do, notícia econòmica també a tenir en compte.
Molt bé, doncs, Imanol, aquestes són les tres portades.
Ja hem fet la lectura dels diaris d'avui.
Amb tu ens tornem a trobar demà a primera hora del Just a la Fusta
i els radioïents t'escoltaran a les hores en punt als butlletins
i a la una amb l'informatiu migdia
i a les set amb l'informatiu del vespre.
Perfecte, ens tornem a trobar demà al matí, doncs.
Molt bé, Imanol.
Bon dia, adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, és que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverb.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o algo?
Socorro!
Tornem.
Tornem perquè el viatge continua.
Però el camí el farem d'una manera diferent.
El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori.
Mantén una distància segura.
Evita les hores punta i les aglomeracions.
És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona.
Més informació a atm.cat.
Durant el confinament passem moltes hores davant les pantalles.
Per això cal fer-ne un bon ús.
Pacteu usos i horaris per als diferents dispositius.
Trobeu espais comuns per fer-los servir i espais de desconnexió digital.
Interesseu-vos per les aplicacions que agraden als vostres fills i filles
i aprofiteu les possibilitats educatives que ofereix la xarxa.
Connecta't amb Responsabilitat
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
En un moment de crisi sanitària com l'actual
rebem multitud d'informacions i lliures.
Molt bé, doncs ara recordem
ara mateix són les 10 i 34
el que farem és trucar a la Marta Mossac
la responsable del Servei Local de Català de Sant Just
Parlarem amb ella sobre el concurs de poesia i prosa
Aquest any es celebra la 32a edició
Ha sigut una edició una mica accidentada
perquè el límit per presentar les obres
va quedar estroncat per el tema del coronavirus i de la pandèmia
Han allargat aquest període de temps
i demà, concretament divendres 12 de juny, s'acaba
Truquem-la ara i parlem amb ella sobre el tema
La confianza que pudimos llegar a sentir
y ahora como desconocidos
pero sabiéndolo todo de mí
y llegar a ese día
me perderás de vista
y todo va a pasar por última vez
y es que ya no sé cómo olvidarte
he pasado tanto tiempo sin notar tus manos con mi piel
He luchado contra todos tus miedos
gastando mis vidas por ti
has jugado con todas tus cartas
y yo me dejaba morir
me he aprendido todos tus sueños
Roma, Tailandia y París
ni siquiera me regalaste
una caricia cuando me rompí
y llegar a ese día
me perderás de vista
y todo va a pasar por tu última vez
y es que ya no sé cómo olvidarte
he pasado tanto tiempo sin poder llorar
y es que ya no sé cómo olvidarte
tanto tiempo sin notar tus manos con mi piel
Oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh
Molt bé, doncs a ritme
Danil Moliner
ara ja tenim preparada el telèfon
a la Marta Mossacs
per tant, anem a fer l'entrevista del dia
Molt bé, doncs saludem la Marta, la tenim ja connectada al telèfon. Hola Marta, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Molt bon dia. Marta, l'últim cop que vam parlar amb tu aquí a Ràdio d'Esvern fèiem referència, de fet, també al concurs de poesia i prosa, però eren una d'altres circumstàncies perquè justament estàvem en el procés de poder presentar aquestes obres, bueno, vèiem que s'havia modificat una mica aquest termini, ara s'ha allargat. Explica'ns una mica com està el tema de les obres.
Sí, sí, sí, perquè clar, teòricament el termini que veien les bases era el 25 de març, i clar, a partir del 13, que va quedar tot aturat, doncs eren 12 dies, no?, la diferència.
Llavors, per la llei i a causa de la Covid i tots els problemes que hem tingut, doncs el darrer dia s'ha acabat de confirmar per lliurar les obres, és demà, divendres, 12 de juny.
I bé, quan acabem això, digues, digues.
No, jo preguntava que si heu tingut, clar, com que el procés per presentar les obres s'ha allargat, no sé si heu tingut una allau, o sigui, si heu tingut més obres que s'han presentat.
La veritat és que no, eh?, no hem tingut més obres, de fet n'hem tingut més o menys la meitat, eh?, que està molt bé per tot el que ha succeït, perquè, clar, teníem i tenim el suport de les escoles.
Els nens que ho feien a l'aula i llavors en bloc ho presentaven les seves obres, que quan el mestre ha dit, aneu fent i aneu presentant des de casa, n'han presentat força, però menys, la part sobretot dels nens, menys que altres anys.
L'edat aquesta entre 9 i 14 ha mimbat, i el mimbat, clar, són molts i res ha reduït una mica, però jo n'estic molt satisfeta, perquè hi ha hagut molts adults i joves que se m'han tingut pràcticament igual, i amb textos que jo una mica li he fet una ullada i estan molt bé, molt bé.
Quines són les temàtiques, així fent sobre aquesta ullada primera vista dels textos que la gent ha anat enviant?
Evidentment, el confinament. És el punt clau i el tema que tothom ha tractat, eh?, però tots, eh?, des dels 9 anys fins als 80, que em sembla que hi ha, tothom ha tractat aquest tema, tant en poesia com en prosa,
perquè, clar, penseu que moltes s'han fet en aquest període, eh?, i es veia les ganes d'explicar què sentien i què creien, com es trobaven, amb qui estaven.
No, la veritat que crec que bé, ja s'ha estat, que la poesia com surt de dintre i l'expressió surt de dintre, de vegades surten coses més ben elaborades i amb més sentiments.
Tu penses que el fet d'estar tancats a casa, el confinament, més temps lliure o també més temps per pensar i reflexionar,
ha fet també que sigui un factor perquè la gent es posi a escriure o vulgui plasmar simplement en el paper allò que està sentint en aquell moment
i digui, vinga, va, donem-li una mica de forma i, escolta'm, per què no ser una obra per presentar?
Sí, sí, jo n'estic convençuda, eh?, bé, del tot, eh?, llegint el que he llegit, és exactament això, ganes d'expressar el que sents en aquest moment
i molt profundes, a més a més, eh?, i de comiat, també, de persones que han marxat en aquest període i, no, no, la veritat que molt bé.
Tothom ha expressat realment el que sentia, que de fet és el que es vol amb aquestes obres.
I si hi ha gent que encara vol presentar la seva, bueno, la seva poesia, la seva prosa, on ho ha de fer, Marta?
Doncs, mira, el més fàcil és entrar a santjust.cat, barra català, i d'allà hi ha l'enllaç al concurs.
El concurs és del CNL Roses, del Servei Local de Català de Sant Just, però si entren a la pàgina de l'Ajuntament,
a santjust.cat, barra català, allà poden ràpidament completar, bueno, emplenen el formulari que hi ha
i adjunten el seu document en web i ja està. I hi tenen fins demà, que encara es pot treballar molt en un dia.
Exacte. Perquè quines complicacions a vosaltres des del Servei Local de Català us implica haver fet,
bueno, haver allargat aquest període fins al 12 de juny? Com el tema del jurat,
per escollir els guanyadors, guanyadores? Com està organitzat això? Com ho fareu?
Sí, el jurat, clar, a les escoles normalment participava molt professorat com a jurat
i alguns han comentat que sí que poden, altres no, perquè tothom té molta feina.
I llavors el que farem serà segurament un jurat únic, que llegirà totes les obres,
un jurat únic que són, crec que seran unes cinc o sis persones.
Encara m'ha de confirmar alguna, però de seguida que tinguem ja tot el recull d'obres,
ja envio aquestes cinc o sis persones que s'ho llegiran tot i aniran distribuint,
segons les modalitats i categories, doncs quines obres creuen que són les...
les que criden més l'atenció, les que tenen més creativitat,
les que expressen alguna cosa diferent de les altres i, per tant, poden ser guardonades.
Perquè els premis segueixen-se els mateixos, quins eren?
Sí, doncs tenim premis per nois i noies de 9 o 11 anys,
primer, segon i tercer, el poesia i prosa.
Després, per joves de 12 o 14 anys, també primer, segon i tercer,
en poesia i primer, segon i tercer, en prosa.
Joves de 15 a 17, també poesia i prosa i primer, segon i tercer premi.
I finalment, per adults, també hi ha primer, segon i tercer premi en prosa
i primer, segon i tercer premi en poesia.
I després uns tenen, els nois i noies, un valor amb llibre,
doncs de 70 euros, 60, 45.
i els joves i adults, doncs, tenen diners.
Per exemple, els adults, el primer premi són 160 euros,
el segon 120 i el tercer 100.
En prosa, poesia.
A part, si de vegades el jurat no sap ben bé com acabar de decidir,
perquè hi ha més d'una obra que mereix un premi,
també hi ha excessis que poden tenir vals de 20 euros en material escolar
o amb llibres o així.
Això es pot fer en totes les categories,
és a dir, que poden haver-hi 8 premis més.
I com creus que serà l'entrega d'aquests premis?
Es podrà fer de manera presencial?
Teniu alguna edat en ment?
No, de veritat és que sí que tenim en ment,
però no podem dir exactament el que és.
Segurament serà després de l'estiu,
perquè la idea és que sigui presencial,
perquè lliures, si ve un nen de 9 anys, 10 anys,
i donar-li el seu diploma i el seu premi,
davant de tothom, a veure això,
dona molta energia per continuar fent-ho
i pensem que és millor fer-ho de forma presencial,
però segurament serà presencial,
però no sabem exactament quan,
i segurament serà després de l'estiu,
que ens retrobem i potser així fem un inici de curs,
o a la tardor,
les altres més o menys són aquestes,
però exactament no ho tenim concretat.
I respecte a les modalitats,
recordem que hi ha prosa i poesia, no?
Sí, sí, hi ha les dues coses.
Les modalitats, per exemple,
en prosa és una narració única,
màxim de tres pàgines,
i en canvi en poesia pot ser o bé un poema sol
o una petita col·lecció de poemes
que també no passi de les dues pàgines.
Llavors això és el que,
ajuntem un document
i després enviem el jurat
perquè decideixi
quina obra creuen que és
guanyadora o no.
I d'aquest any
hem notat que hi hagi
més d'una modalitat
o d'una altra significativament
o segueixen una mica els patrons
dels anys anteriors?
Mira, la que ha destacat més
és la d'adults,
que ha pujat una miqueta més,
i en canvi, clar,
el baixar la de nois i noies
per això el nombre d'obres és menor,
però la modalitat,
sobretot adults i en poesia,
és la que guanya, diguéssim,
de tantes persones
que han decidit enviar les seves obres,
sobretot aquesta, poesia d'adults.
I una que a mi m'ha fet,
també m'ha sorprès,
que als joves de 15 a 17
els costa molt presentar obres,
i en canvi aquest any també,
Déu-n'hi-do,
és a dir, que tenim dues modalitats,
això, joves i adults,
que han augmentat,
però els nens han disminuït,
i com són tants nens,
per això la xifra baixa.
Però els joves i els adults,
molt bé, molt bé.
També són els que estaven més tranquils,
o no sé, no sé el què.
També el fet que, clar,
des de les escoles es potencia
el fet de, a classe,
doncs, poder fer el poema,
l'escrit, la prosa,
i després presentar-ho,
això és un gran factor.
Clar, aquest any...
Sí, és que està clar
que les escoles és un treball
que té un vessant molt ampli,
perquè és treballar-ho a l'aula,
compartir-ho amb els companys,
escriure-ho,
corregir-ho, suposo,
a la classe de català,
després a l'aula d'informàtica,
copiar-ho amb un document,
enviar-ho...
Clar, és una feina
que té molts vessants,
i ho feien tots,
tots com un treball a classe,
ja d'aula.
I això no s'ha fet,
i clar, alguns ho han fet des de casa,
però no és el mateix
que tenir un professor
que t'està animant i motivant
i ajudant,
se senten amb un suport més fort
i per això ho fan a l'aula
amb més motivació
que no potser des de casa
amb les circumstàncies que tenien.
Tot i que el professorat
a tots,
a totes les escoles,
els han encoratjat
a escriure i a fer-ho,
i ho han fet molt bé,
però, clar,
no és la quantitat.
Penseu que tenim
totes les escoles de Sant Just,
les públiques,
les concertades,
privades,
que tots hi participaven,
tots,
i per això que hem tingut participació,
però, clar,
no és el mateix
que el treball d'aula
que es fa,
que és un acompanyament molt bo,
però l'any vinent
segur que serà.
Exacte.
Un altre cop.
Així esperem, Marta,
així esperem.
Esperem, esperem.
Exacte.
Marta,
l'última pinzellada
abans d'acabar,
ara mateix,
el Servei Local de Català
està oferint cursos,
està preparant els cursos
de l'any vinent?
Sí,
en aquest moment
estem fent
cursos
a distància
a través de la plataforma
Parla.cat,
és el que vam fer
és reconvertir
les persones
que volien
finalitzar
el trimestre,
el curs,
doncs els vam oferir
l'opció
a través d'aquesta
plataforma
que ja està formada
a Parla.cat
amb nosaltres
com a tutors
doncs acabar
el curs
que ja havíem
iniciat.
Llavors,
jo personalment
soc tutor
en suficiència 3
que és el nivell C1
i la meva companya
la Dolors Batet
està fent de tutora
d'un nivell C2
que és el nivell superior
també
i llavors
amb les poblacions
que com sabeu
nosaltres som un centre
que som quatre poblacions
Sant Joan de Cis,
Sant Feliu,
Sant Lluç
i Espluga
ens hem repartit
les tutories
d'aquests cursos
per això
jo soc tutora
de la suficiència 3
i la Dolors del C2
i Espluga
són dels bàsics 3
Sant Feliu
dels intermèdits
és a dir,
tota l'oferta
de cursos
que tenim
l'hem repartit
i cada lloc
cada població
és tutora
d'un curs
d'un nivell
o dos
com més en el nostre cas
que som els superiors
perquè tenim
els suficiències
i els C2
hem agafat
mira,
no sé per què
ens va tocar
bé,
si sé per què
perquè jo tenia
molts alumnes
de suficiència 3
i vaig demanar
si ho podíem fer
perquè clar
coneixia molta gent
de la que
en soc tutora
i volia tenir
un contacte
més personal
i llavors
això és el que
estem fent ara
acabaran
el 9 de juliol
i després
hem de fer
les proves
que seran
presencials
a les escoles
a les proves
d'aquests cursos
a partir de la setmana
del 13 de juliol
i a part d'això
clar
l'assessorament
que continuem fent
per tota la població
i a mi
si em deixes
aprofito
per demanar
per exemple
tots aquells
bars
restaurants
que tenen
la carta
el menú
i el volen
traslladar
el que tothom
està fent
a través del codi QR
doncs
les cartes
si les volen
actualitzar
i que estiguin
escrites en català
sobretot
que ens escriguin
al servei de català
que les traduirem
o les corregirem
i les prepararem
perquè ho tinguin
ben fet
i llavors
això és el que
estem fent
corregir
i continuar
amb els cursos
que puguem
i de moment
ara estem pensant
a veure
com ho farem
pel curs d'inem
que segurament
intentarem
fer tota l'oferta
i potser
si no són
presencials
tots
seran
semipresencials
amb menys
gent
a les aules
però intentarem
fer tota l'oferta
formativa
des dels bàsics
fins al superior
Clar
també és un tema
a tenir en compte
perquè igual que a les escoles
els afecta el tema
de les ràtios
i de les mesures
entenc que
en els cursos de català
en una aula
segueix sent el mateix
suposo que haureu de
distribuir els pupitres
i etcètera
etcètera
Sí, sí, sí
tot exactament
el mateix
i llavors
això
jo
sí que a partir
de la setmana
de la vinent
la setmana vinent
el dimarts
i dijous
jo segurament
seré
les escoles
del matí
per fer atenció
amb cita prèvia
o si hi ha alguna cosa
que es vol comentar
perquè com donem certificats
i doncs ha d'haver-hi algú
també que pugui fer
i de 10 a 1
segurament
bueno
atendrem a qui vingui
amb cita prèvia
o si no hi ha ningú
doncs podrà accedir
amb tranquil·litat
a les escoles
però això
a partir de la setmana
vinent
perfecte
i això
preparar ja
el curs vinent
com puguem
amb moltes ganes
això sí
però
intentarem fer
el millor que puguem
d'això es tracta Marta
d'això es tracta

molt bé Marta
doncs escolta'm
llavors segurament
ens tornarem a parlar
tard o d'hora
per parlar
una mica
doncs
de com ha acabat
aquest curs
o ja per parlar
sobre l'inici
del curs vinent
i com es faran
aquestes classes
del Servei Local de Català
una abraçada Marta
i que tinguis bon dia
molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
adeu
adeu que vagi bé
bon dia
adeu
adeu adeu bon dia
kiss me under
the light
of a thousand
stars
place your head
on my beating
heart
thinking out
love
maybe
we
found
love
right
where
we
are
on earth
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De cara als següents dies, doncs es va regalant una mica la situació, i ja ho hem anat recordant aquesta setmana, que hauríem d'aguantar fins dijous per tenir temps una miqueta més estable o més agradable, perquè els mapes ens continuen marcant aquesta situació de més estabilitat de cara a demà divendres. Demà divendres els mapes indiquen temps força més estable amb el sol com a protagonista, així ho hem indicat avui quan hem fet la previsió del temps a través de les xarxes, demà el sol ha de ser protagonista.
Només de nit potser tenim alguns núvolets, però tampoc parlem de precipitació. La diferència avui i demà, a part del sol, serà que les temperatures poden pujar una miqueta més. Demà ja els valors màxims poden arribar als 23 graus i les mínimes tampoc no seran tan fredes com dies enrere.
El sol pot fer la seva feina, estem a mitjans pràcticament de juny, i quan treu el nas el sol la temperatura es dispara. Així doncs que demà el migdia més caloreta i aquest ambient tan frescot, almenys deixant una miqueta enrere.
Com que hem dit que a la nit de divendres podem tenir alguns núvolets, potser dissabte al matí tenim alguns núvolets, molt poca cosa.
El sol serà protagonista, però alguns núvolets per ser bonic també tindrem dissabte, però després al migdia el sol tornarà a dominar i altre cop rondarem els 23-24 graus.
El cap de setmana es presenta prou bé, un cap de setmana molt tranquil, i a més a més hem de parlar d'una situació d'estabilitat no només per dissabte, sinó que sembla que de cara al diumenge també parlaríem d'un temps força estable,
potser amb alguns núvolets a la tarda, però sense precipitació, i haurem d'anar seguint dia rere dia.
Com que no tenim un anticicló potent a sobre, la reflexió del final és el fet que sí que parlem d'estabilitat a partir de demà, dissabte, diumenge,
però haurem d'anar seguint rir rere dia si hi ha algun possible ruixat o alguna tempesta interior que pogués arribar a Sant Just i pogués desmuntar una mica aquesta previsió.
Clar, demà ho concretem tot i ho deixem tot a punt. Què et sembla?
Perfecte, doncs em sembla genial, Carles. Demà acabem de concretar divendres, també ja de cara al cap de setmana,
i a veure si ens aventurem també a parlar una mica de la setmana vinent.
Una abraçada, Carles, i fins demà.
Segui bé, bon dia.
Bon dia.
Molt bé, doncs són les 11 en punt. Passem a Catalunya Ràdio, sense més dilacions.
De les 11.
Bon dia, us informa Carlos Baraibar.
El Tribunal Suprem ha fixat dia per revisar la condemna d'inhabilitació del president Quim Torra pel Llasgroc.
Serà el 17 de setembre, i d'aquesta data en pot dependre el calendari electoral català.
Segons fonts de l'alt tribunal, aquest dia 17 es farà la vista dels recursos presentats per Torra
contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que el va condemnar un any i mig d'inhabilitació.
Era pel delicte de desobediència perquè Torra no va despenjar la pancarta del Llasgroc
de suport als polítics presos al balcó del Palau quan la Junta Electoral li ho va demanar.
Un cop feta aquesta vista, el dia 17 es preveu que en pocs dies el Suprem dicti la seva sentència.
Més notícies amb Montse Pujol.
En marxa, la Comissió Sectorial d'Educació, on la ministra del RAM, Isabel Celà,
explica a les comunitats autònomes la seva proposta de retorn a l'escola a partir de setembre.
Celà planteja que el retorn dels alumnes de fins a 10 anys
sigui en grups de 20, sense mascareta i sense que calgui distància de seguretat.
Madrid, Jordi Prats.
Bon dia per a aquests alumnes de fins a quart de primària.
La ministra proposa crear classes en les que hi hagi una convivència a modus de família
que no caldria ni mascaretes ni distància de seguretat.
A partir de cinquè de primària, pels alumnes de més de 10 anys,
si es marca la distància interpersonal d'un metre i mig,
i si no és possible mantenir-la, s'hauria d'utilitzar la mascareta.
Per l'alumnat de més de 10 anys, Isabel Celà no proposa, però, en canvi, cap ràtio.
El ministeri s'hi apunta que, si és possible, es facin servir espais a l'aire lliure
per la realització d'activitats educatives i d'oci.
I, en tot cas, s'assegura també que s'aplicaran sempre protocols
tenint en compte els criteris sanitaris.
Des de la Generalitat ja s'ha criticat que el ministeri hagi fet pública
la seva proposta sense haver discutit abans amb les comunitats
i, des de la Conselleria d'Ensenyament, es recorda que les competències en aquesta matèria
són de la Generalitat.
Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
El Departament d'Afer Socials obre dos expedients sancionadors
a dues residències de gent gran de Barcelona
per irregularitats en la gestió i l'atenció als usuaris
durant l'emergència del coronavirus.
Es tracta de la residència mossèn Vidal i Aunós
i la residència Bertran i Oriola,
totes dues de titularitat pública i gestionades per l'empresa Eulen,
que ara s'enfronta a sancions que podrien anar
des d'una multa fins a la suspensió del servei.
Els treballadors dels 40 restaurants i locals del Front Marítim de Barcelona
han descrit una carta a l'alcaldessa
reclamant-li que intercedeixi davant de l'Estat
perquè aclareixi la situació d'aquests negocis.
Els propietaris esperen des de fa un any
que l'Estat posi data a la venda dels locals,
als quals se'ls acaba el contracte de lloguer a finals d'aquest mes.
Barcelona, Montse Poblet.
Bon dia. Els propietaris dels locals ens expliquen
que fa un any l'Estat els va donar una pròrroga
en forma de lloguer la concessió que tenien des dels Jocs Olímpics
amb la promesa que aquest juny
posaria a la venda als locals i els donaria dret preferencial adquirir-los.
La pandèmia ho ha complicat tot
i ara no aconsegueixen que ningú els posi data.
Xavier Mitats és un dels socis del restaurant Agua.
Patrimoni de l'Estat el que diu
és que la seva intenció
és procedir a la venda
el que abans possible.
Però clar, aquí estem parlant de 4.000 llocs de treball.
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El carrer és el Segrià.
Aquest matí pagesos, empreses i alcaldes de la plana de Lleida
han volgut fer visible el seu malestar
pel que consideren una campanya de desprestigi
contra el sector de la fruita
arran de les imatges de persones que aspiren a treballar a la campanya
i que dormen al carrer.
Lleida, Estela, ho soms.
Hola. Consideren injust que se'ls hagi assenyalat
com a uns dels responsables d'aquesta situació.
Insisteixen que la majoria dels qui dormen al carrer
no tenen papers i no els poden contractar ni allotjar.
En canvi, defensen el tracte cap als treballadors temporers
que sí que tenen a les seves fincas
i demanen respecte pel principal motor econòmic de Ponent.
Així ho expressava l'alcalde del Carràs, Manel Fquerra.
I als que ens volen de genolls, els diguem que no.
Que la nostra terra és una terra d'homes i dones lliures
que no tenen problema en demanar perdó.
Quan cal, no tenen cap problema.
Però que mai no es deixen utilitzar
quan algú utilitza la mentida
i la difamació,
sense importar-li aquests danys econòmics
i socials
que representen per tot un territori.
Alcaldes i pagesos han volgut negar
de forma contundent que hi hagi racisme
en aquest territori.
Antoni Subirats, Estela Busoms,
Catalunya Ràdio, El Carràs.
I els esports amb la Marta García.
El Barça s'entrena ara mateix amb novetats respecte a Nelson Semedo.
Ramon Salmurri, bon dia.
Què tal, bon dia.
Seguint el protocol que marca la Lliga,
Nelson Semedo no s'entrena aquest matí a la ciutat esportiva
amb la resta dels seus companys.
El futbolista ha passat un test de coronavirus
i fins que els resultats no provin que estan lliure del virus,
s'ha d'entrenar en solitari.
El Barça ha decidit seguir les recomanacions de la Lliga
després que ahir el canal de Televisió 4
destapés que Semedo s'havia saltat al confinament.
Dilluns va assistir a un sopar de celebració Castelldefels
i va saltar-se tots els protocols establerts
per la Lliga, el govern espanyol i el propi Barça.
Més de 15 persones, cap distanciament social
i absència de mascaretes.
I per si no n'hi havia prou,
les imatges, fotografies i vídeos del sopar
penjades a la xarxa social.
Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La Lliga en primera divisió retorna avui
amb el derbi andalús Sevilla-Betes
a partir de les 10 que obri la 28a jornada.
La Federació Nordamericana de Futbol
ha derogat la norma que fins ara prohibia
els jugadors de les seues seleccions nacionals
a esgenollar-se mentre sonava l'himne
com a mostra de protesta per les actituds racistes.
El Barça i la Penya viatgen huit cap a València
on la pròxima setmana comença la fase final
de la Lliga CB.
Viatgen en autocar i una vegada arriben als hotels
de concentració no podran eixir de l'habitació
fins que se confirme que han donat negatiu
en els testos que els faran.
I huit torna l'atletisme amb un nou format de competició
que s'ha inclòs en la Diamond League d'Oslo.
Consistís en proves poc habituals
però amb atletes destacats com Armando Plantis
i Renola Vilení en Perxa
o els germans noruecs Ingebrigtsen
que mantindran un duel amb atletes kenyans
en els 2.000 llisos.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
11 i 6 minuts. Bon dia.
Els cursos d'esplàstiques municipals de Can Ginestar
han anunciat que excepcionalment
es rependran les sessions amb l'alumnat
des del 29 de juny i fins al 24 de juliol.
Sempre però que no es faci un retrocés
de fase del desconfinament
o si es considera que l'equipament
en algun moment no està preparat
amb el protocol d'higiene i seguretat corresponent.
De moment aquesta represa es planteja
com un nou curs.
El professorat però assegura que volen compensar
la pèrdua de classes
que va suposar l'aturada de l'activitat
del passat 13 de març
mancant una quinzena del segon trimestre
per finalitzar.
Tot i així han anunciat que aquesta compensació
es farà quan reprenguin l'activitat
de cara al nou curs 2020-2021.
De moment les inscripcions
per aquesta represa excepcional
s'obriran el pròxim 15 de juny
podent-se fer a la consergeria
de l'equipament de Can Ginestar.
I el casal de joves ha publicat
el resultat de l'enquesta
que va difondre entre joves del municipi
durant l'època del confinament
per tot de conèixer el seu estat d'ànim.
Les persones que hi han participat
un total de 63
ho han fet de forma anònima
i voluntària.
Tot i que si facilitaven
el seu correu electrònic
rebien resposta a les seves demandes
per part de l'equip de professionals
del Servei d'Atenció Juvenil de Sant Just.
El gruix de persones
que ha contestat l'enquesta
tenen entre 14 i 17 anys
i majoritàriament són noies.
Destacen entre respostes
el percentatge de persones
que els ha costat més dormir
amb més del 50% de les encastades.
Alhora han trobat a faltar
majoritàriament quedar amb les amistats
o sortir de festa
però també en un 46% de respostes
tornar a l'institut.
I neix l'escola d'estiu
del Bas Llobregat
una iniciativa
del Centre d'Estudis Comarcals
que en aquesta primera edició
es concentrarà
en la importància
que ha tingut
i té
el parc agrari
al territori.
S'estructurarà
en tres dies diferents
amb classes telemàtiques
des del 17
i fins al 19 de juny
i totes les sessions
es retransmetran
a través del canal de YouTube
del Centre d'Estudis Comarcals
del Bas Llobregat.
El 17 i 18 de juny
les classes començaran
a partir de les 12 del migdia.
En la primera jornada
Gemma Tibó
parlarà sobre el passat
i el present
de l'agricultura
al Bas Llobregat
i Mercè Renom
s'encarregarà
d'explicar
la història
del proveïment
i l'alimentació
des del segle XIV
i fins al XX.
Fins aquí
les notícies
de les 11
tornem
amb més informació
a les 12
fins ara mateix.
A l'escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
El Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa
a Sant Just.
És una cosa
molt dura
la pujada
de l'Iva.
Tom està manxant
pel costat de feina
i dius que són gent
més o menys
protagonada.
L'única solució
jo veig
que ha de ser
alguna cosa
revulsiva
com el que va
passar a Islàndia.
Cal posar optimisme
almaniac.
El Jutgen
està al costat d'ells
perquè hem de trobar
alguna solució.
Que sigui que sigui
que estigui davant
el principal
són els interessos
de Sant Just.
Sempre és certa cosa
algú que té
alguna pregunta
o que té
alguna resposta.
és que hi ha esperança
si es fa bé.
Just a la Fusta
vivim Sant Just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
A l'escoltes
ràdio d'espert
sintonitzes
ràdio d'espert
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'espert
98.1
98.1
98.1
98.1
ràdio d'espert
98.1
98.1
Bé, doncs avui la Paula ha vingut amb una altra convidada d'alçada, com no podria ser d'una altra manera,
i parlaran de la Granja Escola, un centre de referència en competències emocionals, oi Paula?
Exactament. Vull començar compartint amb els oients la meva experiència quan vaig posar un peu,
ja no a la Granja en si, sinó a l'entorn de la Granja abans d'entrar-hi.
És que va ser significatiu, després descobrirem el motiu, no?
Només posaré un peu, vaig comprendre el que fa que la Granja Escola sigui un centre de referència en competències emocionals.
Ja per començar, l'entorn és pau.
I caminant amb l'objectiu de trobar la Cristina, la codirectora de la Granja,
em trobo amb un educador emocional que m'indica on trobar-la.
Pel com es va adreçar a mi, em va sortir un gràcies ben content.
I vaig dir, ai, aquí hi ha alguna cosa, no?
Entro a la recepció i la Cristina Gutiérrez, la codirectora,
amb la qual només havia tingut contacte via e-mail,
em va rebre amb un somriure, amb els ulls ben brillants i amb una abraçada.
Caram, quina ràpuda, eh?
Després, em vaig topar amb la Marta Aroles, que és gestora de talent,
i em va impregnar de la seva força i vitalitat.
Aleshores, en aquell moment, va ser quan vaig dir, ara ho has entès, no?
O sigui, què és el que fa diferent aquest centre?
I precisament, el que vaig percebre és que la diferència és tant les persones que el conformen
que hi posen la seva essència en el que fan.
Per posar en context, la Granja Escola de Santa Maria de Palau Tordera
és la primera Granja Escola amb un mètode d'educació emocional amb resultats científics,
un referent en la formació pràctica en competències emocionals
basades en el marc teòric de les cinc competències emocionals
d'en Rafael Vizquerra, de la Universitat de Barcelona.
Un mètode basat en el si puc, si pots, si podem,
que precisament incentiva les abraçades i un aprenentatge estimulant a través de l'alegria
i una síntesi final de què hem après per integrar la vivència.
En parlem amb Cristina Gutiérrez, la codirectora.
Hola, Cristina.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser-hi.
Gràcies a vosaltres per convidar-me, un plaer estar aquí.
Bé, de fet, jo decideixo per test del paradigma,
primer sigues i després fes.
Aleshores, amb aquesta tònica, m'agradaria que compartissis el
per què aquesta codirecció de la Granja Escola.
A veure, per què...
Bé, ara ja no soc codirectora, soc directora, eh?
Però crec que no ho hem canviat a la web.
Tu el fes.
Bé, a la directora, escolta'm.
Per què soc directora, ara?
O per què fem educació emocional?
Per què en el centre de...
Sí, per què educació emocional a la Granja Escola?
A la Granja Escola.
A veure, sí, realment no és habitual ni comú, eh?
Que una Granja Escola faci educació emocional, ho sé.
Somos una mica així raritos.
Ja fa molts anys que m'ho dic, m'estic molt acostumada.
A veure, tot va començar jo fa molts anys que treballo a la Granja.
La Granja Escola la van crear a fundar els meus pares perquè els nanos de la ciutat doncs sapiguessin el que era un cavall, una vaca, d'un mila llet i en fi, i respectar el medi natural, l'aprenentatge en el món natural, el típic, eh?
D'una Granja Escola. I per la Granja doncs passen molts nens cada any, d'escoles públiques, privades i concertades.
I em va passar que jo ja portava treballant allà molts anys, des de l'any jo porto ara mateix 35 anys, però entre l'any 2002-2004, quan jo portava ja 20 anys treballant a la Granja, em va passar una cosa.
I és que tot el que sempre m'havia funcionat, educant els nanos, va deixar de fer-ho.
Uau!
Sí, després de 20 anys, que jo pensava que algú havia après i sabia d'educar, però els nens fan aquests fasques que et diuen no xata.
Si pensaves que sabia, va ser que no.
No tens ni idea, no?
I llavors, clar, recordo que quan volia explicar un temari, els nens ja no m'escoltaven com abans,
i sobretot, el pitjor per mi va ser que quan hi havia un conflicte ja no aconseguia modular ni actituds ni comportaments,
quan la cohibència, els valors, és bàsic en el món de les colònies, no?
Així que, doncs, el primer que vaig fer va ser fustrar-me.
Vaig pensar... Moltes en general, molts ho portem, però les dones són molt de fustigants, no?
Així que el primer que vaig pensar, tenia en aquella època 35 anys, i vaig pensar, m'he fet gran, ja no serveixo.
Amb la qual cosa, parlant amb els companys de feina, que eren més joves,
jo llavors ja era codirectora, doncs vaig veure que no era només jo,
sinó que a ells els hi passava el mateix.
Amb la qual cosa jo, de mal de muchos, consuelo de tontos, però que bé que va, no?
Perquè almenys no et sents tan culpable.
Així que el primer que vaig fer va ser queixar-me.
Em vaig començar a queixar de com venien els nens,
perquè, clar, el que sempre feia no funcionava, la culpa és dels nens, no?
O dels pares, o de les escoles, o dels polítics...
Tots els que van fora.
Sí, tot cap enfora.
Fins que dos anys després de queixar-me,
sóc l'entita, ho reconec, i pensa que, clar, en aquella època,
quan els jefes es queixen, qui més es queixa?
Tothom.
Clar.
Clar, tothom ens queixaven, o sigui, érem la queixa constant, no?
Així que dos anys després, un bon dia, recordo que ens vam queixar,
i vaig pensar, ostres, però si els nens han canviat,
potser que nosaltres també hauríem de fer alguna cosa diferent, no?
Recordo que era un divendres, al migdia,
i recordo que tothom em va mirar,
però encara que ho vaig dir de cara als monitors,
amb els que estàvem criticant un altre cop,
sí que recordo que ho vaig dir a mi mateixa.
I en aquell moment jo vaig dir, ostres, però fem alguna cosa diferent,
clar, aquesta és la clau.
Alguna cosa que està a internet i a tots els llibres de frases,
però fins que tu no fas aquest clic,
tu allà vas i fas sempre el mateix perquè és el que toca
o perquè és el que sempre has fet
o perquè no tens ni idea de com fer les coses diferents.
I aquí va començar tot.
Aquí va ser el de, vale, doncs què faig de diferent.
Clar, en aquella època, 2002-2004,
tot aquest tema de l'educació emocional era pràcticament inexistent.
Així que, clar, jo no podia buscar l'educació emocional
si no sabia què buscava l'educació emocional.
No en tenia ni idea.
I així que va ser a través de l'assaig,
però van ser l'error, van coses diferents.
durant 12 anys, a més de 18.000 nens,
passen cada any 18.000 nens per la granja,
per fer les seves excursions escolars i colònies,
escolars i també a l'estiu.
I així va ser com, bueno, això em serveix,
m'ho quedo, això no.
Evidentment feien formacions
i vaig començar a fer formacions,
a cap d'un any de fer formacions que no funcionaven,
vaig caure amb alguna de coaching,
alguna altra de PNL,
i vaig començar a descobrir cap a on volia anar,
que era allò que em funcionava.
i a través de l'assaig,
però va ser error,
doncs durant 12 anys,
sense anir,
inconscientment,
van estar creant una metodologia,
el que ara és el metodol de la granja,
però que no ha sigut cau i som milista,
no, ha sigut bàsicament per desesperació.
Vull dir,
el mètode existeix per desesperació.
Vull dir,
tot,
evidentment,
buscant eines per tornar a connectar amb la canalla,
vaig descobrir qui era jo.
i era una cristinita que anava pel món amb la meitat d'informació,
amb 35 anys,
vull dir,
amb la meitat d'informació a mi m'han ensenyat que parís la capital de França,
en nom dels rius,
i és fantàstic saber tot el que puguis del món en el qual vius,
però quan tu tens un problema de veritat,
a tu d'aquest serveix saber que parís la capital de França.
Totalment.
I aquí entrem a la pregunta,
per a què l'entrenament en competències emocionals?
Mira,
bàsicament,
jo vaig,
va haver-hi un dia,
després d'una formació,
que recordo que era granollers,
sortia,
clar,
en època ja vaig estar formant-me molt,
no?
Llavors,
una d'aquelles formacions vaig sortir,
recordo que ho feia sol,
i jo vaig dir,
no vull que hi hagi més cristinetes com jo,
caminen pel món amb la meitat d'informació,
què puc fer jo per canviar això?
I vaig pensar,
bueno,
per la granja passen 18.000 nens cada any,
doncs algú faré,
evidentment,
nens que venen un dia,
o dos dies,
o tres dies,
qualsevol psicòleg en aquella època m'ha dit,
això és impossible,
i jo,
gràcies a que no soc psicòloga,
doncs no vaig saber que no era possible,
d'acord?
Llavors,
jo vaig començar a treballar,
i a fer,
i a fer,
i a fer,
i sí que es pot canviar actituds i comportaments,
de fet,
ara hi ha un estudi científic que demostra resultats,
fet pel grup de la Universitat de Barcelona,
el grup és el grup de recerca i orientació pedagògica,
no?
Llavors,
és possible perquè jo no sabia que no era possible,
llavors,
simplement,
doncs això,
jo el que buscava era que no es repetís la història,
i el que a mi ningú em va explicar,
què són les emocions,
per què serveixen,
per què és la por,
per què decidim,
quantes vegades qui pren les decisions al nostre dia a dia,
és la por i no a nosaltres,
jo tot això no tenia,
és que ni idea,
ni paja o te era idea,
què sents,
jo què sé,
bé,
com estàs,
bé,
amb mal,
màxim,
mira el que,
i això que jo treballa amb nens,
era educadora,
vull dir,
però tot això a mi ningú m'ho ensenya,
llavors,
el meu objectiu va ser,
bueno,
doncs en un dia el que pugui ensenyaré,
el que no,
doncs no ensenyaré,
i des d'aquí,
doncs està aquí,
està ara,
no?,
entre estem.
Aleshores,
la teva experiència,
amb aquesta,
ser incompetent emocionalment,
va partir precisament d'aquesta,
no vull repetir,
més Cristina,
exacte,
en el sentit de,
que no sàpiguen que és una emoció,
que no,
no,
que no sàpigues qui carai ets tu,
qui ets,
o sigui,
bàsicament,
nosaltres som emoció,
nosaltres realment cada dia estem sentint coses,
i jo sé el que sent,
tu m'apropo a saber qui soc,
no?,
i clar,
jo el que sé és que surt,
veig que vaig sortir del sistema educatiu
durant molts anys,
que vaig sortir amb 23 anys,
sabent en què era bona i en què era mala,
en què era mala,
sobretot,
perquè,
en quant ha contingut,
però en què és,
què em fa especial,
què em fa única,
què em fa diferent de la resta,
jo no tenia ni idea,
jo què sé,
jo vaig estudiar per voleu,
perquè jo què sé,
perquè et fallien un test,
a mi d'època,
jo tenc 52 anys,
era de CI,
d'intel·ligència de coeficiència actual,
i et dius si pots fer mates o llengua,
però realment no,
vull dir,
no tinc ni idea,
o sigui,
som humans,
i estem fent una educació molt deshumanitzada,
no?,
llavors jo era algú que feia el que feia,
però que no era,
no era,
m'entens,
llavors,
bueno,
ja va ser la meva,
començar la meva lluita,
perquè sí que,
si es va convertir en,
i s'ha convertit en una lluita,
en una missió,
la d'aconseguir que,
doncs això,
que com a mínim els nens que entren per la granja,
surtin,
com a mínim,
saber una miqueta més qui carai són,
i respectant qui carai són,
perquè cada nen té un paisatge a dins que és meravellós,
igual no t'agrada el paisatge del teu fill,
ho entenc,
i sobretot quan el teu fill és adolescent,
però,
ostres,
quan els mirem sense jutjar,
per entendre'ls,
o sigui,
mirar-los per entendre'ls i no per jutjar-los,
els nens s'etobren,
i t'ensenyen els seus paisatges,
a vegades hi ha paisatges superdivertits,
plens de rius de colors,
i peixos que salten,
altres hi ha deserts,
i hi ha muntanyes de vegades,
potser a tu t'agrada més una muntanya nevada que el desert,
però el desert també és meravellós,
si has estat alguna vegada allà,
llavors...
I tant,
m'encanta el desert.
A mi m'encanta.
És entrar al món que hi ha dins de cada nen,
perquè hi ha molts nens decebuts en si mateixos,
perquè no segueixen el programa que toca,
perquè no segueixen el pla que pares i mares,
doncs,
des que van néixer els hem planificat,
allò de...
No estan seguint el teu camí,
aquí són ells realment.
Exacte,
perquè es allunyem,
amb cada extra escolar,
això no vol dir que no,
hem de fer extraescolar.
Clar,
que fan els extraescolars que vulguin els nens fer,
però quan jo faig...
Que els decideixin.
Però cap nen de 4 anys vol fer anglès,
d'extraescolar.
No,
li fa gràcia,
però qui decideix és el pare,
la mare.
Això no vol dir que no facin anglès,
a veure si m'enteneu.
És que descobrim què els agrada,
què no,
perquè és molt important que els nens descobreixin
quins són els seus talents,
quin és el seu potencial,
i donar-los l'oportunitat
que puguin parlar
i preguntar-los
què els ve d'ús de fer.
No ho sé,
una mica...
Això no vol dir que cada dos dies
canviï d'opinió,
m'entens?
Hem d'ensenyar habilitats als nens
i entrenar-los,
però sí que descobrir
qui cara i soy,
crec que és la missió principal,
no només dels pares i les mares,
sinó també del sistema educatiu.
Quines són les cinc competències
que treballeu?
Mira,
nosaltres es basem
en el marc teòric
de Rafael Vizquerra,
i que són les cinc competències,
són la consciència emocional,
m'adono de què és el que sento,
la regulació emocional,
és a dir,
si sento ràbia,
doncs regulo aquesta ràbia
d'una manera positiva,
que sigui positiva per mi,
però també pels meus companys.
Si tinc ràbia,
li fot un cop de puny al costat,
doncs no,
va ser que no és positiu,
no?
Després ja la de l'autonomia,
l'autonomia,
estem parlant de la no dependència,
estem parlant d'autoestima,
estem parlant de sentir-me bé
a mi mateix,
tot el que fa que jo sigui autònom,
que jo pugui caminar sol
per la vida una mica de fortalesa.
Després tenim la quarta,
que són les competències socials,
és a dir,
el treball en equip,
l'empatia,
tot allò que té a veure
amb les relacions amb els altres,
som animals socials,
com els cavalls de la granja,
necessitem els altres humans
per sobreviure,
ens agradi,
és el que som.
Llavors és molt,
molt important
que els nens
entren des que som molt petits
les seves habilitats socials
per poder anar per la vida.
I per últim,
estan les competències
per la vida i el benestar,
que són les més elaborades,
diguem-ne.
Com treballeu aquestes competències?
Doncs sempre de manera vivencial
i la pràctica.
Nosaltres,
el primer que hem de fer
quan ve un nen o un adult,
perquè això ho fem amb nens,
però també ho fem amb adults,
amb empreses,
amb mestres,
amb el món sanitari,
també amb metges,
el primer és viure-ho.
És a dir,
nosaltres creiem que
sense emoció no hi ha aprenentatge,
amb la qual cosa
el primer que he de fer
és emocionar la gent,
emocionar les persones,
i ho fem a través
d'activitats outdoor,
és a dir,
activitats que no estiguin tancats
ni lligats a les cadires,
ni als adults,
ni als nanos.
En aquell moment,
quan tu sents,
és quan jo puc començar a treballar.
I llavors,
per exemple,
per posar-te un exemple fàcil,
hi ha una activitat
que és la que tu vas venir
que és la de lideratge amb el cavall,
aquí treballem amb el lideratge,
que per altra banda,
és un nom a lideratge
que no ens agrada,
no?
Perquè suposo que connectem
aquest nom
amb el món de la política
o de l'empresa.
de l'empresa,
però tots hem de ser líders
de nosaltres mateixos.
Aquestes,
aprenentats,
de ser autolíders.
Llavors,
el que fem és que jo
dono,
mentre a la pista d'equitació,
i dono un cavall
que pesa 500 quilos
amb una cordeta
i dic té
i fes que et segueixi.
Aquest és l'exercici.
Llavors,
jo m'aparto.
Llavors,
estic al costat,
però m'apartada
perquè ets tu sola
la que has de portar el cavall
allà on,
on,
a donar voltes,
allà al punt
que s'ha de dirigir,
no?
I llavors veus nens
que creuen que no poden,
que això és impossible.
En el moment
que jo penso
que això és impossible,
es tiren de la corda
i el cavall no es mou.
Llavors,
el cavall només segueix
aquell nen
o aquella nena
que se sent segur,
que confia,
que creu que podrà.
I llavors,
quan el nen s'ho creu,
és quan, pum,
el cavall de repente,
dòcilment,
sense quasi ni tocar la corda,
pum,
comença a caminar.
Llavors,
això fins que no ho veus
no t'ho creus.
I per això
tu vas venir
perquè si jo t'ho dic...
Vull compartir
l'experiència visual
que a dia d'avui
continuo tenint
superpresent de veritat
que vaig anar
la setmana passada
i és una imatge
que m'ha...
Bueno,
i una vivència,
no?,
que m'ha acompanyat
com a reflexió
inclús de mi mateixa.
Em van dir,
bueno,
mira,
tens l'oportunitat
de veure una activitat
que en farem.
I jo,
sí,
sí,
encantada.
Però tu,
Paula,
hi vas anar
pel teu propi compte
perquè volies,
no?
Sí,
home,
ja que ve la ràdio
vaig a saber
quin és l'entorn
amb el qual treballen,
no?
De tota manera,
dir-te que
de molts observadors
venen molta gent,
no només psicòlegs,
terapeutes,
que també ens venen
a vegades mestres
o una mare.
Escolta,
puc venir a mirar?
Dic,
sí,
realment,
és una experiència,
de debò,
i jo des d'aquí
animo a tothom
que vulgui anar
a observar.
De fet,
allà
vaig veure
tres nanos
en concret
que
agafaven el cavall
i
brutal
com
queien
les seves estructures
mentals,
els seus personatges
que tenien construït,
no?,
el típic que potser
anava més de xulito,
però després
agafant el cavall
el que es visualitzava
és la seva por.
Una por tremenda.
Tremenda.
Tremenda.
De dir,
uau,
no i què és el que amagues
darrere d'aquesta façana
que t'has muntat.
Inclús una altra noia
que
aparentment
tenia com un caire
més d'inseguretat,
va agafar
un lideratge
aquesta noia
que
realment
estàvem amb la Cristina
i vam dir,
ostres,
quina potència,
no?
És que és una líder.
És una líder
i no ho sap.
Físicament
és d'aquestes nenes
que, bueno,
molt alta,
molt gran,
no?
Llavors,
la típica nena,
doncs, bueno,
que quan va agafar el cavall
és a la vella,
una mica a l'esquena
corbada,
la mirada així,
ostres,
quina vergonya,
no me siento guapa,
no me siento delgada,
no me siento belleza,
no?
allò que surt a l'Insta
tot és preciós,
tothom és molt guapo
i una mica,
doncs sí,
es detectava
amb una molt baixa autoestima,
molt evident,
a més a més.
I clar,
evidentment sí que tenia
aquell temor
d'agafar la corda
i estirar,
però que la Maria,
que era la monitora,
l'educadora,
li va fer res,
una pregunta
i dos,
la nena
va respirar,
va estirar
i pam,
em va esfer
i el cavall
va seguir
d'una manera brutal,
a cap d'una volta,
només una volta,
que potser eren,
no sé,
50 segons,
la cara havia canviat,
li va fer fer
una altra volta
i a l'altra era,
uau,
l'esquena recta,
era una altra.
És que per mi aquí
l'aprenentatge
s'està donant,
no és un aprenentatge
només mental,
sinó com a partir
de l'evidència
va al cos emocional,
perquè va tocar l'emoció,
al cos mental,
inclús físicament
va haver-hi un canvi
en la seva posició.
Sí, sí,
una passada,
argida,
segura,
tepitjava fort,
sorreia...
En nens i nenes
i també l'adolescent,
entenc, no?
Bueno, aquesta,
eren de sisè, no?
Sí,
érem més grandets,
ells, ja.
Però ho fem a partir
de tercera primària
amb el cavall,
el lideratge amb el cavall
i són genials,
vull dir que...
I l'altre,
que era el més
el jajaja,
allò vestit molt guai,
amb la caputxa,
saps allò com molt...
el guai, no?
A més era guapetón,
simpàtic,
saps allò?
Sí,
era guai,
era guai.
I llavors,
quan va agafar,
deixava anar la corda,
s'espantava,
però, clar,
llavors és allò,
la falsa seguretat,
la falsa autoestima,
s'oy el guai,
per esconder algo que no.
I això també
s'ha de recollir en carinyo,
que és el que Maria
també va estar allà
perquè se n'adonés
que, o sigui,
a vegades treballem
molt de pell en fora,
però hem de treballar
de pell en dins.
Llavors els nens
que a vegades
tenen més baixes
d'autoestima,
inconscientment
o conscientment
s'estan treballant,
estan passant
moltes coses
de pell en dins.
Els que va molt de guai
passen moltes coses
però de pell en fora.
Però quan tu necessites
la fortalesa,
quan tu tens un problema,
tens alguna cosa
com en aquell moment
una situació
del cavall
i 500 quilos,
al final acabar de resoldre
va ser la nena,
la que sabia treballar.
I aquest és una mica
el feedback,
que el nen se n'adona
d'aquella que no és la guai.
Ostres,
és capaç de fer coses
que jo no em sento capaç
perquè per poder fer-les
jo he de treballar per mi.
I això no ho puc fer
en dos minuts.
Totalment.
I com l'acompanyament
de la Maria
des d'aquesta presència
perquè ella hi era,
ella hi era
i es notava la presència
però no gobiava,
no estava allà
amb preguntes sobre,
observava,
hi era
i preguntava
quan havia de preguntar
i allà es donava.
Sí,
molta gent diu
ostres,
però que atrevits
perquè clar,
li dóna la corda
i la Maria tal qual
dóna la corda
se'n va,
se'n va al mig de la pista,
que hi ha igual 6 metres.
Clar,
el nen,
quan veu que marxa la Maria
diu no,
per favor,
però clar,
la vida,
la vida és un partit
de futbol
i els nens
han de jugar
el seu partit
i si jo goig
i soc jo
la que li xuto la pilota
o que faig d'àrbit
i sempre li dono
els gols
al meu fill,
el meu fill
no sabrà jugar
a futbol,
no sabrà jugar
al partit de la vida
amb la qual cosa
i a més a més
quan nosaltres ajudem el cavall
i ens enllunyem
estem demostrant confiança,
és que tu pots
perquè si creies
que no pots
em quedaria al costat
però com creiem que pots
m'enllunyo
i jo no tinc por
i llavors
simplement admiro
amb un somriure
i clar
evidentment
aquell moment
és el nen
que dius
ostres, ostres, ostres
no estic acostumat
perquè avui en dia
la sobreprotecció
és tan bèstia
que clar
els nens flipen
però home
no?
però allà
en aquell moment
és quan surt ell
o ella
és quan pot descobrir
la seva personalitat
i aquí la importància
del paradigma
que els nens
siguin competents
emocionalment
i líders
de si mateixos
necessitem adults
que també ho siguin
primer de tot
sisplau
o sigui
de començar
aquesta mirada interna
perquè si no
anirem
transmetent
totes les pors
totes les frustracions
als nanos
ja avui en dia
que hi ha tanta sobreprotecció
segurament algú
ho estarà dient
ja però com ho faig
jo som més
evidentment
quan en neix un criu
un fill
quan tens un fill
em deixen totes les pors
del món mundial
això es passa
a nosaltres
a tots els que són mames
i a tots els que són papes
però en aquell moment
tu has de prendre
una important decisió
una vital decisió
és decidir
qui vols que eduqui
el teu fill
si tu
o les teves pors
si són les teves pors
doncs
evidentment
les pors
com totes les emocions
són contagioses
és a dir
les pors que tu tens
segurament
unes quantes
les agraden
als teus fills
igual que la hipoteca
o els diners del banc
també eren
les nostres pors
igual
i
de la mateixa manera
que tu i jo
tenim pors
dels nostres pares
o de les nostres mares
segur que tens
algun heredat
i a veure
si són les pors
cap problema
fes-ho
però sigues conscient
que això passarà
i que després
el teu fill
també farà moltes coses
qui prendrà la decisió
vaig a colònies
o no
serà la por
no
i si no m'agrada el menjar
i si et trobo a faltar
i si t'enyoro
bueno
llavors no tindré
l'oportunitat
de saber
si li agradarà el menjar
o de saber
que pots suportar
trobar-te a faltar
durant una o dues nits
aquesta és la història
si tu dius
no, jo vull ser aquell
que qui prengui les decisions
no sigui la meva por
cada vegada
que prenguis una decisió
pensa-t'hi
ara mateix
qui està prenent la decisió
de que apuntar l'ocul
on és jo
o la meva por
que no li agrada el menjar
Cristina
quanta gent treballa
a la granja?
Són molta gent
d'educadors emocionals
només són més de 45
professionals
i després estan
des dels cuidadors
dels cavalls
dels domadors
el personal de cuina
de neteja
tot el personal
d'estructura
a nivell
d'oficines
d'administració
tot això
més o menys
unes 70 persones
Déu-n'hi-do
i tots treballeu allà?
Tots treballem allà
el que passa
que també tenim projecte
a la granja
de Santa Maria
de Palau Torrera
que està aquí
al Montseny
i després tenim a Madrid
una granja
que hem obert
ara aquest any
perquè ens demanà
fer aquest projecte
no només aquí a Catalunya
sinó fora
Ah, però aquí a Catalunya
teniu dues granges?
A Catalunya una
A Palau Torrera
A Santa Maria
de Palau Torrera
i a Madrid tenim una altra
que és nova d'aquest any
l'hem inaugurat
ara fa real setembre
llavors
amb aquests dos centres
el que passa
és que també tenim projectes
per exemple
aquí al costat
de Sant Joan de Déu
o a la Masia del Barça
en el que fem
diferents projectes
relacionats amb l'educació emocional
llavors
sortim
també a vegades
també ens contacten
per fer
programes d'educació emocional
a l'escola
llavors
ens combinem
fer feina a l'escola
a fer feina a la granja
perquè
la granja quan vas
és un accelerador
de competències
tècnicament
és un accelerador
és a dir
allò que tu
a l'escola
o a qualsevol altre lloc
trigues
jo què sé
uns 30 hores
d'anar a prendre
allà ho fas
amb una tercera par de temps
és vivencial
perquè és vivencial
i perquè no només
quan jo vaig a fer-ho
també a altres llocs
també és vivencial
que passa que ho faig al pati
però clar
jo no tinc caballs
de manera natural
llavors allà
tinc l'estructura muntada
tant aquí com a Madrid
amb caballs de domenatural
amb tot un
amb unes activitats
que estan dissenyades
i amb la intenció
d'entrenar
unes habilitats concretes
llavors
són molt ràpids
cada habilitat
triguem una hora i mitja
clar
entrenar al lideratge
en una hora i mitja
clar
és un accelerador
clar
no és habitual
diguem que no n'hi ha
o n'hi ha molt poc
d'això
llavors
d'aquesta manera
és com aconseguim
que hi hagi resultats
que hi hagi
aleshores
podries compartir
algun recurs
per cada una
de les competències
que pugui servir
els oients
per incorporar
el dia a dia
vinga va
la consciència emocional
també
aquesta
aquesta
és molt fàcil
jo el que faria
que a la web de la granja
inclús teniu el pòster
que es pot val un euro
o dos
que el podeu comprar
és la granja.cat
la web
però
per exemple
jo penjaria
això pot fer-ho a casa
o a l'aula
és un pòster
amb les diferents emocions
amb un nen somrient
un nen plorant
un nen trist
diferents
com més gran
pots posar
més
pots posar gelosia
pots posar més emocions
llavors
cada vegada
que arribes a classe
o que surts de casa
has d'assenyalar
o que arribes a casa
una cara
jo em sento
com m'estic sentint
per més petits
és molt fàcil
com m'estic sentint
però és que això
també ho podem fer a la feina
i tant
això seria una
la regulació emocional
nosaltres fem
el kit d'emergència
és una mica lent
per fer aquí
però bueno
us ho explico
el kit d'emergència
nosaltres
són noms molt divertits
per fer
amb els nanos
però que després
el fan els adults
és també molt divertit
el kit d'emergència
és que si ara
jo us pregunto
on teniu la llengua
penseu
on teniu ara la llengua
la teniu
ja a dalt
a dalt
enganxada

entre les dents
entre les dents
normalment
moltes vegades
la tenim enganxada a dalt
quan la tens
enganxada a dalt
aquí hi ha ansietat
i estrès
bueno
a dalt
ara que penso
cap a les dents
cap a les dents
si t'estàs parlant
s'està callat
els que m'esteu escoltant
és més fàcil
si estàs conduint
o estàs ara això
i si està tocant
el paladar
és que allà
hi ha estrès
i ansietat
o estrès o ansietat
m'estic sentint estressada
però és natural
perquè
no passa res
a l'estrès
quan tu estàs fent
un programa de ràdio
una casa està concentrada
és normal
que estiguis en destrès
el problema seria el distrès
que és més tècnic
però és l'estrès negat
és a dir
en una altra situació ambiental
doncs
ara si tens la llengua
a dalt
quan arribes
després de treballar a casa
i a la nit
i mentre estàs fent la dutxa
llavors és quan aquí hi ha estrès
llavors un exercici
que us faig
respiracions
vingut a respiracions
pel nas
i després per la boca
una altra vegada
després per la boca
i ara moveu
els cinc dits
dels peus
dels peus
sense moure la sabata
només els dits
el movem
el gordo
el petit
anem movent els dits
dels peus
i ara la pregunta és
on tens la llengua?
a baix
totalment
això fa que
això és regulació
i això ho fem amb els nens
si estic nerviosa i tal
diem
quita emergència
i llavors fan la respiració
i m'ho veus
molt bé
llavors això també
és de l'alegria
això
és aprendre
clar
és molt fàcil
són xurrades
al final
totes les girees
són molt fàcils
per exemple
l'autonomia
anem a fer l'autostipa
que és una cosa que ens preocupa
que els nens
a l'escola
que a vegades ve sèrio
no sé
com troli
la informació
i nosaltres ja
fem un joc
que és el termòmetre
de l'autoestima
llavors també
hi ha un
jo vaig escriure
tinc diversos llibres
però el meu quadern
tinc entrenat
per la vida
de plataforma editorial
que està molt bé
com a base
però després hi ha un molt xulo
que vaig a fer
amb Salvatella
que és el meu quadern a casa
per fer educació emocional
a casa
i explico diferents
aquest de l'autoestima
està molt bé
perquè jo explico
com has de fer
primer pas
segon tercer
i després hi ha una làmina
per penjar a la nevera
per exemple
doncs aquest autoestima
és un termòmetre
de l'autoestima
que penges a la nevera
i llavors abans de sortir de casa
tots els membres de la família
hem de dir
com estem del zero
al 10 d'autoestima
és a dir
com el meu gust
tu i a mi mismo
si me molo
no me molo
i amb llenguatge
molt col·loquial
llavors al sortir
el pare diu
jo un 7
el nen diu
jo un 8
la mare diu
jo un no sé què
és un segon
el sortir en plan joc
i quan tornem a la tarda
de les oficines
i del col·le
tornem a fer-ho
jo un 9
jo un 3
si tu
com a pare
a mare
surts cada dia
amb un 7
i tornes cada dia
amb un 4
potser que
si és un dia o dos
no passa res
però si això es repeteix
potser que fem alguna
que t'ho plantegis
que aquí hi ha un problema
i el teu fill
ho mateix
i si surt el nen
sempre amb un 4
i torna amb un 8
vol dir que
què està passant a casa
això seria
el de l'autonomia
emocional
de l'exercici
és molt interessant
i de fet
des d'aquí
la invitació
a que
tots aquells
que vulguin
entrenar-se emocionalment
on us podeu trobar
Cristina?
Mira tenim
la granja.top
és on surten
les dues ciutats
tant Madrid
com Barcelona
o la granja.cat
que és la d'aquí
Santa Maria de Palau
de Tordera
però les dues
si vas a la granja.top
i cliques Barcelona
i estàs a la granja
també de Barcelona
i bueno
hi ha recursos
hi ha vídeos
hi ha molta
a part de
pots comprar també
els llibres
i contes
per nanos
material
pòsters
hi ha diferents coses
per crear consciència
doncs des d'aquí
la invitació
a crear consciència
i entrenar-se emocionalment
exacte
moltíssimes gràcies
Cristina
per ser
gràcies Cristina
un plaer de veritat
gràcies
en un moment de crisi sanitària
com l'actual
rebem multitud d'informacions
i d'imatges
abans de compartir-les
però
ens hem de preguntar
estem segurs
que són veritat?
en coneixem la font?
ens ofereix credibilitat?
tenen data?
són actuals o de fa temps?
anem llegint només el titular
o la notícia sencera?
si és un àudio
estem segurs
que la persona
que l'ha enregistrat
és realment
qui diu ser?
detecta les fake news
atura't
pensa
i verifica
abans de compartir
una recomanació
del Consell
de l'Audiovisual
de Catalunya
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
Tots bé
tenim l'arbre
Agulló
ja preparat
per fer la seva secció
Som Natura
hola arbre
bon dia
bon dia
bon dia
tornem a estar aquí
després de 15 dies
escolta'm
comenta'ns
aquestes notícies
fresques
d'àmbit
mediambiental
abans d'entrar
en el tema
central
volia comentar
breument
fer una valoració
breu
avui
en els periòdics
es despertem
el periòdico
l'ara
diu
alarma
mediambiental
davant la cimera
de Madrid
la desídia
internacional
agreuja
la crisi
del clima
la concentració
de CO2
a l'atmosfera
va arribar
a un altre
màxim
històric
el 2018
l'ONU
demana
multiplicar
per 5
els esforços
la meitat
dels països rics
incompleixen
els compromisos
de reducció
d'emissions
aquest tema
que és
greu
en el qual
estem
implicats
i el porta
l'ONU
que és una agència
que no té
poders
executius
poders
d'informar
d'emetre
opinions
fer cimeres
cimeres
que porten
molts anys
fent-se
i que
una i l'altra
mai es compleix
l'acord
que es fa
que és un acord
molt reduït
molt pobre
aquest és
el tema
que tenim
per això
estem lluitant
per el medi ambient
i
l'ONU
com és lliure
els funcionaris
que treballen
allà
han dit
que
hi ha que declarar
una declaració
d'emergència
climàtica
mundial
Europa
sembla que
ho està
estudiant
fer una declaració
d'emergència
climàtica
que no sé
què és
però ja
sona bé
com a
fer front
als problemes
de manera
global
i això ara
contrasta
en un moviment
la Greta
està venint
per l'Atlàntic
a la cimera
perquè
no vol
consumir
els avions
són del que més
emissions
de CO2
produixen
i està venint
en un barc
un vaixell
després de vela
un catamaran
un catamaran
i
fins i tot
per internet
es pot veure
per on està
ah
hi ha una ubicació
al moment

al moment
al moment
a internet
hi ha una
això que t'ubica
on està venint
per què parlo
d'esta persona
si no m'agraden
els
identificats
personatges
ni tal
parlo perquè té
16 anys
i són els que estan
removent
després d'anys
i anys
d'acords
del 92
va haver-hi una cimera
el 5 anys
després d'una altra
després d'una altra
després d'una altra
de Rio
de París
i totes
acaben
en això
i ara en ve un altre a Madrid
que entenem
que també
acaba
els únics
que poden trencar
aquesta dinàmica
que això
acaba
són els nois
i les noies
els joves
podríem dir



els netes
els filles
són els únics
que poden fer
per què?
perquè és l'única
qüestió universal
positiva
que ens porta
els humans
les famílies
el nucli
familiar
aquí
la Xina
en totes les cultures
en els Estats Units
i per tant
si els filles
se'ls subleven
serà possible
uns acords
mundials
que funcionen
perquè jo
pensador
analitzant la realitat
quan venim al món
i tu has vingut al món
fa 20 i pico anys
t'estructuren
d'una manera
que el fan
considerar
que els Estats
són normals
que la vida
està forada
en Estats
i si naixes
en Iran
eres iraní
i xiita
i si naixes
aquí
doncs eres
d'influència
cristiana
i tal
i l'altre tal
i tot això
en el món actual
davant de l'emergència
climàtica
ha de saltar
pels aires
no
solament
hem de parlar
de la humanitat
jo ho vas dir
en l'anterior
programa
el ministre
de cultura
que ha sigut
l'astronauta
diu
en Puigina Quiral
que està molt a prop
i veu en la Terra
el ministre
no de cultura
el ministre
de ciència
ciència
deu ser
el de ciència
el Duque
el Pedro Duque
aquell deia
i em va entusiasmant
veure que ho deia
diu
tots els astronautes
tots
siguin nord-americans
russos
i tal
no parlen ja
de països
de russos
de nord-americans
parlen d'humanitat
tots estem
en el mateix veixell
i aquest és
el salt
que cal
donar
i que
gràcies a aquests joves
per això
ha unit una notícia
tan mundial
i tan forta
en l'Obe Greta
que no és ella
sinó és el moviment
de joves
que poden
trastrojar
la situació
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
m'uuh
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit