de haver-se exposat a una substància tòxica desconeguda.
El Kremlin ha qualificat avui la situació de tràgica
i ha assegurat que no tenen cap informació del que va passar.
L'exespia de 66 anys és un antic oficial de la intel·ligència russa
que es va refugiar al Regne Unit després de ser condemnat a presó a Moscou
per ser un agent doble.
El seu cas ha rememorat el tràgic final d'un altre exespia russ,
Alexander Litvinenko.
Cau el nombre d'execucions hipotecàries.
L'any passat se'n van iniciar 4.100 a Catalunya,
un 40% menys que l'any anterior, segons dades de l'Institut d'Estadística.
És la xifra més baixa, com a mínim, des de fa 4 anys.
Una execució hipotecària és un procés que s'obre
quan algú no pot assumir el pagament de la hipoteca
i el banc ho porta als jutjats.
Aquests casos no sempre acaben amb l'entrega de les claus a l'entitat financera
perquè a través de la negociació de vegades s'aconsegueix
un refinançament del deute.
El piano de cua instal·lat a la porta de Catalunya Ràdio
continua a disposició de qui el vulgui tocar,
ja siguin artistes o públic, fins a les 8 d'aquest vespre.
Es tracta de la iniciativa Tu hi toques
del concurs internacional Maria Canals
i on artistes de diverses disciplines
participen també amb actuacions que formen part
de la programació d'avui de les emissores de Catalunya Ràdio.
És el cas de la cantautora catalana Judit Nederman,
aquí sentim, convidada al programa Els Experts d'ICAT,
i que ha parlat del seu últim treball,
Vinc d'un poble, el tercer single de Noir.
Jo tenia moltes ganes d'intentar transmetre
que ens hem de deixar de donar tanta importància com a espècie
i agafar una mica de perspectiva respecte a l'univers,
la història de l'univers i el cosmos en general.
Llavors vaig trobar aquest calendari còsmic de Carl Sagan
on ell posa la història de l'univers a escala d'un any
i si portem un any sencer nosaltres només ocupem els últims segons.
Intento recordar a la gent que fa molt poc que estem aquí.
El matí de Catalunya Ràdio el pianista Miquel Tejada
interpretarà algunes músiques de sèries famoses
per fer un concurs amb els oients de l'espai Joc de Sèries.
Catalunya Música està convidant a tocar al piano
un ampli ventall de professors i estudiants
provenents de les principals escoles de música.
El pop-up amb Mariola Dinarès
conversarà amb Alfredia Maia,
la parella de moda d'Operació Triunfo,
i a la tertúria del Catalunya Migdia
se sentirà la música d'Alex Torrio
i a l'estat de Gràcia la de Xavi Lloses
i Quico Pida la Serra, entre d'altres.
El concurs ha distribuït pianos en diversos espais públics.
Ara, els esports amb Jordi Turria.
Sant Antonio ha guanyat Memphis per 198
en el duel de l'NBA
que ha enfrontat el germà Gasol.
Pau ha fet dos punts i Marvín
és la catorzena derrota, però seguida dels Grizzlies.
També hi ha jugant Riqui Rubio
que ha fet 12 punts
i uta ha derrotat Orlando per 94 a 80.
En futbol avui es decideixen
els dos primers equips classificats
per als quarts de final de la Lliga de Campions.
Sortiran dels partits Liverpool-Porto,
5 a 0 a l'anada pels anglesos,
i PSG-Madrid, 1 a 3 per als de Zidane
el partit de l'anada.
A Dani Alves, jugador del París Sant Germen,
li agraden aquests partits.
És un partit per a disfrutar.
No hi ha res més motivant que jugar aquests partits.
No hi ha res més motivant que tenir la chance
d'eliminar el campió.
Encara en futbol,
jugat ahir,
Celta 2,
les Palmes 1.
Ha començat a Montmeló
la segona setmana d'entrenaments a la Fórmula 1.
La setmana passada,
el més ràpid van ser els Mercedes.
En ciclisme,
avui es disputa la tercera etapa
de la París-Nissa,
de 210 quilòmetres,
amb 3 ports de tercera a la part final.
Arnaud de Mar
continua de líder,
Mar Solés, 12,
a 15 segons,
i David de la Cruz
és a 41 segons.
Fins aquí,
les notícies.
Bon dia, Sant Just,
són les 10 i 7 minuts,
comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta
d'avui, dimarts, 6 de març.
El programa d'avui
començarem repassant
les notícies de Sant Just
i també fent un cop d'ull
a les portades
dels diaris del dia.
Per tant,
que a la primera hora
farem un repàs
de la situació meteorològica
al municipi.
A la segona hora
parlarem amb
Caroline Cobsteig,
que farà una xerrada
sobre Mindfulness
a l'escola Canigó.
En aquesta xerrada
es parlarà de Mindfulness
i d'educació emocional
a les escoles,
amb aquesta experta
sobre temes emocionals.
I farem tertúlia
amb Jaume Campreciós,
Pep Quintana
i Jordi Ferraz
com cada dimarts.
I per tancar el programa,
a partir de les 12 i 10,
un quart d'una,
parlarem amb el Pep Quintana
sobre història de Sant Just
en el seu repàs
setmanal
de les miscel·lànies
del Centre d'Estudis
Sant Justencs.
Amb el Pep Quintana
també triarem
la frase de la setmana.
Tot això serà des d'ara
i fins la 1
a la sintonia
de Ràdio d'Esvern
98.1
de la freqüència
modulada.
Fem ara una pausa musical
i de seguida
tornem
amb les notícies
de Sant Just.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Nois...
Fins ara.
Va맙ipta al
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un quart d'once del matí, cada clàgia que eren Les Notícies de Sant just hour l'hem sentit tres vegades, doncs comencem amb els temes del dia, amb una activitat que organitza Cal llibre,
14 del matí, cada clàgia que eren les notícies de Sant Jus,
ho hem sentit tres vegades,
comencem amb els temes del dia,
amb una activitat que organitza Cal Llibreter, oi?
Sí, de fet...
A part cert, bon dia, Carla.
Bon dia, Sergi.
De fet, és tot el programa de març de Cal Llibreter.
Cal Llibreter ha presentat la seva agenda d'activitats d'aquest mes de març.
Demà dimecres hi haurà un recital poètic a càrrec de Marta Pérez Sierra
amb el poemari Llavors els peixos,
acompanyada de Guillem Pallaró amb flauta i guitarra.
Aquest dissabte, dia 10 de març,
hi haurà un vermúr literari i una tertúlia experimental
titulada Cremen Cels, d'Antònia Vicenç, Martí Sales i Miriam Cano.
És una xerrada, diuen, desacomplexada amb els autors i l'editora.
El proper dimarts, 13 de març, a partir de dos quarts de vuit del vespre,
hi haurà el Club de Lectura, Nits Fidel i Virtuosa, de Lluís Gluts,
a l'Ateneu de Sant Jus, i cal inscripció prèvia,
i el dimarts, 20 de març, a partir de les sis,
hi haurà la tertúlia jove, titulada Joves i Espiritualitat,
amb la participació de Ricard Toledo i els alumnes de l'Institut de Sant Jus.
I per últim, el dimecres, 21 de març, a partir de dos quarts de vuit,
hi haurà el Dia Mundial de la Poesia,
amb recital, lliurament de premis, presentació i festa,
amb la participació d'en Mireia Vidal-Compta i Miquel de Palol.
Doncs no paren, eh, aquests d'aquell lliuret, eh?
No, no.
Tenen un març força ple d'activitats.
Seguim amb més temes, la caminada al centenari.
M'hauràs d'explicar què és això?
Sí, que encara us podeu inscriure, teniu una setmana,
encara, amb motiu de la celebració del centenari de l'Ateneu de Sant Jus,
la CEES, la seva secció excursionista,
organitza una caminada de Sant Jus a Santa Creu de l'Horda,
que finalitzarà amb un dinar de germanor
a l'esplanada davant de l'església de Santa Creu de l'Horda.
Aquesta és una activitat oberta a tots els socis de la CEES,
de l'Ateneu i a ciutadans de tot el municipi.
La caminada serà el diumenge 18 de març.
El punt de trobada serà l'entrada del parc de Collserola,
al capdamunt del carrer Pont, a les 10 del matí.
L'itinerari que se seguirà anirà pel Coll de Can Solanes,
la Penya del Moro, la Torre del Bisbe i Santa Creu de l'Horda.
Durant l'itinerari es faran algunes parades
per explicar de forma teatralitzada
el patrimoni arquitectònic i cultural de l'entorn.
Les inscripcions es poden fer de manera gratuïta
enviant un correu electrònic a cees.sanjus.gmail.com
i teniu de temps fins al proper dimarts, 13 de març.
Doncs una altra activitat, en aquest cas, esportiva, diríem.
Sí.
O de lleure, esportiva, sí.
Sí, de lleure. No arriba a esportiva, no?
Bé, caminada.
Sí.
Depèn de...
S'està bé, està bé.
Depèn de si estàs molt en forma o no.
I acabem amb un tercer tema que ara mateix no recordo.
Ja hem començat les novenes jornades gastronòmiques
del Baix Llobregat, Pot a Blava i Carxofa Prat.
Aquestes jornades, organitzades per l'Associació de Gastronomia i Turisme,
donen l'oportunitat de degustar menús elaborats
amb Pot a Blava i Carxofa Prat
a 32 restaurants de diferents poblacions de la comarca.
El menú vindrà acompanyat amb un vi de denominació Origen Penedès
i una cervesa Sant Miguel Eco.
Entre els restaurants hi ha una proposta a Sant Justenca,
en aquest cas és el Mirador de Sant Just,
amb un menú format per enfilat de llagostí
amb Carxofa Prat d'aperitiu,
amanida de Carxofa Prat i tonyina vermella amb cacahuet de wasabi.
De primer s'oferirà una coca de Carxofa Prat,
calçots, tires de calamars i poma
i de segon timbal de Pot a Blava amb fruites roges i mango.
El menú té un preu de 40 euros.
Aquestes jornades gastronòmiques donen el tret de sortida
a les propostes gastronòmiques d'aquest any
que seguiran en clau local a l'abril
amb el Quinto Tapa, quilòmetre 0, Sant Just d'Esvern.
Doncs si voleu anar...
Si voleu formar part, diríem, d'aquesta activitat,
més vol que us agraïn les carxofes.
Sí, sí.
Si no t'agrada...
I el pollastre, sí, sí.
Bàsicament es centra en aquests dos ingredients.
Doncs moltes gràcies, Carla, per les notícies del dia.
i ens veiem d'aquí res per repassar les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
Fins ara.
Adeu.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Pera!
El Just a la Fusta!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Darrere el mercat!
Doncs repassem les portades dels diaris de nou amb la Carla Bermejo. Hola, Carla!
Hola, de nou!
I comencem amb el periòdico de Catalunya.
Sí, que titula.
El sobiranisme assumeix el risc d'unes altres eleccions. Artadi rebutja el pont amb el Partit Socialista, que demana tardar.
Junts per Catalunya i Esquerra negren més sessions a la CUP que veta un programa autonomista.
Torrent planteja la candidatura de Sánchez sense majoria ni garanties que hi pugui assistir.
Doncs el tema del dia de nou pel procés sobiranista i el risc d'unes noves eleccions que no sé molt bé què podrien solucionar,
perquè ja hem votat bastantes vegades i no s'ho he dit de gaire.
En fi, la fotografia del dia pels Òscars...
Sí.
Ja, de fet, ha passat més d'un dia.
El que passa és que per allò que quan acaben els Òscars als Estats Units ja s'han publicat els diaris,
doncs fins avui encara no sortia a les portades.
Anem tard.
La fotografia és per Guillermo del Toro, que diu del Toro rei de Hollywood.
El mexicà aconsegueix els Òscars a la millor pel·lícula i la millor direcció.
Doncs Guillermo del Toro, protagonista d'aquesta gala dels Òscars.
Encara alguns temes més a la portada del periòdico.
Sí, sobre Itàlia, els ultras i els populistes fan tremolar el sistema a Itàlia.
Renzi limiteix arran del sisme polític que obre un període d'enorme incertesa.
Tot això en el moment que arriba Pep Quintana a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Seguim amb un parell de temes més al periòdico.
Sí, va delatar agents de Moscú.
Enverinat a Anglaterra el rus que va espiar a Londres.
És que no sé ben bé com es pronuncia això.
Tu saps com seria?
A veure.
Escripal?
Escripal, si no...
Escripal, Escripal, no sé.
Escripal empresonat a Rússia i intercanviat després està greu.
Altres temes, bretxa de gènere.
Tot just una de cada 10 treballadores té un càrrec de direcció.
L'experiència laboral mitjana de les dones directives és de 15 anys.
I per últim, videovigilància en directe al metro.
Mira, ja es parla de temes de gènere.
Dijous serà el Dia Internacional de les Dones.
i també en molts llocs de treball es plantegen quin tipus de vaga es fa, no?
Ara ho parlàvem aquí.
És una vaga de dones, és una vaga feminista de tots i totes.
Bé, sembla que la gent no s'acaba de posar d'acord, eh?
Perquè he preguntat per diversos fòrums i cadascú diu una cosa diferent.
Però, en fi, suposo que dijous veurem quin és el resultat de tot plegat.
La repercussió, sí.
Sí.
Passem al diari, al punt avui.
Sí, que titula Torrent proposa Jordi Sánchez.
El president del Parlament tria el candidat pactat per Junts per Catalunya i Esquerra
perquè és el que té més suports.
Tots dos partits blinden el seu acord i es conjuren per sumar la CUP a la seva proposta d'aquí a pocs dies.
La fotografia és per Itàlia, en aquest cas.
La dreta escombra Renzi.
L'exprimer ministre abandona la roda de premsa d'ahir a la tarda
en què va anunciar que dimitia incertesa total a Itàlia
després de la victòria del populisme i la Lliga.
Doncs aquest és un dels temes principals del dia.
Veiem la imatge de l'exprimer ministre Matteo Renzi a la portada del diari avui.
Els Òscars també tenen, o els Òscar, perdó, s'han de dir els Òscars o els Òscar?
És a dir, amb S o sense S?
Jo crec, no ho sé, aquí almenys ho posen singular i la resta...
Jo crec que és en singular, ho estava dient malament.
Doncs els Òscars també protagonistes.
Els Òscars reconeixen el cinema fantàstic.
Guillermo del Toro triomfa en una gala marcada per la diversitat del Toro
amb els Òscars a la millor pel·lícula i la millor direcció.
El punt avui també parla de menys dones en els llocs directius
i els desnonaments baixen, excepte, a Girona.
Per últim, dos temes més.
L'asseguradora no vol pagar els danys a les escoles per l'1 d'octubre.
El Consorci de Compensació tampoc els vol assumir.
I ara se li demanen els 314.000 euros com a actes vandàlics.
I continua a Susqueda la recerca de proves pel doble crim.
Magentí ha aprovat de suïcidar-se dos cops.
Doncs un altre dels temes destacats avui al punt avui.
Passem, en aquest cas, a la portada de La Vanguardia.
que titula el terratrèmol polític d'Itàlia, fa caure Matteo Renzi.
L'exprimer ministre fa un pas enrere, però avisa que el PDe no donarà,
el Partit Demòcrata no donarà suport als grillini.
Brussel·les té por que l'auge dels populistes freni les reformes de la Unió Europea.
La fotografia, en aquest cas, és per Xavier Domènech i Roger Torrent.
A costament, des de fa uns quants dies, Esquerra i els Comuns fan aproximacions de cara al futur.
A la foto, com deia, Domènech i Torrent.
Més temes.
Els independentistes fan temps per intentar evitar unes altres eleccions.
Junts per Catalunya i Esquerra asseguren que tenen un preacord per aprovar d'investir Jordi Sánchez
i que faran arribar la nova oferta a la CUP.
L'INDE demana estímuls per als plans privats de pensions.
El governador del banc d'Espanya veu difícil apujar la paga dels pensionistes amb l'IPC.
I, per últim, esportistes, professores, jutgeses, les eleccions del 8 de març continuen.
Col·lectius de dones s'afegeixen a la vaga feminista d'aquest dijous.
Col·lectius de dones, diu aquí.
Per tant, no sé si això vol dir que la vaga és de dones o...
No ho sé.
En principi, sí, els homes s'han d'encarregar de fer els serveis mínims
i això, donar suport.
Els homes mantenen una mica que la roda segueixi funcionant
perquè aquell dia les dones puguin fer la reivindicació.
Jo ho entenc així, però bé.
Sí, sí.
Seguim amb el diari ara avui.
Santi Vila ha entrevistat al diari ara.
Sí, en Toni Bassas entrevista Santi Vila, l'exconseller d'Empresa,
que diu, si Junqueras hagués fet costat a Puigdemont per fer eleccions,
ara tindríem autogovern i no hi hauria presos ni exiliats.
Altres temes.
Preacord de Junts per Catalunya i Esquerra per respondre al veto de la CUP.
Torrent proposa a Sánchez i manté la incògnita de la data del ple d'investidura.
També es parla d'Itàlia.
Renzi dimiteix enmig d'una Itàlia ingobernable.
Els partits tradicionals s'enfonsen
i dos populistes aspiren a ser investits primer ministre.
I també Catalunya lidera els desnonaments amb 36 al dia.
La fotografia és també pels Òscars.
La gran gala de Hollywood, nom a nom i pel·lícula a pel·lícula,
recull ara la rebel·lia que no de cau.
La veterana Francesc McDormand va posar el discurs reivindicatiu
a la nit dels Òscars que va fer realitat a la fantasia de Guillermo del Toro.
Mira, aquí diuen Òscars, eh?
Aquí diuen Òscars.
Al diari, ara.
Per tant, aquí hi ha un conflicte entre l'ara i el punt avui, eh?
Uns diuen Òscars, els altres Òscar.
Doncs, per ser, ja estàs a Instagram, eh?
Molt bé.
Sí, sí.
Ahir hi havia la Maria Quintana i avui sóc jo, molt bé.
Bé, la gent que passa per la ràdio.
Clar, clar, clar.
Després potser Pep Quintana...
Instagram molt actiu.
La gent que vagi passant.
Sí, sí, treu fum a Instagram de la ràdio aquests dies.
Doncs, passem ara a les portades dels diaris de Madrid i comencem amb El País.
El diari, El País que avui titula, una de cada tres espanyoles s'ha sentit acusada alguna vegada.
Un 82% creu que hi ha suficients motius per la vaga del dia 8 per les reivindicacions de les dones.
i aquest és el tema principal, el titular principal del dia.
Pel que fa a Itàlia, diu, la victòria dels Antics Sistema porta a Itàlia la inestabilitat.
El Moviment 5 Estrelles, populista i la Lliga anti-europea i xenòfoba competeixen per formar govern sense una majoria clara.
No exit a Mèxic, de Mèxic a Hollywood.
Diu, construirem un mur d'Òscars.
Diu, això crec que ho va dir Guillermo del Toro.
I també ens diu el punt avui que els Mossos volien cremar proves contra Trapero, Cusar i Sánchez.
Els papers vinculaven la policia catalana amb el secessionisme.
El diari ABC avui una imatge en què es veu un home davant d'una escala i una dona davant d'una sèrie de murs.
És a dir, com si fos una escala però molt difícil d'escalar.
I el titular diu, la maternitat dispara 20 punts la bretxa salarial.
La EPA reflexa que l'ocupació és idèntica entre homes i dones sense fills.
Per tant, a l'ABC el que destaquen és que sobretot el que provoca aquesta bretxa entre homes i dones és el tema de la maternitat.
Jutges, periodistes i metges, professions cada vegada més feministes, o femenines, perdó, més femenines, diu l'ABC.
El munt de titular del procés va néixer per tapar el 3%, segons una nota dels Mossos,
entre la documentació que anaven a incinerar hi figura un pla independentista dissenyat l'any 2011 per Convergència.
Van espiar el Partit Popular per contrarrestar els escàndols dels Pujol i el finançament il·legal.
La fotografia del dia per Matteo Salvini, líder de la Lliga, l'esquerra, i Luigi Di Maio, cap del moviment 5 estrelles, guanyadors de les eleccions a Itàlia.
Diu Itàlia, primer país de la Unió Europea amb més del 50% dels vots antisistema.
I a la Razón titulant Eurofòbia, la meitat dels italiens vota en contra de la Unió Europea.
El triomf del moviment 5 estrelles i la xenòfoba Lliga Nord supera Berlusconi i provoca un cataclisme.
Rens i dimitès després de la debacle de l'esquerra.
Génova demana calma. S'ha d'aguantar fins al Nadal per esgotar la legislatura.
Rajoy repte Sánchez a que presenti una moció de censura.
I als Òscars diu la forma de l'aigua triomfa i McDonald surt al rescat de la protesta mito.
I això és tot el que fa els diaris de la capital, els diaris de Madrid.
Tornem, en aquest cas, a la Vanguardia.
Sí, amb una campanya força curiosa que es titula Desnuda la fruta.
És un hashtag d'aquests.
Una campanya demana desterrar els embolcalls superfluos del menjar fresc.
Tot es va iniciar amb una imatge d'una ceba en una safata de porexpant envoltada de plàstic, difosa amb èxit a les xarxes.
No diu que ha ritat a molts consumidors.
La seva estampa solitària en contrast amb l'embolcall molt luminós que la recobreix s'ha convertit en una icona dels que critiquen l'excés d'envasos i embalatges de plàstic que estan devorant el menjar fresc al supermercat.
La ceba plastificada ha saltat a les xarxes com a exemple de l'embalatge desmesurat i malgastador amb què són presentats els articles d'alimentació al mercat.
Diu que hi ha molts més exemples.
Dues o tres mandarines en una safata embolicada amb plàstic i ja pesades, fruites pelades i tallades com ara la taronja, pinya, kiwi,
en recipients a punt de ser per ser engolides o gustos tropicals esqueixats o en gra en una complexa vaixella d'un sol ús, són els nous protagonistes de les prestatgeries dels supermercats.
El sector del plàstic ha saltat als supermercats però ha trobat la rèplica en aquesta campanya, Desnuda la fruta, promoguda per un grup capitanejat per una jove enginyera agrònoma de Salamanca.
Isabel Vicente, que convida els ciutadans a participar-hi enviant fotos i textos i donar sortida a certa indignació ciutadana
davant la producció desorbitada de residus.
Doncs sí, de fet, quan vas al supermercat o al mercat de seguida t'adones de l'accés, en aquest sentit.
He arribat a veure mandarines ja pelades, un parell de mandarines allà pelades en una safata.
En una safata de plàstic, sí. Tan difícil és fer una mandarina.
Exacte, sí, sí.
O a vegades aquests productes que porten una caixa, dintre una bossa, dintre la bossa mini paquets, dintre... sí, realment és increïble això.
Doncs els envasos que arribem a utilitzar, no?
O, per exemple, si es posa un menjar dintre un retràctil de plàstic, fa falta que això vagi dintre d'una capsa de cartró, per exemple?
Ja, ja, ja. Més i més envasos.
Diu aquí aquesta notícia que algunes de les crítiques no s'adrecen al plàstic, sinó a l'ús que se n'està fent.
El plàstic és un material amb grans propietats i avantatges, molt útil en medicina o enginyeria, entre altres sectors, és resistent, durador, maleable...
Però la campanya ataca el fet que en les seves noves aplicacions se li estan donant usos innecessaris, banals,
i això contribueix a fer que es multipliqui la legió de mercaderies d'un sol ús.
També diu que ha constatat el baix nivell de reciclatge, els costos extres d'aquest model s'acaben pagant en els impostos de recollida de residus.
A sobre això, si després aquest plàstic no es recicla, doncs més residus que estàs creant.
I, per últim, unes dades.
Arreu del món, el total de plàstic verge fabricat des del 1950 fins al 2015 són 8.300 milions de tones.
El plàstic que continua en ús són 2.500 milions de tones, i el plàstic utilitzat 5.800 milions de tones.
I la destinació final, el 79% va a l'abocador, el 12% a la incineradora i el 8,5% només a reciclatge.
Doncs sí, un tema que ens hauríem de fer mirar, sens dubte.
No sé si vols repassar alguna cosa més.
Sí, un últim tema relacionat amb les platges d'aquí del Bas Llobregat,
que sembla ser que estan perdent força sorra per aquests últims temporals.
L'àrea metropolitana de Barcelona reclama un pla conjunt entre administracions
per fer front a un problema que s'agreuja.
Com passa a l'Alt Empordà o al Maresme, i s'ha visibilitzat durant els últims temporals,
el litoral metropolità del Bas Llobregat també redueix,
i un seguit de platges estan experimentant durant els últims anys una important regressió.
Ho alerta ahir l'àrea metropolitana de Barcelona,
que davant la pèrdua de sorra reclama un pla d'estabilització de les platges
amb la resta d'administracions competents.
Pel que fa a la platja de la Mora de Badalona, per exemple, ha tornat a desaparèixer.
Al Prat de Llobregat, el mar ha inundat la carretera d'accés i ha provocat danys al mobiliari.
La platja naturista s'amaga de seguida quan cau en quatre gotes,
diu l'avantguarda, i a Viladecans la platja seca i una part de les dunes han deixat d'existir.
A Gabà s'ha generat un fort desnivell en els límits amb els equipaments
i, per últim, a Castelldefels, les inundacions han col·lapsat
les desembocadures d'aigües pluvials, entre d'altres efectes en aquestes platges.
Doncs també un tema que cal tenir en compte,
els ajuntaments s'han posat a treballar per mirar de reformar aquestes platges.
Sí, això diu que l'AMB va posar en marxa un operatiu després d'aquest temporal
per intentar deixar les platges tal com eren abans dels últims episodis de pruges.
A més a més, això, a banda de l'impacte ambiental, que té molt obvi i directe,
també té un impacte econòmic, esclar.
Si la gent no ponen a la platja, els xiringuitos a la platja, res de res.
Doncs mira, tenen fins a maig o juny per solucionar-ho.
Encara tenen un parell de mesos.
Potser després li pregunto al Carles per què passa això,
per què aquests temporals són tan violents.
Diu que no t'escolta, però que sí.
Molt bé, doncs després ho parlaré.
Molt bé.
Moltes gràcies, Carles.
Fins demà.
Adeu, bon dia.
Adeu.
Passem a l'actualitat esportiva
del dia, comencem amb l'esport, que avui titula Messi és de pel·lícula.
Òscar, el millor jugador, Òscar, el millor llançador de faltes,
Òscar, el millor golejador de la Lliga i Òscar, el màxim assistent de la Lliga.
Avui portada... un joc a la portada del diari Esport, poca informació,
però suposo que una portada que vendrà diaris.
En plan a Barça, també diu que Artur ja comença a parlar del seu fitxatge,
extensiós per jugar al Barça.
I el gran tema del dia, el partit entre París-Saint-Germain i Real Madrid aquest vespre.
El París-Saint-Germain vol aconseguir el miracle davant el conjunt blanc.
El partit es disputa a tres quarts de nou i a París preparen un ambient infernal
per mirar de passar en aquesta eliminatòria de vuitens de final.
Mundo Deportivo avui titula Messi, rècord, 600 gols en total, 33 de falta.
El supercrac segueix afegint registres a una llegenda de número 1 de la història.
Infal·lible en els llançaments de falta, porta ja 6 gols a aquesta temporada de falta.
Sé o no sé, a París el Madrid s'ho juga tot a la seva visita al Parc dels Prínceps.
Aquest vespre, a tres quarts de nou, també jugarà Liverpool o Porto a Anfield Road.
I en bascet ens diu que Kobe Bryant va guanyar un Òscar a un curt animat.
El diari es titula Arriben a Madrid els caçafantasmes, titllant de fantasmes a la gent del Paris Saint-Germain.
Emery diu que confia en l'àrbitre i que es decidirà el partit a terreny de joc.
Isidane diu que s'haurà de patir i també jugarà molt bé per poder passar.
El diari ja és que aixeca polèmica sobre el partit entre Barça i Atleti de Madrid
perquè diu que Gil Manzano va col·locar la tanca defensiva a la falta del gol de Messi
més de dos metres per darrere d'on s'hauria hagut de situar.
I Marca diu que les Champions venen de París.
El Madrid juga aquest vespre al camp de París Saint-Germain i això és portat avui al diari Marca.
i també Kobe Bryant, jugador de pel·lícula, ens diu que va guanyar un Òscar per un curt d'animació.
Doncs això és tot pel que fa a les portades dels diaris d'avui.
Fem ara una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb el temps.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Smoot Jazz Club. T'hi esperem.
Cada tarda de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Com a treballadora, el meu salari és un 26% inferior.
No puc accedir a molts càrrecs directius.
Al final del dia, dedico el doble de temps que el meu company a les tasques de casa
i a la cura de les persones.
I la meva pensió serà un 38% inferior.
La Diputació de Barcelona treballa amb els ajuntaments de la demarcació
en el desplegament de polítiques de gènere per tal de transformar aquestes realitats.
Matèix salari.
Matèix reconeixement.
Matèix tracte.
Iguals vol dir iguals.
8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Diputació de Barcelona.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Primer van ser les Ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
98.1
Tens entre 6 i 18 anys.
T'agrada escriure?
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omniu Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària,
secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omniu.cat
Foto de la Laura a Roma.
Moltes emoticones, un guip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma.
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061 el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta.
Falten 8 minuts i mig per les 11.
Ja tenim amb nosaltres el Carles Hernández i Rius,
al nostre meteoròleg.
Què tal, Carles?
Molt bon dia.
Què tal?
Dia d'abugada.
Dia d'abugada, sí.
Avui dia de sol, dia perfecte per accedir a la roba.
És un molt bon dia perquè, a més a més, bufa una miqueta de vent,
que també ajuda.
Aquest vent del sud-oest arriba net, sec, no és gens humit,
i això ajuda també que la roba s'assegui amb molta facilitat.
I avui la temperatura també acompanyarà.
Ara tenim 12 graus a Sant Just, la mínima ha baixat fins gairebé als nous,
i que tampoc no són valors massa freds, al migdia s'està prou bé.
I la notícia aquella que comentàvem a finals de la setmana passada,
que dèiem, ja ho veureu tu la setmana que ve, com pujarà,
i també ho comentàvem ahir, doncs sembla ser que es va confirmant
aquesta pujada radical, que seran dos dies,
però bé serà com la setmana passada molt fred,
que vam tenir dos dies de fred rigorós i després la cosa va canviar.
doncs sembla que aquesta setmana serà a l'inrevés,
i podríem tenir valors entre divendres i dissabte
en algun punt de Catalunya de 24 graus,
o sigui que pràcticament amb màniga curta hi podríem anar.
No serà el cas de Sant Just, que quedarem una miqueta més curts,
però vaja, tampoc no passarà res si anem amb màniga curta
divendres al migdia o dissabte al migdia.
De cara a les properes hores ens espera molta tranquil·litat, estabilitat.
Feia dies que no parlàvem d'un dia sencer sense precipitació a Sant Just,
perquè portàvem uns quants dies de molta enhorabona,
sempre que parlem de precipitació i no fa massa la guitza,
i també tenim estones de sol, doncs és un temps que és benèvol per tothom,
a qui li agrada la pluja doncs en té,
a qui vol una mica de fresqueta també, a qui vol sol també.
Bé, malèfic no, perquè tens una mica, tens un tas de tot,
aquests dies així d'ara fa sol, ara s'anubula, cau un ruixat,
doncs tothom té el pagès content, el que va a la feina també,
i el que té festa també.
Avui, segons la co-weather, plaurà.
És cert?
Està bé?
No, avui no plaurà.
És un dia on sí que hi haurà possibilitat d'algun ruixat cap a la noia,
potser també cap al Vallès Oriental, a prop del Montseny.
Es poden créixer nubulades de mitja tarda,
però s'han just, ja et dic jo, que no té massa pinta de ploure avui,
perquè realment els núvols...
N'hem tingut alguns aquest matí per fer bonic a l'hora de sortir el sol,
ara ja pràcticament no existeixen i el sol dominarà tota la jornada.
Demà al dematí tindrem alguns núvols prims al matí,
com ha passat avui a l'hora de la eixida del sol, que diuen allà baix,
però després el sol dominarà, aquests núvols prims marxaran.
El que és cert és que, i demà ja comença a ser una mica més variable el temps,
demà a la nit es podria ennubular una miqueta
i fins i tot podria caure alguna gota, no ho tenim gens clar.
De tapar-se es taparà, però el de la gota és que és molt poca cosa.
I entre les 9 i les 12 a la nit podria caure algun ruixat espistat,
d'aquests típics ruixats que estem tenint aquests dies,
doncs bé, demà podríem tenir-lo.
És bastant probable que aquests núvols continuïn amb nosaltres
durant tota la nit,
i dijous al matí encara estiguem amb la ressaca d'aquesta línia frontal,
que encara pot portar alguns núvols,
però creiem que ja no ens portaria precipitació.
Un altre dia, un altre cop,
ens aixecarem amb el cel molt tapat i fins i tot amb alguna gota,
com dèiem dijous,
però després el sol guanyarà protagonisme
i al migdia ens dominarà de ple.
Fins i tot, doncs,
la nit, la lluna,
lluirà, la tenim gairebé plena o plena,
ara no m'ho facis dir,
però lluirà, doncs, molt bonica.
Les temperatures varien molt poc.
Avui podem arribar a 16,
demà dimecres baixarem als 15,
per aquests núvolets més del matí.
Dijous tornem a recuperar els valors fins als 16 graus,
mínimes entre els 9 i els 10 graus.
Es mou molt poc el termòmetre,
i serà a partir de divendres i dissabte,
quan el temps s'estabilitza molt,
el vent dels sud-oest es reforça,
i això provocarà que l'aire sigui molt càlid,
i aquest aire càlid farà que es disparin els termòmetres.
Tant divendres com dissabte
podem arribar als 18, 19, 20 graus,
o fins i tot, ja ho anirem confirmant,
podríem superar els 20 graus a Sant Jus al migdia.
És un temps molt estable, molt tranquil,
que tindrà les seves hores comptades,
perquè a partir del vespre nit de dissabte,
no sé quan juga al Barça el cap de setmana,
però el vespre nit de dissabte...
Jo a diumenge, crec.
No, perdó, jo a dissabte.
Dissabte?
A tres quarts de nou.
Però a fora, eh?
A jo a fora.
Doncs el vespre nit de dissabte
podria començar-se a complicar una mica el temps,
ens passa una línia frontal
que sembla que serà activa,
i ens podrien donar precipitacions al vespre,
a la nit, primera hora de la matinada
i fins a les 6 del matí,
una cosa així podríem tenir.
Això també s'haurà d'anar precisant
perquè l'hora exacta no ho tenim controlat,
però després ens deixaria un diumenge
una miqueta més fresquet,
no tan càlid com divendres i dissabte,
però més sol.
O sigui que estem a l'espera d'aquests dos frontets,
un, la nit de dimecres i dijous,
que és molt poca cosa
i podria caure alguna goteta,
i l'altre, la nit de dissabte, diumenge,
que aquest sembla que té una mica més d'entitat
i podria fer una mica la guita.
Tot que hi ha gent que vulgui anar a sopar el dissabte a la nit
que sàpiga que li pot ploure.
Per cert, abans repassàvem les notícies del dia
amb la Carla, els diaris,
i diu que hi ha moltes poblacions costaneres
que estan perdent les platges.
Tu saps per què passa això?
Bé, pels espigons,
bàsicament és pels ports esportius aquests que es munten.
Es munten unes barreres,
l'arena, la sorra de platja es mou,
té un recorregut natural de nord a sud
i es va recol·locant i es va reactivant.
Tenim bancs de sorra superimportants i molt potents,
per exemple, en tenim alguns
enfront de la costa del Garraf,
que hi ha moltíssima sorra.
Va haver una repoblada important
en molts punts de la costa del Baix Penedès
i també del Barcelonès,
cap als anys 90,
que es va agafar molt d'un banc,
els verds també van queixar molt,
perquè van fotre el fons barri una mica en l'aire,
però es va agafar d'un banc de sorra que hi havia,
ara no ho sé, perquè això es va movent,
però en aquell moment hi havia que era brutal davant de Sitges,
es va agafar tota aquesta sorra i amb vaixells
es va repoblar tot el que era el litoral del Baix Penedès,
que estava també molt afectat.
Això, per una banda, és les lleventades.
Les lleventades són les grans causants d'aquests mals,
o sigui, és bastant probable que amb el que hem tingut,
que no ho hem notat massa,
perquè com que era una cosa marítima
i no som de mar nosaltres,
que som una mica interiors,
doncs no ens hem assabentat.
Però l'animalada que va haver entre divendres i dissabte,
a tot el que és la costa de l'Ala,
al Baix Empordà, a la Selva,
al Maresme, al Barcelonès i fins i tot al Baix Llobregat,
a l'Ala i al Baix Empordà
havien onades de 9 metres.
Un impacte d'aquests amb cales que són petites,
que ja tenen poca sorra,
s'ho emporten tot i et deixen amb pedra pelada
molta part del litoral.
Moltes vegades es fa artificialment aquesta repoblació,
però el que fa és que són frenades importants.
Els ports marítims, aquests ports que creixen,
o aquests espigons que es munten,
que no van paral·lels a la costa,
doncs això provoca que la sorra es quedi clavada allà
i l'altre cantó de l'espigó quedi completament desprotegit
i vagi perdent la sorra.
Hi ha un cas bastant important,
es va muntar com un port esportiu a Comarroga,
és una platja del Vendrell,
de la capital del Baix Penedès,
i allà abans no hi havia espigons,
era tot natural i la platja era força maca,
però quan es va muntar aquest carreró,
aquest carril, aquest espigó,
que es va muntar cap als anys 80,
tot el que és la part nord de Comarroga,
tocant cap a Sant Salvador,
de tenir una platja que pràcticament tocava
a les cases de pescadors,
i les barques es veuen en fotografies i en pintades
que tocaven allà,
de cop i volta la platja es de caminar ben bé 5 minuts
per arribar a aquella platja.
Clar, han passat 20 o 30 anys d'aquell moment
que es va fer aquest espigó, o més, o 40,
i hem vist la reacció.
En canvi, a l'altre cantó,
la sorra ja no s'ha acumulat,
ja ha anat perdent platja,
que era una platja molt gran.
O sigui, que a vegades els humans
som els responsables d'aquesta situació
i la naturalesa també s'encarrega de fer mal
de tant en tant,
però les platges s'autogeneraven.
Ara ja amb aquests espigons,
amb aquests porcs esportius,
amb aquestes construccions humanes
que guanyem terreny al mar,
doncs trenquem el curs natural de la sorra
i aquesta sorra, doncs,
les platges es veuen afectades.
Llavors, com que els humans,
amb la nostra acció,
ens carreguem les platges,
els humans ens encarreguem de...
De gastar-nos un dineral brutal
cada dos per tres,
de tornar-los a fer...
I llavors destrossar una altra part de...
O sigui, el que està passant ara
és que bàsicament queda pocs segons,
però estem repoblant zones
on naturalment ja,
per culpa de la mà humana,
doncs ens carreguem,
les repoblem,
ens gastem els calés.
Si tenim la sort
que no hi ha cap llavantada aquell any,
doncs ho salvem
i podem tenir dues o tres temporades d'estiu amb sorra,
però si hi ha una llavantada
com la que hem tingut,
tot allò que hem repoblat se'n va a no risc.
L'any que ve una altra vegada.
Sí.
Doncs gràcies, Carles,
per el repàs del temps
i per aquesta explicació didàctica, també.
Molt bé.
Perquè ens quedem sense platges.
Això.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
El Parlament celebrarà dilluns que ve
el ple per investir Jordi Sánchez
com a candidat a la presidència de la Generalitat.
El president Roger Torrent
ha firmat aquest matí la convocatòria d'aquest ple.
Anem al Parlament.
Jordi Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
Dilluns a les 10 del matí
és el dia i l'hora
que ha fixat el president del Parlament
per celebrar el debat d'investidura.
Perquè l'investeixin president,
el candidat hauria d'obtenir la majoria absoluta,
és a dir, un mínim de 68 vots.
Si no l'aconseguís,
dimecres hi hauria una segona votació
en què en tindria prou amb la majoria simple.
Sense el suport d'almenys dos diputats de la CUP,
Jordi Sánchez no tindria prou suport
per superar cap de les dues votacions.
Paradoxalment,
la data del ple ha transcendit
abans que es fes pública la convocatòria oficial,
perquè l'advocat de Jordi Sánchez
ja ha presentat un escrit al Suprem
demanant al jutge Llarena
que el deixi immediatament en llibertat.
No fer-ho, diu l'escrit de l'advocat Jordi Pina,
tindria efectes irreparables
sobre el normal funcionament de la Generalitat
i s'incurreria en una greu alteració
de la voluntat democràticament
expressada pels ciutadans.
A les urnes, Jordi Corbalan,
Catalunya Ràdio, Parlament.
Més notícies en veu a compte.
Creix la pressió política i social eslobequia
perquè es remodeli el govern
o es convoquin noves eleccions
després de l'assassinat a trets
d'un periodista que investigava vincles
entre màfia i polítics de Bratislava.
La mort de Jan Kutsiak
i la seva companya
han sacsejat a Eslovàquia.
El mateix president del país
creu que calen canvis polítics
per donar resposta a les inquietuds
que ha generat aquest assassinat.
I és que entre els primers detinguts
hi ha un empresari italià
a qui es vincula amb la màfia calabresa
i que va ser soci
de l'assessora de gabinet del primer ministre,
el socialdemòcrata Robert Fico.
Aquest matí s'ha reprès la recerca
del nen de 8 anys
desaparegut avui fa una setmana
a Nijar, a Almeria.
Agents dels cossos policials,
protecció civil i bombers
busquen el menor en espais concrets
com ara masies abandonades,
pous o basses.
El radi de recerca,
en punts selectius,
s'ha ampliat a 12 quilòmetres
al voltant d'on es va perdre
el rastre del nen.
La colla vella dels xiquets de valls
representarà el món castellet,
una de les trobades més importants
de la cultura europea.
Prop de 300 membres de la colla
marxen a partir de demà
cap a Agrigent, a Sicília,
per participar en la 73è edició
del festival Mandorlo in Fiore.
Tarragona, Ricard Boigas, bon dia.
Bon dia.
La vella dels xiquets de valls
ha estat triada per difondre
la cultura catalana al món
pel fet de ser la colla de Gana
i per la seva àmplia
experiència internacional.
El president, Albert Pedret,
diu que l'objectiu
és transmetre l'esperit casteller.
El que volem és que no tan sols
vegin els castells,
que és una imatge espectacular
i més perquè no els ha vist mai,
sinó que ho coneguin més interiorment
i també puguin conviure
l'ambient casteller
i com és una colla per dintre.
El festival Mandorlo in Fiore
és un dels referents
de la cultura europea.
Cada any hi participen
elements de la cultura mundial
considerats patrimoni immaterial
de la humanitat
per la Unesco com els castells.
Ricard Boigas, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Han detingut sota fiança
un home després,
una fiança de 16.000 euros,
un home després d'haver robat l'Òscar
de l'actriu Francesc McDormand.
Aquest home, Terry Bryan,
va actuar durant la festa oficial
de l'Acadèmia de Hollywood
que es va fer poc després
de la cerimònia
de lliurament dels premis.
Bryan, però, no es va amagar.
Fins i tot va penjar
un enregistrament del robatori
a les xarxes socials.
Com si fos seu,
va sortir per la porta de l'edifici
cridant
El tenim, ho hem fet.
Un fotògraf va sospitar
que realment fos
un dels guardonats amb un Òscar
i el va seguir.
Finalment va aconseguir l'estatueta
sense que el lladre
ho posés cap resistència.
12 hores després de la desaparició,
la representant de Francesc McDormand
va informar l'actriu
que havien recuperat
el seu preuat premi.
El nostre cervell
experimenta la mateixa emoció
i amb la mateixa intensitat
quan veu la imatge real d'una cara
que quan li mostren una emoticona.
Això és el que conclou
un estudi d'investigadors
de la Universitat de Lleida
i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
que a través de 30 emojis diferents
han demostrat
que uns dibuixos de cares
de color groc
poden provocar-nos emocions
agradables o desagradables
com si es tractés d'imatges reals.
Lleida, Sergi Guiu, bon dia.
Bon dia.
Anton Aluja,
catedràtic de Personalitat
i Psicopatologia
de la Universitat de Lleida
i coordinador de la recerca
ens explica
com han arribat
a aquesta conclusió
a través de la contracció
del múscul
que tenim sota els ulls.
Li passem aquesta imatge
sense dir
si és agradable o desagradable
amb un subjecte
i registrem
l'activitat electromiogràfica
d'aquest muscle
que hi ha sota l'ull.
Llavors veiem
que sistemàticament
les desagradables
tenen una contracció major
que les agradables.
Ara mateix
l'equip de neurocientífics
de l'IRB Lleida
continuaran investigant
sobre l'impacte
que provoquen els emojis
per exemple
al nostre cor.
Sergi Guiu,
Catalunya Ràdio Lleida.
Els esports
amb Robert Prat.
El PSG
intentarà avui
la remuntada
sense Neymar
davant el Real Madrid
i amb el dubte d'Empapé
els parisens
han de remuntar
el 3 a 1 de la nada
per passar
els quarts de final
de la Lliga de Campions
a partit de 3 quarts de 9
i en directe
per TV3.
També avui
es juga el partit
entre el Liverpool
i el Porto
l'eliminatòria
ja decidida
amb el 5 a 0
per el Liverpool
al partit de nada.
Juguet ahir
a primera divisió
celta 2
les palmes 1
a l'NBA
en el partit
que han enfrontat
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 11 i 6 minuts.
Cal llibreter
ha presentat
la seva agenda
d'activitats
d'aquest mes de març
demà dimecres
hi haurà un recital
poètic
a càrrec
de Marta Pérez Sierra
amb el poemari
Llavors
els peixos
acompanyada
de Guillem Pallaró
amb flauta
i guitarra.
Aquest proper dissabte
a partir de dos quarts
d'una del migdia
hi haurà
el vermúd literari
i tertúlia experimental
Cremen els Cels
d'Antoni Vicenç
Martí Sales
i Míriam Cano.
El dimarts que ve
13 de març
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
hi haurà
el Club de Lectura
amb la lectura
Nits Fidel
i Virtuosa
de Luis Gluc.
El dimarts
20 de març
a partir de les 6 de la tarda
hi haurà
la tertúlia jove
titulada Joves i Espiritualitat
amb la participació
de Ricard Toledo
i els alumnes
de l'Institut de Sant Just.
Per últim
el dimecres
21 de març
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
es celebrarà
el Dia Mundial
de la Poesia
amb recital,
lliurament de premis,
presentació
i festa
amb la participació
d'en Mireia Vidal-Compta
i Miquel del Palol.
Amb motiu
de la celebració
del centenari
de l'Ateneu
de Sant Just
la CEES,
la seva secció
excursionista
organitza una caminada
de Sant Just
a Santa Creu
de l'Orda
que finalitzarà
amb un dinar
de germanor
a l'esplanada
davant de l'església
de Santa Creu
de l'Orda
el proper 18 de març.
Aquesta és una activitat
oberta
a tots els socis
de la CEES
de l'Ateneu
i a tots els ciutadans
del municipi.
El punt de trobada
serà l'entrada
del parc de Collserol
al capdamunt
del carrer Pont
a les 10 del matí.
L'itinerari
que s'asseguirà
anirà pel coll
amb algunes parades
per explicar
de forma teatralitzada
el patrimoni arquitectònic
i cultural
de l'entorn.
Les inscripcions
es poden fer
de manera gratuïta
enviant un correu electrònic
a cees.santjus.gmail.com
Teniu de temps
fins al proper dimarts
13 de març.
Ja han començat
les novenes jornades
gastronòmiques
del Baix Llobregat
Potablava
i Carxofa Prat.
Aquestes jornades
organitzades
per l'Associació
de Gastronomia
i Turisme
donen l'oportunitat
de degustar
menús elaborats
amb pota blava
i carxofa prat
a 32 restaurants
de diferents poblacions
de la comarca.
El menú vindrà
acompanyat
amb un vi
de denominació
Origen Penedès
i una cervesa
Sant Miguel Eco.
Entre els restaurants
hi ha una proposta
Sant Justenca
i el Mirador
de Sant Just
amb un menú
format per enfilat
de llagostí
amb carxofa prat
d'aperitiu,
amanida de carxofa prat
i tunyina vermell
amb cacahuet
de wasabi.
De primer s'oferirà
una coca
calçots, tires de calamars
i poma
i de segon
timbal de pota blava
amb fruites roges
i mango.
El menú té un preu
de 40 euros.
Aquestes jornades gastronòmiques
donen el tret de sortida
a les propostes gastronòmiques
d'aquest any
que seguiran
en clau local
a l'abril
amb el Quinto Tapa
Kilòmetre 0
Sant Just d'Esvern.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als bolletins horaris
i als Sant Just Notícies
edició migdia
a la una.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bon dia!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
a l'Escola Canigó, una xerrada titulada
Mindfulness aplicat a l'aula
amb Carolin Copsteig, psicòloga.
Aquí tenim a aquesta hora el telèfon.
Hola, Carolin, bon dia.
Hola, bon dia, Sergi.
Aquesta tarda, aquest vespre, hi haurà aquesta xerrada.
Mindfulness aplicat a l'aula.
Què és el mindfulness, exactament?
Bé, quant de temps tenim?
Bé, com...
Perquè mindfulness és complicat.
És complicat el que és el mindfulness,
però el podríem resumir amb
que és atenció plena.
És estar en presència.
D'acord, és a dir,
concentrar-se, dedicar
tota l'energia a alguna cosa, no?
Bé, això serien els beneficis
del mindfulness, no?
Tenir aquest estar
en presència i amb atenció plena
ens permet, i ens permet als nens
estar més concentrat,
rebre millor la informació,
amb més calma.
La xerrada també es parlarà, doncs,
de l'educació emocional, no?
A les escoles.
Sí.
Creus que s'hi dedica prou esforç
a aquest àmbit?
Bé, cada dia més,
cada dia més,
i estem veient
que en moltes escoles
s'està donant molta més importància
a l'educació emocional.
I en aquest cas,
com en molts casos,
són els propis pares
els que demanen això, no?
Demanen que s'hi doni
aquesta educació emocional
als nens.
És difícil, també,
en aules,
a vegades,
doncs,
amb 25 o fins i tot
més nens,
poder donar
l'atenció emocional
que requereix
cada alumne?
Sí,
Sergi.
I el primer pas,
que és un tema
que insistim molt,
el primer pas
és que sigui
el propi docent
el que pugui cuidar-se
i el que tingui
aquesta educació emocional.
Si el docent
que no està present
dins de l'aula,
és molt difícil
que doni
aquesta educació emocional.
A què et refereix
que no estigui present
dins de l'aula?
No sigui conscient
de totes
les seves coses, no?
Posa un exemple,
per exemple,
un docent
el dilluns a les 9
també està cansat
i com ho viu ell, això?
Com és per ell?
Anar amb,
no sé,
una discussió
que ha tingut
amb la seva parella,
amb què no es troba
del tot bé, no?
Ha de ser conscient
de tot això.
d'acord.
És a dir,
que també és
d'alguna manera
el docent
ha de ser conscient
del seu propi estat emocional,
no?
Per poder...
Exactament,
exactament.
I per mi és el primer pas, eh?
Per poder atendre
els alumnes.
Exacte.
A més a més,
digue's, perdó.
Igual que un professor
de matemàtiques
ha de saber de matemàtiques
per ensenyar matemàtiques.
però segurament
l'ensenyar conceptes,
diríem que és una cosa
que es pot ensenyar més
a tot un grup gran,
en canvi,
educar emocionalment
és molt individual, no?
És a dir,
cada alumne
és un món diferent.
Sí, sí, sí.
Sí, però som un conjunt.
Jo he donat classes
d'educació emocional
a centres
i sí que es pot fer
a nivell de tota la classe.
Hi ha dinàmiques, no?
És sobretot donar l'espai
perquè cadascú
es pugui expressar.
I a partir d'aquest espai, no?
Podem parar
i adonar-nos
de què és el que estem sentint.
A vegades
no és tan important
expressar allò
que estem sentint
com simplement
deixar-nos-lo sentir.
no sé si m'explico.
Sí.
Donar aquest espai, no?
Exactament.
Perquè les alumnes
puguin obrir-se.
Hi ha dinàmiques
molt xules, no?
Com, per exemple,
que els nens dibuixin
el temps que fa dins seu.
Si jo et demano ara
Sergi, quin temps fa dins seu?
Doncs què dibuixaries, no?
Un sol, trons, pluja, no?
I acceptar tot això.
Llavors, això es pot fer
a nivell de grup classe.
Potser altres maneres
de poder mirar
cap al nostre interior, no?
Que potser en el dia a dia
si estem ocupats
o tenim la ment
ocupada amb altres coses
ho deixem de banda.
Aquí has dit
una cosa molt important
que és tenir la ment
ocupada amb altres coses.
La ment
hem de procurar
tenir un silenci mental.
Hem de procurar
deixar descansar la ment, no?
Per estar present
totalment.
i a les famílies
creus que
també cal guiar-les
en l'educació emocional
dels seus fills?
Hem parlat
de l'espai escolar
però també els nens
evidentment passen
gran part del dia, no?
A casa.
Sí, i bé,
els rols i els patrons
són familiars.
I la xerrada d'avui
és precisament això, no?
És mindfulness
dins de l'aula
i com es pot educar
l'atenció plena
també a casa, no?
I donarem unes pautes, no?
Farem unes preguntes
de veure
quines coses
podem canviar
a dins de casa
perquè els nens
sentin
aquesta
atenció plena.
I suposo
que la
connexió,
la comunicació
entre els mestres
i els pares
en aquest aspecte
de l'educació emocional
és clau, no?
És fonamental, sí.
Sí, és fonamental.
M'il·lusiona molt
aquesta xerrada
perquè sempre que ve
de part dels pares
m'agrada, no?
Perquè llavors
és molt més fàcil
anar al centre
i dir
escolta, nosaltres
volem això
com a pares
i vosaltres
que esteu cuidant
el nostre tresor.
Llavors,
aquest trio
és importantíssim
sempre
amb pares
a escola
i amb el nen.
Hem d'anar tots
a l'aula
i estem en un moment
en aquesta societat
que és important, no?
Donar valor
totes aquestes coses
de ser
i estar
més que
treure't
una carrera, no?
Doncs,
això es tractarà
en aquesta xerrada
que tindrà lloc
a les 8
a l'escola
Canigó
Mindfulness
aplicat a l'aula
amb
Caroline Cobstake
Per cert, una xerrada
adreçada
adreçada a pares, no?
Principalment?
No, és adreçada
a tothom
A tothom
M'ha adreçat
això ha vingut
a partir del centre
on treballo
a essència
aquí a Sant Just
i van venir
uns pares
a demanar-ho
però sé que
això està preparat
per qualsevol
que vulgui
tant pares
avis
com docents
d'acord
algú que tracti
que estigui amb nens
Ha estat organitzat
des de l'àmpada
del Canigó
però oberta
a tothom
que tingui interès
Doncs
moltes gràcies
Caroline
per atendre'ns
al Just
a la Fusta
de Ràdio
i Esvern
i que vagi
molt bé
a la xerrada
aquest vespre
A tu, Sergi
moltes gràcies
Adéu, bon dia
Adéu
Doncs hem parlat
amb la Caroline Cobstake
psicòloga
que aquest vespre
a les 8
oferirà la xerrada
Mindfulness
aplicat a l'aula
a l'Escola Canigó
una xerrada
organitzada
per l'Ampa Canigó
amb una entrada
oberta a tothom
i gratuïta
a partir de les 8
Arribem a les 11 i 22 minuts
fem ara una pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem a ser en directe
al programa
Fins ara
A l'escolta
es l'àdio
d'esvern
sintonitzes
l'àdio
d'esvern
la ràdio
de Sant Jus
98.1
de dilluns
a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns
a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
De polítiques de gènere per tal de transformar aquestes realitats.
Matèix salari.
Matèix reconeixement.
Matèix tracte.
Iguals vol dir iguals.
8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Diputació de Barcelona.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Tens entre 6 i 18 anys?
T'agrada escriure?
Què prefereixes, poesia o narrativa?
Omnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atrebeixes?
Consulta les bases de 3bw.omnium.cat.
Foto de la Laura a Roma.
Moltes emoticones, un gui graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a Mans Unides.org i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Good evening. This is the Interconnectic Operator. Can I help you?
Yes. I'm trying to reach Flight Commander P.R. Johnson on Mars Flight 247.
Very well. Hold on, please.
Thank you, Operator.
Hi, darling. How you doing? Hey, baby. Were you sleeping? Oh, I'm sorry, but I've been really missing you.
Hi, darling. How's the weather? Say, baby. Is that cold better now? Oh, I'm sorry. Is there someone there with you?
Oh, since you went away? There's nothing going right. I just can't sleep alone at night.
I'm not ashamed to say I badly need a friend. Or it's the end.
Oh, now, when I look at the clouds across the moon. Here in the night, I just hope we're bravely soon.
Oh, baby. You'll hurry home to me.
Hi, darling. The kids say they love you. Hey, baby. Is everything fine with you?
Please forgive me, but I'm trying not to cry.
Oh, I've had a million different offers on the phone. But I just stay right here at home.
I don't think that I can take it anymore. This crazy war.
Oh, now, when I look at the clouds across the moon. Here in the night, I just hope we're bravely soon.
Oh, darling. You'll hurry home to me.
I'm sorry to interrupt your conversation, but we are experiencing violent storm conditions in the asteroid belt at this time.
We may lose this valuable deep space communication link.
Please be as free as possible. Thank you.
Oh, since you went away, there's nothing going right.
I just can't sleep alone at night
I'm ashamed to say I badly need a friend
Or it's... it's...
Hello? Hello, operator.
Yes, I seem to have lost the connection.
Could you try again, please?
I'm sorry, but I'm afraid we have lost contact with Mars 247.
And this is fine.
Okay. Well, thank you very much.
I'll try again next year.
Next year.
Next year.
Here in the night.
This is the interconnecting operator.
This is the interconnecting operator.
This is the interconnecting operator.
This is the interconnecting operator.
Now, when I look at the clouds across the moon.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
No!
Fins demà!
on sigui!
Fins demà!
Fins demà!
Bogotà!
Fins demà!
Té!
Per tant!
!
!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Té!
!
que per estar-hi 10 dies o 12 i voltant la visió que tu tens és molt superficial!
És veritat!
És veritat!
És veritat!
Vas de turista!
Veus algunes coses!
Veus que està creixent!
Veus els contrastos!
Però veus que està creixent!
I que és un país que m'ha sorprès agradablement pel tema paisatges!
Sí!
I a quina zona has estat?
Quines ciutats?
Bogotà!
Que és un caos total!
Un poble!
Un poble!
Una zona que és dels conqueridors!
Encara tenen!
La ruta dels conquistadors!
No!
No!
És un poble colonial!
Leiva!
Un poble colonial!
Leiva!
Vila de Leiva!
Per cert!
Té una...
No entens!
Té una plaça pública!
Al mig!
Que acaben!
Que són dos estadis!
Dos camps de futbol!
Què dius ara?
Ostres!
D'espai n'hi ha!
D'espai n'hi ha!
D'espai n'hi ha!
A més!
Això està bé!
Tot!
Per cert!
Totes les places d'allà
tenen el mateix nom!
Ah?
La base pública!
Simón Bolívar!
Ah!
D'acord!
Totes les places centrales!
Bolívarians!
Després hi ha Armènia!
Que és el sector del cafè!
i després hi ha la famosa Cartagena d'Índies!
Sí!
Aquest del cafè és el Juan no sé quantos dels...
Bueno!
Juan Valdés és una marca que em va decepcionar una mica!
Eh?
Què dius ara?
Para!
El cafè és...
No!
El cafè és...
N'hi ha molt!
Està bastant ben organitzat!
Moltes cooperatives!
Moltes empreses!
Mm-hm!
Però Juan Valdés m'han dit que era la marca del govern boliviar!
Jo!
I quan vaig estar en un...
Em va...
Jo vaig anar a fer un cafè un dia en un bar concret!
En tota il·lusió!
Que allò seria tassa de porcelana o alguna cosa així i tot!
No!
Era...
Aquests bars americans que arribes, demanes, t'ho apunten en un paper...
Ho fan al costat!
I quan ho tenen...
Al costat de la barra!
No al costat!
Vull dir!
Les persones darrere de la barra!
Sí!
Et fan i després et queden pel nom!
Ja el tens d'anar a buscar en un cot d'aquests de paper!
Ah!
Això no...
Ja no és...
Per tant, vull dir, jo veïnaia...
Els americans!
Exactament!
Molt americans!
Després de fer un cafè!
Però no tenen aquella cafètera que enraixa sempre!
Els americans!
Com vol més de cafè!
No!
Una altra cosa!
També que el cafè que pren a Colòmbia és...
Diuen tinto!
Tinto!
Tinto!
Com el vin!
Com l'americà!
Vull dir cafetera!
I anar servint no...
Aquest!
Aquest!
Molt aigua!
Sí!
I ara demanes un espresso i te'l comencen a fer!
I comencen a haver-hi maquines italianes!
Allà el que fan és...
Produeixen el cafè però en canvi amb aquesta qüestió no pots...
No!
No!
Perdó!
El cafè em prenen totes hores!
Molt!
Però és un cafè de la seva cultura!
De la seva manera de ser!
No és com nosaltres que hem agafat un cafè italià!
No és el mateix que fem des del cafè...
Ara sí!
Però en aquests quants anys no és el mateix un cafè Barcelona que Madrid!
Clar!
Sí!
Perquè a Madrid et diuen un cafè solo!
Ja!
Però...
I aquí et diuen sol!
Home!
Esclar!
És el que hem demanat sempre un cafè!
No!
No!
Estic pensant d'això d'aquesta diferència que hi ha d'això!
Vull dir...
El cafè és bo!
Mm-hm!
I però...
No hi ha molt a tot arreu!
El coi...
Ja està!
Vull dir...
A veure...
Pensa que una...
Crec que...
El mapa...
I t'estic parlant sense números a la mà!
Però així visualment...
Jo diria que hi ha un talent típic un 40% de país que és Amazones!
El seu!
El sud!
Per tant...
Sí, sí!
I molt contrast...
També molt contrast de...
De la migració!
Vull dir...
Socialment es veu un contrast...
Socialment és...
Molt...
Molt contrast...
Vull dir...
El mateix...
Indígens...
Indígens...
Segons a quin sector sí!
Però...
Veus gent americana...
Indígens americans...
Hi ha sectors...
Que es nota molt la...
L'esclavitud!
Vull dir...
Tot el tema de...
de la gent que va arribar d'Àfrica!
Sí...
Negres...
Negres...
Sí...
Per tant és un país bastant barrejà!
Vull dir...
Sí que hi ha gent més o menys indígena!
Ja...
És difícil fer un prototip de colombià!
No?
Perquè n'hi ha molt!
Per mi és molt difícil fer...
Jo penso que hi havia...
A Bogotà hi havia...
A veure...
Dinso que veus de Bogotà!
Perquè en 10 milions de persones...
És impossible!
Ho veus més!
Però quan vas a la part del Carib...
Allà sí que es nota molt...
Més cap a Cartagena...
Cartagena...
Cartagena...
I hi ha molts llocs...
Sembla...
No a Jamaica...
Però sí moltes minicències...
A tot...
A tot...
A l'allò...
A l'herba del Bon Marley...
M'entens?
Vull dir molt...
Em veig molt animat amb això...
Vas provar-ho!
I tot o què?
I molta gent...
En estètica...
Tal qual...
M'entens?
Sí...
I després ve...
Està al seu vent a una illa...
Que és colombiana...
Però que està situat molt...
Molt al nord...
Sí...
Que és a Andrés...
Però que està...
En avió de Bogotà està dues hores i escaig...
Just dues hores...
Crec d'un i dos...
I a mitja hora de vol de...
De Nicaragua...
Jo...
Està a tocar de Nicaragua també?
Sí...
A dalt de tot...
A mitja hora...
Ho tens més a prop de Nicaragua...
Que no m'entens a...
És una illa molt...
Que devia ser molt bonica...
Quan hi havia turisme...
Perquè...
Crec que el perímetre té 22 km...
Jo...
O sigui...
Tu hi vas a ser-hi en aquesta illa?
Però si de turistes...
Clar...
Com tu...
Com jo...
Es diu Sant Andrés?
Sant Andrés...
Ostres...
Sí...
Ara ho estic veient...
Està a tocar de...
A mitja hora...
Diu d'avió...
És a mitja hora...
Esclar...
A mitja hora d'avió...
Fas el recorregut corrells...
Sí...
És a Espanya...
Que pertanyi a Colòmbia...
Perquè estan molt més lluny...
No és a l'història...
L'únic cosa que sé...
Que algú va comentar...
Que és una illa que té...
Set potencial...
De minerals...
Ja...
Interessants...
Departar-la i tot això...
I que hi ha una mica de conflicte...
Però és una zona de...
Qualsevol és això de la platja...
De recifes...
Sí...
De recifes...
Ja...
Home, aquí també tenim les Canàries...
Sí...
És el que anava a dir...
A prop del...
De la península...
No hi està, eh?
No, no...
Jo anava a dir, Josep...
Que era una cooperació Canàries...
Des d'Àfrica...
Perquè...
de la capital...
Sí...
Allà també són una hora...
Quasi dues hores de vol...
I en canvi si vas des de...
Marroc...
Marroc...
I si vas des de...
Vas nadant...
El que estava no és Marroc...
Sinó que és el Sàhara...
Sí...
Sí...
Està a mitja hora de vió...
Per això, per això...
Clar...
Els que ens agrada...
Hi ha muntanya...
Hi ha altures...
Això...
Té...
Cems de 5.000 metres i escaig...
A l'illa?
No, no...
A l'illa...
Els poles d'allà...
A la Colòmbia...
Té 3 o 4...
Nebados...
Que són...
Tots són volcans en extinció...
Menys algun...
Que encara treu un fum...
Encara fumeixen...
Fumeixen quan en quan...
Però que estan a...
Això...
5.500...
I tot això...
Més un...
Però no...
Vosaltres les seves podíeu fer una sortida, Jordi...
A Colòmbia...
Ja la van fer...
Això van anar a Perú, eh...
Però van anar per un casemel...
No, no...
Perú...
Però les seves...
Les seves van anar a Perú...
L'any passat se'n van anar al Canadà...
Per una excursera aquesta...
Per el 75 aniversari de les seves...
Sí...
Sí...
El 75 cims...
No, ja...
Exactament...
Una de les sortides va ser anar a fer a Perú dos caminades...
Però era una excursera d'aquestes que et lleves a l'estat del matí...
Sí...
Sí...
Per agafar l'avió...
Exacte...
Sí...
Una matinada...
No...
A veure...
Va estar...
Vau del Perú...
Va ser una sortida col·lectiva d'unes 50 persones...
O 40 i pico...
Que va estar molt bé...
Perquè es va poder fer turisme...
Però també tres sortides...
Dos caminades...
Bastant interessants...
Com va ser...
El canyó del Colca...
Que van ser...
Tres dies...
Doncs sí...
Però començant per allà...
Aquí sí que...
En aquest cas de Perú sí que es va veure una mica més com vivia la gent...
Jo...
I va haver més contacte...
Bé...
Més contacte...
I més temps...
Més temps...
El caminar per dins del Pau les veies més una mica de la realitat...
Clar...
Que passarà aquest...
El canyó del Colca...
Tens després...
Aquell programa de TV3 o de Catalunya...
De...
No sé...
TV3 o...
Que era...
Camins a l'escola...
No sé si això...
Sí...
Va sortir un d'aquells que nosaltres...
La feina nostra va ser pujar...
Tots els metres de desnivell de baix a la vall a dalt...
I hi havia nens que ho feien cada dia quan a escola...
Sí...
És així la vida...
Sí...
I tant...
I després...
El camí de l'Inca...
Que així va ser quatre dies pel mig d'allò que...
Vas veure molt més el paisatge...
I va ser una excursió molt ben organitzada...
Després...
Vas veure...
A Cusco...
Vas veure tot allò...
Però...
Per cert...
Els que vam anar-hi...
I tots tenim un gran record...
Del companyisme de la sortida i tot...
Va ser un gran acte...
El 75 aniversari dels...
Ara...
Abans comentava el Jordi...
que hi haurà aquesta caminada...
Motiu del centenari de l'Ateneu...
Expliquem una mica com...
Com funcionarà...
Això ho parlàvem aquest matí a les notícies...
Ho estan donant a les notícies...
Ja que...
Sí...
Saps que no, però veig que ja ho estan dient...
Com que tu ets...
El dia 18...
Un dels factòrons...
Sí...
El diumenge acabi no...
Que ja sortia del cicle...
Que serà el 11...
I per cert que...
El dijous, el dia d'una dona treballadora...
...les que no faran vaga...
Al vespre hi ha una conferència...
Sobre collsorola...
Quan has dit les que no facin vaga,
et referies a les dones o ets de la cosa?
Home, les dones faran vaga, suposo.
Però les dones també...
No afecta a les dones, és un pla que afecta a les dones,
però que tot ha de ser solidari.
Aquest és un debat
que teníem aquest matí, també,
que és, la vaga
està convocada...
És a dir, és una vaga feminista o és una vaga de dones?
En principi l'han convocat les feministes.
No, a veure...
Però en el fons
és un problema de societat,
que el col·lectiu de les dones
que treballen guanyin menys
que el col·lectiu dels homes,
és una injustícia.
Per tant, les injustícies es tenen de combatir
no les dones, sinó tota la societat.
Molt bé, molt ben explicat, això, home.
Però el meu punt de vista és,
i si l'objectiu de la vaga és
posar de manifest la importància
que tenen les dones
en els seus llocs de feina, en el dia a dia?
Jo crec que...
No enllici la convocatòria per...
No, però és que hi ha...
Jo crec que hi ha una cosa
que sí que té raó el Sergi,
que moltes dones estan reivindicant
la feina de mestresses de casa,
que això no està contemplat enlloc.
I tant que no.
I a part també és una de les coses,
a part dels sous i de la...
si estan a la direcció d'empreses,
si estan als llocs de carres polítics o empreses,
però jo crec que reivindicant més
la feina que no es veu,
que és la feina de casa.
Jo crec que en aquest cas, Jordi,
per poc i vista a vegades,
jo crec que aquest cas no és aquest cas,
sinó que és el cas que en el mateix sou
i en la mateixa feina,
diferents sous.
Això també és un dels motius.
És un dels motius.
L'altre, Jordi,
és un motiu que està de parlar
i és no sé...
Però en aquests moments,
crec que la vaga del dia 8,
principalment és pel motiu aquest.
Vull dir,
hi ha casos,
i això és una cosa que fa molts anys
que es carrossega jo sempre...
No sé si és la meva visió
d'una post avançada o moderna.
Recordo com a l'administració
hi havíem algunes dones
en alguns càrrecs importants
i deies,
com és que n'hi ha homes en alguns càrrecs?
És que l'home s'anava a l'empresa privada
perquè li pagaven molt més bé
i a la dona perquè l'empresa pagada
no li pagaven millors que a l'administració.
Vull dir,
ara és un dels llocs on encara hi havia...
A l'administració, per exemple,
també et trobes en alguns casos
com l'ensenyament,
que és bastant típic de...
Ep, se m'ha anat.
No, no, no.
Ep.
Què ha passat?
Ah, no, no ho sents bé?
Sí.
Sí, estem bé, estem bé.
No, és que m'he quedat sense sentir
i sense retorn de...
A veure, si vols puc posar el...
No, deia que l'ensenyament,
normalment,
doncs hi ha més càrrecs femenins
que masculins
en els de direcció,
potser perquè porta
d'alguna manera implícit
que no hauria de ser tampoc així,
que doncs les dones són mestres,
o sigui, hi ha moltes mestres
més que mestros,
si ho hem de dir d'aquesta manera,
perquè ens detenguem una mica
i llavors passa això, no?
Que...
Ara, mira,
m'he retornat jo
perquè un cable
hem deixat d'anar,
després li reclamarem
amb el tècnic.
El Carles, sí.
Sí, que ens ho...
Estarà content de saber
que hi ha uns altres auriculars
que no funcionen.
Segur, perquè de vegades
tractem el material
una mica malament,
els que venim per aquí
i estirem el cable
més del compte
i llavors trenca el fil, no?
Ara jo m'he recuperat
i em sento
i us ressento
a vosaltres també.
Bé, tornem al tema
feminista.
Ah, la Collserola, no ho sé.
No ho sé.
Ah, Collserola, sí.
Passant d'una banda
passem a l'altra.
Sí, perquè som així.
Però ja que el posem a fer
també hem de recordar
que avui hi ha una manifestació
dels jubilats
davant del govern
de Barcelona.
A Barcelona.
Sí, que anireu al jubilat ja.
I hauríem de ser-hi.
Jo crec que en aquests moments
ja està al punt d'acabar-se.
Perquè ara les notícies
que ho donen
de la emissora germana
Massa tard ja.
Ho estava comentant.
Ho estàvem comentant això també.
Jordi, ara salto a un altre tema, eh?
Però sempre passa això
que els primers 10 minuts
o 15 parlem d'un tema
i després els últims minuts
hem de...
Això ens passa sempre
perquè estem parlant.
Avui tenim...
Avui tenim que parlar
de Colòmbia.
La pregunta
o el tema
que volia treure
és que divendres
hi va haver un concert
de l'Arnau Garrofer
i el Risto
que fa l'Histo
i el Sof.
un dels concerts
que fa l'Ateneu de Jans
i aquesta,
doncs mira,
aquesta va...
Es va fer
i va vindre
el meu nebot
que està vivint a Bulgària.
Va vindre
amb el conjunt
que s'ha fet allà
que ara,
gràcies a Déu,
allà ha fet
una bona
una bona estada
i l'han trobat
i ell toca el sac
el toca molt bé
i se n'ha ajuntat
amb aquests
i tenen molts bolos
a Bulgària.
Estan fent molta
molta cosa
i suposo que gràcies
a l'Ateneu
i gràcies
al Joan
el Joan Orpinell
que més o menys
l'organitza
els devien convidar
per baixar aquí
i ells han vingut
des de Bulgària
Déu-n'hi-do
i van fer el concert
que per cert
jo crec que va estar
molt bé
vull dir
les referències
que en tinc
és que van molt bé
va estar molt bé
jo sé que
jo li vaig poder
fer fotografies
i ara
li volia donar
però em va
em va dir
que se n'anaven
a València
a fer un altre bolo
i que després
tornaven cap aquí
o sigui que suposo que
no ha passat
ell veu la família
sí
ella ens deia
que
a Bulgària
li va molt bé
sí
a Bulgària
està fent molt bé
i el veus
pel Facebook
si el segueixes
a través del Facebook
veus tots els bols
que estan fent allà dalt
i ells ho passa molt bé
sí
sembla que
que molta gent
sigui l'àmbit que sigui
han de sortir
que van fora
per trobar més oportunitats
jo crec que
el Jaume també té
una filla
a París
però aquests
són altres mòtils
un fill
que estava a Nova York
bueno
ja
ells el tenen
jo els
no ho sé
jo són coses
que ho diria
l'altre dia
també
com vaig fer
les fotos aquestes
també les vaig posar
al Facebook
i també
em va
em va contestar
una cosina meva
que em queda
a Girona
i resulta
que
està a Girona
però l'altre
està a Noruega
avui en dia
com diu el Jaume
ell
es passa el dia
viatjant
i jovent encara més
no
però
jovent per feina
o així
s'ha de marxar
ell va amb la família
el Jaume
el que segueix
és la família
no però
un tiri
ni el tirarà
no però
deixant això
del Jaume
és cert que
que
el
Joan
l'Arnau
està
ara allò
però recordo
que abans
ell havia estat
també
tocant
una mica
li va dir
que havia estat
a Holanda
no
a Holanda
estudiant
però després
amins
pel sector
de Filipines
sí
però no el tocava
no
també va fer algo
em va dir
una vegada
tocava
però vull dir
és que
passa que
l'Arnau
és un dels tants
d'aquí a Sant Jus
que hi ha molta gent
aquí
que fa música
que fa teatre
ja ho sabem
i a Sant Jus
hi ha coses
que no les desconeixem
però ell va començar
a l'escola de l'Ateneu
a l'escola de música
i a part d'això
com que li ha agradat
i ho ha sabut fer-ho
ell s'ha anat fent
al final
va haver d'anar
a estudiar a Holanda
perquè aquí no hi havia manera
i va anar
al conservatori d'Holanda
fins que es va treure
el doctorat
va estar 4 anys
a Holanda estudiant
i quan va acabar
va dir
m'agafo l'any sabàtic
que és el que fa
la majoria de jovent
que ho pot fer
i se'n va anar
a donar la volta
cap a
els filipines
cap a
l'altre món
o sigui
se'n va anar
dins de Filipines
se'n va anar
a fer al Nepal
tota l'Índia
i anava fent
i a més a més
vull dir
i el tapudia
feia un bolo
feia alguna cosa
i allà va conèixer
la nòvia que té ara
que és búlgara
i llavors
ell
doncs aquí
sense demanar cèntims
ells allà
anaven fent
perquè es va quedar
com un esqueleto
perquè de menjar
només menjaven arròs
però això
era el que menja
allà
i el que podia
però ell se'n va dir
que fa l'any sabàtic
i a partir d'aquell
llavors va trobar aquesta noia
i va ser a Bulgària
i allà ja porta 4 anys
no però hi ha una cosa
que a veure
d'això que hi ha
dins del jazz
que aquí s'enjusta
dins d'aquests concerts
que al Gris de Bataneu
i que
bueno el Bataneu
però que programen
el grup aquest
on
or
on jazz
on air jazz
que hi ha
principalment el Joan Pirell
i el Nolasc
doncs aquests dos
són els que busquen
i normalment
al cap de l'any
sempre hi ha
una o dues persones
de Sant Just
que toquen
perquè quan va vindre
un grup
que es diu
ella es diu Serena
doncs aquell noi
també és aquí Sant Just
tocava
amb el Raimon
al Contrabaix
jo
vull dir
el Joan també tocava
molt
sí
per tant
i és un món
que
per mi com a
també hem desconegut
però que quan vas parlant la gent
hi ha molta gent
que s'hi dedica
molta gent jove
i que fan grans concerts
com abans deia
el Cordero del Programa
a l'Ateneu
sempre valen
molt la pena
jo crec que
la gent
m'agrada molt
que ho digueu
perquè últimament
sou la família
i dos més
aviam
perdoneu
estem a punt
hem d'anar acabant
hem d'anar acabant
fins dimarts que ve
fins dimarts
vinga
adeu
adeu
bon dia
us informa
Òscar Fernández
al marge de si
tira endavant o no
la investidura
de Jordi Sánchez
el ple del Tribunal Constitucional
que comença avui
i dura fins dijous
podria decidir
si ja està en marge
o no
el compte enrere
de dos mesos
per escollir president
o repetir eleccions
és el que li ha demanat
al PSC
per desbloquejar
la situació política
a Catalunya
Madrid
Roser Parera
bon dia
bon dia
el més probable
és que el Tribunal Constitucional
admet ja tràmit
aquest recurs
del PSC
però que no decideixi
encara res
l'altre recurs
que es debat també
a partir d'avui
i que probablement
també s'admetia tràmit
és el del govern
que considerava
inconstitucional
la convocatòria
d'un ple del Parlament
per investir Puigdemont
aquests dos recursos
el d'empara
presentat pel PSC
i el d'inconstitucionalitat
són importants
per desbloquejar
la situació
a Catalunya
encara que siguin
un tràmit
Rosa Parera
Catalunya Ràdio Madrid
Més notícies
amb veu a compte
uns 200 pensionistes
s'han concentrat
aquest matí
davant la delegació
del govern central
a Barcelona
per reclamar
pensions dignes
Barcelona
Laia Ortega
bon dia
bon dia
els pensionistes
han tallat
durant una hora i mitja
el carrer Mallorca
entre Bruc
i Pau Claris
per reivindicar
un increment
de les pensions
asseguren
que no deixaran
les protestes
fins a aconseguir-ho
reivindicamos
lo que es nuestro
nuestro derecho
lo que hemos cotizado
porque nos están robando
por todos los sitios
todos los partidos políticos
no uno
todos
son unos ladrones
y queremos lo que es nuestro
la concentració d'avui
l'han convocat
els sindicats UGT
i comissions obreres
i la plataforma
de la gent gran
la propera mobilització
està prevista
pel dia 15
Laia Ortega
Catalunya Ràdio
Barcelona
La taula del tercer sector
s'assuma a les reivindicacions feministes
del Dia Internacional de la Dona
i anuncia
que s'afegeix
a la durada
de dues hores
convocada
pels sindicats majoritaris
en concret
faran vaga
de 4 a 6 de la tarda
per denunciar
les desigualtats laborals
i la bretxa salarial
i reclamar protocols
contra l'assetjament
i la violència
de gènere al treball
una quarantena d'entitats
entre les quals
l'ANC
el sindicat USTEC
i el sindicat d'estudiants
dels Països Catalans
criden a mobilitzar-se
el dia 17 de març
en defensa de l'escola catalana
Barcelona
Àngels López
bon dia
bon dia
la convocatòria
porta per l'emà
l'escola no té por
Mercè Terès
del sindicat d'estudiants
dels Països Catalans
i Ramon Font
de l'AUSTEC
en resumeixen
els motius
d'aquesta mobilització
mostrar la nostra solidària
amb tot aquell professorat
que està sent acusat
d'autinament a les escoles
no es pot tocar
el que ha funcionat
com un consens
molt important
a la societat
que fa més de 30 anys
i que ha estat
un model d'èxit
la manifestació
començarà
a les 5 de la tarda
del dissabte 17 de març
al passeig de Gràcia
amb Ronda Sant Pere
i acabarà
al passeig
Lluís Companys
demana a tothom
que porti alguna peça
de roba de color verd
Àngels López
Catalunya Ràdio Barcelona
aquest matí
declaren com a investigats
51 veïns de l'Anoia
per haver tallat
la noix
durant la vaga general
del dia 8 de novembre
convocada per demanar
la llibertat dels polítics presos
i d'anunciar
la violència policial
de l'1 d'octubre
Igualada
Montse Gené
bon dia
Hola bon dia
la meitat dels 51
cridats a declarar
diligències prèvies
davant del jutge
van passant al llarg del matí
i es neguen a declarar
és un tràmit
per tant ràpid
ens ho ha explicat l'Andreu
un dels 55
acusats de desordres públics
ell ens ha explicat
per què no ha volgut declarar
perquè són diligències prèvies
perquè creiem
que demanar
la llibertat
dels nostres líderes polítics
no és cap delicte
perquè nosaltres
vam fer el que vam fer
perquè creiem
que ho havíem de fer
la identificació
per part dels Mossos
el 8 de novembre
durant la vaga
de les persones
que participaven
en el tall
de l'autovia 2
es va fer únicament
per les matrícules
de cotxes aparcats a prop
avui unes 200 persones
es acompanyen a fora
al passeig d'Igualada
i els van cridant
no esteu sols
a mesura que van entrant
una desena d'elles
encadenats
amb monogroc
i màscara blanca
estan denunciant
la falta
de llibertat d'expressió
Montse Gené
Catalunya Ràdio
Igualada
el pianista i compositor
Miquel Tejada
ha interpretat
al matí de Catalunya Ràdio
algunes músiques
de sèries famoses
en un concurs
amb els oients
de l'espai
Joc de Sèries
es tracta d'una de les activitats
que s'emmarquen
en la nova edició
del concurs internacional
Maria Canals
que ha instal·lat pianos
a diversos espais públics
un és a la porta
de Catalunya Ràdio
a disposició
de qui el vulgui tocar
Miquel Tejada
és un dels artistes
de diverses disciplines
que hi col·laboren
amb actuacions
en diversos programes
de les emissores
de Catalunya Ràdio
altres que ja ho han fet
o que ho faran
són Judit Nederman
els experts d'ICAT
o la parella
d'Operación Triunfo
Alfred y Amaia
el pop-up
Catalunya Música
continua també
convidant públic
professors i alumnes
provinents
de les principals
escoles de música
perquè s'asseguin a tocar
un moment especialment emotiu
ha estat
quan una dona
d'entra el públic
ha interpretat al piano
l'emigrant
en record del seu marit
i la seva filla
morts en l'interval
de pocs mesos
Els esports
amb Jordi Turria
El Caller i la Fiorentina
els dos clubs
on va jugar
David Astoria
a la primera divisió italiana
han decidit
retirar el dorsal
número 13
que és el que portava
aquest jugador
Astori va morir
aquest camp de setmana
en un hotel d'Odine
on estava concentrat
el seu equip
avui li faran
una autòpsia
per determinar
els motius de la mort
A la Lliga de Campions
avui es disputen
els dos primers partits
de tornada
dels vuitens de final
El Liverpool
que va vèncer
5 a 0 a Portugal
juga a casa
contra el Porto
i el Paris Saint-Germain
que va perdre
l'anada
per 3 gols a 1
s'enfronta
amb el Real Madrid
en un dels duels
més esperats
d'aquesta ronda
En bàsquet
a la NBA
Pau Gasol
s'ha lesionat
en un xoc
amb el seu germà Marc
durant el partit
que van enfrontant
Sant Antonio i Memphis
el primer equip
ha guanyat
per 100 a 98
també ha guanyat
Juta
l'equip de Ricky Rubio
que ha derrotat
Orlando
per 94 a 80
i avui comença
la segona setmana
d'entrenaments
de Fórmula 1
al circuit
de Barcelona
a Catalunya
a la París
Nissan
en ciclisme
tercera etapa
amb 3 esports
de muntanya
de tercera categoria
a la segona part
del recorregut
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 6 minuts
que el llibreter
ha presentat
la seva agenda
d'activitats
d'aquest mes de març
demà dimecres
hi haurà un recital
poètic
a càrrec
de Marta Pérez Sierra
amb el poemari
Llavors dels Peixos
acompanyada
de Guillem Pallaró
amb flauta
i guitarra
el proper dissabte
10 de març
a partir de dos quarts
d'una del migdia
hi haurà un vermut literari
i tertúlia experimental
amb el llibre
Cremen Cels
d'Antònia Vicenç
Martí Sales
i Miriam Cano
el proper dimarts
13 de març
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
hi haurà el Club de Lectura
amb la lectura
Nit Fidel
i Virtuosa
de Luis Gluc
El dimarts
20 de març
a partir de les 6 de la tarda
se celebrarà
una tertúlia jove
titulada
Joves i Espiritualitat
amb la participació
de Ricard Toledo
i els alumnes
de l'Institut de Sant Just
Amb motiu de la celebració
del centenari
de l'Ateneu
de Sant Just
la CEAS
la seva secció excursionista
organitza una caminada
de Sant Just
a Santa Creu
de l'Orda
que finalitzarà
amb un dinar de germanor
a l'esplanada
davant de l'església
de Santa Creu
de l'Orda
Aquesta és una activitat
oberta
a tots els socis
de la CEAS
de l'Ateneu
i a ciutadans
de tot el municipi
La caminada
serà el diumenge
18 de març
El punt de trobada
serà l'entrada
del parc de Collserola
al capdamunt
del carrer Pont
a les 10 del matí
L'itinerari
que s'asseguirà
anirà pel Coll
de Can Solanes
la Penya del Moro
la Torre del Bisbe
i Santa Creu
de l'Orda
Durant l'itinerari
es faran algunes parades
per explicar
de forma teatralitzada
el patrimoni
arquitectònic
i cultural
de l'entorn
Les inscripcions
es poden fer
de manera gratuïta
enviant un correu electrònic
a
ceas.santjus
arroba gmail.com
Teniu de temps
fins al proper 13 de març
Ja han començat
les novenes jornades
gastronòmiques
del Baix Llobregat
Potablava
i Carxofa Prat
Aquestes jornades
organitzades
per l'Associació
de Gastronomia
i Turisme
donen l'oportunitat
de degustar
menús
elaborats
en Potablava
i Carxofa Prat
a 32 restaurants
de diferents poblacions
de la comarca
El menú vindrà
acompanyat
amb un vi
d'enominació
Origen Penedès
i una cervesa
Sant Miguel Eco
Entre els restaurants
hi ha una proposta
Sant Justenca
El mirador
de Sant Just
amb un menú
format per
enfilat de llagostí
amb Carxofa Prat
d'aperitiu
amanida
de Carxofa Prat
i tunyina
vermella
amb cacahuet
de besavi
d'entrant
De primer
s'oferirà
una coca
de Carxofa Prat
calçots
tires de calamars
i poma
i de segon
timbal
de potablava
amb fruites roges
i mango
El menú té
un preu
de 40 euros
Aquestes jornades
gastronòmiques
donen el tret
de sortida
a les propostes
gastronòmiques
d'aquest any
que seguiran
en clau local
a l'abril
amb el quinto
tapa
quilòmetre
Sant Just
Aquesta és tota la informació
per ara
nosaltres tornem
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bon dia
L'ambulia
L'ambulia
L'ambulia
L'ambulia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Falta un minut per un quart d'una del migdia, comencem la tercera hora del programa, aquesta hora parlem d'història i de les miscelànies del Centre d'Estudis Sant Justencs, amb el Pep Quintana. Hola, què tal, Pep?
El Pep Quintana, el teníem atrafegat, hem d'anar a buscar la propera miscel·lània, i ara sí, ara sí que el tenim amb nosaltres, el Pep Quintana. Hola, Pep, què tal?
Hola, bon dia, una atrapada, què tal?
Sí, és que ha sigut sortir del foc i caure-nos broses.
I tornar a entrar. Una mica més i seguim amb la tertúria.
Gairebé que sí, perquè ha sortit un tema local, però propi, de les obres de l'Ateneu, per ser clars, no? I estàvem parlant, doncs, d'això.
A quina conclusió heu arribat?
No, no, a la conclusió no n'hi havia, era informació per part del Jaume, que forma part de la Junta de l'Ateneu, i com que hi ha a l'Assemblea, doncs ara, això serà un dels temes que se'n parlarà.
Home, hi ha força afectació a nivell d'accedir, no?
Home, el carrer és una altra història, això no depèn de l'Ateneu, ni del centenari, ni de l'Assemblea.
Ah, d'acord, vol dir les obres de l'edifici.
Les obres de l'edifici, no les del carrer, que l'Ateneu, en aquest cas, doncs està, entre cometes, patint les conseqüències, perquè, esclar, arribar a l'Ateneu, doncs costa, i has d'arribar a peu, forçosament.
L'altre dia em vaig adonar, a banda del que són obres, hi ha altres detalls que potser també estaria bé aprofitar la reforma, com per exemple les cortines de la sala dels 50 anys...
Ui, tot això, tot això, és el que precisament el Jaume...
Estan fetes un fàstic.
Sí, home, esclar, ja ho sabem, tots ho sabem, els mateixos de Junta i tots els que anem, ja ho veiem.
I per això parlava ell, doncs, que si les coses van com ara i van seguint bé, doncs que totes aquestes reformes seran, doncs, això, d'assentar en aquest sentit, tant les finestres com la dintre, les cortines, com l'aire condicionat, com la calefacció, com altres detalls...
Gràcies als diners de la venda.
De la venda, sí, sí, sí.
Ha sigut un pelotazo, eh, això de la venda.
Bueno, no ha sigut la solució per mantenir la casa dreta, perquè, de fet, cau.
Home, és normal, vull dir, primer, que sempre el... les despeses cada vegada són superiors, per mil raons, no?, entre impostos i que les coses, doncs, reparar una cosa és molt més car que fa uns anys, etcètera, etcètera.
I, per tant, doncs, és una dificultat.
L'altre és que no hi ha els ingressos que requereixen aquests manteniments i, per tant, també s'ha de compensar d'una altra manera.
Finalment, la solució agradi més o agradi menys, segons qui, és el fet que s'ha hagut de vendre una part del patrimoni per tal de mantenir l'altra part d'aquest patrimoni, no?,
i posar-lo, doncs, en condicions, que és el que requereix, avui dia, un local, doncs, que acolli actes culturals i socials, etcètera, etcètera, que siguin condicions.
Les condicions que requerim tots, que a casa les podem tenir, potser, uns quants, perquè podem tenir aire condicionat o calefacció, i, en canvi, hi ha sectors de l'Ateneu que no els tenen.
Per tant, s'està més bé a casa que a fora.
I, si vols que la gent vingui i surti, s'han de trobar...
Si tens aire condicionat i calefacció a casa, si no, no, clar.
No, no, no, dic sí, això, però vull dir, no és una cosa tan estranya.
No, no, molta gent ho té, sí.
Sí, tenir un aparell, ni que sigui estufes, que vagin bé, però el que pots trobar, doncs, que vagis a una sala i estigui desengelada totalment,
perquè no hi ha una calefacció dient, i, per tant, doncs, si aquestes coses van normalitzant, doncs, no reté tant la gent a casa,
sinó que permet que, sortint, et trobis també en unes condicions agradables, que, si no, malament rai, no?
Li feia falta a l'Ateneu un...
Moltíssim.
Un rentat de cara.
Sí, sí, i de dintre.
Un rentat de cara i de tot.
I d'interna també està clar, perquè això que deies de les cortines és un dels casos que ens trobem quan anem amb alguna activitat,
que veus que aquelles cortines estan caient, pràcticament, no?
Per tant, doncs, això es resultarà a través d'aquestes activitats, el fet de posar a descentar tot l'edifici.
Ara estaria molt bé lligar això amb la missal·lània de l'Ateneu, però aquesta és la que s'està fent.
Home, i tant, això ja en parlarem d'aquí unes quantes setmanes.
L'any que ve.
No tindré la sort de poder fer aquesta connexió entre les obres de l'Ateneu i la missal·lània, perquè aquesta és d'un altre tema.
No, no, home, esclar.
Tu dius la sort que no hi seràs ni aquí quan sortir la missal·lània de l'Ateneu.
Sí, no, però el que vull dir és que ara quedaria molt bé.
Si parlem de l'Ateneu, doncs seguim parlant de l'Ateneu.
Tot i així, no deixem mai de parlar de l'Ateneu, d'alguna manera, perquè està l'entitat mare de quantitat d'activitats culturals que s'han fet.
Però, per exemple, dels agrupaments de Sardanes, no?
Les Sardanes han estat molt lligades a l'Ateneu, també.
Les entitats que s'han constituït, doncs, han estat seccions, inclús, de l'Ateneu.
I ara aquí tenim Sant Just i la Sardana, que és un treball interessantíssim, completíssim, com tot el que fa el Toni Fuentes,
perquè és una persona que, quan fa un article, també s'hi dedica, però a fons i a fons.
És un malalt de les Sardanes, el Toni Fuentes?
Sí, per començar, sí, amb el bon sentit, sí, perquè és una persona que domina molt bé el tema i és interessant
perquè, quan algú ens parla i fa un treball així, si ets d'un bon coneixedor de la matèria que s'has trucant,
et poden donar una quantitat d'informació que no tindries d'una altra manera.
I, a més, a més, viscuda i treballada i buscada, no?
I això és el que fa normalment el Toni Fuentes.
Aquí ens presenta aquest article exhaustiu, doncs, des del 1917, que la Sardana, d'alguna manera, s'incorpora a Sant Just,
o sigui, les primeres ballades de Sardanes.
1917.
Sí, o sigui, la Sardana, de fet, és una dansa que, tot i que, doncs, d'alguna manera, entre cometes, s'ha imposat a Catalunya,
doncs, no és l'única dansa que hi ha, perquè les jotes que hi ha a la banda de l'Ebre
són importantíssimes, i allà s'han ballat més jotes que no per Sardanes.
O els esbars.
No, però els esbars, bueno, sí, però ja no són aquestes danses que pots ballar individualment,
o amb una parella o amb un grupet, però els bars ja requereix tota una altra cosa.
per ballar Sardanes o les jotes, només cal que hi hagi una música, una cobla per una banda, o uns músics per una altra,
que toquin i la gent balli, d'alguna manera, gairebé diria espontània, gairebé diria, però has de saber comptar, repartir, aquestes coses, sí.
Però vull dir que són...
Valls populars, sí, una part de Catalunya es va, doncs, potenciar molt la Sardana,
en detriment, dit d'aquesta manera, de valls que també estaven molt arrelats en una part del territori.
Però la Sardana, d'entrada, de forma originària, en sona més del nord de Catalunya.
Potser de les Terres de Girona, Torrella de Montgrí...
Exacte, que hi ha una part que era la de l'Ebre, estic dient de l'Ebre, per situar-nos, eh?
Perquè és on hi ha la Jota, que té més arrelament, que no pas la Sardana.
I, per tant, doncs, vull dir, i a més a més, vull dir, hi ha una sèrie de grups molt...
que no treus a veure molt ball, però vull dir que estan molt...
Com ara, podríem dir, les bandes, per una altra banda, no?,
que és molt més típic que la banda de l'Ebre, doncs, hi hagi, repeteixo la paraula,
les bandes que toquen, doncs, que són instruments típics de banda,
i que aquí no es cultiva aquesta música, no es coneix de la mateixa manera,
en canvi, l'afició i la cultura que hi ha de les bandes cap més al sud de Catalunya,
doncs, és molt important.
Llavors, aquí, doncs, el Toni, tornant una mica a la miscel·lània que parlàvem,
que és, precisament, la miscel·lània 16, de les que estan editades,
doncs, hi ha tres articles molt interessants,
dos, especialment, estan molt treballats, i ara ho explicaré una mica,
el primer és aquest, Sant Justes Berni a la sardana, que escriu el Toni,
i aquí ens ho relata, des del 1917, que té constància de les primeres ballades de sardanes aquí,
fins al 2010, que és quan es publica aquest treball.
I aquí el que fa el Toni, doncs, exhaustivament,
tocar totes les tecles que hi ha, des dels grups que van iniciar,
les dates, hi ha una relació de totes les ballades que s'han fet fins a aquell moment,
tots els autors, inclús locals, que han escrit sardanes, o han escrit lletres per sardanes,
o sigui, tot el que fa referència a aquest món, tots els homenatges que s'han fet,
i una cosa bastant curiosa, que a mi m'ha cridat l'atenció a nivell personal,
és que el 1955 es va inaugurar la centraleta de telèfons de Sant Just,
perquè fins a aquell moment el servei telefònic estava repartit entre Esplugues i Sant Just.
El 1955 s'aconsegueix que Esplugues tingui central pròpia.
Això vol dir que l'expansió del telèfon a Sant Just és important,
se separa ja de les plugues, és manual totalment,
quan dic manual vol dir que hi ha d'haver,
no és automàtica com després d'uns anys, només despenjant i marcant,
doncs ja podem parlar amb qui sigui del món,
sinó que havies de passar per la centraleta.
Que els Quintana...
Els Quintana érem allà, Quintana Cortés, Cortés-Quintana,
més devia Cortés-Quintana...
Més Cortés que Quintana.
Més Cortés perquè era la mare, que era la titular de la centraleta aquesta,
i el 1955 doncs es fa la...
I això era una... diríem que era una feina...
Una feina, i tant que era una feina.
És una feina que s'ha perdut.
No, molts pobles no, molts pobles no.
Bueno, home, actualment n'has de trobar en algun lloc molt remot,
potser perquè no puguis parlar automàticament,
però el servei es va anar posant a mica a mica,
doncs implementant el que és la central automàtica,
però necessitaves durant molts anys que hi hagués una família,
en aquest cas se'n deien centrals familiars,
o sigui que una família s'havia de fer càrrec d'aquest servei
en aquella localitat.
I d'aquesta manera, doncs, el que obligava és que les 24 hores del dia
i els 365 o 66 dies de l'any havies d'estar al peu del canó.
Nosaltres fèiem uns torns de dia i de nit, etcètera, etcètera,
i els de casa portàvem tots aquesta centraleta.
Però el que em volia referir concretament és que aquell dia
hi va haver una ballada de sardanes
per celebrar que Sant Just inaugurava un centre telefònic.
Què volies, això?
Sí, el 15 de gener del 1955.
I llavors, doncs, això jo no ho tenia tan clar com el Toni m'ho explica,
perquè ell parla d'aquesta ballada.
Jo de la ballada en aquell moment que sabia que a casa hi havia molta feina
de saber com funcionava tota la central telefònica.
Tu recordes això?
Molt, molt, perquè a mi vaig passar hores...
A la ballada de sardanes també, vull dir.
A la ballada de sardanes, no.
No.
Deuria de ser molt petit.
15 anys.
Jo tenia 15 anys, però petit no és tan...
No, no tan petit.
No tan petit.
Però vull dir que el fet aquest, el Toni, doncs, el remarca,
perquè es va fer, a més a més, hi va haver una casualitat,
i és que hi havia sardanes davant del mercat per atendre's,
perquè el telefònic estava on hi ha actualment el Corrales Cafide.
O sigui, en aquell, el despatx Corrales Cafide,
en allà, en aquells baixos, hi havia la central telefònica d'aquí Sant Just,
que es va inaugurar al 55.
I llavors les sardanes es feien un amic, res,
10 metres més enllà, que hi havia l'esplanada davant mateix del mercat.
Però aquell dia es va posar a ploure,
de tal manera que va haver de plegar la copla
i anar-se'n tots cap a l'ateneu, allà sardanes a l'ateneu.
O sigui, que allà davant de la centraleta,
de fet, no hi havia cap activitat, hi havia pluja,
per dir-ho d'alguna manera, no?
I llavors, d'aquesta manera, tampoc m'ha quedat en a mi,
a la memòria que es fes una celebració,
perquè ja dic, prou feina devia tenir jo a dintre,
doncs amb la mare, la meva germana Maria,
que també, encara que és més jove que jo,
doncs ja tenia 11 o 12 anys
i d'alguna manera també col·laborava,
a part d'una germana de la mare,
i el pare quan podia també,
doncs ens preocupàvem de la central telefònica.
Home, és una feina...
Una feina...
Clar, que requereix molta responsabilitat,
perquè has d'estar sempre, sempre.
Sempre.
Les 24 hores al dia estàs de servei.
Suposo que és una feina més aviat senzilla, no?
Però ara encara és molta dedicació.
I mal pagada, era molt mal pagada també,
però hi havia l'única feina que ens havíem de...
I això ho teníeu a casa, oi?
No, ens vàrem traslladar,
allà es va fer...
O sigui, en aquell que deia que hi ha el Corrales Cafides,
allà es va fer la instal·lació telefònica
de la centraleta amb habitatge.
D'acord.
Amb habitatge.
O sigui, vàrem sortir del carregador,
vàrem pujar un trosset més amunt,
que encara hi havia el forner nou,
el forn Milà,
i al costat, a la porta del costat,
doncs hi havia la sateleta telefònica.
Quan et tocava un torn, per exemple,
com era un dia de torn?
Bé, jo intentava estudiar,
i llavors un dia de torn volia dir
que mentre hi eres a casa tenies torn.
Sí.
Perquè, doncs, vivíem allà,
per tant, a la nit teníem torn.
Llavors tu podies estar llegint, estudiant...
Sí, però no gaire.
Escocant la ràdio, potser...
No, no, no, no, no.
Hi havia ràdio.
Aviam, no.
No es tracta d'això.
Si tu estàs en un servei públic,
en aquell moment no pots estar escoltant la ràdio
o llegint una novel·la,
perquè la gent truca
i et demana uns números de telèfon,
et demana unes conferències...
Oh, però que trucaven molt sovint?
Oh, mira, Sant Jus, nosaltres vam arribar a tenir 750 telèfons.
Imagina't tu.
La primera tongada van ser pràcticament 500.
Això vol dir que amb 500
és molt fàcil que la gent vagi despenjant el telèfon
i parlant amb qui sigui,
amb el veïnatge o amb la conferència,
si convé a Nova York.
I tampoc amb les facilitats que hi havia ara.
Havíem d'estar molt més pendents
de les línies telefòniques.
Per exemple, només hi havia 3 línies
que podien arribar a Barcelona, des d'aquí.
Imagina't, o sigui, l'embut...
Només podien tocar 3 a la vegada.
Que poguessin parlar amb Barcelona alhora, sí.
Sí.
Però, a més a més, et trobaves que, per exemple,
havien demanat una conferència
amb alguna província de l'Estat.
O que havien demanat una internacional.
Llavors havies de passar una sèrie de filtres
que volia dir que tu havies de connectar
primer amb la central de Barcelona.
Els de Barcelona t'havien de connectar
amb la central internacional, etcètera, etcètera,
fins que aconseguies...
No és tan senzill com podria semblar avui en dia.
A part d'això, hi havia una altra qüestió,
que era que ens havíem d'apuntar a mà
totes les trucades que hi havia
i el minutatge que havia estat cada trucada.
Hi havia uns rellotgets
que, així que es posava en marxa una conversa,
que nosaltres havíem de preguntar.
Ja parlen?
Sí.
Bé, llavors engegàvem el minutatge, aquest rellotget,
i amb un paper, amb un bloc,
havíem d'apuntar quants minuts havia estat parlant,
perquè tants minuts significava tants diners,
tantes pessetes, o sí, pessetes,
perquè, doncs, de seguida pujava uns quants diners.
I com es cobrava, això?
Es cobrava?
Per això és que no creguis que tenien temps de fer res més.
La telefònica ens enviava nosaltres les factures
i nosaltres anàvem a les cases a cobrar.
Jo anava a les cases a cobrar.
A part d'això, portàvem els avisos de conferència,
que vol dir que si no tens telèfon,
la centraleta rep un avís,
perquè avisis en aquella persona,
per això se diu un avís de conferència,
que l'endemà, per exemple,
o al cap d'unes hores concretes,
sigui a la centraleta,
perquè la trucaran des de tal lloc.
Esclar, aquestes coses, avui dia,
ja les tenim tan superades,
perquè tenim aquesta facilitat
que portem la telefònica a la butxaca.
Sí.
Clar, que llavors això ens costa una mica d'entendre.
Que es curta una centraleta.
Evidentment.
A la butxaca.
Totalment.
Internacional i tot, eh?
I llavors també hi havia...
A la nit què passava?
A la nit t'havies de quedar llevat?
No, no.
Fèiem una cosa bastant curiosa.
Davant de la centraleta,
del lloc on operàvem els 500 telèfons,
hi havia unes cadires per seure
i atendre les trucades.
treiem aquestes cadires
i posàvem una llitera.
I dormíem allà.
El que li tocava, dormíem allà.
I quan algú trucava de nit
o de matinada,
per la raó que fos,
teníem...
Després explicaré una mica
algun dels programes de la nit,
i és que llavors es disparava un timbre.
I doncs tu t'incorporaves a la llitera
i atenies la trucada que hi havia.
Podia ser una urgència
o podia ser algú que necessités trucar
a qui convingués.
El que en aquell moment
teníem una cosa bastant curiosa,
dues almenys,
que és que aquí a Sant Just,
d'aquella època,
hi havia el cònsul dels Estats Units.
Sí.
El cònsul dels Estats Units...
Trucava fora d'hora, sempre.
Sempre.
Perquè...
A part que truqués ell amb els telèfons
que devia tenir a dintre del seu recinte,
que d'això no en sabem res,
sinó que hi havia moltes recepcions a la nit,
i normalment els directors dels diaris,
que venien aquí per saber les notícies, etcètera,
i venia molt els directors dels diaris.
I nosaltres, quan ens trucaven,
diien que volien connectar amb La Vanguardia
o que volíem connectar amb els diaris,
que en aquell moment i nosaltres els havíem de posar,
doncs, connectar amb els centrals,
amb els diaris, no?
I, per una altra banda,
teníem una sala de festes,
que era el Xipi,
Xipi, doncs,
que hi ha l'òptica Josa actualment,
al recte del carrer de la Taneu,
hi ha l'òptica Josa, si ho recordeu,
i allà hi havia el Xipi,
una sala de festes,
que era a fair hours,
o sigui, quan tancaven totes les de Barcelona
no obrien aquí a Sant Just,
llavors tothom pujava aquí a Sant Just.
I jo recordo molt,
perquè els coneixia...
Això és posterior?
A tot el tema de la centraleta?
No, no, no,
l'estic parlant de les nits,
t'estava explicant a les nits,
de la centraleta,
quins programes...
D'acord, d'acord.
Sí, o què teníem, no?
Quins eren els serveis que podíem fer a les nits.
Ah, d'acord.
Però no teníeu la família Cortés, eh?
El Xipi?
No.
D'acord, d'acord.
Nosaltres estàvem a la centraleta, perdó.
El que vols discos donava activitat.
Oh, esclar, esclar.
De bon matí, de matinada,
tots els treginers de Sant Just,
que hi havia uns quants,
doncs les empreses els trucaven
per dir passa per aquí el meu taller
o la meva fàbrica
a buscar el material.
Per això trucaven de bon matí.
i era la feina de matinada,
a partir de les 6 del matí.
Abans, sobre les 4 o una cosa per l'estil,
hi havia les trucades del Xipi,
que, doncs, era la gent que s'anava de festes,
a fer hours,
i després et demanaven conferències des d'allà,
perquè, esclar, des d'allà tampoc podia trucar allò,
perquè no hi havia cap automatisme,
o sigui, havien de passar per la centraleta nostra.
I, per tant, ens demanaven les conferències
que ells volien des del Xipi.
I, d'una altra banda, aquestes recepcions,
que no eren tant perquè les del Xipi eren diàries,
les altres eren, doncs, de, en aquest cas,
el consulat que hi havia,
el cònsul, que hi havia aquests llocs,
el consulat no hi era, però el cònsul sí,
i, per tant, doncs, també hi havia aquesta activitat.
O sigui, aquests eren els dos que donaven la llauna.
Sí, bueno, d'aquesta manera,
la llauna o el servei que et demanaven en aquella hora.
Ells tenien dret a demanar un servei,
i nosaltres de donar-lo.
Sí, sí, i això.
I de bon matí, de matinada,
a partir de la CISA, que et deia, dels targiners,
perquè la gent passés, o sigui,
perquè els targiners passessin
per aquestes indústries
a recollir el material i baixar-lo allà on fos, no?
Per tant, això era la vida una mica...
Teníem telegrames.
O sigui, nosaltres també rebíem tots els telegrames
que havíem d'anar a portar.
Havíem d'anar a cobrar els rebuts cada mes.
Havíem de repartir les guies telefòniques...
I suposo que tot això incluïa també
com una mena de contracte de confidencialitat,
entre comences.
Total, absolut.
Perquè tu podies accedir a molta informació privada.
Sí, evidentment, però a casa va ser una tomba.
Però ho podem garantir...
De de la baixa, ara ja només quedo jo.
A part de la Maria, la meva germana,
que era molt jo, petita,
tenia 11 o 12 anys, llavors, no?
13 quan vam deixar...
Ella, 13 quan vam deixar la centraleta,
que va ser quan va morir el meu pare.
Però vull dir que la confidencialitat absoluta.
Absoluta.
Nosaltres podíem saber-ho tot.
Podria saber qui tenia una man...
Sí, podíem saber-ho,
però tampoc ens interessava.
Qui feia negocis bruts o...
No, no, tampoc ens interessava
amb la raó que tu vas acumulant una sèrie d'informació
que et pot fer més mal que bé.
Per tant, qualsevol podia preguntar-nos una cosa
que nosaltres realment ni la sabíem
ni la podíem dir
si hi haguéssim sentit alguna conversa.
Però això era res.
Bé, que també no...
Ens hem desviat cap al tema de la centraleta,
però m'ha semblat molt interessant,
perquè avui en dia ens sembla pràcticament impensable.
És que tot això és impensable.
Tens tota la raó perquè parles com xinès.
Quan expliques tot això, tècnicament,
és com parlar d'una cosa que no tens ni la més remota idea,
i en canvi era tal com ho explico,
perquè era la meva vivència diària.
Mentre vam tenir la centraleta,
jo al matí a les sis ja marxava cap a Esplugues
per anar a treballar al laboratori Rocador.
I quan arribava a les tres de la tarda,
o ben quedava a casa per fer les meves hores de cedreu,
o me n'anava a cobrar els rebuts,
o me n'anava a repartir els guies,
o repartir els telegrames, o el que fos,
o intentava estudiar una mica.
Això va ser el pitjor que hi va haver,
estudiar perquè va passar això,
que hi havia moltes hores ocupades,
de dia i de nit.
I per tant, hi van haver una sèrie de limitacions a nivell personal.
Però vaja, era la feina que hi havia a casa en aquell moment,
i tots vam posar-hi el que vam poder.
Això per l'escompte.
És que hi va posar el seu...
I tant.
De la seva part.
I tant, i tant, i tant.
I m'ho lligat, eh?
Tornem a la miscel·lània.
Tornem a la miscel·lània.
Sabadanes.
Sí.
Sardanes que es van tocar aquell dia
per inaugurar la sèrie de Telefònica,
que va ploure,
i resulta que es van haver d'acabar de fer a la Teneu,
de tocar a la Teneu i ballar a la Teneu.
Però, a més a més, és exhaustiu, com deia abans,
tot el llistat que hi ha de les sardanes
que s'han tocat aquí a Sant Just,
i després que el Toni ha recollit fins aquest 2010.
Per una altra banda,
també deia que hi havia la biografia de quantitat
de gent de Sant Just,
o de fora, que havia col·laborat
amb sardanes dedicades a Sant Just,
autors locals, etcètera, etcètera,
sempre amb aquest món de la sardana.
I, per tant, doncs, també recomanaria una vegada més,
com faig d'altres setmanes,
una relectura o una lectura inicial
d'aquests articles que hi ha a la miscel·lània número 16,
en aquest cas.
Però, d'una altra banda,
que veurem que també hi ha el hockey club de Sant Just,
que es commemorava el cinquantenari del seu naixement,
per dir-ho així, del 1959 al 2009.
Aquest era, doncs, el cinquantenari del hockey.
interessantíssim, també,
perquè està escrit per un dels jugadors
i per una persona que estava a la Juntes, etcètera,
amb un coneixement exhaustiu, també,
de... ara diré qui és,
quan ho trobin, aquí en el...
Perdoneu, un segon, que ja hi arribarem.
És en Ramon Vilallonga i Escudero.
Aquest senyor, doncs,
estava molt posat amb el fet del hockey,
ho denominava molt...
Apassionat del hockey.
Sí, i llavors ell va escriure tot aquest...
El viure, en diéssim,
tota aquesta cronologia dels 50 anys del hockey.
I acaba,
acaba aquesta miscel·lània
amb un article curt, petit,
però molt interessant,
que és el recull d'eines
i altres estris antropològics
que hi ha a Can Pedrosa.
O sigui, Can Pedrosa es van dedicar
a guardar totes les eines del camp,
recollir tot el que van tenir, etcètera, etcètera,
tot el que feien servir
a la masia i pel camp
i estris domèstics, etcètera, etcètera,
i van fer un museu.
I està molt ben explosat,
molt ben portat.
En aquest moment, sincerament,
no puc dir que estic obert al públic
perquè no ho sé,
hauria d'entrar-me i un altre dia ho diré,
perquè demanant la visita
t'obrien les portes de batalat
perquè els interessava donar a conèixer
tot el que havien recollit i fet.
Cosa que el Centre d'Estudis
va col·laborar moltíssim
amb un equip que hi havia
de la pròpia Junta
i d'alguns qual·làteres,
per dir-ho així,
de la Junta,
per tal de recollir.
I hi ha un museu virtual
del qual la major part
de les eines d'aquest museu virtual
pertanyen a aquest museu
de Can Pedrosa.
interessantíssim,
a més a més fet
amb una afició
i un amor
extraordinari
per totes les eines
i estris
que hi havia
tant de la casa
com del camp
com de tot plegat
de la masia,
no?
I doncs,
recomanaria una vegada més
a la gent que l'interessi
que aquesta
amb miscel·lània 16
la pugui llegir,
la pugui saber,
recordem que a la biblioteca
hi són totes,
que el centre d'estudis,
si es vol adquirir,
es pot fer sempre que es vulgui
i que doncs
algunes llibreries
de Sant Just
també en disposen.
I així,
deixaríem aquesta setmana amb això.
Molt bé,
tenim frase de la setmana?
Tenim frase de la setmana
però no la tinc aquí
entrat tant de pressa
que m'he deixat.
Doncs et deixo
que la vagis a buscar.
Tenim temps?
Sí, sí, i tant.
Posa'm un...
restant.
F.A.M.
F.A.M.
F.A.M.
Doncs amb aquesta música de fons
una mica psicodèlica i estranya.
Psicodèlica i tot, eh?
Sí.
No ho sentia, jo ara.
Estava buscant-me fes.
Passem a la frase de la setmana.
Si tenim la col·laboració
de la Carla.
Cada setmana.
Hola, bon dia.
Sí, m'agrada.
A veure, a veure què em sorprèn avui.
Avui?
Aviam.
Per exemple,
us diré també qui l'escriu
perquè això pot ajudar una miqueta, no?
L'Erasma de Rotterdam,
un humanista holandès
que va morir el 1536,
o sigui, va quatre dies d'això,
que diu
és millor aconseguir una vida dolça
mercès a la follia
que anar buscant un arbre d'on penjar-se.
És millor buscar.
És millor aconseguir una vida dolça
mercès a la follia
que anar buscant un arbre d'on penjar-se.
o sigui,
més val
menjar poc i païdè,
gairebé
en el sentit de
viure amb allò que tens,
dintre d'aquella eufòria,
en certa manera eufòria,
una follia,
que no pas buscar un lloc
per dir
aquí acabo
i aquí s'ha acabat,
o sigui,
per plegar.
D'acord.
Aviam,
una altra que diu...
Molt poètica, aquesta primera.
Bastant.
Home,
l'Erasma de Rotterdam
és un senyor humanista
que aquestes coses
les seria dir.
La majoria dels homes
no senten,
creuen que senten.
Creuen que creuen.
Aviam,
la majoria...
Corre,
i tant,
i tant,
perquè és que és un joc de paraules
que fa el Denis Diderot,
un filòsof
i púlgica francès,
que va morir el 1784.
I em diu,
la majoria dels homes
no senten,
creuen que senten.
No creuen,
creuen que creuen.
També té els seus intringulis
amb el joc del creuen,
creuen,
i senten.
La majoria dels homes
no senten,
creuen que senten.
No creuen,
creuen que creuen.
Ostres.
Imagina't-ho.
Per tant,
no creuen que senten,
creuen que creuen que senten.
Creuen que creuen que senten.
Exacte.
Sí, sí.
Exacte.
I amor propi
i odi propi
són les profundes forces terrenals
que més produeixen.
Hugo van...
Hugo von Hofmann-Stahl,
escriptor austríac,
que va morir el 1929.
Diu,
amor propi
i odi propi
són les profundes forces terrenals
que més produeixen.
No és fàcil la tria,
eh?
No, no, no.
No, no,
però és tal com han arribat
les frases
i jo,
com que no les escric jo...
Mira,
a veure...
Jo ho porto per triar
els que teníem
sense haver triat encara.
Què?
Com ho veus, Sergi?
Com ho veus, Sergi, tu?
A veure...
Aviam, digui, digui.
És que no vull influir tampoc.
No, no, no, no.
Tu digues, tu digues,
que m'has d'influir a mi.
És que anava a posar el número
de la primera,
la segona o la tercera
i mantenir-ho tapat
i llavors després descobrir-lo.
No sé si m'explico.
No ho sé,
però ara...
Que ell ja té la frase pensada
i ho ha apuntat.
Però no vull...
No ho vol desvalar
fins que nosaltres no diguem què.
A primer hem de ser nosaltres?
Sí.
Doncs digues...
Doncs jo escollo la tercera.
La tercera.
Aquesta...
Aquesta de l'amor propi i jodi propi.
Una mica per descarte, eh?
Ja, ja, sí, sí, i tant.
Amor propi i jodi propi
són les profundes forces terrenals
que més produeixen.
Sí, jo escollo la primera, va.
Diu,
és millor aconseguir una vida dolça,
Mercès, a la fullia,
que anar buscant un arbre d'on penjar-se.
que és el Rotterdam, aquest.
Tu, Pep, la segona?
Doncs, Pep, les empates.
I no, no, ara acabo de llegir.
La majoria dels homes no senten.
Creuen que senten.
No creuen.
Creuen que creuen.
Jo, el Diderot, me'l quedaria jo.
Aquest darrer que acabo de dir ara.
Els creuen que creuen.
Triple empat.
Doncs, què, en triu, Carles?
No, no.
No.
Bé...
Doncs escull, Pep.
Escul, tu, sí.
Última paraula.
Tu dius aquesta?
Jo deia aquesta.
Doncs vinga, la segona.
Jo he portat tres perquè m'estaven bé.
El vot del Pep és comptador planques d'empat.
El vot de l'historiador.
Molt bé.
Queda així, doncs,
que queda aquesta de la majoria dels homes.
No senten, senten, que senten,
que creuen, que creuen, que no creuen.
Tot aquest embolic...
Aquest embolic és com un...
Molt bé.
...que està en un trabalengües, oi?
Doncs una cosa per l'estil.
Doncs res, gràcies per la col·laboració.
Basta un embolic.
Coses de l'idioma.
Coses d'idioma, sí.
És un petit i serit, eh?
Que va anar a Madrid i coses de l'idioma.
Doncs res, gràcies a tots.
Fins la setmana que ve.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Doncs fins aquí la secció d'història
i el repàs de les miscelànies
amb el Pep Quintana.
També la frase de la setmana.
I ara fem una pausa per la publicitat
i de seguida tornem per acomiadar el programa.
Fins ara.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
I don't, my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
En definitiva,
avui, a i de 4 a 10 del vespre.
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral
Més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat
Per Pep Quintana
Com a treballadora el meu salari
És un 26% inferior
No puc accedir a molts càrrecs directius
Al final del dia dedico el doble de temps
Que el meu company a les tasques de casa
I a la cura de les persones
I la meva pensió serà un 38% inferior
La Diputació de Barcelona
Treballa amb els ajuntaments de la demarcació
En el desplegament de polítiques de gènere
Per tal de transformar aquestes realitats
Matèix salari
Matèix reconeixement
Matèix tracte
Iguals vol dir iguals
8 de març
Dia Internacional de les Dones
Diputació de Barcelona
Col·labora Ràdio d'Esvern
Primer van ser les Ones
98.1 FM
Després Internet
Ràdio d'Esvern
L'hi vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
Per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
Més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
Tens entre 6 i 18 anys
T'agrada escriure?
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omnium Cultural
Convida tots els alumnes
Dels centres de primària
Secundària
I batxillerat
A participar en el Premi Pisciganya de Poesia
I el Premi Sembori de Narrativa
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omnium.cat
Foto de la Laura Roma
Moltes emoticones
Un gui graciós
Un acudit de la Laura
La Laura menja en pizza a Roma
Ara que ho compartim tot
Podem compartir molt més
En Mans Unides compartim un objectiu
Acabar amb la fam al món
I per això desenvolupem projectes a 60 països
Planta-li cara a la fam
Entra a mansunides.org
I comparteix el que importa
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa
Truca al 061
Al 061 el nostre personal sanitari
T'oferirà ajuda a les 24 hores del dia
Per resoldre la teva situació
I t'indicarà a quin centre és millor
Que t'adrecis en cas que calgui
Així podràs rebre l'atenció que necessites
Més ràpidament
Per una salut millor
061 CatSalut Respon
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador o dispositiu mòbil
Informatiucomarcal.com
I see the way you look at me
That's it to say it's right
I pray for you day in
Day out
Something's happening to me
The man I used to be
I see he's gone
He gave up his life
So I could go on
And girl
On in the heaven
Where the love of a lifetime
Resides
In you
Girl, miss heaven
In you, babe
Oh, girl
It's so
Meant to be
In this place
Where two souls
Collide
There's no pain
No fear
Only you
And I
Oh, girl
Something's happening to me
Something's happening to me
The man I used to be
He's gone
He gave up his life
So I could go on
The man I used to be
And I used to be
And I used to be
Girl, girl
On in the heaven
Where the love of a lifetime
Resides
Somewhere
In you, girl
I've been looking for heaven, babe
See, I've spent my lifetime
Only to find
Heavens in you
Oh, girl
Heavens in you, babe
Lookin' here
I've spent a lot of time
Tryin' to find
Heaven, yeah
Mmm, girl
Yeah
Oh, girl
Searchin' my lifetime
Searchin' my lifetime
Tryin' to find
Heaven, yeah
Mmm, baby
Gotta find it
Come on, girl
Heavens in you, babe
Hey
It's right now
Inside
Your heart, babe
Ooh, girl
I've been looking for heaven, babe
Where the love of a lifetime
Well, the love of a lifetime
Yeah
It resides
Somewhere
In you, girl
See
I've been looking for heaven, babe
See, I've spent my lifetime
I've been looking for heaven, babe
I've been trying to find it
Yeah
Yeah
Oh, girl
I want you, babe
And I want to give my love to you
Yeah
Baby
Heaven's right there in your heart, girl
Heaven's inside of you
Heaven's inside of you
Yeah
Heaven's in you, babe
Heaven's in you, babe
Heaven's in you, babe
It's right there
On the inside
Heavens in you, girl
You're like heaven
You're the love of a lifetime
And I find my strength
And you
Just a la fusta, el magazin del matí
Falten dos minuts per la una, posem punt a final, el just a la fusta d'avui dimarts, 6 de març.
Al programa d'avui hem repassat les notícies de Sant Just, hem fet també un cop d'ull a les portades dels diaris i hem repassat l'estat del temps per els propers dies a Sant Just d'Esvern.
A la segona hora del programa hem parlat amb la Caroline sobre una xerrada que es farà aquest vespre a l'escola Canigó.
Hem parlat amb Caroline Coopsteig, psicòloga, que aquesta tarda oferirà una xerrada sobre mindfulness aplicat a l'escola, a les 8, a l'escola Canigó.
I hem fet tertúlia amb el Jaume Campreciós, el Jordi Ferraz i el Pep Quintana.
I hem tancat el programa parlant d'història amb el Pep Quintana i amb la frase de la setmana.
Tot això és tot per avui. Nosaltres tornem demà des de les 10 i fins a la 1, com sempre, aquí a RadioSven 98.1 FM.
Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Adéu, bona tarda.
Vaig fer l'esforç d'entendre-ho, però la trucada es va tallar
Per formar part dels que rendeixen en blanquear
Però ho he aguantat
I a cops n'entren els nervis
Si una porta s'està obrint
Tanca els ulls
Obre el cor
I talla el fil
Són persones
Obre-te i talles
Sense vida
Fredes les mans
I estic de genolls
Buscant la resposta
Som...
Adéu, després
A les pontes
Adéu, després
No les demà
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies, edició migdia
Bon dia, és la una
Que el llibreter ha presentat la seva agenda d'activitats d'aquest mes de març
Demà dimecres hi haurà un recital poètic a càrrec de Marta Pérez Sierra
amb el poemari Llavors els peixos
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia
d'avui 6 de març
En titulars destaquem altres temes de la jornada
Setmana de portes obertes als centres educatius públics de Sant Just
L'escola Montseny es podrà visitar aquest dijous
I demà i dimecres l'escola Montserrat
El divendres es podrà visitar l'escola Canigó
Sant Just tanca el mes de febrer
amb 499 persones aturades
13 menys que el mes de gener
segons dades de l'Observatori Comarcal
del Bas Llobregat
Ja han començat les novenes
jornades gastronòmiques del Bas Llobregat
Aquestes jornades donen l'oportunitat
de degustar menús elaborats
amb Pota Blava i Carxofa Prat
a 32 restaurants de diferents poblacions de la comarca
Bon dia!
Cal llibreter ha presentat la seva agenda d'activitats d'aquest mes de març
Demà dimecres a partir de dos quarts de vuit del vespre
hi haurà un recital poètic a càrrec de Marta Pérez Sierra
amb el pu a mari Llavors els peixos
acompanyada de Guillem Pallaró amb flauta i guitarra
El dissabte 10 de març a partir de dos quarts d'una del migdia
es farà un vermut literari
i una tertúlia experimental amb el llibre
Cremen Cels com a protagonista
Els autors Antònia Vicenç, Martí Sales i Míriam Cano
participaran en la xerrada
De cara a la setmana que ve, el dimarts 13 de març
a partir de dos quarts de vuit del vespre
tindrà lloc el Club de Lectura
amb l'obra Nit fidel i virtuosa
de Luis Gluc
El dimarts 20 de març a partir de les 6 de la tarda
se celebrarà una tertúlia jove
titulada Joves i espiritualitat
amb la participació de Ricard Toledo
i els alumnes de l'Institut de Sant Just
Per últim, els actes del març tanquen
amb la celebració del Dia Mundial de la Poesia
el dimecres 21 d'abril
a partir de dos quarts de vuit del vespre
hi haurà recital de poesia
lliurament de premis, presentació i festa