logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Just a la fusta
Avui és 22 d'abril, demà és Sant Jordi, però aquí l'Institut esteu de celebració avui, per tant és avui que ens avancem ja un dia a aquesta celebració i des d'ara mateix i fins a la una del migdia el que farem serà un munt de coses.
Començarem parlant amb el director de l'Institut de Sant Just, d'en Jesús Margarit, també tindrem els alumnes de l'Escola Montseny, de l'Escola Montserrat, de Madre Sacramento, de l'Escola Canigó, tots ells passaran pels micròfons de la ràdio aquest matí.
I a més a més també tindrem més sorpreses, per exemple, passaran per aquí la ràdio, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, que l'enrevistareu als alumnes de l'Institut, també l'escriptora Maite Carranza, membres de Sant Just Solidari de Camuapa,
perquè justament avui se celebra el 25è aniversari de la Germana Ment, hi haurà actors musicals, hi haurà moltes sorpreses, tot això, des d'ara i fins a la una del migdia.
Per tant, tres hores de ràdio, tres hores de ràdio aquí a l'Institut, esperem que ens acompanyem i esperem que ho passeu també com nosaltres.
De seguida comencem amb l'entrevista, com us dèiem, amb el director de l'Institut.
I ja el tenim aquí al costat, saludem el Jesús Margarit, molt bon dia, Jesús, què tal?
Hola, bon dia, benvinguts.
Per engegar, exacte, aquest programa, novena edició, jo no en porto tantes, però avui m'han dit, no, no, digues que és la novena, perquè ja fa nou anys que es fa el programa especial Sant Jordi aquí a la ràdio,
per tant, ja és com una d'aquestes tradicions més del Sant Jordi a l'Institut.
Sí, sí, i tant, el Sant Jordi és un dia de tradicions, en aquest cas, doncs, efectivament, també sembla que sigui de tota la vida, són nou, podien ser més, podien ser més, el temps està en relatiu al final,
però l'important és que seguim aquí, vull dir, important, sobretot, la novetat d'aquest any, que és el fet que heu passat a dintre,
vull dir, sempre som a la porta, doncs, el fet que esteu al mig, al mig absolut del Institut.
A més del Sant Jordi, aquí a l'Institut feu moltes coses, no?, perquè, a banda del programa, evidentment, durant tot el matí aniran passant força coses en diferents punts del centre, no?
Sí, sí, hem començat fa 10 minutets amb un acte que era l'inici del dia, que era un acte mig reivindicatiu, mig inici de la festa, no?, la idea és que, evidentment,
és un dia de festa, Sant Jordi, però els alumnes també volien recordar que estem en un any amb notícies molt desagradables
i molt dures de la realitat internacional, refugiats, el mar com a frontera, en lloc de ser un lloc de trobada i de benvinguda,
i el centre ha fet un acte reivindicatiu sobre aquest tema. A partir d'aquí, doncs, el dia és llarg i moltes coses per fer.
Exacte, a més a més, aquest any és el dia abans, però ja hi ha l'esperit del Sant Jordi i ja està aquí, a l'Institut.
Sí, tenim l'avantatge que tindrem dos Sant Jordis, no?, tindrem el d'avui, tindrem després el de demà per gaudir-ho, doncs, en família,
sent dissabte, que tothom pugui gaudir en família, amb la gent que estima, i llavors tindrà doble sessió, que és fantàstic, no?,
un dia de demà com aquest tenir-ho duplicat, doncs, molt bé.
Alguna recomanació, algun llibre, alguna proposta?
Sí, bueno, avui és obligatori, no?, pensem a l'any que estem, doncs, Cervantes i Shakespeare,
que serien els dos noms que, evidentment, es repetiran durant el dia de demà constantment,
però la repetició també és com la tradició, no?, vull dir, coses tradicionals s'han de mantenir,
en aquest cas, doncs, la idea de l'amor dels dos genis de les dues llengües castellà d'anglès,
doncs, evidentment s'ha de recordar.
I després, com a novetats, doncs, està tan ple de llibreries avui que és molt difícil començar a fer tria,
però cadascú té els seus noms, vull dir, els noms clàssics, entre cometes, vius,
doncs, no sé, Vargas Llosa té llibre nou i, per tant, això és una referència,
malgrat, a vegades, l'autor està per sota del resultat literari,
jo no crec que és més discutible, però l'obra és indiscutible.
Mendoza, que ja va t'esforçar el llibre d'altractiu,
Javier Cercas, que ha de quedar-se un llibre diferent, perquè no és una novel·la,
és un llibre sobre estudis literaris i, per tant, té també un punt atractiu,
no sé, hi ha tantes coses, jo crec que avui és un dia de triar, remenar,
i, sobretot, anar una mica a les històries clares, si no és molt complicat decidir res,
i de ser s'aportar una mica per el que sugereixi al moment.
Molt bé, doncs, perfecte, també, amb aquestes recomanacions literàries.
Moltes gràcies, Jesús Manerit, director de l'Institut,
que vagi molt bé la jornada de Sant Jordi.
Ens esperem completar el dia, anireu passant per aquí,
gent que sabrà ja més coses del dia,
doncs, això, tenim, com sempre, els premis, l'acte literari,
les entrevistes que heu dit també tindran aquí el seu contingut,
i, per tant, doncs, ja anirem veient-nos d'una hora del matí.
Anirem parlant, gràcies.
Molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
hem fet!
demà!
demà!
fem!
com...
dibuix!
demà!
guanyadora!
!
demà!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
T'heu parlat també de Sant Jordi!
Continuem!
Vinga!
Què més?
Hola!
Ui, sí!
A veure si...
El micròfon, a veure!
Torneu a provar!
Hola!
Ara sí, no?
ara sí!
Hola!
Em dic Robben i us explicaré que els alumnes de cinquè de l'Escola Montseny aquel any fem la Cantània!
al dia 30 de maig a les 8 de la tarda!
La Cantània tracta d'una noia que es diu Mimi, que vol trobar el seu marit i Copídu la vol ajudar.
A l'escola assagem molt dura la classe de música perquè tot surti molt bé.
La Cantània es diu Babau les aventures de Mimi, o si estarem esperant amb il·lusió a l'Auditori de Barcelona.
Perfecte, doncs també ens ho apuntem i acabem encara amb una altra cosa.
Hola, em dic Vera i tinc 11 anys.
Soc de cinquè, vaig a l'escola Montseny i us explicaré que el proper divendres 3 de juny fem la festa de la primavera.
En aquesta festa pot venir qui vulgui.
Pots comprar brana i begudes. A la festa es fan moltes activitats.
Per exemple, pots ballar, fer tallers, fer exposicions de ceràmica i art.
Entre d'altres, cap a dos quarts de sis de la tarda, les persones que van aeròbic representen uns baix a l'escenari.
Al final de tot, els nens i nenes que vulguin podran veure un espectacle d'animació molt divertit.
Ens ho passem molt bé i esperem que vingueu.
Molt bé, doncs ens apuntem també a la data del 3 de juny i aquestes són les notícies que ens han explicat, que ens heu explicat des de l'escola Montseny, de cinquè, no?
Són de cinquè.
Doncs moltes gràcies, que vagi molt bé el Sant Jordi i fins aviat. Bon dia.
Adéu, bon dia.
A la línia recta, bicicleta sense llum, un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges que només podria veure sota nit.
Deixa't de paraules ara, pensa des d'un arbre aquesta llum de contra i vent.
Només digues què penses, llum de contra i vent.
Un dilluns perfecte, bicicleta sense mans.
Com un pas de zebra, nou, res he empintat.
On gelat de ment a les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixola i el nord que he acabat guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara, pensa des d'un arbre aquesta llum de contra i vent.
Només digues què penses, llum de contra i vent.
Continuades de l'aire.
Fins demà!
des de l'institut, des del pati de l'institut.
Falten tres minuts per arribar a dos quarts d'onze.
Hem saludat ja els alumnes de l'Escola Montseny
i ara tenim ja preparats els de l'Escola Montserrat,
que són molts els que parlaran avui aquí
i tenen preparats un munt de coses, eh?
No sé dir tot el que hem dit, una poesia, una llegenda...
Moltes coses, no? Teniu, són alumnes de sisè
i els tenim, no tots i que van aquí a la taula,
per tant, tingueu paciència perquè haurem d'anar canviant els micròfons,
serà tot una mica a un ritme, però bé, què és el que ens explicareu?
Doncs una mica, una introducció.
Val, nosaltres us fes la introducció i llavors tot va sortint, no?
O sigui, endavant.
Bon dia, som a l'Escola Montserrat de Sant Josep Verne.
Us parlarem d'algunes de les activitats que fem.
A l'escola treballem molt la competència lingüística
i és per això que també ens agrada participar
a diferents concursos literaris.
Concretament, el dia 13 d'abril
es van celebrar els quarts de final del XII certamen nacional
de lectura en veu alta.
a l'Institut Blument, Esplugues de Llobregat.
Hi vam participar 17 centres de la localitat
de Cornellà de Llobregat, Sant Feliu, Esplugues de Llobregat
i Sant Josep Verne, en les seves respectives modalitats.
L'alumne de la nostra escola, l'abril estradera, sisè de primària,
va participar en el sisè certamen
i va ser seleccionada per passar a la segona fase,
la semifinal,
que tindrà lloc el proper dia, 10 de maig,
al Caixa Fòrum.
També participem al certamen literari del municipi
i presentem poemes als Jocs Solal de Catalunya.
A més a més, participem en Òmnim Cultural,
en un concurs on les poesies guanyadores
surten publicades a la revista Pisciganya.
Com veieu, tenim il·lusió
i estem motivats per aprendre a escriure.
I qui sap si algun dia d'aquí en surt un petit escritor o poeta.
Aquesta tarda, per celebrar la festa de Sant Jordi,
celebrem el certamen literari de poesia a l'escola.
Tots els alumnes participem en la creació d'un poema.
Aquest dia és molt especial
perquè és una festa oberta a les famílies
i plegats poden gaudir de tot el que fem.
També a l'escola, els nois i noies de sisè,
posarem una paradeta
i dissabte participem a la fila de Sant Jordi a Can Ginestà.
Durant l'acte del certamen,
els alumnes de sisè expliquem la llegenda de Sant Jordi.
La llegenda de Sant Jordi.
Diu la llegenda que per les terres de Montblanc
hi vivia un drac ferotge
que tenia aterrida tota la població de la comarca.
El drac terrible portava anys
a veure amb persones i ramats sencers de bestiar
i ningú podia viure tranquil.
Un dia, el rei va decidir
buscant a solucionar el problema
per poder portar una vida normal
havien d'aconseguir que el drac
no tingués gana
i per això es va decidir
que cada dia oferirien a la bèstia
una persona escollida l'atzar
i així la resta dels vilatans
podrien viure tranquils
almenys per a aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici
fos la filla del rei.
La jove vella princesa
va entrar en desconsol,
però també tot el poble
que l'estimava i l'adorava
i que voren demanar clemència
al pare de la noia.
Però el rei,
fidel a les seves decisions,
va acceptar el que l'atzar havia marcat
i amb tota la seva pena
va enviar a la seva estimada filla
cap a la copa del drac
per el seu sacrifici.
Però de sobte,
muntat en un cavall blanc,
va aparèixer un cavaller.
El seu nom era Jordi
i venia a salvar
a la princesa
i a tota la població de Montblanc.
Va lluitar de la manera
més heroica i valenta contra el drac.
I finalment,
va aconseguir travessar-lo
amb la seva llarga llança.
D'aquesta manera,
el cavaller no només va vencer el drac,
va alliberar tota la població
d'aquell horror,
sinó que també
va salvar la princesa
d'una mort segura.
El rei, agraït,
va oferir-li
a la seva gentil filla
el matrimoni,
però el cavaller
no va voler acceptar
aquell honor.
Va agafar el seu cavall blanc
i va marxar.
Al cap d'uns dies,
allà on el cavaller
havia matat el drac,
hi va néixer
un rosser de flors vermelles,
com la sang del drac vençut.
També,
també,
ens agrada reflexionar plegats
sobre els fets relevants
que passen al món.
A la vida,
a prop teu
o a l'altre costat del món,
moltes vegades
passen coses
que ens deixen
sense paraules.
La crisi humanitària
dels refugiats,
de les guerres
durant mitjà,
és una d'aquestes ocasions.
La poeta Joan Arrespai
era capaç
d'expressar en paraules
la veritat
d'esdeveniments
que succedeixen
al nostre voltant.
L'horror d'una guerra,
les desigualtats,
els refugiats...
És per això
que els alumnes de Sisè
hem escollit
aquest poema
Podries,
per acostar-nos
una mica més
a una realitat existent
i obrir els ulls
davant d'una situació
de tant sofriment.
Així doncs,
els meus companys
ara ho recitaran
aquest poema.
podries,
si haguessis nascut
en una altra terra,
si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre.
Un altre país,
fora casa teva,
i diries sí,
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera,
més bona potser,
potser més dolenta.
tindries més sort
o potser més pega,
tindries amics
i llocs
d'una altra mena.
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tos que es perdenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes
o no tenir llibres
ni saber de lletres.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
ajuts de pa negre.
Podries, podries.
Per això,
pensa que importa
tenir les mans
ben obertes.
I ajudar qui ve,
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis anat
a una altra terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Esperem,
esperem que us hagi agradat
i des de l'escola Montserrat
us desitgem
una bona diada
de Sant Jordi.
Ens ha agradat molt,
ens ha agradat molt
i no tenim
no tenim la gent que pugui,
però jo crec que podeu aplaudir,
no?
Se'm dirà igualment
i aplaudim
perquè ens ha agradat molt
la llegenda,
el que ens heu explicat
al principi
sobre tot aquest poema
de la Joana Raspall.
Moltes gràcies
als alumnes
de l'escola Montserrat,
de la Cisdia de l'escola Montserrat
per venir també avui aquí
a la ràdio
i participar al programa.
Moltes gràcies
i bon Sant Jordi.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I don't know why we're going to die.
The others, they don't like us.
Yeah, I know.
Why?
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
Where are we going?
Somewhere we belong.
I don't know why we're going to die.
We're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
We're going to die.
I don't know why we're going to die.
I don't know why we're going to die.
i la Judit, alumnes de quart de l'Escola Madre Sacramento.
I quan vulgueu comenceu tot vostre.
Valé.
Bon dia a tots i totes.
I benvinguts a la secció presentada pels alumnes de l'Escola Madre Sacramento.
Avui us tenim preparat un programa ben literari.
Abans, però, saludarem els nostres col·laboradors.
Bon dia, Judit.
Bon dia, Clara.
Manel, bon dia.
Hola, com va?
Bon dia, Ana Yara.
Hola, Clara.
Bon dia.
I finalment, com sempre, la nostra enviada especial,
preparada sempre per cobrir les notícies i els reportatges des de fora de l'estudi.
Aina, bon dia.
Doncs així és. Aquí estem.
Bon dia a totes i a tots.
Molt bé. Doncs molt bon dia a tothom.
Escolteu, avui és un dia particularment especial,
encara que no sigui estrictament el dia de Sant Jordi.
Segurament tots coneixereu la llegenda i les tradicions d'aquest dia tan bonic.
No, Judit?
Així és, Clara.
Però el que potser no tothom sap
és que el dia de Sant Jordi és també el dia internacional del llibre.
I us preguntareu, per què?
Ja sabeu que és costum que les noies rebin una rosa i els nois rebin un llibre.
Sí, tens raó.
Però això vol dir que les noies no poden rebre un llibre i els nois una rosa?
No hi estic.
Quins d'acord?
Bé, sí, tens raó.
I d'això en tornarem a parlar després.
Però tornem primer al tema del que ens parlava la Judit.
És el dia internacional del llibre.
I doncs, per què?
Doncs sí, a principis del segle XX, un escriptor valencià va proposar celebrar el naixement de Miguel de Cervantes,
que molts consideraven un dels escriptors amb més renom del país i potser també del món.
Efectivament, els oients més grans...
Els potser els oients més grans haureu reconegut aquesta cançó.
Es tracta d'uns dibuixos animats que sortien a la tele fa uns quants anys
i explicaven les aventures d'un cavaller anomenat Quixot i el seu esculler Sancho Panfa.
Doncs sí, Miguel de Cervantes va escriure en la famosa i ciua novel·la del Quixot,
on un apassonat dels llibres de cavalleria embolleix i decideix emprendre un camí des de Castell i a la Manxa buscant aventures.
Pel camí confondré la mà de vents amb exèrcits, pallesses, amb princeses i hostels al castell.
Un moment, sisplau. Ens demana pas la nostra enviada especial des de fora de l'estudi.
Aina, crec que estàs amb algú molt particular.
Ens agradaria que ens el poguessis presentar. A veure si hi ha la possibilitat de parlar amb ell.
Així és, Clara.
Em trobo ara mateix al Maro, un pati portat a la província de Ciutat Real, a Castell i a la Manxa.
Tenim una exclusiva ara mateix a l'inigualable, al magnífic, a l'autèntic Quixot de la Manxa.
que vaguen amb Quixot. Bon dia.
Déu vos guard, senyora.
Hem llegit moltes aventures sobre vostè. Quina és la més perillosa que ha viscut?
Em recordo una que va ser especialment dura per a mi i pel meu fill.
i duöl C Equip d'enicor, un vent, nada l'anxió, ongetú, un garanz de Noma.
Hi ha mi也 faまた야.
Noi a番ic, quines perill costs, ja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs continuem en aquest programa especial Sant Jordi,
ara han passat, ja heu sentit els alumnes de l'Escola Montseny,
de l'Escola Montserrat, de l'Escola Madre Sacramento,
i ara continuem parlant d'actes de Sant Jordi, actes que es fan aquí a l'institut,
i per això saludem la Carme Martínez, trobassora de Llatí.
Molt bon dia!
Hola, molt bon dia!
Per parlar d'un acte reivindicatiu, que ens n'ha parlat abans al principi el director,
el Jesús Margarit, que avui es feia un acte reivindicatiu vinculat amb tot el que està passant amb tot el tema dels refugiats,
i volem que ens expliquis una mica què és el que ha fet com ha anat.
Molt bé, doncs, amb molt de gust, i primer de tot donar les gràcies a tota la comunitat educativa
i als alumnes que s'ho han cregut, han col·laborat moltíssim i ho han fet molt bé,
que era una mica la idea.
Aleshores, us explicaré una mica quin és el context, d'acord?
Ja portem uns quants anys en el centre en què la tradició de Sant Jordi vol anar més enllà de la festa
i donar-li una dimensió educativa de caire social i reivindicatiu.
Enguany, i malauradament, ja sabem que per als mitjans de comunicació,
els esdeveniments que ens colpegen amb el drama dels refugiats,
ens ha facilitat el centre d'interès del nostre acte reivindicatiu.
i aleshores van pensar que la comunitat educativa es podia convertir en un crit unànime
un lema que era una metàfora, el lema és un mar, un mur,
el mar, la Mediterrània, òbviament, i el mur, totes les fronteres que aquesta gent està trobant,
i per un moment, concretant l'acte en si, la pista esportiva s'ha convertit en un mar tan imaginari com real,
ple de vaixells de paper, que els alumnes havien fabricat a les tutories en papers de diari,
i cadascun d'ells portava, doncs, un missatge, un missatge d'esperança, de solidaritat particular, personal,
i si voleu, doncs...
N'hi ha hagut uns quants, no?
Sí.
N'hi havia moltíssims, hem escollit a l'atzar,
però fora boca els alumnes, doncs, sàpiguen que ens hem fet ressò d'aquests missatges
i que alguns es podien llegir perquè són molt bonics, no?
I tant, a veure...
Per exemple, un diu, sigueu justos abans de ser generosos, sigueu humans abans de ser justos.
Un altre també molt bonic, que diu, esperança, hi havia molts vaixells d'esperança.
Un altre que deia, benvinguts lluitadors.
Un altre que deia alguna frase de la cançó de John Lennon,
imagine there's no countries.
Un altre que diu, en plan diríem més simpàtic,
no tota la culpa és de Mariano, sinó també d'Aznar,
en un context polític desenfadat, i molts altres.
dir-vos també que el pregó de Sant Jordi ha anat a càrrec d'un alumne de primer de batxillerat,
l'alumne Marta Herrant, que ha contextualitzat aquest acte,
i aquest happening ha anat precedit d'una petita representació
que simbolitzava la tragèdia humanitària a la Mediterrània,
que han representat alumnes de tercer i quart d'ESO.
Un Mediterrani que, davant la mirada certament impassible d'Europa,
s'ha convertit en un adxocat inexorable i terrible per molta gent que ha sortit del seu país.
creiem que cal comprometre a implicar totes les persones en aquests fets exagrables,
i nosaltres com a educadors ens hem volgut afegir,
tenim, creiem, una responsabilitat en aquest aspecte i l'hem de liderar,
i aquesta tasca de conspensació cap als alumnes és un fet educatiu important
que hem de, d'alguna manera, portar cap endavant.
I aquesta ha estat la nostra petita aportació en aquest acte simbòlic.
Per tant, bona dia a tothom i torno a repetir moltes gràcies
perquè ens hem sentit molt contents del resultat
i de la implicació de la gent i de la conscienciació
i el sentit que això ha tingut.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Carme. Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
d'Esvern. Recordeu, a més a més, que a Ràdio d'Esvern
la podeu escoltar a les teus sentin ara
potser a través de l'FM, però ho podeu fer també
per internet, a través del web
radiodescent.com i també a través de les aplicacions
per a mòbils
que les trobareu fàcilment
per iOS i per Android
per tant, doncs, és una altra opció
d'escoltar la ràdio, que hi ha moltes maneres de fer-ho
ara. Estem a punt d'arribar a les 11
a les 11 el que fem és connectar
amb les notícies, amb el
botlletí informatiu de Catalunya Ràdio
també amb el de Sant Just Notícies, però
tornarem després, tornarem després amb moltes coses
en aquesta primera hora voldríem repassar una mica el que hem fet
perquè hem tingut els alumnes de l'escola Montseny, de l'escola
Montserrat, de l'escola Madrid-Sacramento
ha sigut molt interessant tot el que hem fet, hem parlat també
del que es farà aquí a l'Institut avui
amb el director Jesús Margarit
i ara també hem sabut com havia anat l'acte
reivindicatiu que s'ha fet també
aquest matí amb la professora de llatí Carme
Martínez. A la
següent hora, a les 11
no marxeu gaire lluny perquè tenim moltes coses
tindrem també, tindrem les
encarregades de la secció de cultura i moda
que cada divendres les podeu sentir
també al Posem-li 10. També vindran
els alumnes de l'escola Canigó
hi haurà una explicació
perquè ens faran dels beneficis de la lectura
tindrem també en aquesta
segona hora una actuació
musical, una entrevista
al projecte de solidaritat
de Camoapa. Es parlarà
amb
Everton Mejia i Ramon Mendoza perquè
justament ara s'estan celebrant els 25 anys
de la Germanament i avui hi ha el sopar oficial
de celebració. Per tant, tindrem sort i els podrem
tenir també aquí a la ràdio. Tot això, totes aquestes coses
seran a la segona hora. Ara el que fem és
connectar tot seguit amb les notícies
i arribem amb una mica de música.
gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Una xarxada!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'exàrcit de Guinea Equatorial
ha atacat la seu de Ciutadans
per la innovació
ダ de l'oposició
a Malabu
A la seu del partit
hi ha una centena de persones
atapades des d'ahir al vespre
on es van a plegar
després que les autoritats
comencessin a detenir
desenes de militants, algunes estan ferides,
com explicava Catalunya Ràdio, un portaveu de la formació.
Els fets passen dos dies abans de les eleccions presidencials,
a les quals es presenta un cop més Teodoro Bianca,
el poder des de l'any 1979.
Prince va ser tractat d'una sobredosi per drogues fa sis dies.
Segons informa avui, TMZ, el mitjà que ahir va avançar la mort de l'artista.
Mentre s'espera que l'autopsi ajudi a determinar-ne les causes,
es continuen succeint les mostres de condol
per un dels músics més reconeguts per la seva capacitat creativa.
La seva residència a Minneapolis s'ha convertit en un improvisat punt de trobada
per molts fans que volen mostrar el seu reconeixement
a l'autor d'èxits com Purple Rain o Kiss, entre molts d'altres.
Telnext Telecom, la tecnològica d'Avertis,
ha guanyat 11 milions d'euros el primer trimestre,
en un 37,5% més que el mateix període de l'any passat.
Uns resultats, però, que fins al març no inclouen encara
els ingressos corresponents als sis nous canals de TTT a Espanya
que han començat les emissions aquest mateix mes.
L'escriptor Jonas Jonasson viurà demà el seu primer Sant Jordi a Barcelona
amb la seva tercera novel·la, l'assassí que va somiar en un lloc al cel
la història d'un delinqüent curt de gambals.
Després dels èxits de l'àvic de 100 anys que es va escapar per la finestra
i l'analfabeta que va a Sabon País,
l'autor suec ha mostrat el matí de Catalunya Ràdio avui la seva il·lusió
i també l'agraïment per ser aquí en aquestes dates.
Perquè he d'expressar el meu agraïment a tots els catalans i catalanes
perquè el meu llibre va ser el més venut al Sant Jordi del 2012,
va ser el més venut en el 2014,
sinó tan sols venir aquí, sense venir aquí,
potser ara anirà tot fatal.
Esport, Japantona Isa.
Ara mateix s'estan fent els primers entrenaments lliures
al circuit de Jerez Mundial de Motos, Damià Aguilar.
Doncs en el primer llibre de Motos GP, Jorge Lorenzo.
El campió del món ha estat el més ràpid a un segon i mig
del rècord de la pista que té ell mateix,
seguit per Hector Barberà, tercer Rossi,
quart Pedrosa, cinquè Márquez,
sisè Màverick Vinyales,
setè Alesh Espargaró,
dotze Pol Espargaró,
vintè Tito Rabat.
Damià Aguilar, Catalunya Ràdio, circuit de Jerez.
Cristiano Ronaldo ha anat a una clínica de Madrid
perquè li facin una ressonància.
És el gran dubte de Zidane
pel partit de demà contra el Rayo.
Ara a les 11 comença l'entrenament del Barça
que juga també demà contra l'Sporting Camp Nou.
La jornada 35 sobre aquest vespre
amb les palmes espanyols.
La transmissió de Catalunya Ràdio d'aquest partit
començarà a dos quarts de nou.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Cristina Bargàs.
La primera fotoperiodista a Espanya,
Joana Biarnés,
és la protagonista del documental del mes d'abril.
Joana Biarnés, una entre tots.
És el documental que narra la història
de la primera fotògrafa catalana
que va adoptar la carrera professional
de reportera gràfica.
En aquest documental s'explica
com Biarnés es va iniciar a un món d'homes
degut a la professió del seu pare,
el fotògraf esportiu Joan Biarnés.
Entre les seves fotografies més destacades,
la Joana va poder immortalitzar
les terribles riuades del Vallès l'any 1962.
També va aconseguir fotografiar i colar-se
primer a l'avió i després a la suite dels Beatles.
Va ser fotògrafa de Rafael,
va escollir el vestit de Maciel per Eurovisió
i va aconseguir que Clint Eastwood
la basés al llavis, entre d'altres.
Després d'aquesta llarga trajectòria
professional Biarnés,
va decidir deixar la professió
i retirar-se a Eivissa
on va muntar un restaurant.
Ara ja amb aquest documental,
els directors,
Òscar Moreno i Jordi Rovira,
han volgut donar a conèixer
la desconeguda vida i obra
de la fotoperiodista
que va vèncer els prejudicis d'una època.
Va triomfar també en la seva professió
i va conèixer i immortalitzar
a grans personatges de la història.
La projecció del documental
arrencarà a les 8 del vespre
la salat del cinquantenat i de l'Ateneu
en versió original en català i castellà.
Recordem que les entrades
es poden adquirir per un preu de 5 euros
per al públic en general
i de 3 euros per als socis i sòcies de l'entitat.
Més coses,
la poetessa i novel·lista Susana Rafart
serà avui a Sant Just per parlar
de la seva darrera obra,
Crisàlida pastoral en Simenor.
Una obra que explica la història
d'una parella d'anciens
que viuen a les apores
d'un petit poble de la Dordonya.
Algutant de la casa d'Oliver i Emma
hi ha tot un món amenaçador.
Entre altres coses,
el seu fill vol construir
un complex turístic
en una part dels terrenys dels seus pares.
Un llibre realista
on la Crisàlida
és la conseqüència poètica,
segons ha explicat Rafart a Lara,
que impregna el text d'un simbolisme
que es va apropiant de la realitat.
Una obra amb la qual l'escriptora
torna ara a la ficció
després de publicar
Les tombes blanques el 2008.
Per parlar de tot plegat,
l'autora l'acompanyarà
l'editora Estrella Andorrà
i el maridatge de Blví Marionus
a càrrec del celler de Can Mata.
La trobada arrencarà
a les vuit del vespre
al carrer Bonavista,
número 81.
I encara en clau cultural,
un apunt més,
les bars d'Inzaira de Mollet
arriba diumenge a l'Ateneu
amb cant espiritual de Joan Maragall.
L'obra musicada pel corògraf Albert Sanz
compta amb els recursos coreogràfics
propis de la tradició catalana
i té com a punt de partida
els sentiments que va generar a Sanz
el poema de Joan Maragall
i la posterior partitura
de Xavier Montsalvatge.
És una declaració de principis
d'un gran amor al país i a la vida,
d'una gran il·lusió i empemta
els que regeixen, per tant,
aquest espectacle.
Durant 90 minuts,
tota la direcció d'Eduard Peixoto,
quasi una quinzena de dansaires
de les bars d'Inzaira de Mollet,
interpretaran aquesta obra,
cap dalt,
en la trajectòria artística de la companyia
on, de fet, es fusionen els tres llenguatges,
la paraula, la música i la dansa.
L'espectacle es podrà veure aquest diumenge
a partir de les 7 de la tarda
a la Sala Gran de l'Ateneu.
Les entrades es poden comprar
al web espaiar.cat
o bé mitja hora abans
de l'espectacle a taquilla.
Tenen un preu de 10 euros
per al públic en general,
8 euros per als socis i sòcies
de l'entitat
i 5 euros pels infants.
I això és tot per ara.
Nosaltres tornem amb menys d'una hora
a partir de les 12 amb més notícies
i informació sobre el municipi.
de l'espectacle a taquilla.
A l'espectacle a taquilla.
A l'espectacle a taquilla.
Ara escoltes l'àdio d'espect,
sintonitzes l'àdio d'espect,
la ràdio de Sant Just,
98.1,
ràdio d'espect,
98.1,
ràdio d'espect,
ràdio d'espectacle a taquilla.
Passant 9 minuts de les 11,
molt bon dia de nou.
Comencem ara la segona hora
d'aquest programa especial Sant Jordi
que estem fent des de l'Institut de Sant Just.
A més, aquest any que estem molt contents,
és la novena edició d'aquest programa
que fem per Sant Jordi
i estem situats al pati de l'Institut,
cosa que ens agrada bastant.
Hem tingut una primera hora,
moltes, moltes coses.
Ha sigut molt interessant,
però aquesta hora promet encara més.
Tindrem la secció de Cultura i Moda
com cada divendres del Posem Li Beu,
també ens parlaran dels beneficis de la lectura,
tindrem una actuació musical,
parlarem també del projecte de Sant Just Solidari,
però abans de tot això
tenim encara una altra cosa molt interessant,
que és que tenim una altra visita
d'una altra escola de Sant Just,
en aquest cas l'Escola Canigó.
Ens visiten els alumnes de l'Escola Canigó,
tenim el Fernando, la Joana, l'Emma i la Paula.
molt bon dia a tots quatre.
Què tal?
Bé.
Molt bé.
Heu preparat unes quantes coses
per explicar-vos que feu,
d'uns projectes que feu a l'escola, no?
Sí.
Doncs vinga, qui comença?
Jo.
Hola, em dic Fernando,
sóc alumna de 6B de l'Escola Canigó
i ara us parlaré sobre el projecte TEI.
El projecte TEI o Tutoria entre iguals
consisteix a que un nen de cinquè
tutoritza un nen de tercer,
que són els petits de l'Escola dels Grans.
El projecte té l'objectiu de misurar la convivència
i previndre en el futur casos de bullying,
però també ajuda a mantindre un vincle
entre l'alumne de cinquè i el seu tutoritzat.
En aquest projecte, tutor i tutoritzat
fan activitats junts,
el que fa que estableixin una relació més propera.
També me'n recordo un dia
que el tutor i el tutoritzat
havien de superar un circuit de proves junts,
el que feia que ens haguéssim de comunicar.
Els tutors també tenen una gran responsabilitat,
que fa que cada cop que el tutoritzat
tingui un problema,
es baralla, s'insulta, no li deixen jugar, etc.,
el tutor l'ha d'ajudar a intentar
que si es baralla amb algú,
facin les paus,
si no li deixen jugar a algun lloc,
intentar solucionar-lo.
Si el problema els tutors no el poden solucionar,
es pot recórrer a les monitores
o als professors i professores,
però normalment tots els conflictes
s'arreglen entre tutor i tutoritzat.
Per a mi aquesta experiència
ha estat enriquidora
i m'ha ajudat a fer-me responsable d'un nen.
Molt bé, doncs molt interessant aquest projecte
de la tutoria d'Entra Iguals.
Moltes gràcies, Fernando.
Seguim amb més coses.
Hola, em dic Joana
i tinc 12 anys
i ara us parlaré sobre les diferents activitats
que fem a l'escola Canigó en anglès.
Al Canigó es treballa molt l'anglès
i personalment m'agrada molt.
Per exemple,
cada curs ve una persona
de part l'anglès
que a l'hora de voler comunicar-nos amb ella
ens veiem obligats
a parlar-li en anglès.
Per exemple,
un cop a la setmana
a l'hora d'anglès
fem una activitat
que es diu
Corners.
Ens separen per grups
i anem fent diferents activitats
i això ajuda molt
a poder comunicar-nos
i aprendre
diferents
hi ha diferents maneres
d'aprendre l'anglès
i hi ha quatre Corners.
El Corners de Listening,
Speaking,
Em Writing
i Computers.
I aquest any
la persona que ha vingut
de parlar anglès
es diu Amy
i normalment
ella està
en el
Corners de Speaking
que consisteix
a mantenir
una conversa
en anglès.
A l'hora del migdia,
a l'hora de menjador,
hi ha diferents monitores
que només ens parlen
en anglès
als alumnes
de cicle superior
i cicle mitjà.
Això ajuda molt
a que aprenguem
vocabulari
i també ens ajuda molt
a poder-nos expressar millor
i agafar confiança
parlant anglès.
A PEE,
Physical Education,
la professora
també ens parla
en anglès.
Aleshores,
també aprenem
vocabulari esportiu.
Crec que això
està molt bé
perquè constantment
estem practicant
l'anglès
quan no estem
a classe d'anglès.
En alguns cursos
i en algunes classes
fan unitats didàctiques
que són
unes actualitats
en anglès.
Molt bé.
Doncs més coses,
encara.
Hola,
em dic Emma
i jo us explicaré
sobre el que a mi
més m'agrada,
que és tot el que
està relacionat
amb la llengua catalana.
Primer us ho explicaré
sobre la lectura
en veu alta,
que els professors,
a part d'ensenyar-nos
a llegir
sense entrebancar-nos
i pronunciar-nos
els sons
de les lletres,
fem,
interpretem
la veu
de cada personatge.
És com si fessin
teatre,
quasi.
A l'escola
estem fent dos projectes
d'animació
a la lectura,
un que es diu
Chimichesca
i un altre que es diu
Pal.
El Chimichesca
és un projecte
que hem començat
aquest any,
que els professors
ens donen una compte
i hem entrat
a internet
i si ens hem llegit
algun llibre
que ens agradi
podem buscar-lo
per aquesta web
i omplir un qüestionari.
Si el qüestionari
del llibre
que hem llegit
no està,
li podem demanar
als nostres tutors
que faci un nou
qüestionari
d'aquest llibre
per així
anar sumant punts
en aquesta web.
Després,
el Pal,
que són les sigles
de projecte
d'animació
a la lectura,
és un projecte
que fem
des de fa molts anys
que consisteix
en que ens porten
uns senyors i senyores
una maleta
plena de llibres
i els hem d'anar llegint
i depèn
de si ens agrada
o no ens agrada
hem d'apuntuar
aquests llibres
en verd,
groc o vermell.
Al final d'aquest projecte
els més petits
venen uns il·lustradors
i a nosaltres
a partir de tercer
fins a sisè
venen uns escriptors
que li podem fer
una entrevista
i li podem preguntar
quin va ser
el primer llibre
que va escriure,
etc.
A l'escola
hi ha una biblioteca
amb llibres d'acció,
aventures,
amor,
diccionalis,
enciclopèdies,
etc.
I cada mes
es fa una exposició
diferent de llibres.
Com per exemple,
aquest mes
estan fent una exposició
sobre llibres
que parlen de llibres.
A la biblioteca
a l'hora del pati
de 3 a 5
podem avançar deures
per no acumular-los.
Després,
per últim,
com que demà
Sant Jordi
i avui
ho hem celebrat
a l'escola,
us vull parlar
sobre que
a l'escola
fem poemes
de Sant Jordi
i això fa
que aprenguem
a fer voler
la imaginació,
fem poemes,
etc.
I quan acabem
aquests poemes,
el 23 d'abril,
els professors
o el jurat
escull dos poemes
de cada classe
i els anem a llegir
a l'Ateneu
al davant de l'escola.
I com a premi,
els guanyadors
ens donen un llibre.
i això és el que mi més m'agrada.
Moltes coses,
estan molt bé
tots els projectes
i encara
teniu més coses,
per explicar.
Hola,
soc la Paula
de 6EA
i porto l'escola
des de P3
i jo us parlaré
sobre la tecnologia
de l'escola.
En general,
l'escola és moderna
perquè utilitzem
tot tipus de tecnologies,
iPads,
portàtils,
etc.
I a totes les aules
de l'escola
hi ha una peixarra digital
i un ordinador
que estan connectats
i els podem utilitzar
per cercar coses a internet,
per mirar vídeos
sobre els temes
que fem a classe.
També hi tenim
un programa
anomenat
Notebook
que ens fa
de pissarra
si no tenim espai
a la pissarra de guixos.
Especialment,
els nens de 6E
utilitzem molt
aquestes noves tecnologies
com els iPads.
Cada trimestre
fem una activitat.
El primer trimestre
vam fer
amb l'aplicació
d'Emotion
una pel·lícula
com de dibuixos animats
que consistia
en anar fent
fotografies
d'uns
ninos
de Playmobil,
els anaven movent
i després
aquesta aplicació
ho juntava tot
i formava una pel·li.
El segon trimestre
amb l'aplicació
d'Emovie
vam fer un trailer
on
havíem de fer
fotos,
vídeos
i
hi podíem posar títols
per realitzar
aquest trailer.
I aquest trimestre
que és el tercer trimestre
hem fet un videojoc
amb l'aplicació
de My Doodle Game
i
o sigui
primer
el consistia
primer havíem de dibuixar
el videojoc
en diversos fulls
i després
l'havíem de passar
a l'iPad
amb aquesta aplicació
i hi havia
diferents personatges
que podien disparar
passar obstacles
saltar
i coses d'aquestes.
però aquesta
ha sigut
l'única
activitat
que hem fet
individualment
les altres
les hem fet
amb grups.
També
a l'escola
a l'hora del menjador
hi ha diferents
activitats
extracolars
que
aquestes
noves tecnologies
ens ajuden
a realitzar-les
com per exemple
informàtica
robòtica
mecanografia
i cinema.
També
aquest any
s'ha incorporat
una nova activitat
que es diuen
VIVUT
que és una activitat
de robòtica
que consisteix
en unes petites abelles
que tu les programes
i es poden moure
i això
aquesta activitat
la fan
a cicle infantil
i a cicle inicial.
Encara no ho hem fet
però més endavant
farem un cartell publicitari
a sisè
i jo crec
que aquest tipus
de tecnologies
ens ajudaran molt
i ens han ajudat
perquè ja estem començant
a realitzar
aquesta activitat
com per exemple
buscant un sis
per internet
veure fotografies
i coses
d'aquestes.
Molt bé
doncs segur que sí
ha sigut molt interessant
tot el que ens heu explicat
del que feu a l'escola
Canigó
moltes gràcies
a tots quatre
el Fernando
la Joana
l'Emma
i la Paula
que són alumnes
de sisè de l'escola
que vagi
molt bé el dia
de Sant Jordi
i bon dia
bon dia
gràcies
hi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
si trobem aquesta primera, que és aquest tema
com dèieu, de Marc Noffler
i a veure si ho descobrim.
Vosaltres ho vau descobrir sense
adonar-vos o no us ho havien dit?
No, no, jo sense saber-ho.
Ho vas trobar, eh?
Jo crec que a mi em costarà més, eh?
Ara perquè m'heu avisat, però em costa
imaginar-me de trobar-ho, a veure si ho aconseguim.
Les altres cançons
que teniu preparades també és pel mateix tema o no?
Sí.
Sí, eh? I les altres les tenim?
No les tenim, eh?
Doncs fem una cosa, el que fem és
d'aquí una estona recuperarem aquesta secció,
per tant, ara no marxeu gaire lluny
a Laura, Carme, Sandra i David
perquè no patiu que ho acabarem fent.
Ara ens ha deixat amb les ganes, a més a més,
i el que fem és avançar una altra secció.
Ara saludem de seguida, que venen ja corrents,
el Nacho, l'Oriol, el Pau i el Pol.
Punt per parlar-nos de llibres.
Sí, el...
Sou cinc, no?
Sí, un de més.
Hi ha algun nom que no he dit.
Ah, ell no parla.
Vale.
Vosaltres heu de convertir micròfon, llavors, eh?
Sí?
Doncs vosaltres ens parlareu...
Bé, bon dia, que no us hem sentit encara.
Bon dia.
Ens parlareu dels beneficis de la lectura, no?
Sí.
Sí.
Vale, doncs endavant quan vulgueu.
Bon dia.
Aprofitant que Sant Jordi es regala molts llibres,
us parlarem dels beneficis de la lectura.
Diuen que a la lectura només cal dedicar-les a estones perdudes,
que es perd vida mentre es llegeix.
La veritat és que agradable passar temps per a molts,
obligació per a altres,
llegir és un beneficiós d'exercici mental.
Rendir culte al cos, estar en boga.
Però, i dedicar temps al cultiu de la ment,
igual que ens cuidem i anem cada vegada més al gimnàs,
hauríem de dedicar mitja hora diària a la lectura.
La lectura et permet viure noves experiències.
Com?
Doncs és ben senzill.
Especialment la literatura de ficció
té un gran efecte emocional en el lector,
ja que és capaç de sentir emocions
que potser trigaria dècades a descobrir
i t'ajuda a sentir empatia pels personatges
amb els que et vas identificant al llarg de la narració.
La literatura és en si un gran simulador de la realitat.
És com una màquina del temps
que et porta de cop fins a diferents situacions i èpoques
amb les seves característiques i els seus personatges particulars.
Això ens ajuda a ser més amables amb els altres
perquè ens ensenya a veure el món des de la perspectiva d'altres
i ens ajuda a tenir en compte les conseqüències
dels nostres actes envers els altres.
També ens demostra la simplicitat de virtuts
com l'amabilitat, la generositat i la simpatia.
La bona literatura sempre ha estat en oposició
als sistemes de valors hegemònics,
aquests que només prioritzen la recerca de diners i poder.
Els escriptors s'alineen a l'arriba oposada
d'aquesta concepció del món.
Ells ens ajuden a simpatitzar amb les idees
i els sentiments que es contraposen al cinisme
i a la hipocresia del món.
La literatura és una cura per la soledat.
En els bons llibres podem trobar personatges
amb els quals ens podem identificar
i amb ells vam descobrint tothom
què es va descrivint al llarg de la narració.
Quan el llibre és interessant,
atreu tota la nostra atenció
i la solitud simplement desapareix
perquè el llibre es va convertint
en el nostre millor amic i company.
Els escriptors ens ajuden a obrir el nostre cor
i la nostra ment
perquè et donen les eines per lliurar-nos
de la paranoia
i la sensació de persecució
que moltes vegades ens envaeix.
La literatura és molt útil, a més,
perquè ens ajuda a preparar-nos millor
per al fracàs.
Ningú vol fracassar en la vida,
però en la literatura trobaràs eines
que et permetran reconèixer
que el fracàs existeix
i que es pot superar
per fer-te més fort
i, finalment, assolir l'èxit que desitges.
La lectura és un bon hòbit per a tots
perquè els beneficis que et vaig esmentar abans
són iguals sense importar l'edat
o la condició del lector.
És clar que cada edat
té les seves pròpies preferències i necessitats,
però els resultats són iguals per a tothom.
No hi ha res millor per agafar el son
a les nits de llegir
almenys durant mitja hora o una hora,
o més si ho desitja.
Ens sumeix en un estat de relax
tan absolut
que els nostres músculs
queden destensos
que el nostre cervell.
Lliure de tensions i estrès
es queda suspès
en una calma idònia
per conciliar el descans.
Per això, sí,
recorda que no és adequat
llegir en una tauleta
o en un ordinador a la nit.
La llum artificial d'aquestes tecnologies
ens estimula i ens conseqüència
i, en conseqüència,
dificulta molt el descans.
Ens activa en lloc de relaxar-nos.
Així que, un cop acabis de sopar,
deixa els mòbils i el teu portàtil
agafa aquesta novel·la que tens a mitges
i segueix amb ella.
Embolica't amb la història,
amb les seves emocions
i amb les seves dades.
El teu cervell es nutrirà
d'informació i de múltiples sensacions
i el teu somni serà encara més plaent.
Tampoc hem d'oblidar
que la lectura ens aporta emocions
i tota emoció
s'assenta molt millor als rècords.
És una manera
fabulosa
de millorar
la nostra memòria.
No ho dubtis.
I així és molt sa
per a la nostra salut
i al nostre cervell.
Home,
recomaneu-nos un llibre,
no, ara, llavors?
Ja heu fet tota aquesta
oda a la lectura
i m'he quedat amb les ganes
que em digueu,
doncs, no sé,
alguna recomanació
per aquest Sant Jordi,
no, alguna idea?
Doncs,
nosaltres a català
hem llegit un llibre
que es diu
Paraules embatzenades
i que crec que la majoria
dels alumnes de la classe
ens ha agradat molt
i ens ha captivat bastant.
Molt bé.
Ens quedem amb la recomanació
des de la Maite Carranza, no?
Sí.
Vinga,
seguim amb més coses, no?
Ara no deixem del tot
el tema de la literatura,
no, em sembla?
No, continuarem amb aquest tema.
Endavant.
Bon dia, som l'Oriol i el Nacho
i també aprofitant
que estem al dia de Sant Jordi,
doncs, per si algú que ara no ho sap,
us explicarem el motiu
de per què regalen rosa
a les noies
i llibres per als nois.
Molt bé.
Explica a la llegenda
que la vila de Montblanc
estava sent terroritzada
per un drac.
Estava instal·lat
a les afores del poble
i cada vegada
s'aproximava més a les muralles.
Per això, els habitants
van haver de buscar
una manera de mantenir-lo lluny.
Van començar a donar-li menjar a animals,
però, com aquests es van acabar,
no van tenir més remei
i que sacrificar ells mateixos.
Van ficar els noms de tots
d'inclosos els reis en una olla
i cada dia
un amai innocent decidia
qui moriria el dia següent.
Un dia, l'escollida va ser la princesa
i, tot i les súpliques del rei,
la donzella va sortir a les muralles
i es va dirigir trista
cap al seu destí.
Quan el terrible drac
avançava cap a ella,
va sorgir entre la boira
un vell cavaller
sobre el seu cavall
i va carregar contra la bèstia.
Deixant-la greument ferida,
el drac es va sotmetre
al cavaller
que li va lligar
el cinturó de la princesa al coi.
La jove va agafar
a l'altre extrem
i va portar la bèstia
com si d'un gosset es tractés
fins a les portes de la ciutat.
Allà a la vista
de tot el cavaller
va rematar el drac
i de la seva sang
va créixer un roser
que van brullar roses vermelles.
Jordi, que era com es deia el drac,
va tallar la rosa més bonica
i la hi va lliurar la princesa.
D'aquí la tradició
que els homes
els regalen a les dones
d'una rosa vermella
com a símbol de passió
amb una espiga
que simbolitza la fertilitat.
Elles, per la seva banda,
el recompensen en un llibre
ja que el 23 d'abril
se celebra el dia del llibre,
un dia en què es commemora
la mort de dos grans
de la història de la literatura,
Miguel de Cervantes
i William Shakespeare.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies
per aquesta llegenda.
Ens en anem amb una cançó.
De seguida tenim més coses
aquí al programa.
Gràcies.
Doncs continuem,
hem sentit d'una mica de música
per fer aquest canvi
de les persones
que tenim aquí a la taula
i ara continuem,
ens sembla,
parlant també encara de llibres,
no?
Sí.
Doncs vinga, endavant.
Bon dia, Sant Just.
Som el David,
el Lluís,
el Joan i jo,
el Víctor,
que formem part
de l'equip de pàgines web
recomanades,
però com ja sabreu
avui és un dia
molt especial per a tothom,
ja que en aquest dia
per tradició
es regalen roses i llibres
i per això hem decidit
canviar el tema de la secció
i parlar sobre llibres
que hem llegit
i que recomanem
als directors joves.
Bon dia,
sóc el David.
Per començar,
us parlaré del llibre
que em va iniciar ara
fa sis anys
en el món de lectura
i és que si mai no
hagués llegit aquest llibre,
ara mateix no sé
si m'agradaria llegir
perquè mai ho hauria
provat de veritat.
Tot va començar
quan tenia nou anys
i el meu germà gran,
al que li encantava llegir,
em va dir que provés
de començar un llibre
que feia poc
que havia acabat
i li havia agradat molt.
En aquells moments
la lectura era una de les coses
que més m'avorria
i em vaig negar,
però al final
el meu pare
em va acabar obligant
a que anés a llegir una estona.
Mentre llegia,
vaig pensar saltar-me
algunes pàgines
per acabar abans,
però vaig seguir llegint
fins que al final
el capítol va acabar.
Volia tornar a jugar a l'ADS,
però vaig pensar
que en el fons
no havia estat tan malament
el capítol
i vaig decidir llegir una mica més.
Quan em vaig adonar,
ja havia llegit
dos capítols més
i des d'aquell moment
em vaig enganxar a llegir
fins que vaig acabar
i vaig demanar als meus pares
que em compressin
la segona part.
Aquest llibre
es diu
Ales de Foc
i és de l'escriptora
Laura Galleu García.
Tractava sobre Ariel,
un àngel protector
de la princesa Marla
que va ser traïcionada
i desterrada
a la tenebrosa
passó de Gorleán,
un món mort
on els proscrits
lluten per sobreviure.
En aquest llibre
Ariel lluta
per escapar d'aquest lloc
i posar ordre
al món humà.
Personalment
és un llibre
que recomana a tothom,
fins i tot als nois
que encara no hagin
ni intentat llegir un llibre
crec que pot ser
un bon començament
per a molts joves
i també per a tothom
a qui li agradi
les històries de fantasia.
Si a algú el compra
i li agrada
ha de saber
que hi ha una segona part
que es diu Ales Negres
però de la que no puc parlar
ja que estaria fent spoilers
sobre el que passa
a la primera part.
L'única cosa que puc dir
és que és igual
o millor que la primera part.
Hola, sóc el Joan
i us parlaré
de quins beneficis
ha tingut la lectura
per a mi personalment.
A mi sempre m'ha agradat llegir
però normalment
no hi deixo gaire
perquè no tinc temps
o perquè no trobo
cap llibre que pugui agir.
Un dels primers llibres
al que em vaig enganxar
i no podia parar d'agir
era el primer llibre
dels Jocs de la Fam.
En aquest llibre
es parla d'un món futur
que està dividit
en 12 districtes
controlats per un Capitoli.
La majoria d'aquests districtes
són pobres
i com a mostra de poder
cada any el Capitoli
convoca aleatòriament
a dos concursants
de cada districte.
Un noi i una noia
anomenen els tributs.
Aquests tributs
han de barallar-se
en una arena
fins morir
i l'últim que quedi viu
serà guanyador.
Si us interessa
i voleu saber més
us animo que llegiu.
Els beneficis
que he aconseguit llegint
han sigut
que la lectura
m'ha relaxat
i que he aconseguit
i m'ha fet obrir els problemes.
Jo sempre llegeixo a la nit
i llegir a la nit
m'ajuda molt a agafar el son
almenys a mi.
Un altre benefici
és que la lectura
m'ha ajudat a aprendre el anglès
ja que molts llibres
els llegeixo en anglès.
I això m'ha fet
que apreni paroles noves.
Personalment
us animo que llegiu cada dia
a mi m'ha ajudat molt.
Hola, sóc el Lluís
i us presentaré un llibre
molt interessant.
The Witcher Wilder Hunt
ha sigut el videojoc
de l'any 2015.
Considerat
un dels millors exponents
del seu gènere
en els últims anys.
Món, obert i rol.
Aquesta versió
per ordinador
de l'univers
de Geralt de Ríbia
ha encantat
a milions de jugadors
de tot el món.
I us preguntareu
què té a veure
un videojoc amb un llibre?
Tot l'èxit
de la saga The Witcher
ha sigut gràcies
a l'últim deseo.
És la novel·la
amb la qual tot va començar.
Escrit per Andrzej Sapowski,
Geralt de Ríbia
Bruixot
mutant sobrehumà
es guanya la vida
com a caçador de monces
en una terra
de màgia i meravella.
En les seves dos espaces
a l'esquena,
la de set per als homes
i la de plata
per les bèsties.
Però només
quan amenacen la pau.
Irònic, cínic,
descregut
i sempre errant.
Els seus passos
el porten de poble en poble
oferint els seus serveis
trobant persones pitjor
que els autèntics monstres
que s'amaguen
sota els rostres humans.
En el seu camí
es trobarà amb intrigues,
es cuidirà el mal menor,
debatirà qüestions
i realitzarà
el seu últim desig.
Així comencen
les aventures
del Bruixot Geralt de Ríbia
i de totes
les que l'acompanyaran
en la seva llarga,
en la seva saga de llibres.
En total,
li han set.
Us animo a llegir-los.
Espero que us agradi.
Molt bé.
Doncs,
moltes gràcies,
moltes recomanacions
de llibres,
moltes idees.
En comprareu vosaltres
per Sant Jordi
de llibres,
algun o no?
Bueno,
jo m'estic llegint
l'assa aquesta
del Geralt de Ríbia
i em queda
el setè,
i el compraré probablement.
I Rosa,
el comprareu o no?
No.
Bueno,
sí,
per la mare o...
Almenys per la mare
i algun altre,
no?
Teniu encara un dia
quasi per pensar-ho,
no?
No us veig molt convençuts,
eh?
Molt bé.
Gràcies,
que vagi bé,
bon dia.
Gràcies.
Ara,
de seguida,
no marxeu
perquè no marxeu
d'escoltar-nos
perquè tindrem ara
una actuació musical.
Em sembla que ja
la tenim preparant-se.
És l'Emma
que ara
de seguida
ho prepararem.
Abans ens anem
amb una altra
teva musical,
aquest no és en directe,
ho veurem de seguida.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fer passar dels llibres!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, o el moni de l'Anna del Rei.
O el moni de l'Anna del Rei.
Doncs endavant, quan vulguis.
T'has de preparar o has de...
Ja ho tens tot a punt, eh?
Perfecte. Doncs endavant, t'escoltem.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
enosAiñañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañaishaんえっañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañañaña
Felicitats. Gràcies.
I moltes gràcies. A vosaltres.
Potseràs alguna cosa més o no? No.
Em feia preparada, dic, vull voltar una altra cançó.
Doncs moltes gràcies
i... A vosaltres, a vosaltres.
Bravo, eh? Endavant.
Merci. Adéu. Adéu, fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Una de les més importants és aquest vespre, avui es fa el sopar de celebració, un acte que es fa avui a l'Ateneu
i justament per això podem tenir avui aquí Eberto Mejia i Ramon Mendoza.
Molt bon dia, buenos dias.
Buenos dias.
Tot i que l'entrevista no la faré jo, sinó que la faran el Lian i l'Agnès. Bon dia.
Bon dia.
Endavant, tot vostre.
El passat mes de març es va complir 25 anys de l'allemanament entre Sant Lluís d'Esber i Camuapa.
La relació amb el municipi nicaragüent havia començat amb anterioritat,
arran de la solidaritat sant-llutesca davant dels efectes de l'huracà Joana havia provocat entre la població.
Però va ser el 31 de març de 1991 que es va signar el document d'allemanament entre els dos municipis
que formalitzava el lligam d'amistat i compromís mutu.
L'Ajuntament de Sant Lluís d'Esber destina bona part de la subvenció en matèria de cooperació a Sant Lluís solidari,
que és l'entitat a través de la qual es vinculen les accions de solidaritat i cooperació a Camuapa.
A Camuapa, a Sodermo, Asociación de Hermenamiento Municipal, és qui porta el pes de l'allemanament.
Per celebrar aquests 25 anys d'amistat i cooperació hi ha previst un bon nombre d'activitats.
I tenim la sort que dues persones molt significatives per l'allemanament,
Eberto Mejia, president de Sodermo, i Ramon Mendoza, representant de Sant Lluís solidari a Camuapa,
han pogut viatjar a Sant Lluís per assistir a alguns d'aquests actes de celebració.
Béodos días, Eberto i Ramon. Benvenents a Sant Lluís d'Esber.
Béodos días.
Hola, podrían explicarnos cuál ha sido el impacto de estos 25 años de hermanamiento en Camuapa?
Bueno, buenos días y gracias.
Bueno, el impacto que ha habido de los proyectos que se han ejecutado con el apoyo de Sant Lluís solidari a Camuapa
han sido muy significativos. En 25 años realmente esto nos ha demostrado que ha aportado mucho a nuestro propio desarrollo.
Decimos que si en el apoyo de Sant Lluís nosotros estuviéramos unos 30 años atrás,
creo que es muy importante el apoyo que a través de Sant Lluís solidari hemos recibido.
¿Cuáles son los proyectos más significativos?
¿Hay alguno que destaque en especial?
Sí, los proyectos más significativos, por ahora tenemos el Hospital San Francisco de Asís,
que está ahora funcionando casi de manera completa.
Otro proyecto significativo sería la universidad, el Centro Universitario Regional Camuapa, el proyecto Becas.
Para nosotros los proyectos de Sant Lluís solidari todos tienen significado,
todos son proyectos significativos y de gran impacto social.
¿En la actualidad qué proyectos se están llevando a cabo?
Bueno, por ahora estamos llevando el proyecto de becas, el proyecto al Centro de Desarrollo Infantil,
que es un centro de niños que atienden a 140 niños entre 0 años y 7 años.
También tenemos otro proyecto que se llama Alianzas, está en ejecución.
Y el otro proyecto ahora tenemos una, estamos estrechando relaciones a través de Sant Lluís solidari con el ICR,
el Instituto Catalán de la Retina y estamos haciendo posible también el establecimiento de una clínica oftalmológica en el Hospital San Francisco de Asís
y en este mismo año la posibilidad de instalar una óptica en un edificio también allí.
¿Quiénes son principalmente los beneficiarios de los proyectos?
Bueno, nosotros podríamos decir que los beneficiarios es la población en su totalidad,
ya que todos los proyectos han sido dirigidos a los diferentes sectores.
Vemos, por ejemplo, que desde la niñez, cuando hablamos del Centro de Desarrollo Infantil,
estamos hablando del Brasol, por ejemplo, que son niños que asisten desde 3 a 5 años
y que dan la oportunidad para que sus madres tengan la oportunidad de ir a trabajar
y dejar a sus niños allí en la escuela, en el Centro de Educación Infantil CDI.
Y luego nosotros tenemos, por ejemplo, la universidad que ha hecho la posibilidad que los jóvenes no viajen fuera de la municipalidad,
que no se vayan hasta la capital, que no vayan a otras universidades, sino que se queden allí mismo.
Con el proyecto Alianza estamos hablando de que se está favoreciendo a los pequeños y medianos productores.
Con el proyecto Becas, a los alumnos que tienen dificultades económicas y quieran seguir su estudio secundario,
la verdad es que todos los proyectos han llegado a todos los sectores, por lo tanto, toda la población ha sido beneficiada con los mínimos.
¿Y cómo ve la continuidad del hermanamiento? ¿Cuáles son las perspectivas de futuro?
Sí, la continuidad del hermanamiento. Estamos con nuestra presencia acá por Arcata, perdón, aquí por San Yus.
Estamos queriendo, ¿verdad?, darle más impulso a este proyecto de hermanamiento que ahora está por cumplir los 25 años de existencia.
Y creemos que las perspectivas son muy buenas. Estamos viendo que hay una juventud interesada en que estos proyectos se llenen a cabo y que avancen.
Y creemos que también en nuestro pueblo la gente está muy entusiasmada.
Hay muchas perspectivas de desarrollo y crecimiento de los proyectos y también del desarrollo social y cultural de nuestros pueblos.
Y yo diría también ahí en esa pregunta de que los hermanos son para siempre. Entonces el hermanamiento pues no se acaba.
Desde que somos hermanos hasta que dejamos de existir. Y este hermanamiento será para siempre. Es lo que nosotros creemos, es lo que sentimos y es lo que estamos seguros.
Tenim también a la Carla i a l'Anna, que son alumnes de Brimedesso, que también es volen fer alguna pregunta, ¿no?
Sí, yo soy Blana y nos gustaría que nos explicaran en qué consiste el proyecto de becas que se dan a los alumnos del instituto.
¿Cómo es el instituto de Camoapa? ¿Cuántos alumnos? ¿Horarios?
Bueno, yo les explico. El proyecto de beca consiste en otorgarle al alumno beneficiario un paquete que lleva bolígrafos, lleva ropa, uniforme, zapatos, calcetines, mochila, cuadernos, tajadores.
Entonces, bueno, todo lo que ellos necesitan al inicio del año y a la mitad del año una dotación de cuadernos para el segundo semestre de cada año.
En eso consiste el proyecto de becas para cada alumno por año.
El compromiso se adquiere por un año solamente, porque si no hay recursos para el siguiente año, pues entonces el alumno deja de recibir el beneficio.
Y en cuanto a la respuesta de los alumnos, en el instituto tenemos 1.600 alumnos, en el instituto municipal de Camoapa, en tres turnos, en tres turnos, no, en dos turnos.
No. El de la mañana que le llaman el matutino, el vespertino y el nocturno.
Y hay dos, también dos turnos que son sabatinos y dominicales, o también allá le llaman por encuentro.
Hay 1.600 alumnos y en otro sector que se conoce como la calamidad, ahí hay aproximadamente 400 alumnos que están en el sector rural a unos 35 kilómetros de Camoapa.
Esa es la cantidad más o menos.
Hay otro centro educativo de secundaria que es en una comunidad que está a 60 kilómetros, que hay aproximadamente otros 60 alumnos de secundaria.
Y que ahí solo tenemos como tres becarios porque la distancia se hace muy retirada y es de difícil acceso, de más incómodo acceso.
Difícil no, pero un poco más incómodo.
Entonces, eso nos permite no poder facilitar ese beneficio a esos jóvenes de esas comunidades.
Bueno, yo soy Carla y también nos gustaría entregarle un dossier con fotografías de nuestro instituto y también una carta para los alumnos de Camoapa porque nos gustaría compartir experiencias.
Bueno, nosotros haremos llegar esas cartas a los alumnos de secundaria del instituto que está en la ciudad y, bueno, se sentirán muy satisfechos, muy alegres, creo.
E insistiremos para que puedan haber una relación entre ellos y ustedes y puede ser una experiencia muy bonita.
Pues muchas gracias a Everto, Ramón, también a la Carla y a l'Anna y abans pues a Liana y a l'Agnés.
Hasta pronto, nos vemos pronto, nos vemos hoy y ahí en la celebración y aún estarán unos días por aquí, ¿no?
Sí.
Perfecto, muchas gracias.
Muchas gracias.
Gràcies.
Bon dia.
Connectem tot seguit amb les notícies perquè són pràcticament les 12, per tant, tornem després encara.
ens queda una tercera hora de programa amb moltes, moltes coses. Fins ara.
Que avui tot el que passi és normal.
Encara que trobés el calendari
Una mena d'inventari
Del que no vull oblidar
Encara que la vida fos més recta
I confessis la resta
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 12
Bon dia, us informa David Badia
La Unió d'Associacions de Veïns del Poble Sec de Barcelona
en aquesta nit un jove mort a 13 en una discoteca
lamenta el creixement de la inseguretat, diuen, en el barri
Ho explicava Catalunya Ràdio el sectari de la Unió de l'Associació de Veïns, Miquel Carrillo
L'última cosa que passa en aquestes dues discoteques
és que també atrau
a molta gent
que fa furts
Mentre tant, fons coneixedores de la investigació
expliquen en aquesta emissora que la policia
ja tindria identificat el presumpte assassí
també la revenja que es perfila com a principal hipòtesi
La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Cristin Lagard
creu que el pla de rescat de Grècia va per bon camí
però calen més esforços per tancar un acord amb els seus creditors
Lagard ha fet aquestes declaracions
abans d'entrar a la reunió de ministres d'Economia de la zona euro
Brussel·les, Albert Alfa
Grècia està complint amb les condicions adscrites al rescat de 86.000 milions d'euros
però ha d'aprofundir encara més en les reformes
És l'opinió de representants de la Comissió Europea
i el Fons Monetari Internacional
reunits avui a Amsterdam per analitzar
sobretot els progressos grecs
Entre els creditors de Grècia no hi ha acord
sobre la sostenibilitat del seu deute
Albert Alfa, Catalunya Ràdio, Brussel·les
Barack Obama entra de ple a la campanya sobre el Brexit
de visita al Regne Unit
El president nord-americà fa costat al primer ministre britànic
David Cameron i demana als britànic que no abandonin la Unió Europea
Londres, Sergi Molero
Barack Obama és a Londres i avui comença el seguit d'actes
previstos fins diumenge
amb un dinam la reina com a cita ineludible per felicitar-la en persona
però Obama no és aquí per això
A la tarda el president afavor que el Regne Unit es quedi a la Unió Europea
De moment en un article publicat
avui al Daily Telegraph el president dels Estats Units ha dit
que el sacrifici dels seus soldats a la Segona Guerra Mundial
fa que tingui interessos en aquest debat
i que pertanyi a la Unió Europea
reforça el lideratge del Regne Unit
10 detinguts i 3 persones denunciades a l'Alt Empordà
pertinença i plantació de marihuana
Els Mossos d'Esquadra han localitzat més d'un miler de plantes
Girona Isabel Joanola
Bon dia
És el resultat de diverses operacions dels Mossos d'Esquadra
fetes els darrers dies a Figueres
Vilafant, La Vajol i Llers
totes a l'Alt Empordà
S'han escorcollat domicilis i vehicles
que circulaven per la Nacional 2
amb un balanç de 10 persones detingudes
d'entre 22 i 50 anys
i 1.200 plantes de marihuana confiscades
Isabel Joanola, Catalunya Ràdio Girona
Catalunya Ràdio TV3 oferiran demà dissabte
per primer cop un programa especial en emissió conjunta
amb motiu de la IA de Sant Jordi
entre les 12 i les 2 del migdia
Ricard Ostrell, del Suplement de Catalunya Ràdio
i Núria Soler, dels Matí Udi
l'instal·lat a la plaça Catalunya de Barcelona
Ricard Ostrell ens escriu
com serà aquesta experiència audiovisual pionera
Pensa que és el primer amor confessat
entre TV3 i Catalunya Ràdio
és la primera gran experiència televisiva i radiofònica
és un programa de televisió que sentireu per la ràdio
i és un programa de ràdio que veureu per la televisió
T'estic parlant de dos gèneres diferents
dos llenguatges totalment diferents
per tant té la seva complexitat
i espero que sigui el primer de molts altres
L'especial continuarà a la tarda
ja per canals separats
a Catalunya Ràdio
dos quarts de cinc fins a dos quarts de vuit
la festa continua
amb l'escenari situat al Blas Catalunya
en programa ple d'actuacions musicals
coordinat per Maite Sadurní
Cristiano Ronaldo té una sobrecàrrega muscular
a la cuixa dret
el Madrid no ha dit si podrà jugar demà al camp del Raio
l'Atlètic de Madrid està pendent de l'evolució de Godín
el seu lesionat més destacat
el Barça s'entrena ara
demà rep l'esporting
la jornada de Lliga de primera
sobre aquest vespre amb les palmes espanyol
a partir de les 9 mitja hora abans a Catalunya Ràdio
encara en futbol
la FIFA ha anunciat la creació d'un grup de seguiments
sobre les condicions de treball
dels obrers a les instal·lacions del Mundial de Futbol de Qatar
i amb motociclisme
Jorge Lorenzo i Héctor Barberà
han estat els més ràpids
en els primers entrenaments lliures
del Gran Premi d'Espanya
que es fa Jerez
Fins aquí les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 4 minuts
us parla Cristina Bargàs
Més de 400 persones han participat
del 7è concurs internacional de fotografia de Sant Just
un any més
l'agrupació fotogràfica
la Unió de Botiguers i Comercians
i els assentadors del Mercat Municipal
amb la col·laboració de l'Ajuntament
han organitzat una nova edició
del concurs internacional de fotografia
en concret són un total de 404 persones
les que han participat d'aquesta 7è edició
a diferència de l'anterior
en aquesta la participació ha augmentat en 130 persones
també ha augmentat el nombre de fotografies presentades
recordem que cada participant
podia presentar fins a 4 obres
per cadascuna de les 3 seccions
per tant eren fins a 12 fotografies
les imatges presentades per al concurs
han estat 3.995
més de la meitat dels participants
haurien doncs així presentat
el nombre màxim de fotografies
de totes les imatges rebudes
el jurat seleccionarà les fotografies acceptades
i guardonades entre el 23 i 24 d'abril
i el 27 es donaran a conèixer
les obres premiades i finalistes
del 30 al 3 de juny
s'exposaran aquestes fotografies premiades
fent costar el nom de l'autor o l'autora
la resta de fotografies acceptades
però també podran formar part de les diferents exposicions
que l'agrupació organitzarà dins dels actes del juny fotogràfic 2016
Més coses
que el llibre té acull
durant tota la setmana
a l'exposició del Sant Justenc
Gabor Somsic
dels originals del llibre
sent curiositats zoològiques
és un volum dedicat als animals
en aquest llibre es responen preguntes
com ara per exemple
quins són els animals més cosmopolites
com es defensen de debò les taràntules
es podria ressuscitar o no el mamut o el lloc marsupial
o fins i tot quan i com van començar a conviure
les persones humanes amb els gats i els gossos
són algunes de les curiositats sobre el món animal
que desvela el llibre
on també parla de troballes recents i de colzerola
on de fet eviten serps de fins a dos metres
una obra que ajuda a entendre el complex
i riquíssim món animal
i els seus fenòmens zoològics
així com també l'essència de la nostra espècie
arran de les il·lustracions del llibre
l'il·lustrador i arquitecte Gabor Somsic
ha exposat a la llibreria
les làmines dels dibuixos
són una dotzena
amb molta expressivitat
fets a boli
on apareixen animals
com ara per exemple
crustacis, cossos, rinocerons, rappenats
i cocodrils entre d'altres
durant tota aquesta setmana
es podrà veure aquestes obres
al carrer Bonavista
número 181
i un apunt més
aquest diumenge
se celebra la sisena
cursa solidària
si tot es plugues
Hospital Sant Joan de Déu
és un esdeveniment esportiu solidari
que pretén que les persones
que hi participin
facin esport
i alhora col·laborin
amb els projectes
de suport a les famílies
de l'Hospital Sant Joan de Déu
la cursa es disputarà
aquest diumenge
a partir de les 10 del matí
en tres circuits urbans
adaptats segons les necessitats
dels participants
d'aquesta manera
hi haurà una cursa mini
de 850 metres
una cursa promoció
de 1.200 metres
i la cursa solidària
de 5.000 metres
la cursa mini
està dirigida
a persones nascudes
entre els anys
2006 i 2009
i té un preu
de 3 euros
el mateix preu
la cursa promoció
està dirigida
a persones nascudes
entre el 2000
i el 2005
i per últim
la cursa solidària
està pensada
per persones nascudes
el 1999
i anteriors
i té un preu
de 9 euros
amb xic groc
per fer el cronometratge
i 10 euros
sense el dorsal xip
el qual serà facilitat
per l'organització
la sortida i arribada
de les 3 curses
serà a la plaça Catalunya
dels Plogues de Llobregat
la recaptació
cal destacar
d'aquestes inscripcions
que anirà destinada
al programa
Hospital Amic
corre per la infància
de l'Hospital Sant Joan de Déu
que té com a objectiu
aconseguir que el nen o la nena
i també la seva família
pugui viure
l'hospitalització
d'una forma més positiva
posant al seu abast
un conjunt de recursos
i serveis
trobareu tota la informació
i també com fer la inscripció
a través de la pàgina web
cursesolidariesplugues.cat
I aquesta ha estat
tota l'actualitat
del municipi
i nosaltres
tornarem a partir de la 1
amb els Sant Just Notícies
Edició Migdia
A l'escoltes
la ràdio desfèrgica
sintonitzes
la ràdio desfèrgica
la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio desfèrgica
98.1
Ràdio desfèrgica
98.1
Doncs ara passen 9 minuts
a les 12 del migdia
comencem la tercera hora
del programa especial
Sant Jordi
que estem fent avui
des de l'Institut
un programa que fem
des de la ràdio
conjuntament també
posem-li veu
però n'estan passant
moltes coses
ara en passarà una altra
perquè tinc aquí
ja a la meva dreta
l'alcalde de Sant Josep
Perpinyà
Bon dia
Bon dia
Què tal?
Com estem?
Avui no faré jo
l'entrevista
per això
Ja veig
Ja veig
Jo tens col·laboradors joves
Exacte
Tenim uns altres personatges
que han preparat
totes les altres preguntes
Tenim el Hans i el Manel
Molt bon dia
Bon dia
Què tal?
Que estan a punjar
per entrevistar l'alcalde
Endavant
Com vulgueu
Doncs vinga va
Bones
Aquí tenim l'alcalde
i ara us farem
unes preguntes
sobre Sant Jordi
i la decisió
de ser alcalde
La decisió
de ser alcalde
Està bé això
La primera pregunta
és per què va decidir
ser alcalde?
Mira jo passava per allà
i em van enganxar
Així de clar
perquè en el 2003
però jo regidor
el 1999
el 2003
i aleshores
el que va passar
és que l'alcalde anterior
el Ramon López
que va ser alcalde
fins al 2004
en Pasqual Maragall
va guanyar les eleccions
president de la Generalitat
i per tant
ell era metge
era un bon gestor
a part de ser alcalde
i li va oferir
una responsabilitat
molt important
que era
doncs
presidir
un organisme
que eren
tots els hospitals
del càncer
i davant d'aquest repte
diguem-ne
aquest encàrrec
per ell
doncs
segurament
amb un gran valor
professional
i de reconeixement
ens vam trobar
que el ple municipal
tenia que escollir
un altre alcalde
i jo passava per allà
ho dic en broma
però
doncs
el meu partit
en aquell moment
va pensar
que seria la persona idònia
i el ple municipal
doncs
va tenir el recolzament
per ser-ho
si en aquell moment
em diguessis
escolta
pensaves que això
podia ser així
doncs jo crec
que la vida
mai saps
què passarà la setmana que ve
per tant
una mica de casualitat
però és cert
que estava allà
per tant
molt content
d'aquell d'abril
del 2004
ser alcalde
molt bé
la segona és
si
bueno
m'imagino que vostè
celebrarà
Sant Jordi
amb la seva família

quin regal o llibre
regalarà
quin regal
o llibre
bueno
no ho sé
això no ho sé ben bé
encara
també m'agradaria
que em regalessin coses
a part de regalar jo
també m'agradaria
que em regalessin coses
i és evident
que és un dia
molt emotiu
i sí
tinc pensat
fer algun regal
evidentment
i alguna rosa
i per l'altra banda
també la lectura
que el poc temps que tinc
però m'apassiona
sempre m'ha apassionat
i aleshores
veurem com compagino
el que m'has dit
amb la realitat
i amb les possibilitats
però suposo que
continuï la tradició
de cada any
i col·laboraré
també
amb la compra del llibre
amb alguna llibreria
de Sant Just
com és evident
molt bé
seguim
quin llibre
li ha agradat més
quin llibre
li agradaria més
per comprar
aquest Sant Jordi
i per què
mira
ara he acabat
de llegir
un llibre
que a mi m'apassiona
l'alpinisme
i la muntanya
algú d'aquí ho sap
no
que és un llibre
de l'Eduard Seient
és un alpinista
que es diu
Mentre hi hagi llum
que és una tragèdia
que va haver-hi
amb un 8.000
del Nanga Parbat
i abans d'ahir
això li ha acabat
aquest llibre
el dilluns
o el diumenge
no recordo
i abans d'ahir
vaig estar a la tertúlia
de la Maria Barbal
una tertúlia
que per cert
em vaig colar
perquè jo vaig entendre
que tots els que estaven allà
ja havien llegit el llibre
i jo no
per tant jugaré
amb avantatge
i compraré
i recomanaria
tots aquest llibre
dir també
que sóc un apassionat
jo crec que me'ls he llegit tots
d'en Joan Margarit
a més
amic
veí
poeta
arquitecte
i no sé quantes coses més
per tant
recomanar
recomanar
m'agradaria jugar a casa
i també
recomanar
pel que vaig veure
les intervencions
de la
Can Ginestar
sobre la Maria Barbal
doncs
em va semblar
un llibre molt interessant
per tant
potser
recomanaria també
el que es va presentar
l'altre dia
i era la pell de l'altre
que no he dit el títol
i la quarta
ja és
vinga
la quarta
això m'ho poseu
molt fàcil avui
normalment
els companys i periodistes
sempre em volen
posar contra la paret
a vegades
o preguntant coses
però veig que això
és molt senzill
quin més
va
és
quin llibre voldria
que hi regalessin
home
doncs mira
aquest que he dit
seria fantàstic
no em trencaria el cap
i espero que
que me'l regalin
i si no
me'l compraré jo
i si no
doncs
no ho sé
en aquests moments
no em ve el cap
però jo diria que
la Maria
escriu molt bé
a part de diferents
premis que ha tingut
és una
escritora
que a més
ha traduït
a molts idiomes
les seves obres
que curiosament
va néixer a Trem
on una part de la meva família
també és d'allà
i
i bueno
a sèrie de afinitats
doncs potser el fet
que hi hagi
aquests dies
aquestes presentacions
encara que hi ha
hi ha hagut altres
altres escriptors
que estan fent presentacions
o estan sent convidats
però em ve el cap
perquè vaig estar
ahir
què més
va
ja està
no
em queda una
va vinga
l'última
pensava que em preguntaria
sobre el futur
de Sant Just
o cosa
que és el més complicat
si vol l'hi preguntem
si vol l'hi preguntem
personal
sí sí
per últim
que on celebrarà
Sant Jordi
i potser qui ho farà
amb qui ho farà
la celebració
celebraré Sant Jordi
evidentment
amb les activitats
que demà dissabte
que coincés
amb el dia Sant Jordi
el dia 23
perquè algunes vegades
Sant Just
celebrarà Sant Jordi
quan no és el dia 23
però demà
ho fem junt
i després
baixaré la Rambla
segur
que sempre ho he fet
i m'envoltaré
de les persones
del meu entorn
i en tot cas
dir que
que és una festa
apassionant
molt maca
i que faré
una cosa tradicional
que jo diria
que fa la gran majoria
però en primer lloc
demanar-li
a la gent
de Sant Just
que demà
estigui a Can Ginestar
que compri
molts llibres
amb els llibreters
de Sant Just
que ho faci
amb aquest mitjà
perquè
malgrat
hi ha més lectors
a Catalunya
en els darrers anys
es venen
menys llibres
a Catalunya
per tant
per una banda
pot ser una bona notícia
però per l'altra
no és tan bona notícia
i a més a més
si pot ser
llibres en català
millor
perquè
el coneixement
de l'idioma
del català
en els últims
13 anys
ha perdut
10 punts
la qual cosa
em preocupa
per tant
estimular
que compri
la gent
els veïns
i les veïnes
els llibres
els llibreters
de Sant Just
i si és en català
millor
per últim
si em permet
fer-li una altra pregunta
i és
si t'he pensat
algun projecte
per al futur
de Sant Just
carai
doncs mira
estic en un lloc estratègic
perquè ara
nosaltres tenim
dos o tres projectes
molt macos
i un seria
crear un corredor verd
ja que estem aquí
un corredor verd
des del parc Torre Blanca
fins a l'entrada
que està aquí darrere
de Collserola
passant pel polígon sud-oest
passant
per els entorns
de la part baixa
de les masies
de Can Gelabert
de Can Roldan
unint amb el pont
de Camp Mèl·lic
amb aquest espai
que teniu
aquí al darrere
que ha de ser
al davant
de l'institut
i del complex
de la Bona Aigua
per accedir
d'una forma
molt més amable
i de transició
des del parc Torre Blanca
per tant
és un projecte
que l'hem encarregat
a l'àrea metropolitana
que no es veurà
a curt termini
però que comencem
a demanar dibuixos
i que el veurem
d'aquí uns quants anys
és un projecte
que a mi personalment
m'il·lusiona molt
la ciutadania
quan convenci
a veure aquests dibuixos
i veure la realitat
veurem
el que ens estimem
i volem que sigui
el nostre poble
i que s'ampli
aquests espais naturals
o seminaturals
ara
això són paraules meves
que segurament
són buides
però estic convençut
que d'aquí un temps
serem capaços
d'anar
des del parc Torre Blanca
al pont de Camp Pedrosa
que insisteixo
està aquí al costat
per dar l'inici
de l'entrada
del parc de Collsola
d'una manera
doncs molt amable
amb espais seminaturals
amb passeres
per sobre
de la vinguda
de la Riera
accedint
per aquesta part baixa
de les masies
que són llocs
que necessiten
una ordenació
i que serà
una cosa
que
l'aminació d'aigua
per tant serà una cosa
molt atractiva
però que
evidentment
a vegades
la companya
diu
com comença
quan s'acaben les obres
això ho estem dibuixant
però els projectes
s'han d'explicar
i han de compartir
la il·lusió
que un té
quan està governant
i aquest personalment
em fa molta il·lusió
per tant
espero que d'aquí uns
quants anyets
pocs
doncs els que esteu aquí
volem caminar
des de Parc Torre Blanca
fins al que dic
fins a Camp Pedrosa
ho esperem
ho esperem
molt bé
moltíssimes gràcies
per haver vingut
i seguim
el programa
especial
de Sant Jordi
molt bé
a vosaltres
i que continueu
amb aquesta marxa
igualment
molt bé
que sí
però serem
orgèntics
huracans
uoh
uoh
sé que un dia
tornarem
a viure
com els grans
abans
de tots
els temps
sé que un dia
tornarem
a viure
com quan fèiem
l'estel
el vent
com una gent
perduda
en una selva
van reconèixer
el teu
terzà
en mi
no va ser fàcil
ballar en sincronia
no
en aquella nit
i en aquells
aires
de princesa
l'ella
eres tan bona
fent-me
perdre el cap
però
Can Solo
no l'espanta
el repte
són
pedre
i sant
mai
serem
monàrics
o exemplars
però
serem
autèntics
huracans
com un dia
tornarem
a viure
com els grans
abans
de tots
els temps
se'n
se'n
un dia
tornarem
a riure
com quan
veiem
l'estel
a dir
i
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...







...
...










...
...
...

























...
...
...
...