L'objectiu és descongestionar la Nacional 340 en aquest tram i la licitació es farà a principis de l'any vinent. La Cala Ràdio, Olga Tomàs, bon dia.
Bon dia. La ministra de Foment, Anna Pastor, va anunciar aquest dimarts a la tarda al Senat que el govern espanyol té previst licitar la redacció dels projectes pendents de l'autovia A7 al seu pas per les Terres de l'Ebre a principis de l'any vinent, en resposta a la pregunta feta pel senador socialista de l'entesa Joan Sabadé. Una bona notícia per la Mella de Mar que el seu alcalde, Andreu Martí, l'ha rebut de la següent manera. Doncs és una bona notícia que s'hagi dit que es posa en marxa aquesta licitació de les obres i, per tant,
Des d'aquí, encoratjar, i així ho farem, no només a la gent que té responsabilitats més altes o diferents del nostre partit, sinó a tots els que estem treballant, que som molts, per fer pinya, perquè aquesta autovia A7 la puguem veure més aviat que tard. La ministra també va recordar que tot i arrencar l'any 2002, el projecte va ser sotmès quatre cops a informació pública pel govern socialista, després de diversos canvis de traçat. El president del Consell Comarcal del Pallà
Jussà es mostra preocupat perquè encara no s'han definit els usos de l'acadèmia de suboficials de Talarn a partir del mes de gener. En declaracions a la xarxa, Joan Obac ha dit que de moment només hi ha rumors i que el territori busca alternatives. Concretament, concretat, fixe, no hi ha res. Senzillament tots són rumors. S'ha estat treballant moltíssim des de la comarca i des de la mateixa Generalitat a buscar alternatives. El Consell Comarcal precisament hem encomanat un estudi amb una consultoria, amb una empresa especialitzada, un estudi
Primera, per saber l'impacte socioeconòmic que té l'acadèmia a la comarca, perquè sempre en parlem i ningú sap concretament el que es representa. El Ministeri de Defensa va garantir la continuïtat de l'acadèmia de Talarn, però sense explicar quin ús tindria. Notícies en xarxa Ràdio 2BM 98.1
Just a la Fusta. Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 7 de novembre.
Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ens posa el dia de l'actualitat del municipi. A més a més, també en aquesta primera hora parlarem de l'actualitat a través de les portades dels diaris, de les entrevistes, contraportades, una mica de tot farem un repàs del dia amb el Marc Marvà. I parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber què ens espera de cara als propers dies. Avui que ens hem tornat a llevar amb un dia de sol.
Més coses, parlarem cap a 3 quarts d'11 del matí, una mica més tard, potser cap a les 11, menys 10 aproximadament. El que farem serà parlar amb Jordi Blanc, psiquiatre, que avui importeix una xerrada en el marc del Més de la Salut aquí a Sant Just, una xerrada sobre com prevenir l'estrès.
I avui estem molt saludables perquè a les 11 i 10 entrevistarem a Pilar Sant Pau, que aquest divendres, en el marc del novembre literari, presentarà el seu últim llibre relacionat amb menjar i la intel·ligència. En parlarem de com es pot menjar d'una manera intel·ligent cap a un quart de dotze amb ell, amb la Pilar Sant Pau.
A més, farem tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea. I cap a l'última hora tindrem també el teatre amb la Maica Dueñas. Parlarem també de vins amb l'Strick Goldstein del celler de Can Bata. I avui també estarem pendents d'aquesta vaga de farmàcies que ha començat a les 9 del matí amb el tancament de les farmàcies i s'allargarà fins a dos quarts de dues. Recordem que a Sant Just hi ha una farmàcia de guardia oberta, ara en parlarem. I mirarem de parlar-ne també al llarg d'aquest matí per saber com s'està vivint aquesta situació a Sant Just.
Tot això a partir d'ara mateix i fins la bona del migdia, comencem parlant de les notícies. Just a la fusta. Bon dia, Andrea. Bon dia, Carmequeta. Què t'ha semblat aquest segon de suspens? Molt bé, ara ja per donar pas a tope a les notícies. Molt bé, molt bé. Per on comencem?
Comencem parlant precisament de farmàcies, ho deies tu ara perquè les farmàcies de Sant Just també s'assumen a la vaga general del sector farmacèutic d'aquest matí que ha començat a les 9. El motiu del tancament de les farmàcies catalanes és protestar pels impagaments de la Generalitat que els deu 416 milions d'euros i que corresponen als mesos de novembre i desembre de l'any passat i al maig i setembre d'aquest 2013.
A Sant Just, tot i que les farmàcies estan de guàrdia, atancen 4 de les 5 farmàcies del municipi. Per tant, hi ha una farmàcia que està oberta, que en principi és la farmàcia Solans, al carrer de la Creu, que ha d'estar de guàrdia al llarg del dia d'avui. Segons el conveni amb CatSalut, les farmàcies catalanes haurien d'haver cobrat dimarts, fa dos dies, l'import dels medicaments dispensats al setembre a passat
i els al pla de proveïdors per pagar el deute pendent del novembre i desembre del 2012 i del maig d'enguany. Però no ha estat així. Per tot plegat, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmàcies han decidit que les farmàcies catalanes tanquin avui com a protesta. Com dèiem, les farmàcies de Sant Just també s'assumen a la vaga general d'aquest sector, el sector farmacèutic, excepte a la farmàcia Solans, al carrer de la Creu.
Molt bé, doncs és la informació principal d'aquell matí. Tenim més qüestions, però no? Sí, parlem de dos actes polítics que es faran aquí Sant Just tant avui com aquest cap de setmana i que crec que val la pena destacar. D'una banda, la secció local del PSC organitza avui una xerrada sopar, en aquesta ocasió per tractar les relacions entre Catalunya i Espanya.
Serà en un d'aquests debat 2-20 que s'anomenen avui amb Lluís Urriols, doctor en Ciència Política per la Universitat d'Oxford i que porta per títol Catalunya-Espanya, una separació irreversible. Aquest acte es farà a dos quarts de nou del vespre avui al restaurant Sant Just al carrer Font i si voleu assistiríeu de fer reserva prèviament per 10 euros posant-vos en contacte amb la secció local del PSC al 93-372-0002.
I d'altra banda, un altre acte que tindrà lloc en aquest cas dissabte és un esmorzar amb l'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de Generalitat, Joan Manuel Tres Serres. És el convidat d'aquest esmorzar que organitza cada any la secció local d'Esquerra i que farà aquest dissabte. Serà Albert de la Taneu i servirà per tractar qüestions d'actualitat. I a més, aquest any, doncs,
amb la independència i amb la consulta com a rerefons. L'esmorzar serà dissabte a quarts de 10, s'acabarà quarts de 12 i si voleu assistir-hi també us heu de posar en contacte amb la secció local d'Esquerra.
Perfecte, doncs queda dit. També, Andrea, en parlem, acabem amb un última punt, oi? Hem fet una doble notícia, però formava part d'un pack. Parlem dels cars de coixinets perquè finalment l'organització ha fet recompte oficial dels inscrits i finalment seran 118 cars, els que baixaran el cap de setmana del 16 i 17 de novembre per Freixes i Creu del Padró.
Queda poc més d'una setmana per aquesta 37a cursa de cars de coixinets. En concret, combatiran 26 cars en la categoria Senior Master, en Juniors 15, en Veterans 21, en Femines 14, en Cadets 12, en Infantil 7, en Olavins 18 i en la categoria Mixta, que és una categoria que es va crear l'any passat, seran 5 cars.
Les categories que han guanyat participants són juniors, veterans i alevins. Les que han perdut són senior, master, fèmines, infantil i mixta. I es mantenen els cadets amb aquests 12 cars. Si voleu consultar més informació sobre la cursa de cars, que és, com dèiem, el cap de setmana de la setmana que ve, podeu consultar el web carsdecoixinets.org.
Perfecte, doncs em sembla que a més a més avui dijous a la Penya del Morro ja fan el primer especial cart de coixinets, en faran un parell igual que l'any passat i avui diria que, si no m'equivoco, no sé si estic desvallant alguna sorpresa o què, però em sembla que avui cap a les 6 de la tarda pròximament parlaran de Tot plegat. Molt bé. Parlem de l'apunt musical del dia.
Es coneixes, Andrea? No, però m'agrada. Sí, jo crec que aquests t'agradarien, eh? Es diu Nueva Volcano. Aquesta cançó més especialment a mi m'agrada bastant i la va versionar de New Raymond, que es diu Té de bon baile, el que passa que ell la feia amb aquell to com més melancònic i aquests són...
Tenen un altre plan més... Més roqueiro, més canero. Sí, exacte. Doncs són els Novevolcano, un grup de Barcelona que fa molts mesos que no fa gaires coses, que el maig passat va començar a reactivar mecanismes amb alguna aparició en directe. L'últim àlbum que van publicar és del 2009, és aquesta cançó que forma part d'aquest àlbum que es deia Los Peces de Colores,
En tot cas, sembla que aviat trauran alguna cosa, perquè de fet anuncien la publicació d'un single amb dues noves cançons que sortirà el proper 11 de novembre, és a dir, d'aquí a res, la setmana que ve, i estarà format per una cançó que es diu Todo por el bien común i una altra que es diu Mogollón.
i aquesta gaire mogollon la van estrenar fa un parell de dies a Radio 3 un tema totalment marcada a la casa i tot plegat que mirarem d'escoltar també a través de dient que realment es treu d'aquest programa des del 180 grados de Radio 3 i també tenen una pagina web que es diu Hasta la Boja y Volver on ara hi ha una imatge que es deixarà de mostrar a partir del dia 11 de novembre per detallar la gira d'aquest nou volcà
Mirarem d'escoltar, doncs, a seguida la seva nova cançó, aquesta nova cançó que m'hem dit que es diu Mogollon. I, Andrea, jo crec que ja els pots començar a buscar, a veure si et convencen. Ara, ara, corrent. Que vagi bé. Bon dia. Que vagi bé. Bon dia.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. I ara discutem aquest amagollon.
Doncs com dèiem, hem sentit aquesta cançó, aquesta nova cançó de Nova Volcano, que a partir de la setmana que ve podrem sentir també ja a la seva pàgina web, on explicarem també com serà la propera gira. Just a la fusta, el magazín del matí.
Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Passant tres minuts d'un quart d'onze, un moment per parlar d'actualitat, per això saludem el Marc Marvà. Molt bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia, bé, molt bé. Ja et trobes bé? Sí, ja estem, com dèiem abans, estem intentant, a través de les pastilles, immunitzar-nos dels virus externs. Doncs a veure si funciona. Parlem de les portades d'avui. Quina és la notícia principal del dia?
Comencem amb la Vanguardia, que més enllà del tema esportiu que comentarem després, cada diari aposta per un tema concret i la Vanguardia ens destaca el cis d'un respiro al PP i enoja al PSOE. Los populares amplian la distancia a 7,2 puntos dos más que en el sondeo de julio.
i també ens diu que els socialistes aleguen que el centre s'ha anat a la mà de la cuina, és a dir, que els socialistes aleguen que han perdut una mica de centre perquè l'han perdut cap a UPID. Aquesta enquesta del CIS és el que destaca la Vanguardia i també en una falsa portada, diguéssim, a la capçalera, també ens destaca el tema del Canal 9, que diu Canal 9, crònica...
d'un enfonsament anunciat. Doncs això és el que ens diu l'avantguàrdia. Què ens diuen, per exemple, al diari Ara? Amb què ens obren? Doncs com a l'avantguàrdia destacaven amb menys importància el tema del Canal 9, és el tema principal. En el diari Ara ens diu Revolta a Canal 9. Els treballadors prenen...
El control de les emissions i la cúpula directiva dimiteix en bloc. Fabra diu que el tancament és innegociable i estudia fer desconexions amb Real Televisió Espanyola. Hi ha una fotografia d'aquestes reivindicacions que es van produir ahir a València per tota aquesta, recordem, la dimissió en bloc de la cúpula de periodistes del Canal 9.
Doncs això ens ho diu el diari Ara. Continuem amb més portades. Passem ara al periòdico. Què ens explica? La data de la consulta divideix Govern i Esquerra Republicana. Aquest és el titular del periòdico de Catalunya.
Governació considera inviable la votació abans de l'octubre del 2014 per raons tècniques. Esquerra i presidència creuen que es tracta d'una opinió personal de Joana Ortega d'Unió. Per tant, el periòdico que destaca i que parla de la possible consulta en aquest any 2014...
i on hi ha possibles desavinences entre el govern i Esquerra Republicana per la data del dia d'aquesta consulta. Recordem que el govern considera que després de l'octubre, després del mes d'octubre, és a dir, potser podríem dir... És massa tard. No, de fet, el que defensa el govern és fer-ho després del mes d'octubre, és a dir, d'aquí un any exactament, per exemple, el novembre del 2014...
Perquè defensa que el referèndum català no podria coincidir amb l'escocès. Que és el setembre. Exacte, i Esquerra Republicana ho voldria avançar i Governació considera inviable avançar-ho al mes de setembre. I acabem amb el punt avui.
Prou pilotes de goma, és el titular del punt avui, després que Siu i Esquerra pactin la retirada immediata dels projectils i la prohibició definitiva a partir del mes de maig. M'ha agradat molt aquí la utilització de la paraula projectils com a sinònim o com a eufemisme de pilotes de goma.
També es preveu una indemnització a les víctimes que serà retroactiva. Ens ho explica el punt avui i on diu Mas i Espedaler mantenen tot el suport a Prat. En relació recordem el cas dels Mossos i de la mort d'una empresaria en el Raval de Barcelona i per tant la controvèrsia que hi havia amb els Mossos
i la mort d'aquest empresari del Raval es confronta una mica amb aquesta aturada de la utilització de pilotes de goma que hi haurà a partir del mes de maig del 2014.
Doncs aquest és el tema amb què encara obren els digitals d'avui, perquè Manel Prat ha passat els micròfons del matí de Catalunya Ràdio i ha dit que els vídeos demostrarien que Benítez no està reduït quan és a terra. El cap de la policia ha defensat l'actuació dels Mossos durant la detenció del Raval, ha afirmat que la víctima estava fora de si, segons totes les declaracions dels testimonis, i també ha assegurat que tots els vídeos demostrarien que Benítez, com dèiem, no està reduït quan és a terra i que no es pot deduir que va rebre cops al cap per les imatges. És l'opinió del cap de la policia catalana
Manel Prat, que també a l'Ara.cat ens diuen que l'actuació del Raval és una actuació excepcional. Diu que valorant la seva feina dels tres últims anys creu que és positiva.
També l'Ales fa ressò de les farmàcies catalanes que estan tancades i continua indagant amb tot el tema del cas del Raval. Diu, què va dir l'empresari del Caixample, la Urbana? ¿Estoy sangrando o se están quedando? I posa en l'àudio perquè tu puguis, o cadascú pugui intentar entendre el que es diu. També la ferida de la senyora Quintana continuem defensant que no està provocada per una pilota de goma. Més declaracions d'en Manel Plat aquest matí
al matí de Catalunya Ràdio. I un últim apunt. Twitter surt avui a la borsa a 26 dòlars l'acció. A veure si li va millor que a Facebook. Passem ara a parlar de més coses. Primer de tot tenim imatge del dia avui, Marc.
Sí, doncs avui la imatge del dia on totes les portades dels diaris s'han posat d'acord és l'astre argentí, és Leo Messi, excepció del diari Ara, hem de dir, el diari Ara, que ha apostat per la fotografia de portada, aquest suport popular al carrer dels periodistes de Canal 9, podem veure els envoltats de Ciutadans ahir al vespre,
en aquesta plaça de la Mare de Déu, al barri del Carme de València. Per tant, Leo Messi, l'astre argèntic que tornava ahir a la nit en el Camp Nou per tombar al Milán, a diferència del diari Ara, que aposta pel Canal Nou. Molt bé. I tenim ara informacions internacionals?
Sí, la informació internacional d'avui podem destacar amb aquest lema de Bill de Blasio, otro Nueva York es posible. Recordem que hi ha hagut aquestes eleccions municipals a Nueva York i que, per tant, Bill de Blasio s'ha convertit...
amb l'actual alcalde de Nova York substituint a Michael Bloomberg i que podem veure fins i tot el moment de la felicitació on el demòcrata Bill de Blasio és felicitat per l'ara ja exalcalde
Michael Bloomberg, a Nova Jersey, hem de dir, ha guanyat el moderat i a Virginia ha perdut el més conservador. Per tant, aquestes eleccions, hem de dir, per exemple, un petit avís en aquest Tea Party, on no s'ha endut a Nova Jersey, que s'esperava, sobretot, que s'emportés aquestes eleccions, on han acabat guanyant els moderats.
Molt bé, doncs és el que tenim en clau internacional. Tenim algun altre punt per això? Em deixen anar més a prop, Carme. Aquí a França, a la petita Bretanya, perquè la Vanguardia destaca amb una notícia internacional titulada La rebel·lió de los gorros rojos. La revolta de Bretanya reuneix múltiples i diversos interessos
que s'escapen de les mans de François Hollande, el primer ministre francès. Una de les reivindicacions bretones, poc audible encara, és la de l'autonomia. Per tant, recordem a Bretanya, on es va...
Diguéssim, l'espurna que va fer encendre el foc va ser després que el govern francès suspengués la polèmica ecotassa, era una taxa, era un impost que agravava el consum de carburant per part dels camions de transport de mercaderies. Sí. Anul·lat, per tant, aquesta ecotassa, que va ser el que va fer encendre el foc, però els bretons no han tirat enrere, eh?
Es recorda una mica les reivindicacions que van haver-hi a Londres després de l'eliminació de les tasses amb els estudiants, recordem allà amb les universitats, on va haver-hi també una espurna a partir de l'eliminació de les beques estudiantils i van seguir les reivindicacions. A la Bretanya, tres quarts del mateix,
i ara ja parlen d'autonomia. Per tant, François Blanc té un petit problema a solucionar la seva petita Bretanya dintre de França. Molt bé, doncs són les notícies internacionals d'avui. Per cert, avui recomanable, a més tard que parlàvem de França, de veure Google, que com sabeu ara bastant sovint trobo canviar la seva imatge, en funció de quin dia és. La portada, no? Sí, exacte, la capçadera.
Avui és el centenari fa 100 anys que va néixer Albert Camí i molt recomanable veure com li han fet aquest homenatge a través de Google. Fàcil perquè possiblement entrem a veure aquesta pàgina amb molts cops al dia.
En tot cas, doncs, queda dit. Passem ara a fixar-nos en què passava un altre 7 de novembre, no fa 100 anys, sinó en fa 20. Per exemple, a la portada de la Vanguardia ens deia que els ajuntaments es comprometien a no generar una cadena de suspensions de pagament. Els municipis espanyols donaven un pla termini de dos mesos al govern perquè busqués solucions al seu finançament. També se'ns parlava dels segrets de Maria Àngels Feliu a Olot,
Això era el novembre del 93 i ara he buscat perquè no recordava quan l'havien alliberat i encara faltaven tres mesos. Aquest segrest tan llarg diu que Olot vivia aquest segrest entre la perplexitat i la inquietud. Massa preguntes sense resposta i hi havia un reportatge que parlava amb diferents habitants d'Olot.
Fa 15 anys, crisi diplomàtica entre Xile i Espanya. Pel cas Pinochet, Frey trucava al seu ambaixador a Madrid en protesta per l'acord de Consell de Ministres de sol·licitar l'extradició. Era el tema principal, tot i que la fotografia, molt impactant, passava per una altra notícia. Era una dramàtica imatge d'un atemptat a Jerusalem. Jamás sabotejava la pau amb un cotxe bomba al cor de Jerusalem. Dos morts i una vintena de ferits.
i Centroamèrica, que demanava anul·lar el pagament del seu deute després del desastre de l'huracamit. Honduras i Nicaragua encapçalaven la iniciativa com països més devastats arran d'aquesta catàstrofe natural.
Fa deu anys la portada era de nou, portem uns quants dies parlant de monarquia, doncs de Felip i Letícia en aquest moment en què es van comprometre. Reis pel futur, la imatge és de la parella, el príncep dient que la seva boda era un graó per la continuïtat de la monarquia i també ells deien que volien tenir més de dos fills i menys de cinc. De moment, per tant, no ho han complert. De moment no.
I, bueno, cosa exceja la campanya del PSC? El president de la Manxa va dir que Pujol no li regia el cap per voler pagar una pensió complementària de les viudes i els socialistes catalans destacaven que, bueno, ja havia demanat perdó al president.
Acabem amb la portada de fa cinc anys. El Banc Central Europeu deixa els tipus al 3,25% i preveu més batallades i Obama que escollia el seu gabinet rodejat d'ex càrrecs de Clinton. A més, la seva imatge és una imatge d'ell després de practicar exercici en un gimnàs de Chicago el dia abans, que van fer dos dies que havia guanyat les eleccions nord-americanes.
I aquest repàs nostàlgic, tornem cap al dia d'avui i ens situem ara en les contraportades. Comencem avui per la contraportada del periòdico, on llegim que per mi l'escultura era la vida, tenia actitud. I així ho firma Pere Canoves, que és un esculturista que va començar...
en una escola d'arts, ara mateix té 83 anys, i va acabar sent vidrier. Ens explica, amb una vida més que curiosa, com va començar i com va iniciar-se amb aquesta feina, que podem dir que la feina de ser vidrier. Jo sempre m'havia preguntat qui fa aquests mosaics quan entrem a les catedrals, quan entrem a les esglésies. Doncs l'hem pogut conèixer avui a la contraportada del periòdico
i es tracta de Pere Canoves, molt interessant com hi va arribar perquè ens explica que va començar a treballar en una petita granja al Poblenou on repartia una mica de llet i ajudava la gent de la granja i un dia tenia molta falera i li agradava molt fer caricatures i va decidir fer la caricatura d'un client.
Resultat que el client era Vicente Navarro, un escultor, i ell no en tenia ni idea, i quan el cambrer li va ensenyar aquella caricatura que en Pere Canovas li havia fet, l'escultor li va dir que si estudiava dibuix, que si ho feia en algun lloc, i al dir-li que no, el va apuntar a la llotja i el va apuntar a fer classes, i per tant allà va començar amb una petita caricatura a la granja aquella de Barcelona,
Pere Canova es va començar el seu camí per convertir-se en un vidrier a dia d'avui reconegut a la ciutat.
Molt bé, doncs és aquest ofici que descobrim avui al periòdic. Ens n'anem ara al punt avui on llegim que un pallasso d'hospital rep molt més del que dona. Sí, perquè si es tracta d'oficis, de vidrier, passem a pallasso voluntari d'hospital. Així es defineix. Pepus López, al Pinedenc, organitza aquest cap de setmana el primer festival solidari de pallasos a l'hospital.
de Calella amb el doble objectiu de donar a conèixer la feina que es fa a l'Hospital Sant Jaume i de recaptar diners per continuar fent somriures als malalts. La primera pregunta que a tothom li ve al cap i que la Teresa Márquez la...
la periodista, també li fa al Pepus López, és com es fa riure algú que pateix i sorprenent la resposta perquè diu algú que pateix està més predisposat a respondre a un estímul que li proporcioni felicitat encara que sigui només per un moment. I també la Teresa Márquez li pregunta què es necessita per fer riure la gent i atenció perquè ell diu descobrir el plaer del fracàs i ens explica que un pallasso al cap i a la fi fa el mateix que fa una persona normal
però ho fa d'una manera còmica i entrebancant-se, fracassant, vaja, i que això és el que li fa riure a la gent. Doncs ho descobrim avui també, que dèiem que avui va una mica d'oficis al punt avui. Ara parlem del diari ara. Si no és ofici, sí que suposo que més o menys s'hi guanyen la vida.
Perquè avui Bibiana va bé parlar amb els cac-mada-fac, aquests que sentim de fons.
Sí, aquests que sonen noruecs, malalts de la sauna, icones del pop. Pur espectacle. Així es defineix Viviana Ballbé en aquesta contraportada d'avui del diari Ara. Energia i exuberància ens explica el rock and roll a cop de provocació. Llegim després interiorment en aquesta entrevista i hem de dir que si fan bona música jo crec que del cap, no sé si acabem de regar del tot bé,
Tot i que a Bibiana Vallbert ja li agrada aquest tipus d'entrevistes. Deixa'm destacar-te que són defensors del nudisme. Diu que la confiança és la clau i que la roba és un problema, que hauríem d'anar despullats més sovint, que si estàs bé amb el teu cos estàs més segur en general...
a la vida. La roba significa una primera barrera. I davant d'això la Bibiana li pregunta faríeu l'entrevista despullats? I diu i tant, si els dos hi anéssim segur que sí. I defensen el dia dels despullats. Vull dir, per tant, els que a Cama de Faca que un grup de tres joves noruecs amb bona música i amb idees esbojarrades.
Doncs sí, sí, ja veiem que una mica l'enrevista no va parlar gaire dels concerts que van fer aquests dies per Barcelona. Parlem ara de La Vanguardia, on el titular és que dir bon dia és estar agraït a la vida. I també tenim un artista, no? Sí, i en aquest cas és Javier Càmera, l'actor que recordem amb el seu present actual, pel·lícula que protagonitza Vivir és fàcil con los ojos cerrados, de David Trueva, inspirada en un professor dels anys 70...
i on la banda sonora són responsables Charlie Hadden i Pat Metheny doncs aquest actor Javier Cámara que ell explica interiorment que és potser un dels actors espanyols actuals que més entén
o que a més podria haver nascut als anys 60, perquè si tothom té al cap Javier Càmera, sí que sempre diguéssim que queda molt bé o fixa molt bé en totes aquestes pel·lícules inspirades en els anys 60. El protagonista d'aquesta pel·lícula, Vivir es fàcil con los ojos...
Ferrados es diu Juan, és el que protagonitza Javier Cámara, té 89 anys, és un home petit, típic espanyol dels anys 60, tossut, idealista i que va aconseguir no només arribar a John Lennon per demanar-li que ajuntés en els seus discos les lletres de les cançons, vull dir que Déu-n'hi-do aquest Joan que protagonitza
Javier Cámara, fins i tot el que demana és que volgués una relació amb John Lennon durant uns quants anys. Vull dir que vivir es fácil con los ojos cerrados de David Trueba amb el protagonista Javier Cámara, avui en l'entrevista de Lima Sanchís a la contraportada de La Vanguardia. Doncs avui contres interessants, em sembla que des d'aquests dies que val la pena aturar-se una estona.
I ara passem a destacar els titulars culturals, perquè us expliquem que cau més del 27% el nombre d'espectadors d'arts escèniques a Catalunya des del 2008 i que es posa a la venda a El Sueño, un relat inèdit de Haruki Murakami. Més a més, també el Centre de Cultura Contemporani de Barcelona mostra les guanyadores...
del Premi Internacional de Fotoperiodisme, el World Press Photo, ja es pot veure al CDCB, i us expliquem també que el setè literàrum presentarà espectacles basats en l'obra de Vinyoli, el 2014 es commemorant 100 anys del naixement d'aquest poeta, Joan Vinyoli, autor de llibres com Ara que és tard i tot és ara i res.
Més de 100 espectacles s'escampen per Manresa amb la setzena Fira Mediterrània que inaugurarà justament Jordi Saball aquest vespre i d'altra banda parlem també de Kiko Beneno que revisa el seu cançoner amb la formació de Cordes del Món avui a la Sala Polo.
I de la cultura saltem ara cap als esports. Ahir va jugar el Barça, Marc. Com ho veuen els diaris esportius? Què ens diuen les portades dels diaris? Doncs avui optimisme amb la clàssica barca. Jo sempre dic que el barcelonisme és una barca. L'altre dia estàvem a baix de la onada. Tornem a estar a dalt i la portada del diari esport, així ho certifica, Dios ha vuelto, amb el joc de...
amb la paraula Dios, amb el número 10 de Leo Messi. Per tant, Leo Messi ha vuelto, Messi resurge a lo grande. Leo con dos goles i Busquets classifiquen el Barça per a octavos. Una dècada consecutiva estando en los octavos de final. Sort, no? Perquè si no hagués arribat a vuit anys crec que hagués estat més problemàtic.
Sí, però la problemàtica o els que es qüestionaven si Leo Messi, jo n'era un d'ells, havia de dir, estava content o no estava content, doncs ahir va tornar al Camp Nou. Molt bé, com ho diu el punt de deportiva?
Això m'agrada molt perquè és la portada de Messi però al Neymar l'hem de cuidar una mica i li posem un parell de línies aquí que no se'ns enfadi però també al Mundo Deportivo que destaca la tornada de l'argentí de Rosario
I tant, acabem amb el nou esportiu, què ens diu? Marca de la casa. També destacant amb una fotografia de Leo Messi, una fotografia on es veu Messi a la finalització del tercer gol. El Barça fa la feina i es classifica per als vuitens amb dos gols de Messi, diu el nou esportiu, un de Busquets i un altre gran partit de Neymar.
Molt bé, i acabem ara també fixant-nos en com ho veuen els diaris generalistes, que sovint també triuen aquests partits a les seves portades. Què ens expliquen? Sí, perquè també protagonisme per al Barça, el periòdico, el Barça passa a vuitens, els blaugranes derroten el Milán amb dos gols de Messi i una fotografia, bona fotografia del penal que va xutar Leo Messi per fer el primer gol del Barça ahir a l'estadi.
Passem al punt avui, que diu el Barça tomba al Milán i ja té el bitllet per a vuitens.
el diari Ara, que ens destaca també en portada, una mica més petit, que ens diu Messi retroba el gol davant el Milán, el Barça assegura el pas a vuitens de les Champions, per tant, la notícia de ser a vuitens tothom és el que més destaca, i l'avantguàrdia, acabem amb l'avantguàrdia que diu Messi ha vuelto, el Barça aconsegueu el pas a octavos de les Champions al vencer el Milán con dos goles de l'Argentino.
Ens quedem, per tant, queda clar amb aquest retorn de Messi. Tots coincideixen d'una manera o altra en destacar aquest paper de Leo Messi al partit d'ahir. Ha tornat Messi i, per tant, tothom pot respirar tranquil si hi havia algun naritros. Molt bé, Marc, doncs moltes gràcies i tornem després d'aquí una estona. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Així que vam aquest repàs per l'actualitat del dia. Ens queda només saber quin temps farà en les properes hores, els propers dies. En parlem de seguida amb el Carles Hernández de Rius.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Ufff!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Estem escoltant just a la fusta.
Un minut i tres, quarts d'onze, saludem ara el Carles Aranedi-Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps, aquest temps que ahir ens va sorprendre a tots, perquè vam reviure l'estiu. L'havíem anunciat, però d'alguna manera quan el vius en pròvia pell, dius... Això passa no només a la tardor, sinó que també passa a l'hivern. I a l'estiu, quan fa calor també, no?
No, però vull... Sí, home, clar, però no tens dies molt freds a l'estiu, però sí que a l'hivern tens dies molt càlids fruit d'aquests vents que quan entren d'Àfrica... Tant càlids? Potser sí. Sí, home... Però clar, és més puntual. Aviam, m'agrada que em facis aquesta puntualització.
Perquè se'ns en va una mica a vegades el parol, el que ens agrada això de la... No, en sèrio, és que és veritat. O sigui, hi ha un punt de Tarragona on es van arribar els 27 graus. No vol dir que a tot arreu... Per exemple, tu quina temperatura creus que es va... No val mirar l'ordinador ahir? No, no, no, l'estic mirant. Ahir, aquí a Sant Just? No sé, 24.
23,8, molt bé. Però és que dimarts vam tenir la mateixa temperatura, 23,8. Però no feia tant en aquell cel que feia ahir. És igual, però el tornem a treure. Mira que és la percepció aquesta. Avui, per exemple, és com si tinguéssim ganes que no passés mai. És una mica allò de dir, no volem que arribi l'hivern. I com que ara ens enganxem amb les temperatures altes, hem de dir temperatures altes. Avui, amb tots els respectes, entenc que al 3,24 s'hi posin a treballar a l'hora que sigui, però a les 7 del matí,
El 3.24 ens deia que avui la mínima a Catalunya, a les 7 del matí, que encara, uns minuts abans de les 7, encara no hem arribat a la mínima, deien que Barcelona havia tingut una mínima de 17 graus. Al cap d'uns 10 minuts, a RAC1, estaven dient que Barcelona tenia una mínima de 16 graus. I al cap de mitja horeta, RAC1, quan tornen a fer el repàs a dos quarts de vuit, deia que Barcelona tenia 15 graus. O sigui, la temperatura anava baixant, o sigui, no es pot parlar de mínimes...
altes, perquè no ho són, sinó que ens hem d'esperar a que arribi la mínima, que és entre les 7 i les 8, i llavors dic que aquella mínima és la que toca pel dia. Llavors sí que pots dir, s'acaba la calor, sí, sí, perquè a Sant Jús vam tenir una mínima de 19, la nit de dimarts a dimecres, i aquesta matinada ha estat de 14, són 5 graus de diferència, ha canviat la situació, que tu no vols que canviï, és el teu problema, però sí que ha canviat la situació.
Allí vam arribar a 24, i la previsió d'avui és entre 21 i 22. Clar, el termòmetre tirat més avall, el dia és molt curt, estem en una època de l'any on el sol té poca empenta, i si a sobre aquests vents del sud deixen d'influenciar-nos, les temperatures queden una miqueta més curtes. Que potser hi ha algú que està molt interessat en que mantinguem aquests 27 graus fins al mes de desembre.
Potser sí, però no hem d'allargar les situacions, hem de treballar una mica amb la lògica i avui és normal que si es talla aquesta corrent de vents saharians, doncs la temperatura tiri cap a normalitzar-se a poc a poc. Ho diem perquè és que a vegades sembla que no, ara farà caloreta fins a saber quan, no farà caloreta, avui les temperatures són agradables però baixarem fins a 22.
Demà divendres, probablement amb prou feines, arribarem als 20, i el tanto dissabte, perquè ens quedarem entre 15 i 16. O sigui que els valors, la tendència, perquè tenen menys hores de sol, perquè estem al mes de novembre i caminem cap a l'hivern, la tendència és que les temperatures siguin curtes. De mitjana avui, 7 de novembre, de mitjana, Sant Jus hauríem de tenir uns 18 graus de màxima i uns 12 de mínima. La mitjana. Molts anys amb una amplitud d'anys espectacular.
Ahir vam arribar a 24, excepcionalment alts, però avui no parlem de caloreta perquè encara ja estem a 4 graus una mica per sobre, 22 graus. O sigui que anem una miqueta sobre la marxa i tampoc no cal ser allò de dir, no, és que fa una calor. No, no fa calor. O sigui, és una temperatura normal pel mes de novembre a Sant Just. Si tu te'n vas a la pica d'Estats avui, patiràs fred i allà és un altre tipus de clima i és una altra situació. D'acord.
No, ara és tot una mica ja de dir. El novembre no és un mes fred a Sant Jús. A Puigcerdà sí, però a Sant Jús no. M'entens? A Sant Jús tenim un tipus de clima i no hem d'esperar que el mes de novembre anem tots amb bufanda i ben abrigats. Les nostres àvies o les rabes àvies, quan dibuixaven castanyeres, les fotien abrigades fins a l'orella, però era una dona que s'estava tot el dia al carrer. Barcelona era molt diferent, n'hi havia molta més muntanya, hi havia molta menys indústria. Clar, el clima era diferent.
I ara és un clima molt més suau, sobretot si estàs envoltat d'una gran urbe com és Barcelona, que afecta una miqueta el que són les temperatures i també l'aigua del mar, per si posat. Així doncs, la gent pot anar a la platja, sí, en dies puntuals, i fins i tot al mes de gener jo he vist gent a la platja banyar-se, no, perquè ja és d'agosar, tot i que ho fan, però vull dir que si tens entrades de vents del sud, el mes de gener pots superar els 20 graus tranquil·lament i no passa res.
Previsió, el que dèiem. Demà divendres, temperatures una mica més curtes però amb més sol. Deixa'm puntualitzar que aquesta tarda ens arriba...
En el seu moment va ser un front. Ara són quatre núvols desendreçats que podrien arribar aquesta tarda i entrenyeraran una miqueta el cel. No és massa important, però faran acte de presència. No hem de patir massa per això. Demà, divendres, sol. El vent del sud gira. Començarem a tenir una petita influència de vents del nord a la setmana que ve s'accentuarà i això provocarà que les temperatures quedin una miqueta més curtes. Si avui arribem a 22, demà ens quedarem 19-20.
Dissabte ens creua un front, té més entitat, però té més entitat per la capacitat de tapar el sol, no per donar precipitació. Creiem que dissabte el medistrà tapat. Aquesta nubolositat anirà acompanyada d'una influència de vents del nord i tot això ajudarà que el termòmetre es posi per sota del que és normal. Si hem dit abans que el normal seria un 18, estarem al voltant d'uns 15 o 16 graus de màxim a dissabte. Dissabte ens haurem d'abrigar i a més hi haurà sensació de fred.
De cara a la tarda s'han d'obrir les clarianes, aquest front acabarà de passar, no esperem precipitació i les temperatures mínimes també seran clarament més baixes, perquè el normal són 12, avui hem baixat fins a 14 i els properes nits ja normalitzarem. 12 o 11, això vol dir fred de nit o fred al vespre i fred al matí.
I ja de cara al diumenge sol, les temperatures les recuperarem una miqueta, ens normalitzarem. O sigui, el diumenge seria el dia normal típic d'un mes de novembre a Sant Jús. I de cara a la setmana vinent començarem amb tranquil·litat, però sembla que es podria molt a poc a poc anar complicant. I a mitjans de la setmana que ve potser comencen a baixar les temperatures i es comença a formar...
una depressió cap a la zona d'Almeria, Múrcia, encara no està massa clar. Es comença a formar aquesta situació i potser de cara a l'altra setmana podríem tenir una situació d'allà avant que portaria pluges, però bé, falta moltíssim i pot canviar la truita mil vegades. Molt bé, Carles, doncs anirem parlant. De moment, doncs, siguem conscients que el que vivim és normalitat. Aviam, ahir va ser extraordinari i ara caminem cap a la normalitat. Perfecte, que vagi molt bé, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta 9 minuts i arribem a les 11 del matí
I aquesta hora parlem de salut, perquè Sant Just dedica aquest mes de novembre a la salut amb diverses conferències i tallers adreçats a alumnes, professors i pares i mares. Són jornades que aporten per nom Més Més per la Salut i estan organitzades per l'Ajuntament, l'Àrea Bàsica de Salut, les escoles, les ampes i voluntaris i professionals de l'àmbit sanitari. I aquest vespre, per exemple...
s'imparteix una xerrada adreçada a les famílies sobre la prevenció de l'estrès. L'impartirà el psiquiatre Jordi Blanc avui a les 8 del vespre a les escoles i en parlem ara amb ell a través del telèfon. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. La prevenció de l'estrès que possiblement només amb aquest títol m'imagino que tots hi hauríem d'anar d'alguna manera perquè tots hauríem de prevenir-ho, no? O podem estar a prop de viure-ho. Sí, sí. Evidentment és molt prevalent i l'ansietat i així és un trastorn molt prevalents.
I la idea és una mica, igual que pretenem o es pretén amb aquest mes de la salut, que fer sobretot prevenció, també la idea és fer la xerrada en el sentit de parlar de la prevenció de l'estrès, de no caure amb l'estrès i amb els problemes que pot donar l'estrès, els símptomes que poden donar l'estrès, una feina una mica de prevenir-ho. Com es pot prevenir? Perquè clar, tots ens som conscients i suposo que qui més qui menys intenta fer les seves tècniques, però a l'hora de la veritat és difícil.
Sí, perquè quan notem una mica l'estrès, quan es palès o quan comencem a notar els símptomes, a vegades ja és una mica tard i potser portem molt de temps en una situació que haguéssim tingut de modificar abans i quan la volem modificar a vegades és massa tard o costa més. Quins serien aquests símptomes? Els símptomes de l'estrès o l'ansietat són els que coneixem tots, sobretot a nivell muscular, les contractures, el cansament...
les palpitacions a nivell de l'estat del cos, l'ofec, el no dormir, la irritabilitat, gent que també està més emocionable, està més tou a nivell emocional, el cansament, el no concentrar-se, tots aquests símptomes que molta gent ha tingut o té, tot això es pot incloure dintre tots els símptomes d'ansietat i d'estrès.
I perquè no sigui massa tard, què és el que hauríem de fer? Bé, el millor seria, diguéssim, prevenir-ho des de petits, no? Justament també amb unes xerrades també van adreçades a nens i adolescents a escoles i instituts per justament això, no? Des de molt petit, saber una mica tècniques per controlar l'ansietat, aprendre una mica de relaxació, tècniques d'aquest estil, no? Després, en el dia a dia, saber una mica fins on podem arribar, no assumir potser més responsabilitats de les que no podem assumir, intentar delegar a vegades que no sabem...
planificar una mica els horaris, no anar sempre escopatejat, sinó intentar tenir més temps d'esbarjo i poder descarregar una mica. És veritat que ara moltes feines al contrari, ens obliguen a anar a tope i cada vegada més, però això al final després té les seves conseqüències negatives. Clar, passa factura. Sí, i hem de pensar una mica, buscar un terme mig, un equilibri, que puguem fer la feina que hem de fer o assumir la feina que hem de fer, però a la vegada també tenir
maneres per poder gestionar l'ansietat i l'estrès. Aquestes idees que deia al principi, la idea d'aprendre a relaxar-se d'alguna manera o tenir més temps, per tu suposo que són petites coses però que possiblement fan molt, no? Clar, potser falta una mica de cultura en aquest sentit, perquè hi ha altres cultures en altres països on el tema de la relaxació o la vida més pausada és més habitual i està incorporat dintre del dia a dia. Potser el nostre mitjà i les nostres cultures occidentals
És el contrari, no? És la màxima productivitat, menys temps possible, és un altre estil, no? No tenim temps per una pausa o per una activitat que no sigui de produir, diguéssim, no? Al final, doncs, també cal passar a lectura, diguéssim.
I suposo que també, d'alguna manera, als nens també els pot afectar, no?, de vegades el ritme que porten potser també els pot acabar estressant. Sí, hi ha nens que ja tenen certa predisposició o tendència a tenir ansietat i són perucs i són patidors. Si a sobre encara els fem assumir responsabilitats i ocupacions i així encara tenen més ansietat i més estrès, diguéssim. Això també es veu, no?, perquè també passa que els apuntem a mil activitats...
És a dir, que això també fomenta una mica que hi ha aquest anar a tope i el facin des de petits, i això a vegades no sempre és bo. És a dir, una mica la condició del nen per poder decidir si és bo o no és bo, doncs aquest ritme. Clar, que puguin tenir temps d'avorrir-se, per exemple, també, suposo. Fem coses que els desconnectin, que els relaxin, que els vingui de gust. Es pot fer compatible. Podem fer una activitat extraescolar que també els ajudi a relaxar-se d'alguna manera. O sigui, no és incompatible. L'activitat no necessàriament ha de ser una cosa...
productiva, desgastadora, esgotadora, no? També pot ser una cosa relaxant, no? I potser d'aquí on abans no fallem i no ho tenim en compte. Clar, m'imagino que si als adults normalment ja costa prevenir l'estrès, imagina't, doncs, tenint-ho en compte de cara, perquè a més, moltes vegades potser tampoc en som conscients, no?, d'aquest estrès, a banda de quan hi ha un atac d'ansietat que és més evident. Clar, o sigui, quan el comencem a notar és el que deia abans que és quan ja costa més després modificar les circumstàncies, no? I el que es tractaria és de fer cultura de prevenció justament perquè no es guiem amb aquesta situació, no?
i no hem de medicalitzar aquesta simptomatologia després. Llavors és l'altre problema, les persones necessiten medicació, aquesta medicació sobretot per seguir rendint al mateix nivell, això fa que no tractem el problema de base, sinó que el que fem és
tractar la simptomatologia i això el que fa és perpetuar una mica el problema. Clar, també es volia preguntar aquesta idea que sovint ho resolem tot fàcilment amb alguna pastilla o un medicament exacte. Sí, en aquest sentit jo crec que hi ha una sola medicació sobretot de tranquil·litzants, que és un problema bastant del nostre mitjà, que tendim bastant a l'ús o l'excés d'ús de tranquil·litzants, de necessitat de pines sobretot, no?
I això també és una cultura que s'ha d'anar canviant mica en mica. Què hauríem de fer per relaxar-nos a banda d'intentar prendre tranquil·litzants? Bueno, sempre va haver de fer tècniques de control d'ansietat, la relaxació, sigui quina sigui, sigui tècniques orientals, tipus idioma, tai chi, coses d'aquestes, o hi ha gimnats, centres d'esport que fan tècniques més relaxades, hi ha moltes opcions, hi ha tècniques més occidentals...
la varietat és enorme, no? Vull dir, inclús a qualsevol gimnàs, a qualsevol lloc, a qualsevol centre cívic, associacions, doncs, es pot trobar un espai per fer relaxació de la manera que sigui, eh? Vull dir, això des del yoga, passant per teixis i
i els pilates o mind and body o coses d'aquestes els noms són molt diferents i més o menys pretenen el mateix sí, també cada cop hi ha més tècniques o més gent que també decideix apuntar-s'hi, posar-hi remei sí, sí, però és que moltes vegades s'hi apunten quan no es troben bé no és fer-ho de forma sistemàtica i que ho faci tothom sinó que només fa la gent que realment comença a trobar-se malament bé, els hi pot servir però els hauria servit molt més si ho haguéssim fet des del principi clar, donem massa importància a la feina?
Bé, malauradament és el que hem de fer també, perquè tal com estan les coses ara, la feina és un aspecte molt important de les nostres vides, però jo el que proposo és fer-ho compatible, tenir un espai per rendir a nivell laboral o inclús les ocupacions domèstiques, però també tenir un espai per...
per desconnectar una mica, encara que siguin 10 minuts al dia o 20 minuts al dia, és incompatible. I les situacions d'estrès venen sempre per feina o també poden ser per conflictes? No, és un acumul de circumstàncies que des de petit són més temes escolars, exàmens, conflictes amb els companys, conflictes potser algunes vegades amb els pares, i a mesura que ens hem fet grans són les responsabilitats que tenim, que quan som adults, sobretot és la feina remunerada, però també feines...
o compromisos o conflictes familiars, tot això. Inclús bones notícies, el fet de tenir fills, el fet de canviar de residència, novetats, tot això també pot ser tenir una càrrega estressant i important, encara que sigui un tema positiu. L'estrès està associat a factors negatius, també els factors positius, com pot ser canviar de residència, viure en parella, tenir fills, inclús que toqui la loteria, tot això són factors que poden ser estressants, no necessitament han de ser
coses negatives, el que ens estressi. Doncs aquest vespre, avui a partir de les 8, es farà aquesta xerrada a les escoles per parlar de la prevenció de l'estrès. La impartirà el psiquiatre Jordi Blanc, amb qui hem parlat aquest matí. Moltes gràcies, Jordi. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia. I aquesta hora parlem de salut.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. En marxa el tancament de farmàcies a tot Catalunya en protesta pels impagaments de la Generalitat. Només una de cada 10 està de guàrdia. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, compareixerà al Parlament per explicar l'actuació dels Mossos al Raval. S'han aprovat per unanimitat les sol·licituds de compareixença de PSC, PP, Iniciativa i Ciutadans. Convergència i Unió trenca el pacte de govern amb el Partit Popular a l'Ajuntament de Cardedeu.
Esports en embola avui a dos quarts de nou del vespre. El Bordils rep la visita del Cangas Gallec amb l'objectiu de classificar-se per als vuitens de final de la Copa del Rei. I el jugador del Sant Andreu Jossos estarà 15 dies de baixa per una lesió. El segon tancament de les farmàcies catalanes en menys d'un any i en protesta per l'impagament de la Generalitat està en marxa. Des de les nou del matí i fins a dos quarts de dues, unes 3.000 farmàcies estaran tancades per reclamar el deute que el govern té amb el sector.
Són 416 milions d'euros de deute corresponent a quatre mesos, dos de l'any 2002 i dos mesos més d'aquest 2013. Els farmacèutics no creuen que puguin cobrar en les properes setmanes i asseguren que viuen una situació límit. En alguns casos fins i tot es pot donar el desabastiment d'alguns medicaments. Jaume Guillén, portaveu de la plataforma farmacèutica Pharma. És que això no és una amenaça, és que és una realitat.
Quan a mi em deuen més de 340.000 euros de 4 mesos de medicaments que jo he avançat i l'Estat no m'ha pagat, jo ja no tinc més diners per avançar, és que jo ja no tinc més línies de crèdit. No és que amenaçem dient, no, escolta, que l'usuari haurà de pagar. No, és que l'usuari, si vol la seva medicació, me l'haurà de pagar perquè jo la pugui comprar.
Aquest migdia els farmacèutics han convocat concentracions de protesta a Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. La Comissió d'Interior del Parlament ha aprovat aquest matí per unanimitat la compareixença del conseller Ramon Espadaler i per informar sobre la reducció i posterior mort d'un empresari al barri del Raval el passat 5 d'octubre.
Quatre partits de l'oposició, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya i Ciutadans havien sol·licitat la compareixença. Després el mateix conseller també va demanar compareixer i això no ha agradat a la majoria de partits. El diputat d'Iniciativa, Jaume Bosch, ha demanat la dimissió del conseller d'Interior.
El senyor Prat ha dit que no dimitia perquè considerava molt positius els tres anys de la seva gestió al front dels cos de Mossos d'Esquadra. Si el senyor Prat no dimiteix per aquest motiu, ens sembla que és obligat que el conseller el cessi. La Comissió d'Interior ha aprovat, doncs, totes les peticions de compareixença d'Espedaler, inclosa del Partit dels Socialistes, que també demana que el conseller expliqui els problemes d'Interior, la política de seguretat i les darreres actuacions policials.
La vaga d'escombraries a Vilanova i la Geltrú podria allargar-se durant una setmana. Avui és el tercer dia de protesta i els efectes de l'aturada ja es noten als carrers de la capital del Garraf. Els contenidors d'escombraries estan plens i hi ha buses per les voreres.
Convergència i Unió ha decidit trencar el pacte de govern amb el Partit Popular a l'Ajuntament de Cardedeu. Els dos partits han tingut discrepàncies internes a causa del moral independentista esborrat aquest estiu. L'alcaldessa de Cardedeu, Calamant de Vila, ho acaba de confirmar fa uns minuts a la xarxa de comunicació local. La parella quan es desencanten, que cada dia hi ha més distància, doncs així. A veure la relació a nivell personal és cordial. El que passa és que quan veus que tu...
a uns els prioritzen més uns temes que tu no et prioritzen gens, perquè un regidor, nosaltres hem de treballar pel poble, n'hem de fer ni d'entreventors, ni de fiscals, ni de comissaris, doncs veus que la cosa s'ha acabat. Veus que cada dia hi ha menys confiança i menys comunicació i dius, escolta, ens ho deixem clar.
Ahir es va comunicar el trencament al Partit Popular i avui s'ha signat el decret d'alcaldia. De moment, el grup municipal de Convergència i Unió de Cardedeu ha decidit continuar governant en minoria. L'Ajuntament de Granollers garanteix la beca menjador a tots els nens amb necessitat social del municipi. Ho ha assegurat a la xarxa de comunicació local l'alcalde de la capital del Vallès Oriental, Josep Mayoral.
Tots els nens i les nenes que han demanat no la tenen garantida, perquè també hi ha circumstàncies especials. El que sí que mirem és que a tots aquells nens que tenen necessitats socials se'ls pugui garantir aquesta beca menjador. Des del punt de vista, nosaltres hem incrementat, hem suplementat, òbviament, l'aportació que feia el Consell Comarcal. Dels nens i nenes que podem catalogar de necessitats socials, cap.
En relació al finançament municipal, Mayoral, l'alcalde de Granollers, ha xifrat amb 8 milions d'euros el deute de la Generalitat amb aquest consistori. I la Guàrdia Civil reforça avui els controls a la frontera francesa, coincidint amb l'enterrament de la víctima del crim de Figueres. La Junta Local de Seguretat del municipi ha acordat mantenir sinèdia el dispositiu de vigilància per evitar el darulls entre els clans gitanos enfrontats per aquest crim. Tot i això, cap dels seus membres continua a la ciutat. Avui es proveu que internin la víctima a França.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Les farmàcies de Sant Jus s'assumen a la vaga general del sector farmacèutic aquest matí. El motiu del tancament de les farmàcies catalanes és protestar pels empagaments de la Generalitat, que els deu 416 milions d'euros, corresponents als mesos de novembre i desembre de l'any passat i al maig i al setembre d'aquest 2013.
A Sant Just tanquen 4 de les 5 farmàcies que hi ha, excepte la farmàcia Solans, al carrer de la Creu, que estarà de guàrdia. Segons el conveni amb CatSalut, les farmàcies haurien d'haver cobrat dimarts l'import dels medicaments dispensats al setembre passat i els del pla de proveïdors per pagar el deute pendent del novembre i desembre de 2012 i del maig d'enguany, però no ha estat així. Per tot plegat, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmàcies han decidit que les farmàcies catalanes tanquin avui.
Més qüestions? L'arqueòleg Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga demà divendres a la sala Piquet de l'Ateneu. És la nova conferència de les CEAS en el marc del seu cicle La mineria a Catalunya, passat, present i futur. Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània. Com a referències tenim les mines de Can Tintorer de Gabà i el massís del Garraf. La conferència es farà demà divendres, com dèiem, a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
Fins demà!
I un últim apunt per recordar-vos que finalment seran 118 cars els que baixaran el cap de setmana del 16 i 17 de novembre pels carrers Freixes i Creu del Padró. Queda poc més d'una setmana per la 37a cursa de cars de coixinets i l'organització ja ha fet el recompte oficial dels inscrits. Compatiran 26 cars en la categoria Senior Master, en Juniors 15, en Vaterans 21, en Fèmines 14, en Cadets 12, en Infantil 7, en Ara Vins 18 i en la categoria Mixta, creada l'any passat, 5 cars.
Les categories que han guanyat participants són júniors, veterans i alabins. Les que han perdut són senior master, fèmines, infantil i mixta i es mantenen als cadets. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
You cannot quit me so quickly There's no hope in you for me No corner you could squeeze me
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pum, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Passant dos minuts d'un quart de dotze, aquesta hora parlem del novembre literària. Continua aquest divendres amb la presentació del nou llibre de Pilar Sampau, Menjar bé una qüestió d'intel·ligència, i podem parlar aquesta hora amb la dietista Sancho Tenka, Pilar Sampau. Molt bon dia, Pilar.
que més sabem que t'enganxem mig de feina, és a dir, que no t'entendem gaire estona, però volíem poder parlar una mica amb tu abans d'aquesta presentació, perquè és un llibre on expliques que molts cops quan creiem que no ens trobem bé, el que passa és que ens falta algun nutrient, alguna cosa. Saps què passa, Carmen, i per tots els oients, que m'he adonat que a vegades molts pacients venen a la consulta i et pregunten i et diuen, miri, no em trobo bé,
I mires les analítiques i estan bé. Fas una radiografia i estan bé. I a vegades el que ens falta és un nutrient. Però, clar, no sabem quin. Llavors, el metge no sempre el pot descobrir. Llavors, és molt intel·ligent intentar donar-li tots els nutrients que el cos necessita perquè funcioni en normalitat. Llavors, va ser l'excusa per fer aquest llibre. Un llibre que ensenyi a tothom a menjar bé. I què vol dir menjar bé?
Menjar bé vol dir menjar els sis grups d'aliments que necessitem per viure, per pensar i per sentir. I el llibre està dividit en sis capítols i cada capítol és un d'aquests dos grups. Per tant, és a dir, són aliments que a tots ens convenen, no? És per a tothom. És per exemple, el primer grup. Anem a explicar un exemple. A veure. Tothom ha de menjar cada dia cereals. Però, clar, la gent ha de saber per què.
a quina hora és millor, quina és la quantitat, quins símptomes dona si et falten els cereals. Per exemple, anem a posar un exemple. Pel matí s'ha de menjar cereals. Per què? Perquè ens aporten energia de llarga durada. Vol dir que durant dues o tres hores les neurones, les cèl·lules del cor, les cèl·lules del rinyó treballaran en normalitat. Si li afegim al pa formatge o pernil, què passarà?
Doncs que aquesta energia encara ens durarà més temps. Per què? Perquè la proteïna, si l'afegim a l'hidrat, al pa, allargui molt més el temps de durada. Per tant, els nostres fills, si van a col·legi i els efectuem a l'entrepà, en lloc de marmelada, per exemple, que és sucre, si fiquem un tall de pernil o de formatge, aguantaran perfectament fins a l'hora de dinar. I són exemples, que anem explicant al llibre, de com t'has d'alimentar, però sabent per què fas les coses.
Anem a fer un altre exemple, si vols, Carmen. Per exemple, és el mateix prendre dos fruites de cop que separades al llarg del dia? No, perquè la vitamina C que porta la fruita dura unes tres horetes. Molt bé, doncs si prenem pel matí un suc de taronja i a la tarda una poma, tindrem més vitamina C disponible que si fem tota la fruita de cop. I és anar explicant tot el que fem quotidianament, però entendre
Clar, la fruita, per exemple, a vegades he sentit que no és tan bo prendre-la de postres. És veritat? A nivell d'engreixar-se o d'aprimar-se, la fruita és igual si la fem abans que després, perquè porta les mateixes calories i el mateix sucre. Però el fet de menjar-la després de dinar fa que la fruita fermenti més fàcilment i faci més gasos. Per això diem que és millor fora de les menjades.
però no perquè engreixi més o menys. És un problema de digestibilitat. I quin són d'algun altre aliment que creguis que és imprescindible, per exemple? Jo crec que un dels aliments més imprescindibles que hi ha per la salut és el peix blau. El peix blau d'aigua freda, sardines, tonyina... Per què? Perquè el peix blau porta una grasa que les nostres neurones les necessiten per funcionar en normalitat, que és l'omega 3.
L'agència pensa que l'omega 3 està al supermercat en un pot de llet. No. A la llet li afegeixen. Al iogurt li afegeixen. No hem de buscar l'omega 3 als làctics. L'omega 3 l'hem de buscar al peix blau. Llavors, dos cops per setmana és obligatori de menjar peix blau, perquè, si no, les neurones no funcionen en normalitat. I no ho fem gaire sovint, no? El tema del peix blau és una mica oblidat, sembla. És que està molt oblidat, perquè saps què passa, Carme? La gent diu...
S'ha de menjar dos vegades per setmana peix blau, però si a la persona no li expliques el per què, no ho farà, perquè tothom som intel·ligents i el que ens agrada és que ens expliquin el per què de les coses. Sense omega 3 el cos no funciona i l'omega 3 el cos no el pot fabricar. Si no el pot fabricar l'han d'importar i l'importem a través del peix blau.
Ja per anar acabant estem parlant amb la Pilar Sant Pau que demà presenta Sant Just menja bé una qüestió d'intel·ligència Cada cop sabem més de gent i també gent jove o nens que tenen més intoleràncies diferents en relació a diferents aliments Això és perquè cada cop s'ha sabut més o cada cop ho descobrim més o realment és que hi ha alguna cosa que fem malament o que mengem malament? Bueno, cada vegada hi ha més intolerància sobretot a nivell d'absorció dels aliments perquè l'aparato digestiu està molt lligat al sistema nerviós
Tots estem molt estressats i aquest estrès repercuteix directament a l'aparato digestiu. I moltes vegades el problema no és l'aliment, sinó que l'aparato digestiu no el pot absorbir bé. I això crea una intolerància, que no una al·lèrgia. Vol dir que te costa absorbir-lo. Per exemple, quan nosaltres mengem alguna cosa que porta molta fibra, com per exemple la llagum, ens fa molts gasos. I fa molts gasos. Pot fer 4 o 5 litres de gasos i fins a vegades 8 i 10 litres.
Però tenim unes bactèries que aquests gasos les reabsorbeixen i només queda un litre de gas al budell, que és les quatre ventositats que es pot fer en un dia. Si estem nerviosos, aquestes bactèries no treballen bé i fem molts més gasos. Clar, el problema no és la llegum, el problema és el budell. I a vegades hem de tractar abans l'estrès que traure les llegums de la dieta. Els llegums els poden menjar al vespre? Sí, l'onici.
També és un d'aquests costums que tenim. No, no, el llegum me l'he de menjar al migdia perquè si no, no sé què. No passa res. El que passa és que el llegum, com que porta molt aminoàcid i molta proteïna, dona marxa i ganes de fer coses. Però vull dir que a la nit, si una persona ha pres molt llegum i li costa dormir, el que es fa és una hora i mitja separada del sopar, prendre mig vas de llet amb una mica de mel...
però d'estar una hora i mitja separada del sopar i potenciar la formació de melatonina i ens ajuda a dormir bé. Molt bé. Doncs un altre consell d'aquests que segurament descobrirem en aquest Menja Bé una qüestia d'intel·ligència que es presenta demà divendres aquí a Sant Just. A quina hora, Pilar? Doncs mira, presentem el llibre a la sala de l'Isidor Cònsul, aquí a Can Ginestar, i espero que pugui ajudar tothom a menjar millor, que és la intenció del llibre, que tothom, des del coneixement,
per tant, des de la llibertat, pugui triar el que li va més bé per la seva salut. Doncs serà molt interessant. Gràcies, Pilar, i que vagi molt bé. A vosaltres i gràcies a la Ràdio de Sant Just, que sempre m'heu cuidat molt. Gràcies a tu, Pilar, que vagi bé. Bon dia. Adeu i gràcies.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts de dotze, ja els tenim a punt els tertulians d'avui, a l'Alina Santa Bàrbara, al Pere Oliver, a la Montse Larré i a la Joan Algarra. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia. Bon dia, guapíssima. Abans de parlar de cap tema, però us he salutat perquè us he vist aquí molt a punt, però què farem-se-la? Parlar de les farmàcies, perquè tenim el Mar Marvades, plaçat fins a la farmàcia Solens, que és la farmàcia que hi ha avui de Guàrdia, per parlar d'aquesta vaga. Per tant, si us sembla bé, els saludarem primer de tot. Molt bon dia, Marc, què tal?
Molt bon dia. Estàs a la farmàcia? Sí, carrer número 7 del carrer Creu. Exacte. I com s'està vivint? Hi ha gent, hi ha poca gent? Quina és la situació? Doncs de moment, l'estona que portem aquí al llarg d'aquest matí, la gent hi va arribant des de tot Sant Just. De fet, tothom que ha vingut, hi havia gent que venia fins i tot des d'Esplugues.
Per tant, la gent està conscienciada del dia d'avui que totes les farmàcies estan tancades i aquesta del número 7 del carrer Creu és la que està oberta.
i, sobretot, un cop entren a la farmàcia, la conversa amb la farmacèutica, tot ha girat al voltant del mateix tema i tot ha girat al voltant d'aquesta vaga de farmàcies que s'està produint a dia d'avui i fins i tot la gent recolza aquesta mesura i fins i tot algunes...
persones d'aquí de Sant Jús que recomanaven a la farmacèutica de tancar avui, tot i ser la farmàcia de guàrdia. Per tant, suport de la gent de Sant Jús en els farmacèutics i aquesta farmàcia del número 7 del carrer Creu, que el ser la farmàcia de guàrdia d'avui dijous, doncs es manté oberta. Has pogut parlar amb la farmacèutica?
Sí, he pogut parlar amb la farmacèutica i s'ha mostrat molt indignada. Fins i tot ens ha dit que l'administració les està portant a no cobrar i que és una cosa que no s'hauria imaginat mai, que fos la mateixa administració que els portés en aquesta situació precària. Fins i tot ens ha posat l'exemple davant d'un client que li estava venent una medicina i ens ha dit...
Aquesta medicina que estic venent no sé quan la cobraré i potser la cobro d'aquí un any. Jo aquesta medicina ja l'he pagat i tots els ingressos que tinc per part de la farmàcia són els que faig a través de la caixa, però això no em dona per menjar ni perquè la farmàcia sigui... segueixi oberta. I s'ha mostrat molt contundent quan ha dit que ella no pensa...
fer pagar els medicaments a la gent de Sant Just i que abans de fer pagar els medicaments pensa tancar la farmàcia.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Realment en una situació d'aquestes en què sembla que tot està... és molt delicat, no?, tot penjant d'un fil i que esperem que aviat es pugui solucionar. Avui, doncs, amb aquesta tancada, suposo que és una d'aquestes mesures de pressió que ha servit d'alguna manera, doncs, també per conscienciar a la gent, no?, que de vegades també és important, doncs, que la gent sigui conscient que un tancament així té uns motius molt importants al darrere i que, com deies, és el que es transmetia també avui a la farmàcia.
Sí, exacte. En el sentit del que deies, jo crec que la conscienciació s'ha fet segur, si més no l'estona que nosaltres portem aquí, la gent de Sant Just s'ha conscienciat i fins i tot està donant suport en aquesta mesura de les farmàcies que aquesta vegada que s'ha fet avui. I el que desconeixem és si aquesta mesura servirà també perquè les farmàcies puguin avançar o puguin ja tenir els cobraments
que s'espera en principi que siguin d'aquí cinc setmanes, recordem, però la farmacèutica ja ens ha dit que fins que no els tingui en el seu compte bancari ja no es creu a ningú avui. Ja deuen quatre mesos. Doncs moltes gràcies, Marc Marvà, que tenim desplaçat, com dèiem, a la farmàcia de Guàrdia d'avui de Sant Just. Que vagi molt bé i fins aquí una estona. Molt bé, fins ara. Adeu, Marc.
Dos minuts passen ara de dos quarts de dotze, continuem, per tant, fent tertúlia, us torno a saludar, Joana, Pere, Montse i Lina, què tal? Hola, bon dia, tornem a dir. Heu sentit també, per tant, avui que tenim el mar desplaçat per parlar d'aquest tema del dia, aquest tancament de les farmàcies. Carme, enllaçada a l'anterior,
ens agrada que ens expliquin el perquè de les coses com ha dit la doctora Sambau i per tant el que ha explicat avui el president del col·legi de farmacèutics coincideix perfectament amb el que ha dit la senyora farmacèutica amb el criteri que tinguin esperança perquè avui s'ha passat per la ràdio
un corte que no nos preocupemos segons el senyor Montoro que està en curs ja els cèntims gràcies a l'estat encara els hi haurem d'aplaudir tot bé donar volta jo he trobat aquí com que passejo per aquí davant he tingut una farmàcia
He trobat una senyora que m'ha comunicat que venia a recollir uns medicaments que tenia encarregats. I no se n'havia assabentat. I llavors em diu, i mañana... La tarda ja obrirà. Possiblement ella és gran i no escolta la ràdio. Llavors li he dit, no, mañana estarà abierta, no te preocupes. Perquè ella estava inquieta pensant que la cosa podia anar més llarg.
No, no, suposo que els farmacèutics han pres consciència que no es pot deixar, de moment, de setent el servei. Però està clar, és que arribarà un moment que si no cobren és que no podran pagar.
no, clar, tancaran tancaran, ja està porten molt retras porten molt retras a mi no m'estranya que hi hagi molts farmacèutics que no és fi de la paraula del senyor Moltoro perquè han dit tantes coses que no han complert que no se preocupen que lligaran los dineros del fondo de no sé què depèn si venen amb l'AVE o venen caminant jo li deia que venien en el tren Correo que ja no va, que ja no funciona hi ha carres de fusta
Així estem, exacte. Si menjar bé és una qüestió d'intel·ligència, com diu la conferència que escoltarem demà divendres a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar, a les 7 de la tarda,
l'hora no la tinc ara vaig a comprovar-la doncs si menjar és una qüestió d'intel·ligència medicar-se bé és evidentment també una qüestió d'intel·ligència no sobremedicar-se ni automedicar-se amb les angoixes que estan passant els farmacèutics i que ja estan fent des de fa molt temps fent d'administratius
més preocupats que ja estan perdent el paper, la funció principal que és aquests anuncis que sempre diuen consultes el farmacèutic i directament t'envia el cap i pregunti-ho al metge perquè jo ja no dono l'abast o sigui estan desbordats
i de vegades la gent no arriba a entendre el mal humor d'alguns farmaceutics però és que el que els ha caigut a sobre ho venen patint des de fa molts mesos recordem també tot el conflicte de l'Europa recepta a les 7
Tot, sí, a la set, a la set, ho deia bé, gràcies. Llavors, tot el concepte aquest de la burocràcia per a les receptes, la quantitat de productes que han tret, coses tan elementals com, per exemple, el forta sec, és un dels productes bàsics que molta gent el necessitava. Sobretot quan s'han canviat per una altra més cara encara que tampoc entra a la seguretat social. Quan passa a l'estranger, saps de tu.
No, perquè el Forte Sec en realitat no era precisament un dels medicaments més cars. Els diners utilitzats tampoc. Sí, sí, sí, molt utilitzats. Sí, per segons qui, sí. No, només en els casos de les diarres... D'asseguro que en el meu cas constantment. Però és un cas puntual. Però n'hi ha molts.
Sí, també cuidado, eh? Sí, però compta... Però perdona el moment, és que el fortasec ja està pràcticament desterrat per inútil. Ara hi ha un altre producte que és quatre vegades un escart i que va molt millor, que es diu tio-enfant. Però que no te'l paga la sobretat social. No, no entra.
Home, senzillament... No, no, és que deia que s'havia d'anar en compte amb el Fortasec, no a les primeres de canvi, perquè no és, no és, perquè paralitza la funció. Sí, una cosa que... Ho sé perfectament, Joan. Sí, ja, ja, perquè l'utilitzes. Per això l'han desterrat els mitges, per això l'han desterrat i no ho recomanen.
En casos excepcionants. La dosificació dels medicaments és el que és verdaderament important. I el que no es tindria que ser un sobrecost de totes les coses és quan, per exemple, tens una caixa que n'hi ha 200 pastilles. Massa.
O 100 pastilles i d'una més que necessites 25. Aleshores, el que seria interessantíssim per... És fraccionar-ho. Doncs fer les coses, o sigui, tipus Amèrica, que van i et donen la quantitat i te la donen en mandalló. Això ja ho fem ara, eh? Ara ja ho fem. Ara com que hem de pagar la fracció?
És allò que dius, no, no, un paracetamol, dos capses no, amb una en tinc prou, i si passo amb una pastilla no en pondré tres. Això és una manera d'ensenyar al pacient i de dir-hi el tanto, perquè hi havia aquelles d'allò. Una altra cosa també que feien era que a través de la iaia es treien moltes coses...
Ara perquè els fills viuen amb d'allò. Però vull dir que no. Jo que havia treballat en els hospitals, però allà tot oiva, va ser de bien. Estic parlant de molt de temps enrere. I ara es controla, perquè es controla les gases que s'agafen. Clar, perquè és una fuga important de diners. És una fuga importantíssima. I tot això sí que es té, perdona, eh, Pere? Sí que es té, sí que es té. S'ha d'ensenyar. S'ha d'ensenyar i s'ha de controlar. Ara.
no anem per aquí tant és a dir, ni tanto ni tampoc és aquí on està tot el mal ús de les coses que hem tingut en sobreabundància el mal ús de la gent que ha estat donat però fins i tot els hospitals per on no res els empapadors fora i estaven nets canviar cada dia dels llençols aquell llençol estenet no cal si és el mateix pacient crec
Si veu un altre, estabilitzat. Però si és el mateix, no cal canviar-lo cada dia. Perquè això és gasto d'aigua, gasto de llum... I en les consultes també. I un altre punt, Lina, és la sobredosi de coses que compràvem a les farmàcies que després s'ha comprovat que no les necessitem. Perquè ho estava dient la doctora, no fa gaire. Unes pastilletes que portin omega-3, unes altres que portin ferro, unes altres pastilletes que portin vitamina D, unes de vitamina C. No, si prens cada dia...
un quart d'hora al sol tens vitamina D o la dos i de segons D si menges peix blau tens omega 3 si prens cada dia dos peces de fruita una al matí i una a la tarda tens vitamina C això ho explicava la doctora fa un moment sí, això ja ens ho va explicar a l'associació de gent gran a la conferència que ens va fer a l'abril, em sembla que va ser la doctora no sé si l'heu sentit ara però en una de les conferències que jo vaig dir a qui li agradi
Sempre recupero una pastilleta de 10 grams de xocolata negra. Ah, sí, sí, sí. Ja ho tenim cobert del que necessitem, que és... No me'n recordo ara la matèria que és. Que ja ho tenim... Solucionado. Sí, sí. Però ha de ser negra, eh? Negra, negra. Calogen, halogen, què és? Calogen...
Col·······················································
no tenen grassa al contrari, ens serveix molt per totes les tenen gelatina només i aleshores és estupendo, hauríem de prendre per totes els tendons els tendons i vull dir, mira, el que li agradi uns peus de porc i que se'ls mengi amb uns ceps jo li feia al meu home perquè a mi no m'agradava però jo li faig al meu també li agradava molt
A mi no és que m'agradi i no em deixin d'agradar, però allò tan llefiscós em posa els llits de punta. Sí, sí, sí. I que consti que em queden força bé. Quan un és... Quan un és al·lèrgic a un determinat menjar, llavors sí que es pot agafar, per exemple, dius, jo no em puc menjar un all cru, doncs agafes una boleta d'aquestes que veuen a les pastilles d'aquestes, i te l'empasses, i ja està. L'all cura el reum. L'all cura el reum. És molt difícil.
És un antibiòtic molt efectiu, l'all, eh? L'all, un parent meu, cada dematí, prenia una cabeça d'alls crua. I la seva dona reia perquè diu, transpua olor all. És una...
Escolta, em tindria que venir a casa meva, que el meu fill hi ha l'olor entrant. Va dir l'altre dia, i això que era només que un all i oli amb dos granets d'all. Però crec que no és el mateix l'olor que puguis tregar-te un all, perquè no s'ha de mastegar tampoc massa.
és allò de donar-li un... No, estem parlant d'allioli, eh? No, però és que l'allioli... Exudais... Exudais peste... És que és diferent, perquè és que l'allioli està superconcentrat. I a més a més acompanyat de l'oli... L'has estat matxacant, l'has estat triturant. Exprimint, sí, sí. Però li tires la clara de l'ou i l'ou, no serà l'allioli de veritat, però està bo.
Una famosa actriu de Hollywood, això ho recordava, Joana? Ui, per empipar el que no volia, el company de la pel·lícula. I menjava anys cada dia. Quan li feia, li havia de fer aquells petons recargolats, l'altre li agafaven vòmits. Diu, he deixat el Tyron Power desmallat, pobret. Sí.
No el podia tregar i dèiem... Aquell pobre agafava les malalties. Jo no sé si teniu coses així una mica més tràgiques. No, tràgiques no, avui no volem... Però jo tinc una cosa que m'emprenya molt. A veure, diga-la, perquè després donaré dues coses que no s'ho feia. Jo tinc una cosa bona, eh? Tenim els deures. És el tancament de radiotelevisió pública valenciana.
Tancament que encara no s'ha produït, però que ja està a punt de caure, a punt de caure perquè el senyor Fabra comet la demagogia barata de dir que antes que cerrar los colegios, antes que cerrar los colegios, cierro la televisión. No, no, es que la decisión es inamovible e indiscutible. Ten mil empleats.
Més de mil. No, no, no. El que és una barbaritat és de la manera que l'han matat lentament, fent-la servida per ell de propaganda en un determinat partit i fent gastos desmesurats per coses amb les que es podien haver estalviat. Sí, sí, sí.
Maladministra. O sigui, el que van pagar pel viatge al papa, que és desmesurat, o el que van pagar... La malversació. I la fórmula 1. La fórmula 1, les jornades de vela... Tot es munta a lo grande. Sí, sí, faraónico. Per a recibir al papa, hace falta un tinglado desmelenado de milions i milions de flores. Si hagués estat el papa Francisco d'ara, els hagués dit...
Estan ustedes locos, boludos. ¿Qué dicen? ¿Qué hacen? Aquesta grandiloquència estrema. Tu creus que per inaugurar un balneari, i dir cara del poble de la meua mare, un balneari de Benassal,
Ha venit la banda de música i tot. No, no, la xicla, totes les reines falleres amb les banderes i bandes municipals. I la traca, que l'idoleraien al final. I un obispo revestido. Con el bàculo i tot. Sí, sí, sí. Però no els critiquem, perquè això ja va dintre de la manera de ser dels valencians. Som exuberants, jo també.
Això ho dona el Mediterrani. Aquell cross de Mediterrani. Ja ho dona. Són així. És exuberant i una altra cosa és tirar els diners a cabassos. Però si es tenen o tenen pensat que es tenen. Sí, però són els de la caixa pública el que hem gastat. Però quan els diners no tenen dueños se gasten. Estes són, com tots els meus respectos, la presentació argentina dels Juegos Olímpicos per a Madrid. Allà hi va la senyora alcaldessa...
El senyor Camps es deia, no? Sí. Bueno, tota aquesta parafernàlia de gent havia d'anar? No, que va. Toma Castanya. Saps el que em dol més? L'ina de la qüestió valenciana l'ataca a la llengua. Perquè la llengua valenciana és la llengua dels catalans. El català és la manera de valencià. És igual, és igual.
Però és que València, des de fa molt de temps, molt de temps s'estan marxinant els autors valencians. Ferran Torrent, Joan Cotter, Vicent Sanchís, Sant Andrés Estellers, siguen vius o morts, Carles Salvador té carrers a tots els carrers de València, però tu li preguntes a molts valencians si coneixen un poema de Carles Salvador i no saben ni qui era. És com si ara un senyor li diu vostè Verdaguer sap qui era? I diu, ah sí, una estació de metro, no?
Sí, la cosa és aquesta. La cosa és aquesta, però encara aquí, Verdaguer, estic segur, qualsevol català sap perfectament qui era Verdaguer, però és que a València no saben qui era Carles Salvador, no saben qui era Joan Ant Martonell, i sí, ara ho saben perquè van fer la pel·lícula Tirant lo Blanc, però poca conya, a València la van fer en castellano.
Només en un cine d'extraràdio es va fer Tirant lo Blanc en valencià, era un capítol. Ara n'hi ha gent que sí que parla valencià, però abans parlar el valencià era de llauraors, de gent que no té cultura. No, que no té cultura.
Pobres, no tenen cultura. Però això passa una miqueta també als Balears. No, però no tant. I ara, amb l'assumpte de l'ensenyament, que han posat en el seu lloc. Però la gent culta de Balears, de Mallorca, que ja hi ha anat sovint,
parlava en castellà. Bueno, esto sí. Bueno, perdona, però és que aquí... Un símptoma clar. La Biblioteca Valenciana, que fa pocs anys hi vaig anar per una qüestió de còmics i una qüestió d'arxiu, i que tots parlaven un valencià universitari correcte, magnífic. L'any passat, a la Biblioteca Valenciana, tots els funcionaris en els que vaig parlar parlava en castellà. Jo els parlava en valencià i va dir, no, però és que
Estan atacant, eh? Estan atacant, eh? Lo han aconseguit, eh? El senyor Fabra, per anunciar el tancament de rei de televisió valenciana, no ha dit ni una paraula en valencià. Ho ha dit tot íntegrament en castellà. O sigui, els diaris reprodueixen... No, perquè l'entenguin bé.
perquè l'entenguin bé però també ahir vaig observar una cosa que un dels que parlaven que estan tancats dintre de l'emissora aleshores li van fer una entrevista a Radio Nacional d'Espanya
I resulta que no li van traduir, va, fer-ho en valencià, eh? No li van traduir quan aquí, qualsevol paraula de qualsevol persona, a la primera síl·laba que es diu, ja li han traduït. Per què? Que no són idiomes de l'Estat.
i ja tornem a estar també passa amb el gallec això de vegades el gallec no el tradueixen mai el gallec mai i és que parece que dan por sentado que el gallec s'assembla més al castellà i no cal traduir-ho jo he estat a moltes jornades del còmic en vinyetes des del Atlántico a Coruña i no es tradueix cap acte i es fa tot en gallec aquí a les jornades del còmic i el saló t'obliguen a traduir-ho
Tot es fa en castellà i les poques coses que es fan en català es tradueixen immediatament al castellà, a l'anglès i a tots els altres idiomes de la gent que hi ha. I això que aquí... Està molt bé la contraportada, o sigui, la contraportada de la Vanguardia. Ah, la lleixi, la lleixi. És la nota bona que volia... La de la Carme Riera.
No, Javier Càmaras. Javier Càmaras, Javier Càmaras. Ah, bueno, aquest és l'actor. L'he llegit aquest matí. Per això us deia, tinc una cosa bona per dir avui. Digue-la, digue-la. No, no, ni en dues, ni en dues. Jo també tinc una. Us veig molt emocionat, avui. No, que la Carme Riera, és mallorquina, una gran escriptora que va néixer el 48, l'han nomenat
per la lletra N minúscula de la Real Academia de la Lengua Española és la setena dona a l'acadèmia i a més a més relativament jove relativament jove, clar, més que jo és un gran reconeixement això és una cosa digna de celebrar-ho perquè m'han de tenir 80 anys perquè et fessin de l'accent i ser hombre, no? sí
Jo no ho sé, però fa molta gràcia ara pel que acaba de dir la Joanita, que una de les dues notícies que portava, que diu, bueno, almenys això et fa una mica de satisfacció, era que un individu, una persona nascuda aquí a Sant Just, conegut de tots,
i potser ho puc dir perquè és un acte públic i a més se sap potser ell s'enfada perquè és una persona d'una honestitat i d'una senzillesa i una humilitat gran però ho vull dir perquè em fa molta il·lusió
El Daniel Cardona, que és... Sí, és veí nostre, mira aquí, a la volta de la Cardonada. L'han fet membre, perquè és doctor, doctor, professor Daniel Cardona. Doncs sí, i... És el net, no? Què? I Pere. És el net, Cardona i Pere. És el net, no?
No és el fill del Jordi. Bé, i el net del Civil. El net del Daniel Cardona Civil, que va ser a la Colau Potofè. Daniel Cardona lo han hecho este lunes, miembro de la Real Academia de Farmacia en Barcelona. Amb un acte que va ser tan amable, jo vaig anar, i aleshores va estar pleníssim i tothom felicitar-lo amb una dissertació molt maca.
Perquè ell és una persona que ha treballat molt amb l'alimentació dels malalts per via parental. És a dir, està com a jefe de farmàcia a l'Hospital de Sant Pau i aleshores són els que fan les formulacions per la cosa de poder menjar els malalts que no poden menjar...
Per via, saps? Ja està. Bueno, tenemos un miembro de la Real Academia. I és tan maco que posa il·lustrísimo. Diu, sí, diu, jo llustro cada dia a les verdes sabates. Vull dir que és d'aquesta senzillesa tan gran que són els grans. Els grans tenen aquesta senzillesa. Aquesta discreció, no? Els grans sempre estan disposats a saber més i aprendre més.
Sí, no, no, aprendre més amb una senzilla. Sí, perquè mira, ja ho deia el savi, no? Això no sé que no sé nada. Ahir ho vam dir en el programa, recordes? Sí, sí. Jo faré un petit recordatori i el savi sap que no sap. A veure, Montse, sí. Encara que n'heu parlat abastament, crec que ahir que em vau estar parlant, de la trobada aquesta de l'agenda esplugues.
retrobar-nos ahir a la tarda el programa del Jordi jo soc amiga de molta gent d'Esplugues a mi no m'ho van recordar perquè jo hauria pogut parlar fa dies i casualment ahir se'n va parlar només era per recordar-ho que la festa és el diumenge que ve aquest diumenge a les 6 de la tarda el Robert Brillas és la quarta trobada que es fa de gent d'Esplugues que es diu retrobar-nos
Carrer Àngel Guimarà, no? Sí, Àngel Guimarà, sí. I l'altra notícia bona és aquesta de la contraportada de La Vanguardia, que diu Dar los buenos días es estar agradecido a la vida.
Perquè aquí, quan el càmera arriba a Madrid, val la pena que la llegiu. Encara que no us agradi llegir, val la pena. Saps què m'ha impactat? Quan va arribar a Madrid per primera vegada, va entrar al metro i va dir buenos dias i tothom es va quedar callat. I va notar un gran buit al seu voltant. I després va entrar un ciutadà, un músic, amb el seu instrument i va dir buenos dias.
Aquest és el que m'he dic, però nordista.
Però decir buenos días es estar agradecido a la vida. O sigui, que dir bon dia, bon dia. És el que diem aquí perquè la Carme, la saludem amb ella i diem bon dia. Bon dia. T'acostumo a passejar el gos i a aquella hora hi ha poqueta gent. Generalment la gent passeja en gossos.
i jo tinc l'acostum de si em creu amb algú, dir bon dia és que no costa res o sorriure encara que no les coneixis encara que no ho coneixis aquí s'anjos fins i tot és habitual que et contestin algun carrer de Barcelona no, no la gran urbe és res és més amb clubs de natació que un és d'allà de tota la vida saludes a la gent i aquí ni et contesta jo entro al vestuari i diu bon dia bon dia
també passa a vegades en el veïnat, eh? Ah, no, no, no contestes, clar. Hi ha gent que li passa, li costa de contestar, eh? Perquè són barcelonins. Adéu, adéu, això. Protesto, protesto. Passa a tot arreu, això, passa a tot arreu. Protesto. I Sant Just tampoc és tan habitual, sempre. No, no, no, no. I a vegades també passa una cosa, anem tan introvertits pensant en les nostres coses que diuen adéu, adéu, i al cap d'un rato penses, qui m'ha dit adéu? No, però ja, sí, jo sempre contesto per sistema, perquè com sempre vaig mirant a terra per no caure...
Aleshores, si algú em saluda, dic adéu, adéu, no sé qui ha estat, però és igual. De totes maneres, gent que és molt poc fisonomista, amb la qual no saben a qui contesten o a qui diuen bon dia o passi bé, perquè és que no et coneixen. O pitjor és que alguns recordes la fesomia, però no recordes el seu. El nom o la situació en la que se l'has conegut. Adéu, Carles, i em dic Bruno. Adéu.
No, no, més val no dir res. Adéu, adéu. Una persona molt coneguda del poble també va dir, diu, a vegades la gent es pensa que jo soc tibada, diu, perquè no saludo. Això ho tinc escrit. No saludo. No es fa veritat. Diu, és que jo soc miop. Diu, i no vaig gaire. Diu, i com soc coqueta, això li vaig dir jo. Com eres coqueta no lleves gafes, no? Esclar, si no porta gafes no veu ni jota. I diu, no, no, i es pensa que soc tibada.
no, a vegades per timidesa ja passa, eh això em passava a mi quan era joveneta per a mi uns quatre portem ulleres no podem dir no podem dir que no coneixem tu fas això, atreus les ulleres
i canvia la personalitat i veus impressionisme tot es poses i el món és hiperrealista piquitos, piquitos, piquitos canvia completament i la teva fessomia també perquè el meu marit l'han operat de cataractes
I li ha dit al metge, no, no, vostè, només que porti ulleres per llegir, perquè vostè ja la porta a dintre. I sempre li dic, Manel, posa't les ulleres, que estàs més maco. Perquè no em sembla ell sense ulleres. La senyorita Carmi va buitapada de cuelló, que no s'encontra bé, senyorita Carmi. No, perquè no n'hi havia molt escutat. No, això és, mira... És un toc d'elegància. Però veus que té la veu esplèndidament bé, clara i diàfana.
De moment, sí, jo hi vaig passar l'octubre. L'octubre sempre és quan m'enganxa el constipat i a veure si ara ja... Ara ja el t'he superat. Carmen, de totes venes, avui la xarra ha estat més dinàmica i més... Sí, el dijous passat, que va ser que vam parlar tot el rato, no hi era el Pere, però de la mort.
no, però va ser molt interessant com que era tot sant no hem de tenir la tendència perquè parlem de l'amor sigui no, és trist i realment tu has perdut algú no ho fèiem de manera dramàtica, sinó de manera natural és tan natural sobre la mort
jo dijous el passat estava al sol del manga, però vam sentir el que va dir el Papa de Roma sobre la mort i la celebració de difunts, que hi ha aquest concepte que encara hi ha gent que va pregar perquè, pobrets, que se salvin si han fet alguna cosa mal feta. No, no, no, estan a la glòria, estan salvats, Déu no hi mostra. S'han alliberats. És signe d'amor perquè tenen que... Si no creus, ja no pateixen res, no t'abullis per les morts. I si creus, estan en la glòria de Déu. No hi ha...
Estan alliberats de tot, o sigui, per tant, no anem... Ai, pobrets meus, no, no, no. Tenim d'estar contents que estan en la glòria. El que passa és que això costa molt... Home, és difícil pels que ens quedem, no? És el que dèiem, que ens hem fet que fa por la sort. Això mateix, això deia, no puc perdonar la meva jovenesa, l'altre dia un personatge, no em recordo ara qui era, diu, la por que em van arribar a fer amenaçant-me després de l'amor a l'infern si no et portes bé. Clar.
o a les meves escoles. Ah, gener, sí. Bueno, jo la vaig veure perquè estava molt mal feta per la meva manera de veure. La Juanita l'està leyendo ahora en inglés. Sí. Un respeto, un respeto. I el protagonista del llibret és més guapo que el del llibre. I el de Seth Irely també era horrorós. Ja ho he visitat tant.
perquè són llibres que de tant en quant t'agrada recordar a mi m'agrada llegir-los perquè les xarpanes brontes que havien de maravillat la Joana que les pot llegir en anglès la que és una passió passió és l'altra que vol dir que obres les coses si aquesta és senzilla l'altra l'altra és retortillíssima
Se'ns acaba el temps, eh? Avui hem fet un debat molt intens, però ens ho deixo aquí. Moltes gràcies, Lina, Pere, Joan i Montse. Tornem dilluns que ve, que vagi bé. Bon dia.
Perquè connectem de seguida amb la xarxa, sentirem el bollet informatiu dels Sánchez Notícies després del de la xarxa i tornem després a més coses, encara ens queda parlar de teatre amb la Maica Dueñas, també de vins amb l'Estric Goldstein del celler de Can Mata que ens prepararà també un nou tast en directe avui aquí al Just a la Fusta cap a dos quarts i mig d'una aproximadament. Avui ens portarà un dels vins, un trepat rosat.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Concentracions en marxa aquesta hora dels farmacèutics a Tarragona i Lleida en protesta pels impagaments de la Generalitat. D'aquí una hora ho faran a Girona i Barcelona. Desarticulen una banda de lladres al camp de Tarragona per robar tones de roba dels contenidors de les ONG i a 14 detinguts. L'alcaldessa de Cardedeu, Calamant de Vila, explica a la xarxa els motius del trencament amb el Partit Popular a l'Ajuntament del municipi del Vallès Oriental, entre ells al debat identitari.
Esports en embola avui a dos quarts de nou de la nit. El Bordil rebrà la visita del Cangas Gallec amb l'objectiu de classificar-se per als vuitens de final de la Copa del Rei.
Aquesta hora hi ha convocades, com dèiem, les primeres concentracions de farmacèutics i en el marc de la jornada de protesta que han convocat per aquest matí. Les primeres es fan a Tarragona i Lleida, després serà el torn de les ciutats de Girona i també de la capital catalana de Barcelona. Els farmacèutics abaixen aquest matí les persianes per exigir el pagament del deute que les administracions tenen amb el sector.
Una factura que puja als 416 milions d'euros. El tancament de farmàcies afecta uns 3.000 establiments fins a dos quarts de dues del migdia. Des de Madrid, el ministre disseny de Cristóbal Montoro ha garantit que les farmàcies cobraran en les properes setmanes gràcies al govern central. I el Estado, por tanto, está pagando, va a pagar a los proveedores, que tienen que tener la seguridad, todos los proveedores, las farmacias de Cataluña, de que pronto van a cobrar, muy pronto van a cobrar.
pero van a cobrar porque el Estado sí puede acceder a esa financiación. En compliment dels serveis mínims, aquest matí a Catalunya només hi ha oberta una de cada deu farmàcies i la protesta s'acabarà a partir d'una hora i mitja.
Convergència i Unió ha decidit trencar el pacte de govern amb el Partit Popular a l'Ajuntament de Cardedeu, a la comarca del Vallès Oriental. Els dos partits han tingut discrepàncies internes a causa del moral independentista que es va haver d'esborrar del municipi aquest estiu. En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'alcaldessa de Cardedeu, Calamant de Vila, ha explicat que no té sentit mantenir el pacte amb el Partit Popular.
Ja feia dies que la gent de Convergència ens deia que estan en minoria, que havíem de valorar si mantenia o no el pacte. I allà ho vam comunicar amb els nostres socis del PP. Primera, ja no som majoria. Hem perdut la majoria al partit que no hi havia el Jordi Abad. Segona, veiem que els temes identitaris cada cop pesen més i es fa més difícil.
Ahir es va comunicar la decisió de trencar amb el Partit Popular en aquest partit, el Popular, i avui s'ha signat el decret d'alcaldia. De moment, el grup municipal de Convergència i Unió, a Cardedeu Vallès Oriental, ha decidit continuar governant en minoria. I a Vilanova i la Geltrú, avui és el tercer dia de protesta de vaga d'escombraries. Els efectes d'aquesta aturada ja es perceben als carrers de la capital del Garraf. A més, l'aturada podria allargar-se durant més d'una setmana.
Al Camp de Tarragona s'ha desarticulat un grup criminal que es dedicava a robar peces de roba de contenidors de les ONGs. S'han detingut 14 persones i les entitats alerten que en només una setmana els van arribar a robar tones de roba a Reus i Cambrils. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia. Des de la detenció dels lladres, la roba sostreta en tan sols una setmana, s'enfila a les tres tones entre els contenidors d'arreus i cambrils. La xifra supera els 5.000 quilos de roba si tenim en compte els punts de recollida de Salou i Valls. Joan Carles Montes, de l'entitat humana, alerta del dany causat per aquesta xarxa. Aquesta desarticulació beneficia tots els operadors que els dediquem a recollir roba usada de forma legal i de forma reglamentada i posa fer això, actuacions il·legals i robatoris que el que fan és perjudicar-nos. Dins que aquest perjudici
Les ONG xifren en el 30% el volum de pèrdues anual per la roba sostreta. L'Ajuntament de la Garriga, el Vallès Oriental, rescatarà la gestió del nou cementiri després que l'empresa que el gestiona hagi incomplert les condicions del contracte des de fa més d'una dècada. Ràdio Silenci, Jordi Roig, bon dia.
Bon dia! El contracte amb Pisandós contemplava que només es fessin enterraments al nou cementiri, però al llarg dels últims 12 anys s'han seguit fent el nou espai i l'antic cementiri de la Doma. Per aquesta raó l'Ajuntament rescata la concessió i s'han establert acords econòmics amb la concessionària. Ho explica l'alcaldessa de la Garriga, Maritxell Budó.
El valor estimat del rescat està sobre el 1.600.000 euros, més l'IPC. Fem aquesta vestreta dels 57.724 euros i obrim a termini de sis mesos per resoldre aquest rescat i que el cementiri nou es gestioni des de l'Ajuntament de la Garriga igual que es fa amb el cementiri de la Doma.
A partir d'ara, en sis mesos, espera tancar un acord amb la concessionària Pisant, on es cediran solars municipals per valor d'1,6 milions d'euros. La gestió del cementiri nou es desencalla després que comencés el conflicte l'any 2002. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Ueno. Les farmàcies de Sant Jus s'assumen a la vaga general del sector farmacèutic aquest matí. El motiu del tancament de les farmàcies catalanes és protestar pels impagaments de la Generalitat, que els deu 416 milions d'euros corresponents als mesos de novembre i desembre de l'any passat i al maig i al setembre d'aquest 2013.
A Sant Just tancen quatre de les cinc farmàcies del municipi, excepte la farmàcia Solans, al carrer de la Creu, que està de guàrdia. Segons el conveni amb CatSalut, les farmàcies haurien d'haver cobrat dimarts l'import dels medicaments dispensats al setembre de passat i els del pla de proveïdors per pagar el deute pendent del novembre i desembre de 2012 i del maig d'enguany, però no ha estat així. Per tot plegat, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmàcies han decidit que les farmàcies tanquin avui.
Més qüestions? L'estrès i l'ansietat es poden prevenir des de petits. Així ho creu Jordi Blanc, psiquiatra, que avui impartirà una conferència a Sant Just sobre la prevenció de l'estrès. És una xerrada que sol municipi en el marc de les jornades per la salut, més més per a la salut. Jordi Blanc parlarà avui de com podem evitar patir estrès o ansietat. Segur que moltes vegades ens preocupem d'aquests trastorns quan els patim, és a dir, quan ja és més tard per prevenir-los.
Per prevenir-lo, doncs, podem posar en pràctica tècniques de relaxació, però també hem de trobar l'equilibri entre les nostres obligacions i el nostre temps lliure i de distanció. La conferència serà avui a les 8 del vespre a les escoles.
I acabem amb dos apunts d'agenda en clau política. D'una banda, la secció local del PSC organitza avui una nova xerrada sopar per tractar les relacions avui entre Catalunya i Espanya. Serà amb Lluís Urriols, doctor en Ciència Política per la Universitat d'Oxford, sota el títol Catalunya-Espanya, una separació irreversible. Aquest acte es farà dos quarts de nou del vespre al restaurant Sant Just, al carrer de la Font, número 17.
I d'altra banda, l'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Treserres, és el convidat de l'esmorzar que a la secció local d'Esquerra Republicana farà aquest dissabte al Bar de la Taneu. Servirà per tractar qüestions d'actualitat amb la consulta i la independència com a rerefons. L'esmorzar començarà a dos quarts de deu i s'acabarà a dos quarts de dotze.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Un minut i un quart d'una del migdia. Això és espectacle.
I com que de dijous a aquesta hora saludem la Maica Dueñas, que ja la tenim a punt. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia.
Per parlar de teatre. La setmana passada que ens deia escrivia moltes coses. De fet, suposo que ara també hi ha pendents del temporada alta, si no m'equivoco. És a dir, que m'imagino que és l'època d'anar al teatre. Sempre ho és, però... Hi ha molta oferta d'espectacles. De fet, estic comparant aquesta temporada amb el grec de fa anys, que hi havia tants espectacles que no tenies... No donaves l'abast, no? No, no, no hi havia manera.
Començarem recomanant un espectacle per a nens avui, perquè el cap de setmana vinent, el dia 17 a Sant Cugat, que està aquí a la vora, a les 12 i a les 6 de la tarda es podrà veure la petita flauta màgica.
És una coproducció del Teatre Auditori de Sant Cugat i el Gran Teatre del Liceu. Evidentment està adaptada per al públic infantil, està realitzada per comedians i és de l'òpera de Mozart, evidentment. I la veritat és que jo la vaig veure fa un parell de temporades, penso,
I em va semblar una delícia. Val la pena, no? Sí, per tant, ja us podeu apuntar que el cap de setmana vinent, el 17, podeu portar els nens. Està recomanada a partir de 6 anys. Però jo crec que si hi ha un nen més petit que li agrada escoltar música i tal, també s'ho passarà bé.
Bé, i ara comencem a parlar de tantes i tantes coses. De veritat, hi ha molta oferta, jo estic al·lucinada. A veure... Vaig anar a veure la setmana passada Goodbye Barcelona. Ah, molt bé, què tal? Al Teatre del Raval. Doncs la veritat és que em va agradar molt. És una obra de Judy Johnson i...
I KS Leskovics parla justament de les brigades internacionals i la història va d'un noi molt jovenet, anglès, que a més a més va passar de veritat, o sigui que està basat en un fet real.
Un noi molt jovenet anglès, de Londres, que vol venir a lluitar en contra de Franco. I llavors la seva mare no vol i no vol, però al final el deixa venir. I al cap d'un temps, doncs, ella...
Ve també aquí a Espanya en buscada del seu fill, perquè no té notícies d'ell. Mentrestant, el seu fill ha fet amics, és molt jovenet, ha trobat la mort, ha començat a veure que la vida és molt dura i tot això...
I tot això, doncs, cantat. Vull dir, perquè és un musical. Molt bé. O sigui que... Home, és curiós, no? Sí, sí. Ho vam prorrogar. La setmana passada vam parlar d'ell perquè ho prorrogaven. I realment jo crec que és un espectacle que segurament ho tornaran a... Si és que poden, ho tornaran a...
allargar perquè val la pena de veure els horaris són a les 9 de la nit de dijous, divendres i dissabte més o menys dura dues horetes 120 minuts però no es fa llarg i els actors estan molt bé canten bé la veritat és que són són gent que jo no coneixia però està el pauquero
que és el noi jovenet, la Carme Mateu, que és la seva mare, el Pep Papell, Joan Bàsquet, Carol Rovira, Antonio del Valle, Manuela Nieto, Gara Roda i David Mauricio. Aquesta obra va triomfar, però molt, a Londres, justament, la van fer, i també a Broadway.
O sigui que és una obra que ha arribat aquí a Barcelona, diguem-ne, ja avalada per un gran triomf fora d'Espanya, fora de Catalunya, fora d'Espanya. I suposo que el tema de la guerra civil espanyola és un tema que dona per molt. No s'acaba, segurament. No, dona per molt. O sigui que...
Això estaria recomanat. Jo la notícia ja sé que no és una notícia, perquè ho hem parlat ja unes quantes vegades, però l'altre dia va sortir una d'aquestes que fan i l'assistència a les arts escèniques en general, no al teatre. Tot el que és dansa, òpera, teatre, cinema, tot això...
és d'un 28% més baix. Més baix, Déu-n'hi-do, eh? Imagina't, un 28%, eh? O sigui, més que el 21% de l'IVA, imagina't. Sí, sí. I la veritat és que si això no s'arregla, perquè a més a més em penso que ara també faran, no sé si pujaran els impostos també aquí per la...
N'hi ha menys diners per cultura. Exacte, la partida dels pressupostos és molt, molt reduïda. Menys per cultura. No sé què farem, perquè de veritat que és ben trist. Bé, doncs diguis això que ja ho diuen cada dia i que sembla que no tingui solució.
anem a parlar una mica dels estrenes. Vinga. Sembla? Perfecte. Què tenim? Doncs mira, al Teatre Tantarantana s'estrena una obra de Ricard Gásquez, no Gásquez, Gásquez, que es diu La lengua tolondrada. El Ricard va tenir un premi Butaca ja fa bastants anys, potser 10 o 11 anys, en una obra...
amb un muntatge molt bo, que parlava de la Romania rural. Sí. I en aquesta ocasió, el que presenta la Lengua Tolondrada és la història d'una dona, una dona gran, que és professora, divorciada, que viu amb la seva filla,
I la seva filla no treballa i la relació entre elles és aparentment feliç fins que el company de la filla s'instal·la al domicili de totes dues. Sí. En aquell moment comença a haver-hi...
Problemes de relació, problemes entre la família, en fi, que comença, justament aquí comença els problemes de l'obra. Està interpretada per Lucía Torres, que és la que fa el paper de filla, i per Anabel Moreno,
que és la mare i que a la vida real és la dona del Ricard Gázquez. Això ho podrem veure al Teatre d'Antarantana. Ricard Gázquez diu que és un thriller poètic amb un regafons polític. Jo crec que parla més de la família i dels problemes que n'hi ha sempre.
entre pares i fills. Però m'ha semblat que pot ser interessant aquesta obra. Sobretot perquè, a veure, l'Anabel Moreno és molt bona, el Ricard Gázquez ha escrit coses també molt bones i, per tant, ja venen una mica avalats, no?
Una altra cosa que s'estrena... Aquesta em fa una mica de por, eh? Ja t'ho dic. Sí? Per què? A veure... És una obra que es diu Aquell aire infinito. Aquell aire infinito es va fer ja fa molts anys, aquí, molts anys. És de la Lluïssa Coniller. Uh-huh.
i va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per aquesta obra. Llavors, és una mena de tragèdia grega, perquè, de fet, les dones que surten són Electra, Fedra, Medea i Antígona, i l'home, diguem-ne, és una...
Diguem-ne que seria Ulisses. Vale. Lluisa Coniller és una dona que ha fet coses que a mi m'han agradat molt i altres que no m'han agradat gens ni mica. Per tant, per això tens el dubte, no?, d'alguna manera? Sí, no, evidentment aniré. I jo sempre dic que quan, per tenir la teva opinió, no cal escoltar ningú, sinó veure l'espectacle. S'ha de veure.
És un viatge interior. Ulisses, en aquest cas, no viatja a través de la terra ni a través del mar, sinó que és un viatge interior d'Ulisses i les seves relacions amb aquests personatges d'Electra, Fedra, Medea i Antígona.
Un, doncs, Electra odia contínuament, recordem una mica les tragèdies gregues, Electra odia. I, per exemple, Ferre està super, super enamorada, no? Doncs això és el que veurem en aquest, aquell aire infinito.
que s'estrena a la Zala Bequet. Recordeu que encara està alegre de dalt i esperem que estigui molts anys, perquè si has d'anar ja a Poblenou ja es fa una mica més complicat, no? Molt bé, doncs també ens apuntem la possible recomanació, no?, si més no l'estrena.
Una altra estrena. Vinga. A veure, el dimecres s'estrenarà, el dimecres 13, eh? S'estrenarà Novecento, d'Alessandro Barico. Sí. Estarà fins al 15 de desembre. Llavors, Novecento està interpretat per el Pep Jové, que és un magnífic actor. Sí.
I parla d'un pianista de l'orquestra de Virginian que treballa en un creuer de luxe i que fa les travessies per a l'oceà atlàntic, més o menys per als 50, als anys 50, una cosa així, eh?
Bé, aquest home, aquest pianista, havia nascut al vaixell on treballa i va créixer amb la tripulació. I aquesta és una mica la història que explica aquest Novecento, que s'ha fet, evidentment, Novecento s'ha fet una pel·lícula molt famosa...
i s'han fet unes quantes, també, a part de la pel·lícula Novecento, que realment tothom l'ha vist, em penso, també, per exemple, es va fer la legenda del pianista del Sol Oceano, el 98, i és una obra universal, vull dir que jo penso que també pot ser interessant aquesta estrena, que es farà a la seca,
un bon lloc també perfecte i després voldria comentar que com que 1714 crònica d'un setge que s'està fent al Teatre Resina com està anant? està anant molt bé tant és així que prorroguen és un musical sobre els fets de l'11 de setembre de 1714
és un espectacle que explica la història de la gent que vivia a Barcelona en aquell moment i que com que Barcelona va estar assetjada durant molt de temps al final ja no tenien ni per menjar ni per lluitar ni per res està bé a mi em va agradar però no és d'allò que dius quina meravella
Però la veritat és que el públic ho està acceptant molt bé. Llavors, les funcions són els dijous, divendres i dissabte a les 9 de la nit i els diumenges a les 6 i mitja, a dos quarts de set. Jo penso que és un espectacle que també es pot veure. O sigui, hem començat amb un musical, el Goodby Barcelona,
I podríem acabar amb aquest musical que es prorroga al Teatre Regina i que es diu això, 1714 crònica d'un setge. Està interessant. Val la pena. Està interessant més que res perquè te n'enteres de coses que no sabies, saps? I això també va bé, no?, que aprendre-ho a través de l'art. Normalment aprenem més coses de vegades, descobrim la història.
o llegint alguna novel·la, molts cops o mirant una pel·lícula, o en aquest cas amb el teatre. Una de les coses que em va agradar és això, que te n'enteres de coses que no sabies d'aquesta part de la història nostra, no? Molt bé. I després, doncs, a veure, per acabar...
Podríem també dir que al Teatre Lliure de Gràcia ja s'ha estrenat el Policia de les Rates. El Policia de les Rates és de Roberto Bolaño. L'adaptació i la direcció és d'Ales Rigola, que ja és un enamorat d'aquest escriptor.
Està interpretada per Andreu Benito i Joan Carreras i estarà fins al 24 d'aquest mes. De novembre. Tu l'has vista? No, encara no he pogut anar-hi. Però suposo que aquesta setmana podré ja anar i ja podré dir la meva.
Recordeu també que hi ha molts actes a Barcelona perquè el Romea fa 150 anys. 150. Déu-n'hi-do, eh? És l'història viva del teatre a Barcelona. Llavors n'hi ha moltes coses, molts actes al voltant d'aquesta celebració dels 150 anys del teatre a Romea.
s'ha fet una pel·lícula el dilluns passat vam fer una conferència va ser superinteressant del Lluís Permanyer parlant de la història de Barcelona la gent que li interessi doncs que entri en Focus o en el Teatre Romea perquè tenen allà tota la programació de tots els actats que es faran per commemorar aquest 150 aniversari del teatre jo no diria el més vell
perquè el teatre més vell de Barcelona, el més antic és el principal, no? és el teatre principal que està allà a la Rambla i que, segons sembla d'aquí a poc tornaran a obrir-lo ja ho veurem el van obrir després de molts anys pot ser tan bonic també de veure-ho, no?
el van obrir després de molts anys d'estar tancat va estar unes quantes temporades i després el van tornar a tancar o sigui que ara anuncien una altra vegada que el tornaran a obrir i després doncs si voleu recordar que el Teatre Nacional de Catalunya perquè li agradi aquest tipus d'espectacle estan fent dins dels actes de commemoració
del centenari de Carmen Amaya estan fent La Capitana és un espectacle musical que és molt bo i per últim jo recomanaria dos petites joies que tenim són petites però estan molt molt ben fetes
Una és Afterplay, que ja hem parlat d'ella unes quantes vegades. Està a l'espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc. Ah, de Montjuïc. A l'espai lliure. Un espai petitó on pots veure com suen els actors i com tot.
la història ja ho hem parlat unes quantes vegades són dos personatges que ha tret Brian Phil que és l'autor de dues obres diferents de Chekhov i que aquí aquests dos perdedors es troben, es coneixen en una taverna, en un bar comencen a veure i a parlar i és una història molt maca, molt ben feta i a més a més està seleccionada per als Premis Butaca, o sigui que la gent que vagi a veure-la
I li agradi, doncs que ens hi ha la web dels Premis Butaca i que voti perquè val la pena. I després una altra petita joia molt diferent també que està dedicada també al centenari de la Càrmen Amàia
que és Heart, Carmen Amaya y Memorian. També és una petita història de dos personatges. Està ambientada en el Somorostro de Barcelona, dels anys 60. Els protes són un ballarí, un bailaor, que ha anat a Madrid i ha tingut molt d'èxit, ha fet pel·lícules i està a dalt de tot de la popularitat.
i una gitana que havia estat novieta, no?, quan era jove, quan estava al Somorostro, i que es tornen a trobar. I la veritat és que estan tan bé els actors, tan, tan, tan bé, que val la pena de veure aquesta jar. Doncs també ens apuntem, perquè és recomanable també aquest tipus d'espectacles. La fan al Teatre Acadèmia.
A l'Acadèmia, aquest teatre que està al costat de la Diagonal. Sempre acabem parlant d'aquest teatre, realment. Bé, ho comento perquè com que en aquest espai de Barcelona no n'hi ha cap altre, perquè vas al Paral·lel i n'hi ha molts. Vas a la ciutat del teatre i n'hi ha uns sols. Està una mica sol, sí. Molt bé, Maica. Doncs perfecte.
Tenim moltes recomanacions per aquests dies. Quantes coses, eh? No tenim temps d'anar a veure-ho tot. No, no, no, hem de seleccionar. En tot cas, avui hem fet una mica el ventall, el trapeç de ventall de possibilitats i ara tocarà triar. Gràcies, Maica, i tornem dijous que ve. No, abans de marxar. Ah, per cert. Diumenge. És veritat. Abans de marxar. Ho tenia molt clar al principi.
Abans de marxar volíem recordar a tots els nostres oients que el diumenge a les 6 de la tarda es podrà veure un petit espectacle també de format que és sobre la vida i l'obra de Miquel Martí i Pol.
Nosaltres fa 10 anys estàvem assajant un espectacle que es va dir Un poeta, un poble, el que Martí Pol havia dit que vindria a l'estrena perquè vaig anar a parlar amb ell i li va fer molta il·lusió, li va agradar molt el plantejament de l'espectacle i tal, però quan estàvem assajant l'espectacle ell va morir.
llavors vam estar més una cosa així que vam deixar d'assajar l'espectacle d'un poble o un poble o un poeta i després vam dir va anem cap endavant vam parlar amb la seva vídua i la seva vídua va venir a l'estrena i va ser un espectacle de molt d'èxit ara fa 10 anys el dia 11
de novembre del 2003 moria Miquel Martí Pol i Just Teatre ha volgut fer un petit homenatge a aquest gran poeta que té moltíssims, moltíssims poemes escrits i editats i que realment ell ha marxat però ens ha deixat els seus poemes que són molt macos. Un espectacle que es veurà aquest diumenge, a quina hora? A les 6 de la tarda. I a més amb una nova manera de pagar que m'ha cridat molt l'atenció, no? Que és que...
Dic, mira, aquí anem parlant una vegada d'aquest funcionament. Dic, segur que la Maica hi haurà tingut alguna cosa a veure, no? Perquè l'entrada s'haurà de fer un cop s'hagi vist l'espectacle. Sí, l'entrada és gratuïta i si quan ha acabat l'espectacle, quan surts, t'ha agradat i te l'has passat bé, doncs pots deixar el que trobis oportú, una aportació econòmica. D'acord?
Perfecte, Maica. Doncs esperem que vagi molt bé. Moltes gràcies. Fins fiu i menja. Adéu. Adéu, Maica. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Dos quarts i mig d'una del migdia és moment com cada dijous, aquesta hora de parlar de vins, per això saludem l'Astrid Goldstein del cell de Can Mata. Bon dia, Astrid, què tal? Bon dia. Avui per parlar d'un trepat rosat. Exacte. L'any passat vam parlar força dels trepats negres. A veure, el trepat fem una mica de memòria, varietat, de raïm, negre...
originària de la zona de la conca de Barberà, o sigui, vam parlar força, vam fer fins i tot un text literari, també, i avui pensava, dic, amb aquesta calor què fa? Què faig? Porto un blanc? Porto un negre? És la història de sempre, no? El blanc no el negre i els rosats...
Sempre els oblidem, eh? Sempre els oblidem. Tot i que jo l'any passat vaig descobrir, o aquest any, fet aquella estanya, a principis d'any vaig descobrir un rosat que em va agradar bastant, eh? D'aquests de l'ella. Val. I que sí, sí, em va sorprendre. Allò, a més a més, va ser que va ser en un sopar que algú es va confondre i de fet volia portar negre o blanc i va dir, he comprat el rosat, no ho sabia i tal, i ens va agradar molt. Però sí, sí, no era la intenció.
He pensat, doncs anem una mica fins i tot a recuperar la història, no? La conca de Barbara ha estat sempre molt típica pels seus rosats, típica i més aviat els seus vins més coneguts han estat sempre rosats. Doncs amb aquest reivindicaríem una mica la història, no? Perquè quasi tot el que està sortit nou és negre, molt bé, fantàstics, interessants, molta gent jove, però avui és allò que hem dit, tornem una miqueta als orígens, no?
Llavors, saps que sempre us he parlat que a Barberà de la Conca hi ha un celler vivarista on hi ha microprojectes, justament d'això, de gent jove, que intenta tornar a treballar la terra i produir unes quantitats d'ampolles relativament petites, no? Doncs, en aquest cas, el celler Carrania, que el porten la Sònia i el Jordi, ara ja van començar allà i ara ja tenen el seu propi celler, justament a Barberà de la Conca, no?
Llavors, vaig descobrir deu fer cosa, calculo d'uns 3 anys o així, aquest rosat, perquè me'l van vindre a portar ells aquí a Sant Just, no ens coneixíem de res. Van tindre el detall de vindre i la veritat que un rosat diferent. Diferent per què? Perquè la meitat... Clar, sempre diem diferent, perdó, detall i astric, però...
Què busquem en un rosat? Perquè sempre diuen, no, m'ha agradat més perquè m'ha sorprès, és a dir, tenim classificat com un vi que no ens agradarà. Un vi que dius, és que no sé, hi ha això, el pan tomàquet, la pizza i no sé, no sé què du, no? És l'alternativa número 3 o 4. Sí, sí. I diferent, perquè normalment en un rosat el que busquem mai saps. Si el que busquem és una mica més que un blanc...
O un negre a menys. Jo crec que fins i tot el mateix consumidor moltes vegades... Ens costa. Sí, és consumidor de rosat, però sense saber el per què. I realment fer un rosat és...
tan dificultós o tan fàcil digue-li com vulguis com fer un blanc o fer un negre és allò que dius diríem que tenim un raïm negre que d'ell en farem un producte que no serà negre que serà rosat que també n'hi ha de blanc o sigui ja estem veient que també n'hi ha d'un raïm negre podem fer un vi blanc
Clar, clar. Doncs el que busquem, sobretot, és allò que doni aquelles notes de maduixetes, de frascó, vins molt llaminers, lleugerets, el substitut del negre a l'estiu... Però, mira, estem a novembre, anem a màniga curta, i aquí tenim un rosat on la meitat fermenta amb barrica, que ja és allò que diríem, però si els que fermenten amb barrica són bàsicament negres. És diferent, no? I molts blancs, i és allò que...
A la zona de la Rioja és molt tradicional que els rosats fermentin en barrica, perquè ja van anar amb la concepció de fer vins d'una llarga durada. Aquí, normalment, els vins rosats són molt de l'estiu, passem la temporada, quan fa caloreta...
Llavors, aquest, la meitat fermenta en barrica, després es deixa a causa d'uns tres mesos, i l'altre fermenta en acer inoxidable. I aquí el que busquem és allò que dius, la complexitat.
El color jo crec que és preciós. És molt bonic, eh? És un vermell... Exacte, és un vermell maquíssim. A més, ara venia per aquí per Can Ginestà i pensava, si tingués ara mitja horeta, m'aturava la terrasseta. Perquè amb el dia tan maco que fas, realment, fins i tot aquest color vermell et convida a aturar-te i a gaudir-ne, no?
Doncs, bueno, trobem rosats. Si ara anéssim a una botiga, trobaríem rosats més pàl·lids fins a quasi allò que dubtes de si són negres, no? Jo crec que realment el color d'un rosat és aquest. Ha de ser aquest, no? Aquest vermell. Exacte. Recordem que el color el traiem de les pells.
És veritat, això ho hem comentat fa poques setmanes, no? A més a més, quan comentàvem el color de no sé quin vi... El color de sota ara, que t'han de perdre els raïms, no? Allò que dius, aquí veus que hi ha hagut unes certes hores de maceració del most amb la pell, però que no hem pecat, eh? L'olorem? L'olorem primer.
l'olor no m'acaba d'atrapar és un vi que necessita temps pensem que és un raïm negre aquí no trobarem la frescor aquell vi fàcil, no, per mi és un vi d'això, de tardor de llarga durada, de donem-li temps no tenim pressa
D'acord, hem de canviar el xip. Fins i tot podia estar un pèl massa fred, que és allò que dius, mira, la copa queda tan talada. Jo crec que és un vi que, si li donem un parell o tres de graus una miqueta més, és d'agrair. I a part, realment la copa podria ser més grossa, podria ser la d'un vi negre, per deixar-li encara més espai. El primer que potser es nota és l'alcohol. Pot ser, pot ser.
L'olor avui està una mica més tapada, però és allò que... És molta fruiteta, aquella maduixeta de bosc, aquella salvatge. Ja la podem intuir, no? Sí. Potser sí, tens raó. Potser si ens hi fixem sí que veiem alguna cosa més, no? Alguna nota de funoll, algunes notes així... De bosc, no? Més orbàcies, de bosc. És allò que dius, realment és un rosat...
Per agafar-lo, això, amb calma. Amb calma. Sí, té una gran complexitat. Tranquil·lament. Un vermut de dissabte o diumenge, no? S'aniria bé així allà al migdia. O menjant. Que aquesta seria una mica... Per l'hora de dinar. T'estem-lo. A veure.
Difícil, eh? Guanyar força, això, eh? Sí, sí, sí. És així com al nas li costa d'expressar amb boca, no té res a veure. És una altra història.
Entra, però és d'aquests que has d'assaborir-lo bé per arribar a una conclusió, que amb el primer globus dius, a veure, què és això? Sí, perquè a més és allò que dius, va guanyant. Ara aquí potser ja no estaríem pensant tant en una terrasseta. No, no, no, el veig més d'hivern, ja. Té un punt ànic sobre la llengua, és allò que neteja la llengua. Una mica àcid, potser. Exacte, té un punt àcid, aquesta cidesca te'l fa fresc, que neteja la boca. O sigui, realment és allò que dius...
El notes secant. També ens ho podria donar una mica, aquest petit temps en barrica. L'alcohol també es nota una mica. Té aquell punt de la fruiteta. Jo l'he trobat poquet, per això. Però molt poquet, sí. És molt subtil. Exacte.
O potser és realment... És un vi més de sensació. I jo crec que, a més, et refresca moltíssim tot el que és la boca, no? Ara imaginem, no sé, tenim aquí un saltejat de bolets. Home, a mi de fet he fet un glob i em m'ha obert la gana de cop, eh? O sigui, he begut el glob i he pensat, ui... És un vi que és allò que dius, la primera sensació podria ser això de... Em quedo aquí dalt a la terrasseta?
Però enganya, no? El color enganya. Totalment. Totalment. No és tan dolç com sembla, no? Ah, exacte. O sigui, té aquest punt de provocació, aquest vermell. Els vermells ens provoquen i ens fan pensar moltes vegades en coses dolces, llamineres. És un vi que requereix d'un plat, té el seu punt de llaminer, però no seria per dolç. Seria justament per això, quan estem menjant,
que t'acabi de netejar la boca i que t'acompanyi un bon àpat. Aromàticament, crec que no peca, perquè els últims anys he estat molt rosats, que eren com... Fins i tot tenia la sensació d'un tronc, o que eren com... Saps com la pireta de color, allò que dius? Allò és massa, no? I massa perfumats. Home, el vi l'acompanyem normalment en un plat. A mi aquells rosats m'esgoten.
I aquest, tot i que ara pugui semblar allò que dius, no m'està donant molt aromàticament, però crec que el resultat pot ser més bo. Per què? Perquè mai se't posarà per sobre del plat. Molt bé. Té un toc espaciat, també, si el tornem a olorar.
Llavors va canviant, eh? És veritat, eh? Sí que és veritat que vol temps, llavors, no? És evident amb tot això que estem definint. Una copa més gran. Per mi és un vi per agafar-lo amb aquesta calma. O sigui, quan moltes vegades és allò que obrim una ampolla i tastem el vi ràpid...
Ens ho estem perdent tot. Un vi necessita temps. Aquests dies que deixo els vins aquí a la ràdio, segurament, igual el que ve a la tarda, deu de trobar coses totalment diferents de les que trobem tu i jo. Segurament, segurament. L'altre dia ja et puc dir que a la tarda, que a més a més...
És el dia que venen la Mireia Redondo de Tot un món de moda i coincideix amb l'Arnau Cònsul per parlar de llibres, que a més a més et queda lligat. Sí, que em sembla que van arrosar. I la Cristina i el Jordi van fer, exacte, era castanyada, a més a més, i sí, sí, van fer aquí la secció acompanyats del vi que vas deixar, eh? Llavors, clar, és allò que dius, els vins estan vius, evolucionen. Sí. Llavors, és allò que dius, ara són...
Que dius, aquest vi va ser embotellat a la primavera, el porta uns mesos aquí tancat. Donem-li temps. No siem tan radicals moltes vegades de dir, ostres, no trobo res, bla, bla, bla. No, deixem-lo. I aquest realment ho és. I fins i tot seria un vi rosat per guardar-lo més temps. Sí? Jo n'estic guardant d'aquest. O sigui, tinc dos, tres anyades anteriors i espero d'aquí un temps obrir-les totes. Quants temps, per exemple? Quants temps, per exemple?
Jo intentaré tindre almenys 4 o 5 ampolles, una de cada any. Llavors és quan pots arribar a fer una avaluació de fins quan guardem un vi. Perquè és això, aquest vi està viu. Jo crec que ara és quan comença a despertar, quan la majoria de rosats quasi bé s'estan esgotant ja. A més, aquest any ha estat un any que la gent...
Ha begut bastant rosat. Sí? Sí, s'està potser començant a redescobrir una mica, no? O descobrir directament. Torraríem a entrar en un cicle de rosat. Sí. Aquest estiu, Déu-n'hi-do, el negre, tot i no ser un estiu gaire calorós, el negre s'ha aturat bastant, no? I jo crec que ara... I la idea és com més suau, no? També, el rosat potser ens pensem... I pensem amb l'estiu, amb la paella, amb els fideus, però justament ara això, no?
els bolets, els plats ja una mica més elaborats, més complexes. Crec que són ideals per aquests rosats, que tampoc serien els típics rosats. Vinga, plis-plàs i ràpid. Volia comentar-te també el nom Carlenia. Sí. És curiós. És curiós. A Barberà de la Conga tenen un castell tan ple...
on el senyor del castell, quan marxava a fer les seves guerres, deixava un administrador de les seves terres. Llavors, si quan tornava les havia administrat correctament, amb aquest administrador, que era el senyor Carlà, li deixava una carlenia, que eren terres. I justament on ara tenen el celler, el Jordi i la Sònia, pertany a una carlenia.
O sigui, sempre hi ha una història al darrere. Exacte, al darrere de cada nom i de cada vi, no? Això també és veritat que ho estem descobrint sempre en aquestes seccions, veiem que... Que n'hi ha molt més que una ampolla i una etiqueta. Un ampolla i un vi feta-la ràpida, no? És un microceller.
I intenten això, no?, molt recuperar la història. Ells fan també un vi blanc on hi ha una mica d'aquesta varietat de raïm. Ah, sí? Que aquest també el podem tastar de cara allà, fins i tot més a Nadal o així.
També és molt curiós tastar un vi blanc que vingui amb raïm negre. Avui hem descobert aquest rosat i abans d'acabar Astrid també deixa'm recordar que la setmana que veia tasta el casal de joves. He posat garnatges versus carinyena, tampoc seria una lluita entre les dues varietats. Però sí que és una mica les dues varietats de raïm, potser de les dues que més estan agradant.
en general a tothom i que tothom descobreix i reconeix com a pròpies, d'encarar-les una mica, no?, de dir què és una garranja, què és una carinyena, i per no liar moltíssim a la gent, tampoc heu volgut buscar de diferents denominacions d'origen, i m'he centrat molt el que és la comarca del Priorat,
també una mica posant el que és el Montseny i el Priorat, no? O sigui, parlarem una mica de clima, de terra, de les varietats, d'estils, perquè a més tots els quatre vins són totalment diferents. Són quatre vins i, de totes formes, també intentaré a veure si encara aconsegueixo d'aquesta última collita, o sigui, del 2013, un parell de mostres de dipòsit
per tastar-los així gairebé en viu, com hem fet aquí amb els mostos. Sí, sí, doncs pot ser una bona opció. Jo crec que pot ser molt interessant, no?, perquè la majoria de vins que hi ha són barreja, porta garnatxa i carinyena, i clar, què és una, què és l'altra, no? I ara ens crec que pot ser... Doncs ara dimícres a les 7, dimícres que ve a les 7, al celler... No, al celler no, al casal de joves. Exacte. Al celler muntarem alguna història. Sí, aviat.
Sí, ho deixo així en l'aire, però ara així una mica off the record ho explico. Ja anirem parlant, doncs, a la ràdio. Molt bé, Astrid, gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. Sant Jus en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
Cinc minuts i arribem en punt a la una del migdia. Tanquem ara el Just a la Fusta. D'avui, dijous 7 de novembre, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles de Raneri Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Jordi Blanc, que és psiquiatra, i ens ha parlat de la conferència que farà avui a les 8 del vespre sobre prevenir l'estrès. Hem fet actualitat amb el Mar Marbà, que també ha anat fins a una de les farmàcies, a la farmàcia de guàrdia que hi ha avui a Sant Just, arran d'aquesta vegada farmàcies.
I hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Línia Santa Bàrbara i la Montse Larrea. Hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas, també amb Pilar Sant Pau, que demà presentarà el seu últim llibre sobre menjar i la intel·ligència de menjar bé, demà a Sant Just. I ara mateix, ho heu sentit, hem parlat també amb l'Àstric Austin del celler de Can Mata.
I tornarem demà a partir de les 10 i fins la 1 del migdia. Com sempre, us recordem que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa a través del web de la ràdio, fàcilment a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu a www.radiodesern.com. I demà tornarem amb més coses des de les 10 i fins la 1 del migdia. Ara, de seguida, us podeu posar el dia de l'actualitat Sant Justenca amb l'informatiu migdia, càrrec de l'Andrea Bueno. I mentre ens hi acostem, el que farem s'ha d'escoltar una mica de música.
I avui el que fem és marxar a ritme dels Bremen i una cançó que es titula Liliana, forma part del seu primer disc, que es titula el disc Les cançons que vindran. Que vagi bé, bon dia.
Liliana, les teves mans, ensenyant les teves veritats, des de l'ull fins al crotet, com dos pèrtecs i un segment, et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans, Liliana, el capell granat.
Llueix com sempre ben cuidat i te'l reculls cap a un costat i et quedes quieta i expectant a una classe magistral que no podré donar-te mal. Liliana, reneja el sant.
De visbes ideats, tant que mal i que el teu camau, si fa un abisme tan real, que per ordinisme s'havia dit per sortir-les massa tard.
Per què et tinc d'anar a la vasta d'un costum com fem desig? Jo tinc la pràpia, tu em somrius i jo em confond i tu no vius. I sento el teu alem d'un pare, el teu estil dolç i amable, però que a la imatge no me trago en aquesta tarda que ens estigui.
El que hi ha posat aquí, la capa, el que és sentència del destí, jo crec, molt bona nit i en quin món s'estan foscint, diré que el món s'estan foscint.
I tens molt temps per despertar, i aquests que ens en seran reurats. I en un segon valor és clar, i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui sembrat, i aleshores el que ell se'ns muntarà. Però tens la vida per davant, i un segon que muntarà.
A un desig descomptat de les banderes que han passat d'invers. Recordes molt ben parlats i avui. A una nit direts en un avui s'està.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98 punts.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Les farmàcies de Sant Just tancen avui per protestar contra els impagaments de la Generalitat. Les farmàcies catalanes han convocat una vaga per la jornada d'avui per denunciar que el govern català els deu 416 milions d'euros. A Sant Just només la farmàcia Solans està oberta cobrint els serveis mínims. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 7 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'estrès i l'ansietat es poden prevenir des de petits. Ho diu Jordi Blanc, psiquiatra, que avui impartirà una conferència a Sant Just sobre la prevenció de l'estrès. És una xerrada que es fa al municipi en el marc de les jornades Més Més per a la Salut. La dietista Pila Sant Pau presentarà demà al vespre Can Ginestà el seu nou llibre Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència. Sant Pau vol explicar als lectors que cal menjar correctament i consumir els sis grups d'aliments necessaris, però a més detalla per què.
I parlarem de dos actes polítics que es faran a Sant Just. D'una banda, del sopar xerrada amb Lluís Urriols avui sobre les relacions Catalunya-Espanya, organitzat pel PSC. I d'altra banda, de l'esmorzar d'Esquerra amb Joan Manuel Tres Serres, dissabte a la Taneu.
Bon dia. Les farmàcies de Sant Just s'assumen a la vaga general del sector farmacèutic aquest matí. El motiu del tancament de les farmàcies catalanes és protestar pels impagaments de la Generalitat, que els deu 416 milions d'euros. A Sant Just han tancat 4 de les 5 farmàcies, excepte la farmàcia Solans, al carrer de la Creu número 7, que obre per cobrir els serveis mínims. Sant Just Notícies.
Els santjustencs que passaven avui per l'única farmàcia oberta de Sant Just recolzaven la vaga i fins i tot a alguns els havia greu anar-hi. La farmacèutica explicava al nostre company Marc Marbach que sense aquests diners que la Generalitat deu a les farmàcies catalanes la situació és insostenible.
permetre que l'administració arruïni els seus administrats. És una forma rena, però fa cinc mesos que no ens paguen. Això no es pot aguantar. Hi ha farmàcies que hem tingut que tancar i nosaltres que cobren sobre el pedido. O sigui, li demanen un medicament, el demana per la tarda i aquest no és el sistema de funcionar. No ens va bé ni a nosaltres ni als pacients.
Els 416 milions d'euros que deu el govern català a les farmàcies corresponen als mesos de novembre i desembre de l'any passat i al maig i al setembre d'aquest 2013. Diu la farmacèutica que molts establiments es podrien veure abocats a fer pagar els medicaments als seus clients i que ella abans abaixaria la persiana.
Home, jo estic en una farmàcia fa 40 anys que estic i com comprendrà, el que no puc fer és els meus pacients de tota la vida, que sé que tenen unes jubilacions de 400 i 600 euros o de 600 i de 800, els paga els medicaments. O sigui, jo abans li dic que em paguin, tanco la farmàcia, em fa vergonya i bueno...
Davant dels impagaments de la Generalitat, l'única solució que hi veu la farmacèutica de la farmàcia Solans és que algú et deixi diners als establiments sense interessos. El sistema és que tinguis algú que et deixi diners i que te'ls deixi sense interès.