El govern espanyol i les màximes autoritats catalanes participaran en la cerimònia catòlica presidida per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinet Sistac. En declaracions a TV3, l'abat de Montserrat Josep Maria Soler creu que la cerimònia s'hauria pogut enfocar d'una altra manera. La cerada família em sembla que és un espai que és obert, que tot i ser una església catòlica, doncs ha de ser un espai obert al diàleg amb la cultura i amb el pensament i amb el món actual.
Aquest matí s'entra en el Barça Lluís Enriquez farà la roda de premsa prèvia al partit de demà contra el Getafe. Verma Alenjate, l'alta mèdica, podria entrar en la convocatòria. Al capdavant de la classificació els Blaugrana mantenen els dos punts de diferència sobre el Madrid.
que ahir a la nit va guanyar el camp del Celta 2 a 4. Encara avui es disputa un partit de la jornada del cap de setmana entre el Valencià i el Granada. Els andalusos seran precisament el rival de l'Espanyola en la jornada intrasemenal, però el partit és dijous al Nuevo Los Cármenes.
A l'NBA, aquesta matinada, Washington ha aconseguit la quarta victòria sobre Toronto. S'afegeix a Golden State i Cleveland, que ja han passat a semifinals de conferència. Aquesta nit que ve podrien aconseguir-ho també els germans Gasol, perquè Chicago juga a casa contra Milwaukee, a qui domina 3-1, i Memphis juga a la pista de Portland, a qui domina 0-3. Fins aquí les notícies.
La travessa del... Justa la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el just a la Fusta d'avui, dilluns 27 d'abril. Arrenquem el programa de seguida amb les notícies més destacades de Sant Just. Farem un cop dull també en aquesta primera hora d'actualitat general del dia a través de la premsa i dels digitals. Ens fixarem també en cultura, esports, en revistes interessants, una mica de tot. Dona Andrea Bueno.
I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, sabrem quines són les precipitacions sis que n'hi va haver de destacades finalment ahir a la nit aquí a Sant Just amb el Carles Hernández i Rius i sabrem què ens espera també de carar les properes hores.
Més coses a les 11 i 10, avui en revistarem a Carles Ferreté, que demà participarà a les converses del Món il·lustrat que es fan a la sala de l'Hospital de Cànginestà. I a dos quarts de dotze, a Tartúlia, amb la Carme Madó, el Vicent Riera, en Josep Codert i en Carles Bas.
A la tercera hora del programa parlarem amb la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, per parlar de l'actualitat de l'entitat. I atenció perquè avui tornen les càpsules de l'espai de lliure creació.
Parlarem, com fem cada últim dilluns de mes, d'una qüestió concreta vinculada amb el món artístic. Avui parlem, per això, de la construcció del relat, de la importància del text en algunes exposicions. A més a més, també farem referència a una mostra que s'inaugura aviat a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És aquesta col·laboració que fem conjunta amb aquest espai i on avui mirarem dins de cap com funciona.
aquesta construcció del relat. Serà la persona que s'ha encarregat de fer el text d'una mostra fotogràfica que es veurà a veure a mitjans del mes de maig a l'espai de lliurecreació. Carme Malaret.
Serà amb la Barbara Roig a partir d'un quart d'una del migdia on parlarem d'art i explicacions. I encara més coses perquè és dilluns i per tant toca parlar de cuina amb la Miracle Serra de Cuina Miracle. Avui ens explicarà què podem fer amb verdures a temporada com serien ara mateix els espàrrecs, també les carxofes o els aix tendres.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
Ara passen 10 minuts de les 10 i saludem l'Andrea Bueno, bon dia. Per parlar d'actualitat s'enjustenca, per on comencem? Comencem parlant de les eleccions municipals. Recordem que avui es triaran les persones que formaran part de les meses electorals, el dia 24 de maig.
s'escolliran mitjançant un sorteig que tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a les celebracions de l'Ajuntament de Sant Just. És un sorteig públic al dia de les eleccions i hi haurà 10 col·legis electorals al poble, l'equipament de les escoles, els centres cívics Joan Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó, Montseny i l'escola desgràfica d'Antoni Algaró, l'institut, el centre pilot Can Gynestar i les països Lluís. Per tant, avui es triaran les persones
que formaran part d'aquestes meses electorals, president, vocals, entre altres, i suplents, important també. I un últim punt també vinculat amb les municipals, per recordar-vos que totes les persones que hagin de votar per correu han de metre la sol·licitud abans del dia 14 de maig.
Molt bé, és la primera notícia del dia. Tenim més qüestions per això? Sí, destaquem ara que s'han obert ja les inscripcions per alguns dels casals estiu a Sant Just. Els organitzen entitats, clubs esportius i serveis municipals i en guanyen una oferta àmplia i variada. Predominen, això sí, les activitats esportives, però també n'hi ha de creatives i també excursions.
Pel que fa a activitats esportives, sobretot adreçades als nens i nenes, s'ofereix bàsquet, futbol, natació, gimnàstica rítmica, bola i vol i patinatge. A més, pel que fa al patinatge es posarà en marxa l'activitat Juliol 2015 sobre rodes, per aprendre a patinar mitjançant el joc, per tant, per patinadors novells.
També hi haurà classes d'anglès per a nens i nenes amb l'English Summer Fun. Cada any es calcula que uns 500 infants participen dels casals d'estiu de Sant Just. I a més a més es programen activitats aquàtiques, excursions per Sant Just i tallers i monogràfics per a adults. Ja ha començat com dèiem el període d'inscripció per a algunes d'aquestes activitats i trobareu l'oferta completa dels casals d'estiu per a infants i per a adults al web santjust.cat barra estiu15.
I acabem amb un últim punt, Andrea. Sí, parlem de fotografia perquè el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ha engegat la dotzena edició del concurs Primavera Fotogràfica. El tema del certamen aquest any és un dia extraordinari al Baix Llobregat. Hi ha dues categories al concurs, la categoria general i la categoria especial Instagram. Les fotografies a la categoria general s'han d'allure a través del formulari del web turismebaixllobregat.com barra concurs i a la d'Instagram a través de l'aplicació mòbil i utilitzant el hashtag PrimaveraBaixLlobregat.
Les imatges han d'estar preses al bas Llobregat i cada concursant pot presentar-ne fins a tres per categoria, però ningú podrà optar més d'un premi. Els guardons, com cada edició, inclouen diferents experiències als municipis del bas Llobregat. Per exemple, la categoria general, el primer premi inclou un sopar al restaurant El Mirador de Sant Just i una entrada familiar a les coves de Sant Nitre de Collbató.
També el segon premi, per exemple, una visita amb kit d'autodescoberta als espais naturals del delta de Llobregat. El tercer premi, un àpat al restaurant Nazador a l'envi de l'Hotel Espèria Sant Just, entre moltes altres propostes. La dotzena edició del concurs, Primavera Fotogràfica al Baix Llobregat, és oberta a tothom, excepte Manolo.
El termini per participar-hi s'acaba el 12 de juny a dos quarts de tres de la tarda i el veredicte es farà públic el dia 25 de juny a través del web del Consorci de Turisme de la Comarca on trobareu les bases turismabajlibregat.com barra concurs. Molt bé, doncs una bona proposta, no? Sí, el que és la fotografia.
De seguida parlem de més notícies, més actualitat, abans però una mica de música, Andrea, per aquest matí de dilluns. Avui ens anem amb una novetat, una cançó entre clàssica i electrònica que hem descobert a través del web musical Indies Podcast, que és de Natasha Kahn, una britànica més coneguda com Bad For Lashes. No sé si te la coneixies, Andrea, jo tampoc. Però bé, en tot cas, diu que el 2012 va publicar un àlbum que es deia The Haunted Man, que sonava molt bé,
però que des de llavors no ha publicat res més. Ara presento una cançó, tot i que no és cap avançament de cap disc, sinó que és una bona col·laboració amb el violinista John Metcalf, aquí el sentim una mica ja, s'ha deixat anar una miqueta, que és un compositor que havia format part d'Edurruti Colum i que ha col·laborat amb arranjaments de corda per Morrissi, que actua per Ser Dimitres a Barcelona, per Blur o per Coldplay, entre d'altres. I ara estrenen junts aquesta cançó que es diu Jazz Let Go,
que és l'avançament del proper disc de Metcalb, que es dirà The Aperings of Color, que sortirà el 8 de juny. I sona bastant bé, és així. Està bé, és inquietant, però ens agrada. És expectativa.
No. No. No. No.
Never feel, just let go. Only echo.
Never see.
Go, just let go.
No, no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio despert dedicat a la música dels anys 20 fins als cinquantes. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduardo Benito i Gero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per algarar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de l'AFM.
Rebobineu, una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs a aquesta hora saludem l'Andrea. Bona nit de nou, Andrea. Bona nit. Ara per parlar d'actualitat ens fixem en les portades dels diaris. Avui parlem primer de tot del Nepal, Andrea. Sí, llegim el diari ara, per exemple, que a Desesperació al Nepal, aquest és el titular, les ràpliques es tenen el pànic, el dent, compte de morts ja supera als 2.500 i encara hi ha 159 desapareguts amb passaport espanyol. En fotografia de portada han triat
Les tasques de recerca de dos homes entre les runes després de l'enfonsament d'un edifici real d'aquests terratrèmols que s'han repetit durant els últims dies al Nepal. És la notícia de la jornada, sens dubte avui, a la vanguardia. El Nepal ja ha sumat 2.500 morts.
Entre rèpliques del terratrèmol, un balanç de morts a l'alça i una gran desolació, en la pal va viure escenes d'esperança com el retrobament que recull la vanguardia emportada entre un pare i la seva filla. El pare per fi va trobar la seva filla i la vanguardia reculla emportada. Veiem com el pare li fa un petó al pare ferit amb una avena al cap. Li fa un petó a la seva filla. És la mateixa imatge que ha triat el periòdico.
Llegim que Sureix Periar, que és supervivent d'aquest terratrèmol, juga amb la seva filla de vuit mesos a l'Hospital de Can Mandú ahir, una imatge que dona esperances després d'aquesta tragèdia, i llegim al periòdico que el Nepal intenta refer-se del terratrèmol que s'ha endut més de 2.500 vides.
Doncs és el que tenim amb què ens obren les portades dels diaris i també ens obren encara el 324, augmenta el balanç de víctimes al Nepal, 3.200 morts, 6.500 ferits i encara no és definitiu i també es diu que continuen les rèpliques i hi ha zones on encara no hi han arribat els equips de rescat.
Altres temes d'aquesta hora, el 3-24, Jordi Sánchez, que podria ser el substitut de Forcadell al capdavant de l'ANC. Que el funeral per les víctimes de Germán Wink serà catòlic, tot i les queixes. I que avui comencen les obres de perforació als túnels de la C-31 a les Glòries.
Més qüestions, l'ara.cat explica qüestions econòmiques, igual que a l'avantguàrdia. Tots dos expliquen que el president espanyol anuncia una previsió de creixement del 2,9% per aquest 2015 i 2016. És l'increment que l'executiu de Rajoy enviarà al pla d'estabilitat que remetran a Brussel·les a finals de mes.
És un altre dels temes d'aquest digital, com dèiem també és com obre l'Avanguardia amb aquesta anuncia de Rajoy que l'economia espanyola creixerà el 2015 a un 2,9%, l'última previsió era el 2,5. També l'Avanguardia, llegint Carrató, va declarar només 115.000 euros quan es aculli l'amnistia fiscal.
I també una altra qüestió clau de successos, quatre policies suecs, herois, a Nova York, quan van intervenir en una baralla hi ha un vídeo i és una escena en què els policies d'Estocolm detenen una baralla al metro i que porta, és un fenomen viral, perquè porta milions de visites a YouTube.
Més qüestions, ens n'anem ara a parlar de cultura. Què ens portes, Andrea? Avui parlem d'un reportatge molt interessant que llegim al diari Ara, un reportatge que et directament pregunta per què s'estrueix el patrimoni de l'Islàm arreu d'aquests vídeos que ha publicat l'Estat Islàmic destruint peces i monuments
patrimoni de la humanitat, per exemple, llegim el diari Ara que el Wahhabisme, com es coneix aquesta pràctica cada vegada més estesa, defensa la destrucció d'icones. L'Ara es pregunta per què els monuments, fortaleses, estatues i jaciments són un objectiu de l'estat islàmic, per què volen destruir el patrimoni i llegim les declaracions de Lluís Feliu, que és investigador de l'Institut del Pròxim Orient Antic, que diu que és iconofòbia, en les últimes dècades s'estesa el Wahhabisme.
M'he espantat, ja està. Tot bé, per aquí? Sí, sí, sí. Doncs, com dèiem, parlàvem del Wahhabisme. Jo no coneixia directament aquest nom. És una branca de l'islam que rebutja qualsevol representació divina. El rebutja de la idolatrià és comú a altres religions, però l'iconofòbia és un fenomen més específic i no tan estès, i a la creença que Déu és tan inabastable i tan abstracte que no es pot representar. No hi ha d'haver cap intermediari.
entre el creient i Déu. El pare de Guajabisme era un home indignat perquè considerava que els creients estaven relaxant. A més, es fumava i es tocava música mentre es pregava. Estava indignat per tot això. I va defensar la destrucció no només d'icones, sinó també de llocs de culte. El Guajabisme s'ha intensificat i popularitzat durant els últims anys, sobretot a partir de la invasió soviètica de l'Afganistan i els conflictes entre Orient i Occident que es van anar succeint posteriorment. A més,
Aquest nou brot del guajabisme té el suport de la monarquia saudita. És el reportatge, avui, interessant, en clau cultural, que, com dèiem, publica el diari Ara parlem de literatura i parlem de David Montiagudo, que publica Invasión, la primera novel·la que escriu després de l'èxit de Fi, després de convertir aquella novel·la, la seva primera novel·la Fi, en un èxit de vendes, gràcies al Boc Aurella, l'any 2010. Recordem que vendran més de 50.000 exemplars,
Montiagudo va entrar en un llarg període de silenci, creatiu, dissimulat gràcies a la publicació que anava fent a Quadens Crema i a Cantilado. Ara publica Invasion i explica d'on va sorgir aquesta novel·la. L'estiu del 2013 diu que el seu cap va començar a repetir una imatge. Hi havia un home en un ambient normal i quotidià, prenent una cervesa en una terrassa, gaudint de la qualitat de la vida mediterrània i de cop i volta veia un gegant de quatre metres caminant pel carrer.
L'escriptora li escapa un somriure, diu una mica pervers. Al principi creia que aquella imatge es convertiria en un relat, però el malestar del personatge va continuar picant a la porta. Ella explica, amb un degut d'explicar, que em moc còmodament entre les obsessions, vaig començar a estirar el fil i durant uns quants mesos em vaig llevar cada dia a les cinc del matí per escriure. Així va néixer Inversión, que publica Candalla, l'home que veu gegants, primer només pel carrer, després als bars i a les botigues i també a l'oficina on treballa.
Déu-n'hi-do. I acabem parlant de música. Carme, parlem de Joan Miquel Lluiver, que ha tancat el Festival Estrenes de Girona gairebé amb l'aforament complet, un 96% d'ocupació. Lluiver va oferir dissabte a la nit el primer concert de presentació del disc Pegasus en format trio. Va repassar cançons emblemàtiques de surfistes en càmera lenta, de Bon Bon Mallorquin i també va tocar cançons noves com Marisa Radial, Mont vegetal i Flors de cactus. Era un dels últims concerts del Festival Estrenes de Girona
que respecta l'edició de l'any passat ha doblat els espectadors i ha arribat fins als 20.000. La Meitatrò ha necessitat espectacles gratuïts. Aquest és justament el Flors de Cacatus.
No m'he vist en condicions, més val que m'acarreguis personatge. Actua al dia 7 de maig, és a dir dijous de la setmana que ve a Barcelona. Bona oportunitat per descobrir-lo.
Un cop d'ull a l'actualitat esportiva ens fixem en les portades dels diaris. L'esportiu diu com ningú. Parla de Xavi, que va jugar dissabte el seu partit de Lliga número 500 amb el Barça, una fita que no havia solit cap altre jugador.
L'esport parla de Neymar, el millor Neymar. Així va recuperar Luis Enrique, el millor Neymar. Diu que el tècnic el va notar fos, el va reservar contra l'Almeria i la reacció va ser brutal.
El Mundo Esportivo, en canvi, parla de Messi. Cada diari ha triat un protagonista diferent. En aquest cas, aquí parlen d'aquest davanter. La imatge és un moment en què està lluitant per una pilota. Tio Leo és determinant en qualsevol posició, marca, passa, dirigeix i genera joc. I el titular és aquest Messi crac total.
I els diaris de Madrid, que parlen avui després del partit d'ahir, de com veuen aquest final de Lliga.
i per tant es diu el Madrid no rendeix, parlen d'aquest 2 a 4.
Ahir diu Menja, Chicharito dos gols, va tornar a ser l'home del partit, Enxeloti diu que si Chicharito està així és innegociable, i finalment acabem amb el Marca, que també en aquesta mateixa línia parlen de l'emoció de la lliga, una lliga amb Chicha, és a dir, titular d'un joc de paraules, aquest titular semàntic que te n'agraden els diries esportius, una lliga com Chicha,
trobo que aquest està ben trobat. M'imagino que també estaven esperant el moment per fer-lo. Sí, ja tenien guardat. Ara és la nostra.
Cap d'ull ara a les contraportades del dia, comencem per la del diari Ara, l'article que assigna Carme Colomina i titula avui els lladres de l'estat. Avui Carme Colomina, ja d'entrada veig que avui és un dia molt interessant per parar-nos una estoneta per llegir les contres amb calma. Colomina diu, mentre l'exèrcit nord-americà bombardejava uns talibans en retirada que s'havien fet forts al sud de l'Afganistan, la CIA repartia generosament paquets de paper d'alumini plens d'afegis de bitllets per Hamid Karzai i el seu germà petit,
Ho explica la investigadora Sara Txéis, autora d'un informe sobre com la corrupció amenaça la seguretat global. Era l'any 2003 i Txéis va presenciar un lliurament en un sopar privat. Llegim també Claptocràcies. És la corrupció sistemàtica, la impunitat generalitzada i l'abús constant de poder, el que indigna la gent.
Ho va ser als inicis de la Primavera Àrabe, la revolta dels tunisians contra Ben Ali i la seva dona Leila Traversi per l'expoli i l'explotació mafiosa dels negocis de l'Estat, la repulsa egípcia contra els abusos de Kamal, el fill de Hosni Mubarak, reescrivint les lleis per aturgar-se al control de terrars i altra patrimoni de l'Estat.
Com no ha lligat amb tot això a parlar de corrupció, fracàs, diu, és l'Estat el que no es pot permetre. La sospitat permanent, els indicis, per exemple, que més de 700 polítics i funcionaris espanyols que es van acollir a l'amnistia fiscal del 2012 haurien pogut rebre uns soborns blanquejats, després gràcies a l'oferta del govern.
Diu, ja que així colomina, els lladres de l'Estat no buiden només les arques públiques, reprodueixen conductes, maneres de fer que en alguns cercles ni tan sols es deuen considerar il·legítimes. Diu, són màquines de debilitar la confiança en l'administració i en la política.
Ens anem ara al periódic on tenim una entrevista amb el següent titular d'acostes a la zona més amagada de la societat. Doncs l'entrevista d'avui és Claudina Vidal, que és forense, ha treballat en tragèdies com el tsunami del sud-est asiàtic i també amb l'accident de tren de Castelldefels de fa cinc anys per Sant Joan. És subdirectora de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ahir demà dimarts ofereix una conferència al voltant de la investigació forense a la biblioteca del poble Nou a les 7 del vespre.
La periodista, inevitablement, l'Olga Merino, li pregunta a sèries com Bones, CCI, Dexter, la fa sonriure al que expliquen. Ella diu que s'ha produït un fenomen curiós amb elles, sense passats que ens veiessin com una rara avis a estar de moda. Però els personatges que els protagonitzen als Estats Units són policies metges, una figura que aquí no existeix. Les sèries conviden a creure que una anàlisi forense és rapidíssima i no.
Diu que sempre s'identifica el Forense com al metge dels morts, però al darrere hi ha una feina molt humana. Per exemple, maltractament de dones i nens, abusos sexuals, pèrdua irremissible de les facultats mentals. Diu que no et sembla possible que algú pugui abusar d'un nen. Estic parlant de misèria moral, de misèria de l'ànima.
Diu que per tot això la part humana és importantíssima per poder realitzar aquesta feina. La meva primera autòpsia la vaig fer quan tenia 25 anys, em va impactar, va coincidir amb un aixecament de cadàver, una senyora que feia dos mesos que era morta, i parla també de com han estat les seves intervencions en aquestes dues...
Aquests dos estregelers que van tenir lloc a Tailàndia donaven de l'any 2004 amb el tsunami a la ciutat de Kaulac treballàvem en un temple on hi havia 2.000 cadàvers i al nostre costat se'l segon estatuà de Buda. Era una espècie de xoc perquè els monjos cada matí li feien les seves ofrenes.
i també explica que està treballant en la tragèdia aèria de Germanwings fins als Alps. Es va desplaçar la nostra companya a l'hospital i nosaltres des d'aquí vam fer l'antemortem. I parla d'aquesta part humana que necessiten perquè l'antemortem és l'anàlisi prèvia que s'ha de fer abans de recollir els detalls més significatius que puguin ajudar a identificar un cadàver. Sempre es fa amb atenció psicològica perquè és el moment en què hem de preguntar als familiars, a part de les dades antropomètriques, si tenen tatuatges, piercing, cicatrius
o intervencions i dades ontològiques que els puguin ajudar i diu que amb aquesta recollida de dades antemòrtem que sempre els és molt útil.
Acabem ara amb l'avantguàrdia, una altra entrevista que en aquest cas en tensió. El titular diu en un playset de la manxa, no vull acordar-me. No sé com faré això, però intento explicar-ho.
que és catedràtic d'Espanglish, que jo no sabia que existia això, i acaba de concloure la traducció del quixot d'Amigal Cervantes a l'Espanglish, diu, m'ho publica una editorial dels Estats Units. Comença així, com deies, en un playset de La Mancha, of which nombre no quiero rememberarme, vivía not so long ago uno de esos gentlemen who always tienen una lanza in the rock, una buckler antigua, skinny caballo i un greyhound para el chase.
En fi, és la traducció literal del principi del quixot al Spanglish. Diu, jo estimo l'Spanglish i com més obres traduïdes en una llengua, més s'enriqueix aquesta llengua, per això ho faig. Diu, és una llengua, l'Spanglish, que va néixer fa 150 anys, que ha evolucionat i que cada dia és més viva. Dels 62 milions hispanoparlants dels Estats Units, 40 milions parlen Spanglish en les seves diverses variants.
Diu que és un híbrid d'espanyol i anglès, però no només en lèxic, també en gramàtica, construccions, expressions...
I posen més exemples, per exemple, vacunar la carpeta vol dir aspirar, de vacuum, que és aspiradora en anglès, la catifa, que és carpet, diu o te llamo patrás, et torno la trucada. Des, una mica les traduccions d'aquestes expressions.
També explica que ha traduït al Spanglish la B. Maria, al Genesi, al To be or not to be de Shakespeare i l'himne dels Estats Units, i és per això que recollit improperis, el tipus no mereix ser nord-americà o hauria de tornar al seu país. I ara, Víctor Amela aprofita per entrevistar-lo perquè ha vingut a Barcelona convidat pel Consulat General dels Estats Units.
Home, interessant, eh? De llegir tota aquesta història. Això del Tallamo Patras ho vaig sentir justament... Jo no he sentit mai. No, ho vaig sentir. Vaig llegir un article aquest dissabte, o aquest diumenge, d'algú que estava a Nova York i que explicava una conversa que havia tingut amb una noia que era de Puerto Rico i que... I em va fer molta gràcia, el Tallamo Patras, i mira, ara en dos dies he sentit tota aquesta història, en fi. Clar, torna la trucada. Sí, exacte. Em va fer gràcia, em va fer gràcia.
Doncs mira, l'Spanglish. 150 anys, eh, de midó. De midó, eh, poca broma. Jo no sabia que tenia tant recorregut. Tampoc. Tampoc. Molt bé. Doncs mira, d'aquí ens anem a parlar de la notícia curiosa del dia d'avui, Andrea, que té banda sonora avui. Ah, molt bé. Amb Sana. Sí, sí que et sonarà, segurament. Mètic videoclip. Li costa d'arrencar, trobo. Sí. Ara.
Aquesta no és la que volíem. Havia començat a sonar i després ha canviat. És bona cançó també. És que era molt fan. Aquest riure que...
No, a mi no soc gens tant, de les Spice Girls ni ho vaig ser en el seu moment, però la gran majoria de la nostra generació ho ha estat. Per tant, és curiós saber quina és la fan més gran, la fan més fan del món, que està registrada ja al llibre de guineys de les Spice Girls. És Liz West, que és la col·leccionista més gran del món de les Spice Girls. Ella diu que, a més a més,
Hi ha un vídeo que han fet un vídeo d'ella on parla de com les noies picants la van ajudar a guanyar confiança i determinació i de què passarà amb tot el que té recopilat d'elles, què en farà. Hi ha un vídeo que es diu obsès de Six Spice Girls, el trobem al portal gncpop
Que diuen que no volen desballar moltes coses perquè el vídeo que dura cinc minuts doncs que val bastant la pena perquè hi ha algunes perles. Ells diuen interessants moments impagables propis diuen d'un bon celebrities i recomanen doncs veure aquest obsès de Six Spice Girls perquè la considerem per tant doncs com una sisena fan més. Així és com comença aquest vídeo. Quants anys té? Ella apareix de l'esglés llargs.
Aquí està explicant que té els recorguiners per acumular la col·lecció més gran d'objectes espacials del món. Veuen algunes de les imatges amb vestits, revistes, sabates... Recordo, per tant, el moment en què ella va fer-me el seu número 1,
De seguida, que va començar objectes, de seguida també, ensenyar caixes plenes de coses. Ho toca amb guants, tot això, Andrea. I llavors té caixes, una en posa Mel B, l'altra en posa no sé què, Mel C. Una cosa de cadascuna, amb singles fins i tot. Diu que se sentia molt molt fan.
Les xaparroses de la Pepsi que podies aconseguir perquè t'enviessin edicions limitades. També tens pantalons de la Geri, aquells famosos de colors. Ensenya també nines, fins i tot.
Aquesta és una nina on canta la Mel B, un tros, i ara no funciona perquè s'hauran acabat les piles, suposo. Ella diu que seguirà comprant-se, per mantenir-se en el número 1, perquè quan aconsegueixes entrar en el record del Guinness no vols baixar. I diu que el millor que et pot passar com a fan és fer-te amb les...
peces de roba que porten. Té el vestit famós, també, de la Carrie, aquell de la bandera d'Anglaterra britànica. I va explicant què representen parelles, que es tracta de tenir en teu poder el teixit que tocava als seus cossos... Coses que diuen els fans. En fi, és bastant curiós també aquest document. Quin disgust parella, no? No ens ensparà?
Segurament, però potser llavors és més fàcil aconseguir les seves coses. Molt bé, mira. En fi, Andrea, tu havies tingut coses d'elles o havies aconseguit recopilar o què? Tenia coses d'elles, com les que sortien a les revistes, fotos i coses així, però mai he arribat a ser tan fan com tenir aquesta col·lecció tan espectacular. En fi, l'últim. Exacte, la gent que entra al rècord de Guinness ja se sap. S'ho treballen molt. Exacte, que vagi molt bé. Igualment, Carme. Bon dia, Andrea.
Si vols ser la meva amenaça, has de fer-ho.
En punt 3, quarts d'11 més qüestions parlem de més actualitat musical. Aquesta hora que vam parlar de l'Space Girls hem parlat també de Joan Miquel, que ha presentat el seu últim disc al Festival d'Estrena d'aquest cap de setmana a Girona i d'una cançó que es deia Just Let Go, amb la que hem estrenat hem obert
a aquest programa d'avui però hi ha més notícies en clau musical que han aparegut aquests últims dies i per això ara de seguida posem Banda Sonora a tot plegat. Primer de tot però el que fem és proposar un concert per aquest vespre perquè actuen avui Albert Pla i Pascal Comelade en una actuació de seguida posem Banda Sonora també
aquesta informació. Sentirem, per tant, cantar l'Albert Pla i us expliquem tots els detalls d'aquest concert. Ja he agafat l'avió cap a Palma i no a Mahó. Urú, Port de Girona o Barcelona Nord. Port d'Ogate 05.
Vuelo, flight B6237. Équits, équits, équits. Seient 24c. I serà per forces del destí o aquesta fe que tinc amb mi o per la sort del palagrí o un regal dels mallorquins. No sé de qui es va seure amb mi.
Un concert que serà a la sala de Jamboree, ens hem equivocat de dia, per això no és avui dilluns, sinó que és demà, dimarts, doble sessió, les vuit i les deu, entrades que van dels 15 als 20 euros, per tant, teniu un dia més per decidir-vos i trobar un lloc a la vostra agenda de demà, dimarts, a les vuit o les deu, per anar a veure Albert Plaipascal, Comelade i Junts al Jamboree.
Collant en Toni al fons d'un avió. I vam gaixar-nos de punyetes i vinga som-hi a fer manetes. Varen ser tres mil segons de carícies i festetes i petons.
50 minutets de parèntesis, herèstesis, com diria el seu ex Joan Miquel.
És la cançó que dedica Albert Plaquesta a l'Antònia Font. Ens porta ara a parlar d'una altra novetat, en aquest cas sí que parlem d'avui dilluns, perquè tot i que anem parlant últimament hem sentit com sonaven els avançaments i hem previst una mica com podia ser aquest disc, que ja va ser publicat la setmana passada en streaming. És avui quan surt a la venda l'últim disc de Blur. Avui el publica, recordem que Blur
Seran aquest any a prop de casa, passaran pel festival de Benny Kassim i avui publicant es pot comprar, per tant, finalment, el seu últim disc que es titula... De Magic Weed.
De moment encara estem sentint aquest tema d'Albert Pla, però de seguida canviem i sentim com és Lonesome Street, que és una de les cançons que vam presentar a principis d'aquest mes d'abril, Blur, un dels avançaments que van fer d'aquest disc que surt avui, dilluns 27 d'abril, a la venda. La cançó sonava així, recordem que, com dèiem, el presentaran
al Festival Internacional de Benicà, aquest mes de juliol.
i així és com sona un dels temes d'aquest disc, d'aquest The Magic Whip, és el seu disc en format llarg després de més de 12 anys, també hi ha videoclip d'algunes de les cançons, i bé, hem anat fent tot un procés d'avançament de les cançons que avui finalment es poden sentir totes seguides. Aquesta és, com dèiem, Lonesome Street, i sona de la següent manera.
What have you got? Man's produced in somewhere, hon.
Bé, tenim problemes en la barça on diria aquest tema. En tot cas, des d'avui es pot aconseguir demà, avui, pel nou disc de Blur.
I'll hold you in my arms and let you drink. It's got to be that time again. And you, you will be over soon again. So get yourself up in a past glitch on your way.
You wanna be there
I'm going down to Lonson Street. I'm going down to Lonson Street.
6 minuts i arribem a les 11.
Saludem ara el Carles Naderi-Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, bon dia. Avui tenim sol però ha estat un cap de setmana variable. Sí, normalment més gris del que vam pronosticar. El dissabte va ser un dia bastant grisot i l'esperàvem amb més sol. Les tempestes de tarda les esperàvem lluny i van fins i tot a caure a prop de Sant Just. No va arribar a ploure però...
Deu-n'hi-do. Fins i tot ens van trucar per activitats del dissabte a la nit i deies que està molt gris, està molt negre. Que per la tarda es van obrir algunes clarianes. Però al matí va estar força grisot i realment em semblava molt amenaçador, eren núvols baixos, però finalment no va passar res.
De cara al diumenge ja el vam començar força bé, això sí que ho vam dir, que començaria amb una miqueta de sol i després s'aniria engrescant els núvols i cada cop serien més destacats. Esperàvem més precipitació, a partir de la tarda va arribar cap al vespre a nit, la pluja que ha caigut és entre 5 i 6 litres però creiem que pot haver estat una miqueta més perquè tenim el pluiòmetre embossat i esperem solucionar-hi aquesta setmana.
I ara veiem un cel d'aquests típics que podríem trobar-nos bastant més amunt. És un cel avui que podríem trobar-nos a Escòcia, cap a Islàndia, perquè són aquests núvols molt negres de base, som molt primets, i denoten que en el cel hi ha aire fred en alçada. Ens ha creuat el front, però a hores d'ara hi ha precipitacions destacades prop de reus cap a l'interior de les comarques tarragonines i de Lleida. També a prop de la capital del Segrià també hi ha alguna precipitació.
També tenim algunes pluges que estan al voltant de Solsona i Cardona, algunes en forma de tempesta. També hi ha... ho estic dient així perquè veieu que està molt repartida la inestabilitat. I també cap a l'Alt Empordà tenim algunes precipitacions que són prou destacades cap al Pla de l'Estany i fins i tot una tempesta molt a prop de la mateixa ciutat de Girona. Les tempestes més importants ara es troben entre el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt i el Baix Empordà.
O sigui que hi ha inestabilitat, hi ha aire fred en alçada i els núvols creixen, es desenvolupen i poden deixar precipitació. Els mapes ens indiquen ja des d'aquest matí que pot ploure en qualsevol moment a Sant Just. O sigui que algun d'aquests núvols empipats que veiem, algun es pot desenvolupar... No enganyen, eh, sinó que pot caure. I pot caure el ruixat i pot caure la tempesta. O sigui que al llarg del dia d'avui podem tenir aquesta variabilitat en el temps fins ben bé a la nit.
D'altra banda, un altre dels ingredients importants que tindrem aquests primers dies d'aquesta setmana són les temperatures. Han caigut en picat. Es nota, eh? La setmana passada aquesta hora podíem estar a 17 o 18 graus i ara estem en 15 graus. La mínima avui està de 10, una temperatura que feia molt temps que havíem perdut de vista. O sigui que ha refrescat i anem molt al tanto perquè tant avui com demà, com el matí de dimecres, poden ser tres dies on els encustipats proliferin pertot arreu perquè realment les temperatures, sobretot les del vespre i les de primera del matí, seran força fredes.
Què passarà els propers dies? És complicat perquè és una setmana mogudeta típica d'aquestes èpoques. Avui aquestes tempestes. Demà dimarts probablement al matí encara tindrem restes d'inestabilitat en algun punt de Catalunya però està entrant ràpidament la tramuntana després del front i l'aire fred.
entre tramuntana, això farà tenir una miqueta més de sensació de fred, farà baixar els termòmetres, difícilment demà alguns puguin arribar als 20-21 graus, cosa que havíem superat amb creix algun dia d'aquest cap de setmana, i aquesta tramuntana estabilitzarà el temps de cara al dimarts. La gran part del dimarts farà sol, amb un cel molt net, amb bona visibilitat, farem neteja. Però al matí encara pot haver-hi algun ruixet, alguna tempesta i també durant la matinada.
De cara a la tarda de dimarts, aquesta tremuntana es talla molt ràpid perquè ens comença entre una certa inestabilitat que ens arriba del sud del Mediterrani, que pot encapotar el cel ja de cara al dimecres al matí a la meitat sud de Catalunya i el dimecres al migdia ja podria començar
d'alguna precipitació. És una inestabilitat que és completament contrària a la que estem vivint avui perquè ens arriba del sud, perquè fa pujar les temperatures i perquè ens ve del sud. O sigui que les temperatures es recuperen de cara al dimecres, es taparà el cel i no descartem algun rujat, alguna pluja que podria estar entre el matí i migdia, primera hora de la tarda, després la cosa començaria a perdre una mica de pistonada, així ho indiquen els mapes.
Ens quedarien un dijous i un divendres més ensolellats, amb unes temperatures com que ens ha arribat aquesta massa més del sud, es recuperaran i tornarem als valors ja habituals de la primavera, no seran tan fredes com aquest inici de setmana, i probablement el cap de setmana sigui també això, variable, però no esperem precipitació, com a mínim s'enjust no, o sigui que a partir de dijous
el temps s'estabilitza, dimecres potser una mica inestable, però dijous, divendres, dissabte, diumenge sol, amb alguns núvols, però de moment els mapes no ens indiquen precipitació. Temperatures fredes al començar aquesta setmana, tant avui com demà farà més fred, dimecres...
progressivament, a mesura que vagin avançant els núvols. Curiosament, la temperatura s'anirà inflant perquè ens arribi més de mar cap a terra i ja a partir de dijous aquesta variabilitat en el temps, sense precipitació, però ja amb temperatures normalitzades. Semana mogudeta, però jo crec que el moviment important està a principi de setmana. Després, com que recordeu que dijous festa les escoles, divendres...
divendres, festa del treball, el dia del treballador, el dia del treball, digue-li com vulguis, i al cap de setmana aquests dies seran amb temperatures normals i de moment sembla que només amb variabilitat. Perfecte. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies. Que vagi bé. I exacte, estarem pendents de tot plegat. Bon dia.
Mitja minut i arribem a punt a les 11, en el moment en què connectarem amb el Butlletí Informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el dels Enjust Notícies, ens posarem el dia d'actualitat i tornem després a més qüestions. Entrevistarem, recordeu, doncs, el protagonista dels diàlegs il·lustrats de demà a Can Ginestà i farem tertúlia, com cada dilluns, amb la Carme Adon, Vicent Riera, en Josep Coderc i en Carles Bas. Tot plegat després de les notícies.
Bon dia, us informa, Neus Bonet.
Ja són més de 3.600 els morts i més de 6.000 els parits en el terratremol de dissabte al Nepal. Tot i això, s'espera que aquestes xifres aniran pujant a mesura que passin les hores, perquè hi ha moltes zones, sobretot dalt de muntanya, on encara no han pogut arribar els equips de rescat. A les últimes hores hi ha hagut 9 rèpliques del cisma, alguna d'important de fins a 6,7 graus a l'escala de Richter.
El director d'Oxfam Intermón Francesc Mateu ha explicat el matí de Catalunya Ràdio que prioritzen l'enviament d'aigua als punts on es concentra la població que ha fugit dels seus habitatges per por de noves rèpliques. Pràcticament, en el primer moment, ens estem centrant en provair aigua potable en els 16 punts on la gent està anant a dormir, no només perquè hagin perdut la vivenda, sinó per evitar que els caigui a sobre amb un propi terratrèmol. Sense menjar, la gent pot estar un dia sense beure, no.
Notícies breus, David Badiam. Mariano Rajoy anuncia que passi el que passi a les eleccions del 24 de maig, ell vol repetir com a candidat del PP a la presidència del govern espanyol. Insisteix, a més, que a Catalunya no hi haurà ploicitàries al 27-S. Madrid, Albert Calatrava. Bon dia. Rajoy surt al pàset de rumors i avisa que no hi haurà canvis al Partit Popular, passi el que passi el 24 de maig. Ell diu vol ser el candidat a les generals.
No tengo intención de provocar ningún cambio en el partido con absoluta franqueza. Yo quiero ser candidato y confíen en mí, les irá bien. Sobre Catalunya subrella que no és el moment de reformes constitucionals i, en ironia, insisteix que el 27 de setembre no són unes plebiscitàries. Albert Cladrava, Catalunya Ràdio Madrid.
La Comissió d'Investigació sobre el frau i la corrupció del Parlament aprova, amb l'única abstenció del PP, notificar a la mesa la incompareixença reiterada del cap de l'Audef, la unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la policia espanyola. Parlament, Ignasi Abad. Bon dia. Serà demà a la mesa del Parlament que podrà decidir si porta el Ministeri Fiscal aquesta incompareixença del cap de l'Audef. Com recorda el diputat republicà Sergi Sabrià, ja hi ha un acord polític per fer-ho.
Vam quedar que donaríem aquesta segona opció i que jo crec que un cop de rebutjada, també, aquesta segona possibilitat de compareixer, no queda més que traslladar-ho a la mesa i demanar a la mesa que aquesta ho porti a fiscalia. Ignasi Abah, Catalunya Ràdio, Parlament.
El creuer Costa Màgica, amb prop de 2.200 passatgers, ha atracat aquest matí a Palamós. És el creuer més gran que ha atracat fins ara en aquest porc. Palamós Albert Raquena. Bon dia. L'arribada del Baixella es considera un reclam per a altres companyies, tal com explica el vicepresident de Ports de la Generalitat, Pere Padrosa.
Pensem que és una bona fita perquè és la consolidació amb aquest aspecte que arribin creuers grans. No oblidem que aquests creuers també, molts d'ells, aniran arribant a poc a poc amb passatgers que són extracommunitaris i això també ens reforça des del fet que el conxenguin al final serà una realitat d'aquí ben aviat. Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Palamós.
I així sona Els amics ajudant en tot, una nova cançó dels Amics de les Arts. La banda barcelonina també presenta aquest matí la Taula Petita, motiu del desè aniversari del grup. Les dues cançons ja es poden trobar a l'iTunes. Barcelona, Laia Claret. Hola, bon dia. Totes dues estan penjades des d'aquest matí mateix a la xarxa. Però això no és tot, ho explica el component dels Amics, Eduard Costa.
És que avui al vespre sortiran dos videoclips, un per cada cançó, perquè pugueu veure les imatges associades amb aquestes cançons. Els videoclips es poden trobar a qualsevol botiga digital, Google Play, Amazon, iTunes, tot aquest món nou de distribució. Des d'aquesta manera, la banda que acaba de ser Disdor, amb només d'entrar-hi a sempre, el dinosaure ha celebrat 10 anys i aquest estiu dos concerts grossos, al grec i a Cap Roig. Laia Claret, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El jugador de l'Espanyol, Cristian Estuani, ha anat avui a declarar a València dins el judici per presunta manipulació del resultat del llevant saragossa. També declaren els vètics Xavi Torres i Héctor Rodas, que, com Estuani, jugaven al llevant. S'investiga si els valencians es van deixar guanyar contra el saragossa, una o dues, facilitant la permanència dels aragonesos. Encara en futbol, el Barça s'entrenarà a les 11, prepara el partit de demà contra el Getafe,
L'Espanyol no juga fins dijous, jornada intersemenal al Camp del Granada. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui es triaran les persones que formaran part de les meses electorals el 24 de maig. S'escolliran mitjançant un sorteig que tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. El dia de les municipals hi haurà 10 col·legis electorals al poble, l'equipament de les escoles, els centres cívics Joan Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó, Montseny i l'escola d'arts gràfiques Antoni Algaró, l'institut, el centre pilot, Can Ginestar i les païmars Lluïn.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just ha obert la convocatòria per adoptar les subvencions per pagar l'impost de vens immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts destinats a sufregar l'híbit de les famílies amb més dificultats econòmiques. Se'n podran beneficiar persones de 62 anys o més, propietàries o arrendetàries,
del pis de residència habitual, unitats familiars amb una o més persones aturades, famílies nombroses que siguin arrendetàries i també famílies monoparentals. Les sol·licituds han de presentar abans del 18 de maig a l'Ajuntament.
I un apunt més per recordar-vos que s'han obert les inscripcions per alguns dels casals estiu a Sant Just. Els organitzen entitats, clubs esportius i serveis municipals i en guany hi ha una oferta àmplia i variada. Perdominen les activitats esportives però també n'hi ha de creatives i excursions.
Pel que fa a activitats esportives, sobretot adreçades a nens i nenes, s'ofereix basquet, futbol, natació, gimnàstica rítmica, bola i vol i patinatge. També hi haurà més classes d'anglès per nens i nenes. Trobareu l'oferta completa dels cases d'estiu al web SantJos.cat barra estiu15.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. You know
The fire's running low Can you feel the flame, her fading glow? You know we are slowing down I can hear your footsteps drowning out We're burning out We're burning down With the ashes on the ground
We're burning out, we're burning down. We're falling underground. You are, you're singing our song. But your heart is somewhere else, I know. We are, we're trying to belong.
Pick up the pieces left of us We're burning down We're burning down With the ashes on the ground We're burning down We're burning down We've fallen underground If you could see me running after you
No, no, no.
Has fallen from the stars Now we are sinking through the night Out of sight We've fallen underground Pick up the pieces left of us If you can see me running after you You know
I don't know what to do.
For the ashes on the ground. We're burning on. We're burning on. We're burning on the dark ground. You know the fire's running low.
Justa la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. You're always in my heart. You're always on my mind. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau! És el programa de ràdio d'Esber dedicat a la música dels anys 20 fins als 50s. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduardo Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu una mirada gens nostàlgica al passant. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem de la xerrada que es fa demà al Cicle del Món il·lustrat, que es tindrà a lloc a partir de les vuit del vespre a la sala Isidor Cònsult de Can Gynastà. Serà una conversa amb Carles Ferrater, doctor, arquitecte, catedràtic de projectes arquitectònics de l'UPC i director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Bon dia.
Per parlar una mica del que es farà demà, una xerrada en el cicle d'aquest món il·lustrat, com l'encara aquesta xerrada? Perquè suposo que també en funció, m'imagino, del tipus de conferència o xerrada que es faci s'ha d'agafar d'una manera o altra. En aquest cas, quina és la intenció en què la farà? Bueno, la faré... Jo normalment em toca fer algunes entrevistes i conferències per a aquest món, tant el món acadèmic com cadràtic, professional,
Però aquesta és més entrenyable quan jo visc a Sant Just i la relació amb Sant Just jo crec que serà estupendor poder fer-ho més a Can Girestà, que és un lloc al qual normalment anem, amb la família, hem anat amb els nens, el fill, serà amb els nets... Vull dir que em queda com més proper. Serà com estar a casa una mica, per tant. Com estar a casa.
Una xerrada que forma part d'aquest cicle del món il·lustrat. Han passat diferents personatges durant aquest temps. M'imagino que farà un repàs de la seva trajectòria. A l'hora de pensar en arquitectura com a concepte en general, per vostè què és el més important? La base fonamental de tot o que ha de tenir una bona obra arquitectònica?
Doncs, mira, molta dedicació, moltes hores, que t'agradi aquesta història, i tenir molt en compte els jocs en què treballes, i també l'organització social dels teus espais o edificis, i tenir molt en compte el destinatari final, el que es fa a l'arquitectura. Per tant, l'entorn és fonamental. Per mi, el joc és fonamental, sí.
i el que la gent diu el programa, que és l'organització social d'un edifici o d'un joc. També la materialitat, la presència de la llum com a matèria prima. Els ingredients, més o menys, són els que es tenen que margar els arquitectes. De fet, en les seves obres, la llum té un paper fonamental, no?, en la majoria? Sí, sí, clar, sí, perquè, com dius,
és la matèria prima i, curiosament, és un material que és el més econòmic de tots, perquè no tens que pagar-lo, i s'utilitza normalment bastant malament, o massa o poca. Per això és important que la llum, com a matèria prima, com a projecte, estigui present sempre.
Està canviant per això la manera d'utilitzar-la? És a dir, si és més conscient potser ara de la força que té o del paper que hauria de tenir o continuem una mica en la mateixa línia? Jo crec que cada vegada els joves arquitectes estan més presents i més pendents. Els anys els temes tipològics han tingut com més relevància en el desenvolupament de l'arquitectura i ara en canvi temes que tenen a veure amb la sensibilitat, amb lo sostenible,
La llum, la cosa més essencial de l'arquitectura, jo diria que els joves arquitectes estan més preparats per utilitzar aquests aspectes de l'arquitectura, respecte a altres que abans, l'urbanisme, els tipus, tenien potser més relevància.
Suposo que també el paper dels arquitectes a l'hora de construir d'alguna manera, no només construir físicament sinó en un sentit més general de construir una ciutat és molt important i per tant l'evolució que hi hagi hagut en qualsevol citat en els últims anys la manera de fer dels arquitectes té un paper important en aquest sentit. L'evolució que ha fet Barcelona en els últims 20 anys, per exemple, li sembla que és una evolució en positiu o que es podia haver fet millor?
No, jo crec que és molt positiva. És evident que sempre hi ha soles més fosques, però en general jo crec que està desplenida tota la transformació que es va iniciar al final dels 80.
equipant-nos els barris, construir espais públics... amb l'estabilitat de la democràcia, jo vaig tenir la sort de fer, per exemple, el Cerc Parc de Torreblanca, aquí que pertany a aquests termes, i d'aquells primers edificis i primers espais públics que va portar la democràcia va ser molt important. Després hi ha la transformació olímpica, jo vaig tenir la sort de treballar a les quatre àrees olímpiques,
amb la via olímpica del Vall d'Hebron, la via olímpica Teresillas, la via olímpica del Poblenou, l'hotel Juan Carlos, que és l'hotel olímpic, i també el cross olímpic, que va celebrar els terrenys al Jardí Budani, que jo havia guanyat l'89è concurs, que es va fer després, en posterioritat, al Montjuïc. Vull dir, i després d'aquesta transformació va venir d'altres, no tan esplèndies, no perquè la del 92,
Barcelona va aconseguir tenir entitat metropolitana i es va fer una distribució per a la justícia social, per als barris a Barcelona, al centre, i una sèrie de perifèries molt marginades, i amb les rondes, i amb l'equipament de tots aquests barris, Barcelona es va convertir en una entitat metropolitana molt més. Després, l'arribada del fòrum, que ja no va estar tan encertat, sobretot algunes parts del fòrum van ser molt encertades, la transformació de les grans infraestructures,
i de les darreres de la ciutat, que això sí que va ser molt positiu. I després, aquests anys de crisis, poca cosa s'ha anat fent, però tot el que s'ha anat fent i el que s'està fent en aquests últims anys amb la transformació de les vies urbanes, com la Diagonal, com el Paral·lel, com Pere Quart, com, pròximament, per suposo,
el Passeig de la Franca, el Passeig de Gràcia... És a dir, activant vies urbanes importants, construint el que es pot amb vivenda d'habitatge social. Nosaltres hem fet 108 vivendes, ara, aquí a l'Hospitalet, que s'ha acabat ara, allà a la remunta. I s'han continuat fent espai públic, però fer-lo amb molta cura, perquè hi ha molt pocs diners.
Però jo diria que en general, Barcelona és una ciutat que l'arquitectura, el jat sermoja, l'avantguàrdia de l'altre dia, que Barcelona, el màxim nombre de visitants que té és per l'arquitectura. Evidentment l'arquitectura de Gaudí modernista, principalment, però també tot per l'aspecte i la cura que s'ha tingut amb l'espai públic i l'arquitectura que s'ha fet aquests últims anys.
i en el cas de Santjust anem amb compte que també aquesta proximitat, el fet que també viu aquí Santjust, que és evident que és una ciutat petita o un poble gran per segons qui, a nivell arquitectònic, quina valoració en fa?
A Sant Just ha arribat molt justeta. No està mal convençut, eh? No, no. A veure, jo crec que Sant Just com a poble està estupendo. Està estupendo perquè s'ha cuidat l'espai públic, el mercat, el centre... És un poble o petita ciutat o mitjana ciutat que té una qualitat de vida espacial.
que té molts equipaments, biblioteques, poliesportius, escoles... És un poble gran molt ben equipat i que s'ha tingut cura a l'espai públic. Si parlem estrictament de l'arquitectura, a part d'alguns exemples esplendis com el Valden o l'arquitectura contemporània...
No sé si s'ha fet molt, si hem tingut molta sort. El nivell és un nivell mitjà. El fet d'estar tan a prop de Barcelona impedeix a vegades que les ciutats que estan més a prop puguin avançar més o créixer pel seu propi pes? No crec que sigui així. Jo crec que localitats molt petites, que l'arquitectura ha tingut un valor rellevant en l'arquitectura contemporània.
perquè des de l'administració s'han preocupat de crear arquitectes bons per fer algunes obres, jo no dic que se'n just s'hagi fet alguna, però jo penso que es podria fer més. Es valora prou aquí l'arquitectura? Aquí no ho he dit a se'n just. Durant uns anys s'ha valorat molt l'arquitectura espectacle, de les grans figures i tal, i jo crec que això ha sigut
Per una banda, no està mal perquè l'arquitectura ha passat a ser algo consostencial a la vida normal de la gent, i això és positiu, com ara la cuina, la gastronomia. Però, en canvi, ha sigut molt dolent perquè ha publicitat un tipus d'arquitectura icònica i espectacle, i això és molt dolent, perquè l'arquitectura no pot ser un espectacle, perquè un espectacle, per la seva condició, ha de ser efímer i ha de durar poc, i l'arquitectura dura molt. Ja tenim una contradicció d'això, l'arquitectura, aquest espectacle.
Afortunadament sembla que això amb la crisi i amb la certa reflexió crítica respecte al que s'ha fet aquest any de tot el món, a Europa sobretot, jo diria que això canvia. I es valora molt més una criatura, com dèiem al començament, arribada a la tradició, al lloc, a la cultura, a la gent, etc. De tota manera, és diferent Europa, que hi ha una valoració diferent?
Vostè té una valoració de l'arquitectura de l'Europa.
i regular respecte al que és l'arrietura que es fa als diferents països. Evident que l'arrietura que es fa a Alemanya no pot ser la mateixa que es fa a Espanya o a Graterra o a altres països. Però sí que hi ha un arrel comú en valorar les parts essencials de l'arrietura a l'hora de tenir-les en compte. A l'hora de rebre premis, què fa més il·lusió, rebre'n de casa o a nivell més internacional?
Els premis, no és que estigui obsessionat amb els premis, però quan arriben, doncs bueno... Ho sabeu quan em van donar el Premi Nacional d'Arguitura Espanyola a la tradictòria, no? I dels premis, a nivell de tot el país, va ser un... per agrair, no?, perquè això comportava també algun encàrrec i...
amb una dotació i tal, i bastant bé. Però també, no sé, jo valoro molt, per exemple, haver estat trenta i escaig vegades finalista als Premis Fat, encara que ho hagi guanyat quatre o cinc vegades, o sis, no sé. Però el que per mi té valor és que cada any tenia alguna obra finalista als Premis, no? Clar, clar. Perquè això revela aquesta cosa que dèiem, tu demanaves al començament, què fa falta per ser arquitecte? Mira, el que fa falta és dedicació, molta paciència,
i està molt sobre la feina, i sobretot dia a dia, perquè arribar més o menys a un cert prestigi, però mantenir-lo, any rere any, i és el que donen els premis, haver estat finalista als Premis Ministres vegades, o al Premi Ciutat de Barcelona II, o al Premi Ciutat de Madrid, fins i tot aquests premis, alguna cosa fan, però...
Però bueno, jo per mi l'important és la feina de cada dia i l'estudi, la constància. I quina és l'obra que li agradaria fer o que algun repte d'aquests pendents que li agradaria poder aconseguir? Doncs mira, tot i molt. Jo, per exemple, ara, aquests dies, estic adonant una obra que demà presentaré a la primícia, que no l'aviso, perquè demà em presentarà José María Montaner.
que és un crític historiador cateràtic a l'escola politècnica. I bueno, era aquest moment, inclús, jo diria, vinculat al món de la política i escriu als diaris, no? I com a Maria Montaner, jo he tingut la sort que m'he escrit pròlegs amb algunes monografies meves i coneix molt bé la meva obra, i ell ha tingut sort de presentar-me demà.
És un remuntador, un accés a la muntanya.
una cosa que semblava utòpica, però que al final d'una utopia, com hem pensat algunes vegades amb l'arquitectura, com el passeig marítim i l'idòl, coses que eren molt utòpiques, o la maia del Gerdi Botànic de Barcelona, aquests exercicis una mica intel·lectuals, que al final resulta que són molt realistes i molt executables i molt fàcils i inclús molt econòmics de fer. Com pot ser que...
Això que el Ramon Fol demanava des de fa tants anys, arribar a Montjuïc i el castell des del mar, doncs escolta, una manera molt senzilla, sense hagut dit un artil·lusi que...
que ho pot aconseguir, i demà ho presentaré com a primera primícia aquí a Sant Just. Demà el podrem conèixer, per tant, a partir de les vuit del vespre, en aquesta conversa que es farà a la sala digital cònsult de Can Gynastà. Avui n'hem volgut parlar amb el doctor arquitecte Carlos Ferrater. Moltes gràcies. Que vagi molt bé i fins aviat. Molt bé, gràcies. Adéu-n'hi.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramubineu, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 i 50. Si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
Lo antic és millor i més divertit. Rebobineu, sisplau.
Ara passeu un minut de dos quarts a dotze. A aquesta hora saludem en Vicent Riera, la Carme Madó, en Josep Coderc i en Carles Bas. Bon dia a tots quatre. Bon dia. Bon dia. Per parlar de diferents qüestions, primer de tot, en Josep ens ha preparat, com sempre, una carta. No, em cedeixo la paraula de la Carme Madó. Em cedeix la paraula avui, la primera.
Més que res per recordar que el dia 29 d'abril a les 7 de la tarda hi ha una missa aquí a la parròquia de Sant Just per les 3 persones que van perdre la vida en un accident, en la desgràcia d'Urgeldorf. El vol de Germànuïns. Exacte, allò és el Toni Bertriu, el Jordi Monge i el Arnau Supsí.
A les 9 de la tarda... A les 9 o a les 7? Ai, a les 7 de la tarda, el dia 29, perdó. Aquest dimecres, per tant. Sí, exacte, fan una missa en memòria aquestes persones. Doncs queda dit i tant. Només volia dir això. Va. Doncs queda dit aquesta primera qüestió i ara sí que passem cap a aquesta carta d'en Josep Coderc per parlar de diferents qüestions d'actualitat. Endavant. El nostre planeta Terra l'estem matant, s'està morint o està molt viu?
Aquestes tres preguntes me les he fetes en tenir coneixement de l'erupció del volcà Catabolcó, de Chile i del terratrèmol de Nepal. Fa anys que es parla i es diu que la capa d'ozó de l'atmosfera és cada cop més tenua i que els casquets polars disminueixen a gran velocitat per culpa del monòxid de carbó que sense gaire control l'home produeix en la fabricació d'articles per al consum propi.
En aquest sentit podem dir que el gènere humà està destruint el nostre natural habitacle, la terra. Però quan un té notícies com les del volcà Catavolcó, de Chile, que cobreix de pols tòxics la terra que els homes cultiven per ells o pels seus bestiar, i es veuen obligats a abandonar-les,
o com les del terratrèmol del Nepal, que només aquest mandú ha causat més de 2.500 morts i ha destruït gran part dels seus edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un home es pregunta si això no és degut a la vitalitat del planeta Terra, que d'aquesta manera es defensa contra l'home i ens demostra que està molt, però que molt viu.
blancs contra negres. Hi ha qui està, o fins i tot està, molt preocupat per aquesta contraposició de noms, fins al punt de netematitzar aquells que encara usen els mots negre o blanc per rediferenciar les persones pel color de la pell.
En el meu temps, quan jo anava a l'escola, i d'això ja fa 89 anys, ens ensenyaven que hi havia quatre races. En castellà, blanca, negre, amarilla i cobrissa. I ningú s'escandalitzava. Ara hem arribat al punt que ni tan sols és admès el mot race, sinó que hem de parlar d'etnies. Serveixi això com a petit preàmbul del tema que veritablement em preocupa i ens hauria de preocupar.
l'odi per la diferència de color, de raça o dèdnia. Digueu-li com vulgueu, que això no mata, però sí l'odi. És vergonyós que encara avui es mati per aquesta qüestió i que en un país que té el seu president afroamericà, per no dir-ne negre, la policia que en el seu cos també té afroamericans,
es comporti amb saña contra persones, deixem-ho dir, negres. On són les pregunades lleis igualetàries d'aquella gran nació? O encara hem de parlar d'un encobert cúclics clan? I el que és igualment vergonyós és que la notícia no figuri a primera plana de tots els diaris del món,
i que cap blanc dels nostres civilitzats països acudeixi a les manifestacions que sols els afroamericans organitzen contra la seva pròpia policia. Eleccions municipals com a preliminar del 27 de setembre,
Generalment, les eleccions municipals, sobretot de petites poblacions, més que elegir un equip municipal, s'elegeix l'alcalde per la seva vinculació a la població, pel seu ternenà com a amic de tothom, per la seva simpatia, pel seu coneixement, etcètera, etcètera, independentment del partit al que pertany. Per tant, el resultat de les votacions en tals poblacions no es pot tenir com a indiciàries del resultat de les votacions del 27 de setembre.
La cosa canvia en les grans ciutats o poblacions a l'esquep al seu volum en quan en nombre d'habitants les preferències per una o altra persona no són tan factibles i està més en compte el partit al que parten. Per això considero que és un desencer vincular el resultat de les eleccions municipals al 27 de setembre com sembla que alguns proposen.
Crec que seran molts els qui votaran com a alcalde a persona que no estarà escrit el partit que votaran el 27 de setembre. Doncs interessants les teves reflexions. Qui s'arrenca a intervenir amb alguna? Jo em vull fer una al·lusió primer a la del Nepal. El mes d'octubre passat, és a dir l'octubre del 2014, la meva filla i el seu company
van estar al Nepal, i van estar al camp base de l'Everest. Per desgràcia, en les fotografies que he vist... Ara, actualment, a Xerna em van passar moltes de fotografies, potser 400 fotografies em van passar, de les quals n'he fet tot un documental. Per desgràcia, he vist que fotografies que donen
per la televisió corresponen a llocs que estaven fotografiats i que, verdament, estan totalment derogats. A mi, com que jo em vaig entregar molt en aquestes fotografies, en aquest documental, m'ha fet plorar, ho dic de veres, m'ha fet plorar perquè veus la desgràcia que hi ha en una població que tot i ser pobra,
era una població que respirava, o respira, a part de les altres vies, una tranquil·litat, un desenvolupament. La seva música, encara que és molt repetitiva, és una música molt, molt repetitiva, però demostra també una tranquil·litat d'esprit, una cosa... Pots passar això en aquest país? És molt trist. Ho dic de veres, molt trist. I, a més,
Segurament poca cosa podem afegir perquè la tragèdia, veure que aquests dies... Encara que sigui el mal que fa, encara que no hi haguem estat o alguna cosa així, veure una desgràcia d'aquesta manera es farà idò. I passa també a l'Índia, per exemple, que la gent, dins de la misèria que poden viure,
Tenen una mirada, jo sempre ho he dit, tenen una pau dins del tema de la sent, que jo no he vist mai... jo vaig vindre flipada i va agafar un atemptat també, vull dir que ven tindrà de tot, però...
Tenen una altra concepció dintre seus. És una altra cultura. És una altra cultura però ho tenen tot tan... Integrat. Tan assumit que et donen lliçons de dir jo qui soc per vindre aquí a fer-me la turista que me'n vaig a un hotel de 5 estrelles. Potser tenen una sort de no conèixer la prosperitat de les nacions. Potser tenen sort, viuen feliços, per això.
Bueno, no sé si viuen feliços però ho tenen. Jo les mirades que he vist allà, que vaig anar a aquests països, com mira la gent, la mirada de les criatures, jo no l'he vist mai enlloc. O sigui, a menys a mi em va afectar moltíssim. El senyor Carles, que ha corregut tot el món. Sí, no, tot el món no, però quasi tot el món sí. Quina part li quedaria? Una gran part d'Àsia.
d'Àsia conec poc, d'Àfrica conec tota, d'Amèrica també, però d'Àsia conec molt poca cosa, encara que crec que tinc opinions. A mi aquests temes proposats pel Senyor Coderc avui em semblen extraordinàriament interessants, per una raó, perquè tant si parlem del planeta Terra, com si parlem de plans i d'edres,
com si parlem d'eleccions municipals, tots ells tenen una vinculació molt directa. Ara, en aquest moment, deixem de dir una cosa. Cita el senyor Coderc dos casos recents. El cas d'aquest volcà xilè i el cas del recent episodi, actual episodi, de terratrèmol al Nepal. Jo em pregunto una altra cosa. En unes reunions
de pensadors cristians, un d'ells diu, bueno, però, escolta, al propòsit del Torre Tremol que jo vegi a Honduras, al Salvador, em recordo, diu, com podem admetre que Déu permeti aquestes coses? I precisament sobre aquesta qüestió jo voldria dir que jo tinc el pensament molt clar
Déu no permet cap... Podem marxar per la fiqueta del teu, senyor Coderga. No passa res, per això... Però Déu no permet cap d'aquestes coses. Ni els homes volem aquestes coses. La natura és la natura, amb tu somen les seves lleis, té les seves dinàmiques, la victorietat... El senyor Coderga, certadament, diu a Mollodoc, és que el paulet està viu, oi tant que està viu. I de tant en tant, per dir de manera que no és correcta, ens engellen els dents.
Però, de totes maneres, els problemes són greus i es noten molt de vista. Lo del Nepal és trist, però que hi ha en comptes d'una cosa. El Nepal està situat en una de les zones de més fragilitat del planeta. Perquè sí, al costat del ple Nepal, hi ha la serralada més important del món. Aquesta serralada representa
que una gran part dels sediments depositats al bar de l'Índia van ser promulguts, van ser projectats per donar en lloc aquesta gran serenada de vuit mil i escaig de vetes. Clar, això representa una inestabilitat. Aquesta inestabilitat, diversa tensió dels paraules del senyor Codern, es marxés d'alguna manera. Molta gent, de vegades, es preocupa dels cossos de l'Àfrica, el centre oriental, o, si mai s'hi fixessin alguna vegada,
a Moldova de l'Àfrica moríem, que hi ha una falla que corre de nord a sud i que, clar, fractura aquesta situació. Bé, ara no em podies entendre amb aquestes coses. Només he d'entendre que aquestes coses són coses naturals. Ara, això és una cosa, la segona és una altra. Si nosaltres, a la vera és mateix, per un sortit aquí, quan el primer explorador
que consta que va arribar a la punta de l'Everest, era ell i ho és. Avui pujar a l'Everest és una cosa bona.
de gent unes des de l'altre que van pujant cap a dalt. Això vol dir que l'home, amb aquesta curiositat o aquest interès de jo també, jo també vull pujar, planteja una quantitat de desperdicis i encara que sembli mentida contribueix a la destrucció de la natura,
La Tuna Verge no pot queixi els de palís originaris, orígens o primitius, consideren que l'Averès és com una divinitat, continuïm a destrossar-la, deixant tota mena de porqueries, de tal forma que el govern de l'Espanya s'ha vist obligat a establir normes, veurem si s'arreglen per a algú, per evitar aquesta rambla que puja cap a l'Averès com aquell que se n'és a casa seva, oi? Bé, això per una banda.
Però el volcà aquest és un volcà no pas molt important, però el que és important d'aquest volcà, com va ser amb els altres volcans, és que les cendres que es veuen per l'atmosfera, se situen entre l'atmosfera i la troposfera i formen una espècie de capa d'un algú.
que no permet que les radiacions solars arribin si es pertorben a aquesta situació. No oblidem que aquesta situació és el que dona vida al planeta. Al final el planeta viu per l'energia que li arriba del sol. Aquest cas és un cas important, però el pas més important, quan va flotar el Krakatoa,
va cobrir tot el Pacífic del 7. Un rescalpament i canvi climàtic a tot el Pacífic. Ara això es portaria lluny. I vull acabar amb una cosa. Una senyora del Kenya li van donar el plebi nou de la pau perquè va proposar que tothom a l'Àfrica Central es proposés plantar un arbre, ja que la selva central tropical africana
ha estat molt baratada. Abans he explicat una cosa a un petit comitè, del qual soc testimoni personal, i doncs ella proposava que cadascú se'n vés a un arbre. Clar, si cadascú dels centrafricans i altres dels centrafricans se'n vés a un arbre, en pocs anys la selva es regeneraria. I això mostraria que si el planeta és viu, la humanitat és conscient. Gràcies.
Bueno, no tinc paraules. Jo anava a dir una cosa. Ara estem dient que estem contaminant l'home, contamina la terra, i a causa d'això passen totes aquestes coses. Escolta, per allà els voltants de 1930, per allà, deu ser, el terratrèmol de Sant Francisco va ser molt important, i no hi havia la contaminació que hi ha, eh?
També de vegades creiem que són molt poderosos. La terra es mou quan es mou. Si no es mou la terra, la movem els homes.
Allò sí que és culpa dels homes. De quins homes? A això també falta veure-ho. Ho cos és el que es va dir i l'altre el que ha sigut en brecat. No ho sabrem això. Jo vaig llegir un... el senyor Carles em corregirà segurament i el Josep Patras i tu també.
Sí, home, és que em ve de gust. De veritat. Vaig llegir una vegada que en el terratrèmol de Sant Francisco no va ser tant el terratrèmol que va matar la gent, sinó l'incendi que va haver posterior. És així. Perquè jo ho he dit alguna vegada i m'han dit que dius. Doncs no, perquè jo vaig llegir-ho... No em preguntis... Sí, però va ser per la mort de... No va ser tant el terratrèmol com l'incendi que va haver després.
Nosaltres, de més hem vist el de Sant Francisco i me'n vaig jo, dels pel·lícules que han fet. I era veres que la terra s'obria i estregava els autos, els cotxes s'estregaven... Allà ens ho vam presentar molt fort. Bueno, només volia dir... Va haver-hi un incendi... És que als Estats Units hi ha un perill. Totes les construccions, totes, estan fetes originàriament en fusta.
i després recobertes.
Després, recobertes. Per tant, són molt fàcils d'aquest crim. Jo és que ho vaig llegir... També va passar això al Portugal, no? Sí. Jo vaig estar en un hotel, vaig pensar que aquest hotel no. I no sé què vaig fer. I cada dia també està fent de gust. I no sé si tenia 15 o 16 pisos, eh? Ja, ja. Escolta, allà hi entra un incendi, i, clar, té el material allà mateix.
Tornant al guill de les Torres Bessones, allà no era fusta. I de la manera que es va ensorrar, hi ha molt dubte, eh? Perquè són, si n'he entès, no sé si hi ha 28 o 35 columnes de ferro que aguantàvem a l'edifici. Com pot ser que la passada que hi hagués ha plomat a baix? Perquè tot el foc va anar per a baix.
Si us en recordeu, va caure plomat així. Quan cau un edifici plomat així? Quan provoquen una explosió a baix. Per meditada. Ojo, eh? Per meditada. Quan volen tirar un edifici així, el que fan és dinamitar-lo de sota. I cau plomat. Allà és molt raro que el que va passar va ser dalt de tot
i els dos edificis van caure plomats. En 25 o 25 quilòmetres. És molt raro, potser el que no fa la terra o la natura ho fem els homes. I els americans tampoc és que vulguin parlar massa d'aquest tema.
En Carles també volia dir alguna altra cosa. Jo volia dir una cosa. Jo he parlat d'un aspecte que no s'ha reflectit i és que des del meu punt de vista...
l'activitat anterior, es tendeix molt a dir, home, per dir-ho d'alguna manera, si Déu és tan bo, com és que permeten aquestes catàstrofes, i permeten aquestes coses, i permeten aquestes coses? Jo ho he discutit a un cert nivell, doncs tenir interès a ensenyalar que això que diu vostè no té... la terra és viva, la terra té les seves lleis,
perquè, en una determinada manera, els homes continuïm altes, certament. Podem posar una miqueta de fer, tot el dia, a la mitja del senyor, i això és el que volia dir, no volia dir altres coses. No he entès una mecànica
del fenòmen, sinó les implicacions socials del fenòmen. La manera d'explicar-se el fenòmen, no? Jo vull dir, amb això, relació a Déu, que la gent no té en compte el que diu el gènesis, que diu, el sèptim dia va descansar. És a dir, Déu està, però no actua.
Déu va crear el món, va crear les seves lleis, va crear totes aquestes qüestions, però ja ha deixat d'actuar. Esperar que Déu vagi actuant sempre, constantment, és equivocat. Hem de tenir en compte aquesta qüestió. Déu està i està a tot arreu, present a tot arreu. Està present en la mà de l'assassí i està present en el cor de l'assassinat, en el moment en què es produeix l'assassinat.
a la mà de l'assassí dient-li, pare't, i en el cor de l'assassí ha anat dient, ja et recolliré. Vull dir, aquesta és la posició que han de tenir els cristians davant d'aquest fet, que verdament és molt comprensible que es digui, si Déu és tan bo... Per què permet això? No és que no ho permeti. És que hi ha unes lleis que es van complint. I res més.
Això és el que diu quan una mare seria molt fill. No hi ha explicació. Jo crec que això de Déu depèn del que ens ha ensenyat. I és una part del que tenim per agafar-nos quan tenim un moment dolent. Lo de més, no ho sé si pot fer Déu o no pot fer Déu.
Aquí ara entraríem en una dinàmica... És una part que ens agafem en un moment donat. Que t'agafes i dius... Ai, Déu meu! Sí, és una invocació. Siguis o no siguis practicant. No pots esperar que Déu constantment vagi actuant. Això ho tinc molt clar. El Genesis per a mi és la gran...
història del cristianisme, la gran història, i la gran història que fa referència a la creació del món, que fa referència a la creació de l'home. I inclús els descobriments que es van fent científicament coincideixen amb el gènesis. És a dir, algú es pot imaginar la separació de la llum, de la foscor, sense que això no sigui un Big Bang?
el gran descobriment actual, modern, que el món es va crear amb un Big Bang. ¿Algú es pot imaginar la separació de la llum de la foscor sense explosió?
És impossible. Avui hem portat ja el debat a un àmbit molt interessant. La reflexió l'hem feta ja trasplantant la metafísica. La setmana passada, recordeu que vam parlar només de Sant Jordi, doncs avui ens hem anat a l'altre extrem. Ens queden encara 6 minuts. A mi m'ha agradat també l'últim tema perquè jo tiro cap a casa i encara estem aquí tots amb la campanya.
o la pre campanya, que de vegades és més intensa que la campanya en si, i sí que la reflexió que feia en Josep de dir que aquesta gent que votaria diferent, no pensant en sigles, no pensant en poble, alguna vegada ja us ho he preguntat aquí a la taula, tot i que aquests dies una et pregunten a gent diferent, i gent que em deia que fins ara sempre votava persona, ara no, ara votaria sigles, crec que hi ha gent que respira cap aquí, hi ha una mica de varietat segurament.
Això si es tira amb un signe diferent, depèn de l'efecte que tinguis. I també de la persona, que t'inspiri una miqueta de confiança. Llavors vol dir que per tu val la persona. Home, en principi sí. Tal com està avui... És la més habitual en municipals. Tal com està avui el mapa, el planell, de tot el que s'està coent, jo vaig a la persona.
Potser en aquestes, els del dia 27. A la General ja ho veurem. El dia 24. Jo vaig directament a la persona, perquè no sé que opineu vosaltres. Pobles petits, la persona no hi ha dubte.
Jo també crec que en els pobles petits es té en compte molt la persona, més que el partit. En canvi, en els ciutats, la cosa varia, ja hi ha més distància amb la persona de l'estat d'anglès i tot allà.
s'eligeix més al partit. Aquesta és la meva visió. El meu pare, ja de gran, ja estava en democràcia, que era molt gran, i hi van haver les eleccions, me'n recordo que votàvem uns una cosa i els altres en l'altra. I jo li deia Rafa.
és que això no es pot entendre a uns i als altres. És que a uns m'interessen per una cosa i als altres m'interessen per una altra. I ara vull que ja sóc gran, també potser començo a mirar-me d'aquesta manera. Ja parlo per la meva part, ja no he vist cap...
No hi ha cap propaganda de ningú.
Jo és que em fa la feina que el que sortiran seran les llistes. Les llistes ja han sortit, i els programes sortiran, home. Per aviam què és el que ens venen. Jo crec que hi ha molt de moviment dintre els mateixos partits, però a fora, a fora no n'hi ha. En Carles també volia dir alguna cosa. Vull dir una cosa que és diferent de les vostres posicions, penso que en aquest moviment
Normalment, com diu el senyor Coderri, allà on tots, amb poc més petits, es votava la persona coneguda, la persona que podia fer un tretanyat servei, etcètera. Tot això és correcte. A les poblacions grans hi volia també el partit de compartil·legia aquesta persona. Però ara el que es demana és que votem aquella persona que, a més de complir tot això, sigui partidària d'una altra cosa. Votem votar qui s'enjusto, no el conec a ningú.
perquè l'alcalde em va tocar el cor. L'alcalde em va tocar el cor. No, no m'havia trucat mai. Va ser molt amable.
el connecte a l'altre dia de l'homenatge de la senyora Maria Antònia, el fa jo, eh?, però no. Tinc més contacte. Però jo penso que el que es demana d'aquest moment, aquests que diuen això, és que a més de ser el més correcte, el més esperançat, el que sembla menys verètol, etcètera, etcètera, a més, tinguin tendència cap a una determinada direcció. I això ja seria amb el 27 de setembre. La idea completament de base és aquesta.
que busquem el nostre alcalde particular que reuneix les nostres condicions, però diguem-ho amb quanta ciutat més és favorable o desatrevillada. Si no fos favorable o que ho penses tampoc ho diries. Clar, perquè aquí podem votar, ho repeteixo, aquí podem votar la persona i els generals, segurament votarem una altra cosa, no ho sé. A més, els partits encara no han dit, a menys jo no ho he llegit,
Quines són les seves propostes? Quins bacallans vendran? Tenen molt complicat. La Francesca Macho ja va reconèixer que tenien molta dificultat de fer llista.
Teníem moltes dificultats. En fi, se'ns acaba el temps. Ens queda només un moment. Sí, em prometeu un moment. I tant. És felicitar a tots els Montserrats. Home, és veritat. Ai, tens raó. Montserrats, felicitats. Montserrats, felicitats. Felicitades, avui és el dia 27 d'abril. Sí, home, a tots els Montserrats. Doncs amb aquesta última punta acabem. Gràcies a tots, Vicenç, Carme, Josep i Carles, tornem dilluns que ve. Molt bé. Bon dia. Bon dia.
Ara connectem amb el bitlletí informatiu de Catalunya. Tornem després amb el centre d'estudi Sant Justencs. Tenim la càpsula de l'espai de lliure creació. Avui parlarem de la construcció del relat i també acabarem parlant de cuina, de temporada, tot plegat després de les notícies.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
Les autoritats i les ONGs que treballen sobre el terreny al Nepal alerten que el balanç del terratrèmol serà molt superior a les 3.726 víctimes oficials reconegudes ara i als més de 6.500 ferits. Hi ha molts edificis esfondrats on encara no s'hi ha actuat i zones del país on ha estat impossible accedir-hi. Precisament aquest és un dels objectius prioritaris pel coordinador de Nacions Unides pel Nepal, Jamie McGoldrick.
Hi ha llocs fora de la vall de Katmandú i fora de la capital on no hi tenim accés ni tenim una idea clara de què ha passat allà. I les carreteres d'aquests llocs estan bloquejades. Per tant, el nostre objectiu és mantenir l'ajuda a la capital, però, sobretot, començar a entrar en aquestes àrees remotes i, ara mateix, és un desafiament per les carreteres i el mal accés. Les necessitats bàsiques de la població són equips de depuració d'aigua, aliments, medicaments, roba i pendes de campanya per als camps de desplaçats.
Notícies breus, Mireia Sala. Comencen les obres de construcció del túnel per sota de la plaça de les Glòries de Barcelona. Barcelona, Albert Duran. Bon dia, tècnicament les obres són molt complicades perquè el futur túnel ha de passar per sota dels actuals túnels de Rodalies i del metro. Àngel Sánchez, director general de Vimsa, l'empresa municipal que fa les obres, ha explicat que es faran controls a tots els edificis de l'entorn. Vamos a inspeccionar unos 45 edificios y ver si no existe ninguna afección de la excavación de los túneles. Les obres duraran dos anys. Albert Duran, Catalunya Ràdio, Barcelona.
L'Esquerra Versale planteja que els governs d'Euskadi i Navarra participin a una comissió independent sobre el desarmament d'ETA Bilbao de Nígome. Bon dia. Amb l'objectiu d'accelerar el desarmament d'ETA, Sierra Rice fa aquesta proposta als executius de Vitoria i Pamplona. Planteamos que en esa comisión independiente de desarme participen tanto agentes internacionales como también autóctonos. Subrayamos la posibilidad de que pueda participar tanto el gobierno autonómico vasco como el gobierno foral navarro. Sería una buena aportación de cara a la creación de ese marco legal para llevar a cabo
Daniel Gómez, Catalunya Ràdio Bilbao. Els votants del Kazakhstan no han pogut escollir entre més d'una opció real en les eleccions presidencials d'ahir. Ho ha dit l'OSCE, l'Organització per la Seguretat i la Cooperació Europa, que ha fet d'observador electoral en aquests comissis. Les eleccions les ha guanyat el president actual del Kazakhstan, Nusrat al-Mbaraz Arbaïev, de 74 anys amb el 97,7% dels vots.
El Barça s'entrena amb tots els disponibles, preparant a partir de demà contra Getafe. L'Espanyol també s'entrena, però no jugarà fins dijous al camp del Granada. No hi és, a l'entrenament blanc i blau, el jugador Cristian Estuani, que és a València, declarant el judici per presumpte manipulació en el resultat del partit Llevant-Sargossa. Estuani jugava llavors al Llevant-Sinvestiga si els valencians es van deixar guanyar contra el Sargossa 1-2 per facilitar la permanència dels aragonesos.
Fins aquí les notícies.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Laura Batlle, alumna de la institució l'Emiranda, a Barrevera dissabte, on els premis de recerca jove 2014. Són uns guardons que atorga la Secretaria d'Universitats i Recerca a alumnes i centres d'ensenyament secundari catalans.
Pels seus treballs d'investigació científica, enguany s'han lliurat 72 premis a estudiants i 11 a centres de secundària. Batlla és alumna de la Miranda i ha estat reconeguda amb un d'aquests premis pel seu treball vinculat amb el món del marketing i el llançament d'una aplicació de moda.
Més qüestions. Sobren les inscripcions per alguns alts casals estiu de Sant Jostals. Organitzen entitats, clubs esportius i serveis municipals, i enguany hi ha una oferta àmplia i variada. Pel que fa a activitats esportives, sobretot adreçades a nens i nenes, s'ofereix bàsquet, futbol, natació, gimnàstica rítmica, bola i vol i patinatge. A més, pel que fa al patinatge es posa en marxa l'activitat Juliol 2015 sobre rodes, per aprendre a patinar mitjançant el joc. També hi haurà classes d'anglès per nens i nenes amb l'English Summer Fun.
Trobareu l'oferta completa d'aquests casals d'estiu al web sanchos.cat barra estiu15 i com dèiem ja s'han obert les inscripcions per algunes d'aquestes activitats.
I un punt més del Consorci de Turisme del Basllobregat engegat la dotzena edició del concurs Primavera Fotogràfica. El tema del certam en aquest any és un dia extraordinari al Basllobregat. S'estableixen dues categories, la general i la categoria especial Instagram. Les fotografies a la categoria general s'han d'allure a través del formulari del web turismabasllobregat.com barra concurs i a la d'Instagram a través d'aplicació mòbil d'aquesta xarxa utilitzant el hashtag PrimaveraBasllobregat.
Els guardons inclouen diferents experiències als municipis del Barç Llobregat, com ara a Pats a dos restaurants a Sant Just, visites de les coves de Sant Nitre de Collbató, els espais naturals al delta de Llobregat i també a la cripta gaudit de la colònia Güell, entre d'altres, al termini per participar. I s'acaba el 12 de juny.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies. Edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I want something spiritual. I'm gonna get every time you think about it. Your sex takes me to paradise. Your sex takes me to paradise and shows.
You bring me to my knees You make me testify
però t'assenyols.
I've been locked out of heaven for too long. For too long.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara, passant 10 minuts de les 12 de migdia, saludem la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia, Maria, què tal? Ai, espera, bon dia, ara sí. Que no, que no. Passa amb el teu micròfon. No vols que em droni, no vols que em droni. Bé, molt bon dia i felicitats a totes les Montserrats. Exacte. De Catalunya i fora de Catalunya, que avui és el dia de la patrona. I tant.
En aquesta secció parlem del centre d'estudis i dels projectes que teniu en marxa. La setmana entrant tenim el recercat a Vilafranca, que ja explicaré dilluns com ha anat.
Estem fent la feina que fem. Vam tenir una reunió amb la responsable de la Creu Roja d'Esplugues, perquè la Creu Roja local de Sant Just farà 75 anys que es va organitzar. En tot i això, durant la guerra ja hi havia Creu Roja aquí a Sant Just, però no estava.
No era oficial. També van canviar les tornes de quan es va acabar la guerra. És una trobada que va ser molt interessant. Ells ja havien treballat força en documentació de l'arxiu, sobretot de les fotografies del fons Quintana Cortés. Farem un acte aquí al CIM, l'octubre.
amb el record d'aquests 75 anys de la Creu Roja Sant Just. Ens vam trobar que la gent que els vam atendre, tant la Joana Fina Modulell com una servidora, havíem tingut els nostres avis que havien sigut fundadors de la Creu Roja. I la mare havia sigut dames voluntàries.
I tot això, jo també de petiteta i la Josefina també havíem anat a posar la bandereta. Són records per a nosaltres molt entrenyables. I això va fer que hi hagués una bona entesa i un caliu en aquesta reunió i veure les fotos dels de casa i tot plegat feia il·lusió.
Bé, estem amb això. Vam fer la presentació del llibre d'en Josep Pic. Com va anar? És veritat, dimarts passat, no? Sí, poca gent. No podem dir que va ser un èxit. També hi havia el Barça després. Hi havia un sector... El Barça hi és cada dia, per això, últimament. Demà també coincideix amb la xerrada del món il·lustrat. A més, jugava aquí, que molts hi van. Clar, no ho dic perquè és molt complicat, al final, per veure quant pot jugar el Barça.
però bé, érem unes vintena de persones, va ser molt interessant, molt amè i crec que val la pena tenir un llibre que ens va regalar pel centre, vull dir que qui el vulgui venir a consultar ens ho digui i el podrà veure, és molt interessant. I bé, ja tot això, que estem preparant, fent aquestes petites coses, que després són les coses que surten al carrer,
però que sabeu que s'han de treballar sempre en el seu lloc. I deixem i permeten que feliciti. Feliciti des d'aquí l'Orfeo Català. L'Orfeo Català, que amb en Josep Vila han estat a Londres, en un festival, cantant una misa de genàsic, i que ha sigut un èxit total. Se n'ha fet ressò tothom i van tenir 10 minuts d'aplaudiments.
Déu-n'hi-do, home, l'heu unit moltíssim. Que se sàpiga que nosaltres, quan sortim a fora fent les coses ben fetes, també ho reconeixen. Així que des d'aquí, una abraçada a tots els membres de l'Orfeu Català, que hi tinc molts amics, i al Josep Vila, que també fa molts anys que ens coneixem, però que ara ell està en una altra galàxia, que ja no és la galàxia que estàvem quan ens coneixíem i fèiem coses junts.
Però bé, felicitats amb un orgull de sentir-me formar part del món musical, però a més a més d'aquest país tan preciós que tenim i que avui el pare Bat ha parlat molt bé en els matins també sobre Montserrat i sobre el país i sobre l'Escòcia. Jo crec que tenim persones d'una valua que els hem d'estimar i cuidar.
Molt bé, Maria, doncs amb aquesta reflexió final acabem avui aquesta secció. Avui estàvem patriòtics. Jo ho veig, avui 27 d'abril. Avui molt patriòtics, però al dia de Sant Jordi no vaig venir. Però mira... Érem a l'institut aquell dia, clar. Sí, esclar, i el que estàvem... No podia haver-hi ningú. Sí, sí.
Però deixa'm que digui que el president Mas va fer una intervenció molt poètica al dia d'anar a Sant Jordi i va dir un dels poemes més bonics que hi ha d'en Segarra sobre Sant Jordi. Que diu, Sant Jordi té una rosa més desclosa, pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d'aquesta rosa i Sant Jordi la porta damunt del pit.
Ella li ha explicat gràcies i penes. Ell se l'estima fins qui sap on. I amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Doncs mira, amb aquest poema final ara sí que... Ara sí. Tanquem i no posem els segadors perquè no el tenim. I tornem dilluns que ve, Maria. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Amb un quart d'una del migdia de seguida el que fem és parlar d'art, l'espai de lliure creació, ja sabeu que cada últim dilluns de mes ens acosta un tema diferent i avui de seguida descobrim com és la construcció del relat, serà després de la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda a les 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rabobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 al 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'esvern. Lo antic es millor y más divertit. Rabobineu, si us plau.
Just a la fusta.
I aquesta hora, com cada últim dilluns de mes, el que fem és presentar una nova càpsula de l'espai. Recordeu que fem aquesta col·laboració conjunta amb l'espai de lliurecreació Carme Malaret per tractar algun aspecte vinculat amb el món de l'art. Una secció que és possible gràcies a la col·laboració de Quim Déu, membre d'aquest espai de lliurecreació, i on cada mes parlem amb un dels protagonistes del tema que tractarem.
Partim de la idea de l'art i les explicacions i volem parlar de la construcció del relat. Per fer-ho tenim la Bàrbara Roig a l'altre cantó del telèfon. Bàrbara, bon dia. Bon dia. La Bàrbara ha estudiat letres, no diria en català, lletres modernes a la Universitat de la Sorbona de París. També està estudiant el màster de literatura general i comparada a la mateixa universitat.
Li encanten els textos, els relats i la literatura, però també li atrauen els llibres. A més de tenir el diploma de postgrau en llibreria de la Universitat de Barcelona, ha treballat en una llibreria anticuària durant molts anys i col·labora en l'organització de diverses edicions de la Fira Internacional del Llibre Antic de Barcelona. Per tant, el vincle amb el món dels llibres, Bàrbara, és evident. Sí, m'agraden molt els llibres i fa molt temps que estic immersa en aquest món dels llibres.
A més, aquest mes de maig, encara estem a finals d'abril, però no queda gaire perquè s'inauguri també una exposició a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, de la qual has escrit també el text que acompanya aquesta exposició. Exacte, sí, jo conec molt bé la persona que exposa el Jean-Francois Rios, són unes imatges del metro de París, unes imatges que tenen ja molts anys,
i m'han donat l'ocasió de pensar aquesta idea de l'art, del relat i del llibre. Són unes ocasions per pensar aquesta qüestió, la relació que tenen aquests tres àmbits entre ells.
De fet, pensant-hi, quan anem a una exposició gairebé sempre hi ha una part de text. Potser al principi te'n llegeixes més, després al final ja vas mirant més la imatge, però sí que hi ha una part que segons com necessitem que ens expliqui alguna cosa. És cert que busquem el text. El text és un referent necessari per a nosaltres, éssers humans. Anem buscant text per entendre
per intentar tenir més visibilitat sobre el coneixement. I és cert que quan anem a veure una exposició no ens referim al text. Aquest text és important. El text, el relat o la història que pugui sorgir de l'art. Per exemple, en aquest cas, de les imatges. A darrere d'aquestes imatges hi ha un relat.
Clar, perquè segons què digui pot ser un relat diferent. Hi ha una exposició i segons quin text hi hagi segurament podria... Algunes coses no, l'essència no, però potser sí que la interpretació o alguna cosa podria dubtar una altra dimensió. Sí, exacte. De fet, jo puc proposar sobre aquestes imatges una explicació, però tu si vas a veure aquesta exposició també pots estar lliure. Abans de llegir el meu text, seràs lliure.
d'interpretar el que vulguis. Però el text és una dimensió que és interessant perquè, quan escrivim un text a propòsit d'una obra d'art, estem com influenciant l'espectador, però no d'una manera negativa, l'estem enriquint. L'estem convidant finalment a entendre millor aquesta obra d'art. I aquesta obra ens permet gaudir l'art d'una manera més profunda.
I en general primer llegim el que hi ha i després mirem o funcionem al revés? Que primer ens entra per la vista i llavors diem, val, ara això què vol dir? Jo crec que això depèn de les persones. Hi ha persones que tenen remuts de cara al text. Hi ha altres que el text és un factor atrayent. A mi, per exemple, m'atrau molt tota la informació textual. Per tant, soc de les que llegesso. A les exposicions jo llegesso, normalment, molt el que es diu.
A més, t'influeix també en la manera de continuar mirant aquella obra d'art. Aquest relat que deies al principi, aquesta influència sobre la mirada que dius val, aquí què m'explicaran? És un camí que s'obre, un camí que s'obre a més del que es pugui observar, del que es pugui admirar.
i llavors ajudaríem una mica a entendre el text. Cada vegada els artistes ens diuen, tu t'has de deixar portar, i els espectadors molts cops diem, ja, però és que volem entendre algunes coses. Sí, jo crec que és interessant, som éssers humans, ens guiem molt pel coneixement. És molt important aquesta dimensió que hem de saber coses. És a dir, la felicitat, el benestar també té a veure amb el fet de saber coses.
i per tant el text ens ajuda a nutrir una mica la nostra sensibilitat i a obrir uns nous horizons de coneixement és indispensable.
Per tant, si sabem així més coses, potser gaudirem millor l'art o ens ho passarem millor en aquesta exposició hipotètica, per exemple? Sí. Jo crec que aquesta exposició, a més, és un bon exemple que no només obre sobre una idea que tothom té una experiència o tothom viu unes coses en aquesta vida i que totes aquestes experiències es poden relatar, és a dir, es poden explicar.
I després és indispensable de pensar que les experiències mereixen un posicionament, un lloc que pot ser l'art. En aquest cas aquesta exposició és idònia. És l'experiència d'un noi molt jove que es rescata del passat i que s'explica.
I llavors tu a partir d'aquí, en aquest cas d'aquesta exposició, com et planteges a l'hora d'estructurar o de decidir quin text poses? Et dediques molt de temps a observar la matèria prima per entendre'ns, agafes ja un concepte des del principi, com ho has fet? Les imatges em permeten explicar una història.
És cert que en aquest cas jo coneixia una mica la història d'aquesta persona i el recorregut, però el que he volgut explicar en el text d'introducció d'aquesta exposició és que aquestes imatges, a part de ser una experiència personal de l'artista, també van molt més lluny en el plantejament una mica existencial. Són unes imatges que ens permeten reflexionar sobre la vida en general, i la nostra, però en general, és a dir, l'existència, les cossos,
els desitjos, les coses que no expliquem justament, les que sí que tenim necessitat d'explicar, permet una mica estudiar aquestes dimensions. A partir de les imatges, en el cas de les fotografies del text que has escrit, apareix l'espectador, que és aquesta mirada externa que d'alguna manera observa també les obres d'art i el creador. Exacte, aquesta mirada externa és indispensable. Aquesta és la dimensió de l'altre.
Efectivament, el creador és observat. Quan fas una exposició t'exposes a la mirada dels altres i, a més, la busques. És necessària, perquè som éssers humans de comunicació amb l'altre. Sense l'altre, no sabíem res.
Per tant, aquesta mirada externa simplement més l'experiència de l'altre, d'aquella persona que no és un mateix. I vol explicar-se. No l'altre, sinó l'artista sí que vol explicar-se a aquest públic que al principi no el coneix o no existeix, perquè té ganes d'explicar alguna cosa. Exacte. És necessari exportar... De fet, vivim a fins. Vivim sempre col·laborant
i a més hem d'anar amb molta cura de mantenir aquesta dimensió de l'altre. Aquesta mirada llavors també implica d'alguna manera una mirada crítica, no? Sí, la crítica indispensable, la crítica negativa, la crítica constructiva, és a dir, la crítica és l'opinió dels demés.
I és cert que pot ser, quan dic constructiva, és a dir, que pot enriquir, tot això és enriquiment, enriquiment d'un mateix. És a dir, el ser humà s'exposa a opinions que són exteriors i que l'ajudaran.
Per tant, aquesta subjectivitat ja ha de ser sempre. Una crítica, per entendre'ns, no pot ser objectiva. Políticament correcte, només dir les coses sense acabar-se d'implicar, és difícil. La crítica ha de ser subjectiva, sí, perquè no hem de tenir por de nosaltres mateixos i, per tant, del que pensem. Un crític no ha de tenir por.
I a més seria contraproduent en el cas del crític professional. No ha de tenir por del que pensa. L'artista tampoc no ha de tenir por del que vol comunicar. Les persones no hem de tenir por de comunicar el que sentim. Tothom pot comunicar i pot plasmar el que sent i el que viu. Aquestes imatges ho proven aquest noi.
té un recorregut existencial molt interessant i ningú pot prohibir-li d'explicar aquesta experiència. Per tant, totes les experiències són benvingudes i es rescaten mitjançant el relat. És a dir, el relat és la història que s'explica a propòsit de la seva experiència.
Però que per tant, aquest text o aquest relat també és creació, també és una part creativa important. Aquest text és, efectivament, diria com només creació. És la creació de la vida, és la creació constant. Hi ha un filòsof francès que es diu Roland Barthes, que és molt conegut.
i que ha escrit molt sobre el tema del relat, i sempre té aquesta idea que el relat està present arreu, a tots els temps, arreu a la humanitat, a la història, i que és una cosa com internacional, transcultural, transhistòrica, és una mica com la vida. La teoria de Ronald Barth és que el relat és la vida.
És una teoria, per tant, que és certa, i si la sents dius clar, és que és així. De fet estem parlant d'aquesta faceta teva, centrada en aquesta exposició que s'inaugurarà el 14 de maig a l'espai de lliure creació Carme Malaret, i al principi hem dit que treballes la literatura i també treballes el llibre, en diferents sentits, per tant, les dues parts. És cert, és cert. A mi m'ha vingut
Les ganes de treballar una mica amb llibre m'han vingut perquè llegia molt i m'encantava la literatura. De fet, és la meva passió inicial. Evidentment, algú que estudia literatura durant molts anys acaba tenint la presència dels llibres molt incorporada. És una espècie de col·laboració continua. Per tant, sí, he treballat en una llibreria anticuària, m'agraden molt els llibres i he organitzat els deveniments entorn del llibre. I, a més, penso que el...
El llibre és un objecte com una mica sagrat, un objecte que hem de respectar, que no hem de considerar tan ràpidament obsolet, l'hem de preservar. És un objecte que porta un missatge, una mica com una caça, unes sorpreses, i aquests llocs, aquests objectes, llocs, a la nostra civilització té una importància mesor.
Per tant, no l'apartaria tan ràpidament del nostre horitzó.
Aquests dies estem molt a prop de Sant Jordi, són les setmanes en què sentim a parlar més a nivell de mitjans de llibres, segurament d'una manera enfocada cap al mercat, però la sensació és que tot i que avança el llibre digital, el llibre imprès continua força viu, encara que potser el camí de futur és una confluència de tots dos, no és que un es mengi l'altre. Com ho veus?
Sí, és una por i uniana, és una espècie de debat que és com voler parlar molt d'una realitat que encara no ha tingut lloc, ens ajunya molt d'un present, un present que serà llarg, que encara hi ha molts llibres. Potser sí que es pot parlar d'un futur, un comercial una mica en risc del llibre, perquè es venen altres formats i altres suports.
Però el que no es pot és convertir el llibre en quelcom d'obsolet a nivell cognitiu. El llibre té una repercussió molt important en la transmissió del coneixement i, per tant, a més, hi ha experts que ho han comentat. Per exemple, hi ha un italià que es diu Roberto Casati, que ha escrit un llibre contra el colonialisme digital on explica molt bé aquesta dimensió. És la dimensió aquesta del...
del llibre, que és un objecte que té unes potencialitats aurístiques i cognitives molt importants. És un objecte sagrat i indispensable, que ens acompanyarà encara molt temps. Diu una cosa molt maca, que és un objecte molt humil, i que és capaç de fer venir cap a nosaltres, sense soroll,
tot el que els homes han pensat, han imaginat i han somiat. Això és molt interessant, és un transmissor, és un objecte, és un lloc i és una eina de transmissió. És a dir que tenir llibres a casa encara té un sentit molt important, no desapareixerà, encara que tinguem l'opció de descarregar-nos-les en els nostres llibres electrònics, per entendre'n. Sí, no crec que s'hagi d'anticipar aquesta mort del llibre,
per interessos altres, crec que el llibre té un lloc absolutament justificat de moment i no s'ha d'anticipar una mort prematura d'aquest objecte
que vol dir tant a la nostra civilització. En el teu cas, que també tens molta relació amb França, no sé si allà és diferent tot aquest procés, el de digitalització o el de cap on va l'ús o el consum, no? Sí, aquest procés és un procés que no es pot parlar de no hi ha maneres de funcionar que siguin diferents. Actualment estem davant d'un fenomen
global, mundial, i la reflexió. Però jo crec que mentre hi hagi una biblioteca com la Biblioteca Nacional de París, que són quatre edificis immensos que estan plens de manuscrits i de texts i impresos de llibres, crec que és difícil imaginar que això pugui desaparèixer. Potser en un temps molt lluny, però encara que fos el cas, el que em sembla és no interessant
d'anticipar-ho. I per què? Perquè hi ha un tema de lectura amb tot això. És a dir, hem d'anar molt... hem d'anar una mica de protegir la lectura. És a dir, amb aquest argument que el llibre físic pot desaparèixer, l'ensenyament i les escoles s'hi unien de vegades una mica periosament del que és el text i del que és la lectura.
Amb aquest remplaçament del llibre físic, el que podem és córrer el risc que finalment els nens s'ajunyaran de l'acte de lectura. L'acte de lectura sí que és fonamental. L'acte de concentració, de llegir més que dues línies, llegir un conjunt de llibres, un relat, un relat de 200 pàgines, un relat on llegir un principi, un final,
Aquesta dimensió, aquest contingut és important tenir una relació amb ell, encara el màxim que es pugui.
Avui hem parlat de la construcció del relat en el món de l'art aprofitant també que el dia 14 de maig s'inaugura aquesta exposició de Jean-François Rioig amb el text l'escrit com dèiem doncs la Barbara Roig, serà a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret i jo crec que amb el que ens has explicat ara tenim ganes d'anar a veure l'exposició i sobretot de llegir també tota aquesta part o a la propera exposició. Hem de fer les dues coses que de més se venen magníficament.
Està clar, doncs moltes gràcies Bàrbara. De res, a vosaltres, amb molt de gust. Per participar en aquesta càpsula de l'espai de lliure creació aquí al Jocs de la Fusta. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Bon dia, fins aviat. Adéu-siau.
Saps què és un oldo? O la música d'un taix? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esber, dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Justa la fusta.
I a aquesta hora parlem de cuina, com que cada 15 dies saludem la Miracle Serra de Cuina Miracle. Molt bon dia Miracle, què tal? Hola, molt bon dia, gràcies. Per parlar una mica de cuina i centrar-nos normalment de les idees que podem fer amb productes de temporada. Fa unes setmanes parlàvem de les maduixes, de fruita, per tant, de l'època, i ara el que fem estem acabant el mes d'abril i algunes de les verdures de temporada que trobem serien els espàrrecs i els anys tendres. Exacte, ara ja comença a tindre
tot el ple floriment de tot això, de totes aquestes verdures fresquetes que donen gust. M'agraden molt, a més a més, eh? Tota l'una com l'altra. A mi també m'agraden molt, la veritat que sí. I a veure, ens expliques per tant una mica com ho podríem cuinar, no? Perquè és evident que, segurament, fins i tot els espàrrecs sols són bons, però es poden fer de més maneres. Exacte, exacte. Podeu fer moltes coses. Podeu fer una bona truita d'espàrrecs i els tendres. Podríeu fer també un rotllet.
Nosaltres això, a vegades ho fem, fem un rotllet de... fiquem tres espàrrecs, els escaldem, els escaldem, però res, només escaldar... Escaldar què seria? Posar-los a dir... Aigua a bullir, quan l'hegavull es posa dintre i quan torna a arrencar el bull els veus. Ja està, eh? Però ràpidament es feda després. Perquè si queden cruixentets però no tan crujosos. Llavors amb això, en juntes tres, i els emboliques amb pernil dolç i amb una salsa mayonesa,
Són coses de vera, molt fàcils. Les coses hem de tirar sempre coses fàcils. I ho servirien fresc, en aquest cas. Sí, ho servirien fresc. Seria un bon primer plat o potser està una coseta per picar. Si dius, vine, vull fer unes quantes cosetes per picar. Doncs això us queda també molt bé. També els podeu fer a la planxa. A la planxa també queden de conya, està molt bé. Amb els rells tendres podeu fer moltes coses.
amb els espàrrecs i els ratllendres perfectament i quatre pèsols i una carxofa, que tot això d'ara de temporada podíeu fer una paella vegetariana extraordinària. És a dir, fer-ho servir com a barcel sofregit o en la base, no? Com un sofregiret, sí, fer un sofregiret, no massa cuit, que sigui una mica cruet, i llavors ja hi tirem una ceba, primer la ceba, sofregireta i amb el tomàquet. Això sempre, primer ceba. Sí, primer la ceba, una miqueta de tomàquet ratllat i totes aquestes verdures. I hi ha dues voltes i tirar-hi l'arròs.
Jo tiraria en aquest cas una miqueta de caldo de verdures, però si no sou vegetarians podeu tirar-ne una miqueta de caldo de pollastre. Seria el gust de cadascú, tot i que hi hagi les verdures. Això mateix, però inclús una paella normal, però posar-hi aquestes verdures, perquè val la pena, ara. Clar, a més a més... Ara, les carxofes amb una paella estan extraordinàriament bé. I és el moment, no? Vull dir que aquestes verdures, és evident que de tot en trobem tot l'any, però el moment bo seria ara, l'hem d'aprofitar. El moment és ara, i ara està tot...
Molta endreça, ara és el moment perfecte. I val la pena aprofitar-ho. Jo m'encanta utilitzar aquests productes. Vull dir, jo ara gasto moltes escarxofes, que les fem al forn, amb ximitzurri, que eren extraordinàries. Vull dir, no ho sé, s'ha d'aprofitar sempre del que hi ha de temporada. Vull dir, jo ara la setmana passada vaig anar a comprar les verdures amb un pagès aquí al Prat. I jo li vaig dir, què és el que tens de temporada?
El que és el que tens ara, perquè ells tenien botiguet, tenien de tot. Però diu, mira, no, el meu és això. Les escarxofes, els alls tendres, els ciams... Ells no cultiven espàrrecs, o sigui, espàrrecs ells no en tenien, però tenien tots els productes que realment... I això de negoci. Compràvem un lloc així de proximitat,
El que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que
i els ancians també són més bons. Abans també ens deies que també és l'època dels pèsols, això fora d'antena, tot i que pèsols sí que estem molt acostumats a comprar-los congelats, però que es poden comprar també frescos. Però és que no té comparació, no? I amb els pèsols es poden fer també moltes coses, no només amb la patata, que és com estem més habituats. Amb els pèsols pot fer una crema de pèsols extraordinària, amb una miqueta de pernilet per sobre, amb qualsevol guisat, vull dir amb sípia estufada amb pèsols, estar de conya, unes mandonguilles,
I és que et permet molt jo que els pèssols és una verdura que a vegades sembla que els nens potser no els agraden molt, però jo trobo que té moltes qualitats. Que deu ser pel color, perquè en realitat és molt diferent que altres verdures més com les bledes o els espinacs, no? Els pèssols és una altra cosa diferent. És que el pèssol està considerat entre mig entre una verdura i un llegum. És veritat que no és verdura, és veritat. Està considerat més d'una altra rama. Si tu menges fresc, clar, és més verdura, però no tant verdura com una bleda. La bleda és més...
Ara el que hem de menjar molt són les escarxofes, que hem d'aprofitar-ho bé, els aix tendres, tot això podeu fer-ho saltejat, podeu fer-ho a la planxa, vull dir, us dona joc de fer qualsevol plat. I amb salsa o millor directament amb algun altre? O sigui, acompanyar-ho amb salsa? Jo no m'agrada molt la salsa. Jo no soc molt amant de la salsa, a mi m'agraden molt més les coses a la planxa. I també diré, quan més sentilles, més bones.
perquè conserva més el seu sabor natural. Si no couen molt, també millor. Perquè si couen molt, tot el sabor es queden... Sobretot si fa bullit, el sabor es queden a l'aigua. És una llàstima. Nosaltres, les verdures aquestes, els fem coure amb un forc que tenim que cou el vapor. Coure el vapor és ideal. És ideal perquè conserva tot el seu sabor. I, de fet, és el que hem d'intentar mantenir. El sabor, el color...
Per exemple, els espàrrecs ens deies això, que s'han d'escaldar però que no els tinguem allà bullint durant una bona estona. No, no és una dàstima, perquè llavors els seus gusts van amb aquella aigua i el seu color també. Vull dir, és millor només escaldat i després els treus, encara que criden una punteta cruixent, i és que estan boníssims. Amb una miqueta de vinagreta, amb una mica de vinagreta de Modena, mostassa, et fas una vinagreta en un minut.
Et dona molts llocs, pots fer moltes coses. I la barreja d'espàrrecs i els tendres suposo que és una bona mecàteca de la truita, per exemple, o amb un remenat, fins i tot. Atractament, pots fer un remenat, et dona la possibilitat de fer plats diferents.
I això és el que és interessant, ara. Amb bolets també, potser? Podríem fer un remenat? Amb bolets sí, però tu penses que ara no n'hi ha de bolets de temporada. A veure, sí que n'hi ha, però no són... Estan secs, no? No, hi ha bolets frescos, com els gírgules, que són de cultiu. Vull dir, no són bolets collits al bosc. Hi ha xampinyons, les gírgules, el citaque... Tots aquests bolets, ara, en aquests moments, són de cultiu, es cultiven. Llavantassa, esclar, també ho pots fer amb aquest tipus de bolets, que també surten molt bé.
Ara hi ha el Citaquis, ara el Ferenc Clús, com que és un bolet que s'ha posat molt de moda, hi ha uns cultius bastant importants i la veritat que n'hi ha sempre. Perquè això com que ho tenen amb unes naus tancades, que no els toca massa la llum, està tot controlat, saps?, l'humitat i tot, llavors el cultiu és constant. És un invernader però una miqueta més fosc, perquè el cultiu vagi sent continuat.
i això et permet que sempre hi hagi el mercat. Què vol dir això? Que no és de temporada? No, no és de temporada. De temporada són els bolets del bosc quan els anem a collir. La tardor, no? Exactament, la capa a la tardor. Vull dir que ara de fet estem una mica oposalament...
Per tant, millor que fem la truita que no que fem... Exacte, que no... Jo ara faria això. Jo ara tiraria... Home, es poden utilitzar i atirar xampinyons, esclar. I després no utilitzar aquests punts, que estan la merda perfectament bé. Sí, sí, però si ens entrem una mica amb l'emporada... Exactament, no són del moment. Diguéssim, el moment, moment, són els que es collen al bosc, en fi. Ara, el millor podria seria això, uns ous remenats amb els espàrrecs, saltejats...
ficats per l'acompanyament d'un bon entrecot, dius mira, això és una bona font d'aliment de verdura, i en canvi té un sabor fantàstic. Que és superinteressant aprofitar el que tenim. I una textura diferent de moltes de les altres verdures. I l'espàrrec que és tan bo, jo el trobo boníssim. Els espàrrecs aquests verds no tenen nom, i els blancs aquests gruixuts, jo d'aquests grossos blancs,
He anat a collir molt aquí, a Gavà. Clar, són espàrrecs de marge, no? Sí, bueno, els verds sí, els verds són de marge. Ah, els blancs no. Però els blancs els cultiven. Val. Els cultiven. I ara és la temporada. I fa molta gràcia, eh, de collir espàrrecs, perquè surten... surt com una tija de la terna. Sí. Vull dir, no és com l'espàrrec verd. L'espàrrec verd és una mata que crida...
uns fills que són els esparreguets, no? L'esparreguera hi surten els esparreguets. Això per la muntanya en trobes ara molts. Però els altres blancs és un cultiu, es cultiven com si fossin, jo què et diria, mongetes pendres, tomàquets, fan uns cavallons i es cultiven allà, no? I tu veus un caparronet que surt i tu estires i surt una tigera enorme. Surt enllars, fan un pam i mig o més, llavors es treu un tros de sota, que és la part dura,
És molt xulo collir els espàrrecs. Els blancs, que són els que jo havia collit aquí a Gavà. Ara aquí a Gavà ja no hi ha tants com ni 20 anys enrere. De totes formes, per aquí ara aviat, no sé la feixa, però aviat, fan una fira molt, molt xula. Aquí a Viladacans o Gavà, estic segura, o podries al Prat. No estic ben segura, però és aquí. Jo hi havia anat, ho passa que fa anys. I fan totes les verdures d'ara de temporada. Com una exposició i...
Fan uns jocs molt macos, arreglen unes paneres amb les verdures impressionants, una cosa.
Sí, li diuen la fida de l'espàrrec, però no estic ben segura. Segur que ho podem, ja ho buscarem. Això és molt xulo per anar-hi. És preciós, eh? Doncs ho tindrem en compte, ja ho buscarem, i avui... Exacte, ho buscarem perquè val la pena. Per aprofitar per parlar dels espàrrecs, dels alls tendres, les carxofes també, aquesta verdura de temporada, en aquest espai de cuina, en la Miracle Serra de Cuina Miracle. Moltes gràcies, Miracle. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, fins aviat, bon dia. Molt bé, fins aviat, adeu.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldie? O la música d'un taix? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esberg dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill?
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduardo Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre, rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
I fins aquí, just a la fusta d'avui, dilluns 27 d'abril, agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Eugenol, serveis informatius i a la producció del programa, a Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també l'arquitecte Carlos Farate, que demà serà a Sant Just, en el marc del món il·lustrat, aquest cicle que es fa a Can Genestà. Hem fet tertúlia amb la Carme Amador, Vicent Riera, en Josep Poder i en Carles Bas.
I hem parlat del centre d'estudis injustents amb la seva presidenta, la Maria Quintana. A més a més també hem parlat amb la Bàrbara Roig en les càpsules de l'espai d'aquesta secció que fem conjuntament amb l'espai de lliurecreació Carme Malaret i amb en Quim Déu. Avui hem entrevistat la Bàrbara Roig que ens ha parlat de la construcció del relat en les exposicions. A més a més també hem acabat parlant de cuina amb la Miracle Serra.
Com sempre, qualsevol dels continguts el podeu recuperar, sempre que vulgueu, al podcast del Just de la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. I nosaltres tornarem a partir de demà, com sempre, amb més coses, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Eugen, amb els Sant Just Notícies, a dissabte a migdia. Per part nostra, res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dilluns.
I should have known better
To see what I could see My black shroud Holding down my feelings A mill for my enemies I should have wrote a letter And grieved what I haven't decreed My black shroud I never trust my feelings I waited for the remedy
When I was three, three, maybe four, she left us at that video store. Oh, be my rest, be my fantasy. Oh, be my rest, be my fantasy.
I'm like a feather, a bride to see who I can bring. My black shroud, frightened by my feelings. I only want to be your relief.
The demon had a spell on me My black shroud Captained up my feelings The only thing I wanna believe When I was three And free to explore I saw a place on the back of the door
I should have known better
Nothing can be changed The past is still the past The bridge to nowhere I should have wrote a letter Explaining what I feel That empty feeling Don't let down Concentrate on seeing The breakers in the bar The neighbours greeting My brother and I
No, no.
Ah, ah, ah, ah...
Ara escoltes ràdio d'Esper. Sintonitzes ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper.
És la una, bon dia. L'arquitecte veí de Sant Just, Carles Ferreter, serà el protagonista d'una nova conversa pública del món il·lustrat. Ferreter conversarà demà al vespre amb l'arquitecte i historiador Josep Maria Montaner. A Can Ginestà és una conversa oberta a tothom.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dilluns 27 d'abril. En titulars, estaquem altres qüestions de la jornada.
Avui es trien les persones que formaran part de les meses electorals el 24 de maig. Escolliran mitjançant un sorteig que tindrà lloc a les 7 de la tarda a l'Ajuntament. Laura Batlle, alumna de la Miranda Guardonada amb un dels Premis de Recerca Jova 2014. Els atorga el Departament d'Universitats i Recerca a alumnes i centres de secundària. Batlle ha estat premiada per una aplicació de moda.
i arrencar la dotzena edició del concurs Primavera Fotogràfica del Basllobregat. El tema del certamen aquest any és un dia extraordinari al Basllobregat. S'estableixen dues categories, la general i la categoria especial Instagram. El termini per participar-hi acaba el 12 de juny.
Bon dia a l'arquitecte veí de Sant Just, Carles Ferreter, serà el protagonista d'una nova conversa pública del món il·lustrat. Ferreter conversarà demà al vespre amb l'arquitecte historiador Josep Maria Montaner a Can Ginestan, una conversa pública de la qual de moment se'n desconeix el tema. És oberta a tothom. Sant Just Notícies.
Una de les opcions que té més pes és que la conversa es desenvolupi al voltant de l'arquitectura, als àmbits professionals dels dos convidats. L'arquitectura contemporània pot ser un dels temes de conversa i també com ha evolucionat l'arquitectura les darreres dècades. Segons Carles Ferreter, els arquitectes més joves tenen en compte aspectes que els més veterans no prenien en tanta consideració. Un parell d'exemples són la llum i la sostenibilitat, ha parlat el Justa la Fosta. Hi ha, en canvi, temes que tenen a veure amb la sensibilitat, amb lo sostenible,
La llum, la cosa més essencial de l'arquitectura, jo diria que els joves arquitectes estan més preparats per utilitzar aquests aspectes de l'arquitectura, respecte d'altres que abans, l'urbanisme, els tipus, tenien potser més relevància.
Pel que fa a Sant Just, Carles Ferrater considera que hi ha elements arquitectònics esplèndids, com ara el Walden, però que en l'arquitectura del poble podria ser major. A part d'alguns exemples esplèndids, com el Walden o l'arquitectura contemporània. Jo crec que en localitats molt petites, molt petites que en just, sí que l'arquitectura ha tingut un valor rellevant en l'arquitectura contemporània. Des de l'administració s'han preocupat de que hi ha arquitectes bons per fer algunes obres. Jo no dic que Sant Just s'hagi fet alguna,
però jo penso que es podria fer més. Les converses que organitza el grup El Món il·lustrat estan protagonitzades per un Sant Justenc, en aquest cas, Ferrater, perquè s'obri als assistents i puguin conèixer una mica més de prop la seva figura, professional i personal. En aquest cas, el convidat mateix convida una altra persona per conversar. Ferrater ha triat, en aquest cas, Josep Maria Montaner. Crític, historiador, cateràtic.
L'escola politècnica, una persona en aquest govern inclús jo diria vinculat al món de la política i escriu als diaris, no? I José María Montaner, jo tinc molt de sort que m'ha escrit pròlegs amb algunes monografies meves i coneix molt bé la meva obra.