Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 8 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio Despert.
Avui és dimarts 15 de gener del 2019. Com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la 1 del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i el repàs a les portades empreses i digitals de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles i tancarem la primera sala.
La primera hora del programa amb la celebració del Dia Internacional d'avui, 15 de gener.
A segona hora entrevistarem a l'alcalde de Sant Just, en Josep Perpinyà.
Tancarem el just de la fusta d'avui i, com cada dimarts,
amb l'espai de desenvolupament personal de la Paula Folch.
I després, remetrem el programa d'ahir al vespre a Sant Justenques, conduït pel Sergi Pont.
Tot això de seguida. Ara, un tema musical i comencem. No marxeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
There are!
Finally!
ema!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Són un quart d'onze del matí
i seguim el Just a la Fusta
amb la primera hora del programa
ara toca llegir les notícies
els titulars més importants
de Sant Just
Hola Immanuel, bon dia
Bon dia Núria
Com vas?
Bé, bastant bé la veritat
Si et sembla bé començo
amb aquests titulars santjustencs
perquè aquest mes
s'estrenarà la fase de proves de l'EBC Box
un projecte que vol connectar
12 municipis de l'àrea metropolitana
a través d'un servei de bicicleta elèctrica pública compartida
Es podrà utilitzar des de Sant Cugat
fins a Castelldefels
on s'instal·laran mòduls tancats
similars al seu predecessor
el BIC Box
on es podien amagatzemar bicicletes privades
de forma segura
Els contenidors comptaran
amb unes 12 places
algunes d'avui després del retorn
i d'altres amb bicicletes elèctriques de lloguer
tot i que es vol mantenir també
el servei d'amagatzematge
Es posarà en marxa aquesta fase de proves
que comptarà amb 300 bicicletes públiques d'ús compartit
Tanmateix, l'AMB preveu ajustar el servei
en funció de la demanda
tant en quantitat de flota com en horaris
Les bicicletes elèctriques
estaran disponibles des de les 7 del matí
fins a les 12 de la matinada
els 365 dies de l'any
Això en un principi, diríem
però pot variar
Sí, sí
El servei tindrà un cost de 30 euros anuals
en moda d'abonament
tot i que també es podrà pagar
per franges d'ús
Durant les primeres 5 hores
per cada 30 minuts d'ús
es pagaran 50 cèntims
A partir d'aquí
el cost passarà a ser de 2 euros
per cada hora
Es pot fer l'altar al servei
a través de la web de BICIBOX
Després del procés d'inscripció
es disposarà d'una targeta
amb la que es podrà fer ús del servei
A Sant Jus ja hi ha un mòdul
a les immediacions del Walden
tot i que n'hi haurà un segon
a la Cruïlla entre el carrer Tudona
i Miquel Ramarté
que s'instal·larà en principi
a partir de divendres
Fantàstic, doncs
un primer titular
que bé, de moment
ens deixa així una mica
amb incògnita
d'exactament
el dia
i exactament
la setmana
però
sabrem que no falta massa
Sí, sembla que han tingut
una mica de dificultats
és una cosa que van anunciar
que de fet
en principi aquesta setmana
ja s'hauria de posar en marxa
ara sembla que els plaços
no es poden complir del tot
han donat una mica
de moviment de cintura
diguéssim
i ara
diuen aquest més
per aquests
problemes tècnics
esperem
esperem si menys
no
que
que
que
tinguem bicicletes
electriques a Sant Just
però sí que
saps quantes bicicletes
tindrem
a Sant Just
sí
dotze
dotze bicicletes
que tampoc és
molt
no és
no és el gran
diguéssim
la gran
meta
d'aquest poble
bé
però almenys
és per posar-ho
una mica en prova
suposo que si veuen
que ho peten
suposo que n'instal·laran més
però de moment per provar
exacte
a més hem de comptar
diguéssim
amb el moviment
de bicicletes
és a dir
si des de
Sant Feliu
es ve cap aquí
si a Sant Feliu
crec que en tenen 36
si no m'equivoco
clar
si venen cap aquí
les bicis es queden aquí
aleshores
ja però
no
podem arribar a tenir-ne el doble
sense ni buscar-ho
exacte
però
no però llavors
provant a Sant Feliu
dissimuladament
Sant Just
tencs
usuaris del
e-bicibox
sisplau
aneu a Sant Feliu
agafeu la bici
i la porteu cap a passatges
la gent no podrà aparcar
la gent no podrà
no
bueno
pots aparcar fins a
és a dir
els mòduls
són de
són de 12
bicicletes
més o menys
aleshores
si comptes amb això
vol dir que
podem tenir-ne 24
podem arribar a les 24
bicicletes
aquí Sant Just
sí
ah bueno
sí clar
sí
sí
sí
va robat
del municipi
bueno
clar
però pensa que
de Sant Feliu
aquí la gent
ha de fer pujada
amb la bici
i ell
és elèctrica
precisament per això
és veritat
és veritat
serà
serà un gust
pujar des de
de fet
és bastant real
perquè
a l'estació de Sant Feliu
instal·laran un molt
també
d'e-bicibox
aleshores
jo crec que és un gran abans
el moment
en què tens una bicicleta
just abans del tren
i pots anar
fins a Sant Just
amb bicicleta elèctrica
perquè la pujadeta
la pujadeta és una mica
matadora
la pujadeta és
però imagina't que tu vas allà
amb el tren
baixes a Sant Feliu
per anar fins a
després vols a Sant Just
i a Sant Feliu
ja no queda cap bici
drama
però per això
en tenen 36
perquè ells han de sobrar
l'únic que
també tenen molts més mòduls
crec que tenen
3 o 4 mòduls
si no m'equivoco
3?
3 mòduls
si no m'equivoco
sé que un està a l'estació
segur
els altres dos
ja en tinc ni idea
sí que ho vaig llegir ahir
però m'he oblidat
la veritat
bé
a veure si ho estrenen
i puguem saber
l'altra
diguéssim
pota coixa
d'aquest projecte
diríem
és que a Barcelona
no hi ha
no clar
no és compatible
amb el bici
exacte
és a dir
que si vol anar a Barcelona
o s'ha de pagar
diguem-ho també
sincerament
no és un servei car
és a dir
30 euros anuals
no és un servei car
per bicicletes elèctriques
i tampoc
si es paga per franges
tampoc és un servei car
és a dir
que fins a les 5 hores
estàs pagant
50 cèntims
cada mitja hora
és a dir
que estem parlant
de 2 euros i mig
per tenir la bicicleta elèctrica
5 hores
no és
ningú té la bici
tant a estona
no és tant
no però sí que és veritat
que si vols anar a Barcelona
sí que pots
diríem
fer servir la bici
de nada i de tornada
si no tens
a la vèstia de franges
clar no no no
sí sí
mentre la tinguis
a un lloc
ben resguardat i tal
sí
mentre no te la robin
exacte
en fi
les possibilitats són infinites
però
això
té
les seves mancances
òbvies
passem al segon titular
a veure
segon titular
perquè
l'associació de veïns de Sant Just
va patir
un atac informàtic
ahir al matí
de forma que
se li van apropiar
del seu compte
de correu electrònic
a través d'aquest control
es van enviar
diferents e-mails
a la llista de contactes
els quals
estaven firmats
amb el nom
del president
de l'entitat
José Miguel Sebastián
en aquests correus
es demanen els receptors
que es posin en contacte
amb l'associació de veïns
a través d'una adreça
de correu electrònic
falsa
i s'especifica
que no truquin
al president
de l'entitat
ja que
segons el missatge
ha perdut
el seu telèfon mòbil
una mica surrealista
oi
plantegit així
és una mica surrealista
jo he pogut
veure el missatge
a més
sí
me'l van reenviar
te l'han reenviat
i és una mica
és que no sé
com qualificar-ho més
que bizarro
tot plegat
socialista
és a dir
envien un
un missatge
dient que
si això
soc el president
de l'entitat
de l'associació de veïns
José Miguel Sebastián
i necessito ajuda
necessito ajuda ja
sisplau
contacte amb mi
responent a aquest correu
i especifica això
no em truquis
perquè he perdut
el meu telèfon mòbil
és això
el correu
és com molt raro
no?
és molt estrany
molt estrany
o sigui
no saps ben bé
què és la demanda
o què
què
clar
si això evoluciona
és que nosaltres
si algú és contestat
és a dir
si algú ens està
escoltant
i ha contestat
i sap
què són els següents passos
o per què han enviat
aquests missatges
també estaria bé saber-ho
és a dir
que
envien un missatge
a la ràdio
o truquin
tranquil·lament
perquè volem saber-ne més
perquè és un cas molt
no és que nosaltres
a la Vall d'Aversa
ens va arribar un missatge
d'aquests
ah sí?
sí sí sí
bueno
a alguns membres
a mi no
però sí
llavors ens vam quedar com
però
bueno
no sé
si volen algú
ja trucaran
saps?
ens vam quedar com
i després
doncs això
vam saber que era un
un error
que havia estat
bueno
no sé
un virus
o el que sigui
home
més que un virus
és algú
és massa
maquiavèlic
tot plegat
és a dir
però que
llavors
algú s'ha hagut
específicat
significa que algú
s'ha hagut d'infiltrar
o sigui que algú ha entrat
amb el seu correu
vaja
exacte
bàsicament
jo crec que és el que ha passat
ha entrat al correu
de l'associació de veïns
perquè per la manera
com està escrit
la manera en com està escrit
sembla
sembla allò d'un virus
o sembla alguna cosa
que ho hagi escrit
i ho hagi enviat
saps aquest bullir?
sembla
a mi com a mínim
em va semblar una cosa
que estava escrita
és a dir
un missatge ràpid
no era robot
un missatge ràpid
exacte
tampoc és una cosa
no és literatura pura
vull dir
molt estem presentant
davant del Quijote
però sí que
diríem que
sembla una
que hi ha una ment humana
diríem
darrere d'allò
molt escrit ràpid
així una mica
turbulentament
però sí que sembla
que hi hagi un
home perquè això demana ajuda
una mica estrany
una mica estrany
no ho sé
la veritat
no sé què ha passat
seguirem atents
exacte
més notícies tenim?
i l'últim titular
que ve una mica tard
però jo crec que és necessari
i és perquè divendres
ens va deixar el veí
Miquel Sanchís Palanca
no sé si el coneixies
o no
però al 79 anys
Valencià de naixement
des de la seva
arribada a Sant Just
va estar fortament
implicat en el municipi
formava part
de diverses entitats
del poble
entre elles
l'agrupació
sardanista Sant Just
de la qual va arribar
a ser part de la Junta
a més
va ser el fundador
del servei de voluntariat
de protecció civil
amb el que va col·laborar
fins a l'últim moment
mentre formava part
d'aquest servei
l'any 2012
va ser guardonat
amb un dels premis
Conviu
impulsats per la policia local
Ahir vaig anar
o sigui
vaig llegir la notícia
perquè la vaig veure publicada
i
la vaig llegir
per veure qui era
i vaig estar investigant
una mica
sobre aquest home
i no el coneixia
o sigui
segur que l'has vist
potser de cara a cara
amb l'armilla
aquesta taronja
de protecció civil
segur
és que segur
que l'has vist
potser sí que l'he vist
però no
no
a més que
per les entitats
que vaig llegir
que formava part
no
jo no
no m'havien anat
per això
no
no
no
sí
però
no
no balles
no
no
la veritat és que
no són coses que faci
els diumetjos
al matí
no
no
no
però bé
clar
70
quants has dit?
79
79
bueno
bueno
al límit
sí, sí, sí
doncs moltes gràcies
Imanol
per els titulars
de Sant Just
de res, home
tornem
en uns instants
per llegir
les portades
dels diaris
fins ara mateix
fins ara
a
crush
a
see
a
well
with me
a kiss
it doesn't
take a
scientist
to understand
what's going
on
baby
if you
see
something
in my
eye
let's
not
overanalyze
don't go
too deep
with it
baby
so
let it
be
what
we
don't
make a fuss
and get crazy
over you
and me
here's what
I'll do
I'll be
loose
not like
we have
a day
with destiny
it's just
a
little
crush
not like
our fate
every time
we touch
it's just
us
a
little
thing
crush
not like
everything
I do
you
don't
it's just
it's
phrasing
my
adrenaline
you're
banging
on the
heart
of ten
please
don't
make too
much
of it
leave
say
the word
forever
that's
that's
that's
not
what
I'm
looking
for
all
I can
commit
to
is
maybe
so
let it be
what it'll be
don't make a fuss
and you're crazy
over you
and me
crazy
over you
and me
here's what I do
I play loose
not like we have a day
with destiny
it's just
a little
crush
not like our feet
every time we touch
it's just
some little
big
crush
I play everything
I do
depends on you
Sha-la-la-la
Sha-la-la-la
From near the sky
White
thick
fences
in your
eyes
A vision
of you
and me
It's just
a little
crush
not like our feet
every time we touch
it's just
some little
thing
not like everything
I do
depends on you
Sha-la-la
not like our feet
every time we touch
it's just
some little
pain
not like everything
I do
depends on you
should
look like
not like our feet
every time we touch
it's just
some little
because you know
I'm all about that
bass
no trouble
I'm all about that
bass
no trouble
I'm all about that
bass
no trouble
I'm all about that
bass
yeah
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En canvi!
En canvi!
de 2.251
milions!
Puigdemont
fa valer el recolzament
dels seus diputats
i demana de parlar
d'autodeterminació.
Diu el diari La Razón
que Catalunya és la comunitat
que rebrà més inversió
amb un augment del 66%.
Tambè parlen
que hi ha un derroge
al FINS,
amb elattenment
que el govern
planteja la major pujada
d'impostos
des del 2012 i no en descarta d'altres.
També posa Fidel Sucanismo, alcaldes demanen a Ferraz
que Díaz no faci la campanya del 26M.
I també destaca en una gran fotografia la notícia del nen desaparegut,
Julen, diu la contrarrellotge de Julen.
Es veu una imatge amb la Guàrdia Civil al costat d'aquest pou
de pam i mig de diàmetre i de més de 100 metres de profunditat.
En fi, també m'agradaria destacar una portada que ja no comentem
però que avui m'ha cridat l'atenció, era la portada del diari ABC
on surt un mapa d'Espanya ple de llumetes i el titular diu
El separatismo tiene premio i tot de focs artificials fent la bandera d'Espanya
sortint de Catalunya, de Barcelona.
Bé, doncs, si menys no, és una portada un tant...
Bé, és típica de l'ABC, monotema, a tot color i ves a saber de les fonts d'informació.
Bé, Imanol, hola.
Hola, Núria.
Hola. Ai, mira, m'he deixat els diaris digitals.
Els diaris digitals.
El diari Ponés obre el seu portal dient que el govern preveu treure 82.000 nens
de la pobresa saber aquest any en una nova estratègia per als més vulnerables
i també, bé, parla, per exemple, d'altres notícies de la investidura de Juanma Moreno
sobre l'ofensiva del PP contra Pedro Sánchez des del nou govern andalús.
i, per exemple, el portal público.es posa en primera línia el tema
que la Guàrdia Civil desconeix l'estat del nen atrapat en un pou des de fa dos dies
i la notícia que els Mossos despleguen una operació contra el llihadisme a Barcelona
i també a Igualada.
Ara passem a les notícies de Catalunya, dels diaris catalans, Imanol.
Dels diaris impresos catalans, en primer terme, començo amb l'Ara,
que titula Més inversió sense arribar a complir amb l'Estatut.
Diu, l'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures
per sota del 19,2% que suposa el PIB català.
També l'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política.
Pressupostos estan candents, en fi.
En un diari diu que no arriben, en l'altre diu que tiene premio...
És molt divertit anar mirant les portades, eh?
Perquè ara quan arriba el periòdico també és molt diferent
el plantejament de l'Ara i del periòdico, molt diferent.
La fotografia de portada de l'Ara és per Teresa May
i diu, May a la desesperada.
Diu que la Première Britànica pràcticament va implorar
i els diputats que aprovin l'acord amb la Unió Europea
o va dir, hi ha risc que no hi hagi Brexit.
Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte.
Costa, eh, de pronunciar.
Westminster, Westminster...
Sí, és veritat, és una mica complicat el plegat.
I més de bon matí.
Sí, a més, és que no sé si has vist les imatges,
però realment demana...
Diu, sisplau, feu-li una segona lectura.
A més, és que el Parlament Britànico és divertit de veure,
perquè es criden, es ploren, són autèntics ells com són.
I realment es posa allà a dir, sisplau,
llegiu-lo una segona vegada.
Doneu-li una segona oportunitat a aquest text,
que si no entrenem, d'alguna banda.
En fi, més titulars de l'Ara,
els Mossos detecten lladres que arriben en avió,
roben en cases i se'n tornen al seu país.
amb mètode ràpid.
I després a l'aeroport?
O sigui...
Què quiere declarar? Bueno, poca cosa.
Lo que llevo encima.
Una tele, una nevera...
Exacte.
Clar, no sé què roben exactament.
Home, deuen anar per joies, no?
No crec que t'enduguis el televisor, el plasma,
passant-lo pel detector de metalls de l'avió.
No, no, clar.
També titula l'Ara,
que el Prat supera els 50 milions de passatgers
i frega els seus límits.
Diu que l'aeroport tanca l'any
a tocar de la seva capacitat màxima.
Hi ha una petita fotografia, també,
a la portada de l'Ara,
amb Serrac cantant,
molt viscutament, també ho ha de dir,
i diu l'eco de Moncho ressona entre amics.
Fent referència a aquest homenatge
que se li va fer ahir a la nit a Moncho.
Passo d'aquesta manera a l'avantguàrdia,
que titular el pressupost
augmenta un 52% la inversió a Catalunya.
Nou gir cerebral amb titulars,
segons els pressupostos.
Diu que els 2.051 milions
suposen el 16,8% del total,
per sota del 19,2% que fixa l'Estatut,
tal com deia l'Ara, també.
Diu Esquerra i PDeCAT
demanen un diàleg bilateral a Sánchez
per tramitar els comptes.
La fotografia és per l'entrada
a aquest pou on va caure Llullent.
Diu el pou on va caure el petit Llullent.
És molt gràfic el titular.
El rescat del nen de dos anys
està sent molt difícil.
Va caure per un pou de 25-30 centímetres
de diàmetre i 103 metres de llarg,
com un edifici de 30 pisos,
en una finca de Màlaga.
Hola, o sigui, de 30 pisos.
El bloc de casa meva té 5 pisos
i jo em miro des de dalt i...
I espanta, eh?
Sí, sí.
Doncs imagina't...
No, és que 130 metres, és una porrada.
Es veu que van tirar com una som
d'un cable per mirar.
Que arribava a 73 metres.
Sí, perquè allà es deuria...
Encara no van trobar res.
No, no.
És que a més era un nen molt petit,
tenia dos anys.
Clar, però pensa que feia...
O sigui, una cosa així, eh?
O sigui, 30 centímetres és una cosa de diàmetre així.
Així?
No crec que radiofònicament ho has dit.
Ja, així.
No, no, clar.
La Núria està posant...
Imagineu, doncs, un pam i mig.
Un pam i mig.
Un pam i mig.
No, realment, a la fotografia es veu la mà d'un home,
en aquest cas sembla un home,
mostrant com és un pam, bàsicament.
O sigui, l'entrada d'aquest pou és bàsicament un pam.
Un pam i poc més.
Aleshores, és...
És que...
Es fa molt complicat, aquest rescat.
En fi, més títolars de La Vanguardia.
May implora als comuns que no liquidin avui el seu Brexit.
Diu que la primera ministra se cita avui amb la història
en una votació que afronta molt mal pronòstic,
mentre Brussel·les li nega l'ajuta que demana.
Més títolars de La Vanguardia.
Els comptes inclouen mesures per alleujar el deute amb l'FLA.
Isenda podria ampliar els terminis de pagament
dels crèdits de les autonomies.
I altres títolars més petits, diguéssim,
en referència a aquests pressupostos, diu
Trens, la partida de Rodalies arriba a 650 milions,
el corredor mediterrani a dipdestina 500 milions,
a les carreteres, la xarxa viària rebrà 140 milions
i en cultura hi haurà més diners per al Liceu i per al cinema.
Molt bé, això són els pressupostos.
Ara, però, anem a mirar el que diu la portada del periòdico, no?
Del periòdico, l'última portada impresa en català,
que titula La inversió puja al 52% i s'acosta a l'Estatut.
Eh? Nova reformulació dels pressupostos.
Diu, la injecció a Catalunya suma 2.051 milions
més de 200, més 200, més d'endarreriments.
Està en format una mica estrany, però més 200, més d'endarreriments.
Perdó.
I Esquerra i PDeCAT refreden el seu suport
a la tramitació dels comptes de l'Estat.
Diu que en previsions la despesa social
augmenta el 57% del total
i els ingressos marquen un rècord.
També que hi haurà excepcions per a les...
excepcions per a les empreses que incorporin dones en el seu Consell
i que la Seguretat Social tindrà un nou crèdit de 15.000 milions d'euros.
També diu que Sánchez planeja canviar el govern
abans de les eleccions del maig.
La fotografia és per a aquest homenatge a Moncho,
que van fer a la nit.
Diu, gràcies, Moncho.
Diu, Serrat, Poveda, Antonio Carmona, Lolita i Estrella Morente,
entre d'altres artistes,
van celebrar ahir a la nit a l'auditori
el llegat del recentment desaparegut Moncho,
el rei del Bolero.
Altres titulars del periòdico,
May intenta impedir in extremis la derrota en el Brexit.
Diu que la Premier afronta avui la votació definitiva
amb la majoria de la cambra en contra.
Més titulars del periòdico,
tres vies però poques esperances
en el rescat del nen del Pou.
Julenca, també li dediquen una petita fotografia,
en aquest cas, d'equips de rescat
al voltant d'aquest Pou.
També diu al periòdico,
l'assassí homòfob que admira Hitler.
Diu que el crim de Montgat
arribarà a judici després de 19 anys.
I també Messi a 25 gols
d'un nou rècord amb el Barça.
Déu-n'hi-do, crec que sortia al diari
o no sé on vaig llegir,
que deien que l'últim partit
contra Leganés va arribar
als 400 gols.
Contra l'Eivar, no?
Que van jugar diumenge.
Ah, això, contra l'Eivar.
Va arribar als 400 gols.
Sí, sí.
En Lliga, eh, a més, només.
Només en Lliga.
No compten ni Champions,
ni Copes del Rei, ni etcètera.
Una borrada.
Són molts gols, la veritat.
Però sí que és veritat.
Clar, jo això,
no sé com ho calculen,
però abans els jugadors
l'atitud de la veritat
l'adquirien més grandets, diguéssim.
I Messi és gairebé titular
des dels 16, 17 anys.
Bé, no ho sé, però 18 anys.
19 com a màxim.
No sé, des de fa quan...
O sigui, des que jugà et dius
a primera...
Sí, des que jugà a primera.
Crec que tenia 19 anys,
19 anyets.
I clar, titularitat des dels 19 anyets
és bèstia.
Ja, és bastant.
És bèstia.
També és que el nano s'ho mereix, no?
Sí.
Però...
Déu-n'hi-do.
En fi, passo d'aquesta manera
a les portades digitals
amb el Nació Digital
i de la seva Última Hora
on titula
Un ou trenca tots els registres d'Instagram.
Un què?
Un ou.
Un ou.
Un ou.
Es veu que han fet una...
És a dir, un post a Instagram
o sigui, amb la intenció
de batre el rècord de likes a Instagram
i ho han aconseguit.
És a dir, van posar només una fotografia d'un ou.
Un ou de gallina.
Sí.
Un ou.
I ho han aconseguit.
Però això aquí, o sigui...
No sé, era una pàgina...
O sigui, era un compte només creat per això.
Algú rollo...
Estil The Egg Challenge
o una cosa així, no sé.
Ah, vale.
The Egg Challenge.
Una cosa així, no ho sé ben bé.
Potser es deia The Egg no sé què, eh?
Però...
Els trets anaven per aquí, diríem.
I han superat...
Quant temps lliure.
Una superestrella, sí.
Més, el comissionat del 155
defineix com un fracàs
la intervenció de l'autonomia.
També, Nogueres sobre els pressupostos
de vot de confiança,
ja en van fer un
i no en farem cap altre.
També,
un titular,
que és que no sé com agafar-me'l,
diu
que hi fan banyes de vaques
enterrades al camp.
Banyes de vaques?
Banyes de vaca
enterrades al camp.
Un moment,
si em deixes tres segons...
D'acord.
Ostres.
Les vaques tenen banyes?
Diu que proliferen...
Clar, una vaca té una banya, no?
Les banyes d'una vaca.
No són els toros els que tenen?
I les vaques també,
no sé què li tallin
quan són petites,
per fer de llateres.
Tenen banyes, les vaques.
Ho busco.
Diu que proliferen als cellers
que utilitzen preparats biodinàmics
per cultivar la vinya.
És a dir,
que és adob per la vinya.
Ens estem bevent banya de vaca.
Doncs sí,
sí que...
Però aquí n'hi ha,
que no?
Ah, sí, sí,
però...
D'acord, sí, sí, sí.
És que jo ara estava recordant
les blanques i negres,
les vaques.
I tenen...
Aquestes els hi tallen,
perquè són llateres
i no volen que...
Tenen...
Bé, sí,
les tenen molt,
molt petites.
N'hi ha algunes,
de fet,
que no en tenen,
suposo,
perquè és això que els hi tallen.
però sí,
sí, sí, sí.
Vale, ja està.
Més titulars del Nació Digital.
Uber comença aquest dimarts
el seu servei a València
i també aquests diversos detinguts
en l'operatiu antiterrorista
dels Mossos
a Barcelona i Igualada.
Molt bé.
Això són les notícies
fins avui, no?
Del Nació Digital.
Gràcies, Imanol.
Tornem demà amb més notícies.
Fins demà.
A veure si arriba el Carles
i li dona temps
en aquests 11 minuts.
de fer una mica de predicció
del temps
i, si no,
doncs ja explicarem
les efemèrides d'avui.
Adeu, Imanol.
Adeu, fins demà.
Com que el Carles potser
triga una mica
i falten 10 minuts
només per connectar
amb Catalunya Ràdio,
passarem a
Deep, les efemèrides
i el Dia Internacional
d'avui, 15 de gener.
Avui, dimarts 15 de gener,
tenim que és el dia
del gelat de maduixa.
També és el dia
internacional de les caixutxes
i el Dia del Compositor.
Anem a veure, però,
les efemèrides,
que va passar un dia
com avui.
Per exemple,
un 15 de gener
del 1913,
entre Nova York
i Berlín,
es va fer la primera
transmissió telefònica
sense fils,
sense cables.
també el Parlament
alemany,
el 15 de gener
del 1916,
va arribar
a un acord
en reduir
l'edat màxima
per als obrers
de 65 anys,
de 70 anys,
perdó,
va passar
a 65 anys,
l'edat màxima
dels obrers
per treballar.
Què més?
Altres efemèrides
que van passar?
Per exemple,
a Roma,
el 15 de gener
del 1941,
el fons XIII
va abdicar
dels seus drets
al trò espanyol
en el seu fill
Joan Conda
de Barcelona,
Comte de Barcelona.
Altres fets
que van passar
també
un 15 de gener,
el 1974,
als Estats Units,
els experts
que investigaven
l'escanda,
bé,
el cas Watergate,
van descobrir
que una important
cinta
magnotofònica
havia estat
manipulada.
També,
un 15 de gener
d'un any després
del 75,
Portugal va garantir
la independència
d'Angola.
El 86,
un 15 de gener,
als Estats Units,
es van inaugurar
els serveis
de televisió
per cable
de HBO
i Cinemax.
I atenció
amb aquesta efemèride,
el 2001,
15 de gener,
va començar oficialment
el projecte
de Wikipedia.
Ara fa 18 anys,
18 anys,
o sigui,
avui té la majoria
d'edat
a un dels llocs
d'internet
de consulta
on la gent,
quan no sap una cosa,
consultar Wikipedia,
fa 18 anys justos
que va començar
aquest projecte.
també altres coses
que van passar
un 15 de gener,
un tal dia com avui,
però fa alguns anys,
per exemple,
l'any 2009,
va passar
un emeridatge
d'un avió Airbus 320
al riu Hudson,
a Nova York,
pilotat
per Chesley Sullenberg.
Altres fets
que van passar
també un dia com avui,
per exemple,
l'any 1939,
un 15 de gener,
a Tarragona,
va caure
en mans
dels franquistes.
L'any 96,
fa 23 anys,
un 15 de gener,
Mario Vargas Llosa
va prendre possessió
de la cadira
L
de la
Real Acadèmia
Espanyola.
Bé,
persones que van néixer
un 15 de gener,
va néixer,
per exemple,
el 68,
va néixer
Iñaki
Urdangarín,
també va néixer
David Muñoz,
cuiner l'any 80.
Un futbolista
va néixer
un 15 de gener
del 91,
Marc Bartra.
També periodista
va néixer
l'any
1896,
Víctor de la Cerna
i també
un escriptor
va néixer
l'any 1940,
Luis
Racionero.
Pel que fa
a personatges
de la resta
del món,
per exemple,
va néixer
Martin
Luther King,
va néixer
un 15 de gener
del
1929,
pastor
dels Estats
Units,
activista
pels drets
civils
dels afroamericans
i Premi Nobel
de la Pau
l'any 1964.
També
va néixer
un 15 de gener
Regina King,
actriu
nord-americana
l'any 1971.
Per exemple,
també ara
anem a veure
qui,
quins personatges
ens van deixar
un 15 de gener.
per exemple,
el 2012
va morir
Manuel Fraga,
polític,
diplomàtic
i professor
de dret
i de la resta
del món
personatges
com
Jack
Tiegarden,
trombonista
i cantant de jazz
l'any
64
ens va deixar
i per exemple
el 94
ens va deixar
també
un altre
músic
nord-americà
Harry
Nilsson.
Bé,
avui també
hem de dir
que és el dia
de la ciència
a Cuba.
Bé,
això de moment
és tot
el que tenim
en aquesta primera hora
informativa
del Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern.
Fem uns minuts
musicals
i ja connectarem
directament
amb Catalunya Ràdio.
Fins després!
de L'Ever
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és important...
Fins demà!
Bon dia!
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Almenys són tres els detinguts en l'operació
antigihadista dels Mossos d'Esquadra
a Barcelona i a Igualada. El dispositiu
de més d'un centenar d'agents ha permès
desarticular una cèl·lula que estaria disposada
a atemptar. La investigació està
dirigida per l'Audiència Nacional. Barcelona, Marc Jurado,
bon dia. Bon dia. Continua en marxa
l'operatiu dels Mossos d'aquesta operació
a l'exandria, instada per l'Audiència Nacional.
Hi haurà més d'una desena
d'arrestats, per ara sabem que ja han
acabat els escorcolls d'Igualada i almenys
dos punts de Barcelona, el número 596
del Consell de Sena, el Clot,
a Barcelona, l'altre, aquí on som,
al carrer de l'Arc de Sant Cristòfol,
a Ciutat Vella. Fons de la investigació
sostenen que la cèl·lula interceptada
tenia la voluntat d'atemptar.
Altra cosa serà determinar si tenien
la capacitat i els efectius per fer-ho.
Marc Jurado, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
El 90% dels tiquets de compra
contenen substàncies cancerígenes
i que provoquen infertilitat.
Ho diu un estudi internacional liderat
per la Universitat de Granada.
La majoria dels rebuts que donen les botigues
quan fem una compra estan elaborats
en paper tèrmic, que conté una substància
que es diu bisfenol A.
Aquests investigadors han demostrat que es tracta
d'un compost que altera l'equilibri hormonal
i que pot provocar malalties hormonals
com ara malformacions, infertilitat, obesitat
i càncer en alguns òrgans, com ara la mama.
Basant-se en els resultats,
els responsables de l'estudi adverteixen
que no s'han de barrejar els tiquets
de compra amb el menjar ni jugar amb ells.
Tampoc escriure-hi notes ni guardar-los a la cartera.
La recerca la publica la revista Environmental Research.
L'operatiu que treballa en la recerca
i el rescat del nen que va caure en un pou
a Totalan, a Màlaga,
ha començat a obrir un túnel horitzontal
per intentar accedir al lloc on suposadament
es trobaria la criatura.
Així ho ha explicat fa poca estona
Maria Gamed, que és la subdelegada
del govern espanyol a Màlaga.
Abrir un túnel lateral horizontal
que tindrà entre 50 i 80 metres de distància.
A partir d'ahí, introducir una càmera,
observar, encontrar
i ese orificio es viable
para hacerlo mayor
y proceder al rescate en su caso.
Gamed ha explicat que les tasques
segueixen sense interrupció
des que es va produir l'incident diumenge al migdia,
tot i les dificultats,
degudes tant a les dimensions del pou,
100 metres de profunditat i només 30 centímetres de diametre,
com el tipus de terreny on està localitzat.
Durant la nit i el matí
s'ha continuat amb l'extracció de materials
que taponen el pou
i han tornat a topar amb una zona de material dur,
cosa que ha motivat de moment l'aturada de l'extracció.
La Guàrdia Civil investiga les causes de la mort
d'una parella de ciutadans alemanys
a la localitat mallorquina de Lluc Major.
Els cadàvers els han trobat aquesta nit a casa seva.
La dona, de 59 anys, estirada sobre el llit
i l'home, de 55, penjat al passadís.
Els investigadors treballen amb diferents hipòtesis,
entre les quals es tracti d'un cas de violència masclista.
Els serveis d'emergència
els va alertar una amiga de la dona morta
que sospitava que li havia passat alguna cosa
perquè no responia a les seves trucades des de feia dies.
El futur del Brexit viu una jornada crucial avui al Parlament Britànic.
La Cambra dels Comuns votarà a última hora del vespre d'avui
l'acord de sortida de la Unió Europea
pactat entre la primera ministra Theresa May i Brussel·les.
La derota del govern es dona per segura.
Falta per saber-ne la dimensió.
Alguns mitjans britànics asseguren
que podria ser la pitjor desfeta parlamentària
d'un executiu en dècades.
El secretari britànic de Medi Ambient
i destacat dirigent pro-Brexit, Michael Gove,
feia aquest matí a la BBC
una nova crida als diputats
perquè donin suport al text.
Aquest acord és la primera etapa
i a mesura que en la segona etapa
negociem l'estatus final del nostre comerç
i altres relacions amb la Unió Europea
podrem millorar aquest procés,
triar i estar en una posició més forta.
Aquesta és la qüestió clau
que afronta avui la Cambra dels Comuns.
Creuem aquesta porta o la tanquem?
Després de la previsible derrota que patirà avui,
Theresa May tindrà tres dies hàbils
fins dilluns vinent per presentar un pla alternatiu.
Alguns mitjans especulen
que si la desfeta és molt forta
podria fins i tot presentar la dimissió
com a primera ministra.
També falta per veure si l'oposició laborista
presenta o no una moció de censura contra ella.
L'equip de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau,
supera el primer debat amb els grups municipals
per tirar endavant la proposta
de servei de dentista municipal.
I han votat a favor 12 regidors de l'oposició,
però des del PDeCAT, Partit Popular i Ciutadans,
els han acusat d'enganyar la gent
amb finalitats electoralistes.
Barcelona, Montse Poblet, bon dia.
Bon dia. Esquerra, el PSC, la CUP
i els regidors no adscrits han votat a favor
de començar a fer els tràmits per crear el servei municipal
de dentista, però en el debat
no han faltat les desqualificacions al govern Colau
per una proposta que bona part de l'oposició
qualifica d'engany electoralista.
Escolteu com en parlen des de les files
del PDeCAT i Ciutadans.
Una vegada més enreda a la ciutadania
una proposta que serà inviable
i insostenible.
És una proposta precipitada,
amb falta de rigor, sense consens,
un engany per tapar la manca
de gestió i el fracàs de les seves polítiques
socials a l'Ajuntament de Barcelona.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Els esports amb Josep Antona Isa.
Aquest migdia, dos quarts de tres,
roda de premsa d'Eusebio,
previ al partit de Copa de demà
al camp de l'Atlètic de Madrid.
El tècnic del Girona podrà dir
què en pensa de la possibilitat
que Christian Estuani acabi fitxant pel Barça,
com especula avui la premsa esportiva.
El davanter uruguaiat
vindria a suplir la marxa de Munir.
Dins la Copa, avui juguen València Esporting
i Valladolid Getafe.
En tenis, derrotes de Marcel Granollers
i Albert Ramos,
eliminats de l'Open d'Austràlia.
En canvi, Garbine Muguruza
ha guanyat la xinesa Scheng.
En bàsquet, aquest migdia,
vitòria, sorteix de la Copa de la Reina,
amb l'Uni Girona i el Cadí La Seu.
I aquesta tarda, a les 6,
l'Andorra juga a la pista del Zènic de Sant Petersburg
al tercer partit del Top 16 de l'Eurocup.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 11 i 6 minuts.
Bon dia.
Aquest mes s'estrenarà
la fase de proves de l'Ebicibox,
un projecte que vol connectar
12 municipis de l'àrea metropolitana
a través d'un servei de bicicleta elèctrica
pública compartida.
L'Associació de Veïns de Sant Just
va patir un atac informàtic ahir al matí,
de forma que se li van apropiar
del seu compte de correu electrònic.
Divendres ens va deixar el veí
Miquel Sanchit Palanca,
als 79 anys,
valencià de naixement,
des de la seva arribada a Sant Just
va estar fortament implicat
en el municipi.
Miquel Sanchit Phrieśli Max,
basando es dapat
executions en su
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dimarts 15 de gener, comencem ara la segona hora del Just a la Fusta i ho fem ben acompanyats de la mà de l'alcalde de Sant Just, en Josep Perpinyà.
Bon dia, alcalde!
Bon dia, com esteu?
Bé, bastant bé, hem començat l'any, ja estem un altre cop en marxa, tot gas, encara en aquest nou any.
Molt bé, es tracta d'això, no?
Sí, sí, sí, home, d'això es tracta.
Molt bé.
Començarem amb un tema, bé, és una notícia ja fa dies, algunes setmanes també, que estem, estamos en ello, i és la posada en marxa de la nova plataforma participativa FEMSENT Just,
que l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania per millorar els processos participatius.
Hi ha una voluntat d'acostar els i les s'enjustenques decisions com, per exemple, aquesta última de decidir el nom del parc que hi ha entre el carrer Major i el carrer...
El que li diem al parc de la Rambla.
Sí, sí.
Internament li estic dient això.
Sí, sí, sí.
Aquesta, bé, aquesta plataforma té aquesta voluntat de...
Bé, és un instrument, una eina més, per apropar, diguem-ne, les decisions que posa damunt de la taula, que depèn de l'equip de guerra, moltes vessants.
Ara parles d'això, però també hem fet processos participatius per dissenyar parcs públics nous, pel disseny, també per compartir els veïns com ha de ser un carrer, com els agradaria, com el veuen, no?
Però també altres espais del dia a dia o de línies d'actuació i que obeeixen això.
És a dir, ara em ve al cap, doncs, el nou centre cívic del Mas Lluïc, que hem fet moltíssimes reunions amb l'entitat, amb les senyons de veïns, no?, per parlar d'això.
Ara fa pocs dies, doncs, explicàvem també el nou projecte de policia, escoltàvem les senyons de veïns.
És a dir, has d'anar creant espais, i això és voluntat de l'equip de govern, no?, de crear espais i eines i instruments per apropar i encaixar més aquella decisió a la necessitat que hi ha, no?
Si tu coneixes bé aquestes necessitats i aquestes voluntats, evidentment, com a govern i com a alcalde i com a regidors i regidores, el que vols és que aquella acció teva de govern, doncs, cobreixi aquella necessitat el millor possible, no?
I aleshores, escoltar la gent, doncs, és una obligació en aquest cas, no?
Aquest que estàs dient és un exemple, un instrument molt bo, però els darrers anys, doncs, hem fet, doncs, accions d'aquest estil, no?
Escoltar, proposar, adaptar la teva decisió perquè, finalment, doncs, allò que facis, doncs, sigui el més...
que cobreixi, principalment, aquesta inquietud, necessitat o que rodeixi preocupacions, no?
Perquè creu que a la gent de Sant Just li costa participar...
En general, en general, a tot arreu, és a dir, és cert que a tu et dóna la confiança cada quatre anys, no?
I, per tant, hi ha molta gent que aquell dia et vota, no? O no et vota, però al final hi ha un govern
i t'ha de donar la confiança perquè governis i perquè portis a terme aquelles coses que tu has dit que vols fer, no?
I, si no les pots fer, ho has d'explicar. Mira, jo no he pogut fer això perquè m'ha passat el que sigui, no?
Però jo crec que a tot arreu ja fa anys que l'administració local o en general,
a pesar que l'administració local és molt més fàcil perquè aquesta proximitat, doncs, existeix, no?
I en el nostre cas encara més perquè és un municipi de 18.000 habitants, doncs, jo crec que estem obligats, no?
I ho seguirem fent, eh? Ho seguirem fent. Ara estem, per exemple, un exemple molt evident
és el nou pavelló de la nova pista que fem a la Bona Aigua, és a dir, l'hem fet tot el procés amb les entitats al costat.
Ens han fet reflexionar, ens han fet veure coses que nosaltres no havíem vist.
Ens han parlat de com ha de ser aquest paviment, ens han parlat que el llum entre d'una manera o altra.
És a dir, són els circuits de mobilitat entre les pistes, aquests vestidors, si es necessiten d'una manera o altra.
I això ho saben ells, no?
I, per tant, aquest és un exemple que ens han fet canviar en aquest procés coses que tu veies diferent.
I, escolta, hem de cobrir també la pista de fora.
Vols dir, no, mira, per això, per això, per això, no?
No facis 10 vestidors perquè amb 8 en passem, perquè els àrbitres aquí no són necessaris.
Has d'escoltar el que està allà cada dia, no?
I, aleshores, per exemple, aquest és un exemple molt atractiu
de que si l'Ajuntament o l'equip d'UER no hagués fet totes aquestes reunions amb les entitats que els hi agraeixo molt,
el resultat hauria estat diferent i segurament ens hi hagués equivocat, no?
Perquè vam estar parlant dels paviments, quin era adequat.
Escolta, si és per aquest, si és formigó, si és aquest tipus de cintesols que hi ha,
totes aquestes coses ho coneixen ells, no?
Crec que estem obligats i és que volem fer-ho, no és que estem obligats, ho volem fer-ho.
Després també un altre tema que no sé si s'ha presentat o no a la ciutadania,
però és el nou model de policia local.
Bé, sabem que s'ha posat en marxa, es va posar en marxa una aplicació de seguretat ciutadana, Sant Jus,
i que, per altra banda, també hi ha posada una reclamació a la Generalitat perquè falten Mossos d'Esquadra.
Sí, a veure, nosaltres ara el que vam fer és fer un canvi davant de la prefectura,
és a dir, hi ha una nova persona que és el nou cap de la policia.
Jo personalment al nou cap de la policia li vaig dir, escolta,
no és un tema d'anomenar un nou cap de policia, sinó el que vull és que hi hagi un projecte nou de policia
del segle XXI, perquè ens entenguem, eh?
És a dir, on hi hagi molta més proximitat, on hi hagi més mediació,
on hi hagi molta més prevenció de les coses que succeeixen al municipi.
i, per tant, més agents al carrer, i això vol dir optimitzar els recursos,
i després l'aplicació de noves tecnologies en el projecte de policia.
L'aplicació de càmeres, diguem-ne, de vigilància,
que som capaços de fer lectura de les matrícules,
per tant, imagina't, és a dir, aquestes càmeres, un cotxe robat,
un cotxe robat que entra per l'Avinguda del Baix Llobregat,
al moment la policia ja sap que ha entrat un cotxe robat a Sant Jus,
que té una incidència.
A més a més, en aquest programa informàtic,
aquesta pantalla que es té,
sabem perfectament, perquè hi ha GPS,
on tenim cada agent de la policia,
on hi ha cada moto i on hi ha cada cotxe.
per tant, l'actuació és molt més àgil, més ràpida.
Per tant, el que busquem és optimitzar els recursos,
aplicar les noves tecnologies, ser més eficient,
i tenir més gent, més agents al carrer,
perquè hi hagi un coneixement major i exhaustiu
del que està passant en l'espai públic
i el que està passant a les cases de Sant Jus.
I això augmentem la mediació,
el que és el servei de PAMIR,
d'una persona a quatre.
Per tant, són salts significatius.
Això pel que fa als Mossos o a la policia local?
No, a la policia local.
I per l'altra banda, el que deies és que
la comissaria per la qual pertanyem,
que és a Esplugues Sant Jus,
és conjunta,
que està ubicada a Esplugues de Llobregat,
hi ha una disminució de recursos
que no es cobreixen,
i per tant el que vam fer,
i abans ahir vaig tenir conjuntament
amb el regidor Sergi Seguí
una reunió amb el responsable de Mossos
de tota la regió,
que li vam dir,
escolta'm, nosaltres en aquests moments
estem veient que les obligacions i objectius
que té els Mossos d'Esquadra a Sant Jus
no es compleixen.
Per tant, hem d'exigir que hi hagi més efectius
i que es cobreixin aquells llocs
que pels diferents motius no són operatius.
Per tant, per això ens vam posicionar
com a ple de demanar a la Generalitat
i a la Consell d'Interior
que cobreixi aquestes places
perquè van detriment de la seguretat
del municipi.
Són dos temes diferents.
El que sí que vull dir
és que els Mossos d'Esquadra
dels quals treballem conjuntament,
treballem amb ells conjuntament,
són gent molt professional,
són gent que tenen una bona direcció.
Clar, si tu no cobreixes aquestes vacants que hi ha
o aquestes baixes o aquestes anomalies defectius,
això va en detriment del servei.
Aquestes noves promocions que s'han posat en marxa
per part de la Generalitat,
demanem que la primera prioritat sigui
cobrir aquelles baixes que existeixen en el territori,
no que hi hagi més gent a altres llocs.
Primer cobrim les baixes.
Pot ser que aquestes reclamacions també,
i aquest nou plantejament de policia local,
vingui també degut a que últimament
hi ha hagut robatoris?
No, no, no.
A veure, robatoris hi ha hagut sempre
i malauradament sempre n'hi hauran.
Les nostres mitjanes són baixetes.
El que passa és que aquell que li roben,
evidentment, ja puc jo venir aquí a explicar
que les mitjanes són baixes,
perquè això sap molt de greu
i són situacions delicades
i per tant s'han d'entendre.
No, jo crec que, a veure,
el cos de la policia
i el projecte de la policia
s'ha d'anar renovant permanentment, no?
I ara han fet un salt molt significatiu.
Ha fet una etapa,
la policia local,
el seu projecte,
el seu model ha fet una etapa,
jo crec que es va esgotar aquesta etapa,
i ara s'ha posat damunt de la tala,
ho vam explicar tot a la plantilla,
evidentment,
ho hem explicat també els companys de l'oposició,
i ho hem explicat a les senyons de veïns
i farem les reunions que calgui,
perquè es doni en compte aquest canvi substancial
que la gent ho veurà,
la gent del carrer ho veurà.
Potser hi ha algun barri o alguna zona
que em refereixo més a la zona de dalt
de la plana Vilsolets
que queda més, per dir-ho així, apartada?
Bé, a veure,
és cert que està una mica apartada,
però tampoc està...
El Mas Lluit també ho està, no?
Potser el Mas Lluit està més
que la plana Vilsolets.
No, els robatoris són molt aleatoris,
és a dir,
no s'ubiquen exactament en un barri.
És a dir,
a vegades passa Sagrat Cor,
a vegades passa Rosa Sensat,
a vegades passa Miranda, etcètera, no?
Per tant,
a qualsevol lloc pot passar.
El que has de veure
és quina capacitat tens tu,
malgrat, evidentment,
la seguretat és competència dels Mossos,
en aquest cas, no?
Però tu has d'ajudar,
tu has de preveure,
tu has de posar efectius,
tot el que puguis fer com a policia local
i com a ajuntament,
ho has de fer-ho, no?
I aleshores,
encara que siguem un complement
dit d'aquesta manera,
però volem una policia moderna
i volem una policia, diguem-ne,
d'on s'optimitzi molt més els recursos
i pensada per aquesta proximitat
i més que res,
preveure les coses també, no?
Anticipar-se,
fer molta més prevenció
que no actuar després
quan aquest exemple que et deia
de les càmeres, no?
La informació que pots tenir és tremenda.
Jo puc posar totes les matrícules de Sant Just,
imagina't que no ho farem, eh?
Perquè no té gaire sentit,
però amb aquest ordinador
podria tenir totes les matrícules
de la gent de Sant Just
i aquell que no és de Sant Just
em podria...
Escolta, aquí entra una persona
que no és de Sant Just,
va, evidentment, eh?
Però la capacitat tecnològica
que tens avui és tremenda, no?
Sí, sí.
Per poder fer coses
i això és una de les basans
d'aquest nou projecte de policia.
Un altre tema
és pel que fa a la gestió
de la neteja viària dels carrers
i dels contenidors,
perquè hi ha hagut
i bé hi ha bastantes queixes
per part dels ciutadans.
en aquests anys
que hi ha alguna cosa
que s'hagi gestionat
de manera no del tot correcta
o com proposeu gestionar-ho?
A veure, jo no som conscients
que hi hagi moltes queixes.
Les queixes són les habituals
que pugui haver-hi
en un municipi de 18.000 habitants.
Per tant, ara sí que hi ha un fet puntual
que és el següent.
És a dir, vam treure a concurs
la nova adjudicació,
per tant, una empresa nova es presentava,
l'anterior ja va dir
que no volia continuar,
per tant, es retirava d'aquest concurs,
i hi ha hagut una impugnació
de la segona empresa
que va perdre,
és a dir, el número 2 va perdre,
ha hagut una impugnació,
ha anat a tribunals
i el tribunal ens ha dit
escolti, pari aquesta adjudicació
fins que es resolgui.
Per tant, continuem tenint
l'antiga empresa,
perquè ens entenguem gestionant.
Estem molt a sobre, evidentment,
perquè quan una empresa
ja no ho vol seguir
i tu l'obligues,
doncs és possible
que aquestes setmanes
siguin unes èpoques
que has de pressionar més,
perquè si ja no tens ganes
de treballar,
doncs, ja, sobretot obligo,
doncs, això és un factor
que no ens agrada
i esperem
que es resolgui
aquest contenciós
que tenim en aquests moments,
que, per l'altra banda,
té a dir
que comença a ser habitual
a molts llocs,
és a dir, aquell que perd
fa la impugnació,
i això s'ha de resoldre
per tribunals.
No ho pots resoldre tu.
És un tribunal
que depèn de la Generalitat
i, per tant,
vetlla perquè això
s'adjudiqui bé.
Nosaltres estem tranquils,
crec que creiem
que ho podem fer molt bé,
però ara està de moda
que les empreses que perden
doncs creuen
que poden obrir
a través d'aquest canal
o aquest mitjà,
aquest recorregut,
doncs, potser,
guanyar aquesta adjudicació.
Normalment,
acaba que no,
però estem en aquest impàs.
Pot ser en aquest impàs
que et doni la raó
que hi hagi un moment
que s'està més a sobre
de les coses
perquè el que està
no té ganes,
perquè ens entenguem.
I això no ens agrada.
Ens agradaria
que tinguéssim
la nova empresa
que, per l'altra banda,
augmenta la neteja viària
i, com saps,
de forma temporal
i transitoria,
fins a que s'apliqui
al 100%,
anirem als contenidors
intel·ligents,
que això ja ho hem explicat
en aquesta emissora
més d'una vegada.
Sí, sí, sí.
Bé, hem parlat
ara mateix
del tema de la gestió
i pel que fa a l'educació,
el tema que preocupa més
ara per ara
són el tema
de les places disponibles
a l'escola Bressol.
Hi ha famílies de Sant Just
que es queden
sense plaça
i que han de portar
els fills i filles
o bé en una escola
d'un altre municipi
o bé a la privada
de Sant Just.
Bé, nosaltres
ja hem manifestat
i hem treballat
aquests darrers mesos
que és voluntat
de l'equip de govern
de construir una nova escola
a Bressol.
I això
li hem expressat
i vam anar a veure
la direcció general
conjuntament amb el regidor
Just Fasalba,
els dos vam anar a veure
la Generalitat
i, escolta,
hi ha voluntat
de l'equip de govern
de fer una nova escola
a Bressol.
Per tant,
miri,
nosaltres fins i tot
li vam portar
avant projectes
i memòries
de com ha de ser això.
Evidentment,
construir una nova escola
a Bressol
vol dir que la Generalitat
assumeix els seus compromisos
de finançament
d'aquestes places
i ens va dir que no,
que no financiaria
noves places
a Sant Just d'Esbert
per una nova escola a Bressol.
Evidentment,
és una notícia
que no ens va agradar
perquè si hi ha voluntat
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Sant Just
de fer això,
doncs el que seria lògic
és que aquell que té
l'obligació de fer-ho
de financer o financer.
Bé,
qüestions pressupostàries,
qüestions de pagar
el deute que té la Generalitat
amb tots els ajuntaments
que va deixar de pagar
en el seu moment
i que, per tant,
a través de sentències guanyades
de molts ajuntaments,
li obliguen a la Generalitat
a retornar els diners
als ajuntaments.
A nosaltres ens deu
500.000 euros,
gairebé 600.000.
Per tant,
el que va dir la Generalitat
és que la primera prioritat
és pagar tot això
i, per tant,
no em puc comprometre
a fer convenis
o acords
amb els ajuntaments.
Bé,
jo això em queixo,
em queixo
perquè aleshores
fixa't el que estàs dient,
és a dir,
hi ha famílies
que no poden accedir,
nosaltres tenim voluntat
de fer-ho,
volem fer-ho,
però no ens ajuden.
Per tant,
aquest acord
ha de ser paral·lel.
En el moment
que tinguem
aquesta assignatura,
nosaltres,
el meu compromís personal
i del govern,
hem de fer
una segona escola a Bressol.
Això,
la Generalitat
ha de moure's
i, per tant,
aquests recursos
els ha de tenir
i els ha de prioritzar.
però l'educació,
la sanitat
són coses
que no pot jugar,
no pot jugar
de cap de les maneres.
Per tant,
confirmar
que el govern
nostre
vol fer aquesta escola
però que la Generalitat
en aquests moments
ha de dir que no.
I,
de moment,
s'estan posant
algun tipus
d'ajudes
o mesures
per a aquelles famílies
que no aconsegueixen?
No,
a veure,
malauradament,
la llista
és cert,
és a dir,
s'oferten
un número de places
i queda gent fora,
no?
I, per tant,
això ha d'haver
de buscar
una alternativa
que és la privada
principalment.
És evident,
no?
Normalment
queda en la privada,
no marxa del municipi.
Però jo crec
que el que ha de passar
és això,
que la Generalitat
ens faci aquest acord
amb nosaltres,
que jo estaria disposat
a entendre aquesta situació,
que no l'entenc,
però dius,
escolta,
mira,
no serà el 19,
però signem
i serà el 20.
Doncs serà el 21.
I, aleshores,
bé,
es construir una escola
són dos anys.
Per tant,
ja estaria bé,
però és que ni això
ens va deixar.
És a dir,
escolta,
signem una cosa
i vostè es compromet
el 21,
per exemple,
el 20.
No,
la conversa
jo crec que va ser
molt decepcionant
i personalment
et diré
que vaig animar
el regidor
perquè va sortir
tocat d'aquella reunió.
Jo ja intuïa
que això aniria així,
però va ser decepcionant
des del punt de vista
de no arrancar
un compromís de futur.
Sent conscient
que una escola
tarda en construir
i s'ha posat en marxa.
Per tant,
va ser un no rotund,
un no rotund
que no ens va agradar gens.
Hem parlat
també ara mateix
d'educació
i passem ara
més a mobilitat.
Mobilitat.
Sí,
mobilitat
pel que fa
Sant Jus
i la seva connexió
amb altres municipis
de l'aerometropolitana
i també
amb Barcelona.
La setmana passada
amb el regidor
Jordi Porta,
no sé si va ser
la setmana passada,
i també
amb l'alcaldessa
d'Esplugues
i no sé si
algun membre més de...
Jo hi era,
Saragossa vols dir?
Sí, sí, sí.
Vull desplaçar
fins a Saragossa
per el tema
de veure
com funcionava
l'experiència
d'altre dia.
En el centre de Saragossa.
En el centre de la ciutat.
Bé,
a veure,
nosaltres en aquests moments
l'ATM,
la Generalitat,
perquè ens en tanquem,
està fent
l'estudi informatiu
del que serà
la implantació
del tramvia
per l'Eurea Miró
i la 340
a la carretera real nostra,
des de la Rambla
fins a la porta
de l'Ajuntament
d'Esplugues.
A veure,
ja ens van ensenyar
bastants dibuixos,
la feina
s'està seguint
amb el calendari
que es va comprometre
a la Generalitat,
igual que deia abans
l'Escola Bressol,
a qui ha de dir
que sí,
que s'està complint
aquests compromisos
i aleshores
s'han de prendre
decisions significatives
perquè la carretera
és la que és
i tu finalment,
escolta'm,
com vols,
com veus
com ha de ser
aquesta carretera,
aquest carrer
com ha de ser.
Per tant,
Saragossa
ja fa un temps
que ha posat en marxa
aquest tramvia
pel centre de Saragossa,
pel Cas Cantí,
on vam poder veure
com el peató,
el vianant,
s'ha apropiat de l'espai.
És a dir,
que el vianant
no passa per una vorera,
pot passar per on vol,
i la bicicleta també.
Per tant,
semblava
doncs,
alguna ciutat europea
que a vegades
pots veure,
no?
Escolta,
que el vianant s'ha apropiat
d'això i no es parla
si té un carril,
si té carril bici,
no.
És a dir,
el tramvia
mana,
el peató
mana
i, per tant,
la convivència...
A veure,
potser vam veure
la part més extrem
que a nosaltres
difícilment la pots aplicar
en aquest carrer
que t'estic dient
la carretera real,
no?
Però sí que vam comprovar
que els hàbits
poden canviar.
És evident
que en aquest tram
que implantarem
el tramvia
doncs,
hi ha trànsit,
no?
És evident
que hi ha bicicletes,
però tant l'Ajuntament
d'Esplugues
com la Generalitat
i l'operador
del tramvia
ha acceptat,
jo crec que aquesta
és la notícia,
ha acceptat
una cosa
que nosaltres
proposaven
que podia ser
compatible.
És a dir,
que on passa
el tramvia
passi també
l'autobús.
És a dir,
la freqüència
seran 12 minuts.
des de la Rambla
fins a la porta
de l'Ajuntament
d'Esplugues
són 12 minuts.
Cada 12 minuts
tindrem un tramvia.
Per tant,
aquest espai
que passa el tramvia
ha de ser compatible,
en sentit que sí,
de que passi el bus,
tant davant
com darrere del tramvia.
M'ho explico?
Això ens allibera
bastant
el reste
de carretera,
diguem-ne,
no de carrer.
És una cosa
que ens agrada,
és una cosa
que vam parlar-ne
fa temps
i que ens vam confirmar
que això pot ser així.
Per tant,
no tindràs aquesta plataforma
com ara veus
a la part del Walden
o per baix,
no?
És a dir,
aquesta plataforma verda
és molt diferent.
L'antic tramvia
que la gent gran
s'ha recordat
de Barcelona
on vivien les vies,
passava el tramvia
però tu podies
passar a peu,
podies passar amb el cotxe
i podies passar amb el tub.
per tant,
imagina't aquestes dos vies
que un cop
passa el tramvia
darrere o davant
va l'autobús.
Però el transport públic
anirà d'aquesta manera.
Hem de prendre
decisions significatives
de com ha de ser
aquesta urbanització,
etcètera,
etcètera.
Nosaltres el que volem
és pacificar una mica
el trànsit
i que el vianant
se senti
que allò és seu.
Ara bé,
som conscients
que ja hi ha molta circulació,
per tant,
el que s'ha de fer
és molts estudis
d'alternatives
del vehicle,
del cotxe
i un cop tinguem
tots aquests estudis
doncs veurem
fins a quin punt
pacifiquem més o menys.
Però som conscients
que allò té trànsit.
O sigui,
la idea no seria
eliminar per complet...
No, no, no.
Jo crec que no podem
en això
de cap de les maneres
perquè és una artèria,
evidentment.
Pensa que hi ha molta gent
que agafa la ronda de dalt,
hi ha molta gent
que va entre barri i barri,
no?
Ara,
és un lloc ideal
per fer un esforç.
és un lloc ideal
per fer una apretada.
El cotxe
ens està menjant.
El cotxe,
vull dir,
ens està menjant.
Aleshores,
jo no soc
d'aquells
que vulgui
aplicar mesures radicals
sobre el vehicle,
però el cotxe
finalment
l'utilitzarà
aquella persona,
aquella família
que no té
una altra alternativa.
Aquest veí,
aquesta família
és el del cotxe.
Però tu t'has de plantejar
si puc fer una altra cosa,
si puc anar
d'una altra manera,
els llocs.
I si dius
no, escolta,
no puc anar d'una altra manera.
Molt bé,
vostè és el del cotxe,
vostè és el que ha d'anar en cotxe.
No hi ha cap inconvenient,
pot anar en cotxe,
pel que sigui,
perquè el transport
no li surt de compte,
pel que sigui.
Però
el primer plantejament
que ens hem de fer,
això que vaig a fer en cotxe
puc fer-ho d'una altra manera?
I si això
trobes el sí,
doncs
aquest és el camí,
perquè el cotxe
se'n està menjant.
És a dir,
hi ha hagut una quantitat
tremenda
de matriculacions
en els últims dos anys
a Sant Lluís
i a tot el país
que és que no podíem
viure en tants cotxes.
I aleshores
has d'anar
posant alternatives.
Nosaltres reivindiquem
constantment
millor transport públic.
Contra més transport públic,
millor.
I això és una reivindicació
constant
que estem fent.
Ja estem treballant
molt
amb una línia nova,
pot ser la mateixa
del Mas Llull,
que seria express
fins a Barcelona,
directe a Barcelona,
i això
ho tindrem
molt aviat,
aquesta llum verda
per part de l'àrea
metropolitana
i tenir un bus
que va directe a Barcelona
per l'autopista,
no com a l'autopista,
doncs
igual beneficia
una sèrie de gent
que diu
escolta,
jo ja deixo el cotxe
i el tramvia
i hi haurà gent
que deixarà el cotxe.
I a vegades
hi ha trajectes
molt curts,
molt curts,
que determinades persones
ho poden fer
com és la bicicleta.
Escolta,
jo vaig,
no ho sé,
vaig a Sant Feliu
o a l'entrada
a Sant Feliu,
o vaig a l'entrada
a les plugues.
Agafar el tren
o etcètera.
Tu t'has de plantejar,
jo puc fer tot això?
Sí,
fem-ho.
No,
jo no puc fer-ho,
doncs escolti vostè,
és la persona
que anirà en cotxe,
no passa res,
només faltaria,
no?
Per tant,
tot aquest anàlisi,
però fem una reflexió,
és a dir,
amb una família
a vegades
hi ha tres
o dues persones,
un matrimoni
o una parella
i resulta
que hi ha tres cotxes.
Sí.
I dius,
no pot ser,
no pot ser,
per tant,
tot això quan es mou
i s'està veient
a la Rambla,
a l'hora es punta,
s'està veient
a l'Avinguda Indústria,
quan tot això es mou,
la carretera,
però no a Sant Jus,
eh?
A tot arreu
de l'àrea metropolitana,
doncs el cotxe
ens està menjant
i fer polítiques d'aquestes
i anar apretant
estar al cap de tothom
que tenim responsabilitats
perquè si no,
i a més et diré una cosa,
és a dir,
menys contaminació
i millor salut
de les persones
i la salut
és la teva vida
i per tant,
hi ha moltes
malalties
lligades a la contaminació,
aleshores,
la gent ho valora això,
que hi hagi menys contaminació
i que els teus municipis
doncs siguin
llocs saludables
i això és el que volem fixar en just,
que la gent,
doncs,
respirir tots bé
i que no hi hagi contaminació.
Un altre sistema
de mobilitat sostenible
que s'ha d'inaugurar
aquest mes
és el tema
de l'e-bicibox.
Sí.
No sabem encara
la data exacta.
No,
no tenim,
és possible
que la sapiguem
ja o ahir,
eh?
perquè està a punt
de caure,
però també és un altre element
que va amb aquesta línia,
és a dir,
la bicicleta
fa 10 anys
l'agafaven 4,
eh?
Siguem conscients,
eh?
4,
eh?
I miraves,
bé,
potser 10 no,
però 15,
eh?
15,
mira,
aquest va a dir
que és raro
vagi amb bicicleta,
era una persona estranya
que anava amb bicicleta,
però molta gent
compromís,
ha tingut molt de compromís
personal,
no?
Però és que ara,
insisteixo,
un trajecte d'un quilòmetre o dos,
a vegades,
la bicicleta
és que vas amb res
i ara amb el bicing
que estàs dient
o la bici elèctrica
que té un èxit
doncs molt significatiu.
Aquí té una angoixa,
una inquietud,
són els hàbitats,
és a dir,
conviure el vianant
amb la bicicleta
i el vehicle,
això encara ens falta
dies,
mesos i anys,
eh?
Perquè aquesta convivència
ens costa, eh?
El tema del patinet.
Ara ha sortit el patinet,
no?
Encara no ens hem
adequat a la bicicleta
per als nostres carrers
i ara apareix el patinet,
però és que és el futur.
Hi haurà normes?
Esclar,
acabaràs fent això,
evidentment en el cap
comences a tenir
el pensament
d'aquests reglaments,
no?
Barcelona està treballant
molt aquest tema,
l'àrea metropolitana
també,
per tant,
és evident que apareixen
elements nous
a la via pública
que els has de regular
i has de dir,
escolta,
aquí sí,
aquí no,
ullem això,
etcètera,
etcètera,
però és que jo no m'imagino
que cada any
es vagin matriculat
en 300,
400,
500 cotxes més,
d'on estarem d'aquí 10 anys,
si seguim amb aquesta línia
estarem ofegats,
és a dir,
amb un problema de salut greu,
i jo no vull que el municipi
de Sant Jus passi per això,
la gent,
que hi hagi bona salut
i mira,
que no sé,
potser a un altre lloc
ho fan d'una altra manera,
però la salut de les persones
val molt,
val molt,
per tant,
aquest tipus de mesures
doncs han d'anar
a fomentar
aquest transport públic
i la salut de les persones.
Hem parlat ara
de mobilitat,
i de mobilitat.
Em preguntes tot avui, eh?
Sí, sí, sí,
fem un repàs una mica de tot.
Ara anem més
a un tema d'urbanisme.
Aquest sprint
que sembla final
amb un munt
d'obres...
Això sempre ens ho diuen
quan hi ha eleccions,
i a més jo crec que és una frase
que ja està implantada
i que és tòpica i típica, no?
Home, però sí que en l'últim any...
No, no, no, no.
A veure,
si ara jo et digués
les obres que vam fer
en el 2016 i 2017,
diries, ah, sí,
és veritat, eh?
És a dir,
molt poc després de les eleccions
posàvem en marxa
el Parc Malaret,
una de les millors parts
que tenim al centre del poble
es va posar
i no hi havia eleccions.
I te'n diria moltíssimes
de coses d'aquestes
que es van fent.
És cert
que
ha millorat
substancialment
les finances
de l'Ajuntament
i, per tant,
també en termes generals
del país,
i és cert
que hi ha més diners
ara que fa dos anys.
i és cert
que hem augmentat
els pressupostos
amb inversió
de via pública
i la prova està
que el pla d'inversions
que vam presentar
quan vam entrar
a l'inici de MatDat
ja s'ha esgotat.
Ho hem fet tot
i, a més a més,
hem fet més coses.
Per tant,
també és veritat
que tot fa il·lusió
acabar les coses,
això també, eh?
però, és a dir,
fer més coses
perquè venen eleccions
que ningú s'equivoqui
que són tòpics.
Els pressupostos
són els que són.
Hi ha un augment,
insisteixo,
en els darrers dos anys
de prioritzar,
pel que deien també,
el tema de salut.
És a dir,
si tu inverteixes
en zones verdes,
tu inverteixes
en carrers amables,
tu inverteixes
en nous parcs,
va directament
a dues coses.
Una,
a la convivència
i a la salut,
directament.
Nosaltres,
per voluntat pròpia,
Europa,
aquests estàndards
que et diuen,
diuen,
escolti,
per habitant,
vostè ha de tenir
com a mínim
9 metres quadrats
de zona verda.
Nosaltres en tenim
19 metres quadrats
de zona verda
perquè hem volgut
que el poble
sigui així.
Això es dissenya.
Un altre pot fer
una altra cosa,
però nosaltres hem volgut
que aquest poble
tingui espais
verds importants.
Ara,
doncs fa poc
hem acabat
el parc de la Rambla,
aquest,
d'aquí 15 dies
comencem
el nou parc
de Can Freixas,
d'aquí un mes
acabem
el nou parc
de Can Sagrera,
etcètera.
Per tant,
tu dissenyes
el teu municipi,
tu dius,
escolta,
com el vull?
Doncs el vull d'aquesta manera,
insisteixo,
als parts públics
va directament
a dues coses.
Més convivència,
perquè la gent
es troba,
la gent parla,
és molt important
tenir parts
al costat
de les escoles,
importantíssim,
la gent surt
de les escoles,
els nens i les nenes
queden
un ratollà
amb les famílies
i per tant,
això és positiu
i l'altre
és la salut pública.
Contra més verd
tens el teu poble,
millor salut tens
i això són
coses bàsiques
i jo crec
que això
la gent
ho agraeix.
El parc
de Can Freixas
a nosaltres
ens han felicitat
moltíssima gent
pel parc de la Rambla,
moltíssima gent,
perquè és molt maco.
El parc de Can Freixas
és molt més maco
que el parc de la Rambla.
Ja ho veuràs
quan es fiqui fet.
És un parc excel·lent.
I dius,
escolta,
home,
no és tan cèntric
perquè està
darrere del mercat
al carrer Freixas.
Quan el vegis
veuràs
com diràs
xapó,
perquè és un parc
molt maco.
Per tant,
has d'anar invertint
i aquest mandat
en parcs
hem fet un salt
molt significatiu.
Et diré,
l'enquesta
que vam fer
a la ciutadania
el juny,
la cosa
que millor
valoraven
de l'acció
de govern
era els parcs.
La gent
ha dit,
escolta,
aquest govern
està millorant
l'espai públic
i ho entenen.
Més verd,
més salut.
Això està clar.
I de passar
de nou metres
quadrats
de zona verda
de dinou,
jo us poso
un exemple,
puja la ximanera
del Walden
i mira
des del mirador,
fes un cop d'ull
com és Sant Just
des de dalt
i veràs
arbres,
arbres,
espais verds
organitzats
i tal.
Per tant,
hi ha altres municipis
que prioritzen
altres coses.
Això no ho qüestiono
que adufa el que vol.
Però jo crec
que això
va estrictament
a la salut
de les persones
i això és bo.
Però amb el parc
de Can Sagrera
en canvi,
per exemple,
deien que es treia
zona
verda,
canvi de pavimentar allà.
A veure,
també...
Ja sé que el parc
de Can Sagrera
és la...
Jo també
vaig dir
una mica de confiança
quan s'acabi
parlem-ne,
parlem-ne,
perquè el que fem
és traslladar
els jocs juvenívols
que estan en una situació
diguem-ne,
molt antiga,
està vell,
no?
I aleshores
transformar
en un espai nou,
un espai nou
i veuràs
que això
del Sibent
és relatiu,
perquè hi haurà
més arbres
dels que hi havia.
Hi haurà
més arbres plantats
dels que hi havia.
aleshores
aquests nois i noies
o els infants
que estan en aquests moments
al joc juvenívols
doncs podran anar a jugar allà
amb arbres,
que ara només tenen cotxes,
només passen cotxes
i els dents
estaran jugant allà.
En canvi,
jugar amb arbres,
jugar en un espai
evidentment pavimentat
perquè hi ha unes pistes
perquè tu puguis jugar,
no?
Però amb arbres
jo crec que la qualitat
de l'infant
que està jugant allà
és molt diferent.
I ara passem
ja a un dels últims temes,
per no dir
pràcticament l'últim.
A veure,
el repàs que té
que estàs fent.
És a la gestió econòmica
del 2018.
2018.
Sí.
Hi ha hagut més
de 9 milions
de romanents
de tresoreria.
Per què hi ha hagut
tant d'accés?
No, del 17.
Del 18 encara...
Perdó, clar, del 17.
Encara no hem tancat
l'exercici del 18.
Això ho sabrem
d'aquí un mes,
més o menys,
com tanquem
que avanço
que tanquem bé
i serà en positiu
però no sabem la xifra
perquè és complexa
o necessites un temps
per tancar l'exercici
pressupostari.
A veure,
l'estat espanyol,
el govern de l'estat espanyol,
a l'administració,
ens limita
el creixement
de la despesa.
D'acord?
És a dir,
jo,
direm xifres absolutes,
jo gastava mil,
per exemple,
no?
I l'estat diu,
escolti,
vostè només pot créixer
un 1,5%
o un 2%.
per tant,
si gastava mil,
doncs ara podrà gastar
un 2% més.
Això és el control
de la despesa.
No et deixen gastar més
perquè hi ha un deute públic
molt significatiu
perquè et marquen
unes regles del joc.
Què està passant?
Està passant,
això és legal,
jo no m'ho puc saltar
de cap de les maneres,
eh?
O sigui,
aquí hi ha un percentatge
i vostè,
escolti,
ajuntament de Sant Jus,
vostè ha de gastar això,
aquest percentatge,
no més.
Què està passant?
Està passant
que la teva activitat
econòmica dels municipis
és més elevada,
o sigui,
tens més ingressos,
d'acord?
Malgrat que tu saps
que tens més ingressos
i que va millor,
diguem-ne,
l'activitat del teu municipi,
no pots pujar la despesa.
Ja te l'han marcat.
Per tant,
si jo tinc la despesa acotada,
perquè l'estat espanyol
m'ho marca,
però tinc més ingressos
dels que vaig pressupostar
perquè no em deixen pujar-ho,
al final d'any
tinc un superàvit.
D'acord?
Per tant,
aquests diners,
què et passa?
Que a la meitat de l'any,
més o menys,
apareixen damunt de la taula
i diuen,
escolti,
ara vostè
només es pot gastar
amb inversions sostenibles
o tornar a deute.
D'acord?
És a dir,
no puc financiar
plans d'ocupació,
serveis socials,
teleassistències,
etcètera.
No em deixen tampoc.
Per tant,
aquest diner
només me'l deixen
dir,
escolti,
vagi al banc
a tornar a diners
perquè cal baixar
el deute públic.
O bé,
faci inversions
que siguin sostenibles.
Què vol dir això?
Que aquesta inversió
que facis
et comporti
una disminució
d'aquesta despesa
que després necessites
per fer aquesta inversió.
Per tant,
doncs,
en què pots invertir?
En coses dius,
escolti,
miri,
si jo inverteixo amb això,
doncs m'estalvaria després
amb l'altre,
no?
T'acoten.
Si aquest corcet
no el trenquen
des de Madrid,
doncs,
sempre tindrem superàvit,
hi hauran superàbits.
Això no era gens habitual.
El que està aconseguint
l'estat espanyol
és que l'administració
retorni més diners
a les entitats bancàries
i està controlant
la despesa pública,
no?
Ara bé,
jo soc molt crític
perquè
aquests superàbits
que tu dius
no els puc destinar
a cobrir necessitats
que jo veig
i això
desvirtua,
desvirtua.
Jo,
escolti,
jo amb aquests diners
fomentaria més plans d'ocupació
i donaria més feina.
No em deixen.
Jo,
si veig que hi ha necessitats socials,
no em deixen.
Per tant,
això s'ha de trencar.
El govern actual
de l'estat espanyol
ja ha dit que això
ho vol trencar-ho
i això ens donarà
un marge significatiu.
Hi ha diferències
entre ideologies,
hi ha diferències
entre qui governa
i, per tant,
aquí ens han dit,
escolta,
això ho estem estudiant
per trencar-ho
i, per tant,
l'administració,
aquells que facin bé
les coses,
doncs podran destinar
aquests diners
a cobrir aquestes necessitats
que veus,
que coneixem millor
que ningú,
perquè en els municipis
qui coneix
la realitat
són els ajuntaments,
això està molt avançat
aquests treballs
i esperem que s'aprovin.
I ja per acabar
l'entrevista
simplement comentar
que bé,
que té una militància
que ha dipositat
confiança en vostè
perquè ha tornat
a estar escollit.
Bé,
ja fa unes setmanes
d'això.
Sí, sí, sí.
M'alegro
que m'ho preguntis.
Sí, sí, sí.
Efectivament,
a finals de desembre
es va prendre
la decisió
que encapçalir
una altra vegada
liderar
el govern municipal,
espero que així sigui,
encapçalar
el Partit Socialista
per les properes eleccions
del 26 de maig.
Té de dir
que estic orgullós
d'això,
estic orgullós
perquè efectivament
no ha passat mai
i no es coneixen casos
que el 100%
de la militància
és enllust,
que és elevada,
doncs recolzin
el candidat.
Bé,
doncs serà
una etapa nova
que després
d'una crisi
econòmica
que el nostre objectiu
era mantenir
els serveis públics,
recordar que no va haver-hi
cap retallada
en aquest municipi,
però ara que les coses
van millor,
doncs pots afrontar
aquells projectes
que necessita el municipi
amb un objectiu concret,
que és millorar
la qualitat de vida
dels ciutadans
i les ciutadanes
del municipi,
del nostre poble.
Per tant,
projectes
n'hi ha moltíssims,
però el que hem de pensar
és
què és
el que necessita
avui
la ciutadania
i sobretot
què és el que necessitarà
d'aquí 5 o 10 anys.
La meva obsessió
sempre és pensar
què necessitarà
la gent de Sant Just
d'aquí 5 o 10,
perquè si t'hi poses ara
ja arribes,
si t'hi poses en aquell moment
no arribes,
ja has perdut el tren.
Aleshores,
un orgull
i amb molta il·lusió
encapçalar aquesta
futura candidatura
que s'haurà d'aprovar
els primers dies
de març
i presentar-se
a les eleccions
el 26 de maig
i esperar
que tenir aquest recolzament
que per l'altra banda
ha estat així
en els darrers temps
i espero
i desitjo
que continuïs
sinó així.
Molt bé,
doncs moltes gràcies,
alcalde,
acabi de passar
molt bon dia.
Molt bé,
a vosaltres.
Fins la propera.
Vinga,
fins la propera.
Adéu.
Just a la fusta.
Correm.
Correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm,
correm i correm.
Fins que...
deixem de córrer.
L'accés de velocitat
és incompatible amb la vida.
No corris.
Viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Conillera,
assegura que el projecte de pressupostos de l'Estat
és només un punt de partida
i insta a Esquerra i al PDeCAT a no tancar la porta a negociar-los
per augmentar les partides previstes
i arribar així al 19,2% d'inversió que es reclama des d'aquí.
Són declaracions que ha fet Conillera aquest migdia a Girona.
Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia. Teresa Conillera diu que l'alternativa
és la pròrroga dels comptes de 2018
i, per tant, no tenir ni el 16,8% per infraestructures que hi ha previst
ni molt menys arribar a aquest 19,2%.
El missatge és clar, tot serà possible si es negocia.
Si ara ens posés en partida per partida ja arribaríem.
Però com que és un exercici que hauríem de fer...
Però, miri, acceptant que això no fos...
perquè renuncien a aconseguir-ho.
Si tu fas una esmena de devolució
i fas que el pressupost caigui i que no hi hagi pressupost,
miri, el que és segur, segur, segur
és que si no hi ha pressupost del 19,
hi haurà la pròrroga del 18.
I amb la pròrroga del 18 ni el 19 ni el 10.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un noi de 14 anys
que ahir al vespre va ser atropellat per un tren regional
a la zona de Gualba, al Vallès Oriental.
El municipi ha decretat 3 dies de dol.
Gualba, Miquel Jarque.
Bon dia.
Els fets van passar ahir poc abans de les 9 del vespre.
Segons els Mossos d'Esquadra,
el menor caminava pel costat de les vies
en direcció nord al tram
entre les estacions de Gualba i Riells,
al Vallès Oriental,
i Via Brea, a la Selva,
amb un altre jove.
Per causes que no s'han fet públiques,
el menor va rebre l'impacte mortal
d'un tren regional amb destinació Figueres.
Segons fons de la policia,
la investigació s'emmarca
dins les diligences habituals
en aquest tipus de fets.
Miquel Jarque, Catalunya Ràdio,
corresponsal del Vallès Oriental.
Unes 200 associacions veïnals
i de defensa de l'habitatge
han presentat aquest matí
una nova plataforma
per lluitar contra els desnonaments oberts.
És una nova modalitat de desnonament
que s'està multiplicant a Barcelona.
La plataforma s'ha presentat
a la ciutat de la justícia.
Barcelona, Laia Ortega, bon dia.
Bon dia.
Són desnonaments sorpreses
sense data ni hora fixa
que, segons la plataforma,
vulneren la llei d'enjudiciament civil
i que s'estan assajant a Barcelona
per, com diu Irene Escorihuela,
impedir la reacció social.
Hi deu haver un cert acord
en què a Barcelona,
perquè, com es comentava,
no s'està fent altres ciutats de l'estat
que tinguin coneixement,
s'ha decidit fer això
per intentar evitar
aquesta organització ciutadana
i veïnal que existeix
que atura els desnonaments a la porta.
Laia Ortega, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Han mort de fred 15 nens,
la majoria nadons,
que vivien desplaçats dins de Síria,
segons l'UNICEF.
Aquesta agència de les Nacions Unites
afirma que els infants han mort
per les temperatures glacials
i la falta de cures de salut bàsiques,
i alerta que aquestes morts
haurien estat totalment habitables.
13 dels 15 nens tenien menys d'un any.
La majoria de les víctimes vivien
en un camp de desplaçats a Roc Bane,
situat a la frontera entre Síria i Jordània,
que es coneix com el camp de la mort
per les dures condicions de vida que hi ha.
La guerra a Síria, que va començar el 2011,
ha fet més de 360.000 morts
i ha provocat una greu crisi humanitària
amb milions de desplaçats
dins del propi país
i de refugiats als països dels voltants.
Un col·lectiu de persones
d'entre 50 i 70 anys
integrades a la cooperativa Sostre Cívic
rehabilitaran l'hotel Jexalis
de Sant Feliu de Guixols
per fer-hi 30 apartaments.
Serà la primera iniciativa
de cohabitatge per gent gran
a les comarques de Girona.
L'equipament tindrà zones i serveis comuns,
com ara el menjador,
l'abogaderia o fisioterapeuta.
Girona, Albert Raquena, bon dia.
Bon dia.
El projecte el tira endavant
al grup Gualdem 21
sota el paraigua de la cooperativa Sostre Cívic
i ja han fet la paga i senyal
per l'hotel Jexalis de Sant Feliu de Guixols.
Josep Maria Ricard, portaveu dels sèniors.
Són unitats de convivència
perquè per nosaltres
és molt important la convivència.
Jo fujo de dir pisos i apartaments.
És un espai
on hi viuen
una o dues persones.
Seran 30 vivendes
en règim de cohabitatge
amb cuina, menjador, bany, una habitació
i espais comuns
que es preveu que estiguin enllestides
el 2021.
Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Girona.
El cantant Moncho,
que va morir fa uns dies,
podria tenir una escultura
en honor seu a Barcelona.
Mujer,
si puedes tú con Dios hablar.
Se situaria a la plaça del Raspall,
al barri de Gràcia,
a prop d'on vivia el cantant.
L'obra es financiaria amb els diners recaptats
en el concert d'homenatge
que es va fer ahir a la nit
a l'Auditori de Barcelona
i que va reunir artistes
com Joan Manel Serrat,
Miguel Poveda,
Antonio Carmona
o Lolita,
entre molts d'altres.
L'organització del concert,
els artistes que hi van participar
i l'Ajuntament de Barcelona
treballen perquè
el rei del bolero
tingui un homenatge permanent
a la seva ciutat.
Paral·lelament,
la comunitat gitana de Gràcia
ha demanat a l'Ajuntament
la medalla d'or
de la ciutat
a títol pòstum.
Els esports amb Josep Antoneïsa.
Novak Djokovic no ha tingut problemes
per guanyar el nord-americà
Krueger en 3-16
en la seva estrena
de l'Open d'Austràlia de tenis.
També fa uns minuts
Raonic ha guanyat
Kirgios en 3-16.
Aquesta matinada
Albert Ramos i Marcel Granollers
han quedat eliminats.
En canvi,
Garbine Muguruza
ha superat la xinesa
Shen en 2-16
i s'ha classificat
per la segona ronda.
En les primeres rondes
sempre estàs més nerviós
o quieres ver un poco
cómo te va a salir
etcétera, etcétera.
No lo sé,
creo que estaba bastante preparada
para jugar,
para competir.
Tenía poca expectativa,
la verdad.
Además,
no conocía mucho
a esta jugadora
y he podido ver
un poco sobre ella.
Creo que en mi juego
me gusta subir a la red.
No creo que sea alguna novedad.
Sí que es cierto
que con su estilo de juego
pues se ha aprovechado
y creo que ha sido importante
subir a la red
en algunos momentos.
El Dakar avui etapa
entre San Juan de Marcona
i Pisco
215 quilòmetres
de trama especial
a l'Atillà
surt de líder
en cotxes
Brabec
amb motos
Nani Roma
és tercer
a 38 minuts
en la cursa
de cotxes.
I a dos quarts d'una
sorteix
dels quarts
de final
de la Copa
de la Reina
de Bàsquet
femení
a Vitoria
amb dos catalans
un i Girona
i Cadillac
com a caps de sèrie.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Són les 12 i 6 minuts.
Bon dia.
Durant el primer trimestre
del 2019
arriben nous autobusos
a la xarxa metropolitana
de Barcelona.
Un gran percentatge
seran híbrids
comptant amb combustible
dièsel
i propulsió elèctrica
i la resta
seran completament elèctrics.
L'associació de veïns
de Sant Just
va patir
un atac informàtic
ahir al matí
de forma
que se li van apropiar
del seu compte
de correu electrònic.
Aquest dijous
es reprenen
els actes
organitzats
per Cal Llibreter.
a dos quarts de vuit del vespre
es presentarà
a l'Ateneu
el llibre
Les llengües de l'Anaconda.
Les llengües de l'Anaconda.
Està pensant
en la noche
que te di
la misma
que me abandonaste
sin pensar
sin pensar
y yo te entré
en mi corazón
una noche oscura
sin mirar atrás
que me 190
con hablar
tomare
me
se fue
corriendo
y volvió
más
Yo te he visto, my love
Se fue corriendo y no volvió más
Estaba mirando tus ojos y me fui
Sintiendo tu sonrisa, oyéndote hablar
Y me entregaste tu corazón
Esa noche oscura sin pedirme más
Tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo, tómalo
Yo te he visto, my love
Me fui corriendo y no volví más
Yo te he visto, my love
Me fui corriendo y no volví más
Esa primera noche que me diste
Fue la última noche que te vi llegar
Solo una bato pa' sentirte
Adiós, me
A las cuentas, adiós, me
Són les 12 i 10
Seguim amb aquesta tercera hora del Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
Avui som dimecres, no, dimarts 15 de gener del 2019
Ja tinc la Paula preparada per fer la seva secció setmanal
La secció Jo decideixo
Hola Paula, bon dia
Hola Núria, bon dia
Hola
Presentes tu què és el que faràs, amb qui parlarem
Sí, avui parlarem sobre impulsar la valentia
És a dir, sobre prendre decisions, tenir indicacions, eines per connectar la valentia
Quan ens trobem en una situació en què sentim por o que hem d'afrontar d'alguna manera
I per fer-ho comptarem amb l'experiència professional de Carla Casals
Ella és comunicòloga, conferenciant i coach
De fet és companya meva de l'Institut Comà
Les dues, la nostra especialitat és en coaching teleològic
I parlarem sobre la seva experiència com a nedadora paralímpica
Ella de fet va començar als 9 anys a iniciar-se en aquest món
De fet una de les coses que diu és que el mar per ella va ser com connectar amb el seu somni
I arrel d'impulsar-se a perseguir el seu propòsit
Va aconseguir arribar al podi paralímpic
I de fet dins de la seva experiència, el seu repertori
Compte amb 30 medalles mundials i europees
Així que, de fet, escoltarem com des de la seva experiència
Ella va connectar amb la Valentia i la va ajudar a aconseguir el seu somni
Carla
Hola
Hola, ens sents bé?
Què tant? Sí, molt bé
Fantàstic
Hola Carla
Hola, com estem?
Molt bé, mira, de fet t'estava presentant com a comunicòloga, conferenciant i coach teleològica
I de fet els estava explicant com arrel de connectar amb la Valentia
Vas fer realitat el teu somni com a nedadora paralímpica d'arribar al podi, no?
Sí, sí, sí
Realment, sense ser valent un no pots aconseguir els objectius que es proposa
Clar, el ser valent, de fet, cada persona pot definir la Valentia d'una manera
I en concret m'interessa saber com vas identificar que aquest era com el valor o el motor que estava impulsant en aquest moment
Mira, jo de fet durant tots els anys que he estat nedant, des dels nou fins ara
No era conscient al principi que estava sent valenta amb cada decisió que prenia
Jo simplement creia que per aconseguir el meu somni, que era estar a uns Jocs Paralímpics i aconseguir una medalla
havia de prendre unes decisions i tenia molt clares, cada cop veia clares quines havien de ser i anava fent el meu camí
I no va ser fins que, bueno, als 27 anys vaig tenir un desprendiment exudatiu de retina
i vaig perdre la visió de l'ull dret
I llavors vaig ser conscient de moltes... bueno, vaig haver de parar i adonar-me de què estava passant
de què significava tot allò per mi
i de realment va ser un moment en què realment vaig tenir por per primera vegada a la meva vida
i on vaig posar en valor totes les altres vegades que també havia tingut por o dubtes
durant la mescarrera esportiva per poder-ho vincular en aquell moment
i enfrontar-me realment als fantasmes que apareixien
Llavors realment la valentia ja va aparèixer
És a dir, si t'entenc, la valentia va anar de la mà en què vas identificar por
a través d'aquesta experiència personal i vas decidir afrontar-les
Exacte, exacte, va ser un cop de realitat, un canvi que jo no tenia planificat
no formava part de la meva vida
però era el que era i allò no ho podia canviar
i realment m'atamoria la pèrdua, el que suposaria aquest canvi a la meva vida
com podria fer les coses que havia fet fins aquell moment
eren molts dubtes, molta incertesa
i tenia dues opcions
o quedar-me al sofà plorant i lamentant-me per la meva desgràcia
o entendre que la vida són un cúmul de coses que passen
i la diferència està en la teva actitud i el que fas
Llavors jo vaig decidir confiar i ser valenta
i tirar endavant amb el que tenia i amb la realitat nova que havia de viure
Clar, és molt interessant perquè parles de decisió, parles de confiança
és a dir, això és molt interessant compartir-ho
perquè en una situació, sigui quina sigui la que qualsevol persona pot estar vivint
requereix d'una actitud que nosaltres podem decidir
i la valentia precisament jo l'entenc així, com una decisió a aprendre
i com també, bé, de fet es pot educar, es pot desenvolupar
Amb aquesta definició em recolzo
De fet faig referència a Pol Tili, que és un teòleg alemán
que va escriure El coratge d'existir
No l'he llegit al llibre, però sí que m'he informat
sobre què és el que pensa ell
o com entén ell de valentia
i precisament diu que
Aviam, de quina manera ho podem lligar, Carla
Ell de fet diu
La decisió és un risc amb arrels
en la valentia de ser lliure
A mi aquesta definició
em va semblar excel·lent, no?
De fet, la valentia és una decisió
és una actitud
És a dir, molta gent
davant d'una situació personal de por
es queda com
L'objectiu és no tenir por
o que se'm passi la por
o ja confiaré
Tu parles de decisió
Sí, és que òbviament tu no pots decidir
no tenir por, és impossible
O sigui, la por és una emoció
que forma part de la vida
i és inalineable a la nostra realitat
Llavors, l'únic que podem decidir
és com la mirem
amb quina cara la mirem, aquesta por
i realment el fet de ser valent
és decidir
que vols veure
les teves pors
Vols realment descobrir
què és allò que et fa por
què és allò que et fa sentir vulnerable
dèbil
què és allò que et fa més fràgil
Ser valent és decidir
veure això
i gestionar-ho
i solucionar-ho
posar-hi un camí
posar-hi noms
posar-hi paraules
i anar-ho combatint
Clar, i en el teu cas
quin va ser el motiu
què és el que vas posar com a valor
per decidir afrontar aquestes pors
i confiar en certa manera
tot i la vulnerabilitat que senties
Bueno, és que
jo crec
en
en el fet de fer
de viure fent coses
i de
de crear
i de construir
i jo
no entenc
la meva realitat
sense
sense creativitat
sense aportar noves coses
noves alternatives
sense qüestionar-me les coses
per tant
aquesta situació
que m'estava posant
en
en joc
en risc
era una oportunitat
per créixer
i per construir
alguna cosa nova
i això és el que
també em motivava
a dir
bueno
i d'aquí
què puc treure
què puc aprendre
i cap on he d'anar
i com en sortiré reforçada
Clar
és interessant
perquè
davant d'una decisió
jo no he viscut
alguna cosa així
sí que he viscut
moments de por
a la meva vida
en les que
he
pres la mateixa decisió
de
ser valenta
tenir el coratge
per identificar
aquestes pors
i decidir afrontar-les
per anar més enllà
en aquest cas
em ve al cap
una monja del
bodhisme tibetà
la venerable
Damcho
que es diu
i
ella fa referència
a la vulnerabilitat
és a dir
el fet
que
valentia
i vulnerabilitat
també van de la mà
però aquesta valentia
seria la capacitat
de mantenir-los
oberts
quan ens sentim
vulnerables
és a dir
la tendència
de la por
i imagino que
en la teva situació
no sé si ho vas
veure d'aquesta manera
però la tendència
de la por
és a tancar-nos
o inclús
a voler fugir
o no a voler
afrontar
és el confort
d'aquesta por
però
identificar
quines pors
estic sentint
i tot i així
mantenir-nos
oberts
en aquesta vulnerabilitat
per descobrir-nos
més enllà
ostres
a qui radica
no la grandesa
sí
com ho vius
personalment
sí
jo personalment
he tingut la sort
de
de viure
una trajectòria esportiva
molt
molt enriquidora
i amb
molts reptes
per davant
però crec que
la part
o sigui
el fet de tenir un somni
i perseguir-lo
fins a l'extenuació
fins a les seves últimes
conseqüències
i posar
tota la teva vida
a disposició
d'aquest somni
és una exposició
brutal
d'en el moment clau
en què aquest somni
s'ha de complir
en el moment
que estàs per exemple
a punt d'anar
a una final
d'uns jocs
quan ja portes
4, 8 o 12 anys
darrere
per seguir en aquell moment
llavors
clar que hi ha por
clar que hi ha
bueno
és que potser
ja ni hi és
perquè
quan aquesta
vulnerabilitat
de la que parles
està tan exposada
perquè realment
tu has posat
tot el servei
d'aquella decisió
és que acaba
desapareixent
és com
passes d'una
d'una línia
a una altra
és a dir
en el teu cas
si t'estic comprenent
vas identificar
les pors
vas connectar
amb aquesta vulnerabilitat
però
tenies un motiu
més enllà
que era
el somni
que perseguies
que era
suficientment important
per tu
com per decidir
afrontar
les pors
i connectar
amb la valentia
exacte
més que res
que jo tenia
el somni
claríssim
i era el motor
que em feia moure
i durant el camí
per aconseguir
per aconseguir
qualsevol somni
i meta
que m'he proposat
a la vida
i que crec
que en general
que ens proposem
o
o fas
o sigui
hi haurà moments
durant aquest camí
que
apareixeran
aquests fantasmes
aquestes batalles
que hem de
que hem de
que hem de
treballar-nos
llavors
formen part
del camí
no les podem evitar
per tant
si les vas
enfrontant
en cada dia
en cada petit repte
en cada petit obstacle
i vas aprenent
de cada derrota
de cada fracàs
de cada recaiguda
cada cop
et vas sent més fort
vas creixent
i
arribes
és el que tu deies
que les pors
es poden entrenar
que la valentia
es pot entrenar
doncs és això
és entrenar
posant-te a prova
posant-te
en un risc
relativament controlant
però
posant-te cada dia
a prova
i atrevint-te
a donar un pas més
clar
perquè aquí
acció
l'acció
és com si diguéssim
una manera
de
connectar
amb la confiança
la valentia
tot i la por
si ens obrim
a viure aquest risc
i a accionar
tot i la por
que entenem
que hi és
i que ens està visant
de perills
també té la seva funció
però
nosaltres
decidim
més enllà
d'aquestes pors
i fer
en base
a un motor
en base
a una cosa
que és important
per nosaltres
i això
alhora
també ens ajuda
a reduir
la vulnerabilitat
i connectar
més confiança
aleshores
a mesura
que anem vivint
situacions
ens podem anar
recolzant
sobre aquelles experiències
en què ja hem estat
confiats
en què ja hem estat
valents
com per treure
eines
exactament
el que passa
que el que té sentit
és enfrontar-te
a pors
a les que t'interessa
o sigui
si
per més valent
que siguis
i més confiat
que siguis
si tu tirar-te
en paracaigudes
no té cap tipus
d'al·licient
per tu
no cal que t'exposis
a aquest moment
de por
o sigui
també s'ha de ser
una mica
sí
coherent
i llest
i
encertar
amb els moments
en els que
et posaràs a prova
i en els moments
que realment
no fa falta
perquè tampoc
no es tracta
de demostrar
res a ningú
és
veure tu
quines són
les
les àrees
en les que
necessites
treure
aquesta valentia
amb més força
clar
i ara
en aquest cas
parlem
del teu somni
com a nedadora
paralímpica
però
és extrapolable
a qualsevol situació
quotidian
en la que ens podem trobar
que
identifiquem
pors
i vulguem
com a decisió
connectar
aquesta valentia
per afrontar-la
des de
tenir una conversa
amb una persona
important
que necessitem
sincerar-nos
a donar pas
a un projecte
que potser
ens fa por
o canviar
de rum
en la nostra vida
entenc
que això
és aplicable
a qualsevol àmbit
sí
sí
i tant
és que
l'esport del rendiment
no és diferent
a la vida
perquè es tracta
de tenir un objectiu
saber
uns terminis
de quan el vols
aconseguir
com ho vols fer
i què necessites
per fer-ho
amb quina gent
t'has de recolzar
en quins moments
necessites
una ajuda
o una altra
i
treballar per fer-ho
res és màgia
i res passa
perquè sí
ni
ni
ni desapareix
sol
i al final
és això
aleshores
en el moment
en què vas
ser conscient
que estaves
sent valenta
com
aquesta valentia
t'ha ajudat
a afrontar
el traspòs
que has pogut
identificar
la teva vida
qui has estat
després
de connectar
amb aquest valor
jo
bueno
arrel de
l'esport
em vaig començar
a dibuixar
una careta
somrient
a la mà
abans de tirar-me
cada prova
perquè realment
ho passava molt malament
a l'hora de competir
perquè jo
entrenava molt bé
disfrutava moltíssim
quan arribava
a l'hora de la veritat
m'acollonia
i em feia
realment
el que parlem
em feia por
i per
per combatre
em vaig començar
a pintar la cara
somrient
que era una forma
d'enviar-me
un missatge
a mi mateixa
d'ei
que estàs aquí
perquè tu
has triat
tu has decidit
això et fa felicit
i et fa somriure
et fa plorar
i llavors
va començar
a ser un ritual
que es va
perpetuar
i em va anar
molt bé
la resta d'anys
de la meva carrera
esportiva
i quan
realment
em va passar
tot aquest tema
de l'ull
vaig
recuperar
aquest
moment
aquest tipus
de missatge
i el que em va
fer servir
a tornar
a connectar
amb
diguéssim
amb la Carla
valenta
era
la capacitat
de somriure
i de mirar
la vida
des d'una cara
amable
des d'una cara
somrient
perquè és el que
a mi
a mi
em funciona
clar
cadascú té
el seu
el seu
mecanisme
i que és
el que
de tu mateix
que només
pots descobrir tu
i que no
li pots copiar
a ningú
et serveix
per
connectar-te
amb aquesta
capacitat
de tirar endavant
de prendre
una decisió
i de
superar
la situació
i conviure
amb la millor
fortalesa
Mira, gràcies
per introduir
el fet
que
cada persona
ho ha de descobrir
perquè
realment
aquí parlem
sobre
indicadors
o eines
que ens podem
servir
a l'hora
d'impulsar-nos
a través
de la valentia
per afrontar
pors
però
que
això no és
conceptual
i no
no hi ha
tips
o eines
o receptes
màgiques
és a dir
és una guia
és un camí
però que al final
el fet d'identificar
pors
depèn de cadascú
el fet de
decidir
sentir-les
i tenir
o buscar
o descobrir
un motiu
més enllà
per afrontar-los
i descobrir-nos
a nosaltres mateixos
qui som més enllà
de les pors
qui som
estan sent valents
això és una decisió
que ha de prendre
cadascú
i que
precisament
el descobriment
és particular
depèn
de cada cas
exacte
aleshores
en aquest
suposo que
bueno
suposo no
va a escala
en funció
del grau
d'intensitat
de por
llavors
si
aquí
és una invitació
que
si qualsevol persona
que es troba
en una situació
en la qual
vol ser valent
i no
i sent
que no té eines
o no les ha descobert
en aquest cas
busca ajuda
d'un professional
perquè l'acompanyi
exacte
i també
reforçar
qualsevol persona
que ens pugui
estar escoltant
i que
s'ha sentit
identificat
en aquest moment
de necessitat
de valentia
només el fet
de saber-ho
i identificar-ho
ja és un pas
de valentia
i tant
perquè ja estàs
ja estàs
reconeixent
una de les teves
debilitats
o alguna cosa fràgil
vulnerable
per tant
ja és un gran pas
per poder-ho
començar
a treballar
exacte
i també
relativitzar
el fet
que
pors
tothom
ens sentim
dolor
tothom
ens sentim
i està bé
el cas és
el que dius tu
aquella decisió
que vas prendre
o em quedo
al sofà
i em lamento
i em quedo
en una postura
més victimista
o bé
decideixo
afrontar la situació
i anar
a exposar-me
més enllà
dels límits
personals
per descobrir-nos
al final
exacte
exacte
és la diferència
entre voler
entendre el dolor
i gestionar-lo
i col·locar-lo
de la millor manera
o decidir
quedar-te
en el patiment
i evidentment
jo mai
vaig decidir
quedar-me
en el patiment
llavors
ara que ho veus
en retrospectiva
tot plegat
quin aprenentatge
n'has extret
de la Carla
Valenta
i que pogués servir
d'inspiració
de valor
per tots aquells
que vulguin
connectar
amb la valentia
Bé
jo és que crec
que és una forma
d'entendre la vida
i d'aprendre't la vida
i des del saber
que vingui el que vingui
serà més fàcil
o més difícil
conviure-hi
però
si tenim clar
qui ets
i què vols
ja està
ja ho tens tot fet
ja està
és que la valentia
surt sola
el coratge
surt sol
i
la vida
roda
sola
perquè no
no necessites més
l'actitud
de mirar més enllà
també
de la part mental
i connectar
amb la nostra
grandesa
és que som
més enllà
de tot allò
que creiem
que ens limita
clar
és que no som
el que ens passa
a la vida
som l'actitud
que decidim tenir
davant de la vida
i dels problemes
i conflictes
i si ho estem vivint
d'una manera
responsable
i conscient
i present
o estem vivint
des de la queixa
la víctima
i la compassió
de nosaltres mateixos
no vol dir
que no hi hagi moments
que ens haguem de tenir
també compassió
vull dir
tothom
tots tenim dret
a pataleta
i tots tenim dret
a aquesta
aquesta cosa
més d'anem petit
però ser molt conscient
que això té un límit
i que és un moment
i que
potser xerreix
per desfogar-te
però que més enllà d'això
no construirà res
nou
no
exacte
sí sí
totalment
i ser compassius
en el moment
de por de debilitat
o de vulnerabilitat
però el que dius
exacte
anar més enllà
per construir
per aprendre'n
perquè Carla
la teva experiència
l'expliques
en algun lloc
o ho reculls
tens un bloc
o alguna cosa
bueno
jo tinc
a part de la pàgina web
i les xarxes socials
on es pot anar veient
una mica
tot el camí
i les coses que faig
també em dedico a donar conferències
a través de la meva experiència esportiva i de vida
doncs puc treballar coses com la gestió del canvi
la planificació d'objectius
el treball en equip
la gestió d'errors
o sigui tu també fas una mica d'acompanyament
no podem dir
o
sí
bueno
l'acompanyament
ho faig més amb el meu rol de coach
que tinc la sort d'estar compartint amb la Paula
a l'Institut Gomà
i allà sí que des del coaching
puc fer la part d'acompanyament
en la que
bueno
tant persones com equips
que es troben en una situació
de necessitat de resoldre
algun moment de canvi
alguna emoció mal bloquejada
algun plantejament
o simplement autoconeixement
doncs sí que
sí que
ho fem des d'allà
des del coaching teleològic
però en les conferències
més aviat
és un estil més motivacional
diguéssim
arrel de
de la meva experiència
el que pugui inspirar
o compartir
amb
amb
amb la gent que ho escolti
aleshores
Carla
on et podem trobar
per tots aquells
que vulguin
comptar amb els teus serveis
doncs
em podeu trobar
tant a la meva web
que és
carlacasals.com
com a les xarxes socials
Twitter
Instagram
i LinkedIn
i Facebook
que és Carla Casals
Carla Casals
molt bé
Carla
doncs
moltíssimes gràcies
per comptar amb nosaltres
i bueno
la teva presència
la teva experiència
amb la valentia
desitjo
que hagi estat
inspirador
per tots aquells
que vulguin aventurar-se
donar un pas
més enllà
dels seus propis límits
i
i això
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
a forma part del vostre programa
i tant
gràcies Carla
adeu
adeu
hem tingut bona sessió
no Paula
Déu-n'hi-do
intensa
eh
sí sí sí
Déu-n'hi-do
la seva experiència
i com
com l'ha viscut
jo crec
jo crec que
jo crec que la gent
que l'hagi escoltat
almenys
si estava dubtant
buah
faig això
no ho faig
que tingui por
que no s'acabi de
jo crec que potser
dona el pas
mira de fet
o s'ho planteja
no ho sé
almenys
inicialment
un plantejament
de canvi
ja és
com deia la Carla
és una actitud
de valentia
no
el fet que cadascú
ha de ser conscient
del punt vital
en el que està
de les pors que té
si decideix afrontar-les
doncs això
ja és una actitud
de valents
i aleshores
aquesta experiència
personal de la Carla
portata
anava a dir
petita escala
però mentida
perquè al final
la valentia
no és una qüestió
de superherois
o de persones
que aconsegueixen
grans coses
no
és que la valentia
està en qualsevol acte
o en qualsevol
decisió
d'afrontar
alguna cosa
que ens fa por
en el dia a dia
i poden ser coses
molt, molt banals
des del que et deia
de tenir conversa
amb algú
de plantejar-nos
un canvi de vida
és a dir
no cal anar
a unes olimpiades
per demostrar
que ens valentia
en el seu cas
jo no hi aniré
de moment
és a dir
no, jo
en els meus plans
doncs
tampoc entra
a la llista
a l'agenda
no tinc
no olimpiades
tic
no sé què
tic
no, no
no, però
no és això
que ser valent
no és
no tenir por
és a dir
és agafar l'impuls
sí, i decidir
sobretot
anar
a afrontar allò
i a descobrir-nos
a nosaltres mateixos
i espero que
l'experiència
de la Carla
pugui servir
d'inspiració
a petita escala
per tots aquells
i m'incloc
que sentim
posen el dia a dia
que ens sentim
i ens sentirem
i això és el més important
doncs
recordar
l'experiència
que ha tingut ella
i
és el que ha dit
que no és el que
ens passa
com ho afrontem
com ho
o sigui
com ho gestionem
com ens afrontem
a què et refereixes
ara m'he perdut
perdona
que ella ha dit
que en la vida
no som el que ens passa
sinó com
com ens hi afrontem
la nostra decisió
la nostra actitud
al final
la valentia
per mi
amb el recull
bibliogràfic
que he fet
amb l'experiència
de Carla
i amb la meva
per mi valentia
és una decisió
de
de
de
de voler ser lliure
alhora
és un motor
és una força
és un impuls
i que realment
s'entrena
no naixem sent valents
sinó que
ho decidim
nosaltres ser-ho
aleshores
a partir d'aquí
una
una invitació
a tots aquells
que vulguin ser valents
i
i anar més enllà
dels seus límits
i qualsevol cosa
que pugui ser d'ajuda
saben que em poden trobar
al
hola
paulafol.com
o a les meves xarxes socials
arroba coach
paulafol.com
perfecte
i a la meva web
i a la web també
que és
doble ve baixa
doble ve baixa
doble ve baixa
punt
paulafol.com
paulafol.com
és que hi ha vegades
jo hi ha vegades
que em lio
si no sé si és
aquí era
hola paulafol
aquí era
paulafol.com
mira
és fàcil
en el mail saludo
dic
hola
paulafol.com
quan jo et vull etiquetar
en el twitter
dius
vale
ja m'ho sé de memòria
però no
sempre em passa
haig d'anar fent proves
mira
faig una síntesi
perquè realment
és senzill
a les xarxes socials
és
arroba coach
paulafol.com
en el mail
és com si saludés
un hola
arroba
això sí que
en el mail
sí que és hola
hola
sí
i a la web
és directament
el meu nom
paulafol.com
vale
ah pues perfecte
ja està llavors
gràcies
m'està encantant
eh
la gent que portes
està sent interessant
eh
jo m'ho passo
superbé
realment
sí sí sí
el que passa
que vas començar
amb un nivell molt fort
eh
amb aquella noia
que com es deia
la Marta
la Marta
la canalitzadora
sí però també està bé
no la de
sí la de
llenguatge de llum
exactament
sí
clar
però està bé
comptar amb
diverses perspectives
perquè al final
és el meu propòsit
no mentida
la primera va ser
la
la Renata
o no va ser el noi
si parlem del primer
el primer va ser
el Pol Dulesa
el Pol Dulesa
que també és
coach
i va ser company meu
però de fet
la meva perspectiva
és integrar
el que sempre he dit
els quatre cossos
tant el mental
emocional
físic
com de consciència
aleshores
cada persona
o cada convidat
ens ajuda
sobre el seu tema
d'especialitat
a connectar més
amb la capacitat
de decisió
que és el propòsit
d'aquesta secció
a partir de
o la part més d'acció
o la part més
d'espiritualitat
la part més emocional
la part més mental
i és interessant
també
saber
del seu
del seu saber
precisament
a nivell integratiu
clar
perquè som això
ho hem de deixar aquí
Paula
moltes gràcies
a tu Núria
com sempre
una abraçada
i tornem
la setmana vina
dimarts que ve
parlant de lideratge femení
uou
que guai
gràcies Núria
adeu
Sant Justenques
un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just
amb Sergi Pont
comencem
comencem l'entrevista d'avui
de Sant Justenques
amb la Montserrat
Ubiols
i Bou
hola
que tal Montserrat
com estem?
hola
bon dia
la Montserrat
Ubiols
que va néixer l'any 41
a l'hospital de Sant Pau
a Barcelona
quan el seu pare
va tornar de la guerra
es van casar
just després
de tornar de la guerra
i llavors
ja està
és a dir
vostè hauria
potser hauria nascut abans
si no haguessis
si no haguessis
si no haguessis
de la guerra
suposo
perquè es van prometre
justament
abans
abans de la guerra
sí
el seu pare
va anar a lluitar
amb el bàndol republicà
sí
això mateix
i a més a més
va estar també
uns mesos pres
i llavors
quan va tornar cap aquí
va ser quan es van casar
al setembre del 40
i l'any 41
va ser quan
la Montserrat Ubiols
va néixer
a l'hospital de Sant Pau
tot i que la seva família
ja vivia a Sant Just
sí
eren de Sant Just
de tota la vida
sí
sí
els ubiols
sí
el bou de la meva mare
no perquè era de Castelló
però els assaps
sí
de fet
els seus avis
havien estat
els primers
que havien portat
al bar de la Taneu
sí
expliqui'm això
sí
en aquell moment
en què
d'alguna manera
el meu avi
van marxar
de viure
del Raval
i tenien
van tenir un terreny
al carrer Bona Vista
es volien fer la casa
allà
amb la meva àvia
i
com que en aquell moment
s'estava fent
la Taneu
doncs necessitaven uns cafeters
allà
algú que cuidés
tota aquella cosa
així
i se'n van anar
a cuidar
aquella part
que encara diu
que conserva una fotografia
sí
en la que es veu
els seus avis
i el seu pare
el meu pare
que no tindria
set anys
com a màxim
sí
sí
una família
de Sant Jús
de sempre
em deia
que la seva família
s'estava construint
una casa
al carrer Bona Vista
110
sí
que és on encara hi viu
ara
sí
sí
sí
va haver-hi un moment
en què
quan aquí
Sant Jús
van construir
per banda i banda
de Bona Vista
o sigui
els pisos de la casa
a l'Espinàs
no sé
una torre de l'Espinàs
i després també
la part de dalt
i llavors
quan van fer tot això
van dir que ningú
podia aixecar
cap més pis a sobre
i llavors van fer
una mena de protesta
protesta oficial
i van donar-nos
un temps de termini
per si algú
podia edificar
més pisos
i això és el que van fer a casa
un pis
pel meu germà
i un per mi
la
vostè va anar
a l'escola
Núria
a l'escola
és Núria
què recorda
d'aquella etapa?
jo la tinc molt agradable
la veritat
sí
molt agradable
perquè
m'agradava moltíssim
anar a l'escola
i d'alguna manera
van tindre
unes mestres
bastant bones
que avui
sí
tant és així
que avui
un cop m'agradava
van insistir molt
que fes el batxillerat
i llavors
i vaig seguir estudiant
i va
recorda també
jugar pel carrer
sí
això també moltíssim
això sí
ens n'anàvem
moltes tardes
a buscar
els de la manguera
que regaven
al carrer Bonavista
perquè era de terra
el carrer Bonavista
i ens n'anàvem
cap allà
fins a la
que en deien
la torre del doctor Sànchez
allà
i anàvem
a llegar
la manguera curta
que no arribarà
fins a l'ha passat
i ells es distreien
i nosaltres
corren cap allà
el recorregut
era des del començament
de la carretera
al començament
del carrer Bonavista
fins just a la iglesia
o sigui
ens fèiem tot aquest recorregut
també
diu que
la zona
on viu ara
abans
pràcticament
ja començaven
els camps
allà
sí
bueno
hi havia
sí
segur
segur
vull dir
passat
com diguéssim
la iglesia
al campanar
i una miqueta
aquesta
d'una o dos cases
que hi havia
senzilles
per allà
darrere
hi ha
doncs
el sabre
vull dir
que ho era
garrofers
hi havia
garrofers
i bàsicament
garrofers
i després
tota la muntanya
així
i ginesta
també
no què sé
i anàvem
a jugar
per allà
i que agafàvem
un garrofer
i deia
aquesta és la meva casa
i l'altre
l'altre
i jugàvem
vostè va estudiar
com dèiem
a l'escola
des Núria
després
als 15 anys
va començar a treballar
sí
uns laboratoris
uns laboratoris
d'Esplugues
o de Societat General
de Farmàcia
i la seva il·lusió
era ser mestre
sí
però no enquadraven
els horaris
o sigui
que estudiaven
els horaris
jo ja treballava
o sigui
quan vaig a això
els laboratoris
doncs
feien només
les classes
al dematí
i no podia
llavors
lluitar
buscant
un tipus
d'estudi
que em feia gràcia
fer
doncs
me'n vaig entrar
que feien
de l'assistència social
i aquesta
com que era
les tardes
hi vaig anar
és a dir
que d'entrada
va estudiar
assistència social
per casualitat
perquè li anava
millor
amb els horaris
sí
sí
sí
sí
és així
la que em feia gràcia
era ser mestre
però vull dir
aquesta no
a vegades són coses
que té la vida
no?
sí
això mateix
que acabes prenent decisions
per motius puntuals
és molt jove
però bueno
que penso que ho vaig fer
amb tota l'ànima
avui
amb tot el sentiment
ben bé
no?
era això el que volia
no?
li va agradar
després dels estudis
sí
sí
sí
em va intrudir
en un món
molt maco
de tot contacte
amb les persones
que tenien problemes
llavors escoltar-los
fer-los un servei
d'ajuda a domicili
i tot el que fos
vull dir
vam anar també
un estiu
a Holanda
perquè tot això
ja em serà
perquè era
on hi havia
tota la
la
van anar a visitar
Holanda i Bèlgica
sí
sí
o sigui
pel meu compte
o sigui
per fer la pràctica
d'assistència social
amb una sèrie
de Bèlgica
i llavors
vaig entendre
molt més
tota l'embargadura
dels serveis socials
i tot això
o sigui
va estar vivint
a...
no, no
això un estiu
un estiu
un estiu
un mes
eren les pràctiques
d'assistència social
que les vam fer
en uns locals
d'unes institucions
que hi havia allà
a Brussel·les
justament
i llavors
vaig anar coneixent
tot el tema
de serveis socials
el tema dels serveis socials
aquí no estava gaire desenvolupat
no
en aquell moment
no
gent
i per tant
Holanda i Bèlgica
aquests països del nord d'Europa
eren un mirall
sí
i abans
van ser els que van crear
no sé si ells ho van treure
d'un altre lloc
però van crear el servei
de judició
i el van crear ells
vostè va estudiar
serveis socials
i quan va acabar
els estudis
van treballar una temporada
a l'Ajuntament de Cornellà
sí
sí
va ser com un
testet
sí
el primer que em va sortir
vaig anar
a la mateixa escola
i et deien
possiblement aquí o allà
i vaig anar
a l'Ajuntament
a veure si em podien
i si
em van agafar
un temps
per fer
tots aquests serveis socials
allà
i aleshores
va
es començava
el desenvolupament
també
dels serveis socials
i va
començar a treballar
amb la seguretat social
a la delegació
a l'Avell d'Espanya
sí
llavors
o sigui
van copiar
el servei
de l'ajuda
de domicili
que feien
se la van crear
els soldats
de Bèlgica
i Holanda
i llavors
la van copiar
i
la vam implantar
teníem
com que
d'alguna manera
havíem fet
els casals d'avis
vam fer els casals d'avis
i allà
teníem els despatxos
i hi havia
per Barcelona
n'hi havia
sis o set
de casals d'avis
i amb elles
els resistents socials
ens vam anar fent
una miqueta
tota la creació
de com ens repartia
a Barcelona
el que fèiem
quan organitzàvem
l'ajuda de domicili
a persones grans
i això
m'ho vaig passar
molt bé
perquè llavors
també buscar
la persona
que els tenia
de cuidar
donant-li
una preparació
prèvia
i també va ser
una feina
que vam fer
totes juntes
i a la vegada
que també
d'alguna manera
la delegació
ens anava
totalant
era una feina
molt femenina
la d'assistència social
eren dones
sí
totalment
totalment
totalment
o sigui
en aquest moment
a Barcelona
devien tindre
d'això
de l'ajuda de domicili
unes
vuit o sí
moltes assistents
estava en el casal
d'avis
que llavors
va ser també
l'altra moda
o sigui
de la creació
de casals d'avis
per districtes
a Barcelona
i
en el mateix
casal
hi havia
un assistent
per l'empat
per el propi casal
i un altre
per l'ajuda de domicili
jo sempre em vaig quedar
amb l'ajuda de domicili
perquè m'agradava molt
diu que estava treballant
a BAC de Roda
sí
amb gent gran
sobretot
sí
quins problemes
tenia aquesta gent gran
que necessitaven ajuda
bueno
bàsicament
el model
que trobaves
és que una persona
sola
o dos
però que una
estava molt malalt
i que no sabia
no hi havia
família
a darrere
i llavors
hi anava
tres dies a setmana
una treballadora
familiar
que em deien
que vam haver de crear
aquesta titulació
de treballadora familiar
i donar-los
i a la vegada
estudiaven una miqueta
també
no vull
perquè
i a partir d'aquest moment
doncs començava
a organitzar
el servei de domicili
enviaven
aquesta senyora
que feia
unes hores
en aquella casa
unes hores
en una altra casa
i unes hores
en una altra casa
ho explico
o sigui
anàvem una casa
a l'altra
i així anàvem
però tinc
un record
molt molt agradable
per a tota
l'aquella època
del treball
en equip
tant d'assistents
socials
com de treball
i del contacte
amb les persones
i les contactes
per això
tinc els casos
encara molt
molt vius
encara
la meva zona
era
que quan ens vam
repartir
Barcelona
era bàsicament
la del
poble nou
però
a la vegada
com que
a la zona central
no hi havia
cap casal
doncs ens vam
repartir
també tot
i llavors
jo tenia
de la
Rambla
baixant
a mà dreta
aquella banda
era la meva
de
zona del Raval
sí
això mateix
i tenia
el poble nou
més el Raval
no?
i després
els serveis
socials
van passar
a mans de la Generalitat
aquí va haver un
traspàs
sí
i vostè
i vostè també
va fer el
traspàs
llavors aquest
va ser
un moment
així una miqueta
punyent
o difícil
però vull dir
em van oferir
la gent
d'aquí que coneixia
algú de la Generalitat
que em devia conèixer
me'n recordo
qui va ser
o que em van buscar
i
em van dir
que s'hi volia
anar a treballar
als serveis
centrals
per crear
tota aquesta
organització
dels serveis
socials
que rebia
la Generalitat
traspassats
i llavors
doncs
em vaig
vaig dir que
bueno
sí
i bueno
ens vam començar
a muntar
doncs
això
primer
el de la bellesa
va continuar treballant
amb altres professionals
però vull dir
depenent
de la Generalitat
i llavors
ens vam muntar
que aquesta va ser
l'altre gran pas
els serveis
socials
amb els ajuntaments
llavors va haver-hi
un departament
que va dividir
cada província
i que sona
amb quants
ajuntaments
quant més o menys
li corresponia
doncs
i encara tinc a casa
un llibre
de les àrees bàsiques
que en dèiem
no?
dels ajuntaments
amb totes les composicions
i a partir d'això
doncs
anar visitant ajuntaments
i convèncer-los
que muntessin
els serveis socials
de bàsic
que en dèiem
per tant
vostè
va treballar
amb el grup
que va començar
a muntar
els serveis socials
als ajuntaments
totalment
amb un company
teníem
la Marina Valls
l'Ignasi Casals
i jo
vull dir que
ens anàvem
agafant un cotxe
de vegades
amb el meu cotxe
de vegades
amb el d'un altre
i anàvem
a recórrer
ajuntaments
per muntar
aquests serveis socials
allà
amb els cotxes
amunt i avall
això mateix
és així
primer
els serveis socials
s'agrupaven
per municipis
oi?
sí
bueno
i vam fer
això
aquest mapa
que no tots
els municipis
vull dir que
que a vegades
era englobar
dos o tres municipis
vull dir
perquè
si són
poblets més petits
llavors
s'ha de fer
però
després
de mica en mica
llavors
cada ajuntament
tenia el seu propi
servei
de serveis socials
però
al principi
eren una miqueta
unes àrees
de petits
dos o tres
poblets
a tot això
a tot això
vostè es va casar
també
a una edat
més gran
del que era habitual
que tocava
amb 40 anys
es va casar
i a més a més
no
ho va fer amb una persona
qualsevol
no?
no
això mateix
ho vaig fer
amb el tio
Quim Gomis
Santa Guija
que
havia estat
cap allà
i havia estat
vicari
aquí a Sant Lluís
el coneixia d'aquí
a aquella època
i bueno
doncs
amb aquest treball
que feia d'assistència social
on que anava molt
al centre de Barcelona
i a vegades coincidíem
a l'hora de dinar
amb una colla
i quedaven tots allà
i allà
hi havia el Júquim
i també
anava amb el grup
de...
bueno
ell era cap allà
i va deixar-ho
sí
sí
després
va tardar uns anys
però vull dir que
ens vam casar
un 92
o sigui
ens sembla que
li va demanar-ho
cap allà
el 86
o una cosa d'aquestes
o sigui
estàs parlant
d'aquest moment
ens vam casar
l'any de les Olimpíades
o sigui que
el tinc tant
sí
ens vam casar
grans
i no van tenir fills
no
després
vostè també
quan
als voltant dels 60 anys
va demanar una excedència
de la feina
sí
sí
per què?
perquè
jo mentrestant
tot això
a les tardes
en què vull dir
m'anava
em vaig
volia
em feia gràcia estudiar
i llavors
em vaig
matricular
a la universitat
vaig al·legament
de més de
no sé quins quants
eren més de 35 anys
o no sé què deien
feien un examen
si passaves
podies
no calia
tota l'altra
tota l'altra persona
i llavors
em vaig
em van
em van
acceptar
i ja està
em van aprovar
i
i vaig estudiar
història
a la carrera d'història
i vaig estudiar història
a partir d'aquí
vaig fer la història
després
no sé per què
no sé
perquè la vida
a vegades
no la dissenyes
pas tant
vull dir
van les coses
com van
em vaig anar
engrescant
a fer una
la tesis
i llavors
vaig fer
un treball
de tesis
de doctorat
sobre un monasticista
arseng
Santa Maria de Valldaura
que estava per allà
al Berguedà
que vaig anar-ho a veure
vaig trobar
la documentació
a Madrid
els arxius
de l'Electòric
Nacional
i de Madrid
doncs vaig anar
trobant tota la documentació
i vaig fer-la
tota
és a dir
que vostè
amb 60 anys
va estudiar
la carrera
d'història
a la Universitat
de Barcelona
i després
va fer el doctorat
això no ho pot dir
qualsevol
no
el Júquim
també em va apujar
molt amb això
és veritat
sí
no sé
mira
em vaig anar
engrescant
però
m'agrada
però què va passar
se li va fer
complicat
o al contrari
o va ser fàcil
tinc bon record
tinc bon record
de veritat
sí
tinc bon record
o sigui
penso
però com ho vas fer
Montse
tot això
és treballant
no vull dir
treballant
i a la vegada
fent les coses
la tesis
va haver-hi
tres mesos
que els últims
que vaig dir
demano una excedència
de tres mesos
per acabar-la
perquè si no
o dos mesos
no me'n recordo
vull dir dos o tres mesos
per acabar-la
i llavors
perquè clar
la documentació
estava a l'Arxiu Històrico
Nacional de Madrid
tenia que fer Madrid
a fer els viatges
van fer les dos diuen
després van
de partir d'aquí
fer tot el recorregut
de la història
doncs en cotxe
i una mirada
com era tot
per redactar-la
correcte
ja està
és a dir
això ho va fer
combinat
amb la feina
treballava menys hores
o treballava
les mateixes hores
no
treballava
el que vaig fer
en un moment
determinat
ja que tancava
és demanar
un temps d'excedència
dos anys
o una cosa així
o un any i pico
no me'n recordo
després
a Sant Just
vostè també ha estat
implicada
en diverses entitats
a l'Orfeo Enric Morera
des de sempre
tota la vida
15 anys
sí sí
des dels 15 anys
fins ara encara
sí
excepte una època
que coincidia en això
les classes d'una cosa
i els assajos
o sigui
que podria ser un any
un any i pico
però tot l'altre
ho he fet sempre
he anat a l'Orfeo
molts anys de l'Orfeo
molt
dels 15 fins ara
vull dir que ara hi canto
i molts records
m'ho imagino també
moltes vivències
no?
sí
molt maco
és veritat
m'agrada molt cantar
així això
i una altra
de les implicacions
importants
que també ha tingut
la Montserrat Ubiols
a Sant Just
amb el tema
del tracte amb les persones
també ha estat
el comitè
de Nicaragua
de la Germenament
sí
això va ser fins i tot
abans que es fundés
Sant Just Solidari
sí
Sant Just Solidari
va ser conseqüència
després de tota aquesta
trobada
entre amb el Lluís Casals
i d'unes quantes persones
perquè vam anar fent
tot una
els vam conèixer
vam anar allà
a Nicaragua
a conèixer com era
i tota aquesta història
i després
té un record
del viatge a Nicaragua
sí
molt molt molt
molt molt
sí
sí
és veritat
i això va ser
el
el que va
ah perdó
pensava que em preguntaves
de la tele
això va ser el que va
començar
Sant Just Solidari
Sant Just Solidari
sí
sí
i llavors
va ser la llavor
sí
i el Lluís és el que va
agafar més la renda
però que s'hi va tirar
i encara hi està
més així
i què recorda
què és el que més necessitàven
a Nicaragua
en aquell moment
quan vostès
van visitar
bueno
era
molt senzill
molt senzill
molt senzill
la vida
i clar
l'organització
potser
l'organització
d'escoles
de metges
tot aquest
del part
d'assistència
mèdica
tot això
una miqueta
estava penjat
no vull dir
tan penjat
però era
molt bona gent
vull dir
va haver-hi un diàleg
molt fàcil
entre la gent
encara ara
aquest any
que van venir
saps com van venir
fa poc
una cosa
i vull dir
encara
era com
jo tinc molt de bons records
sí
de veritat
i el que s'ha preocupat
molt molt molt
és el Lluís Casal
i anant més vegades
després
a Nicaragua
jo diria
que una altra vegada
una vegada
així
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
col·laboració
també
amb entitats
de Sant Jus
com Sant Jus Solidari
que es va crear
bàsicament
per aquesta
que es va crear
per aquesta primera visita
com a conseqüència
d'aquesta primera visita
doncs
Montserrat
Ubiols
i Bou
moltes gràcies
per haver vingut
al programa
i per acabar
posem una cançó
que
vostè
ha cantat
amb l'Orfeo Enric Morera
moltes gràcies
per tot
Dolce Catalunya
Patria del meu cor
doncs
amb aquesta cançó
acabarem
l'entrevista
moltes gràcies
Montserrat
gràcies
de veritat
i
des de
aquí
al Just a la Fusta
deixem
el programa
ens tornem a trobar
demà
a les 10
i
fins la 1
amb més entrevistes
més seccions
i més actualitat
ara
l'informatiu de Sant Just. Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.