El primer premi d'aquests sortets del Nen serà de 2.104 sèries.
Tot plegat després que aquesta nit els resmacs d'Orient hagin passat per casa de tots els nens i nenes per repartir regals. Aquest diumenge s'han fet les tradicionals cavalcades on els patges han aprofitat per recollir multitud de cartes dels més petits que els han demanat això.
Una moto, una bici, una equipació del Barça. Jo ja vaig buscar carta abans d'ahir al rei blanc i li vaig donar un regal i porto uns altres regalos. I he fet carta amb el meu germà enganxant fotografies del que volia. A Tarragona els Reis Mags han estrenat carrosses coincidint amb el centenari d'aquesta rua a la ciutat. També han arribat per mar a Barcelona i a Lleida ho han fet en tren a l'estació de Lleida Pirineus.
... ... ... ... ... ... ... ... ...
A la llibertat.
Fins demà!
... ... ... ... ...
A més a més, també per rebre el pla de Jaume, el primer que tu ha sigut aquest any, que cada l'any, no volem dir, l'any 1986. Notícies en xarxa I'll have a blue Christmas without you
I'm so blue, I'm thinking about you. Decorations of hair, one of me Christmas tree.
La xarxa de comunicació local. Deixa'm d'estar amb Marco Rosco i Xenia Rodríguez.
Hola, què tal? Com esteu? Primer de tot, gràcies per escoltar-nos en un dia tan especial. Què? Us han portat moltes coses als reis? Esperem que sí, eh? Però jo seré una persona que gairebé aquest any, doncs com s'ha portat una mica malament, segur que n'hem portat poques coses.
Xenya Rosset, què ens expliques? Què tal, Marc? És una mica mentida de tot creixer el nas, eh? S'han portat moltes coses. M'han portat moltes coses perquè m'he portat molt, molt bé aquest any. No m'ho crec jo, això. I tant, que sí. Bé, després me l'has explicat? Alguna joguina? No, joguines no, joguines no. Alguna cosa per tastar?
Alguna cosa per tastar, coses útils per vestir i alguna coseta més. Bé, perfecte. Doncs vinga, Xenia, comencem repassant les xarxes socials amb tu, com sempre. Sí, al Facebook del programa, el DeixamTastar, i al Twitter del programa, arroba DeixamTastar. Allà, com sempre, anirem penjant els continuïts del programa i, a més a més, les fotos de les receptes i els comentaris que ens vulgueu fer per participar en el sorteig.
i moltíssimes coses més. Us convidem que es comuniquin amb nosaltres a través d'aquestes xarxes socials i comencem el Deixa'm Tastar d'avui. Segur que molts de vosaltres menjareu. Ho hem menjat. Un bon tortell de reis. I si no, ho heu fet, tranquils, perquè nosaltres tenim la solució. I si no, escolteu el Mano del Dia que tenim preparat avui.
Avui començarem parlant amb el president de l'associació d'hostaleria de l'Alogell, Miguel Ángel Sánchez, per parlar del ginfer, el gin tònic de les muntanyes. Posteriorment, entrevistarem Filipe Regol per parlar dels plats mítics dels ginomans. A la recepta ens traslladarem a la pastisseria de Barcelona, on Josep Maria Rodríguez Campió del món de pastisseria 2011 ens prepararà...
Un delicès porter de reguis. El nostre sommelier, en Jaume Foguera, que ha visitat un celler, serralada de Marina, ens parlarà de dues varietats autòctones. I com sempre, acabarem el programa parlant de la gastroagenda amb les activitats dels propers dies. Un programa molt interessant per endavant. Així que engeguem els fogons i comencem.
Bé, Xenia, tenim moltes ganes d'escoltar-te perquè volem parlar d'aquest gin tònic nou, el gin fer, que el gremi, l'associació d'hostaleria de l'Urgell, ha fet. És un gin tònic de les muntanyes. Doncs vinga, explica'ns-ho. Tenim amb vosaltres el president, Miquel Ángel Fánchez. Hola, què tal? Hola, què tal? Què és aquest gin fer, el gin tònic de les muntanyes? És un gin tònic, és un tòctel, bàsicament, doncs,
I com és la idea de crear-nos? Diguem quin objectiu fa aquest Jim Fair.
Mira, l'objectiu surt del de la Junta de l'Associació Estal·laria. Now the ground is white. Go while you're young. Take the girls tonight. And sing this slaying song. Just let up Octave to 40 as his feet. And then he'd shift you and open slay and crack. He'll take the lead. I don't know.
... ... ... ... ... ... ...
Bona nit. Bona nit.
Jingle bells, jingle bells, jingle jingle all the way Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh Jingle bells all the way Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh
Fins demà! Fins demà!
Des de Ràdio d'Esvern us desitgem un feliç any nou. I per la clientela que l'està degustant...
Bueno, ja tenim ganes de tastar-lo. De fet, si el volem tastar, a quin lloc el trobem? Ara mateix hi ha 20 locals que estan fent aquest ximfer i molt i molt bastant radicat aquí a la comarca de l'Alt Ogell, o sigui, l'hotel Ogell i comarca. Això ens ho han demanat a Andorra, ens ho han demanat al Ballars, a la Vall d'Aran...
Nosaltres estem oberts a fer-ho córrer sempre amb professionals d'hostaleria que estiguin radicats, diguem, al Mirineu, que es posin en contacte amb nosaltres i que, bueno, que puguin presentar aquest còctel com es mereix, no?, amb la seva presentació, amb la seva personalitat i amb el seu client. El que és la base que s'hi posa, que t'he dit que era secreta, però, vull dir, bàsicament sí que és secreta, però t'explicaré perquè no t'ho he explicat,
que està feta amb aigua, herbes del bosc i sucre. O sigui que és natural al 100%. I amb productes del vostre territori. I amb productes de l'altanya d'aquí del Miceu, que és un xintònic que diguem, saludable o no.
Doncs Miquel Àngel, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest ginfer. Queda pendent, queda pendent tastar-lo. Venia a tastar aquesta reducció d'herbes de muntanya, que és el que el fa especial. I bé, moltíssimes gràcies. Esperem que aquest projecte creixi i que per ara, a banda d'aquesta vintena de locals que ja serveixen aquest ginfer, doncs en comença molts més. Això esperem. Moltes gràcies per notar-ho. I quan pugueu degustar el ginfer amb molt de gust,
Moltíssimes gràcies, Miquel Àngel. A reveure. A reveure. El calçot de valls és un brot desenvolupat entre 15 i 25 centímetres. Llar, tendre i llargarut, de sabor dolç i intens. Es preparen tallant les barbes i les cues i posant-los en una graïlla damunt del foc fins que queden negres.
Doncs avui al Plat al Dia hem de saludar el nostre crític gastronòmic, el Filip Regol, per fer una observació gastronòmica al Plat al Dia. Normalment el Filip ens acompanya al principi del programa, però aquesta vegada, Filip, hola, què tal, com estàs? Hola.
Benvingut de nou, deixa't tastar. Molt bé, avui volíem parlar de tu, fer-te tu l'entrevista, i abans de tot preguntar-te, doncs que sempre seguim més de prop al teu blog, no sé si has tastat alguna cosa aquests darrers dies, que recentment s'ha obert el nou restaurant d'Oriol Rovira, que em sembla que hi ha l'assinat a tastar. No hi vas, demà.
El port. Aniràs a preparar-me. Sí, exacte. Està estiguisat amb la carta del port. Port Iberi, crec, port d'aquí, port d'Italia, millor port. També del viar, crec, francès, però tot això ho dic perquè tant coses que s'han comentat i encara no hi estan. Quan el tastis, aleshores, tornarem a parlar amb més detalls. Sí, està des de la barra
de Tañirechuga, del Caldeni, que ha fet un bar especialitzat una mica, una barra, millorit, especialitzada amb la carn. Es diu el Mid Bar, ara s'ha de cuidar el nom anglès, perquè era veig grec.
I donc és una barra més informal amb plats clàssics de tànic que s'ha especialitzat a ell amb la carta de pedri. Bons tartars, una furguesa fantàstica. El tànic ella porta una trajectòria important, treballant amb la carta, amb algunes carps del restaurant, que ja us agrada la carta. Aquesta és una possibilitat que teniu al nostre tànic. El bar de pedri, que és la barra...
Just a costat. I abans d'entrar en mateixa pregunta, ara això que ha sorgit-ho del port, està a Compo Gamor, no? També té restaurants temàtics. Sí. Tenim a Paco Pé, eh? També? Sí. I ara tenim el port, que està tot port. Exacte. I ara també va començar una mica també l'espai cru, no? A veure, el concepte de peix cru. Exacte, sí.
Després, a totes aquestes cartes hi ha més coses, eh? Però és una mica fer destacar un concepte, no? Una idea. Jo, això del meu pare, eh? Comporta una mica de risc que estigui portant al restaurant perquè si et dius ec o et dius port, has de tenir el millor port i els millors ous. I no val la pena tenir això, clar.
Avui te la jugues una mica, em dic que la crítica, si t'estàs dient ou, has de tenir els millors. No pots ballar, clar. Doncs perfecte, Filip, entrem en matèria, que és el que volíem parlar amb tu avui, que són aquests plats, alguns, molt clàssics de la nostra gastronomia.
Que bé, una mica ja no conflicta, però ben bé no se sap de qui és l'autoria d'aquests plats. I sembla... Bueno, hi ha fet, eh? Sí, hi ha de tot, no?, una mica. Però, per exemple, si nosaltres parlem de Josep Marcader, que era un cuiner català...
Podem començar a dir que era de la nova cocina catalana, moderna, que ja es començava a fer aquí a Catalunya, i va redus una mica la cuina amb aposclats com una manida de pavetes a la menta, que la primera vegada que les paves es presentaven amb una menta una mica refrescant. Sí, i una manida, no? No és la pava en pisades i dicembre, no? I...
i va fer un plat molt novelvisit, de molt sentit de la paraula. Aquestes amanides van deixar conèixer el novelvisit de ser enciam i com aquest diodú per fer-se amanides una mica més de cuna, amb vegetals diversos, i aquí hi ha també el peu de porc, una bitagreta de mostassa, el pernil de...
de iota, d'aglade, ibèric, doncs va ser una avenida d'un nou tipus, no? I va dir que els van posar de moda aquestes avenides, molts a partir de 96 franceses, i aquí el José Mercader va ser un amic d'introductor d'aquestes idees noves.
a la cuina catalana de les altres. Un dia hem pogut parlar d'aquest tema perquè et donaria per molt aquesta nova cuina catalana, moderna, posterior a la nova cocina basca i posterior a la nova cuina. Sí, Joan Bergadé va ser realment un precursor, sempre es parla de la nova cuina.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Clar, clar, que a casa nostra també suposo que la dictadura està pactada.
Exacte. I va coincidir amb una cosa molt, molt important que l'arribada del turisme.
l'arribada del turisme francès, sobretot, o alemany, etc., que va començar i feien una parada, feien una escala al motel de la Emporga de Tigueres.
Els francesos estaven contents de trobar també aquesta nova cuïn a fer d'etapes que a mi ja era costa brava per si volia ser un turisme de reaccionar a la costa brava. O sigui tot això...
Les idees noves a la cuina depenen molt, evidentment, de la situació econòmica, de les classes socials, de tot això. A Tuec vingut va arribar a França quan realment hi havia una classe mitjana
que es va crear en els anys 60-70, que volia experimentar nous sabors, nous gustos, i que era molt diferent de les classes socials que volien anar a les classes, etc. I aquestes noves classes socials van crear també una nova manera de menjar.
I tant que sí, doncs li hem posat nom a aquest plat, a aquests plats, perquè hem demanat d'uns quants, a Josep Mercader, un cuiner, i ara hem de parlar d'un altre plat i d'un altre cuiner. En aquest cas, Àlex Montiel, el 1993, amb el mil fulls de foie gras i anguila.
Sí, no estem seguint cap ordre cronològic. Això és un plat que jo vaig tastar la primera vegada a l'Aram, que era un petit restaurant del carrer Aragó, on hi havia un cuiner jove que es deia Alex Pontier. Ara aquest cuiner jove es pot dir que està vivint a Sant Sebastià i fa unes tapes fantàstiques. Molt bones, eh?
la cuchara de Sant Telmo. Tenim molts oients que els agrada anar a tastar coses allà a Sant Sebastián i molt recomanable la cuchara de Sant Telmo. Trobarem res, em sembla que són, ara mateix no ho recordo, ja he estat 4 o 5 plats però molt ben cuinats. No, més que 4 o 5 plats. Sí? Més? Sí. Jo quan vaig anar em van oferir l'estat de la pissarreta i em van dir, avui venia amb això només. Bé, normalment té una mica més però és un gran cuiner que va acabar després treballant com cap de cuiner de Martín Brasategui. És...
Martín Brasapigui va aconseguir les dues estrelles amb la Gret Montiel i justament va portar aquest plat a la concedida de Martín Brasapigui l'any 1894, no recordo...
ben bé l'any exacte, que és el famós milfull de foie gras, anguila fumada i poma granit mig i l'euserament cremadet, com si fos un sucre cremat. Sucre cremat, sí, per amunt.
A mi no m'agrada molt l'excés de sucre amb el foie, però això era un detall molt interessant. Feia una mica de croissant, com el croissant del sucre cremat d'una crema catalana. Sí, perdona la textura, perquè d'aquest plat què podem dir? Perquè és un plat que ara mateix trobem al restaurant de Beresategui.
El trobem encara al seu menú d'agustació. Sí, tant aquí a la Sarte com a la Casa Mare. Tot i que hem de deixar clar que és d'Àlex Montiel, no de Martín Berasategui. No, l'ho va portar a la cuina de Martín Berasategui i Martín ho ha fet seu perquè és un gran plat.
La veritat. Com ha de ser aquest plat? Hem dit els ingredients, però la textura, sobretot, que es noti. Imagino que estigui una mica prensat, perquè és una peça petita. És un prensat, sí. És un prensat. Són capes i l'últim gest...
del cuiner ha de ser cremar una mica el sucre que per davant i no s'ha de desmuntar, és com si fos un pastís, està pensat com un pastís, com una tarta amb les seves capes i amb aquest toc de poma verda que fa una mica de crocant i d'acinesa interessant.
Es pot servir, jo crec que es serveix amb una cremeta de cebetes a costat, però que és lo de menys, no? L'importante és el mico. I al final també d'aquella, d'una musicada. Seria la tapa perfecta, però dos musicades.
Tot perfecte, això perquè fa Àlex Montiel, a Sant Sebastián, en aquest cas, a la Cotxa del Sant Elmo, on actualment hi treballa aquest cuiner, i després ja passem al restaurant que ha revolucionat la cuina aquí a Catalunya, que és el Bulli, amb Ferran Adrià, amb un plat que tu m'has marcat, que és la mèdula, el moll de l'os, no l'os, podríem dir, amb caviar i poreta polifol.
Sí, va ser un pla que vaig tastar la segona vegada que vaig anar al book i que em va emocionar realment. De fet, amb els teus posts, el blog, el menciones moltíssim. Com estàs parlant entre restaurants i altres coses, no el menciones molt. Sí, però...
Potser perquè va ser la segona vegada que anava al Vull, vaig anar la primera vegada al 89, després al 43, i jo havia vist aquest plat a unes jornades gastronòmiques a Vitoria un any abans i Ferran Adrià va fer aquest plat i jo ho recordava i quan vaig tornar,
Al restaurant l'any següent vaig preguntar al jurys Soler si aquest plat estava al menú i van dir que no, que no estava al menú. Però què vengu van fer? Van improvisar i van fer això. Fas un denari extraordinari.
i la primera vegada que menjava un moll de l'os tratat, potser ho hagi hagut un foie gras a la planxa, torredet i melos per dintre, com si fos un foie de moll de l'os. A la tradició abans a França era una mica de manera rústica amb l'os i tal.
I va ser el moll de l'os d'alta cuina el primer que vas degustar. Amb el toc alta cuina de producte car, que és el caviar, i una crema de coliflor que recordava una mica el caviar coliflor de roguçó. I jo el roguçó. Perquè el platet presentava, diguem, el moll de l'os, com tu dius, el caviar estava a sobre? El caviar estava a sobre, crec, exacte.
Des de Ràdio d'Esvern, us desitgem bones festes.
Débil, aquesta sanitat del Gavià, la seva textura i la cremositat que feien, diguem, entre dues coses, no sé, un gran plat. Potser no és el plat que més li agrada a Ferran Adrià perquè no va potser trencar i anar.
i començar el moviment d'avantguarda. Pensa potser que la menestra de verdura amb textures és un plat més trencador i que obre més porta. La porta de construcció és un concepte. Però gustativament i també jo crec que aquest plat és un plat de bisagra, una mica amb l'època del sabor del Mediterráneo i de la vanguardia.
No sé, a mi em va agradar moltíssim. És un gran plat que no es disteix, no es menja cap lloc, no es tan guido, i que ningú menja allà, i és una pena que plats així, tan emblemàtics, desapareixin i es quedin només per la literatura, no?
El que sí que no han desaparegut és el següent plat, perquè s'han vist en moltíssimes maneres, és el carpatxo de peus de porc amb oli de seps fet el 1991 al serieta de Cat Roca. Sí, això ho he fet. A veure, jo crec que és una crònica una mica sentimental, no? Això d'aquests plats és molt especial.
És també la primera vegada que vaig anar a Can Roca i devia ser també el 293, no? I jo recordo aquest plat que vaig trobar. També una mica com un trencador, no? Perquè un feu de pocs, abans en el cap de catalana, era fer un guisar, no?
I aquí es tractava com si fos un carpaccio o no, amb aquest oli de set. Jo cuinava en aquella època a treballar com a cuiner, i jo re el conec, ho vaig copiar, ho vaig copiar, ho vaig fer a la meva versió, amb monget de Santa Pavo, recordo, una vinagreta cremosa de foie,
I una col fregida. Jo recordo que era igual canviar una mica, però no podia. Però tota la tècnica d'aquest carpatxo, de peu de fort fantàstic, lo vas agafar de quan roca. I que m'ha dit d'una manera molt humil d'aquella època, que la idea era que havia vingut un carpatxo de capipote.
però jo crec que aquest plat de Joan Droga, i no sé, fins a fa poc, penso que ho tenia també a la seva carta. Potser a la seva carta no, però a la carta penso que no ho estava mantenint, encara no ho sé. I realment per a les noves generacions, clar, tu estàs dient que et sorprenia, no?, un carpatxo de peus de porc, però clar, molta gent ja ha escrut, diguem, que existia aquests carpatxos de peus de porc,
Igual que el José Mercader presentar-se a les faves sempre cuida d'una manera d'ordinar els teus de porc amb un guisar i amb un suc. I de cop i volta el José Mercader et planta les faves en una amanida, el freda i el seda que troba. El Carpatxo també 3, els teus de porc. Això aquí estan canviant les coses. Sí, eren novetats. Fa 20 anys un Mercader dels 73, molt més anys, no? Hi ha coses noves, és que ara estem acostumats
Aquí, las cosas trencadoras, las cosas noves, innovadoras, es decir, cada día, ¿no? En aquella época las cosas se llamaban...
La cuina a Santa Maria amb un plat de raviolis de gambes amb duccel, de ceps i escalonies. Què és això de duccel? Primer de tot, expliquem-ho. Jo li he posat aquest nom de duccel. Penso que no és el nom oficial, però duccel a la cuina és quan hi ha un bolet amb ceba, un sofregit de bolet amb ceba, es diu duccel. I això són ceps amb... Amb les escalonies. Amb les escalonies. Amb les xalotes, sepam.
Castellà, xalotes o escaluña, sí. I això és petit oxet, també, clar. Però, bueno, el nom oficial no sé com és. Això és un plat de Santi de l'any... Del lany 1988. 88. L'any que ja vaig néixer.
que està al seu llibre, no? I que va ser potser un dels plats més emblemàtic de Santino. També va ser una mica novedós, no? Perquè es feia un carpatxo de gambes i feia com un petit ravioli. Sí, és a dir, en comptes utilitzar la pasta normal, que seria per farcir, no farcir, sinó la capa, era la gamba.
Tallada molt fineta. Exacte. I feia com un ravioli, era realment una musicada fantàstica, riquíssima, un dels plats millor de Santi Santamaría. I hem d'acabar amb un últim plat que tu també ens has posat aquí, que és el llobarro amb ulleta el que hi ha i botifarra negra.
Sí, bueno, això també és un plat que recordo molt de la cuina de Jean-Luc Figueres, que va ser també, i és encara, perquè ara està a l'Hotel Bercer, una nova etapa de la seva vida, i Jean-Luc és un gran, gran cuiner, gran renovador, innovador de la cuina catalana d'aquells 15 o 20 anys passats, no? I jo recordo al seu restaurant aquest suquet, un suquet així de...
amb tripa i farra negra, que era com mar i muntanya, no? Era bacallà. Fantàstic, però Jalú va fer plats molt més trencada amb carn, com un llenguano, amb sobrassada, i un plat d'espècie, i plats que, en aquella època, aportàvem unes coses, uns gustos, una conviaçó de gustos molt atrevint.
I això passa molt a la cuina, és a dir, tenim molts plats al món de la cuina, si és un feminista de tots els plats del món, no tindríem suficient paper ni boli per excluir els tots, però és curiós, no? Com sí que és veritat que respecta molt la teoria dels plats dels cuiners, perquè sempre s'acaben curiós, és veritat que tu no pots fer una versió perquè t'agrada del Carpatxo de Pius de Morte al centre de Can Roca, però realment tu podries anar a un restaurant i fer exactament els mateixos plats que vulguin.
Ho podries fer amb Bulli, tant. De millor manera, no. Respecte a força dels quines a l'hora de copiar, crec jo, a gran mesura, què opines tu? Bé, hi ha de tot. Jo penso que trobem a faltar una mica un test de feina de notari.
de notar i de la creativitat, o sea, de la cuida, no sé, el crític, no sé, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa, el que fa.
La copia és prou fàcil. Al final és això de seleccionar els plats com si hi posin grans obres. Com ha escrit una novel·la, en aquest cas, un cuiner el seu plat. Sí, hi ha algú cuiner que hi posa un tal plat de 2005, tal plat de 2006, que avui ha fet...
Sí, sí, recubre tota la seva obra, tota la vida, i ja estàs totes. És perquè va ser més creatiu i intensava la seva vida.
Tot això no caig en el fons comú de la cuina i que sigui de tothom. I que s'oblidi, com en aquest cas el moll de l'os que hem explicat, que ara mateix no es cuina, no s'acaba de cuinar. No es cuina, és una pena. Felip, per acabar, hem parlat de molts cuiners...
A veure, jo penso que la revolució no pot haver-hi una revolució cada dia. La gran revolució va ser la revolució del públic.
que va durar 15 anys avui va tancar fa 3 anys aquesta etapa revolucionària o totes les etapes revolucionàries a nivell social també o a nivell artístic s'acaben i després ja són les coses canvien una mica apareixen personalitats comines que amb la seva personalitat segueixen o no segueixen o s'inspiren o no s'inspiren de la revolució anterior però d'alguna manera
són el producte d'aquest canvi que va haver, no? Aquesta llibertat que hi ha a la cuina avui només pot aparèixer després d'una revulsió com la revulsió bolliniana. Una altra cosa és que aquests cuiners facin una cuina bolliniana o no. Hi ha cuiners que són molt, que segueixen una mica...
El que ha marcat el Bulli pot ser un Paco Pérez, que sempre ha sigut molt admirador de les tècniques burinyana, el propi germà, Albert Adria, que al 41 grau fa un apunt també que es pot inspirar lògicament de tot el que ha fet perquè ell va participar en aquesta revolució, o sigui que realment no és un seguidor, va ser el protagonista de la revolució burinyana.
Hi ha altres, potser, que obren camí més personal. Ara no fan, potser, la revolució, només fan una culla a la seva manera. És l'autor que és la seva línia amb el seu propi relat. Exacte, tenim David Muñoz, que va tenir tres estelles fa poc, potser la Martel León...
que han fet la nova cuina marinera realment amb una personalitat extraordinària, doncs pot ser Ricard Camarena a València, Paco Morales, pot ser Jordi Cruz aquí a la BAC, que s'ha hagut renovar també el discurs una mica de l'avantguarda, fer una barreja entre classicisme, neoclassicisme i vanguarda, molt interessant. Realment ara són personalitats molt, molt, molt diverses.
que no es planteja ja una nova revolució, sinó cuinar i fer els seus albinats. Doncs perfecte, Filipe, gràcies per ser amb nosaltres. Un 6 de gener ja estem acabant les festes i nosaltres hem de passar a escoltar la recepta. Si vols, et convido perquè et quedis i l'escoltis. Molt bé, gràcies. Una recepta molt dolça, de la pastisseria. Atenció.
Fins demà!
Bé, doncs continuem a deixar-me tastar i ja haurem notat que ja no hi som a l'estudi perquè ara toca explicar la recepta de la setmana i avui tampoc som a un restaurant sinó que som a un obrador, concretament a l'obrador del Josep Maria Rodríguez, un pastisser que va ser campió del món el 2011 juntament amb el Jordi Bordes. Hola, Josep Maria. Hola. Com estàs? Molt bé, molt bé.
Gràcies per deixar-nos venir el teu obrador, perquè avui seràs tu l'encarregat de fer-nos la recepta. Aquests dies de festa nadalenca, mos dolços, tenim torrons, neules, i avui és dia 6 de gener i el que toca és un tortell de reis, que és el que farem avui, oi? Doncs sí, avui la tradició marca fer tortell i sempre nosaltres intentem oferir la tradició.
per donar coses una mica diferents. I en aquest cas us hem preparat el tortell de la pastisseria Barcelona, que és un tortell, una truca muntada amb un lleugerat xura també, per les poixins de xocolata, poixin d'atmella i sirena. Moltes ingredients necessitem exactament. Per començar, fan falta fer una bona massa abriol.
Molt important, que tingui una bona bateria prima, marina, entrega, sucre, llapar, sucre, sal, aigua i llibat fresc. Molt bé, doncs ja tenim els intervius apuntats. Per on començaríem? Doncs començaríem per la massa, que estic del sol té molt amassat, i després la ciutat ens demanem a la vera. A veure si em sembla bé, comencem amb...
Amb la màquina a treballar. I ara quins ingredients tenim aquí? Ara aquí tenim la farina, tots els secs, que li podíem dir, no? Farina, sucre, el millorant i el llevat. El llevat, eh? L'hem posat en aquesta muntadora, que són aquestes màquines que tenim. Normalment a casa no les tenim.
Però bé, això es pot anar muntant també a mà o a un termomix fins i tot, no? I tant, sí, sí, la termomix té una funció que fa massa i es pot fer. Aleshores, comencem amb tot el sex i afegim mica en mica l'aigua i el rovell i l'ou. Perquè seria la part d'humitat de la recepta. Molt bé, això ho afegim ja ara? Sí, ho anem afegint a poc a poc.
perquè la farina vagi agafant, comença a treballar, mica en mica comença a agafar, s'ha de ser pacient, com tota la pastisseria, que sempre demana molta paciència, que comenci a agafar elasticitat al nostre briós. Molt bé, molt de contes, sobretot. Ha de tenir algun truc, alguna particularitat, algun secret ara mateix?
a l'hora de muntar o una cosa que hem de tenir en compte. Home, un brioix el que és important, per exemple, un consell és afegir la mantega cap al final del treballat de la massa perquè si no la massa es calentarà molt i podríem començar a fondre aquesta mantega. Llavors el que fem és tirar la mantega a temperatura ambient però no massa freda ni massa calenta. D'acord? Perquè si està molt freda li costa molt d'incorporar la massa, l'has de treballar molt i puja molt de temperatura aquesta massa i ja comença a fermentar. Molt bé, la tirem a temperatura ambient, la incorporació és més fàcil
i no necessita tant de treball. Nosaltres encara no l'hem afegit, és a dir, que esperem que s'acabi de muntar i després l'afegirem. En 5-10 minuts, quan agafem una mica de massa i veiem que en el món de la pasticlidia fa una mica de tela, la massa que té aquest nervi... Sí que l'estira, sí que queda una mica com transparent, podríem dir, que no s'acaba, no es trenca, però queda una mica transparent. Ja té aquesta tela d'elasticitat, doncs ja és el moment en què podem pensar en afegir la mantega a trossets per facilitar aquesta incorporació. Doncs esperem aquests minuts, que doncs de Maria...
Molt bé, doncs ja tenim a punt la massa que està començant ara per aquesta elasticitat que estem buscant i ja estem preparats per començar d'aquí la mantega, a trossos. Mentre s'ha muntat tot, igualment, anem afegint. El Josep Maria que ha tallat uns trossos de mantega.
i els va diputant a poc a poc i es continua amuntant. Exacte, i ara un cop s'ha incorporat aquesta mantega, ja, parem la màquina, traiem la massa que té molta càrrega de greix, que és el que farà que sigui tan tendre, tan malós, no tan suau. Parem la massa d'hora,
I treiem aquesta massa i la posem a fermentar en bloc que es diu en nevera 24 hores. Nosaltres, com a xorro i hem d'anar per feina, ja tenim una massa preparada. Sí, sí, sí, molt bé. Ja us hem preparat una massa que vam fer ahir, que ha reposat, i ara us ensenyarem com la volejarem. Li farem un porat al mig per fer la forma ben típica del torbell de rei. Arrodonida, amb un porat al mig, imagino. Exacte. Perfecte. I us anem a buscar aquesta massa. Som-hi.
Doncs ja tenim aquesta massa en forma de bola, Josep Maria, i ara què fem? Doncs tenim el brioix, com m'ho hagués dit, en forma de bola, molt ben suau i llis, exacte. Aleshores, això ja ha fermentat en bloc, i ara ho tenim aquí sobre la taula, i anem a bolejar primer, i tindrem una forma ben rodona, d'acord? I un cop ho tenim ben rodó, sí...
El que fem és el curat al mi. Si fos un donot ara, de moment, un donot molt greu. Fem aquest moviment amb els dits. Anem aixamplant aquest curat. És ampla.
Així com una roda, però irregular, cal que el tortell sigui per tot arreu igual. Un cop tenim això, també s'apretà una miqueta, per... Amb el dits, ara veiem el extrem d'aquest tortell, d'aquesta massa, amb el dits, que gairebé queda plana amb la taula. Un cop tenim ja apretat una mica la massa, el que ens faria plantar és que apartem.
i per això l'ingrediment indispensable és la temperatura amb una càmera de fermentació controlada, o bé, si no tenim aquesta càmera a casa, deixem el lloc de 24-25 graus, donem paciència i que, de mica en mica, fermentem. Perfecte. Josep Maria, nosaltres tenim aquí la massa fermentada.
Doncs si ara només faltaria l'acabat final, no?, d'anar-li aquest punt d'innovació, de diferent, de risc. A veure, a veure, que l'he tionin de... Doncs en aquest castellí, sucre parlant, que és un sucre coixent, d'acord? Perles de por, de xocolata negra, un estreuzes, una massa de menya, també quedarà coixent, en aquest punt divertit. I, fiera natural, sense os, que també serà de sirènes, que ara...
amb la dulçó, doncs el que queda aquí. Però aquesta cenera no és normal, només que hi has fet el pinyó. Això és un criot que li diuen que és una senyora que ve de la transa d'una regió de la final, perquè un punt d'escriure és pacífica. Vale, vale, perquè ells vas a fer donar la pinta convencional, per dir-ho d'alguna manera. Doncs hem de pintar aquesta massa fermentada amb el rovell d'ou, amb un pincell, doncs l'anem pintant, tot el que està fent la gent Maria. S'ha de pintar amb la cenera, perquè aquesta massa que ha fermentat, doncs, que no baixi, no, sense aixafar, és important.
un cop la tenim pintada, el pintar també ens fa per un cantor que quedi ben brillant, protegeix una mica la massa, queda brillant, durà millor i a part ens farà cal que li posem a sobre la massa i enganxi entre cometes, no?, que no ens cali. Molt bé, doncs desplegim ara aquesta massa d'almetlla, quin era el nom, m'ha fet? Estreuzel. Estreuzel. Estreuzel o crumble, no?, són masses que són a parts iguals... Amb fruits secs. Exacte, a parts iguals, farina, esmetlla, sucre i mantega.
Estem posant aquí que hem de seguir la forma de la corona. Doncs posem una mica també de perles. Perles de form. Ja va agafant una mica de color això, eh? Sí, sí. I ara ja amb la cirera. Veu-te al final i només ens faltarà el sucre parlat.
El sucre típic del carbó de reis, entre cometes, a nivell de textura, que és més cruixent. Aquest és el que li portaran a la Xènia, el carbó. El posem i només falta posar-lo al forn, esperar un quartet d'hora i ja tenim el tortell a punt per farcir-lo. Doncs una mica pel forn.
Piquem aquest tortell i cap a dins. 15 minuts i què estarà fet? 15 minuts a una temperatura d'uns 175 graus i l'important és que quedi ben tendre l'obridor, d'acord? O sigui que mantinguem l'homitat fins al forn. Doncs esperem. Doncs ara ens toca el forn amb aquest tortell i ara volem tapar sí. Doncs si ara el que ens toca és, un cop llant el forn, obrir el tortell amb un ganivet de serra amb molt de compte per la meitat i muntarem amb això d'una batidora.
La trufa muntada de xocolata amb llet, que és molt lleugera. I un cop estigui muntada, amb l'ajuda d'una màniga, omplirem, faxirem el tortell, el rei i la falda. Jo veuré on està situada, és a dir, que aquest any a mi no em toca, em tocarà el rei segur. Segur que sí. Anir a buscar, ja farem una marca, eh? Amb el ganivet. Doncs la teguim per la meitat i muntem aquesta trufa.
Potser posem la trufa a la batidora i quan estigui textura semimuntat, que comenci a marcar la varilla, aturem la màquina. És això que fan a vegades que no ha de caure, no? Si hi posem boca a baix, és així, no per baix, no? Així no ha de caure i llavors és indicació que ja està feta.
És el que diuen pico de pato, bueno, hi ha moltes formes de dir-li, però exacte, quan agafes la varilla es manté la forma. Ja ho tenim, parem la màquina, agafem-li un prim, una maniga per sencera, i ens discutem a farcir aquest turquell. Molt bé, de xupar, aquesta trupa, fina pinta, Josep Maria. I ara la picoleta, aquest és el rei, que tenim aquest any, la fama, on la coquet?
Sí, sí, és el més important. Tancat tu, va, tancat tu. Fica la pau del rei, i nosaltres ja podem tancar el tortell, o sigui que la tapa, i ja tenim la tapa. Perfecte, te l'ho puc obrir el fut? I tant, que s'anava. Va, ja està tapada. No he vist, eh, on estava? No he vist on estava.
Josemaria, doncs moltes gràcies. Un torteig una mica diferent, amb xucolades amb trufa, amb aquesta fira d'àcida. Com a dir, un nom toque espectacular, el torteig de Reis, que ens menjarem avui 6 de gener. Doncs sí, us invitem a que vingueu a la partisseria Carragó 138, a provar el torteig i estarem amb el torteig. Que tant que sí, Josemaria, moltíssimes gràcies, fins aviat.
Bona nit. Bona nit.
Bé, contents. No sé si tu estàs contenta. Bé, ara ho podràs escriure a l'audit perquè hem de treballar i treballar tot. És una comissió de Londres. És una comissió de Londres. És una comissió de Londres. És una comissió de Londres.
Fins demà!
Fins demà!
Els beneficis del seu olor. Què és el seu olor? El seu olor és aquesta terra que tenen a la llengua Monseraleia, aquest granit, que ara ens explicarà el Joan molt bé d'aquest degut i quins beneficis tenen.
El sol és un granit desfet a base de molts anys. És una terra que de seguida queda quan tot no s'apareix mai de completament i no puc anar a fer tractament fitosanitaris a l'aigua de l'aigua. Nosaltres que havíem costat amb paladins que tenen d'esperar dos o tres dies per entrar a l'aigua. Això que vol dir, és el que vol dir, és el que vol dir, és el que vol dir, és el que vol dir, és el que vol dir, és el que vol dir.
I també, doncs, el seu clima, doncs, en aquest vessant més oriental, que és on està la Martorelles, la Salada Marina, és un menys salientat pel vessant occidental. I, doncs, aquí també tenim un vessant més jove.
Perfecte, Jaume. Parlem una mica d'aquests raïms, sobretot de la panxa blanca i els humons. La panxa blanca ha dit que va agraver la producció de la panxa blanca o xarel? És la mateixa teoria, però té la panxa blanca com la panxa blanca. Doncs el jove, generalment, digui que és el panxa blanca, s'ha de marina, un jove amb les concurses.
... ... ... ... ...
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I també hem de parlar del Somoll. Això mateix. Doncs recordem que el Somoll va anar a dir que era un cop que s'ha fet la producció de Patsalaca, però també que va ser aquesta botella que fa del Somoll és extraordinari. Doncs també és ara que ens expliqui les seves característiques d'aquí el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll, que és el Somoll.
... ... ... ... ...
Després, el té petre de l'home de reducció que em va parir i el temps de t'ha facat molt. Una vegada el temps que està a l'utilitzar i ja està a l'utilitzar i el temps de t'ha aconseguit.
No, no, no.
Un copatge de tres dits.
És un pas a cava, un que té un volum amb boca, després l'altre, més que sigui més llarg amb boca, més més retrogost, això és el nostre llibre que està fonat aquest, però tot en avançar l'any.
I'm a little bit girls, it's kind of big thing, I'm asking for you. I'm going by the sun, go by getting it.
I els nostres oients que poden guanyar...
I ja estàs. Ja estàs.
Moltes gràcies, Jaume. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Vinga, pocs minuts per acomiadar. Deixem-te estar. Avui, a Ciutadania, tot meu, anem a repassar la gastra agenda. Comencem amb el dissabte, dissabte el 11 de gener a Caldes de Montguí. Podreu visitar el mercat ecològic Qui Arnesà, un mercat que, com que diu el seu nom, està basat en productes alimentaris ecològics de proximitat i de qualitat. Es farà amb un dia antic de 10 a 2 de nit.
i per ara s'espera una participació de 35 parades que poden augmentar. També hi haurà demostració d'artesans de la zona. I el següent cap de setmana aneu-vos preparant dissabte 18 de gener a Volt. No podeu fallar la festa de l'oli de Volt, l'antiga festa de Sant Antoni. Hi haurà dinar popular de l'oli, un concurs d'albioli i una subhasta de llenya, entre moltes altres activitats. I diumenge 19, la fira de Sant Antoni i del Fesu de Santa Pau, amb paradetes, degustacions de la mà dels restaurants de la zona, entre moltes altres activitats.
I a llarg de tot el mes de gener, diferents restaurants de Sant Feliu de Guíxols participaran a la campanya gastronòmica de la cuina de l'Uris. Saps què és l'Uris Marx? Doncs no, no. Oferiran menús degustació o mariners amb aquest producte que és conegut més popularment com l'edició de Marx.
Déu-n'hi-do, eh? I ja veiem que comencen moltes fires al voltant de l'oli. Exacte, al voltant de l'oli, i que a més a més, bueno, aquests dies sí que hi ha moltes activitats, però vaja, gastronòmicament parlant, hi ha aquestes tres. Segur que aquest gener, doncs, expliquem moltes més fires, amb la Xènia Roset, que cada setmana ens porta a les fires, parlarem molt de l'oli i d'oliva de ben segur, i també de la
recomanació cultural. Xènia, quin és? Aquesta setmana, Un cadàver entre plat i plat de Tom Hillenbrandt. Un thriller on el crític d'una prestigiosa guia gastronòmica apareix assassinat i acusa en un xef amb caràcter que havia cuinat, no feia massa pel crític. Déu-n'hi-do, el xef es carrega el crític, doncs. Això mateix. ... ... ... ...
Bé, doncs ho hem de deixar aquí. Esperem que acabeu de passar un molt bon dia i que gaudiu dels regals que us ha importat als reis. Esperem que gastronòmics. I si és així, que vagi de gust. Que vagi de gust.
Fins demà!
Són les 11. I gràcies en xarxa. Són les 11. I gràcies en xarxa.
... ... ... ... ... ... ...
La rifa de Reis d'avui repartirà 560 milions d'euros en premis amb un especial de 40 milions per a un sol dècim. Catalunya és la tercera comunitat a nombre de dècims venuts espàricament després del País València i Madrid.
En total, el primer premi d'aquest sorteig que almenys serà de 2 milions d'euros per sèrie. El segon premi assegurà al milió d'euros i també hi haurà 12 premis més de 14 mil euros per l'escola. El sorteig començarà, com dèiem, d'aquí una hora al punt de les 12 del migdia. D'altra banda, els pastissers preveuen prendre uns 250.000 tortells de reis, una xifra similar a la de l'any passat.
El camí de pastisseria de Barcelona calcula que cada família es gastarà entre els 8 i 30 euros en el tortell, postre tradicional del dinar de Reis del dia 6 de gener. Els més valents, segons explica el cuiner Pere Graells de Can Graells, a Valenciana de Nogera, continuen sent el de Massapà. Sí, perquè guardem cada trocet de...
Fins demà! Fins demà!
Tot plegat després que aquesta nit el race box s'hagin passat per casa de tots els nens i nenes a repartir regals. Aquest dimenge s'han fet les tradicionals cavalcades on els patges han recollit multitud de cartes dels més petits. Els nens han aprofitat les espinades per fer arribar les seves últimes peticions. Una moto, una bici, una equipació del Barça.
i el rei blanc. I li vaig donar un regal i porto uns altres regals. I he fet carta amb el meu germà a enganxar fotografies del que volia. A Tarragona els reis han estrenat carrosses coincidint amb el centenari d'aquesta nua. La ciutat també n'ha arribat per mar a Barcelona i a Lleida ho han fet en tren a l'estació de Lleida-Pirinçà.
El Grineu registra més qüestions d'una molt bona ocupació a aquestes festes i fins i tot a algunes estacions. S'ha arribat a xifres prèvies a l'advista econòmica. En total, les 11 estacions d'esquia i de canes han rebut 249 fites d'esquiadors. Molt per sobre, l'any passat, n'ha parlat a la delegata directora del Patronat de Turisme de Lleida, Jordi Blanc.
I aquest any, 12-13, ja era. Ja havia tingut un increment considerable respecte a l'11-12. Per tant, si no les superem, estarem parlant d'un any d'aquells que no sé si definir com històric. Probablement no, perquè no ho serà. Però sí que ens allunya aquells fantasmes que a la crisi moltes vegades ens posen al damunt.
Mentrestant, a Tordera, al Maresme, aquest 2014 ha començat amb el peu per la butxaca dels seus ciutadans. Amb l'entrada del nou any, els usuaris han d'afrontar noves pujades de preus en serveis bàsics, com per exemple poden ser-ho la llum o el transport. Ràdio Tordera, Nacho Sánchez, molt bon dia.
Bon dia. Durant aquest primer trimestre de l'any, el rebut de la llum s'encareix un 2,3%. L'augment sembla petit si tenim en compte que des de l'inici de la crisi, la llum ha pujat un 63,5%. Escoltem el que ens han dit alguns torderencs i torderenques sobre aquestes noves pujades.
Les pujades molt malament, perquè jo penso que no està els temps per pujar. La gent no té aumens ni de sols, ni de treball, ni de res de res. En canvi, tot el que és pujar ho pugen tot. I penso que ja costava d'arribar a final de mes. Aquesta pujada és una mica bajona, exagerada.
No obstant això, no tots són pujades. El nou any ha portat bones notícies pels usuaris amb Teletag de la C32. El tram entre Mataró i Mungat, la disminució empren a aquest aparell. És del teu parxer. Així doncs, viatja amb cotxe a Barcelona des de Tordero.
Utilitzen el Teletag, és més barat, al contrari que fer-ho en un tren de rodalies que surt un 2% més car. Notícies en xarxa I'll be your love in the dark
I want you shimmying down the chimney bay. I want you to fill up my stocking. But when I offer you some Christmas greetings, you just keep on walking.
Fins demà!
La xarxa de comunicació no cap.
Benvinguts a un programa especial de Valors a l'Alça, un espai de Mataró Raios amb la caixa de comunicació local en el qual volem reflexionar sobre les qualitats, però des de l'òptica del Tolors. Avui, dia de rei, jornada d'il·lusió per excel·lència, pagarem amb la pedagoga Marga Escalant, que de l'educació dels infants, i si no solament avui, sinó tot l'any, els hem convertit excessivament en la rei de la casa. A l'espai Gent amb Valors ens presentarem a l'any Filosaves, la feina de Pallacupes, una associació de pallasos que treballa l'estimament.
Another year over. A new one just become. So this is Christmas. I hope you have fun. Dear and dear one. The old and the young.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això és un problema, perquè la privacitat importa. És el que ens permet determinar el que som i el que volem ser. Un al·legat a la privacitat que hem de tenir en compte avui el dia. Doncs sí, i ho reflexionarem. Gràcies, Maria. T'esperem a la propera edició de Valors a l'Alça amb més valors positius i negatius. Gràcies a tots. Continuem. La grossa palestel i l'escany.
En una jornada com avui, Dia de Reis, els nens són, sense cap dubte, els reis de la casa. Ells destapen les joguines que els han deixat les majestats i contagien la seva il·lusió e innocència als més grans. Però i la resta de l'any? Hem convertit els nens amb els reis de la casa? Com ens podem educar amb valors?
Volem parlar avui del valor que donem als infants amb la pedagoga i professora de la Universitat Ramon Llunt, Marga Saurat. Benvinguda, Mar. Hola, què tal? Avui acabem les festes de Nadal, molts nens hauran vist revisats els seus petitos. Encara que s'hagin portat bé, els reis els han de portar tot allò que han demanat. Where did the spirit of Christmas go? Lost in the desert.
Fins demà!
... ... ... ... ...
Lost in the desert or covered in snow. Where did the spirit of Christmas come? If you could find it, please let me know. Looking for an answer that escapes me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des de Ràdio d'Esvern, us desitgem bones festes.
El que volem els pares és aquest temps que tenim. Doncs haver d'estar discutint, barallat, posar els límits i anar a això sí i anar a això no. I el que volem fer és que els nostres nens, si viurem, tinc al màxim un temps possible. Potser per tranquil·litzar també la nostra consciència o aquest sentiment de culpa que no fem el que hauríem de fer o no us hi dediquem tot el que ens hauríem de dedicar. I clar.
de les demandes que ell, les festes, les demandes i materials, satisfarem aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest
Bé, jo crec que és una conseqüència més, una conseqüència d'aquesta sobreprotecció és la incapacitat d'esforçar-se per les coses perquè ho tens tot, tens tot el que vols en el moment imaginat. I clar, si un nen doncs vol, jo què sé, un petxuma, ara no em venen cantar amb la bua i amb jo, doncs ja la vas reinar i també, no?
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Avui sentim molt la frase que comentaves abans també, que comprem joguines de més edat de la que tenen realment els nens. A diferència de fa unes dècades, què diries que hi ha de cert en aquesta frase? Jo crec que és una frase enganyosa i que és dubtosa. Els nens avui dia tenen una allau d'informació molt més alta que la que tenien totes.
per assimilar aquesta informació. Una cosa és que tu sàpigues moltes coses i una altra cosa és que tu sàpigues interpretar això que tu saps. I el que jo crec que succeeix és que molts nens no saben interpretar molta de la informació que tenen. No la saben interpretar i no la saben fer servir, no la saben discriminar.
De fet, molts pares consideren els seus fills adolescents ja quan tenen 12 anys, però després, a l'altra cara de la moneda, és que els fills no m'han de casa, perdó, fins que en tenen 30. Aquest decalaix de temps és correcte o no és així? Bé, és aquesta paradoxa, no? És de manera d'aquí subvenia de la nostra tradicció de la nostra societat. És cert que la plasència s'està allargant, diguem-ne, fins i tot l'estudiàtica de l'estudient, fins a aproximadament 20-40 anys, perquè l'edat
... ... ... ...
En general, avui donem massa llibertat als nens.
a tot, a tot el que desitges, no? I ens posen molt i ens posen molt els pares i els amics per això, eh? Perquè m'arribem cansats a les feines, estem estressats, estem agotats i ens hem de fer un amic, perquè això sempre importa. Primer, tenir el camp clar. Tenim un clar, i com l'has de posar, no? I quan arribes a les noues de la nostra casa, que estàs agotant i...
Bé, una desorientació, no sé si és el terme, no? El que sí que és, és molta encoixa, molta encoixa i molta preocupació, molt de saber enganxament, què està passant, per a qui ens preguntan com és que construïm el poix, perquè amb un desorientat, també aquesta ràbia, aquesta realitat, com és a nivell.
I respecte als nens, creieu que haurien de ser manquants referents, perquè comentaves que els nens surten de l'escola i fan extraescolars, moltes vegades van anar a casar, i aquí menys veuen precisament són els pares que haurien de ser referents. Bueno, però és veritat que també hi ha noltes referents positius que poden tenir, que poden ser els avis, com tu dius, que penso que en aquests moments, bàsicament, són un dels referents més importants que tenen.
perquè molts convidius ens passen a la llibertat. Però potser també hi ha un altre element de la família, un altre... Sí.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I couldn't make you love me. I couldn't give you any more. It's cold that winter.
Since you've lost me Every time the sunset
I shared love in me. I'm alone here that I can. Oh, she knew I'm still here.
It's colder than winter I'm freezing inside My tears will be bitter
Even though I must die, would have made you love me? I couldn't give you anymore.
It's cold at the winter Since you closed the door
Couldn't make you love me Couldn't give me any more
It's cold at the winter. Since you closed the door. It's cold at the winter. Since you closed the door.
El fet que avui molts nens tinguin els pares separats, que a més estiguin els fills amb més edat... Tot això, no, jo crec que això depèn molt de com s'hagi portat el trencament i de com ha gestionat tot això. I ens trobarem de tot, evidentment, trobarem famílies que això ho porten molt malament i que no ho acaben de gestionar bé.
Hi ha altres famílies que no representen cap problema i que, al contrari, més aviat han trobat aspectes positius perquè la família s'ha eixamplat, hi ha un marc de relació més ampli... Comentaves abans que molts nens es passen les tardes mirant la tele, segurament avui molts hauran rebut aparells electrònics, ordinadors, fins i tot el primer iPad o un mòbil... Com creus que s'haurien de gestionar tots aquests regals?
Bueno, això és el tercer problema que dèiem ara, d'establir límits. Penso que d'entrada això, no regalar coses, no avançar-nos a les pròpies capacitats i possibilitats dels infants. Potser que un nen decideix que un nen necessita per a res, per entendre'n. I això es regalen coses d'aquestes al nen que encara no tenen.
que ajudi a regular aquestes coses, perquè si no el nen està sol davant dels aparells i si no hi ha cap ningú que controli, evidentment és molt llec el nen. I per tant, jo penso que és això. D'entrada, no avançar-nos en el que poden tenir i dos, establir límits que poden ser quan l'únic que cada llar ha de... No hi ha uns límits universals, no? Cada família... Exacte, jo em puc explicar la meva experiència, jo recordo perquè tinc tres fills i estic
El problema és que amb una d'elles, amb el que va enganxar-se a l'ordinador, i van posar un controlador en el temporitzador, en l'ordinador, de manera que l'ordinador només s'engegava en unes hores determinades que estaven ja pactades. I de 9 a 10 de la nit es podia utilitzar l'ordinador, i fora d'aquests horaris hi havia el temporitzador que no ho permetia.
Clar, vull dir, això m'hagués agradat no haver-ho de fer servir, m'hagués agradat poder-ho parlar com ho vaig fer amb els meus fills d'adats i arriben pactes que veus que són raonables, però quan veus que n'hi ha un que està més enganxat has de buscar altres elements. I penso que s'ha de fer esforç, que cada família ha de pensar com ho regula, però el que està clar és que s'han d'establir criteris i s'ha de poder regular. Com a pedagoga i professional, quins valors associaries a la paternitat?
Per mi, jo puc dir que la generositat és un dels valors fonamentals, jo crec que s'apren a ser pare. Jo crec que una de les coses que m'aprens és quan és pare, és a ser generositat, perquè és un exercici d'amnació permanent. I no sé què és el més important, no? I amunicat a l'autodisme i el que dèiem ara, l'autodisme, l'autodisme.
cultivar la generositat, cultivar el donar-se, cultivar el sortir d'un mateix. Per exemple, una de les coses que també recomano quan es fan les cartes als reis, a part de limitar tres joguines per cada rei, és que els nens, els fills, puguin també afegir sempre alguna joguina per a algun nen que no té ningú al món. I després aquella joguina que es porta a casa, s'agafa i es porta amb alguna entitat d'acció social o amb una llar infantil...
pares, el que siguin. És a dir, que ells d'alguna manera se n'adonin que en aquesta vida hi ha molta gent que passa malament i que ells són privilegiats i que també cal ser generosos com els altres. Amb aquesta iniciativa de generositat que acomiadem amb Marge El Saran, pedagoga i professora de la Universitat Ramon Llull. Gràcies per ser avui a vosaltres. Gràcies a vosaltres. I com sempre, volia demanar-nos-te entrevistada amb una cançó que en aquest cas es titula Coses de nens i és de les massacions. The moon is right
Fins demà!
Fins demà!
I ara m'anem
For simply having a wonderful Christmas time. Simply having a wonderful Christmas time. Les festes de Nadal són dies de joia per als infants, però no tots poden viure-ho en la normalitat. Els hospitals, ara i durant la vista d'anys, tenen uns nens que, pràcticament, a la cança de Reis només demanarien salut. Avui, a l'espai, llavors, podem posar-nos a la llum de llum de llum de llum de llum de pellacupes.
The party's on The spirit's up We're here tonight And that's enough
We're simply having a wonderful Christmas time. We're simply having a wonderful Christmas time. Explica'ns què va sentir que sigui fer una entitat...
Fins demà!
Fins demà!
Tenir la capacitat d'incorporar-te com a part de l'equip sanitari, que es tracti com un llibre, que és un dels trucs que són molt fàcils, que després de la pràctica té el seu queix. La teva experiència de la firma és un truc de cas lliures de la mentida.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
i amb certes dificultats, perquè... Però això és una cosa que es negocia amb el centre. Explica'ns una mica com funciona aquest projecte. Una nena d'estar més d'una operació com a tu. Nosaltres...
Fins demà!
Comencem a explicar-li què li passarà. És el clau de joc, però li anem informant de quines seran les passes, perquè nosaltres no enganyem. Sí que a través del joc tenim moltes possibilitats de recrear un quiròfan de manera diferent. Però sempre li anem explicant, no? Els objectius en el projecte de quiròfan són la separació dels pares, que sigui no menys somàtica, que sigui una necessària que es faci fer servir la força. Llavors, a partir d'aquí tenim
amb un mètode i unes maneres d'intervenir que les expliquem a la gent ja a les vegades i que d'altres hem distribuït de molt segons, doncs això, amb més lingua.
a la família i a l'estat de tant com a qui troia aquí el dia però que és un objectiu és que aquesta reparació és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia que és la pròxia
Do you really have to go? I know when Santa Claus is coming Here I can do something But all I need is you and the snow Why does it wait on Christmas? I don't know I don't know
Everyone is having fun But I just can't realize How can this life go on and on Without you here by myself When the air is getting cold at night When you say you have to leave
Això està tan aprobada del dolor i de la malaltia personalment, a part de durar. I això està tan aprobada del dolor i de la malaltia personalment, a part de durar. I això està tan aprobada del dolor i de la malaltia.
Gràcies.
No, no. Fé fort per transformar-nos i anar davant. Però aquí és molt difícil, quan imagina. Què t'ha donat? Que t'ha donat? Abans comentaves que has de ser molt bé per oferir aquest servei. En aquest moment tothom pot fer aquesta mena de voluntariat. Però no ho ha dit.
Sí, jo crec que has d'estar centrat, bàsicament...
... ... ... ... ... ... ...
Des de Ràdio d'Esvern us desitgem un feliç any nou.
sigui lo menys traumàtic possible, que tingui un bon record i que s'hi ha de tornar, tingui ganes de tornar. Això és.
Aquest procés de formació que ens comentava, o sigui, des que feu el càsting d'alguna persona que està interessada a fer un pallapupes fins que aquest pot anar a l'hospital a fer una actuació, quant de temps passa i quina formació rep? Mira, passen almenys dos mesos, dos mesos i mig, i la formació que rep és de diversa mena. D'una banda és artística, és a dir, l'ajudem a trobar el seu pallapupes, a saber quina personalitat tindrà, com a manera de vestit...
Que tots tenen nom diferent. Sí, cadascú té el seu nom amb això, amb el seu personatge, amb les seves característiques. Després també donem molta formació mèdica i psicològica, molta observació, molt treball en trio perquè... Sí, molta observació de la direcció artística per certificar que aquesta persona està capacitada per desenvolupar-se. Però vaja, jo diria que bàsicament és formació artística mèdica i psicològica.
I acabem quan es fa lloc. Doncs pensa en sol. I us en fan falta més? O sigui, teniu algun objectiu? Ara que acabem de tombar l'any volem ser 25 quan acabi l'explicació. No m'adim tant, no m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant. No m'adim tant.
Gràcies.
Molt bé, i si algú que ens escolta o no li interessa el projecte, on es pot trobar, on ha d'anar, per demanar més informació, per trobar-vos? Mira, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2, el nostre web és de 3D2.
Moltes gràcies per acompanyar-nos la realitat d'aquests països. I molt dèxits per aquest país. Ara volem anar fins al xaradell.
de la Roser i la Mujer i la Mujer i la Mujer i la Mujer i la Mujer
Fins demà!
la nostra idea, no? En un principi nosaltres muníem vaques i, bueno, era una cosa més com totes les cases de pagès d'aquella època. I llavors, doncs, mica en mica vam anar canviant, perquè ens vam adonar que la casa de pagès tradicional anava desapareixent per convertir-se en una casa intensiva, més dedicada a un sol animal o dos, saps?
I la casa així, tradicional, amb un alt nivell d'autosuficiència, amb respecte per l'entorn, que...
Que o sigui, tu cuides l'entorn i l'entorn et cuiden a tu, no? I els animals t'alimenten a tu i l'alimenta a la terra. I clar, això ha anat desapareixent perquè no és que ja fa conèixer més en el món tal com l'havíem muntat fins ara.
I llavors, doncs, és una part econòmica que et permeti tenir, després, cobrir aquesta necessitat que ens hem de fer. I llavors, nosaltres, per poder tirar endavant, doncs, ens va acudir.
Oh, I wish I had a little so high I could teach my feet
I les famílies i nens que us visitin, què podran veure a casa? A casa, bàsicament, perquè, clar, per veure quan venen, és una visita a la granja, bàsicament. És una capa de peixers tradicionals, que és el que veu.
I llavors ens expliquem el que era la nostra feina, el que era la feina, el dia a dia, ensenyem tot, tots els animals, els expliquem, els toquem, el que passa és que presentes les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans de les grans
Però la visita a casa no hi ha monja, tant perquè si ho explica un pagès, un pagès de tota la vida, la gent marxa realment, la gent marxa molt content i aprenen els grans d'aprenent, els anys que em passeien, el que ells havien viscut, i el temps s'ho passa molt bé.
Com a societat no hem seguit per tenir tot aquest llegat que no expliques dels creixements de la vida rural. El menjar ja el faran aquells quatre pagesos que quedi.
Nosaltres total, tinguem menjar taula ja tot bé. Ara la gent sembla que s'ho torna a plantejar una mica més en sèrio, què és el que menja i on s'obri. Però hi ha hagut molts anys que si tu tenies on menjar taula ja estava. Ja no et preocupes de més, no? Clar, llavors tot això s'ha deixat molt de banda. I com que som
Ràdio 2B, 98.1. Molt petit, doncs ens l'hem donat l'estat. Jo crec que sí. I en aquest sentit del que és la casa de pagès tradicional, amb tota aquesta convivència amb l'entorn i això, també s'ha anat deixant perquè l'economia...
Els diners sempre acaben manant i l'economia en una casa així no sortia i a mires de...
de seguir la norma que s'imposava, no? Llavors, o tens moltes vaques i fas molta llet, o tens molts pocs, perquè com que el marge cada vegada és més petit, doncs perquè et surti un sol, has de tenir de molt, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat, o has de ser molt macronitzat,
que nosaltres n'havíem pogut anar i tampoc hem tingut aquests manovers perquè el temps ja d'any no volia ni transició. El tema va costar i... No sé, no, té una constància d'anar-ho cap aquí. Llavors, jo, el que hem de fer és ensenyar-ho, explicar-ho, perquè té una constància perquè ho puguis viure. Encara la canalla tinguin un lloc on poder-ho viure, poder-ho veure...
I, llavors, a mi també és on s'ha de fer aquests puntes. Això et volia preguntar, qui són? El Ferní i la Valentina qui són? El Ferní i la Valentina són dos recollits que viuen a casa nostra, que en certa manera s'inviten a vosaltres, perquè el Ferní ha recollit recollir aquest faixet de tota la vida com un nou home...
I la Valentineta de Barcelona, com jo, que jo estic allà a la Teresia i em vaig quedar molt bé. I llavors, la Valentineta de mi, es poden ser per internet, i la Tentina, però la Tentina és el que més volem que nosaltres, perquè ja s'ha donat res a la Tentina. I llavors, llavors, la combinació de visita, i això, i això, i això, i això, i això, i això, i això...
... ... ... ... ... ... ... ...
Són independents al mateix temps. És tot el cicle de l'any, tot està lligat.
És molt interessant. Tu què treballes de primera mà? Quins valors associaries a la vida de pagès? La vida de pagès requereix molt d'esforç, constància, molta estimació per la feina, sobretot quan hi ha les que hi ha per mi i està en aquest món molt bé.
Fins demà!
Molt bé, moltes gràcies. Fins a propera. Adéu.
I abans de marxar, com sempre, us deixem amb una nova història dels amics de vintre del món. Tot hauria anat com la seda, si no fos, perquè aquells patrimonis s'han portat dels tres fills.
I això, els nostres xicons, el rei blanc, el rei ros i el rei negre, quan es feia fossa, es posaven tristes pel fet de tot i fi. Pujaven el serrat i es distreia a curar les estrelles. Vés a saber qui ells buscava. El rei blanc, el rei blanc, el rei blanc,
Fins demà!
I li va preguntar si havia vist el rei negre. Ai, no. Ara, per un moment, estàs mirant-les.
Fins demà!
Pots saber on heu anat tots tres? Doncs bé, la veritat és que hem passat moltes aventures. I de fet, millor si comencem des del principi. Heu de saber què enténs.
que van marxar a corra fuita, perquè Txell ha dit que tantes obres, tots tres, havien pujat al terrat, per veure si alguna estranya, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o si pot ser, o
I què va fer ara?
Fins demà!
Les tres reines de l'Estat i allò van fer un bot a la cadira. Però es pot saber què són aquests tres reines? Quina mena de reis marxos, altres, fort, encès i mires. El sol s'ha acut regalant a un infant. Que no està bé. Nosaltres ves que li hauríem d'haver regalat.
Aleshores, la reina blanca, la reina rosa, la reina negra... Des de Ràdio d'Esvern, us desigiem bones festes. A veure... I totes aquestes...
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
How do I look? Ridiculous. You little teeth.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit! Bona nit!
La Loteria de Reis reparteix avui 560 milions d'euros. Com a novetat enguany hi ha un sol dècim amb un premi de 40 milions. El sorteig comença ara a les 12 al Saló de Sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat.
Desarticulat a Salou, un grup que traficava amb drogues i armes. En total hi ha sis persones detingudes. En plana política, destacar-vos que el Partit Popular fa una crida als ajuntaments perquè boicoteixin la consulta sobiranista Alicia Sánchez Camacho demana que no cedeixin les seves dades del padró. I en esports, el Polo juga aquesta hora l'últim partit del torneig de Reis Duquei contra la selecció europea.
La rifa de Reis repartirà avui dilluns, dia 6 de gener, 560 milions d'euros en premis. Com a novetat en guany, s'ha incorporat un nou premi de 40 milions a un unidècim. Aquest any els catalans han gastat poc més de 82 milions d'euros, gairebé un 16% menys que l'any passat.
La despesa mitjana per habitants s'ha situat en guany en 10,87 euros en concret. En total, el primer premi d'aquests sorteig del Nen serà de 2 milions d'euros per sèrie. El segon premi ascendirà al milió d'euros i també hi haurà 12 premis més de 14.000 euros. El sorteig acaba de començar al Saló de Sortejos, Salutaries i Apostes de l'Estat de Madrid.
El sorteig per cert que es fa avui dia de reis, una jornada també marcada pels regals del Reis Maig d'Orient i també pel clàssic Tortell. Els pastissers catalans de fet esperen vendre uns 850.000, una xifra semblant a la de l'any passat. El Grèvi de Pastisseria de Barcelona calcula que cada família catalana es gastarà entre 18 i 30 euros
en el Tortell de Reis. Els més venuts són els de Massapà, que no han perdut terreny amb els de nata o els de trufa. Així ho explicava el cuiner Pere Graells, de Can Graells, a Palaguera, Noquera.
Sí, perquè guardem cada trosset de calaix d'iem, el que va sobrant, i llavors el posem a dins del tortell de reix, doncs és un maçapà més ric, un gustet de pol·lum, que abans quasi tot s'he fet de maçapà i ara quasi tot és d'anar de crema amb truca.
Els tortells amaguen, recordem, una fava i la figureta d'un rei. La tradició mana que qui trobi la llavor pagui el tortell i qui trobi la figura, en canvi, sigui coronat rei de la festa amb la corona que s'ha d'acompanyar. Era una plana de successos que s'ha articulat a Salou un grup de traficants que practicaven en droga i armes amb total i a 6 persones arrestades i algunes tenien ordres de certa captura. Fins i tot l'investigació va començar fa un any i ha culminat amb dos registrars, diversos diaris de Salou i Cambridge, on s'ha intervingut diverses armes, entre elles un subfusell que la xicot
Els ajuntaments, on governi el Partit Popular, no cediran les seves dades del padró perquè s'organitzi la consulta sobiranista el dia 9 de novembre. Ho ha explicat la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, que també ha demanat als alcaldes del PSC que s'uneixin a aquest concord.
i que no formin part ni facilitin dades a la comparsa fictícia i il·legal de Convergència i Unió de crear un cens el que no té competències al govern de Catalunya.
Camacho també ha avançat, d'altra banda, que el seu partit genera la llei de consultes al Consell de Garanties, les voluntaries, així com també al Tribunal Constitucional. I últimament, les comarques de Montanya de la Catalunya Central han registrat una ocupació del 65% en aquestes vacances de Nadal. Els establiments hotelers dels Fonsoners es mostren perfectats satisfets amb el nombre de visitants que han optat per la comarca, així com també alguns han penjat i asseguren el cartell de complet. La clau, tal com explicava el director de l'estació de Port del Comte, Albert Estella, ha estat la neu.
En aquests moments nosaltres estem amb pistes obertes, estem amb 34 pistes obertes de 37 i amb 14 remuntadors oberts gràcies a l'última nevada que ens va fer el dia de Nadal. Per sort ens va acompanyar, va començar tot el vent, va acabar nevant i gràcies a això vam augmentar gruixos, ara estem entre gruixos de 35 a 65 centímetres i gràcies a això hem pogut obrir el 90% de l'estació.
D'altra banda, al Berguedà, l'ocupació se situa al voltant del 60%, tot i que alguns hotelers han notat asseguren un augment de turistes respecte a les mateixes dates de l'any passat.
L'última troballa. Llibres. Des de Ràdio Vilafranca per la xarxa de comunicació local.
Hem entrat en l'any 2014 i us desitjo a tots que sigui un any a grans trets de prosperitat. Hi han de passar moltes coses, aquest 14, i esperem que siguin totes bones, o que si més no, la majoria de coses que ens passin no siguin revesses o dolentes. Serà, per exemple, l'any Pinyoli, per mi el més gran poeta que ha donat la llengua catalana durant el segle XX. Envejo, és un dir, tots aquells que encara no han sentit a parlar mai de Pinyoli.
quan el descobreixin tindran un veritable xoc. Perquè Vinyoli és un poeta enorme, la seva veu és la veu d'una fundària inusual. Benvinguts tots a la seva poesia, mirarem des d'aquí i des d'arreu de fer-la conèixer més i més. Un poema que trobo que es cau el dia d'avui és aquest que es titula Primer d'any, encara que no siguem Primer d'any, sinó que siguem el dia 6, en el qual el poeta barceloní aborda els bons propòsits per l'any que comença.
He sortit aviat a voltar pels carrers de la matinada. He mirat els ors de la nit freda, que finalment ha deixat entrellucar el nou dia. He pensat que faríem alguna cosa junts. Inventarem un núvol de foc? Desviarem un riu? Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar? Les mudes flors d'un altre jardí, potser, se'm tornaran paraules.
Aquest és el primer dia de l'any. Et donaré dos llibres que t'he comprat en un cafè que posaré minuciosament en dresses. Beurem després alguna copa junts.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Dia de festa i d'il·lusions per la mainada, però també per tots aquells que ja fa molts anys que vam deixar de ser nens, però que en aquests dies, encara de Nadal, sembla que recoprem alguna cosa de l'essència del nen que vam ser. Sigueu tots i totes benvinguts a l'última troballa, un programa de llibres de la xarxa de comunicació local.
Sempre la poesia present en aquest espai. Hem començat amb Joan Vinyoli i de seguida ens n'anem cap al coi. Si ha presentat fa poc l'actologia Nova Poesia Alcuyana Poemas Entre Talers, que plega 5 poetes. La Mercè Climent, en Miquel Gruff, en Mauro Colomina, en David Beiru i en Val Miquel Soler. Entrevistarem la noia, la Mercè Climent. És un llibre publicat per l'Ajuntament del Coi, un actiu Música de Talers i la Universitat de Macà.
En aquests espais de valencs us hem pogut dir textos, sobretot poemes, però no pas exclusivament poemes que tracten en la memòria d'aquestes festes. Els 2 de desembre, Marc Pujol, a les dies de sol, que us parla Jordi de Vida en la direcció no possible. Comencem.
And in a manger, cold and dark,
Fins demà!
No oblidem mai que les coses més autèntiques i importants de la vida no les sentirem dels polítics. Els actors o els noticiaris viuen els rancos. De cop no les llegirem en els periòdics ni les valguem en els videojocs. Les coses més importants de la vida ens les diran...
Bona nit. Bona nit.
Justes paraules, belles paraules, caients paraules, escrites per Jordi Torno, que és regidor de política lingüística de la ciutat d'Alcoi, les publica en el cròleg del volum que us presento avui. Nova poesia al Cuyana, poemes entre talers, publicat per l'Ajuntament, el col·lectiu Música de Talers i la Universitat d'Alacant. Un llibre que servirà per descobrir noves veus, veus francament molt interessants.
Com la de Mercè Climent, que fins ara només havia publicat novel·la, la primera de les veus aplegades aquí. La poesia és el dret al matí, s'escriu el poeta Manel Rodríguez Castanyó. Els poemes de Mercè Climent, ara ens ho clarirà ella, són o podrien ser un avançament d'un llibre, no ho sabem. Ara ens ho dirà. En tot cas, el llibre, el poemari es titula Haver viscut a si.
Dóna'm la mà i et conduiré a un món d'oliveres màgiques i magraners entortolligats. De seguida analitzarem amb l'autora de quin bon extracte. Els seus són poemes durs que parlen de l'abandor i de l'oblit, del cansament i de l'absència. Vaig empresonar la nostra joia en un grapat de fotografies mal enquadrades,
A canvi del teu somriure, i ens vam decantar per la bona sort escollint pedres precioses que habitaven l'arena de totes les platges que ens vam visitar. Ahir érem tu i jo aquella parella que es basava en llavis i dentes a la consigna de l'estació dels adeusos.
El ventre ja sempre estarà a punt de tu, i jo em convertiré en una mare òrfana. En començarem a parlar amb la poeta, la Mercè Climentalina, l'antologia, esticula la poesia alcooliana, poemes entre talers, com us deia, i la poesia és una coedició entre l'Ajuntament de la Ciutat, el col·lectiu Música de Talers i la Universitat de Lacan. L'última poesia
Tenim la Barça Climent a l'altra banda d'un fil telefònic.
amb tu, que no és el món amb el que facis, no facis compliments, escolta-me una cosa, però generalment és molt més habitual que la gent comences a tenir poesia i que les que es faci el programa, però tu de moment ho has fet el programa, ho has començat amb la novel·la i ara abraços la poesia, perquè respon una universitat, respon alguna qüestió de gènere que puguis passar més bé, o no? És un moment en vers, però no passa, però és un moment
En realitat, jo vaig començar a escriure en narrativa curta i sempre han dit que era una narrativa curta que fa molta prosa poètica. Si de en algun moment d'una vaig visitar el pacient d'emeda en la novel·la i sí que no ho he fet que el pacient d'emeda en la novel·la
I això què diu això? És tan bonic. Us desitgem bones festes. Tan precís que diu en Rodríguez Castelló que la poesia és el dret al matís.
Tu que has conegut els dos gèneres, la narrativa curta, la novel·la i ara el vers, la lírica, diries que això, aquest dret al matís, és aplicable també a la prosa o que sobretot és patrimoni de la poesia? Jo crec que una miqueta de les dos, jo crec que l'escriptor té un compromís amb la bellesa, no? No val qualsevol cosa. Al final el que està fent els escritors és crear art, crear bellesa, és una cosa que no és el món que té a la base.
We're apart, that's true.
Aquesta és una obra col·lectiva que prové d'una associació, d'un col·lectiu de música de talers, d'un col·lectiu de poetes, no? És això, no? Un col·lectiu de música. Ah, de músics. Ah, de música.
I wish you could see I wish it everyday loves all the fire fill me with desire just see
N'hi ha hagut, i n'hi ha, ni confinants, ni n'hi ha, ni molt que hi ha la gent, poca de la cultura. Cal una referència a allò que sempre surt quan es parla de l'alpha i quan es contacte amb l'alpha i quan es contacte amb l'alpha i quan es contacte amb l'alpha. Però, llavors, en música de talés, quina és l'activitat del culte de l'alpha?
... ... ... ... ...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No, no és un llibre constituït. A mi em diuen que havia de fer una plaqueta
A mi hijo de Mario. Podría haber agarrado.
rebut per tota la nova poesia. Més o menys ordenada cronològicament i al final practica una miqueta la nova vida a través de la poesia. Per això, en voluntat d'antologia al final. Jo tinc la impressió que aquest assí del títol no és només una referència local o especial, sinó que també abraça un temps de derniat. És així? Evidentment, sí. Era per a fer una droguina, no? Haver viscut així a la ciutat d'Alcaï evidentment i també haver viscut en els versos tots...
How many people are crying? People are crying? How many people are asking for love? So don't save it all. Christmas Day. I complain to give a little love every day.
Fins demà!
En aquest poema mateix hi apareix un concepte que és curiós perquè apareix en un altre poema, és el concepte d'eternitat. I a mi em sembla molt significatiu que el facis servir aquí i en l'altre que es dic la crònica. Què és per tu la eternitat? De fet, a crònica es parla sobre una idea molt interessant. Comences dient, ja que no podem ser mortals, siguem atents. De fet, què ens dona l'eternitat?
Aquesta part que és sobre la vallesa que d'ellos, el fit de criar, per exemple. I jo tenia una persona no creyente en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive en el que vive.
... ... ... ... ... ...
La veritat és que hi ha un amor de mort, no? Hi ha un amor de mort, no? Hi ha un amor de mort. Hi ha un amor de mort. Hi ha un amor de mort. Hi ha un amor de mort. Hi ha un amor de mort.
No, no, no, no.
Escolta, espai el despert.
Mercè, explica'ns com escrius els teus poemes, és a dir, d'on sorgeixen, si d'una idea, d'una imatge, com t'ho fas? Una pregunta complicada, no? Bueno, una mica de tot. A vosaltres s'oblidem, donem un pensament, una escena, i a partir d'aquí començo a fluir els teus poemes. I em va passar que quan...
Quan començava escriure molta poesia, de vegades me'n venia els pensaments en forma de versos i era una cosa estranya. No hi havia pensada en poesia, no? El que venia al vers ja era com el pensament. I a partir d'aí, no sé si el poema... Abans parlant de l'amor, d'un poema que es titula L'Allaços, sempre són enganyosos? Com sembla que suggereixis en aquest poema, els L'Allaços? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Este poema, a lo mejor, era tu tapa de gustar algo triste y tal, pero es un despues de esos típicos. Es un poema que puede fatalizar no a desvelar, no es fácil, pero es lo más agradable de estudiarme en aquel programa y aquel programa. Es un poema que el libro ha sido la moda neboda, que nos regala un estilo de una chiqueta de no aguantes, que nos regala un estilo de Dios. Y el día sucedió al año en el día de Dios. Este es el homenaje para nosotros.
Bona nit. Bona nit.
L'havia interpretat d'una altra manera ben diferent. Bé, el que jo crec que és una... el que té una interpretació més recta és aquell en el qual proposes desaprendre l'estima. Com es fa això? Com es fa? Com es fa això? Desaprendre l'estima. És qüestió de temps, això. És qüestió de temps. I by my boy, the toy
Escriure una frase, en aquest sentit, va bé, no? D'alguna manera és com si objectivés... El fet d'escriure pot servir per objectivar tu, no? Tota aquesta càrrega de consciència. ... ... ... ...
De totes totes jo diria que el poema més enigmàtic del llibre és Mare òrfana. A mi me'n recordo un de Vinyoli, que és un poema que diu...
Quan a una dona se li mor un fill ja gran, és com si se li obrís de nou el ventre per poder-lo collir, com si el volgués protegir. M'agradaria que ens et diguessis alguna cosa d'aquest poema, perquè tant jo diria que es pot referir a una maternitat frustrada com un amor frustrat, però ja després de la interpretació fallida que he fet, d'aquest últim ja no goso fer cap mena d'interpretació. Sí, doncs realment és que en un moment...
Mendonat va ser una sèrie de poemes en la pell d'una dona que, per les circumstàncies, aborta. El sentiment que pot tenir una persona en aquestes circumstàncies. I llavors és això, és sentir que se creix una criatura dintre, saber o tal, i a veure què és la decisió d'abortar-la.
És un poema que recorda, o podria recordar, alguns poemes d'aquelles poetes nord-americanes que tenien un to tan fort, tan racial com l'Anne Sexton o la Sílvia Plaza, no sé si t'ho han dit, però podria ser. Escolta, en un altre poema Reivindica és una cosa que està molt poc de moda i jo trobo que està molt bé que la reivindiquis, que és la tendresa. Què és per tu la tendresa?
Doncs la tendresa, hi ha un moment vital que jo no sé per què estava esgotada, no?, de les coses que tenia al voltant. I l'únic que aspirava en la vida era una miqueta de tendresa. I vaig començar a escriure tota una sèrie de poemes relacionats amb la tendresa. I era una necessitat, no necessitàvem un bàlsam, no?, per escriure.
8 d'abril del 2013 és el titol d'un dels poemes. No dic pas que m'expliquis què va passar aquell dia, simplement diré què pot passar en un dia com 8 d'abril del 2013 o en qualsevol altre dia. Doncs el buit en algun moment és...
What we don't can't see It's up to us To be changed
I ja per acabar, Mercè, digue'ns alguna cosa dels altres poetes, dels altres músics. Els coneixes ara? A veure, jo a tots no els conec. Els vaig conegir en la roda de 30 que tenen els passats. He dit que són quasi tots, aquestes gent són quasi tots del 80, 81. De pànic que sí que sí que sí que és el cantant. We're all connected. Each of us can find each other's love.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Quants habitants té actualment Alcoi? Alcoi tindrà uns 60-65.000. Realment és una ciutat. Va ser moltes gràcies.
És la Mercè, la Mercè Climent, una de les veus poètiques recollides en aquesta antologia titulada Nova poesia alcoyana, poemes entre talers, com us dèiem, publicat per l'Ajuntament del Coi, el col·lectiu Música de Talers i la Universitat de Alacant. Suposo que després d'aquest bateig de foc, aviat vindrà un llibre de poemes, no més de la Mercè, no? Si tu tens l'àmbit d'esperc, a l'àmbit d'esperc, a l'àmbit d'esperc, a l'àmbit d'esperc, a l'àmbit d'esperc.
Ara escoltem una cançó de Sant Josecs, que per aquests dies pulvorons en veu del llibre Tens i Rallatges des de la Bisbal, Sant Josecs.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I cada any, si tinc la sort de fer un programa de llibres com aquest, com aquest que fem en Marc de Pujol i jo mateix, m'agrada molt haver-hi aquest temps, aquestes dates, i a Nadal, el Pia de Sant Esteve, com vosaltres, m'està acompanyant aquest any, l'han passat a fer, i avui el dia de Reis, i especialment significat i connotat. M'agrada molt llegir textos que tenen allà una sentència escritament necessària,
És una petita novel·la, de fet és un conte llarg.
Tant sols un conte presentat com una novel·la curta del poeta Dylan Thomas, que és un poeta molt important, un poeta que va néixer a Gales perquè va viure a l'Estat Unit fins que va morir. És un llibre que es titula El Nadal, si un nen a Gales, que va publicar el Cercle de Viena en una magnífica traducció del també poeta Francesc Parcerides i unes il·lustracions de Pep Montsevat.
o una recordança dels seus dies de Nadal quan hi havia un infant. I tu, per exemple, això. I no eren gaire sols que aquells matins acusaven passejar pels carrers en llocs de viure. Un vell amb un barret fort de camussa, guants grocs, i en aquella época de l'any poleg des de viure que tant s'acollia com si feia bon,
Fins demà!
fornits amb les pipes enceses i fumejants, sense benic, les bufandes unejant el vent, caminaven a un passar de vent sense dir res, fins a la mar melangiosa per fer gana, per dissipar la fumera o qui sap si per endinsar-se en les onades, fins que no en quedés res, excepte els torterols de fum de les seves pipes inextingibles. Aleshores, arribada l'hora de tornar a correr,
A casa, amb l'olor de la salsa dels dinars dels altres, l'olor del capó, del conyac, del puny i de la confitura desenficaven al nas, en un carreró colgat de neu. De sobte, apareixia davant meu un noi clavat a mi, amb un cigarrer de punta encesa i el rastre negre d'un ull de bellut, fletxenda com un pinçaborroner.
Dir-lo ja en tenia prou per odiar-lo i quan estava a punt de dur-me els llavis al xiulet dels gossos, fa fort i esborrar-lo de la faç del negal, ell, tot d'una amb un picat a l'ullet de bellut, es duia el seu xiulet als llavis.
I bufava de forma tan estrident, tan aguda, tan exquisida i deixortadora, que d'un punt a l'altre del carrer de Bat ressonava, apareixien enganxats a les finestres amb estorns, tot de rostres fantasmagònics de galtes inflades toques.
Per dinar hi havia gall dintre i pudic flamejat. I havent dinat, els oncles s'asseien davant la llar de foc, s'afruixaven la rilla, col·locaven les mans grosses i entresuades damunt la cadena del rellotge, remugaven un xiu i se dormia. Les mares, tietes i germanes s'agafaraven damunt i avall amb les sopides. La tia Bessi, que ja s'havia dut un bon ensurt dos cops seguits per un producte.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I quan pataven, com s'havia succeït, els oncles feien un pot i aixecaven. Durant la tarda, en pataven i el xoc, els oncles estigaven com dofins i la neu.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà.
Que els cantem? Escolteu la nova? Des de Ràdio d'Esvern us desitgem un feliç any nou.
Un, dos, tres, i vam començar a cantar. Les nostres veus semblaven cridaneres i aparentment llunyanes amb la foscor envolcallada pel feltre de neu que envoltava aquella casa on no vivia ningú que nosaltres coneguéssim.
Ens mantinguérem ben junts al davant de la porta fosca. El bon rei Venceslau en veu-ne la nit cacau. I aleshores, una vebueta aixuda, com que fa molt de temps que no ha parlat, s'afegia al nostre camp. Una vebueta escanyolida, cantalluda, trencadís, que trobaré a l'altre costat de la porta. Una vebueta que es filtrava amb el forat del pany
Ja era endavant de casa nostra. La sala presentava un estig de sòxic. Els locos catjaven a sota d'un de gas que feia cloc-cloc. Com una punta d'aigua de l'únic. A la ciutat tot tornava a ser bo.
I'll read again between the lights upon each page The words of love you said If I
Fins demà!
I aquest llibre immortal, aquest llibre tan bonic, que us han reforçat un tipus, diu el Nadal d'un nen de Gales i que l'escriu la Tila en Tomas, acaba d'aquesta manera. Per la dieta de Nadal, al vespre, sempre llegia música, un home que tocava el violí, un cosí que adotava cirereta barriol, i un home que cantava timbal d'en Drake.
Però la casa era petita i s'hi estava molt calentó. La tieta Hanna, que ja s'ha passat el pit d'aixir, inventava que el sui sobre els costes de la mort. I després ho va entrar a que deia que el seu poc ho puc viure d'oci. I després t'ho va entrar a la finestra del dormitori cap a la nit de la nit.
Vaig arribar a producir algunes paraules en una fusta sagrada que tot en un.
Bona nit.
Aquest és un article que vaig veure que fa, deixem-ho mirar,
No, no fa pas gaire, dos anys, el 21 de desembre del 2011, al diari La Vanguardia, en Inca, hi he trobat, per d'altura, dins del llibre del Nadal d'un nen a gales, es titula Nadal i dius com revius.
A la primavera dels durante vaig descobrir, en un armari de casa dels meus pares, una capsa de llauna que havia contingut caletes. Vaig obrir-la amb precaució. No saps mai què s'hi pot amagar dins de la capsa dels meus pares que ja no guarda caletes. Hi havia repells de diari, amb dues estampes de saps, una copseta, una aigua, un sol pino, de mig gastant.
Llavors vaig trobar el document més valorós d'aquí un poble tresor. Era una regala de 1974, en què es podia llegir su amigo en un pas de fe. Només desia fer-hi de siestes, que estallava la segona. Si veia un jove que vivia que notava les nostres rodones com globus, com la caixa d'un tractor, no feia sentit ni res. Al cap, tot l'havia d'un poble que ens volia fer-ho.
Recordo que vaig guardar a Rosel l'estàbul dels fills que la devia perdre i després me'n vaig obrir davant tot. Però des enrere vaig obrir un llibre que no el regeixia des de feia cegles i em va saltar el dibuixet de l'escolollera. L'emoció va ser superior, molt superior a la que havia experimentat dues dècades abans.
I ho va ser perquè estigués de la vida. Llavors, jo no havia estat capaç de recordar quina era la peripècia que amagava aquella de l'ala. La història m'agrada en 1974. El passadís de casa, una estufa de gasoil de flames blaboses, escapava un món hospitalari on havia tornat a sentir menys. Ma mare devia estar comprada. Mon pare treballant.
La meva germana, de cinc anys, pentinava nines. En cas que algú truqués a la porta, nosaltres teníem terminantment prohibit d'obrir... Però va sonar-ho i jo, amb sis anys, vaig obrir...
Allà davant, pel plantat, hi havia un home força vell que preguntà per la meva mare. No hi és, hem de traslladar això. Doncs dóna-li això, va contestar-me allà. O no, guarda-t'ho tu i tindràs sort a la vida. A mi es va quedar sense problemes.
havia desafiat el destí. Jo havia desafiat el destí. Vaig avallar la prova de la meva desobediència i no s'hi ha. I se les deia perdre. Mireu-t'ho. Res no passa desapercebuts als uns dels pardes.
La capsa d'allà una copteria va parar-se una mica d'estat lluny. Després hi ha hagut una mica d'estat lluny, que havien anat posaïda o per relativament aquella roba de 12.74, a vegades la consisteix a fer-nos a fer-nos. Des que fa pocs dies va volant a llibre i vaig decidir estri parlar-ne com possibles menys. Si no em falla una copa, la capsa d'allà una copteria va fer-nos a fer-nos.
Gràcies.
Només la flama de l'amor.
Bona nit.
Fins demà!
S'ha queixat tota la vida i escriure la relació. Com el deixar la carta corregida s'esqueix al corredor. Tota de nou, qui no m'ho has escrit? S'ha queixat tota la vida.
perquè us estima és com tornar a viure per vos molt de temps. Fi d'any, de Joan Maragall, el sol s'apona embuirat i tot el món vermelleja.
Amb la boina que fumeix, mort purpúria la ciutat. Darrere d'un veu daurat, la muntanya es transfigura. Sembla aparència pura, sembla tota fantasia. Així, amb la llunyania, esfumant-se cap vespral. De real, tota ideal, va tornant la vida.
Ànima de Nadal de Josep Maria Andreu. Borralls de neu. Farina sola. Plogava el fred callà de neu. Vine. Farem vaixells de nacre i esventirem la nit del temps. Tornem no res de simulacre. Tostant la porta al famolet.
Li donarem a pé de plata, granets de sorra i poruts d'hivern. Claros d'anuncis i vitrines li tringarien en els ulls, però ha deixat les mans i el rostre al riu amb lluna a caramor.
It's Christmas time, my baby I've got my Christmas tree The greatest thing at Christmas Is to know that you love me Wrap yourself in a Christmas package And mail it home to me
It's so precious to me
I un dels poemes de Nadal més famosos, més justament i celebrament famosos, és el titulat de Nadal de Joan Salvan de Peseït.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així, el grup de nois joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedran recolza i els altres que la vencen tots de greça al mercat. Els de casa, la cuina, prop d'obres i que crema, amb el gas tot encès anant llestit al gall.
Ara es guarda la lluna, que va part de lluna plena, i s'ha collat les plomes, i ja no haurem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja serà anat, ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà a rodar.
Des de Ràdio d'Esvern, us desitgem bones festes.
Després, Jesús, ja fa sis dies que es va, la vida recomença, no para mai de girar, i nosaltres ho hem de deixar aquí. Ha estat un programa especial per la xarxa de comunicació local des de Vilafranca, la simptomia de la ràdio Vilafranca, per tot el país, en aquest programa de llibres que, com sabeu, es diu L'última troballa i que ha fet possible en Marc Pujol a les vies de sol, que us ha parlat Jordi de Vina.
que passeu un bon dia de reis i que demà comencen ja moltes altres coses. Ara, el gener, tot vagi molt i molt bé. Adéu-siau. Que vagi bé.
Bona nit.
Fins demà!
La xarxa.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Laura Álvarez del primer premi de la Loteria de Reis. El 76.254 no ha caigut a Catalunya, però sí ho ha fet, part del segon i del tercer, que ha anat a parar a Gabà Puigcerdà, Lleida i també cap a Barcelona. Un jove de 23 anys resulta intoxicat en l'incendi d'un habitatge a Esplugues de Llobregat.
La Generalitat d'altra banda, juntament amb l'Ajuntament de Lleida, adjudiquen un total de 40 pisos a famílies amb greus problemes econòmics l'any passat, durant el 2013. En esports, el Polo juga aquesta hora l'últim partit del torneig de Reis d'hoquei contra la selecció europea. Els barcelonins necessiten la victòria per aconseguir el títol.
El segon premi del sorteig de Reis ha caigut parcialment a Gabà, Lleida i Puigcerdà. Es tracta del 69.362, premiat a 150.000 euros per sèrie. El tercer premi, que és de 250.000 euros per sèrie, ha caigut parcialment a Barcelona. Es tracta del 8.347 i ha anat a parar directament a l'administració Valdés a la Rambla, on s'han venut 5 sèries, un total de 50 votlletes.
El primer premi dels sorteig del nen, valorat en 2 milions d'euros, ha estat el 76.254 i s'ha venut íntegrament a Lugo, a Galícia.
El sorteig s'ha fet avui dia 6 de gener, una jornada també marcada pels regals dels Reis Mags i pel Tortell. Els pastissers catalans, de fet, esperen haver-ne venut uns 850.000, una xifra similar a la de l'any passat. Els més venuts són els de Massapà, que no han perdut terreny amb els de nata o els de trufa. Així ho explica el cuiner Pere Graells, de Can Graells, a Balagueranoguera.
Sí, perquè guardem cada trosset de cavalls de gem que va sobrant i llavors el posem a dins del torpell de reix. És un maçapà més ric, amb gustet de turró, que abans quasi tot s'ha fet de maçapà i ara quasi tot és de nata. Nata crema amb truca.
El gremi de passicers de Barcelona calcula que cada família catalana s'haurà gastat entre 18 i 30 euros en el tortell de Reis. En crònica de successos, destaquem a aquesta hora que un incendi ha gramat aquest matí l'habitació d'un pis a Esplugues de Llobregat. De resultes, un noi de 23 anys ha resultat intoxicat per inhalació de fum. Els fets han passat en concret al número 207 del carrer Laurea Miró. L'incendi, que s'ha produït per causes que encara es desconeixen, ha fet caure dos en banc
de l'interior d'aquest habitatge. Tot i que l'estructura de l'habitatge no ha quedat malmesa el jove, que en el moment dels fets es trobava sol a casa seva i ha estat rescatat del balcó amb l'altoespala dels bombers. Ha estat traslladat a l'Hospital Moïse Esbroxi de Sant Joan d'Esquid.
La Generalitat, juntament amb l'Ajuntament de Lleida amb la Paeria, han adjudicat un total de 40 pisos a famílies amb veus problemes econòmics durant aquest 2013. Aquest és el balanç de pisos socials lliurats sense sorteig a les comarques lleidatanes, segons explicava l'atinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Marc Acaris.
Aquesta és una via d'adjudicació d'habitatges especials, perquè en persones amb aquestes greus situacions socials, en un risc greu d'exclusió, per impagament de lloguer, per situacions de disminució, per la salut i la situació vulnerables dels menors, per un tema de violència masclista, etc. Per tant, aquestes situacions tan vulnerables de risc d'exclusió fa que aquestes persones o aquestes famílies d'aquests casos passin de porna creditària i
s'adjudiquin de forma automàtica. Mentrestant, a Tordera, al Maresme, el 2014 ha començat amb el peu per a la butxaca dels seus ciutadans. Amb l'entrada del nou any, els usuaris han d'apuntar noves pujades de preus en els serveis bàsics, com per exemple la llum o el transport públic. Ràdio Tordera, Nacho Sánchez, bon dia.
Bon dia. Durant aquest primer trimestre de l'any, el rebut de la llum s'encareix un 2,3%. L'augment sembla petit si tenim en compte que des de l'inici de la crisi la llum ha pujat un 63,5%. Escoltem el que ens han dit alguns torderencs i torderenques sobre aquestes noves pujades.
Les pujades molt malament, perquè jo penso que no està els temps per pujar. La gent no té augments ni de sous, ni té treball, ni té res de res. En canvi, tot el que és pujar ho pugen tot. I penso que ja costava d'arribar a final de mes. Jo crec que aquesta pujada és una mica bàrbara, exagerada. El pitjor de la pujada és que va pujant poc a poc, però quan fas un resum al cap de l'any, resulta que en lloc de pujar un 2 i pico, un 3, ha pujat un 10 o un 15. Per la gent que té més possibilitats, això és una barbaritat.
No obstant això, no tots són pujades. El nou any ha portat bones notícies pels usuaris amb Teletag de la C32. El tram entre Mataró i Montgat, la disminució empren a aquest aparell és del 10%. Així doncs, viatjar amb cotxe a Barcelona des de Tordera utilitzant el Teletag és més barat. Al contrari que fer-ho amb un tren de rodalies que surt un 2% més cal. Notícies en xarxa.
Teràpia de xoc, la banda de les preses, a la Garrotxa, ens presenta el seu propi himne generacional.
Vostè que sap tant Em sento dismeu amb ganes de sortir Corres crema cada cop que dius Necessites teràpia d'això
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Musicalia. Males Lengües és el projecte musical del periodista Ivan Ruskin. Tarde, pero llego, és el títol del seu primer disc, un treball ple de rock plàstic. Escoltem aquest bon track en català del disc, El Pacte.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Pogués jo besar-les si quan ves un o un altre veig la teva cara i si veig que somriu el vertig em farà. Ja no sento dolor.
Ja no sento t'amor, no me sento callant. Sava la primavera i no me senti l'escalgó.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Ja no me sento tampoc. No me sento callar. Sama la primavera. I no me senti l'escalfor. Ja no me sento. Ja no me sento tampoc. Ja no me sento noia. Que siguis fora. I no me senti l'escalfor.
Un pacte em vas proposant, et proposo juntes, que no no tinguis mai, per salut. Jo, aquí l'escricant tu dic, em vas dir una vegada, poc després d'aquella nit.
Que si després de 10 anys això no es repetirà. Repetir servirà per ajuntar els nostres dies. Si si un dia m'afarto de tan enyorar-te, tant m'afaris, aniré a abraçar-te.
Ja no sento, ja no sento tant por Només sento que ja estava la primavera i no podré sentir-les tan por Ja no sento, ja no sento tant por, ja no sento
Fins demà!