Just a lo justo.
Molt bon dia, són les 10 i 5 de dilluns 20 d'octubre, començant aquesta hora el Just a la Fusta. Us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia. Com sempre, moltes coses. Primer de tot, les notícies de Sant Just les repassarem amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia i en aquesta primera hora també parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius.
Més qüestions, a les 11 i 10 ens revistarem a Joan Manuel Surroca per parlar dels Olímpics Sant Justens. I a dos quarts de 12, Tertúlia amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, el Josep Coderc i la Palmira Bedell, i a més també amb el Carles Bas.
A la tercera hora parlarem de l'actualitat del centre d'estudi Sant Justencs, molt centrada avui dilluns en el cap de setmana que ve, les festes de tardor i també amb les fulles de tardor, aquest projecte de l'entitat. I com cada 15 dies parlarem de salut, de nutrició dietètica, ho farem amb l'Elisabet Isern de l'Arbolari.
que avui ens explicarà què és el que ens cal ingerir cada dia, quins són els nutrients que hem de tenir en compte en qualsevol dieta quotidiana. I acabarem el programa parlant d'economia amb el Manel Ripoll, avui sobre qüestions vinculades amb l'economia i una hipotètica Catalunya independent. Vol trencar alguns dels tòpics que s'han dit últimament.
Tot plegat des d'ara i fins la bona del migdia. Comencem.
I comencem saludant l'Andrea Buena. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de la presentació d'un llibre que es fa aquesta setmana sobre el 1714 aquí a la zona, no? Sí, exacte. És el llibre Fets i conseqüències del 1714 al Barç Llobregat i es presenta aquest vespre a Sant Just.
és un llibre que recull diversos fets de la Guerra de Successió a la comarca. Julio Ochoa, que és l'autor del cas Sant Justenc, on va viure Sant Just el 1714 i la Guerra de Successió, serà un dels encarregats de presentar el llibre al municipi, juntament amb Josep Cammany. Ochoa, que és membre del Centre d'Estudis Sant Justenc, és l'autor de la part que fa referència a Sant Just, concretament al capítol titulat L'actitud dels burbònics envers la població civil, el cas de Sant Just d'Esvern. Segons Julio Ochoa,
Sant Jus no va tenir una presència rellevant durant el setge a Barcelona, tot i estar a reguardar de les tropes burbòniques. Va ser un municipi, segons diu, poc afectat directament per la guerra, ja que es va signar un conveni d'adhesió a les tropes burbòniques, que eren les forces que ocupaven i esplugues, per exemple, aquest no va ser el cas i la guerra va ser molt més dura al municipi d'ahir.
Si voleu assistir i que sapigueu que la presentació serà avui a les 7 de la tarda, la sala Agidor Cònsul de Can Ginestar, com dèiem, amb Julio Ochoa i Josep Camany, que parlaran del llibre Fets i conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. Molt bé, doncs una bona proposta per començar la setmana, una setmana intensa de festes de tardor, ja anirem parlant també els propers dies, i de fet algunes de les activitats, una és aquesta que hi ha avui, i també hi ha més presentacions de llibres, com per exemple la que hi ha aquest dimecres, de Cuina Miracle. Sí.
Així és la presentació del llibre Cuina amb fruites, que es presenta també dimecres a Can Ginestar. Els cuiners Sant Justencs, Miracle Serra i Joan Targarona són els autors d'aquest recull de receptes senzilles que tenen les frites del temps com a protagonista. Els plats del llibre són plats de creació pròpia, molts d'ells, però també plats típics catalans que utilitzen fruites i també d'altres països, com ara plats típics del Marroc.
Serra i Targarona van començar fa 3 anys a preparar el llibre, tot i que la feina més intensa s'ha produït l'últim any. I és que totes les pintures que apareixen al llibre Cuina amb fruites les ha creat i les ha dibuixat Miracle Serra. A més, cada recepta va acompanyada d'una proposta de maridatge amb vins o caves gràcies a Street Goldstein del celler de Can Mata. Per tant, és un plus. A banda de les receptes també teniu la possibilitat de maridar-les amb algun vi, cava o cervesa recomanada.
El llibre Cuina amb fruites es presentarà dimecres a les 7 de la tarda, també a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestar. Allà es podran comprar els primers exemplars del llibre, perquè encara no es troba a les botigues. I la presentació comptarà amb els seus autors, Miracle Serra i Joan Targarona, la periodista Anna Lòs, encarregada del pròleg, i l'editor de Viena Edicions, Enric Viladot.
Doncs també interessant aquesta proposta. Acabem parlant d'una última qüestió, que ens parles d'una Sant Justenca que està nominada a uns Premis de la Comarca, Andrea. Sí, és l'actriu Sant Justenca, Clara Segura, que opta al Premi Personalitat Bas Llobregatina de l'any. Aquest guardó s'introdueix per primer cop en els Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat, els vuitens premis, que es lliuraran el 14 de novembre a Viladacan, si té com a objectiu destacar la trajectòria d'una figura rellevant de la comarca.
El reconeixement personalitat basllobregatina neix amb vocació de continuïtat i es pretén que formi part d'aquests premis de manera indestriable. Les nominacions les proposa la Junta del Centre d'Estudis Comarcals del Basllobregat i en aquest cas l'actriu Sant Justenca Clara Segura competeix amb Jordi Evole, reconegut presentador de televisió que és de Cornellà, per tant també del Basllobregat.
Les votacions són obertes fins al 8 de novembre i es poden fer al web del Centre d'Estudis Comarcals, que és www.cecbll.cat. I com dèiem, el lliurament de premis, no només aquest de personalitat basllobregatina, sinó els vuitens premis de reconeixement cultural del basllobregat, es lliuraran el 14 de novembre a la Trium de Viladecans. Molt bé, doncs estarem al cas també de com arras el teu plegat, també si surt algun altre premi s'enjustem. Estarem al cas, sí.
De seguida més notícies, més actualitat, ho farem amb el recull de premsa, abans però, com sempre, cada dia a aquesta hora el que fem és posar un apunt musical al dia, avui amb una novetat, Andrea, et diu alguna cosa el nom de Marika Hackman? No. Doncs és una noia estalonera i col·laboradora del J i està preparant el seu debut en format disc, que porta, doncs, ja es veu uns quants anys preparant. Mhm.
És britànica, és cantautora i multiinstrumentistes de Hampshire i bé, doncs se la coneix sobretot per ser la talonera d'Algey. A principis de 2013 va publicar un EP i a partir de versions i tot plegat llavors va començar a ser talonera d'Algey i va col·laborar també amb diferents qüestions.
I ara el que fa, doncs, ha estat preparant aquest àlbum que el traurà el febrer de l'any que ve, té padrins interessants també, a banda d'ell d'altres productors moguts en tota aquesta escena, i el publicarà, com dèiem, el febrer, el cel que és el 16 de febrer, l'edat escollida.
Sona bé, eh? Aquest és el primer avançament d'aquest àlbum. Aquesta cançó es diu Drown, és el primer avançament oficial d'aquest àlbum. I llavors, doncs bé, segons Indispot, diu que recorda una mica aquest, ella fa folc, una mica fosc, que pot recordar, doncs, algunes cançons de Beach House, també el Jay, i tot unit a la producció de Charlie Andrew, que diu que, segons ells, és el que fa que tingui aquest so final, també, amb un punt d'àurea màgica.
El disc es dirà We Slap At Last i diu que serà un disc arriscat i profund en què caldrà endinsar-se. Aquesta cançó, que és el primer avançament, es diu Drown, i sona així. Promets. Marika Hackman. To know your faults, to know yourself, I will seek me out.
Identify your words, your heart well.
Can I start? Oh, to drown in your mind I would, I know I would
Bona nit.
Fins demà!
I will, I know I will. And softball came in your snow. Dive stuff in my lungs with effort.
Si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que compareix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, continuem parlant d'actualitat, ara a nivell més general amb l'Andrea Bueno. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Comencem parlant de la notícia principal, que passa per aquesta concentració que hi va haver ahir a la plaça Catalunya. Sí, amb unes 110.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, una concentració que va omplir la plaça de Catalunya a convocades per ANC i Òmnium, demanant la unitat dels partits sobiranistes i exigir eleccions plebiscitàries.
Els diferents diaris ho veuen d'anarà diferent. El periòdico diu Escac Amas, 110.000 independentistes a Barcelona. L'ANC i Òmnium exigeixen eleccions abans de tres mesos per recolzar el 9-N. Les entitats pressionen Junqueras perquè torni a la unitat del bloc sobiranista.
És el tema del dia avui al periòdico. També llegim l'editorial que va en aquest sentit. La pressió passa ara al president. I també diferents articles titulats Un país o dos per reconstruir. I Mas pren la iniciativa. D'altra banda, el diari ara llegim. Suporta el 9N amb condicions. L'ANC i Òmnium exigeixen ple visitàries en tres mesos. I el moviment sobiranista insta als partits a refer la unitat. Per últim, a La Vanguardia...
Llegim, la pressió de l'ANC empeny mas a avançar les eleccions. Forcadell exigeix al president anar a les urnes en un termini de tres mesos. L'Assemblea i Òmnium obvien la llista única com a condició i, d'altra banda, durant repte a Convergència Democràtica trencar siu si pactar amb Oriol Junqueras. És aquesta la notícia més destacada avui a tots els diaris i també en format fotogràfic. Ara ho comentarem.
Molt bé, doncs actualitzem la informació ara amb els digitals. Continua la política, doncs, dominant l'actualitat i, per exemple, el 3-24 ens obredenàvem el que diuen les entitats, l'Omnium Cultural i l'Assemblea. Aquest matí, també, després d'aquest acte d'ahir, donarem suport al 9-N perquè reforça el procés. És el titular que destaca.
aquest digital. I després també l'altre titular principal és en clau esportiva. Quan el meu representant em va trucar per fitxar pel Barça em vaig posar a plorar. És el que va dir Luis Suárez ahir en una entrevista al Hàctic Barça. Va explicar també les sensacions que té dies abans d'un possible debut amb el conjunt laurent aquest dissabte contra el Real Madrid.
I més coses. Campanya per reduir els accidents per distraccions al volant. Trànsit i els Mossos han engegat aquesta nova campanya per conscienciar d'aquestes distraccions que s'han convertit en la principal causa d'accidents amb víctimes i el 90% estan vinculades, atenció, amb l'ús del telèfon mòbil. De fet, és cada cop més habitual veure gent al volant conduint en semàfors o fins i tot no en semàfors al cas de les pantalles del mòbil.
L'Arapunkat ens obre en política, però ens diu que la CUP veu a prop un pacte de les forces, però consulta al voltant del 9N. David Fernández anuncia que el bloc sobiranista ha acceptat 8 de les 11 garanties que proposaven.
I també ens diu que està activat el protocol per un possible cas de bola a Catalunya. El pacient de Nacionalitat Andorrana té 48 anys i va passar una setmana a Guinea-Conakry i 35 dies a Sierra Leone. Mentre tant, Teresa Romero ja no té càrrega viral. Aquest és el tema que tria l'avantguàrdia per obrir la seva portada digital. Ha activat aquest protocol per un possible cas de bola a Barcelona.
També explica com ha estat el mes de lluita de Romero contra el virus de l'Ébola i després la Vanguardia també parla del programa d'ahir de Salvados en què Oriol Junqueras va ser interrogat per una família sevillana al primer retorn d'aquest programa. Jordi Ébola es va endur el polític català fins a la capital andalusa per assistir a un dinar familiar i parlar des de diferents punts de vista sobre la situació actual de la política catalana.
Tornem cap als diaris. Ara ens fixem en les imatges que ens deies, Andrea, que passen pel que va passar ahir a Plaça Catalunya. I, de fet, la imatge destacada és una imatge molt similar des de més o menys el mateix...
des de la mateixa perspectiva de la plaça Catalunya. Veiem aquestes 110.000 persones concentrades a un dels punts neuràlgics de la ciutat. Al periódico veiem una panoràmica de la plaça Catalunya. A l'avantguarda i al diari ara també una imatge molt similar amb totes aquestes persones concentrades a la plaça Catalunya.
D'altra banda, a La Vanguardia veiem una notícia, una fotografia que ara comentarem en clau internacional, una corbeta, un vaixell vigilant Estocolm perquè el país Suècia està buscant un submarí rus que sembla ser que ha tingut una avaria davant d'Estocolm.
És una de les notícies destacades. I al diari La Vanguardia veiem també unes peces de Pablo Picasso. A París recupera el seu museu Picasso en portada de La Vanguardia, en clau cultural. I al diari ara les dues últimes fotografies.
D'una banda, Pablo Iglesias fent un discurs, i llegim com a titular Iglesias imposa el seu lideratge a Podem, lliga el model organitzatiu al fet que l'escollin com a candidat. I per últim, el diari ara en portada, una manifestació exigint a les autoritats sanitàries respectar els professionals, sobretot arrel del cas de Teresa Romero, i llegim el titular Teresa Romero ja dona negatiu a l'aprova de la bola,
Li falta passar un segon test en les pròximes 24 o 48 hores per donar per superat el virus. Doncs són les imatges del dia que tenim a les portades dels diaris. D'aquí ens n'anem a veure quines són les notícies més llegides als digitals.
I comencem amb el 3.24, on el més llegit és el que estàvem explicant ara, és a dir, que l'AMS i Òmnium donen suport condicional al 9N. Després, el segon tema és que estan denunciats dos homes per un tuit a favor d'agradar esglésies amb generins. I el tercer tema més vist és que detenen un jove per conduir sense carnet amb drogues i per destrossar l'ambulància que el porta a l'hospital.
Ja sabem que sovint els temes més llegits ens tenen aquest punt també més de morbo, més escabros o més de successos. És el que passa amb aquestes notícies. En el cas de l'Ara.cat, tot plegat gira en el mateix tema. El més llegit és qui ha reunit més gent a plaça de Catalunya, si els sobiranistes o els unionistes. Hi ha una comparativa d'imatges. El segon tema són les imatges d'ahir. I el tercer el diu l'espectacular timelapse de l'acte d'Ara és l'hora.
És un vídeo que mostra només 16 segons com s'omple aquesta plaça. Per tant, tot molt lligat amb el món de les imatges.
I a l'avantguàrdia el més vist és el cas de Bola a Madrid, l'última hora, el segon tema, aquesta manifestació del 9N, també el minut a minut, i el tercer, aquesta balda ANC i Òmnium de la nova consulta, però alhora l'exigència de plebiscitàries en tres mesos.
Ens n'anem ara cap a l'actualitat que tenim en clau internacional d'aquest matí. Andrea, cap on ens portes avui? Doncs primer ens n'anem cap a Suècia, en concret a Estocolm. En segons ens diu La Vanguardia, de fet a tots els diaris avui, però a La Vanguardia llegim a titular Suècia busca les seves aigües un submarí rus que va demanar auxili. Moscou nega taxativament que tingui cap nou accidentada al mar Bàltic.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Poc després, un mini submarí va ser albirat en la transitada badia d'una bahia que està davant de la costa d'Estocolm. L'exèrcit suec va parlar que la informació era d'una font molt fiable i va iniciar una àmplia operació de rescat en què s'han vist implicats centenars de marins.
Divendres a la nit, segons aquest diari, es va interceptar un segon missatge de ràdio, aquesta vegada xifrat des d'aquesta mateixa bahia, i l'exèrcit es va limitar a dir en una roda de premsa que des de divendres hi ha marxa un operatiu amb helicòpters i vaixells per detectar una operació estrangera submarina davant de les costes de la capital, Estocolm, sense concretar, que és el que s'està rastrejant exactament. Això és el que està passant ara mateix a Suècia, com dèiem, davant de les costes d'Estocolm,
I ara ens n'anem cap a Egipte i ens acostem a una informació que ens acosta avui al periòdico. Llegim la violència yihadista rebrota al Sinaí, l'hospital de violència que es va desencadenar a la península del Sinaí fa més d'un any s'ha agreujat des de fa unes setmanes. L'últim atac atribuït a grups yihadistes va tenir lloc ahir a la ciutat d'Al-Ariix i va matar set policies egipcis, segons fons dels serveis de seguretat, encara que la televisió estatal va donar la xifra de sis morts.
Les víctimes es van registrar per l'explosió de, com a mínim, un artefacte. Els mitjans estatals van informar de la deflagració d'un explosiu, però fons dels serveis de seguretat van indicar que havien esclatat dues bombes col·locades en vehicles de la policia. En l'atac van resultar ferides 5 persones més.
que Egipte pateix una onada de violència de grups jihadistes concentrada principalment en aquesta península del Sinaí. Centenes de policies i militars han mort en diversos atacs, sobretot des que el mes de juliol del 2013 va ser destituï tal llavors president egipci Mohamed Mursi a conseqüència del cop d'estat militar. La setmana passada tres policies van morir també en un atac amb llença granades i onze persones més van resultar ferides en un atemptat amb bomba en un festival religiós a la ciutat de Tantà, al delta del Nil.
I això és el que està passant ara mateix a la península del Sinaí, una notícia que ens acosta, com dèiem, avui al periòdic. Doncs és el que tenim avui en clau internacional, saltem ara a la informació esportiva. I comencem pel diari Esport, que ens diu més fort, més golejador, i parla de l'evolució del canvi de Neymar. Diu, és el secret d'aquest canvi, passa per aquí, porta uns mesos, diu, amb un pla especial al gimnàs, amb el que ha guanyat 4 quilos de mosca.
La clau ha estat guanyar pes i volum sense perdre velocitat. Hi ha una imatge d'ell el 29 de maig del 2013 i ara el 30 de setembre del 2014 on es pot percebre aquest canvi.
Element sòlid, és el que diu l'esportiu. Diu que el Barça és l'únic equip imbatut en totes les primeres divisions europees gràcies al treball defensiu de tot el conjunt. Mantenir la porteria de Claudio Bravo a zero dissabte en la visita de Bernabéu és tot un repte.
I el Mundial Deportivo li dedica la portada a Messi, insaciable a Messi. Leo va marcar els seus últims captrics en Champions i Lliga davant de l'Àgex i el Madrid. Per tant, aposten per aquí. Diu que el 10 no va voler deixar el camp després del seu gol davant de l'Eiber perquè estava disfrutant-hi. Diferents imatges d'aquests gols. I el diari AS avui destaca l'entrevista a Brendan Rodgers que diu que feia temps que no veia un equip com aquest Madrid.
I també el Marquez calfa motors de cara al cap de setmana. Dissabte no estic per ningú. La Lliga entra en erupció a les 6 de la tarda d'aquest dissabte amb el Clàssic. I parlen de la pressió Ancelotti, del col·legiador silenciós que seria Neymar, també de Cristiano Ronaldo, que diu que suma tants gols com Messi i Neymar junts. I que diu que també que el problema és la solució, dient que Xavi s'ha guanyat amb futbol, està entre la quimiera de l'11 davant del Madrid.
Setmana, per tant, de prèvia de clàssic de la premsa esportiva que ja comença a escalfar motors aquest dilluns. Tot i que demà hi ha Champions. I dimecres.
Passant quatre minuts de dos quarts d'onze, és el moment de girar pàgina, agafar els diaris pel revés i fixar-nos en les contraportades. Avui al diari Ara l'article es titula La guerra dels drons, l'article de Carme Colomina, Andrea. La primera part de l'article diu Drons i banderes, el dron va ser la Guspira, un partit del risc, Sèrbia-Albània, l'estadi del partisan de Belgrat dimecres passat.
I ens parla d'un episodi que va tenir lloc allà. 11 minuts 41, 0-0 el marcador i un avió no tripulat amb una bandera de la Gran Albània, que inclou el territori de Kosovo, independitzat de Sèrbia, creua el camp. Un defensa serbi atrapa el drap i dos jugadors albanesos l'hi intenten prendre. Mentrestant, un grup de seguidors envaeixen el terreny de joc amb l'ultra Ivan Bogdanov al capdavant, el líder dels anomenats tigres d'Arcant, que són els hooligans, l'estrella roja que han agafat el nom...
del grup paramilitar Servi, responsable d'alguns dels episodis de neteja ètnica més brutals de la Guerra dels Balcans. Per tant, batallar campal, partit suspès, possibles sancions i màxima tensió per a la visita oficial que el primer ministre albanès ha de fer aquesta setmana a Belgrat. I tot va començar per un dron.
I a la segona part de l'article, Ad Drones i Drets, diu...
Diu, drons amb càmeres de televisió sobre els estadis de futbol. Per aparatsis no tripulats que roben imatges i s'infiltren a la nostra privacitat. I acaba dient, és el gran negoci en expansió, l'arma que tothom vol tenir.
A La Vanguardia llegim que volem per al Tibet una autonomia com la catalana. A quina entrevista anar avui, Andrea? Avui Víctor Amela parla amb el successor polític del Dalai Lama, que és Sikyong Lop Sang Sangai. Diu que el Dalai Lama està de meravella, ha estat desbordant de salut i optimisme. El veig gairebé cada setmana. Entro amb la meva llista de problemes d'inia prou amb 10 minuts en la seva presència per veure que són ximpleries.
Diu que surto inspirat per aconseguir que els tibetans exiliats puguem tornar un dia al Tibet i viure segons la nostra identitat cultural. Diu que no demanem independència, només autonomia cultural dins de la Xina. No som secessionistes, som realistes. N'hi hauria prou amb una autonomia com la catalana a Espanya. Ho vam demanar a la Xina en un memoràndum de l'any 2010, anomenat Via Intermèdia.
que és el que ell està promovent els últims mesos, viatjant pel món, buscant suport per aquesta anomenada via intermèdia. Diu que la Xina, mentrestant, no contesta. La nostra proposta és tan raonable que la temen, perquè temen el prestigi del Dalai Lama, la seva ascendència al Tibet.
Asegura que la Xina reprimeix els tibetans, incentivant els xinesos a casar-se amb tibetanes per apartar-les de la seva cultura. Prohibeix la llengua tibetana a l'escola. Des del 2009 s'han immolat a l'estil 11-132 tibetans. Tot per defensar la seva cultura, se'ls empresona i tortura fins a la invalidesa o la mort. Diu, immolar-se és un mal menor.
Diu també que la invasió i repressió ha exterminat un milió de tibetans, ha destruït 6.000 monestirs, el 98% dels que hi havia el 1950, i també ha assassinat els monjos. I ara, l'entrevistat d'avui a la Contra de l'Avantguàrdia, com dèiem, està promovent aquesta via intermèdia que consistiria a recuperar autonomia política i cultural per a Tíbet sense cessionar-se de la Xina i que s'acabi l'actual repressió genocida.
Doncs una entrevista interessant. Acabem amb la del periódico, que diu que el meu avi va fer el repic en el bateig de Pep Guardiola. Avui entrevistant a Jordi Espinalt, que és campaner honorífic de Sant Padó. El poble li va donar el títol en homenatge a tres generacions. De fet, l'avi i el pare de l'entrevistat, en Josep i en Marius, també van ser campaners a la localitat del Bages, en concret de l'església de Sant Pere d'Or. El net, Jordi Espinalt, és qui s'encarrega de fer-ho ara.
Diu, el meu avi va ser qui va començar l'any 49, llavors els campaners hi dedicaven moltes hores. Quan moria algú, per exemple, l'encarregat de la funerària anava a casa seva per avisar-lo i ell tocava a morts. Si era una dona a la difunta, donava dos tocs finals i si es tractava d'un home, tres. També tocaven pels batejos. Me'n recordo de pujar amb el meu avi al campanar una vegada que ha batat el bateig al padrí li donava una propina i ell repicava més o menys segons que hagués sigut de generós.
També assegura que el meu avi va fer el repic per al bateig de Pep Guardiola, però és que a més eren veïns. La família Guardiola i la meva vivien a només 100 metres de distància. Diu que ara es guanya la vida perquè és responsable d'un taller de pneumàtics i mecànica. Això de les campanes ho faig per amor a l'art i la tradició, sense cap ànim de lucre.
I diu que ara ja només es toquen les campanes en dies assenyalats, per Nadal, Pasqua i altres festes, en detalls molt concretes. Per exemple, quan la colla de geganters de Sant Padó va fer als 30 anys, i ho fem perquè la gent gran, quan l'escena es posa contenta, diu, però ja no és com abans. I acaba dient, abans hi havia més de 40 tocs diferents, foc, emergències, alertes d'un poble a l'altre, tocs de festa, de missa, per al rosari, i també durant la cega, quan els pagesos paraven a dinar. Temps enrere, assegura, les campanes eren la veu del poble.
Doncs són les contraportades d'aquest dilluns. Saltem ara la informació curiosa del dia per parlar, atenció, Andrea, d'una família que va rebre un missatge de text de la seva àvia, una nena, de fet, de la seva àvia, morta. Ah, com?
Sí, era un missatge de text que va rebre un nen de la seva àvia, que en principi era la seva àvia que havia mort feia poc, que deia estic vetllant per vosaltres i tot anirà, tot millorarà, tot anirà bé.
Com, un missatge de text al mòbil? Sí, Leslie Emerson és una dona britànica que va morir els 50... fas cara de por, eh? Va morir els 59 anys per un càncer d'intestí. La seva família va decidir enterrar-la juntament amb el seu mòbil, perquè era una gran aficionada a enviar missatges de text i van dir, mira, doncs t'enterrem amb el mòbil. Curiós el detall. I es veu que la neta d'aquesta senyora, la Sherry Emerson,
I altres familiars van continuar enviant-li missatges de text un cop morta, eh? Per, entre cometes, el que deien ells perquè volien seguir mantenint el contacte. Tot això ja és bastant curiós, per dir-ho d'alguna manera, no? Però el tema és que després de diferents missatges enviats per la família van rebre un missatge des del mòbil de l'àvia.
I el mòbil estava amb l'àvia. Sí, diu que aquest missatge deia això, estic vetllant per vostès i tot anirà millor. És el primer missatge que va rebre la neta, en principi, d'aquest missatge de la seva àvia. A partir d'aquell moment, la família va continuar enviant-se missatges pensant que es tractava de l'àvia, fins que van decidir contactar amb la companyia telefònica.
La companyia telefònica Odos havia promès que no reassignaria el número de Leslie, però es veu que tres anys més tard, clar, tot això no és que hagués passat un any per l'altre, sinó que hi havia hagut un període de tres anys, l'empresa va decidir assignar aquell número a un nou client.
que va contestar els missatges que envia la família Emerson perquè pensava que es tractava d'una broma dels seus amics. Ostres. I llavors ell va, com intervenir en la broma i tot plegat, i clar, el nou proietari, quan ho va saber, va demanar disculpes en el moment que es va assabentar que es tractava d'una família de veritat que pensava que estava parlant amb la seva difunta àvia. El que no sap, doncs, és si la companya telefònica ha indemnitzat la família per incomplir el contracte. I bé, clar, és que...
No sé què és el que ens sembla més fort de tota la història. Des del moment en què va morir aquesta dona, tres anys després seguien enviant-li missatges? Clar, clar, és que això és bastant fort també. Sobretot pensant que així mantens el contacte, no? No sé, és estrany. Ara tampoc sabia que podien donar el teu número a algú altre, no? Vull dir que en principi quan un número s'acaba, s'acaba i hi ha prou combinacions al món com perquè no s'hagin de repetir.
Ja, home, i ara més que estan sortint més combinacions amb això que... El 6 no cal que sigui el primer número, per exemple, de mòbil. Ah, no, no sabia això. No, ara hi ha mòbils amb 7, que comencen amb 7. Ah, sí? Sí, sí, sí. Jo recordo quan començaven amb 9, tots, no? Sí, els fixats. No, no, no, els mòbils... Començaven amb 9. Abans, per exemple, si comença amb 6-25, doncs abans era 9-25.
Ah, sí? Molt al principi. Això ja no recordo. Però jo crec que sí, el primer mòbil que vam tenir a nivell familiar, crec que era nou. Mira, però jo no recordo això. Fa molts anys, ja, molts anys. Em sembla que sí. Doncs ara tenim el set. També hi ha mòbils amb set. Pot sonar una mica estrany, però bé. Mira. Bé, si anem a complir-te el contracte, però és que em sembla una història amb un pèl estranya. Porta, sí, sí. Ara almenys té una explicació. Exacte. M'estranyava molt. No, no, és gàstia. Però bé, mira, cadascú. En fi.
Les noves tecnologies. Exacte. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme, bon dia. Dos minuts i tres, quarts d'onze, ens fixem ara amb els titulars culturals del dia. Comencem amb una mala notícia, que és que l'editorial Moll, des de les Balears, tanca no poder superar la crisi del sector del llibre.
Els monologuistes colonitzen els teatres. A sales catalanes s'obren cada vegada més els espectacles unipersonals d'humor, un format anticrisi amb un públic entregat. El pròxim disc de Miley Cyrus serà d'Aversions i Benèfic. La cantant nord-americana donarà els beneficis del seu pròxim treball a associacions que lluiten pels drets dels animals.
El cantautor Ismael Serrano diu que acaba de publicar ara La Llamada, un disc en què fa una crida a la lluita des de l'alegria i alhora assegura que ha arribat als 40 anys també s'ha desfet de molts prejudicis musicals. Aquest any ha fet els 40 i diu que escriure, per remor a consciències, és molt benitós.
Pedro Almodóva ja prepara el rodatge de la seva nova pel·lícula. Està buscant localitzacions pel seu nou film a partir d'aquest dilluns, després de ser homenatjat al Festival Lumière aquest cap de setmana. Juliana Sánchez visitarà Barcelona. El fundador de Wikileaks oferirà una videoconferència als desfructadors del cinema Girona en la inauguració del Festival de Cinema i Drets Humans.
I la fàbrica i coats comptarà a finals de gener amb gairebé 2.000 metres d'exposició. El Centre d'Art Contemporani, l'antiga fàbrica tèxtil de Sant Andreu, acabarà la reforma de les tres plantes superiors. Marlango presenta el seu sisè treball. Es titula El Port Venir i compta amb col·laboracions de Fito Paez, La Santa Cecília i Bomborí.
I acabem amb un apunt mig musical, mig també d'informació més de gent, que és que el líder del grup U2 explica que porta ulleres de sol sempre en les seves intervencions públiques perquè té glaucoma. Són els apunts culturals d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
Just a la fusta. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always in my heart
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio dos Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
11 minuts i arribem a les 11 en punt del matí. És un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Com estem? Bé, per parlar del temps, cap de setmana... Esplèndit, eh? Esplèndit, el cel del dissabte. Era espectacular, eh? Sí, perquè aquests vents així més o menys aponentats del sud-oest realment netejan molt l'ambient i tens una visibilitat boníssima. Avui no el veiem igual, ja.
No, perquè va en funció de si és sud, si és sotest... Tenim aquesta influència tota l'estona que va variant i si enganxa una miqueta de mar tenim una mica més de núvols alts. I això també fa bascular una miqueta la temperatura, perquè en funció... El dissabte, per exemple, amb aquests vents més aponentats que donaven tanta bona visibilitat, es va enfilar una miqueta més al termòmetre. No hem arribat als 26 graus, però bé, gairebé els tocàvem als 26 i ens van quedar 25,3. Són temperatures molt agradables, però podíem escoltar com hi ha llocs com Lleida, que feia 75 anys...
que un dia tan tard, al mes d'octubre, s'arribava als 30 graus. Feia 75 anys que això no passava. Valors espectaculars també, per exemple, les illes que trobaven a Palma de Mallorca, 33 graus, que em sembla que era la temperatura més alta en un mes d'octubre des de feia 60 anys gairebé. O sigui que realment ha estat un cap de setmana que amb aquesta influència de vents ha fet torontoar una mica els termòmetres. Aquesta setmana podríem anomenar-la com la setmana de la tornada a la normalitat.
I esperem que no es compleixi la normalitat del tot, perquè la normalitat a la tardor també podria ajuntar-s'hi la pluja. Ja veurem com va, després ja ho explicarem i encara ens queda una setmana per anar-ho confirmant. I d'altra banda, les temperatures. Unes temperatures que no variarà massa el cel aquesta setmana en general, però sí que les temperatures seran protagonistes per la seva variació.
Amb aquesta influència de vents del sud, sud-est, sud-oest, agardinats, anirem jugant durant tot el dia d'avui amb aquests núvols alts i les temperatures avui tornaran a ser agradables. Tornarem un altre cop als 25 graus de màxima. Avui la mínima ha estat de 16, o sigui que hi ha un ample tèrmic.
realment espectacular, i s'ha d'anar una miqueta al tanto, el dia continua escursant-se, tu ja saps que agafa la moto a finals d'octubre, primers de novembre, agafa una moto molt directa cap al 20 de desembre. Ara els matins sobretot es nota, fins i tot més que el vespre, el matí a tres quarts d'avui, per exemple, avui, que encara és fosca. Sí, sí, sí, però això s'acaba el diumenge.
El fet és que seguirem tant avui com una part de demà amb aquesta situació encara d'una certa tranquil·litat i de temperatures agradables. Sí que és probable que demà ja comencin a recolar una mica les temperatures, però en general a Catalunya hi haurà alguns punts encara que tocaran els 30 graus.
en dos dies, tant avui dilluns com demà dimarts, que haurem d'estar una mica pendents en funció del vent per parlar de temperatures, perquè si se'ns agrega molt i ens arriba més mediterrani, agafarem temperatura del mar i no pujarà tant cap als 25. Si ens arriba de sud o sud-oest, que és més terrani, doncs aquesta temperatura podria superar els 25. Parlem d'avui i demà. Per què? Doncs perquè sembla, i tot indica, que a partir de dimecres aquests vents del sud estalla aquesta influència i ens comença a entrar una miqueta de vent del nord.
Clar, hem de pensar que Europa és bastant diferent a la situació que tenim ara nosaltres, que, per exemple, avui la màxima a Moscou està prevista al voltant d'uns 7 graus. Hi ha nevat. Hi ha nevat i s'espera que al llarg dels propers dies tenen una irrupció bastant freda que abarca des de Moscou, podríem dir, fins pràcticament al mar...
al Mar Negre, o sigui que tot el que és l'est del Mediterrani també es veurà influenciar per aquestes temperatures més baixes. Per exemple, a Atenes la previsió d'aquesta setmana està al voltant dels 16, 17, 18 graus, o sigui que és una temperatura realment més baixa que la que tenim aquí. Pensem que durant aquesta setmana encara a Sevilla tindran temperatures del voltant de 30 graus.
doncs aquesta irrupció d'aire fred podria entrar una miqueta més cap a Europa, fins i tot podríem parlar que els Alps a mitjans d'aquesta setmana rebran les primeres nàvades una mica destacades, i clar, indirectament començarem a rebre nosaltres també una mica d'influència de vents una mica més fresquets. Això provocarà que en comptes de 25 graus de màxima, com tindrem avui i demà, més o menys,
doncs dimecres podríem baixar cap als 22 i al tanto aquests 16-17 de nit baixarien cap als 14 aproximadament. O sigui que ja parlaríem de vespres, a partir de dimecres i matins, de jaqueteta. Al migdia potser sí que pot ser un agusarat i anar amb màniga curta, però si acumules tot el dia, com fa molta gent avui o demà, d'anar amb mànigues curta pràcticament o amb tirants, doncs això pot provocar-te un bon encostipat.
Llavors, a partir de dimecres, dijous, seguim parlant de sol, no parlem de canvis massa destacats. Potser dijous hi ha a la tarda algunes tempestes al Pirineu, cap a les comarques, però això ja és fruit d'aquest vent del nord que portaria una mica de canvi d'aires i es podrien formar aquestes nuvolades amb una miqueta més d'aire fred en alçada. Llavors, dijous, seguiríem amb aquests valors al voltant dels 22, 23, com a molt.
Divendres i dissabte seran dos dies bastant tranquils. Potser es talla una miqueta aquesta influència de vents del nord entre divendres i dissabte i tornen a pujar una miqueta a les màximes. És temporal, però podríem arribar a 24% entre divendres i dissabte amb el sol com a protagonista.
I diumenge, agafem aire, sembla que ens arribaria un primer canvi. Després de molts dies de tranquil·litat, sembla que diumenge... Aria de Sant Just al carrer. Justament. Doncs sembla que pot arribar un primer canvi. Avui, gran part dels mapes ens indica que aquest canvi arribaria a partir de les 3, 4, 5 de la tarda, o sigui que seria un canvi de tarda, i portaria algunes precipitacions. Ara els mapes ens indiquen a 6 dies vista, que falta moltíssim, que ens marquen un 50, entre un 50 i un 55% de possibilitats de pluja a la tarda i nit
de diumenge a dilluns. Amb aquest canvi de temps de diumenge, indirectament ens veurem ja una miqueta afectats al matí, amb més núvols, potser serà un dia variable, i les temperatures, encara que hagin pujat una miqueta divendres i dissabte, que ho comentàvem ara, que es podien enfilar una mica, a la qual el sol deixa de tenir protagonisme al migdia, les temperatures cauen. I potser el dia de Sant Jusó al carrer és un dia variable, amb una màxima que podria estar al voltant dels 21 o 22 graus.
És un dels temes que ens queda per seguir durant tota la setmana, veient com ens afecta, com ens influencia. Sembla ser que després dilluns, dimarts de la setmana vinent ja serien dies més grisos, potser fins i tot amb pluja i amb temperatures clarament més baixes, però ho hem d'anar seguint perquè no sabem on col·locar. Potser salvem el diumenge i la inestabilitat ens arriba la setmana que ve i aquesta setmana la salvem tota. O sigui que és un dels deures que tenim aquesta setmana d'anar seguint aquesta inestabilitat de final de setmana.
de tarda de diumenge, que podria o anar-se'n el dilluns o el matí, que seria el més interessant per tots, o avançar-se una miqueta i venir el matí de diumenge. Doncs n'estarem pendents, Carles, ens aniràs explicant a mesura que s'acosti també el cap de setmana. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Quatre minuts i arribem en punt a les onze. Connectarem amb el bolletí de Catalunya Informació. Ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca, també de l'actualitat general amb el bolletí de Catalunya Informació, això sí. I després continuem amb més coses. Entrevistarem el Joan Manuel Sorroca per parlar dels Olímpics Sant Justencs. Ara a les onze i deu, ara hem de donar una conferència. També farem tertúlia
D'actualitat, de dos quarts de dotze, amb la Carme Madol, Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bastó. Tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem amb una mica de música.
I ho fem recuperant avui un tema de Nora Jones, de la seva primera època. Ens quedem amb aquest tema, amb aquest sunrise, per arribar a les 11 punts.
Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clock's held 9.15 full hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already coming.
Fins demà!
Now the night Throw its cover down It won't be again Ooh, and if I'm right It's the only way
Bon dia, són les 11. Omnium i l'ANC descarten ara per ara d'integrar-se en una llista unitària de cara a unes eleccions plebiscitàries. Muriel Casals ho ha deixat clar al matí de Catalunya Ràdio, alhora que ha defensat que totes les forces polítiques però consultes s'hi sumin.
La CUP també descarta integrar-se en una llista unitària i treballa per una candidatura comuna de l'esquerra alternativa. Reconeix converses en procés constituent i guanyem, però troba a faltar Podem per qui diu que la qüestió catalana no és prioritària. Avui fa tres anys Queta va anunciar que deixava la violència i deposava les armes. Avui tots els partits bascos, tret de l'esquerra a Versale, coincideixen a demanar a l'organització terrorista que es dissolgui definitivament.
Ha activat a Catalunya el protocol per un cas de sospita d'Ebola. Ingressa a l'Hospital Clínic de Barcelona un home de 48 anys en nacionalitat andorrana que ha viatjat a Guinea, Conacri i Sierra Leone. Mentrestant, l'últim test de l'auxiliar d'infermeria infectat a Madrid ha donat negatiu. Els més de 300 socis de la cooperativa d'Ull de Cona comencen a rebre els estalvis que tenien bloquejats des del juny. L'entitat ha sanejat el deute gràcies a un crèdit de 530.000 euros avalat per la Generalitat.
L'any 2032, Vandalós 1 serà només un record. El màxim responsable de l'empresa espanyola de residus radioactius, Enresa, assegura el Catalunya al dia a Tarragona de Catalunya Informació que es mantenen els terminis pel desmantallament de la planta. Catalunya Informació. Titulars d'Esports.
El Barça s'entrenarà per afrontar demà el partit de Champions contra l'Àgex. És el primer partit abans del Clàssic i el primer a Europa després de la derrota contra el París-Saint-Germain. El tècnic Luis Enrique compareixerà aquest migdia a la prèvia. També sortirà el brasiler Neymar. L'Espanyol està pendent del capità Sergio García, lesionat en la derrota d'ahir al Calderón. Avui li faran proves pels problemes als isquiotibials. La derrota per 2-0 contra l'Atlètic de Madrid deixa l'equip de Zé amb 9 punts.
I en bàsquet el Fiat Joventut perd només de dos contra el Real Madrid. Els catalans van disposar a l'últim quart d'una renda de 9 punts i en l'última jugada van poder forçar la pròrroga. També ahir, Barça 80, Gran Canària 61 i Unicaja 81, Manresa 65.
El temps, núvols i clarianes a bona part de Catalunya amb forces tones de sol i temperatures encara altes per sobre del que és normal i semblants a les de finals d'estiu. Boira alta o núvols baixos a les comarques de Girona i a la Costa Brava. Demà a la tarda comença un petit café. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Gràcies.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. El centre cívic Joan Maragall acollirà aquesta tarda la segona i darrera sessió dels tallers de manteniment d'ordinadors i programari. Avui en concret es treballarà al programari. La idea és ensenyar a mantenir el sistema operatiu Windows en bones condicions, desfragmentar, usar programes de neteja, reduir els programes d'inici, fer còpies de seguretat, entre d'altres. També es parlarà de les bateries dels ordinadors portatis i els carregadors. Aquest taller l'organitza Solidança. Començarà a les 6 de la tarda i és gratuït.
Més qüestions. La parròquia organitza una romeria a Montserrat el proper 23 de novembre. Les inscripcions per assistir-hi ja són obertes. Cada any el grup parroquial prepara aquesta sortida d'un dia a la muntanya de Montserrat per a totes les persones que hi vulguin assistir. El preu de la sortida és de 40 euros, un preu que inclou el desplaçament en autocar i el dinar a Montserrat. Les inscripcions s'han de fer els dimarts i els dijous de 6 a 8 del vespre al despatx parroquial.
I un apunt més per recordar-vos que s'han obert ja les inscripcions per participar de la 38a cursa de Cards de Coixinets de Sant Jus. Queden menys d'un mes perquè se celebri la cursa de Cards al cap de setmana del 15 i 16 de novembre. I l'organització ha obert les inscripcions a través d'internet. Les presencials es podran fer el 30 d'octubre. La 38a cursa de Cards de Coixinets tindrà lloc, com sempre, als carrers Freixes i Creu del Padró. Dissabte 15.
I diumenge 16 de novembre les inscripcions online es poden fer a través del formulari que trobareu al web dels cars, carsdecoixinets.org. El període d'inscripcions per internet s'acabarà el 30 d'octubre. I les presencials es faran al Casal de Joves el mateix 30 d'octubre de 7 a 8 del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Radio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'una conferència que es farà demà a les 7 de la tarda a la Taneu sobre els olímpics Sant Justencs. Una xerrada sobre el moviment olímpic i la seva relació amb Sant Just i la impartirà Joan Manuel Sorroga, que és periodista especialitzat en tot el tema olímpic, que de fet porta 40 anys en el món de la ràdio i ara col·labora amb el Centre d'Estudis Olímpics i que el tenim ara d'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Bon dia. Per parlar una mica de tot plegat d'aquest moviment olímpic que va ser important aquí a Sant Just? Bé, a veure, jo a la conferència, per entendre'ns, va ser... va sorgir d'una trobada que vam tenir amb els dirigents del Centre d'Estudis Sant Justens. Bé, jo he de dir-te que fa 35 anys que has visc a Barcelona, però amb 26 anys vaig néixer, vaig viure i vaig créixer a Sant Just, per tant, les meves arrels...
són totalment Sant Juntesques. Bé, dit això, va sortir la idea de fer una conferència sobre aquest tema. I llavors la intenció que hi ha en aquesta conferència seria explicar als quatre esportistes de Sant Juntes que han estat olímpics, tres d'ells als Jocs Olímpics i un ha estat participant als Jocs Paralímpics, i relacionar-ho precisament explicant anècdotes o coses curioses o interessants
que van produir-se en els Jocs Olímpics en els que van competir. Això ens permetrà, doncs, un pantall ample, perquè estem parlant dels Jocs Olímpics d'hivern de Saïmori del 1948 o d'Oslo del 1952. Déu-n'hi-do, per tant, piem enrere. Exacte, estem parlant dels Jocs Olímpics de Roma del 1960, dels de Los Ángeles del 1984, o dels Jocs Paralímpics de Barcelona del 1992. Per tant, jo crec que això ens permetrà una mica, doncs,
Veure l'evolució del moviment olímpic des de la postguerra de la segona R mundial, que és realment on es proveix la gran transformació, l'inici de la gran transformació, fins als nostres dies. I de cavalles, una cosa que potser molts enjustencs desconeixen o no tenen clar, que la torxa del 92 va passar per la carretera real de Sant Just, ho deu saber tothom, se'n deu recordar tothom,
Però potser el que no s'ha recordat gaire gent és que també ho va fer l'any 68. Ah, sí? Sí. La torxa de Mèxic, que va travessar tota la península a mi d'Amèrica, va passar per Sant Jús concretament l'1 de setembre de l'any 1968.
Déu-n'hi-do, doncs segurament tots tenim molt al cap, potser a l'època dels 92, perquè van ser aquí a Barcelona, però sí que és veritat que tot el que està vinculat amb el que hi havia abans, sobretot ens queda molt més lluny, és com si no haguessin existit tant als Jocs Olímpics. Sí, és una mica allò com el Dream Team, que semblava que abans del Dream Team de la Barça no hi havia res, però sí, hi havia coses.
No, no, està clar, i a més a més també amb aquest vincle una mica santjustec, no? Fins i tot, tot i que evidentment tot és només... Sí, sí, sí, a veure, crec que Sant Just és un poble que ha tingut una gran dinàmica esportiva durant molts anys i jo recordo les èpoques d'adolescent, jo havia jugat a bàsquet amb els infantils del Sant Just, per exemple, quan el meu germà va jugar amb l'equip d'auqueipatins, vull dir que
Sant Josep és una gran tradició esportiva. Jo guardo, per exemple, un record molt entranyable del senyor Fernando.
d'aquell home que es va dedicar amb cos i ànima a potenciar l'esport aquí a Sant Lluís. Clar, i el fet que hi haguessin aquests Jocs Olímpics, en el cas del 92, per exemple, és a dir, que t'ho haguessin de tan a prop, tu creus que també han marcat a l'hora d'aprendre l'esport per part de la gent, per part de polítiques esportives dels ajuntaments? Tu més o menys domines tot el tema del moviment olímpic, com ho veus? El que està clar és que l'organització d'un Jocs Olímpics genera una gran dinamització al país que els organitza.
i, evidentment, jo crec que es va fer un gran esforç per potenciar les estructures esportives. Va aparèixer una cosa importantíssima i imprescindible en el món de l'esport, que és el suport econòmic, i, realment, l'embrangida que va prendre l'esport a casa nostra arran dels Jocs Olímpics és innegable. I, sobretot, l'esport femení, que realment va tenir el seu primer gran acaparador
els Jocs Olímpics del 92, perquè fins llavors la presència de la dona a l'equip olímpic espanyol havia sigut més ben minça, un 6% total, és a dir, estem parlant d'una quantitat molt petita, i en canvi a partir del 92 es produeix l'aparició de la dona, i ara en aquests moments estem veient com en una dècada previsiós l'esport femení està aconseguint uns resultats extraordinaris, molt millors inclús que els dels nois amb alguns esports. Per tant, sí que evidentment uns Jocs Olímpics generen una...
una situació de progressió i de dinamització del món esportiu. I s'ha mantingut, va bé que deies ara, de la dona, sí que s'ha mantingut, és a dir, encara falta, suposo, però tot i que hi hagués aquella eclosió, això se n'ha d'entenir al llarg d'aquests 20 anys. No, no, això va ser el principi del que està passant ara. És a dir, per primera vegada els Jocs de Londres, les dones van aconseguir més medalles que els homes quant a l'actuació de l'equip olímpic espanyol. Això no havia passat mai i a Londres ja va passar. Però tot això és conseqüència de...
d'aquesta dinamització que l'Esperfemení va tenir sobretot arran del 92. Però bé, jo crec que a la conferència el que farem una mica és explicar una punta dels quatre Olímpics enjustents, que van ser el Joan Poll Puig, esquiador, que va ser Olímpic a Saint-Morix i a Oslo. Aquest dels primers anys, has dit, no? Sí. El segon Olímpic va ser el Manolito García, el boxejador, que va ser Olímpic a Roma...
La tercera, la Teresa Rioner, l'atleta que va ser olímpica als Jocs Olímpics de Los Ángeles. Va ser la segona atleta espanyola amb uns Jocs Olímpics, competint a pista. La primera havia estat l'any 76, la Carmel Valero. I, finalment, parlarem de l'Antonio Parrilla, que va ser esportista paralímpic als Jocs del 92, competint amb una especialitat no gaire corrent a casa nostra, però que sigui en altres països té més tradició, que és el voleibol assegut. Ell és jugador de bàsquet en cadira de rodes, però...
En aquest cas, Barcelona 92 en els Paralímpics va competir amb bàsquet en cadira de rodes. Per tant, d'alguna manera, és important saber que coneixes el que tens a dins de casa i que han participat en uns jocs d'aquesta importància. Ens farem un breu a punt d'ells de la seva trajectòria esportiva i després, arran de cada un d'ells, explicarem coses que van passar als Jocs Olímpics on van competir. Per exemple, ens explicarem de l'any 52...
com els alemans van guanyar la medalla d'or amb Ops a quatre a base de posar els quatre homes amb més pes de l'equip per aconseguir més velocitat. Podrem explicar, per exemple, que a Roma hi va haver un xenet australià que, tot i tenir l'espatlla trencada, va contribuir a que el seu país guanyés una medalla d'or. O podem explicar també, per exemple, que a Los Ángeles
Hi va haver una dona que va ser la primera esportista paralímpica que va competir amb uns jocs olímpics, diguem, habituals. Va ser Neroli Feijal que va competir amb tiramarc, tot i anar amb cadira de rodes, vull dir, va marcar un precedent. Anirem explicant coses d'aquest tipus.
Molt bé. Doncs una mica barrejant la part S'enjustenca amb totes les anècdotes d'aquests jocs. Serà aquest dimarts, és a dir, demà a les 7 de la tarda? Demà, demà. I ara ja estem gestint els darrers punts i revisant-ho tot. Evidentment, la conferència anirà acompanyada d'un PowerPoint en què aniran sortint una sèrie d'imatges i de conceptes perquè els que hi assistessin puguin disposar d'una referència més clara del que s'explicarà. I tot això anirà introduït
amb un apunt que destaca l'important paper que l'esport català ha tingut sempre dins de l'actuació de l'equip olímpic espanyol. De la gran aportació de l'esport català, gràcies a aquesta gran tradició esportiva, més que centenaria, que té Catalunya en aquest sentit.
I que es manté, no?, aquesta tradició també, és a dir, no va a la baixa. Es manté, malgrat que avui en dia surtin inconvenients una mica complexos, no?, amb el tema de la fiscalitat, però sí, es manté, es manté. Sí? Quin tipus d'inconvenients? Mantenen el tipus. Quin tipus d'inconvenients vols dir per això, amb això de la fiscalitat? Bé, tot el tema aquest que pretenen que hi hagi rendiments físics d'IRPF per als monitors que treballen en els mucs, ensenyant els nanos i tot això. En fi, que es podrien dedicar...
evitar més targetes d'aquestes infumables que no pas amb aquesta gent que fa un bé a l'esport. Està clar. Doncs demà, com dèiem, a les 7 de la tarda, a la sala Piquet de l'Ateneu, conferència Olímpics Sant Justencs, amb Joan Manuel Sorroca, avui hem pogut parlar amb ell per saber com anirà tot plegat. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Doncs esperem que si sigui. Bon dia a tothom. Adéu, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Passen 20 minuts de les 11, de seguida fent tertúlia. El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta. Sant Just en directe. Va arribar el tiet amb la neva llarga que els avis feien dinar especials.
Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es donaven.
Fins demà!
Baixar els altres amb la Vanessa, ai la Vanessa, com l'hi deu anar. Menjàvem pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi tirament.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I ser just tan bo és insistir, com saber-se retirar i no ser l'index, però en el meu cas, reconèixer que em
i en aquest món entre els meus flors no hi haurà mai els detalls. Però m'esforçaré i una cosa me'ns tindré de regalar que la infantesa serà divertida, màgica, lliura, regoda, etc.
S'encallava entre les branques.
I, Vanessa, si sents això, una abraçada molt gran. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Un minut i dos quarts de dotze, és hora, com cada dilluns, de fer tertúlia d'actualitat i per això saludem el Vicenç Riera, la Carme Amador, en Carles Bas i en Josep Coderc. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia i bona hora. Avui no tenim la Palmyra, eh? La saludem des d'aquí, si ens estàs escoltant. Exacte.
i el que farem és parlar d'actualitat com cada dilluns recordo alguna època que els dilluns eren dies que veníem d'un cap de setmana que en principi doncs eren tranquils no hi havia molta novetat política i això ha canviat ja i avui a més a més el Carles ha portat un llistat de quatre temes possibles per tractar un parell i també els tenia pensats per tant
Si us sembla, parlem primer de tot de Catalunya, després ja ens anirem cap a alguna altra qüestió. Carles plantejava unes quantes preguntes, si us sembla, les formulo, que serien si en aquest moment de tantes incerteses què podríem fer, si parlem o actuem, com tenim sentit crític o ens deixem portar aquesta pregunta. Em sembla molt interessant, també.
Si col·laborem, ens limitem a criticar, si som conscients que si no hi posem el nostre gra de sorra tot pot acabar molt malament i que, bé, en tot cas pensem que avancem Catalunya és el referent. Com ho veieu tot plegat? Perquè realment amb el que va passar ahir, per exemple, a la plaça Catalunya, jo recordo que sentia gent de tot, gent de dir si ha d'anar, gent que deia estic cansat d'anar a aquests llocs, alguns que, no sé, hi ha molt moviment de gent que pensa coses molt diferents, també, arran de...
d'aquest 9-9-N, que de fet ara estic pensant que dilluns passat encara no ho sabíem, per tant, tot el que ha anat passant, que sí que et fa qüestionar tot això, i l'altre dia també, de vegades hi ha aquests debats de dir, és que no tinc clar tampoc què és el que penso, fins i tot. Jo voldria preguntar, si em permeteu, el 9-N, què anirem a votar? Aquí ho deixo.
En principi la pregunta és la mateixa, però el sentit que té, és a dir, canvia, no és una consulta ja. En realitat és una manifestació purament verbal del que es desitja, però res més. No té efecte legal, que dir immediatament, ara, cuidado, no té valor, sí té valor.
Totes les manifestacions massives tenen valor polític. És a dir, jo no puc desconèixer la manifestació de dos milions de persones. No puc ignorar la manifestació de 110.000 persones enfront de 38.000. No puc ignorar-ho, això, perquè té el seu valor. I els polítics n'han de fer gust d'això.
Els polítics n'han de fer, han de saber-ne usar d'això. Pretindre jo com a col·laborador d'aquest 110.000 o col·laborador d'aquest millor de persones que es manifesten o tal, no puc pretindre que allò ja sigui el definitiu, sinó que amb una democràcia haig d'anar a unes eleccions i manifestar-ho en el meu vot.
Ja, però el 9-N crec que anirà a votar. Això és una gota més. Exacte. El que interessa és que aquesta gota, com més grossa sigui, millor. Exacte. Com més grossa sigui. Encara que no m'agrada per res, però aquí hi ha tota gota. Jo volia dir que el que ha dit el senyor Collars té molta raó.
Però és precisament, si recordeu, és la gota grossíssima que va fer que el senyor Mas canviés de posició i se liés en aquesta gota. Ara fa dos anys. Ara sí. Aquesta és la qüestió. El problema és que aquestes gotes, per grosses que siguin, no tenen poder decisiu. Per tindre poder decisiu hi ha d'haver-hi una votació.
Llavors s'esclarà la votació, al meu entendre, eh, cuidad-ho, potser que vagi equivocat. Però em sembla que per més votacions massives que hi hagi, la primera, la dels 1.800.000 de la UB, la del cinturó de Portboua, del cas d'Alcanar...
Ahir, deixant un ridícul, el 38, ser difícil, tot això està molt bé. Però ens falta, em va dir, coanyar-ho d'alguna manera. Perquè això, el senyor Bas, o el que sigui, se'n va a Madrid a dialogar amb aquest bagatge i li diuen, bueno, això no saps per res, això no consta. I vol dir que se'n fia... O sigui, la consulta nova, com si diguéssim, no? I aquesta consulta nova, tal com deia la Carme,
Jo no capo d'entro com voler, jo prou, jo vull la votar. Jo soc independentista, vull la votar. Com vull la fer?
En principi, se suposa que diran a quins llocs, perquè són escoles i instituts on s'ha d'anar a votar i diran on has d'anar. I això vaig saber l'altre dia que has d'anar a votar, o sigui, el teu DNI posa un municipi, no? Perquè, per exemple, jo estic empadronada ja a Sant Feliu, però el meu DNI encara posa Sant Joan d'Espí, per tant, se suposa que hauria d'anar a votar a Sant Joan d'Espí encara, perquè encara no hi ha el CENS i el Padre i tot això...
I llavors, per tant, suposo que això influirà o s'haurà d'explicar d'alguna manera d'aquí a no res, no? També hi ha molta sensació que vosaltres, per això, en general, esteu decebuts o esteu contents amb aquesta alternativa? Com heu viscut ara, que fa una setmana més gairebé que s'ha dit, no? Recordo el primer dia que estàvem fent tertúlia i alguns em deien, no ho sé, deixem 48 hores per pensar què en penso. Com ho veieu? Esperançat. Esperançat. O sigui, no perdeu l'esperança. No.
Esperançant. Ara m'agradaria que em puntualitzessin una dieta millor. Jo, per exemple, el meu diré és a Barcelona. Estic empadronat aquí. Però... Ara a mi se m'ha corregut el que faré. A veure. Demanar el sens d'aquí que em donin que estic empadronat aquí.
No sé com va, eh? S'ha d'anar a la policia, que es veu que és el moment, eh? El tema del DNI. A veure, l'Ajuntament no pot donar-me el certificat que jo estic empadronant aquí, eh? Però no funciona com a empadronament, en principi. Crec, eh? Estic dient el que sentia l'altre dia, eh? També, que a mi em va sorprendre, també. Ho trobo molt raro, això. S'ha parlat sempre del DNI. El DNI, doncs, m'ha anat d'anar a Vallborguina.
Perquè, esclar, al renovar-se no m'han canviat el que no sé. Clar, clar, exacte. Bueno, perquè havies anat tu a renovar el carnet. Bueno, molt bé. No ho sé, no, no. Hi ha molta gent així, eh, que no, no. Però a part d'això, hi ha un problema. Que estava el senyor Coder com jo, el vostre de dir és a perpetuïtat. Ah, exacte.
Pots canviar? No, jo també. Pots canviar-lo, però... Jo tinc fet fins al 9.999. Ah, sí? A partir de quan és, això? No, encara em caduca. 9.999. A la senyora, com que està impedida, li van fer el granet com el van fent i diu permanent. Jo també. Però jo que el tinc 9... A mi em van posar permanent. No, jo tinc el 9.900...
Jo el tinc el 9.999. Ara ho mirem, eh? Ara estic buscant això mentrestant. No, no, mentrestant la resta com ho veieu? Bueno, jo tinc que dir... Ara el Carles deia Esperançat. El meu és permanent. Jo vull dir-vos... I el meu domicili... Can Mossac, 5 número. Vallgorina.
No sé què pots fer. De totes maneres, potser encara que dir permanent s'hauria d'haver canviat. És permanent, però t'ho volen permanent igual, però donar el nou. Carme, doncs digues. Jo tinc que confessar públicament i entre els meus companys
que jo tinc una espècie d'embolada mental que no entenc absolutament res no sé si la meva capacitat de raciocinió ja no funciona però és que no sé a mi el que fa por és que no entenc res i de política comencen a parlar amb aquests tecnicismes que parlen només per ells, això ho he dit sempre jo jo em quedo d'entra de la tele i tots els que parlen em semblen bé a mi que això ja és un problema
Perquè, bueno, és que... Todes saben de parlar. Llavors, confesso la meva ignorància. Permeti'm que digui una paraula només. Aquesta és una tertúlia que és amesa públicament. Sí.
doncs poder hauríem de donar un cuidado de no transmetre incerteses, dubtes... Però perquè hi ha molta gent que ho sent així, també. Clar, jo crec que és bo, això. Nosaltres estem parlant com si fóssim el poble. Clar, clar. Que les incerteses els té dodom. Però cadascú parla amb el seu caranà. I llavors cadascú parla del que sap. Amb el seu caranà, vull dir... Jo em presentaré a votar amb el cens...
ara ho he buscat he trobat un lloc que diu justament unes 10 preguntes sobre el 9-N i diu on podré votar i llavors es diu que el govern habilitarà més de 600 punts de votació arreu de Catalunya en prop de 6.000 meses que els ciutadans hauran de votar al municipi que aparegui en el seu DNI encara que estiguin empadronats en un altre lloc la setmana aquesta és a dir, la que comença avui
A través del 012, tothom qui vulgui, doncs pot saber a quin lloc exacte s'ha d'anar. Sí, que igual el 012 és la millor solució. Exacte, si m'ho diuen, doncs no em fas de res anar-me'n a Ballborrino. Llavors, potser diuen, mira, és l'escola tal que està al carrer tal. És a dir que... Està ben clar, eh? Està ben clar, eh, això? Sí, sí, sí. Està ben clar. Cada que estigues empadronant d'una altra posta... Exacte.
No tindré inconvenient en anar-me... Si em diuen a Vallgurguina, toca Vallgurguina, me'n vaig a Vallgurguina. I encara en qüestions de Catalunya, després canviem de tema, el tema de la unitat, que també l'hem sentit molt aquesta setmana, vosaltres creieu que és una llàstima que s'hagi desfet una mica aquesta unitat? Creieu que no és tan important? Com ho veieu? Jo tinc una idea. La unitat no es lograrà. No es lograrà mentre hi hagi un senyor Herrera i mentre hi hagi un senyor Durany Lleida...
No es pot lograr la unitat. És a dir, el que ahir va dir en Durant i Lleida és perquè Convergència i Unió i Convergència li digui Unió, a fora. Però té molt poder, no suposo? Té molt poder, suposo. No, Unió no té poder. És un lobby important, no? Unió no té massa poder. Unió té història, no poder.
Exacte. Unió té història, això sí, té l'avantatge, diguem-ho així respectuosament, que van afusellar una pobra... Carrasca i Formiguera. Carrasca i Formiguera els van afusellar. Aquesta és una cosa que se n'ha valgut una mica endurant, eh?
Cuidado, perquè no estan a la idea total d'en Carrasco i Formiguera. Jo vaig estudiar amb els dos fills d'en Carrasco i Formiguera. Jo amb el net. Jo amb el net. A la universitat vaig anar amb el net de Carrasco i Formiguera. I, home, ells no s'han ficat en política perquè van quedar, francament, l'assassinat del seu pare. Els va decebre molt.
Però sempre es van manifestar com uns catalanistes empedernits, eh? Vull dir, això de que Espanya, Catalunya, no pot ser bona si fora d'Espanya, que és el que ahir va haver dit durant, escolta, això...
impensablement ho haurien dit ells. És que és això, que sents parlar aquestes persones que teòricament tenen un... No, no, vull dir, és a dir, Convergència Democràtica de Catalunya té tota l'error si agafen a Andorra i li diuen tu a fora.
No ho poden fer, segurament, tampoc. No ho sé, però ahir va tancar els acords amb Convergència i els senyors van. Vull dir, clar, manifestar-se, dir... Jo no crec en una... És a dir, què volem? Una candidatura unitària? Per què? Per declarar després immediatament la independència de Catalunya?
No, jo no vull la independència de Catalunya, jo vull Catalunya dintre d'Espanya, perquè a Catalunya sense Espanya no serà res. I només faltava, no sé si ho veu veure, potser abans d'hi, l'Issat en sa maquena, el Felipe González al Guerra i amb aquest nen nou que tenen al PSOE. Pedro Sánchez, sí. A més ens faltava això, quan ells haurien d'estar aparcats ja, i no ficar més foc a la llenya.
Sí, però jo crec que aquest és un perill que, des del meu punt de vista, encara incita més els que ens sentim independentistes. Sí, perquè només faltaven aquests tres. Sí, ara el problema del senyor Durant, a una banda, i el senyor Herrera a l'altre costat, aquests sí que són problemes perquè són quins que en teoria estan, en teoria repeteixo, per a la independència. I l'ataquen des de la base. El Durant...
perquè és un home que està sempre a Madrid i ells creuen que la Unió Democràtica és d'aquesta manera com ell, que no és així, i l'altre darrere que s'excusa que el poder hi ha poca actuació social, que hi ha poca... Ataca l'altre costat. Aquests són els bals. El que digui el senyor Felipe, com a persona el respecto,
El que digui el Felipe González, el que digui l'únic que digui l'altre és un poló. Això, que només faltaven aquests, els tres jinetes de l'apocalipsis. A veure, entrem en una altra qüestió. Acaba Carme, si vols, i anem cap a un altre tema. Ha tingut la gentilesa de fer-nos aquí un guió perquè estiguem una miqueta més relaxats. I llavors jo voldria fer la primera pregunta que ha tingut l'amabilitat.
que, aviam, un tema personal, que caldria canviar els nostres costums per ser més... Aviam, aquí posa per gastar menys i tal, jo diria per ser una miqueta més austers en tota la nostra vida, no? Per raonar quan fem un capritxo, aviam, si val la pena fer-lo o no...
Això no creieu que ha canviat una mica amb la crisi, per això? Que potser en els últims anys hi ha hagut una mica de canvi, no? No, volies anar a tots els bars. Penxi una cosa. El nombre de rics s'ha replat. El nombre de pobres s'ha multiplicat per infinitum.
I això és típic de les crisis. Totes les crisis a Bordes i per haver donen aquell lloc. Hi ha uns que se n'aprofiten perquè tenen totes les possibilitats a la mà i els altres peneixen perquè no tenen cap possibilitat. Jo el que et proposo aquí és un ronament sobre. Gastem per gastar. Molta gent avui gasta en petita escala i en gran escala. La segona qüestió.
Raonar els nostres capricis, no? Raonar els nostres capricis. Podem tindre capricis, per què no? Alguns donen un gust i se'l dona, no? Ara, que els raoni, que no sigui, com diuen els castellans, a les tantes i a les boques. Després... Sí, això seria un atupillat. Al mateix moment, pensar que altres estan patint. I després...
Què podríem fer? Perquè això són paraules que el dintre no s'importa. Però jo em pregunto, què podríem fer aquí, els que estem aquí? No, els allà. Nosaltres, eh? Com ho podem fer? Què podríem fer? Com podríem comportar una vida... Nosaltres no podem fer res. Ah, no? Perquè jo crec que tots els que estem aquí...
Ja ho feu. Ja ho fem, sí. Em frenen molt, encara que no ho sembli, em frenen molt. Hi ha moltes coses que ens hem aguantat degut a això. Perquè no es pot, perquè veus que no s'ha de fer, però, escolta, ara mateix tenim això del mateix de la petrolera aquesta, del dipòsit de petroli, aquesta d'aquí que han tancat, d'aquí baix, com se diu allò, no em té...
Castor. Què passa amb això? Resulta que l'ordre era si anava bé...
Els calers per ells, i si anava malament, paguem nosaltres. No, però hi ha una cosa pitjor. Això és el que ha fet mal, això és el que ha fet mal. Senyor Vicenç, hi ha una cosa per mi pitjor, que la indemnització que rebrà el senyor Porrentino Pérez, que és la moda que tinc la moda. És que és cínic al final. És el mateix ordre. És molt cínic al final. És el mateix ordre que l'aportació que el govern de Madrid fa al govern de la Generalitat.
L'aportació que pagarem al senyor Valentina Pérez perquè no hi ha més negocis és igual que l'aportació que fa el govern de Madrid a la Generalitat per sobreviure.
Però el que fa, si és que és així, el que va a la Generalitat és per tots els catalans, per tot Catalunya. I el que rebarà aquests... Jo tot el que he escrit aquí... El granet, però és que el granet és tan petit, davant d'un toll de sorra, no som res. L'intenció és molt bona. Jo particularment...
Fortunadament m'hi ha hagut d'estar de moltes coses. Abans deia que ara no ho faig.
perquè jo crec que d'alguna manera tothom una mica jo per exemple el teatre va anar molt molt molt i ara fas un canvi perquè entre l'iva cultural i que has de mirar una mica més tot segurament sí que amb els últims anys és que tens que mirar hi ha diverses coses ara per posar un exemple jo visc actualment del capital que tinc
però fins ara el capital més o menys em donava per anar-lo mantenint ara ja no el que em don cada vegada haig d'anar restant del capital per tant m'haig de limitar més perquè no sé el que donaré pobra de mi no ho sé esperem que molts anys esperem que molts anys no ho sé però vull dir a veure si jo amb els interessos vivia ara no visc amb els interessos
M'has de menjar el capital. Exactament. M'has de menjar el capital si vull mantenir el mateix nivell de vida. Per tant, m'has d'estar d'acord. Però el nivell de vida ja baixes, ja el restrenys també perquè no baixi el capital.
és clar involuntàriament és que ho faci involuntàriament ja però la gent que depenem ara vaig a fer una miqueta d'amagògia re amb polèmica no, polèmica no, però tampoc em sembla els que depenem de la pensió aquí ja és obligat ja és obligat
A veure, els que depenem que el dia 25 se'ls ensenyi la llum i ens ho ingressin, ja estem contents. Ui, oi, oi, que m'hi quedi com estic, com diu, no? I tot aquestes petardos que estan sortint, que han robat tant, i a aquests lliures no hi ha ningú a la presó, tu. I per què tinc cap... Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Jo tota aquesta gent, bueno, a picar pedra a les carreteres, que és com el que fan a Europa. Els presos a netejar carreteres i a netejar boscos, tu. Els tios encara tenen la cara de mirar-te amb un cinisme bestial. I tu deixes de posar una creueta a la teva declaració de renta, foten una complementària i t'enfonsen un mes. T'ho dic perquè m'ha passat a mi, eh?
Em vaig descuidar d'un dato i m'han fet una complementària, una amic d'un di com jo, que he treballat tota la meva vida. Llavors, com vols que estigui jo d'acord amb res, ni amb la política ni amb ningú, perquè som tota una panda d'estralers. He dit això.
Déu-m'hi-do, Carmo. Vas fort avui, eh? No, és veritat, nena. No, no, és normal. És veritat que al final tots vigilem tant i després a gran escala sembla que... Poses la televisió i dius... Ara. Ara, la porta. Poses la televisió només el dia que tens ganes que et facin patir o que et punxin amb una agulla? Només sentir totes les notícies? Es garrifa una mica, eh? Parlem també del tema de l'èbola o de la bola, com hauríem de dir en català, perquè avui s'ha obert protocol a Catalunya.
no he fet aquests quatre perquè tothom escollís el que volgués han vist quatre coses que em preocupen i ara vull dir una cosa només són dues paraules aquesta cosa que diu aquí el primer tema personal no em referia tant a el que no podem fer perquè la situació crítica uns d'una manera els altres d'una altra
ens ha fet, diguem-ne, com aquelles coses de les que prenem consciència, que abans poder-ho la preníem. No dic que abans fos on viva la vida, però hi ha coses que... Deixaves fer més una mica, no? És veritat. No tant del que no puc fer, com del que en poder no cal que faci. Clar. Perdoni l'expressió. No, no. No, no, res.
Bueno, parlem una miqueta del tema de l'èbola. Del tema de l'èbola. Jo veig una cosa tan difícil de controlar... Us espanta per això o no? Us fa por? Espanta com ara fa un moment per la ràdio d'EA que he ingressat una endurrà... A Barcelona. A l'Hospital Clínic en sítimos d'això.
que vingui d'on vingui perquè jo puc venir del Chapó però primer és d'allà
I fer la volta pel Japó i he vingut aquí. I ningú dirà res, ni em mirarà res per on he vingut al Japó. No, no, sí, és un problema... És el que deia Josep, és el moviment, la mobilitat. La mobilitat és molt difícil de controlar. No es pot evitar que vagi. Estem posats a la mobilitat i això s'escalpa per tot arreu.
És a dir, el que s'ha de fer és bons estudis científics per veure com es combaten. Aquí s'hauria de dedicar a tot això. Aquesta és la solució. Uns bons estudis científics. Hi ha una altra cosa que a mi no ho sé, perquè no n'estic entenent. Però tot és qüestió de peles, eh? Els laboratoris no estan prou a la vora, eh? Aquesta senyora que diu que això li va agafar perquè es va tocar la cara amb molts guants. Jo dic...
però quan surten del lloc on hi ha un malalt, no haurien de passar per un departament abans que tot, tal com surten vestits, a fer una desinfecció total. Sí, però sí que no existeix aquest apartat. Malament, malament, perquè llons s'han de despullar i què fan amb aquella roba? No ho sé. I em va semblar una... Bueno, això també és una opinió meva, eh? I no vull que...
que portessin ja aquí el problema, sense que necessitar, quan aquesta persona, descansi en pau, ja estava finiquitat, per què ens portes aquí el problema? Perquè era una publicitat pel govern, mira que bons que som i que macos, i portar aquí el problema. No sé si era el protocol que s'ha de seguir, no sé. No, el protocol no, perquè allà hi ha molta gent que s'està morint cada dia i voluntaris, eh? No, però això sí que està dintre el protocol aquest, que una persona es bosa molt alta i demana per anar a casa seva, s'ha de portar.
Però amb un problema així, que de fet podíem tindre'l, però no se sabia, o correm un risc, però portar aquí el problema i aquí, ala, ja està, a fer els toreros. Nou no. Bueno, aquí, bueno, escolta. Nou no, amb dos, eh. Ja no sé, la manifestació aquesta que volen muntar a favor de...
del gos que van matar, que és que ens hem tornat bojos o què? Home, aviam, perdona, tot el respecte pel gos, també, que si s'ha de tenir algun respecte al gos, tinc una amiga meva, tinc una companya meva, una companya, d'on jo treballava, que està organitzant una manifestació pel dissabte que ve, en memòria del, com es deia, el gos aquest? Excalibur. Excalibur, home, és una mica de serios, eh? Home, perdona,
Home, Josep, escolta, perdona, és que aquest gos podia portar encara més coses perquè estava vivint amb aquella persona.
Però la manera com es va fer va ser molt equivocada, també. Per què? Perquè s'ha de demanar permís per matar un gos que a mi no pot portar-te? Aquí. No, senyora. I a mi que sortís el marit per la tele defensant el gos i no va enumerar ni la seva dona... No, sí que n'ha parlat, també. Després, sí, però el dia que va sortir... Per favor, no me maten a Excalibur que... Va, per favor. Bueno, perquè la manera de fer-ho era...
Ai, quin drama, ja veuràs. No, però és veritat que és important, Carme, vull dir que jo entenc una mica el que dius, però sí que és veritat que la manera com has de fer, no només això, com es va gestionar fa 15 dies ara tot aquest cas, està bastant equivocada. Científicament, sembla ser.
que els gossos no agafen l'època. I tampoc l'encomanen. No, és veritat. Científicament. S'ha dit científicament. Això és el mal. Això que ara tu fas. No confiar en la ciència.
no confio en la ciència no no confio en el desconegut perquè jo no sé si aquell gos ha llapat la cara d'aquella senyora perquè els gossos estan a casa, estan vivint no sé si ha llapat i a veure si vindrà el neburet i dirà ai xuxo i tindrem un altre és que no ho sé jo això, la gent no ho sap ara això ja dius tu
La gent no ho sap. Suposo que no és un descobriment que s'ha fet ara. No. Per tant, ja ho sabien abans. Ja ho sabien, perquè no van dir-ho. Aquesta operació podien... Perquè no ho deien. És el problema que denuncia el Josep. Es va dir, es va dir. Que els gossos... Doncs sí, es va dir. Jo no em vaig enterar. Inclús en Cuní ho va dir-ho.
en tele 8 o sigui, allò se'm va no se'm va fer cas diguem, peringem-lo sí, eliminem-lo, exacte home, el nou marit el van portar enmanillat
En Manillat el van portar a l'hospital. Potser no cal, no?, en Manillat. Això, franquament... Això, franquament... Bueno, ara ella està recuperant-se, per tant, suposo que ara també podrà parlar i poder explicar el que ha passat. És que posaran accions criminals contra... Oh, clar, clar, escolta, amb això... Ui, tot això... És clar, vull dir, com el porten en Manillat amb una persona?
És que no ho sé. Jo suposo que és la incapacitat de no saber com tractar el tema. Ah, bueno. És quan es demostra la bona gestió política. La incapacitat de dir, bueno, el deixem perquè ara aquest senyor tocarà la portera de casa i ja tindrem una altra. No ho sé, no ho sé. La incapacitat de tractar aquest tema. A veure, ens queda un minut i poc, per tant, Carles, acabem. La cosa que dic aquí, per què fa 4 o 5 anys i haver-hi un prop
i aquí va portar el diari, ai mira, una desgràcia, dos dies el diari revist, per què no va arribar aquí? Com que es va trucar ni Europa ni Amèrica, després la gent mira es va entrar morint i es va morir i s'ha quedat prou de vent, oi va deixar de venir. Ara, en aquest moment, som tan conscients que hi ha un, dos, tres morts aquí, i un dels Estats Units,
i s'arriba la revolució. Sobretot als Estats Units. Ara, per dir-ho una cosa, si les farmacèutiques i l'equip científic que gira al seu entorn col·laborant es proposin igual que fan altres malalties a erradicar aquesta situació, segur que, no en diria immediatament, però en un temps definit o definible, això almenys, si no s'hi posaria cot o s'hi posaria un camí, com saber...
Ens acaba el temps per això, eh? Molt curt, Carme, que són les 12. Però no oblidem que les farmacèutiques són financieres, no investigues. Tornem dilluns que ve. Moltes gràcies a tots. Que vagi bé. Bon dia.
El govern anuncia que s'està recomponent la unitat política gràcies a un preacord promogut per la CUP pel desplegament i pel seguiment del 9N. Poc abans, la mateixa CUP ho avançava als micròfons de Catalunya Ràdio. El diputat David Fernández també ha explicat que conversa amb iniciativa per redreçar el seu distanciament.
Espanya i Andorra enllesteixen un acord en matèria de delinqüència econòmica que preveu fins i tot confiscar béns i propietats dels encausats. L'any passat la policia espanyola va investigar 10.000 persones i 5.000 empreses per presumpta corrupció.
Ha activat a Catalunya el protocol per un cas de sospita de bola. Ha ingressat a l'Hospital Clínic de Barcelona un home de 48 anys d'Anna, sinó el que tandorrana, que ha viatjat a Guinea, a Conacri i Sierra Leone. Mentrestant, l'últim test de l'auxiliar d'infermeria infectada a Madrid ha donat negatiu. D'aquí 24 hores o 48 hores es farà la segona prova, que hauria de confirmar que està ja totalment lliure del virus.
Els curs de Kobane reben més ajudes contra els jihadistes de l'estat islàmic. Turquia anuncia que deixarà passar guerriller curs de l'Iraq cap a Kobane i als Estats Units els han servit, des de l'aire, armes i medicaments. Avui fa tres anys Queta va anunciar que deixava la violència i deposava les armes. Tots els partits bascos tret de l'esquerra verdzaler coincideixen a demanar a l'organització terrorista que es dissolgui definitivament.
I Antonio Banderas serà el Goya d'Honor 2015, ho ha anunciat aquest migdia a l'Acadèmia del Cinema Espanyol, que ha destacat la versatilitat de l'actor, director i productor malaguany a banda i banda de l'Atlàntic. Banderas es converteix així en el professional més jove que rep aquest reconeixement. Catalunya Informació.
Els esports serà també en titulars. El Barça s'entrena per afrontar demà partit de Champions contra l'Ajax. Luis Enrique podrà comptar amb Sergi Samper del B, que ahir va quedar exclòs del partit. En canvi, no hi serà Adriano, que es baixa per unes molèsties a l'adductor dret. Pendents també de Sergio Busquets.
L'Espanyol està pendent del capità Sergio García, lesionat en la derrota d'ahir al Calderón. Avui li han de fer més proves per problemes als isquiotibials. La derrota per 2-0 contra l'Atlètic de Madrid deixa l'equip de Z amb 9 punts a segona. Els mals resultats del Llagostera posen en qüestió el tècnic Santi Castillejo.
I el temps, núvols i clarianes a bona part de Catalunya, amb força estones de sol i temperatures encara altes, per sobre del que és normal i semblants a les de finals d'estiu. Boira alta o núvols baixos a les comarques de Girona i la Costa Brava. Demà la tarda comença, però, un petit canvi. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts per l'Andrea Bueno. Aquest vespre es presenta Sant Just el llibre Fets i conseqüències del 1714 al Bas Llobregat. Es tracta d'un llibre que recull diversos fets de la guerra de successió a la comarca. Juli Ochoa, autor del cas Sant Justenc, serà un dels encarregats de presentar el llibre al municipi, juntament amb Josep Campmany. Segons Ochoa, Sant Just no va tenir una presència rellevant durant el setge a Barcelona, tot i estar a la rereguarda de les tropes burbòniques.
Sant Jus va ser un municipi poc afectat directament per la guerra, ja que es va signar un conveni d'adhesió a les tropes burbòniques, les forces ocupadores. Saps Plogues, per exemple, aquest no va ser el cas. La presentació del llibre Fets i conseqüències del 1714 al Bas Llobregat amb Julio Ochoa i Josep Camany serà avui a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consulta Can Ginestar.
Més coses, l'actriu Sant Justenca Clara Segura opta al premi Personalitat Bas Llobregatina de l'any. Aquest guardó s'introdueix per primer cop en els Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat, que es llorarà el proper 14 de novembre a Viladacan, si té com a objectiu destacar la trajectòria d'una figura rellevant de la comarca.
En aquest cas, l'actriu Sant Justenca Clara Segura competeix amb Jordi Evole, reconegut presentador de televisió, que és de Cornellà. Les votacions són obertes fins al 8 de novembre i es poden fer al web del Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat, cecbll.cat.
I acabem recordant-vos que els artistes de Sant Just obriran els seus tallers dissabte. Un grup d'escultors i pintors santjustencs han decidit que aquest dissabte donaran a conèixer a la població les seves obres i la seva manera de treballar a través d'aquesta iniciativa que ja es fa a altres barris de Barcelona. Per això fan una crida a altres pintors i escultors que vulguin obrir els seus tallers el dia 25 d'octubre d'11 a 2 i de 5 a 8. Si esteu interessats en participar-hi, heu de trucar al telèfon 609 67 46 25.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
So lately I've been wondering who will be there to take my place. When I'm gone you'll need love to light the shadows on your face. If the great waves shall fall
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia. És moment de parlar de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justecs i per això el que fem aquesta hora és saludar la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Què tal? Hola, molt bon dia. Com te trobes? Ja bé, eh? Bé, ja està. Ja estem recuperats.
Per parlar de l'actualitat, que és una setmana intensa. Aquesta setmana és molt intensa. Crec que és la setmana més intensa de l'any. Segurament, segurament. Per moltes entitats, a més a més. Això mateix. Per què? Perquè són les festes de tardor i qui més qui menys tothom diu la seva, fa la seva. Exacte.
I més que fer és dir, i nosaltres diem moltes coses aquests dies. Per exemple, avui, el dia 20 d'octubre, a les 19 hores, o sigui, a les 7 del vespre, a la Sala Isidore Cònsol de Can Ginestar hi ha la presentació del llibre Fets i Consequències del 1714 al Baix Llobregat. És la presentació d'un llibre que recull diversos fets de la guerra de successió al Baix Llobregat, on el Julio Xó explica els esdeveniments a Sant Lluís d'Esvern.
Això és avui. Per tant, per començar la setmana hi ha accions. Sí, sí. Llavors tenim el 21, que és demà. Tenim a la sala Piquet de l'Ateneu. Tenim a les 7 de la tarda també la presentació d'una xerrada pel Joan Josep Sorroca.
Sí, abans hem parlat amb ell. Ah, heu parlat amb ell? Fantàstic. Molt bé, així m'agrada. Doncs que hàgiu pogut parlar amb ell. Estarà molt bé, no? Sí, dels enjustems olímpics. Exacte. Doncs esperem que també sigui un acte que la gent disfruti i s'ho passi molt bé.
I després tenim el 23 d'octubre, o sigui dimecres, no deixem dia, eh, nosaltres? Cada dia, eh? Sí, sí. També a la sala Isidor Cònsul la conferència és el Sant Just d'Esvern del 1714, dedicat exclusivament al 1714, xerrada sobre com era Sant Just d'Esvern als voltants del 1714 a càrrec de l'Olga Esvern i el Francesc Riera.
I després tenim l'activitat de les fulles de tardor, l'activitat que ja fa uns anys que la gent, que sobretot els socis i sòcies de la gent gran són els primers que els vam anar a demanar el recolzament i ajuda, ja ens la van donar des del primer dia i han seguit donant-la.
i no defalleixen, cada any fan les mostres si afegit més gent, si afegit gent més jove, gent d'altres indrets, que també fan fulles, les pastes, en forma de fulla, i tindrem aquesta venda, que sabeu vosaltres que no ens quedem ni un cèntim,
que la venda d'aquestes galetes que farem al mercat municipal, a la porta del mercat, el dissabte, dia 25, a les 11 del migdia, és per la Fundació de Sant Joan de Déu. Tot va a parar a casa benèfica. I nosaltres també tenim el taller pels nens el divendres. Torno a fer una crida des d'aquí.
És a dir, que és el segon any que fem aquesta crida i que tornem a tenir el mateix resultat que l'any passat. Les ampes no ens contesten. I llavors no us heu rebut cap resposta? No. No, no. Llavors hem tirat d'amistats, hem tirat de gent que també va a l'escola que porta la canalla perquè faci una mica de boca a boca, que digui, boca a orella, més ben dit, boca a orella... Sí.
Perquè tenim la llista de l'any passat, però què ens passa aquest any? Doncs que aquest any hi ha diablets. I molts alumnes, o nens que van venir l'any passat... Ara són diablets. Són diablets i tenen assaig. Per què? Perquè el diumenge actua. Esclar, és que els nens també se'ns fan responsables de moltes coses. Ah, no, clar, si es formen part de diferents activitats... Esclar, vull dir, jo hi parlava amb una mare maquíssima, la Rosa, que és la que l'any passat m'ho va moure... Sí...
I em diu, Maria, és que potser tenen assaig dels diables. I ells s'ho van passar molt bé, diu, però jo ja ho diré. Ho diré a l'escola, que els nens s'ho van passar molt bé. Així que estem a l'expectativa, potser dir-ho uns cavitalls d'explicar que ha sigut un gran èxit, o t'has de dir que ha anat bé. Exacte. Perquè d'anar bé, anirà bé. Perquè algun d'apuntat ja els tenim. Però és allò de dir, home, responeu, digueu alguna cosa. Costa arrencar aquestes coses, no? I si no, que es contesti.
Que sí, ho sentim molt, però per les circumstàncies que siguin, no poden venir els nens. És que sembla que parlem amb una paret. No, no, doncs queda dicta també aquesta... Eh, vull dir, home, és el segon any. Reivindicació. És el segon any que passa, això. I a més, diumenge sí que es venen, aquestes fulles. Clar, i el diumenge... És una cosa que és visible, no?
les vendrem també perquè la gent que amb tota la il·lusió les compri els nens venen amb il·lusió per veure si el seu pare o la seva mare compra les galetes que ha fet i tot va parar a Sant Joan de Déu siguem una mica solidaris i intentem som una societat que ens involucrem i que som molt receptius a aquestes coses però bé segur que l'hora més a més de comprar les galetes s'acaben això sempre no hi ha cap problema
Però va, jo faig aquesta crida, no vull ser negativa. Divendres, és el dia en què es farà. Sí, però que hauríem de respondre en el telèfon que hi ha. Doncs recordem el telèfon, si vols. El 9-3-371-3576 o el 6-50-663-450. Aquests són els telèfonos abans del dimecres.
Dos dies encara queden, per tant, eh? Avui, demà i passat demà, el dimecres tancaríem perquè, lògicament, s'ha de fer una previsió, eh? D'acord? Esperem dilluns explicar moltes coses. Esperem que vagi molt bé i ens trobem, per tant, la setmana que ve, que vagi molt bé, tota la setmana intensa. Tu també tindràs molta feina aquesta setmana, suposo, oi? Sí, sí, sí. Estarem també preparant aquestes festes de tardor i diumenge, recordem que hi ha el programa 1.500 de la Penya del Morro. Ah, sí? A l'aire lliure, també. Oi?
i la penya. A la plaça... És que no som res. Que preciós, exacte. 1.500. Molt bé. Gràcies, Maria. Felicitats per endavant. Que vagi bé i bon dia.
Ara passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia. De seguida ens n'anem a parlar de nutrició i de salut amb l'Elisabet Isern de l'Arbolari, com fem cada dues setmanes. A més a més també és dilluns i per tant ens queda parlar d'economia. Tot plegat ho farem, però després de sentir un tema musical, per aquesta hora, sentirem per tant breument una cançó d'aquests temes per passar d'una qüestió a l'altra.
I ho farem avui amb la cançó que sentim ja a continuació, de Mazzoni. Forma part de l'àlbum, del seu últim àlbum, que es titula Sacrifiqueu la princesa, el va presentar el mes d'abril, el mes de maig, de la primavera, i té alguns temes com aquest que es titula La promesa.
Sento cantar les granotes des del meu llit. Anuncien la pluja que ha de venir. I els seus cans omplen la nit de veritats. De certeses mil·lenàries i ancestrals.
No, som promeses buides, invisibles, no. No et diré que anirà bé, perquè és el que diu la gent. Quan no et vol ajudar, jo et diré mirant-te als ulls, que si no surt com has pensat, em tindràs el teu fons.
No t'escolsis la gent amb paraules amables. No defugis problemes culpant els altres.
Ni la natura és sàvia, ni la gent bona, perquè sí. Però si ens tenim a prop, potser trobarem un camí. Sense optimismes fàcils, però amb valentia.
Quan no et vol ajudar, jo et diré mirant als ulls, que si no surto m'has pensat.
Fins demà!
que si no surto más pensar.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora, com cada 15 dies, el que fem és parlar de nutrició i de dietètica. Ho fem amb l'Elisabet Isern, de l'Arbolari, situat al carrer Raval de la Creu, número 7 de Sant Just. Molt bon dia, Elisabet. Bon dia a tothom. Per parlar cada dos dilluns una mica de diferents qüestions per viure una mica millor, en el fons, no? D'això es tracta. I avui el que farem serà que ens vols explicar una mica quina sèrie de nutrients necessitem cada dia, no?
i com de quina manera també podem aconseguir-los. A veure, per tant, l'objectiu que, com dèiem al principi, és tenir una dieta saludable i, per tant, tots estar una mica més sants i viure millor. Quins són aquests nutrients diaris?
Doncs en principi, per tenir un equilibri dins de la dieta, necessitem una sèrie de nutrients, que serien els hidrats de carbó, els greixos, proteïnes, minerals i vitamines. Els hidrats de carbó serien el grup del pa, de les farines, patates, sucres, fructoses, pastes...
Els greixos els podem obtenir dels olis, de la mantega, de les margarines, del greix de la llet, de la carn o del peix. Les proteïnes les obtenim a través de la llet o llets vegetals també, liquats se li diuen, peix, carn, ous, formatges, llegum...
Tots els làctics, per tant, també estarien aquí. Tots els làctics també estarien dins del conjunt de les proteïnes. I els llegums també, que a vegades no els tenim ben situats en aquest sentit. Exacte, exacte. I els llegums també, qualsevol tipus de llegum. Porten una mica de sucs, també d'hidrats de carboni, els llegums, però bueno, tenen un alt contingut proteic.
I a nivell de proteïna vegetal la podem obtindre del saità, per exemple, que el saità s'obté del blat, és el gluten del blat. S'ha de tenir en compte que el celíac no el podríem prendre, per exemple. Podem obtindre també la proteïna vegetal a través del tofu, que seria la proteïna de la soja, o del tempeh, que és una soja germinada. Fermentada, perdona. A partir d'aquí també podríem tenir aquesta proteïna vegetal. Exacte.
I els minerals són elements indispensables que permeten els processos biològics i suplementar-se també o també prendre vitamines, evidentment, que són necessàries per la vida. Per tant, i d'on les tindríem, les vitamines? Les vitamines les podem obtindre a través de l'alimentació de fruites, de vegetals i cereals.
a nivell alimentici, també de suplements dietètics. També ho podem obtindre les vitamines. L'aigua també és imprescindible prendre-la, és un component essencial també. Necessitem beure d'un litro i mig, no arriba a dos litros tampoc diaris, hi ha gent que em pren...
Per donar aquest tall, eh? Però podríem incloure infusions segur, però podríem incloure... De vegades algú diu, i el cafè? Compta? No compta? Si em prengo un suc? Tot això...
Home, pots prendre el cafè o el suc, però a part... Hi ha d'haver l'aigua. Hi ha d'haver l'aigua. No es tracta només de líquid. Exacte. No podem comptar només amb el líquid. Sí que, bueno, qualsevol líquid vegetal és un líquid o els sucs són líquids, sí. Però a part, beure l'aigua. En forma d'infusió, també. Això sí que seria d'aigua. Hi ha gent que li costa, per exemple, beure aigua, simplement l'aigua, doncs...
jo aconsello en moltes ocasions prendre-ho amb infusió. Molt bé, doncs mira, és una bona manera. I què més ens expliques o què més ens recomanes vinculat amb tot aquest llistat que d'alguna manera hem d'anar incorporant? Incorporant. Segurament molts ja l'incorporem, però ser més conscients, si ens falta alguna cosa, doncs... Exacte.
Doncs la fibra també és un component indispensable i això ens serveix per estimular el funcionament de l'intestí. En moltes ocasions es pateix molt d'estranyament i és indispensable aprendre aquesta fibra i aquesta fibra la podem obtenir gràcies a les verdures, a les fruites o al saponet, també. En castellà es diu salvado, de cibada o de blat, per exemple.
i remarco la fibra que és essencial també introduir-la diàriament a la nostra dieta per què?
Per 10 raons. Ens prevé de la càries, el consum de fibra. Aprima. Redueix la diabetes, també. Evita l'estranyiment, com he dit al principi. Baixa el nivell de colesterol. Deu-n'hi-do moltes coses, doncs, no? Moltes coses. El segonet, per exemple, de cibada, ens va bé. És una dieta liposoluble i ens va bé per arrastrar, arrossegar el colesterol. O sigui, l'ingesta és important. Equilibra la flora intestinal, també. Prevé el càncer de còlon.
Molt important. És bo pel sedentarisme. Prevé hemorroides i verius, també. I, com a última més ideal, durant l'embaràs. La dona, en el moment que està embarassada, és molt important també el consum de fibra. Per tant, cada dia tot, però això més que res, no? Fins i tot. Exacte.
Molt bé, doncs això, aquestes últimes raons, corresponen a la fibra, d'aquest llistat que dèiem, que el trobem fàcilment en realitat, no? Vull dir que no està de menjar cada dia el mateix, sinó que el tenim. Exacte, els nostres aliments l'obtenim. Què més hauríem de tenir en compte, Elisabet? Doncs per obtenir el que deia també al principi, per obtenir els minerals i vitamines necessàries, ho podem suplementar
Prenent, per exemple, cada matí, junts, aquests quatre ara que nombraré nutrients, junts amb llet o iogurt o suc, el que prengui cadascú a l'hora d'esmorzar, introduir germen de blat. Això són uns flocs del blat, que és ric en vitamina A, la E, la B, el zinc.
El ferro, el càlci, el fòsfor, coure i magnesi. Moltes coses, per tant. Exacte, un gran conjunt de minerals. Llavors, el germen de blat ens ajuda a mantenir-lo jove. Es retarda l'envelliment celular. És un gran antioxidant per la vitamina A i E. Proporciona oxigen i dona més resistència.
Prevé els coàguls sanguinis, redueix la fatiga també i alivia també rampes a les cames. Un altre suplement que podríem prendre, recomanable també, tot això ja ho he dit barrejat a l'hora d'esmorzar, seria el llevat de cervesa. El llevat de cervesa és molt ric en crom, en salena i en ferro. I és una font molt, molt rica en vitamines del grup B.
Per tant, seria diferent que el primer, però que també ens aniria bé. També ens aniria molt bé.
Per tercer lloc, seria també prendre polen, que és rica en aminoàcids i en salts minerals. Té un gran poder antibiòtic, o sigui, ara, a la tardor, com vaig parlar fa 15 dies, seria important també prendre'l. Per prevenir, també, no és per estar amb el constipat, sinó que ja podríem anar-lo prenent. Exacte. I també tonifica i millora diversos òrgans del cos i va bé per l'estrenyiment, també.
El polen també ens aporta dinamisme, capacitat de treball, vigoritza, tonifica les funcions intel·lectuals, disminueix els estats d'irritabilitat, important també, nerviosisme, petits desequilibris nerviosos i psíquics. Déu-n'hi-do, també ens ajudarà molt segurament en moments d'aquests de la tarda o que anem cap a baix, ens farà anar més cap amunt. Més cap amunt, ens ajudarà.
Això és el polen, eh? Això és el polen. I encara en tenim un altre, Elisabet. I en quart lloc, parlo ara de la lecitina de soja. Sí. La lecitina de soja té una acció reductora sobre el colesterol, sobre l'LDL, que li diem el colesterol dolent. Es coneix així. I al mateix temps ens ajuda a augmentar el bo, que és l'HDL.
i té una important també acció sobre la memòria per la riquesa amb fòsfor, contribueix també a evitar la degeneració grassa del fetge i ens va bé també en casos d'hepatitis, sigui viral o sigui de tipus tòxic.
Per tant, segurament són aquestes coses que no som conscients igual de tot el poder que tenen, però possiblement, si les incorporem, estem prevenint moltes malalties, no? Estem prevenint moltes malalties i estarem molt millor físicament i intel·lectualment. Ho notarem, això? És a dir, que suposo que el primer dia no ho notes, però quan portes un temps incorporant aquests complements, m'imagino que el cos comença a notar-ho, no? Exacte, sí, sí, i això són complements que es poden prendre...
i durant tot l'any, encara que hagi remarcat que el polen ara és una bona època, ho podem prendre a qualsevol estació de l'any. I els poses dins l'esmorzar, els introdueixes en el teu esmorzar diari, ho situes. Es poden prendre també per berenar o barrejar també amb amanides, per exemple el llevat de cervesa o el germen de blat...
Però jo aconsello en molts casos, per prendre-ho tota l'hora, en el primer àpat del dia, que és l'esmorzar, que és on necessitem més energia. Doncs ens apuntem. Moltes gràcies, Elisabet i Zern, de l'Argulari. Cada dos dilluns la tenim aquí, el xost a la fusta, per explicar-nos què és el que ens cal per estar una mica millor de salut. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Gràcies.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Des quarts i mig d'una del migdia, aquesta hora saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia. Per parlar una setmana més d'economia, avui ens vols parlar de qüestions vinculades amb una hipotètica Catalunya independent. Manel.
Sí, la veritat és que hi va haver algun moment la temporada passada quan es removia tot això i sobretot des de certs àmbits es anava dient totes les pors o tots els nos que hi haurien o tots els problemes que generaria doncs vam comentar alguna d'aquestes coses ara bé, crec que seria oportú i més ara que d'aquí menys d'un mes hi haurà la
la votació en el 9N, doncs hem de donar una sèrie d'informacions objectives a la gent perquè lliurement puguin prendre la decisió a l'hora de votar i tenir tots els arguments sobre la taula i tenir tota la informació sobre la taula i llavors, doncs,
no decidir tant per la por o algunes informacions que es diuen que generen por i generen confusió i que estigui tot més o menys clar i es tingui tot present en el moment d'anar a votar.
i a més a més també una mica tractarem diferents temes però tu el que vols dir és que si algú té algun dubte o alguna referència pugui també suggerir-ho a través del Twitter o del Facebook del Just a la Fusta doncs ja sabeu que o a través del telèfon que també és un canal tradicional no? 3, 2, 3, 6, 1 estem oberts que el Manel pugui resoldre diferents qüestions Sí, hi ha una sèrie de temes com diríem com a estàndards o que més o menys s'han anat plantejant des de diferents àmbits
Com, per exemple, ara els anomenarem tots, nosaltres n'hem escollit tres que tractarem els propers dies 20 i 27 d'octubre i el 3 de novembre, que són els tres dilluns que tenim abans
abans d'aquesta data, del 9 de novembre, però n'hi ha molts altres i si algú estigués interessat en algun d'aquests temes, doncs representaríem els tres temes que hem escollit i potser els comentaríem de forma més ràpida o incluríem algun d'aquests temes que la gent li pogués interessar. No sé si els vols llegir tu o vols que els llegeixi jo. Doncs tu mateix, si vols, sí. Per exemple, hi hauria un tema que seria la mida no importa, hi hauria un altre tema que seria un país normal o el tema del dividend fiscal...
també seria interessant veure si un confesiment independent seria un país endeutat o no aquesta hipotètica Catalunya independent com serien les finances de la Generalitat què passaria des del primer dia des del dia 1 un cop declarada la independència això des d'un punt de vista econòmic sempre és o fent servir el prisma econòmic des d'un punt de vista econòmic què és el que passaria
Per exemple, el tema que tractarem avui que és què passaria amb el tema d'Europa, si ens quedaríem o no dins d'Europa. També seria interessant veure què passaria amb la moneda, amb les pensions, amb les infraestructures. Com seria aquest sistema fiscal? Com seria el sistema judicial? Com seria el sistema econòmic d'una Catalunya independent? O com seria l'educació d'aquest país?
Llavors, aquí hi ha tot de temes, n'hi ha que a vegades s'acosten més a temes econòmics i alguns altres que són més socials, però ja la setmana passada, quan vam estar parlant amb el tema aquell de les dones i de com els afectava el salari, les seves competències i tot, semblava que no tenia a veure amb temes econòmics, però després, en el fons, hi vam trobar alguna cosa que també ens permetia parlar-ne sempre des d'un punt de vista econòmic.
Molt bé, doncs avui comencem amb tot el tema d'Europa, eh? És a dir, què passaria si Catalunya, doncs que fos independent, què passaria amb Europa? Exacte. Bàsicament, i des d'una certa tendència, sobretot des de Madrid, des del que anomenen la caverna mediàtica, o també des de...
des d'aquí a Catalunya, quan sentim parlar entorns propers a certs partits, com el PP, Ciutadans o UPyD, diuen reiteradament, i no se n'han amagat mai ells, que si Catalunya esdevingués independent, quedaria automàticament, com si fos un partit de futbol, des del segon 1 o des del minut 1, quedaria fora de la Unió Europea, i els que són més laics et diuen fora de la Unió Europea. Però hi ha qui et diu que quedaria...
Hi va haver declaracions que quedaria fora del sistema solar, fora del sistema mètric, dient-te que quedaries com una cosa estranya dins el que és la Unió Europea i, per tant, dins del que és el planeta Terra. Llavors, el tema és veure si aquesta amenaça realment és una amenaça real,
o simplement és la tàctica de la por que alguns entorns han fet servir, que per exemple quan es feien els debats, quan jo vaig a Escòcia a l'estiu i feien els debats televisats entre l'Àlex Salmon, que era el partidari del Sí, o els partidaris del No, que eren el grup de Better Together, doncs molts dels arguments que tractarem avui ells també els van tractar,
per veure si realment era tal l'amenaça o si simplement era el fet de generar por, de generar dubtes a la gent i que això incentivés aquest no, aquest voler continuar amb la seguretat del que es coneix fins ara.
Per tant, tu una mica creus que és una amenaça que no és real? En principi, si un es mira els tractats o es mira el concepte, el problema és que el concepte de sortir d'Europa com a tal és un concepte molt ampli, perquè Europa està formada de diferents realitats, està formada de diferents tractats,
està formada de diferents acords de lliure comerç, diferents acords econòmics. Per tant, parlar com a tal de sortir d'Europa és complicat. A part, Catalunya està geogràficament dins d'Europa, per tant, no la pots agafar i ficar-la com un illa al mig del mar. Llavors, és complicat des d'aquest punt de vista. Ara bé, si ens centrem en el tema de la Unió Europea,
és veritat que no existeix, si tu llegeixes els tractats que hi ha sobre la Unió Europea i davant de la Comunitat Econòmica Europea o de la Comunitat Econòmica del Carbó i la CERT quan es va crear, no hi ha cap tractat, no hi ha cap article que reguli com s'hauria de tractar el fet que
una part de la pròpia Unió Europea decideixi separar-se del que havia estat abans l'Estat, que havia ingressat dins la Unió Europea, i com s'hauria de tractar aquests ciutadans, com s'hauria de tractar aquest nou país que apareix dins de la Unió Europea. I això, per una banda, és bo, perquè si no està regulat es pot sentar a la taula i regular-ho, i, per tant, articular-ho de forma que hi hagi un article o que hi hagi un nou tractat que...
reguli com s'ha de tenir en compte aquest cas que fins ara no s'ha tingut mai en compte possiblement perquè a cap dels estats membres els interessava que això quedés escrit però també perquè mai s'havia donat el cas que un estat membre perdés o se li ascendís una part del seu territori per tant com que això no ha passat mai i no està registrat ningú sap què pot passar el que sí que sabem és que et pots sentar a la taula amb la Unió Europea i dir escolti
Què fem ara, a partir d'ara? Com ho arreglem, això? L'argument de la por, o el que ens comenten des de certs àmbits, és el que sí que existeix, que és l'article 49 del Tractat de la Unió Europea, que ens parla, i ho diu així literalment, comenta els procediments d'adhesió a la Unió Europea
que existeixen i que són vigents. Ara bé, aquest reglament o aquesta reglamentació, aquest article, parla sempre d'estats sobirans que no són part de la Unió Europea i que sol·liciten l'ingrés.
És a dir, que en haurien d'entrar de nou, no? Correcte. Llavors, com que és l'únic que està escrit, la gent o la gent que fa el tema de la poa et diu, vostè sortiria del que és l'estat espanyol, d'acord? Catalunya ja no formaria part de l'estat espanyol, per tant, surt fora...
i de fora ha de sol·licitar com Noruega, com Suïssa, com Bòsnia, com qualsevol altre estat membre que no forma part de la Unió Europea, ha de trucar a la porta i dir, escolti, vull entrar i l'única manera que tinc d'entrar és a través de l'article 49. El problema que té l'article 49 o la força que li dona a la gent que genera aquesta por és dir, l'article 49 només es pot aprovar per unanimitat. És a dir...
actualment hi ha 27 estats membres a la Unió Europea, tots i cada un des dels 27 estats membres de la Unió Europea han de donar el seu vistiplau a que aquest nou estat pugui entrar. Per això, per exemple, Turquia sempre té tants problemes quan demana la sol·licitud formal d'entrar a la Unió Europea, perquè només que un membre sigui una mica reticent a que gent que no considera tan europea entri, només que un ho veti ja no es pot. Ja ho dificulta, no? Exacte, ho dificulta i no permet
que pugui entrar dins de la Unió Europea. Ara bé, això que estem dient és per un estat membre que no ha format mai part de la Unió Europea, un estat membre que és fora de la Unió Europea. I creus que per tant en la Casa Catalunya és diferent perquè en el fons, com que està integrada actualment, ja hi seria. Exacte, aquest és el matís que jo crec que et permetria en el moment de ser un estat independent d'escolti, sentem-nos a la taula, nosaltres fins ahir érem membres de la Unió Europea
a partir d'avui no sabem què som el que sí que sabem és que no som un estat extern que no ha estat mai dins la Unió Europea i per tant no tindríem per què passar pels salats de l'article 49 ara bé, imaginem-nos que el que diu l'estat espanyol que el que diuen certs entorns polítics és verídic ens creiem
que només s'hi pot entrar a través de l'article 49, que ens creiem que no et pots entrar amb Europa i negociar de tu a tu la reincorporació a la Unió Europea, tot i que abans haguessis estat membre, com estàvem comentant. Ens ho creiem, això? D'acord? I ens diuen que n'hi ha un, o diversos, perquè potser apareixeria algú que donaria suport a Espanya, que voten que Catalunya no pot entrar dins la Unió Europea. D'acord? Ens ho creiem.
Això vol dir que quedem fora del que sempre s'ha dit que té la Unió Europea, la lliure circulació de capital, mercaderies i serveis? Això vol dir que a partir d'ara no podríem viatjar a França o a Alemanya si no anem amb el passaport? Això vol dir que França aixecaria les fronteres novament que hi havia a la Junquera
i que per la zona de la Franja i per la zona de les Terres de l'Ebre ficarien unes fronteres i com volguessis entre Espanya et farien passar la frontera i ensenyar el passaport. Totes aquestes... O, per exemple, una cosa... Creus que no, no? Entenc. Exacte, una cosa més important, per exemple, quan tu exportessis mercaderies, exportessis els productes que es fabrican a Catalunya, et farien pagar uns aranzels per portar-los a França o per portar-los a Alemanya, com havies estat fent el dia abans...
A veure, en principi, si no formes part de la Unió Europea i no firmes el que se'n diuen acords bilaterals o acords associatius, això seria així, perquè tu ets un estrany i no tens regulat res. Ara bé, si hem dit abans que amb l'article 49 necessites unanimitat perquè això s'aprovi,
per realitzar acords bilaterals o acords associatius no es necessita no es necessita l'unanimitat com en aquest cas sinó que es necessita una majoria qualificada i per tant una majoria qualificada significa que per molt que Espanya voti que no sí
no té dret a vetar un acord bilateral. Per exemple, països... Però poden vetar-ho més països. Ho poden vetar més països, però ja han de convèncer... França, per exemple? Sí, però dos tampoc veten. Ja no predica algun país que igual... Llavors, la feina d'Espanya seria més complicada perquè ja no serien ells dir com que jo et dic que no t'acceptaré, ja no seràs part de la Unió Europea, que és la força que fan amb l'article 49. Aquí haurien de convèncer uns quants socis de la Unió Europea
de dir-los, escolti, no acceptin aquests acords bilaterals, d'acord? Però ja és més complicat. Per exemple, Suïssa o Noruega no són membres de la Unió Europea, però estan dins Europa, i amb el que els interessa arriben acords amb la Unió Europea. Per exemple, amb l'eliminació dels aranzels,
Van arribar a un acord i van dir, mira, escolta, les nostres mercaderies no són part de la Unió Europea, però volem arribar a un acord amb tu, Unió Europea, perquè quan portem els nostres productes, per exemple, el salmó de Noruega, o portem la llet que fan les vaques de Suïssa, no volem tenir aquests arrensels, no volem que els nostres productes siguin més cars que els de la resta de...
Països de la Unió Europea. Això et centres amb la Unió Europea, es parla, i si s'arriba a una majoria qualificada, et diuen, d'acord. Clar. El mateix podria fer Catalunya des del moment en què fos independent, de sentar-se a la taula i dir, vale, no puc ser membre de ple dret de la Unió Europea perquè n'hi ha un o diversos que diuen que no puc entrar a través de l'article 49,
però vull arribar a un acord amb el tema de les mercaderies o vull arribar a un acord amb el tema de la circulació de persones llavors tots aquests acords bilaterals o aquests acords associatius et permetrien anar articulant tots aquests intercanvis que fins ara feies automàticament amb la Unió Europea poder seguir-los fent sense realment ser part de la Unió Europea per mantenir aquesta relació comercial que seria una part
Un altre tema, que ara l'estàvem comentant, és el tema de la circulació, la lliure circulació de persones, o el que es coneix com a espai Schengen, que és el que et permet, ara, quan vas als aeroports, que no hagis d'ensenyar els passaports, que no hagis de passar tants controls de seguretat, que et permeti moure't, o quan passes la frontera per França, que ja no et parin a la duana i ja et revisi, perquè hi ha aquesta lliure circulació de persones. Exacte, això sí que és el que ha canviat també, doncs, en els últims anys. Exacte.
Llavors, en aquest cas, és més complicat perquè per modificar aquesta lliure circulació en un estat que no és part de la Unió Europea,
necessites unanimitat. Llavors aquí et tornaràs a trobar el problema de l'article 49, que et diuen, escolti, jo a Espanya dic que no. D'acord, però si Espanya s'entossudeix amb això, voldria dir que Espanya no et reconeix com ha estat, no reconeix la teva sobirania. Clar.
Si no et reconeix com a sobirania, vol dir que dins de Catalunya segueix vigent la Constitució espanyola. De fet, ells sempre t'han dit que la Constitució és indivisible, no es pot trencar i seguirà existint, passi el que passi. Si això és veritat, la gran sort que tindrien tots els catalans d'un hipotalític país independent que Espanya no reconegués és que la Constitució espanyola, en el seu article 11.2, diu...
que cap ciutadà espanyol no li pot ser privada la seva nacionalitat. Si això és veritat, en el moment d'una Catalunya independent que Espanya no reconeix, tu ets català i espanyol alhora. Com que conserves el teu DNI espanyol perquè ells no te'l donen de baixa i conserves el teu passaport espanyol perquè ells no te'l donen de baixa, tu podries arribar a la frontera amb França i dir, tinc el meu DNI espanyol. Ah, sí, passi, passi.
Perquè hi hauria aquesta doble nacionalitat. Correcte. Llavors, amb aquesta doble nacionalitat, fins que Espanya decidís sentar el cap, o el govern que ha entrés en qüestió assenteix el cap, o fins que Europa li digués, escolti, no pot seguir així, això ho han d'arreglar, arreglin-ho com vulguin, però ho arreglin, podries tenir aquesta lliure circulació de persones gràcies a aquest article 11.2 que prohibeix negar la nacionalitat espanyola a qualsevol ciutat espanyol.
Això també és important saber-ho perquè no et deixaria fora. Molt bé. Llavors són tot això exemples hipotètics, per això, Manel. Sí, són... Què és el que passaria? Clar, són tot hipòtesis que generes. Ara bé, l'escenari més plausible o l'escenari que és més normal de que passi és que... En cas que Catalunya fos independent, tot això. Exacte, correcte. En realitat tot és fer política ficció, de moment.
Exacte, i fer escenaris econòmics ficticis i com reaccionarien aquests escenaris. El més plausible o el que té més sentit, perquè en el fons, si repassem la història de la Unió Europea, si algú ha fet una mica de història de la Unió Europea, aquesta es va crear per superar dificultats, es va crear per superar malentèsos, sobretot amb els problemes que hi havia entre França i Alemanya, per això es va crear la comunitat econòmica europea,
del carbó i l'acert per evitar el que va generar hi ha les guerres prussianes la primera guerra mundial la segona guerra mundial d'acord per superar tot això es va crear aquesta Unió Europea que mirava per sobre dels interessos dels estats un interès comú un benestar comú i sobretot des que es va crear la comunitat econòmica europea uns interessos econòmics d'acord llavors no té sentit
que aquests interessos econòmics que busquen maximitzar el benestar de la població i maximitzar els beneficis econòmics dels seus estats membres diguin que 7 milions de persones queden apartats diguin que per exportar els productes catalans que van aparar a moltes parts d'Europa diguin no, a partir d'ara pagarà aranzels i els seus productes seran més cars, perquè llavors Catalunya ho faria al revés. Per tant seria estrany, creus, no? Exacte, perquè Catalunya faria al revés i diria vostè vol productes franceses o espanyols?
Li fico un aranzel, m'invento el 50%. Ja. Ah, doncs hem d'arribar a un acord perquè això no passi. Llavors, com que això és bastant complicat que passi, diguin el que diguin els regitadors aquests de la por o la gent aquesta, Catalunya, i pel que hem comentat, perquè si no és per les bones, que és el que...
segurament acabaria passant, perquè tampoc li interessa a Europa que hi hagi un focus al sud d'Europa, que hi hagi inestabilitat entre dos països, hi hagi unes tensions que generin coses com el que ha passat amb les tensions entre Xipres i Grècia, quan es barallen entre ells amb Turquia i tot això, que generin estabilitat. No li interessa la Unió Europea, que 7 milions de persones abans fossin de la Unió Europea i fos la Unió Europea més potent i ara no tingui aquest sector econòmic, que és un dels pols,
econòmics, un dels motors econòmics de la zona, tota l'euroregió que parlen del Mediterrani, no interessa que quedi fora. Per tant, d'una manera o de l'altra que m'ha explicat, hi hauria aquesta llibertat de moviments dins d'Europa, bé, formant part directament de la Unió Europea, o bé sent com Suïssa i Noruega, que no ho són, però tenen aquests acords bilaterals que li interessen i que et permeten ser igual. Per coses puntuals, no? Exacte, i que et permeten mantenir el que a tu t'interessava d'aquella Unió Europea que estaves abans a través d'Espanya.
Doncs déu-n'hi-do, avui ens has explicat moltes coses sobre aquest escenari hipotètic d'una Catalunya independent, què passaria amb Europa. La setmana que ve, més coses, eh? Ja ho sabeu, si teniu interès, a més a més, podeu escriure'ns a través del Facebook, del Just a la Fusta o el Twitter, fent les vostres propostes vinculades amb aquest tema, i el Manel mirarà de resoldre els vostres dubtes, i si no, doncs ja ens en plantejarà ell mateix. Moltes gràcies, Manel Ripoll, una setmana més per parlar d'economia. Que vagi molt bé, bona setmana. Adeu, bona setmana.
I així arribem al final del Just a la Fossa d'avui, dilluns 20 d'octubre. Agraïm la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Joan Manuel Sorroca perquè farà una conferència demà sobre els Olímpics enjustencs i hem fet tertúlia amb la Carme Amador, Vicenç Riera, en Josep Codert i en Carles Bas.
Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estoix Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Hem tingut també la secció de l'Arbulari amb l'Elisabet Isern i ara hem acabat parlant d'economia amb el Manel Ripoll. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses de 10 a 1 al migdia. Que vagi bé, que passeu molt bon dilluns.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest vespre es presenta a Can Ginestar el llibre Fets i conseqüències del 1714 al Bas Llobregat. Es tracta d'un llibre que recull diversos fets de la guerra de successió a la comarca. Julio Ochoa i Josep Camany seran els encarregats de conduir l'acte i de parlar del cas Sant Justenc. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 20 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Els Sant Justencs Olímpics entraran en una conferència demà a l'Ateneu. El periodista Sant Justenc, Joan Manuel Surroca, conduirà una xerrada sobre el moviment olímpic i la seva relació amb Sant Just. El centre cívic Joan Maragall acull avui la darrera sessió dels tallers de manteniment d'ordinadors. Avui es treballarà el programari. La idea és ensenyar a mantenir el sistema operatiu Windows en bones condicions, fer còpies de seguretat, entre d'altres.
També parlarem de l'actriu Sant Justenca Clara Segura que opta al Premi Personalitat Bas Llobregatina de l'any. Segura competeix amb el periodista cornellarenc Jordi Évole. Hi ha temps per votar fins al proper 8 de novembre.
Bon dia. Aquest despre es presenta a Sant Just el llibre Fets i conseqüències del 1714 al Bas Llobregat. Es tracta d'un llibre que recull diversos fets de la guerra de successió a la comarca. Julio Ochoa, l'autor del cas Sant Justenc, serà un dels encarregats de presentar el llibre al municipi juntament amb Josep Campmany. Sant Just Notícies.
Julio Ochoa, que és membre del centre d'estudis que organitza la presentació del llibre, és l'autor de la part que fa referència a Sant Just, concretament al capítol titulat L'actitud dels burbònics envers la població civil, el cas de Sant Just d'Esvern. Julio Ochoa ha explicat a la penya del morro que el seu treballar es basa en tres documents que va trobar la seva dona a l'arxiu municipal.
L'eix del treball es vertebra al voltant de tres documents. La salvaguarda del duc de Pòpoli, la Gaceta de Barcelona, que parla de la represàlia pel tema del ramat, i la resposta arbitrària de Patinyo, Sant Justens. Els dos primers van ser localitzats aquí, a l'arxiu municipal, per la meva dona, la Coral Torra, mentre preparava un estudi que va publicar sobre els Tudor, els antics propietaris de Can Ginestà.
Segons Julio Ochoa, Sant Jús no va tenir una presència rellevant durant el setge a Barcelona, tot i estar a la rereguarda de les tropes burbòniques. De fet, la població de Sant Jús pels vols de 1.714 rondava les 200 persones, tenint en compte que el primer padró del qual es té constància i que data del 31 d'agost de 1.717, parla de 236 habitants.
Sant Jus va ser un municipi, doncs, poc afectat directament per la guerra, ja que es va signar un conveni d'adhesió a les tropes burbòniques. Les forces que ocupaven els plugues, per exemple, aquest no va ser el cas. Els plugues que els van matxacar vius i així, veient el que estava passant,