T'hi esperem.
Cada tarda de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Durant avui.
Ràdio d'Esbert, 98.1.
Just a la Fusta.
Molt bon dia, passant 13 minuts de les 10.
Aquesta hora comencem el programa especial Sant Jordi que fem des de l'Institut de Sant Just, un just a la Fusta Especial.
Ja sabeu que cada any ens traslladem des de la ràdio fins aquí a l'Institut per fer programa amb la participació dels alumnes de l'Institut i també dels alumnes de totes les escoles de Sant Just.
Aquí en tenim unes quantes que ens acompanyen.
Tenim alumnes de l'Escola Montseny, també han arribat els de l'Escola Montserrat perquè de seguida ens explicaran diferents qüestions.
I és un programa que dura des d'ara, des de les 10, per tant, i fins a la 1 del migdia amb moltes, moltes coses.
Us anirem acompanyant al llarg del matí, d'aquest matí especial Sant Jordi.
Parlarem ara de què és el que es farà al llarg de tot aquest matí amb l'Alexandra, que la tenim aquí al costat.
Alexandra, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que és qui coordina també tot aquest programa.
A veure si et sentim ara, Alexandra.
Hola.
Ara sí, què tal?
Molt bé.
Un programa amb moltes coses, no?
Com sempre tenim tota aquesta part de les escoles i després també amb més contingut, no?
Sí, bueno, enguany hem volgut fer moltes entrevistes.
L'entrevista aquí ja és un clàssic, no?, que és a l'alcalde.
També farem una entrevista a una escriptora que ha vingut aquí a l'Institut a fer una tertúlia.
Està ara mateix en una tertúlia amb els alumnes de primer i segon.
I després tindrem, doncs, entrevistes a professors, tindrem entrevistes a alumnes que estan fent projectes.
I, bueno, per últim també parlarem amb gent del comerç local d'aquí de Sant Jús, que el llibre té.
I indagarem una mica en el que serà aquest Sant Jordi de diumenge, a veure quins són els llibres que ens recomaden i les novetats d'aquest any.
Molt bé, perfecte.
Doncs tot això des d'ara i fins a la una del migdia, perquè a més aquí a Sant Just esteu celebrant també aquí amb moltes coses, no?, durant tot el dia.
Aquí a l'Institut s'han muntat aquest any molts tallers. Fem tallers des de tallers de dansa, de pintura sobre teixits, fem tallers de cubs de rubri, concurs de pastissos.
Hi ha diverses paradetes amb entrepans, bosses solidàries. Fins i tot farem una jam sèssim amb guitarres elèctriques.
Molt bé.
Hi ha de tot. Tot això està unit amb un acte que fem en reivindicatiu, que cada any ho fem, i aquest any va dedicat a la situació actual que tenim amb els refugiats.
Hem volgut fer una reivindicació. Els alumnes tot just ara acaben de fer-la i més endavant vindran a explicar-nos què és el que han fet i com ha sortit tot.
Perfecte. Molt bé, doncs ho anirem explicant al llarg de tot aquest matí. Com dèiem, moltes gràcies, Alexandra, no tan veïns gaire lluny, però aquí saludem ara ja alguns dels alumnes de cinqueta a l'Escola Montseny, que els tinc aquí a la meva esquerra. Molt bon dia, què tal?
Hola.
Qui sou? Com us dieu?
Jo em dic Laura.
Jo em dic Clàudia.
Jo Fèlix.
Jo Marc.
Jo Max.
I què és el que ens explicareu? Què heu preparat?
Jo m'explicaré la nova estació meteorològica que tenim.
Molt bé.
Jo explicaré les noves tecnologies.
Jo explicaré el projecte del modernisme.
Jo explicaré la cantània.
Jo la biblioteca de l'escola.
Molt bé, doncs quan vulgueu podeu començar-nos a explicar totes aquestes coses. Endavant.
Hola, bon dia, sóc la Laura i us explicaré que a la nostra escola tenim una nova estació meteorològica.
i apareixen totes les dades que necessitem per saber el temps.
Els encarregats de meteorologia agafen uns iPads i copien en un full de càlcul totes les dades de la nostra estació
que apareixen a la consola principal que tenim a l'entrada.
El segon pis és on hi ha la nova estació meteorològica
i sempre sortim al pati per fer observacions empíriques de quin és l'estat del cel.
L'estació meteorològica és molt pràctica, ja que abans no en teníem i era més difícil saber el temps.
Ens funciona molt bé i estem molt contents de tenir-ne una.
Molt bé, doncs...
I avui deia que faria tant de fred l'estació meteorològica.
Una vau mirar-te encara.
No sé.
Seguirem les noves tecnologies, no ara?
Sí.
Hola, bon dia, sóc la Clàudia i us explicaré que a l'escola Montseny de Sant Judes-Bern
aquest any han comprat iPads nous.
Els nens d'avui en dia ens agraden molt les tecnologies
i els iPads ens donen ganes d'aprendre.
A més a més que ens donin ganes d'aprendre, aprenem a utilitzar-los.
Els iPads a l'escola ens són molt útils i tenen molts usos com, per exemple, la meteorologia
o els jocs educatius.
A l'escola hi ha 10 iPads i els compartim entre tots els grups de l'escola.
A cada iPad hi ha les mateixes aplicacions.
Hi ha una carpeta per cada matèria amb diferents jocs educatius.
El modernisme
Hola, bon dia, sóc el Fèlix i explicaré que a l'escola Montseny de Sant Judes-Bern
aquest any han fet un projecte sobre el modernisme.
Cada curs ha fet una excursió per saber més sobre el modernisme.
Els petits i infantils van anar al Museu de la Rajola dels Plugues.
Cicle inicial i mitjà van anar a la Casa Balló
i al cicle superior als Sitges al Museu del Mar i Cel.
tots els nens i nenes de cinquè hem decorat una reixola sobre els invents del segle XIX
i els nens de la classe de sisè van fer el mòbil dels quatre gats.
Al passadís de la classe de cinquè van fer un mapa del Baix Llobregat
posant a cada poble un o dos edificis modernistes de la nostra comarca.
Cada curs tenia un quadernet o dosier de treball
on hi havia activitats sobre totes les assignatures.
Molt bé. I què més ens expliqueu?
Hola, bon dia. Sóc la Mar i us explicaré
que els alumnes de cinquè de primària estem participant
en una activitat que es diu la Cantània.
Es tracta d'aprendre unes deu cançons i cantar-les
el dia 29 de maig del 2017 a l'Auditori.
Cada any participem en moltes escoles de Barcelona i de tot Catalunya.
El títol d'aquesta edició és
la nit dels mals sons i va de la por.
Cada divendres practiquem les cançons que ens surti molt bé aquell dia.
Tots tenim molta emoció i vergonya perquè ens estaran mirant molts pares i mares d'altres escoles.
Hi haurà molta gent.
Hola, bon dia. Sóc el Max.
Us explicaré que a la biblioteca de l'escola hem fet algunes reformes.
Hem comprat llibres nous.
Es fan activitats noves i hem canviat la decoració.
Les classificacions dels llibres,
per guardar-los bé, es fan per l'edat i per les llengües, català, castellà i anglès.
Els nens i les nenes de P3 fins a 6è
fan ús de la biblioteca en diferents moments de setmana.
Cada classe pot fer servir la biblioteca per fer-hi deures.
Lectura i els 6è ensenyen els de primer i agir.
La nova decoració inclou gest artificial, coixins grans
i puc perceure que són molt còmodes.
Molt bé.
Avui hem descobert tots aquests projectes que esteu fent des de l'escola Montseny.
Ens han explicat aquests 5 alumnes de 5è.
que a més veniu acompanyats dels vostres companys.
Els teniu per aquí, em sembla.
Moltes gràcies.
Era el primer cop que parlàveu per la ràdio?
No.
Ja ho havíeu fet altres vegades?
Ah, llavors ja sou uns experts.
Molt bé.
Doncs ara continueu a celebrar el Sant Jordi, no?
On aneu ara?
A l'Ateneu.
I què fareu allà?
Explicarem poemes.
Molt bé.
Doncs us deixem marxar cap a l'Ateneu.
Moltes gràcies.
I que vagi molt bé un aplaudiment, no?
Per aquests alumnes de 5è de l'Escola Montseny.
Que ens han explicat una mica quins són alguns dels seus projectes que estan fent des de l'escola.
I ara, després de parlar amb aquests alumnes, el que tindrem seran també, ja venen cap aquí a la taula,
els alumnes de l'Escola Montserrat, ja sabeu que aquesta primera hora de Sant Jordi,
habitualment el que fem és tenir convidats especials als alumnes, no només de l'Institut,
sinó als de les escoles de Sant Just, de diferents cursos, representants d'aquests cursos,
i, per tant, doncs, de seguida tenim a punt...
Gràcies.
Gràcies.
Sis minuts i arribem a dos quarts d'onze.
Com dèiem, ara saludem els alumnes de l'Escola Montserrat.
Molt bon dia, aquí en tenim uns quants, què tal?
Bé.
Qui sou vosaltres, com us dieu?
Jo, José.
Jo, Caral.
Jo, Leix.
Jo, Martina.
I, a més, darrere vostre tenim uns quants alumnes més,
perquè no només passareu vosaltres per davant dels micròfons,
sinó que anireu passant tots, no?
Sí.
Molt bé, i què ens explicareu?
Bé, són els projectes que estem fent.
Molt bé, des de l'escola, no?
Des de l'Escola Montserrat.
Doncs endavant, quan vulgueu.
Va.
Un dels projectes són padrines de llocs.
Durant tot el curs estem fent de padrines de llocs amb els alumnes de Patrés.
Tots els dijous, a l'hora dels bàsos,
anem al pati d'infantil a jugar amb els nens i nenes de Patrés.
Ens ensenyem llocs que nosaltres sabem,
com el picar-paret, córrer i amagar, i altres.
Es tracta d'una activitat voluntària,
però que a la majoria ens agrada força,
perquè ho agaudim molt jugant amb els petits.
També fem de padrines de festes.
Quan hi ha celebracions de l'escola,
com la castanyada o carnestoltes,
anem a buscar-los a la classe i passem la festa amb ells.
Els ajudem durant tota la jornada de festa.
Amb aquesta activitat treballem valors,
com el respecte a l'amistat i la responsabilitat.
L'altre projecte és l'apadrinament lector
amb els companys de primer.
És una activitat cooperativa que realitzem
amb parelles formades per un alumne de sisè
que fa de padril de lectura
i un alumne de primer de primòria.
Anem normalment un cop a la setmana
i l'activitat dura mitja hora.
L'objectiu principal del projecte
és ajudar els alumnes de primer
a llegir i comprendre els llibres de lectura,
al mateix temps que els enresquem a llegir.
També establim un vincle d'amistat amb ells.
Molt bé, doncs hem descobert aquests primers projectes
i seguim amb més coses, no?
Sí.
Què ens explicareu ara?
Ara us explicarem el tercer certamen de lectura en veu alta.
La Fundació Encyclopèdia Catalana
i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
en el marc del Prèl Nacional de Lectura
organitza el certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta.
El certamen està organitzat en cinc categories
que comprenen des de tercera primària fins a quart d'ESO.
Grumets vermells, pensada per als lectors i lectores d'entre 8 i 10 anys
de segle mitjà de primària que llegeixen individualment.
Grumets verds, concebuda per a lectors i lectores d'entre 10 i 12 anys
de segle superior de primària que llegeixen també individualment.
Els timoners, dirigida a l'alumnat nouvingut de segle superior de primària
i primer o segon d'ESO, incorporat per primera vegada al sistema educatiu
a partir de segle mitjà de primària.
Cursaris, participació individual pensada per a primer cicle d'ESO
i tropa de cursaris, lectura col·lectiva amb grups formats
per a tres lectors o lectores, cada un de tercer i o quart d'ESO.
Cada centre escolar pot participar en el certamen
amb un alumne per categoria per a les categories individuals
i un grup de tres alumnes per a la tropa de cursaris.
En cap cas, un alumne guanyador d'antarriors saps d'àmens
es pot presentar a la mateixa categoria.
Sí que ho pot fer, però amb les altres categories
que li pertoquin pel nivell acadèmic i curs.
Divendres passat, 7 d'abril, es va celebrar
l'Espai Cultura Cèntric del Trat de Llebregat
al quart de final, on van participar l'Hélia de quart de primària,
Anton i jo, l'Alana de sisè de primària,
alumnes de l'Escola Montserrat.
Tots tres ho hem fet molt bé
i jo he passat a la semifinal
que celebrarà el proper 16 de maig al Caixafor.
Ara els explicarem un altre certamen
en el que hem participat.
Es tracta del Premi Sambori Òmnium 2017,
Premi Escolar de Narrativa en Llengua Catalana.
El nom de Sambori, o Xerranca,
ve d'un joc de carrer per nens i nenes
i va estar escollit per les associacions convocants
del primer Premi Sambori,
perquè es tracta d'un joc popular
que es juga a totes les comarques de parla catalana
i arreu del món.
El Premi Sambori té com a objectiu promoure la participació
en un projecte comú d'alumnes i centres
de totes les terres de parla catalana
i difondre l'ús del català dins de l'àmbit escolar,
tot incentivant la imaginació,
la creativitat i els valors pedagògics de cada centre.
La convocatòria inclou tots els centres públics,
concertats i privats.
Òmnium Cultural organitza
Premi Sambori Òmnium a Catalunya des del 2006
i l'últim curs ha comptat
amb la participació de més de 44.000 alumnes.
En total,
de 130.000 alumnes
s'hi converteix en un Premi Literal Escolar
amb més participants d'Europa.
El Premi Sambori
consta dues fases consecutives.
En primer lloc,
es lliura el Premi Sambori Òmnium
demarcació
i després el Premi Sambori Òmnium Catalunya.
Hola,
jo sóc el Lluís Tateret
i he guanyat el Premi Sambori 2017
de la marcació del Baix Llobregat d'Hospitalet
en categoria de cicle superior
en l'acte que es va celebrar a l'escola
al Puig Esparreguera
el dia 24 de març a la tarda.
Ara passaré,
juntament amb tots els guanyadors
de les altres demarcacions
a la final nacional.
El conte que vaig escriure
es titula Martí el Mariner
i estic molt content
perquè va obtenir el primer premi
al certamen literari
de l'Ajuntament de Sant Jus l'any passat.
El conte tracta del Martí,
un noi que serpa en un vaixell com a grumet
i en acabar la campanya de pesca
el capitat només n'ha sentit d'ella
pels mèrits que ha fet.
i per finalitzar,
i per finalitzar també us volem comentar
que hem participat als cursos de 5a i 6e
en el certamen literari de Sant Jus,
tant en poesia com en prosa,
i hem estat guanyadors de diversos premis.
estem molt contents de totes aquestes participacions i premis
i ens agrada molt llegir llibres i escriure.
Molt bé, doncs moltes felicitats també
i gràcies per passar avui per aquí a la ràdio
aquest programa especial que fem de Sant Jordi
des de l'Institut.
Ara cap on aneu?
Torneu cap a l'escola o aneu cap a l'escola?
Fareu Sant Jordi també allà?
Fareu alguna cosa de Sant Jordi
o fareu classe ara?
Classe.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs que vagin bé les classes
i que disfruteu del Sant Jordi.
Adéu, bon dia.
Hem tingut un aplaudiment, no?,
que no els hem aplaudit amb ells
i abans hem aplaudit els de l'escola Montseny
i donar un aplaudiment també pels de l'escola Montserrat.
Ara són pràcticament...
No, són dos quarts en punt d'onze
i per tant, de seguida el que fem
és saludar els alumnes de quart,
en aquest cas de l'escola Madre Sacramento,
que també els tenim ja situats aquí
en aquestes cadires del pati de l'Institut.
Per tant, quan vulgueu ja podeu venir cap aquí,
posem una mica de música
i de seguida continuem.
Hola.
в
Fins demà!
Fins demà!
Jo, Laia.
I jo, Òscar.
Molt bé, i heu preparat, a més a més, m'han dit, doncs, un guió, eh, tot sencer, o sigui, el tenim aquí, i no us hauré de tallar perquè ho anireu fent tot vosaltres, no?
Sí.
Teniu aquí cadascú subratllat la seva part, no?
Sí.
Molt bé, doncs endavant, com vulgueu.
Esteu esperant que soni alguna cosa, no?
Em sembla?
Molt bon dia a totes i tots.
i benvinguts a la nostra secció.
Abans de res, saludem els nostres col·laboradors, Òscar, Jacobo i Laia, que ens acompanyaran en aquesta estona de tertúlia en un dia tan especial com aquest.
Tot preparat la diada de Sant Jordi.
Jacobo, Laia i Òscar, bon dia.
Hola, com va?
Bon dia.
Bon dia, Maria.
Bon dia a tots tres.
Molt bé, doncs benvinguts de nou a aquesta secció.
Avui tenim preparada una sorpresa per a tots els nostres ullets.
Una descoberta que canviarà la manera de viure aquesta diada, o no?
No és així, Laia?
És així, Maria.
Els nostres experts porten mesos treballant en la que serà segurament la descoberta més important en anys.
Sí, Laia.
Doncs desparlem la incògnita.
D'acord, mireu.
Fa cosa de dos mesos va telefonar a la ràdio una senyora per dir-nos que tenia una notícia molt suposa en relació amb Sant Jordi.
S'ha de dir que al principi no la vam creure gaire perquè feia veu d'estar una mica tocada del bolet.
Sí, però les proves que va portar van ser les concluents.
Resulta que després de molts anys de passejar-se per biblioteques de mig món,
va trobar un manuscrit segurament en el lloc més antic on estava escrita la llegenda de Sant Jordi.
I resulta que...
Va, no ens puc perdre més el temps, que estem esperant amb candeletes la vostra descoberta.
Resulta que Sant Jordi va existir de debò i era una noia.
Ostres!
Sí, sí, tal com ho sentiu, tota la vida pensant que són els cavallers els que han de salvar noies.
I resulta que en aquest cas la cavallera Jordina era la més valenta de totes
i el príncep un poruc que s'amagava quan veia una formiga.
Avui tenim en exclusiva la senyora Antònia, la descobridora d'aquest enigma que porta amagat en un manuscrit des de fa més de 600 anys.
Tenim l'ocasió de parlar amb ella per telèfon.
Demanem als nostres tècnics de so si ens poden passar la trucada.
Per cert, m'avisen que haureu de parlar ben clar i fort perquè està una mica surda.
Senyora Antònia, bon dia, com està?
Sí, sí, el sento perfectament.
Em sembla que no he entès la pregunta.
Sí, ja li he dit que el sento bé.
Bé, en fi, senyora Antònia, com va descobrir el manuscrit?
Que si hi ha algú ha acudit?
No, xato, no, em sap greu. Sóc una senyora molt seriosa.
Està més sorda del que pensava.
En fi, vostè va trobar un text on assegurava que Sant Jordi era en realitat una noia
que va salvar el príncep més gallina de tot el planeta?
És així?
No el sento gaire bé, però imagino que vostès deuen ser de la ràdio, no?
Miri, he dedicat mitja vida a buscar llibrets i llibrots que parlessin de Sant Jordi
i amb l'ajuda d'alguns experts vaig arribar a la conclusió que el manuscrit
que vaig trobar a la biblioteca d'un conveni a la Terra fa dos anys era el més antic
que s'hagués descobert mai.
I què deia?
Ai, miri, com no sento bé el que tinc, continuaré parlant.
En aquell pergamit hi deia que va ser una cavallera robusta i sense por de res,
que hi va salvar un príncep esquífit que es cagava cada vegada com una vella vega.
I què creu que pot passar després d'aquest canvi a la història?
Què diu?
Que si creu que... Miri, com que està una mica sorda...
Què diu que estic gorda? Escolti'm, però què s'ha pensat?
M'ha educat!
Eh... Ostres!
No espereu un final de conversa així?
Esperem que la senyora Antònia no s'hagi ofès.
Després provarem de trucar-la a la nau.
En fi, què en penseu vosaltres, sobretot, plegat?
Doncs mira, Maria, nosaltres hem sortit al carrer a preguntar a la gent què en pensava.
I hi ha hagut opinions per a tots els vostres.
Ah, així, així és.
Tot i així, totes les persones han estat d'acord en que això no fa variar-les la festa del dia de Sant Jordi.
Però, i vosaltres, estimats col·laboradors del programa, què en penseu?
Jo penso sincerament que és un pas important perquè estem massa acostumats a pensar que els nois són els forts
i que les noies són sempre dèvils. I no hi estic gens d'acord.
Exacte. Si la llegenda canvia, potser pot ajudar algunes persones a que canvien d'opinió.
I que comencin a pensar que a les nenes també els agrada llegir llibres
i que als nens també els pot agradar rebre roses.
Disculpeu, però ens indiquen que hi ha una trucada referent a aquest tema que avui debatem.
Companys Tècnics, a veure si podem passar la trucada en directe.
Sí, hola, què se'm sent?
Sí, sí, perfectament. El seu nom?
Sí, miri, em dic Carme i sóc una experta en la llegenda de Sant Jordi.
Interessant. I què voldria afegir al debat d'avui, senyora Carme?
Miri, d'aquesta descoberta de la senyora Antònia, jo ja n'havia sentit a parlar feia temps.
Durant bona part de la meva vida vaig pensar que això era impossible.
Però amb els anys m'ha anat adonant que aquest canvi a la llegenda pot ser molt útil.
Útil per a què?
Per desgràcia, a molts jocs del món les nenes tenen menys drets
i molt sovint ens hem acostumat a pensar que elles són més dèbils,
que poden fer menys coses o fins i tot que són menys intel·ligents.
Ei, no és fàcil!
Calma, calma, jo tampoc hi estic d'acord.
El que volia dir és que potser ensenyar a les persones que Sant Jordi podia ser en realitat
Santa Jordina, una noia ben valenta i a més molt sàvia, pot ajudar a respectar-nos més entre tots
i a valorar totes les persones pel que són i el que poden fer.
És cert, té molta raó.
Bé, ens avisen que no tenim més temps.
Moltes gràcies per les seves paraules, senyora Carna.
A vostès.
Per cert, que podria saludar?
Sí, sí, endavant.
Doncs bé, aprofito l'ocasió per saludar els meus pares, a la meva germana,
als meus avis, a la meva tieta Teresa que viu al poble,
als meus amics del club de tenis, del club de petanca, de...
Bé, em sembla que ja n'hi ha prou.
Moltes gràcies.
I als nostres col·laboradors que passeu una molt bona diada de Sant Jordi.
Gràcies, igualment.
Recordar als nostres oients que regalin llibres a les noies i als nois.
Sigui que sigui, perquè llegir sempre fa bé a tothom.
I roses, moltes roses.
Excepteixeu com jo, que sóc a les xicoles...
Jesús!
Gràcies!
Fins aviat. Feliç Sant Jordi.
Doncs molt bé, moltes felicitats per aquest programa de ràdio que heu fet especial,
amb aquesta llegenda de la Jordina de Sant Jordi.
M'ha agradat molt aquesta història.
Per tant, a més a més, aquí també teniu la resta de companys de quart de l'Escola Marésia Caramenta.
Un aplaudiment per aquesta llegenda especial per aquest programa d'avui.
Moltes gràcies i ara torneu cap a l'escola, no?
Sí, sí.
Molt bé.
Direu a celebrar el Sant Jordi o què fareu ara?
A celebrar el Sant Jordi.
Molt bé.
Què fareu? Feu poemes o...
Sí, ja es van fer i ens donaran els premis del guanyador.
Molt bé.
Doncs, a veure, ja sabeu qui ha guanyat també o no?
No.
Sí, ara ho diran ara, eh?
Sí.
Doncs que hi hagi molta sort, que vagi molt bé i fins un altre dia.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara sí, ara...
No, em falta un micro encara, eh, obert?
A veure si ho aconseguim d'aquí una estona.
Perquè, a més a més, també tenim la Romi Porredón.
Molt bon dia, Romi, què tal?
Molt bon dia.
Que és professora jubilada de Llengua Catalana i Literatura,
que va estar aquí a l'Institut donant classes durant molts anys,
veïna de Sant Just, i molts anys...
De fet, fins fa, ara comentàvem fora de micròfon,
que és gairebé el primer any, no?,
que estàs aquí com de convirada.
Sí, bé, l'any passat ja va ser que estava jubilada,
però encara vaig fer una aportació, diguem-ne així,
sobre el muntatge literari que acostumava a fer sempre per Sant Jordi
i ho vam fer amb els alumnes de teatre de l'Institut
sobre Ramon Llull, perquè era l'any Llull, no?,
i encara, doncs, bé, em vaig moure encara amb activitats, diguéssim, no?
I aquest any, doncs, bé, vinc perquè m'heu invitat a fer una entrevista.
Exacte, véns com a convidada perquè t'entrevistaran el Juan i l'Alejandro,
que, endavant, quan vulgueu, podeu començar amb les preguntes.
Doncs, molt bé, moltes gràcies.
Bon dia, Romi, i moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres.
Primer de tot, ens agradaria que ens expliquessis
com ha sigut la teva experiència com a professora de llengua català i literatura.
Molt bé. A veure, la meva experiència, és a dir, ja vull dir que l'experiència com a professora de llengua i literatura
ha estat impagable.
És una professió molt bonica, molt bonica, molt maca,
perquè t'obligui a estar sempre al dia, ja que, d'alguna manera, els alumnes sempre són joves i van canviant,
i llavors a tu també t'obligui a estar, doncs, a l'aguai del que passa al jovent.
I llavors, per tant, són mirades, són uns ulls sempre joves que et fan, doncs, estar, doncs, això, jove també, no?
I, per tant, és una professió molt bonica, molt agraïda,
una professió que jo he pogut viure, doncs, 45 anys,
perquè primer vaig ser mestre i després vaig estudiar, doncs, filologia catalana i castellana
i estant, doncs, a diferents escoles, a Sunion, va ser una experiència molt maca, l'escola Sunion,
amb els inicis, doncs, 8 anys, i després he estat en un parell d'instituts abans que aquí.
a Sant Feliu i a Sant Boi, i després aquí he estat 23 anys, eh?
I llavors, doncs, realment és una professió que s'ha de tenir vocació, evidentment,
però si tens aquesta vocació de dir, a veure, és estar allò molt a l'aguai d'educar,
o sigui, instruir també, ensenyar coses també, però estar en contacte dels alumnes,
doncs també és estar en contacte amb gent que tu pots anar orientant
i ells també et poden ensenyar moltes coses, no?
I, per tant, és una professió realment bonica, bonica, eh?
Per tot aquell que la viu intensament, i jo l'he procurat viure plenament,
doncs, m'ha portat molt, i bé, ha arribat l'hora, doncs, d'acabar-la, com tot s'acabi, no?
Però estic molt contenta d'haver estat professora.
Mestre.
Molt bé, per a mi crec que ser professor és una professió molt important.
Sí.
Què ha sigut la teva millor anècdota com a professora?
Anècdota?
És que estar 40 anys, no?, un munt d'anècdotes, però clar, ara tot així de sobte,
doncs, no sé, recordo a les classes viure, doncs, intensament algun poema
i posar-lo a cantar, i la gent, doncs, que es quedava parada perquè estava cantant aquell poema, no?
O bé, jocs de paraules que, per aprendre, doncs, a no fer faltes.
A mi, a vegades, em recorden pels tinques, els esteques i els iaques.
És a dir, jo sempre deia, ei, que no són tribus catalanes, els tinques, els esteques i els iaques.
I llavors, clar, tothom es quedava parat de dir què és això dels tinques, esteques i iaques.
I, clar, tinques és l'esperífrasis, no?
Aquelles que en català no es poden dir tinque, iaque, i, clar, llavors, doncs, bueno,
és com una mena de regla memotècnica, doncs, que els quedava i, doncs, mira.
Bueno, i sobretot, anècdotes és l'experiència, doncs, de viure amb els alumnes fora de l'aula,
sobretot amb això, preparant festes, no?, preparant la festa de Sant Jordi, els muntatges literàries,
que llavors vius d'una altra manera, doncs, aquest contacte amb el jovent, no?,
i veus com ells aprenen, t'ho aprens, i els queda molt bon record d'aquestes vivències extra-aula, no?
I això és anècdotes maquíssimes, doncs, de com viure i viure i compartir aquests muntatges, no?
I és això, les anècdotes potser serien més per aquí.
Vale.
Molts alumnes encara recorden la teva passió per la lectura i els fragments que els llegeixes a les classes.
Ens podries dir els beneficis de la lectura?
Oh, beneficis de la lectura? Tots, tots.
Perquè, a veure, la lectura és una obertura a la ment.
és com una gimnàstica pel cervell.
En fi, vull dir, a vegades, avui dia, la vida moderna,
ens ha portat molt a una gimnàstica del cos, no?
Mirar d'agilitat, amb les curses, amb les competicions,
amb els beneficis per envellir el cos, etcètera,
i a vegades ens descuidem que la ment,
que, en definitiva, també és el nostre cervell,
és més important, jo diria, que el cos.
I, justament, exercitar aquesta gimnàstica
és justament a través de la lectura,
perquè la lectura, doncs, això,
et fa, és a dir, una acumulació d'avantatges,
de concentració, de mirar de ser creatiu, imaginatiu,
una comprensió de l'home, en definitiva,
és a dir, perquè, clar, totes les històries que suposa
que t'expliquen a través de la lectura
són experiències humanes
i et fan ser molt més comprensiu
del que seria l'humà, el ser humà.
I, per tant, doncs, entre, això que us dic, no?,
beneficis de concentració, d'imaginació,
bagatge cultural, de conèixer altres històries
i saber-les, doncs, assimilar.
també aprenentatge de saber després llegir i escriure molt millor,
perquè com més llegeixes, més t'enriqueixes
per vocabulari, per la sintaxi
i, per tant, tot flueix molt més bé.
O sigui, la teva ment, després, sap explicar-se
fins i tot no només per escrit, sinó oralment molt millor.
Per tant, la lectura és la gimnàstica més important
i de cara a, doncs, quan un es fa gran,
les neurones estan actives, estan vives
i, per tant, les has d'activar constantment
a través de la lectura.
És a dir, la lectura, per mi,
és una de les activitats bàsiques
per fer-nos créixer,
per fer-nos ser més humans,
per fer-nos fer més persones
i, per tant, bé, és un exercici molt recomanable.
Sí, sí, heu de llegir, heu de llegir molt.
I per fer aquest exercici,
quant temps recomanes que t'ha de llegir alguna cosa, més o menys?
Temps, temps.
Jo ja sé que aneu molt enfeinats,
perquè hi ha deures i hi ha altres activitats,
però una horeta, jo diria, una horeta diària és bo, eh?
És a dir, perquè també feu una hora o més d'esport.
Doncs aquest esport de la ment,
aquest esport del cervell,
necessita, necessita temps.
Per tant, jo crec que una hora seria bé,
o mínim mitja, eh?
Però una horeta és bona.
gimnàstica diària,
i cada dia, cada dia, és bo, cada dia, eh?
Cada dia.
D'acord.
Sabem que el teatre és una altra de les teves passions.
Ens podries explicar en quins projectes
estàs actualment participant?
El teatre.
Sí, és veritat,
el teatre ha estat sempre una de les meves flaques, eh?
Des de petita a petita,
jo soc de Cervera,
on fan la passió,
una de les passions de Catalunya.
doncs jo ja mirava d'infiltrar-me,
doncs a actuar com a poble.
Després vaig fer alguns papers
de Maria Magdalena i altres,
i ja quan m'he fet gran,
quan estudiava magisteri,
em vaig involucrar, doncs, també
en fer obres de teatre
a l'escola de magisteri.
I, bé, no he deixat mai de fer teatre,
perquè aquí a l'institut,
també quan es feia EATPs,
doncs també vaig muntar un grup de teatre
i anàvem fent, eh?
Per tant, sí que és veritat
que he estat una de les meves passions
i que encara dure.
Per què?
Doncs perquè, a veure,
hi ha un grup de teatre,
que és en Jus,
que es diu el 2050.
I què vol dir això del 2050?
Doncs que l'any 2000
vam fer 50 anys.
i llavors gent del grup,
que és habitual, doncs,
que és, quan es fa 50 anys,
gent del poble ens apleguem
per fer alguna activitat conjunta
i formar un grup generacional,
doncs em van demanar, doncs,
de fer un grup,
de muntar un grup.
I des de l'any 2000,
per tant, ja fa 17 anys,
que estem en aquest grup.
És a dir, estic en aquest grup.
Primer vaig fer, doncs,
de directora
i vam muntar diferents obres.
I arran, doncs,
d'una desgràcia personal
que es va morir el meu marit,
doncs, bé,
ja vaig deixar de ser directora.
Ara ens dirigeix un fill meu,
el Roger Consul,
que també està per aquí l'Institut
fent just una mena d'activitat
de teatre escolar de teatre.
I ara ens dirigeix ell
i, doncs, bé,
estem en projectes.
L'any passat vam fer 15 anys,
vam fer com una mena de muntatge
de totes les obres que havíem fet,
una mena de místic
de totes les obres.
I aquest any estem fent,
perquè és un any
que es commemora
el centenari de la mort
de Dario Fó,
doncs estem fent
i preparant
per la tardor,
per la tardor aquí a Sant Just,
una obra de teatre
que es diu
Aquí no paga ni Déu.
Molt divertida,
però també molt crítica,
molt crítica amb la societat.
I, doncs, bé,
doncs, sí,
estic posada, doncs,
en teatre encara.
I sempre que puc vaig al teatre.
Això també.
També sembla bé
tindre aficions, no?
Bé,
en tota la teva vida
s'ha escrit algun llibre?
Bé,
doncs, sí.
A veure,
jo, la meva passió,
a banda del teatre,
és la llengua
i la literatura.
I vaig fer un llibre
quan,
més que el batxillerat,
hi havia el que s'anomenava
COU,
el curs d'orientació universitària.
I vaig fer un llibre
sobre els parlars catalans.
Es diu
De llevant fins a ponent,
els parlars catalans.
I era un llibre
on explicava, doncs,
la llengua
i, sobretot,
totes les varietats
de la llengua catalana
arreu, doncs,
del territori.
És a dir,
podríem dir
tota la dialectologia,
els dialectes,
que se'n diu,
els parlars.
I bé,
i després he fet,
bé,
adaptacions d'obres
d'autors catalans,
també.
És a dir,
vaig fer un
sobre la bogeria
de Narcís Oller,
sobre Víctor Català,
de la solitud.
Bé,
he participat
en algun llibre,
sí.
Això.
D'acord.
I quin gènere
de llibres
t'agrada més?
Gèneres.
A veure,
gèneres,
a mi m'agrada molt
la narrativa,
el conte,
la novel·la,
però també
m'agrada molt
la poesia,
perquè la poesia
és un llenguatge
sintètic
que t'ajuda
també
a reflexionar
i a ser
molt
és a dir,
molt humana,
no?
I per tant
m'agrada
anar llegint
constantment
poesia.
Però bé,
el que potser llegeixo més
és això,
la narrativa,
novel·les
i contes
i algun assaig,
els assaig
també sobre alguns temes
m'interessen força.
i per últim,
ens podries
recomanar
algun llibre?
A veure,
llibres,
a veure,
per una banda,
jo sempre
apunto
que
hi ha
autors
clàssics
catalans
que no s'han
d'oblidar mai
i llavors
jo diria,
per exemple,
com
Mercè Rodoreda
o bé
Maria Àngels
Anglada
ja
tenen
llibres
molt
macos
i que
no s'han
d'oblidar mai
o autors
més
moderns
com
la Montserrat Roig
o el Jaume Cabré
que ara mateix
per exemple
per Sant Jordi
treu un llibre
de contes
i sempre
és lectura
segura.
Per altra banda
hi ha autors
estrangers
que són
interessants
com la Natàlia
Ginzburg
que
té
obres
importants
sobre l'amistat
com per exemple
La casa i els dies
o bé
o bé
per exemple
el Pete Peterson
una noveleta
dic
les últimes
que he estat
llegint
i que m'han agradat
molt
el Sortia
Robar Cavalls
també
o bé
Lila
de la Margaret
no recordo
el nom
un llibre
molt bonic
una novel·la
molt bonica
Lila
i
si no és
molt
agosarat
hi ha una novel·la
molt
molt bonica
de la meva jove
la Silvana
Boc
que avui
feu una tertúlia
que és la mecànica
de l'aigua
que és un llibre
molt intens
i
amb una escriptura
molt
molt
frapant
amb un ritme
molt
molt
intens
també
que
també és molt
molt maco
de llegir
em miraré
de llegir
algun
tens unes quantes
recomanacions
ara tenim unes quantes
recomanacions
per apuntar
moltes gràcies
per estar
amb nosaltres
i deixem que
te'l deixis
amb totes les
utilitats
de la jornada
de Sant Jordi
que és
a l'institut
moltes gràcies
molt bé
gràcies per la vostra
entrevista
i continueu així
aficionats
a fer entrevistes
a portar
al món
de la llengua
i la literatura
catalana
el vostre
granet de sorra
que és molt important
molt bé
doncs moltes gràcies
a més a més
ho heu clavat
no sé si ho heu fet
especialment
però és justament
l'hora de connectar
amb les notícies
o sigui que hem pogut fer
tota l'entrevista sencera
gràcies a la Romi
i al Juan
i a l'Alejandro
i que acabeu de passar això
una bona dia de Sant Jordi
també aquí
a l'institut
ara
ens anem
al que dèiem
connectem amb les notícies
bulletins de notícies
tornem després
amb més coses
ja tenim a punt també
els alumnes
de l'escola Canigó
hi haurà també
l'entrevista de l'alcalde
per tant
doncs no us ho perdeu
moltes coses
fins ara
continua oberta
la investigació
al voltant de l'atac
que s'ha atribuït
a Estat Islàmic
i que ha tocat de ple
la recta final
de la campanya
de les eleccions
presidencials
de diumenge que ve
alguns dels candidats
han suspès
els seus darrers actes
de campanya
com ara la líder
de l'ultradreta
Marine Le Pen
que ha reclamat
la reinstauració
immediata
de les fronteres nacionals
i demano fermament
que ordeni
el restabliment efectiu
de les nostres fronteres
obertes
amb l'acord de Schengen
i el tractament
administratiu o penal
immediat
dels que estiguin fitxats
és a dir
de tots els individus
presents al nostre territori
coneguts
per la seva adhesió
a la ideologia
de l'enemic
a l'ideologia
de l'enemic
un altre candidat
que també ha interromput
els seus actes d'avui
el centrista
Emmanuel Macron
ha demanat
més cooperació antiterrorista
a nivell europeu
i a nivell intern
també ha fet propostes
Casenev de la seva banda
ha confirmat el reforç
del dispositiu de seguretat
davant la primera volta
de les eleccions
Casenev
que ha parlat en sortida
a la reunió del Consell de Defensa
convocat per abordar l'atac
ha fet una crida
als francesos
a no cedir a la por
i a la intimidació
dels terroristes
Més notícies
amb Carlos Baraibar
El secretari nord-americà
de Defensa
acusa el règim sirià
d'haver conservat armes químiques
des d'Israel
on és de visita oficial
James Mattis
assegura que pot dir
amb autoritat
que el president
Bashar al Assad
encara té aquest tipus d'armament
a més el convida
a no utilitzar-lo
una altra vegada
Aquesta mateixa setmana
un alcàrrec
de l'exèrcit israelià
va parlar de tones
d'armes químiques
en mans de Damasc
Abans d'ahir
el govern francès
va assegurar
que aviat detallarà
les proves que té
de l'ús d'agents tòxics
en l'atac
que va provocar
més de 90 morts
a principis d'abril
a la província d'Itli
El govern en ple
i els alts càrrecs
es comprometen
a organitzar
convocar
i celebrar
el referèndum
en un acte simbòlic
al Palau de la Generalitat
Ho han fet en la signatura
d'un manifest
en el qual destaquen
que l'objectiu d'aquesta legislatura
és que la ciutadania
pugui expressar
les urnes
al futur del país
a l'acte
el president Puigdemont
i el vicepresident Junqueras
han reivindicat
la consulta
tot i les amenaces
subratllen
de l'estat espanyol
Palau de la Generalitat
Carme Clàries
bon dia
Hola bon dia
que solemne
per reafirmar
el compromís del govern
amb la preparació
convocatòria
i celebració
del referèndum
el president Carles Puigdemont
feia una constatació
i un avís a l'hora
Aquesta preparació
convocatòria
i celebració
no la fem
a dues
o a quatre mans
sinó que són moltes
les mans
que l'organitzen
que el convoquen
i que el celebren
Al marge dels consellers
han firmat també
aquest document
els secretaris generals
i directors generals
de tots els departaments
de la Generalitat
Carme Clàries
Catalunya Ràdio
Palau de la Generalitat
El judici del cas Palau
avui declaren
com a testimonis
els arquitectes
Òscar Tusquets
i el seu soci
Carles Díez
que es van encarregar
de la remodelació
de l'edifici modernista
Ciutat de la Justícia
Maria Núria Rebelle
Hola bon dia
els dos testimonis
els dos socis
Òscar Tusquets
i Carles Díez
han explicat
que van treballar
durant 30 anys
pel Palau de la Música
els dos testimonis
han dit
no saber
per què
l'obra més important
de reforma
que van fer
per la institució musical
i que va pujar
9 milions d'euros
la va pagar
la Fundació
i no el Consorci
que era l'ens públic
competent
Díez
ha sostingut
que els seus honoraris
els pagava
sempre al Palau
i mai ferrovial
Maria Núria Rebelle
Catalunya Ràdio
Ciutat de la Justícia
Aquest matí
ha de declarar
a l'Audiència Nacional
l'expresident madril·leny
del Partit Popular
Ignacio González
detingut per suposat
enriquiment il·legal
quan presidia
la companyia pública
d'aigües de Madrid
l'última detenció
en el marc d'aquesta operació
s'ha fet aquesta matinada
la Guàrdia Civil
ha arrestat
el conseller
de la constructora
OAKELA
Javier López Madrid
acusat de pagar
una comissió il·legal
a González
a canvi d'una obra
Madrid
Albert Calatrava
bon dia
bon dia
durant el dia d'avui
el magistrat
Eloi Velasco
té previst fer
7 interrogatoris
5 dels detinguts
al llarg del matí
entre els quals
Ignacio González
previsiblement
la fiscalia anticorrupció
demanarà presó
també avui
declararà
l'últim dels detinguts
el conseller
d'OAKELA
Javier López
de Madrid
la Guàrdia Civil
investiga
si va pagar
una comissió
d'1,4 milions d'euros
a l'expresident
de Madrid
l'any
per l'adjudicació
d'un projecte
que finalment
no es va construir
Albert Calatrava
Catalunya
Ràdio Madrid
Condemnat a mort
el català
Artur Sagarra
per l'assassinat
a bancot
del consultor informàtic
també català
David Bernat
nascut a l'àlvia
a les Garrigues
un tribunal tailandès
l'ha considerat culpable
del crim
comès el gener
del 2016
Bangkok
Jordi Calvet
bon dia
bon dia
el jutge ha declarat
Artur Sagarra
culpable d'assassinat
premeditat
i li ha imposat
la màxima pena
prevista
pel codi penal tailandès
per aquest delicte
la pena de mort
el magistrat
ha donat parabons
els arguments
de la fiscalia
que acusava Sagarra
de segrestar
David Bernat
per extorsionar-lo
assassinar-lo
i llançar el cadàbre
esquarterat
al riu
que creu a Bangkok
Sagarra
que podrà apelar
la sentència
es declara innocent
i atribueix el cas
a un engany
orquestrat
per la seva
excompanya sentimental
una tailandesa
que durant el judici
va declarar en contra seva
en els esports
amb Jordi Turria
d'aquí uns minuts
començarà el partit
entre Albert Ramos
i Marin Chilich
a Monte Carlo
si guanya el català
que hi va eliminar
Andy Murray
serà el primer cop
que es classifica
per a les semifinals
d'un Master 1000
més tard es jugaran
els altres partits
de quarts de final
i a l'1
està previst
l'inici
de la primera semifinal
de la Champions
juvenil de futbol
que enfrontarà
el Barça
amb el Salzburg
a Nihon
Gabri
el tècnic del Barça
és optimista
l'equip està bé
crec que el fet
d'haver guanyat
la Lliga
dues setmanes abans
ens ha fet
treure'ns
d'alguna manera
l'estrès aquest
de la competició
de Lliga
i arribar
i preparar
aquest partit
hem pogut preparar-ho
en dues setmanes
tres setmanes
quasi bé
d'antelació
i l'equip
arriba molt bé
també a Nihon
a Suïssa
es farà a les 12
el sorteig
de les semifinals
de la Lliga de Campions
entren el Bombo
la Juventus
el Mònaco
el Real Madrid
i l'Atlètic de Madrid
a continuació
serà el Manchester United
el Celta
l'Àjax
i l'Olímpic de Lió
els protagonistes
del sorteig
de les semifinals
de l'Europa Lliga
els play-offs
de l'NBA
aquesta matinada
Memphis 105
Sant Antonio 94
l'equip de Pau Gasol
domina la sèrie
per 2 a 1
sobre el del seu germà
Marc
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
són les 11
i gairebé 7 minuts
us parla Andrea
Buenos
Sant Just celebra
Sant Jordi
durant tot aquest cap de setmana
avui demà i diumenge
el poble viurà
la diada de Sant Jordi
de manera intensa
amb moltes activitats
per a tothom
avui a les 6 de la tarda
a les escoles
tindrà lloc
el lliurament dels premis
del 29è concurs
de prosa i poesia
en català
per a no professionals
demà dissabte al vespre
hi haurà diferents
correfocs i espectacles
de foc
al voltant de l'Ajuntament
la plaça Verdaguer
la plaça Campreciós
i també s'acabaran
el casal de Joves
i d'altra banda
diumenge
dia 23 d'abril
dia de la diada
els jardins de Can Gin
s'ompliran de paradetes
de flors i llibres
i de moltes activitats
més coses
Solidant
se va inaugurar
ahir de forma oficial
la seva nova seu
la planta
situada al carrer
treball número 5
es va posar en marxa
fa uns mesos
per tal de seguir treballant
per la inserció sociolaboral
de les persones
en risc d'exclusió
l'empresa gestiona
des de fa anys
a Sant Just
serveis com
la deixalleria municipal
la recollida
de mobles vells
i la recollida
de residus tèxtils
des de fa 20 anys
Solidant
se treballa
en la inclusió
d'aquest col·lectiu
a través de la gestió
dels residus municipals
roba voluminosos
i la reparació
d'aparells elèctrics
i electrònics
i un apunt més
per recordar-vos
que dimarts
comença un taller
de benestar sexual
al centre cívic
Joan Maragall
seran 3 sessions gratuïtes
que acondirà
el psicòleg i sexòleg
Alex Florença
l'objectiu principal
del curs
és parlar
sobre com mantenir
una vida sexual
bona i saludable
en parella
per això
un dels puntals bàsics
d'aquest curs
serà la comunicació
el taller
de benestar sexual
es farà els dimarts
25 d'abril
2 i 9 de maig
de 6 a 2 quarts
de 8 de la tarda
al centre cívic
Joan Maragall
i com dèiem
és gratuït
i de moment això és tot
la informació local
tornaran menys d'una hora
i també a la una
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició migdia
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesverm.com
i a les xarxes socials
al Twitter
i al Facebook
us deixem tots seguit
amb la segona hora
del Just a la Fusta
especial Sant Jordi
avui com cada any
des de l'Institut de Sant Just
que vagi molt bé
bon dia
A l'escoltes
ràdio desverm
sintonitzes
ràdio desverm
la ràdio de Sant Just
98.1
98.1
ràdio desverm
98.1
ràdio desverm
98.1
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz
per tant
doncs comencem
aquesta segona hora
d'aquest programa especial
Sant Jordi
que estem fent
des de Ràdio Desverm
des d'aquí
l'Institut de Sant Just
com cada any
a més a més
aquest any
per segon any consecutiu
som al pati
cosa que ens agrada molt
perquè fa una mica de fred
però és molt agradable
d'estar-hi
i a més a més
tenim
per començar
aquesta segona hora
aquí al meu costat tinc ja l'alcalde de Sant Just
Jordi Perpinyà
molt bon dia
bon dia
molt bé
un plaer estar aquí amb vosaltres
trobar-nos
un altre any més
també mai falla
l'alcalde és un d'aquests espais
que quan fem l'escaleta del programa
aquesta sempre hi és
molt bé
i el que sí que canvia
són els alumnes
que fan l'entrevista
aquest any tenim
4 alumnes
d'aquest taller de ràdio
que han preparat
unes quantes preguntes
una entrevista intensa
per tant
quan vulgueu
tot vostre
bon dia
avui tenim l'alcalde de Sant Just
en Josep Perpinyà
amb nosaltres
i aprofitarem
per explicar-li
un nou projecte
que hem desenvolupat
aquest any
la creació
d'una app
per a mòbils
destinada a potenciar
el petit comerç
als pobles
anomenada
Compte
amb la creació
d'aquesta app
volem aconseguir
avivar els eixos comercials
i d'aquesta manera
donar vida
als pobles
creiem que la construcció
de centres comercials
i grans superfícies
ha fet molt mal
a aquests petits comerços
que
per intentar sobreviure
han d'adaptar-se
a la baixada de clients
i molts d'ells
acaben tancant
el tancament d'aquest
deriva en que
molts eixos comercials
deixen de ser el que eren
i deixen de portar
riquesa i vida
als municipis
la nostra aplicació
ofereix la possibilitat
als petits comerços
d'unir-se
per oferir descomptes
activitats gratuïtes
promocions
tallers
etc.
que aporten beneficis
als habitants del poble
i fan que s'activi
el comerç de nou
aprofitem un dia
com aquest
vispera de la diada
de Sant Jordi
un dia en el que
el petit comerç
té molt protagonisme
i aconsegueix
crear un ambient màgic
en els municipis
gràcies a les paradetes
per parlar d'aquest tema
amb l'alcalde
del nostre municipi
bon dia Josep
en quina situació
creus que es troba
actualment
el comerç
de Sant Just
escolteu
primer enhorabona
per al que acabo de sentir
que això que ha fet
una aplicació
una app pensat
en el comerç local
i m'agradaria que m'ho
expliquéssiu
això amb calma
per tant
si podeu
si podem quedar un dia
a l'Ajuntament
o vinc aquí
m'ho expliqueu
m'ho ensenyeu
perquè crec que és una cosa
interessant
i us dono les gràcies
per fer una cosa d'aquestes
pensat per Sant Just
per tant
nosaltres tenim una app
de solidaritat ciutadana
que permet un espai
pel comerç
però si això
està dessinyat només
el comerç
ens interessa
conèixer-ho
i per tant
un dia ens veiem
amb calma
sí o no?
sí?
sí
sí
sí
sí
sí
en quina situació
està el comerç
home
primer de tot
dir-te que
cal agrair l'esforç
que fa el comerç
de Sant Just
perquè li costa molt
és veritat
és veritat
tenim la gran capital
al costat
Barcelona
i tenim
doncs
una potencialitat
a l'entorn
comercial
que això fa patir
però també et dic una cosa
et dic que
l'esforç que fan
i de la manera
de personalitzar
la proximitat
vendre
amb aquest tarannà
també fa
que això sigui
una qualitat
i que sigui
un valor afegit
per tant
amb un gran esforç
però els hi valorem molt
i cal
doncs
engrescar la gent
de Sant Just
perquè compri a Sant Just
i això
hauria de ser un missatge
generalitzat
no només
en uns dies determinats
per tant
el que hem de fer
és valorar-ho
i el que hem de fer
és agrair
aquest esforç
i fer
aquestes compres
principalment
a Sant Just
que és el que ens interessa
Creus que la vida
en un municipi
millora
amb un bon eix comercial?
Totalment
algú
es podria arribar
a imaginar
Sant Just
sense comerç
els que esteu aquí
doncs
no tindria sentit
seria un poble
una mica
si em permeteu dir-ho
fantasma
per tant
és molt important
que hi hagi
el comerç
i això
quan dissenyes
un municipi
o un barri nou
o un espai
tu pots decidir
dues coses
com a ajuntament
que a les plantes baixes
hi hagi local comercial
o que a les plantes baixes
hi hagi habitatge
amb jardins darrere
són coses que l'ajuntament
pot dir
i pot fer
per tant
el que històricament
hem fet
doncs
és que principalment
hi hagi activitats
amb planta baixa
i que hi hagi comerços
mireu
hi ha 1.200
en aquests moments
empreses a Sant Just
empreses
per tant
activitat comercial
i n'hi ha més
que l'any passat
per tant
és una dada
que cal reflexionar
que això va una miqueta millor
i malgrat
que hi ha molta gent
que ho passa malament
i malgrat
ja com dèieu
empreses i comerços
que no acaben de tirar endavant
i tanquen algunes
malauradament
el número total
és superior
hi ha més comerciants
en aquests moments
i industrials
que fa un any
per tant
és una bona notícia
que cal explicar-la
això
qui més?
aquest sempre
el nostre projecte
i creus
que pot ajudar
a potenciar
el comerç?
escolta
me l'heu d'explicar
jo com a idea
em sembla
molt original
és veritat
que hi ha alguna iniciativa
però
pensar
insisteixo
pensar
en una aplicació
que avui
això és el dia a dia
i que
pugui beneficiar
el sector comercial
doncs ens interessa
com a ajuntament
m'ho expliqueu
i veurem si això
ho podem promocionar
us
ho podem ajudar
però no
per una ajuda
directament a vosaltres
que també
sinó que
sigui una ajuda
directament
amb el sector comercial
per tant
aviam
què vol dir això
i quin benefici
pot portar
pels comerciants
i els pot ajudar
amb aquest esforç
que fan diàriament
què més?
m'ho esteu posant
molt fàcil
l'any passat
ho està punxant
molt
quines activitats
i tallers
creus que podrien
oferir
els petits comerços
per tal
d'activar
el comerç
de Sant Jus?
a veure
jo crec que
el comerç
no sóc jo
qui
hauria de dir
el que hauria de fer
perquè ho fan bé
en general
potser
s'hauria de buscar
més coses
entre ells
més activitats
en via pública
més activitats
relacionades
amb el que estan
venent
hi ha algun exemple
molt clar
darrerament a Sant Jus
i no vull dir el nom
però
que entenen
que el comerç
a dintre del seu espai
poden passar
més coses
i que surten
a l'espai exterior
i que fan
programa a la ràdio
i que
fan col·laboracions
amb altres comerços
que estan
amb ganes
de fer activitats noves
potser que està basant
que hi ha gent
que l'està fent
hi ha comerciants
que l'estan fent
potser hauríem
d'intentar
tots plegats
a veure com es generalitza
perquè treballar individualment
té el seu resultat
però si ho fas
amb xarxa
o ho fas
amb altres comerciants
i ho fas
de forma més oberta
doncs és molt possible
que els resultats
siguin millors
per tant
apuntaria
aquesta
aquesta vessant
o aquest consell
o aquest suggeriment
des d'una
des d'un desconeixement
perquè realment
ells són els que en saben
i els que lluiten
i busquen
la manera
de tirar endavant
però
faig aquesta reflexió
en veu alta
a veure si això
podria ser un motiu
positiu
presentarem el nostre projecte
un concurs
de noves tecnologies
que se celebra
a través del
Mobile World Capital
i la Fundació
Maesput
creus que tenim possibilitats
de poder guanyar?
home
això sí que
m'ho poses molt difícil
això
no conec
no conec
altres iniciatives
que es presentin
en tot cas
fem això
escolta una cosa
jo no sé si
en aquest espai
o
de la manera
que ho presenteu
si l'Ajuntament
està al darrere
serveix
no ho sé
però si serveix
allà estarem amb vosaltres
és a dir
podríem fer-ho conjuntament
podríem
validar-ho
podríem
recolzar-ho
no sé si hi ha algun document
o una cosa
que pugui
doncs
estar al costat vostre
però
desconeix realment
la iniciativa
i desconeix
si n'hi ha
70.000 propostes
o n'hi ha 10
no ho sé
però penseu en això
si que l'Ajuntament
està al costat vostre
per aquesta presentació
us serveix
no cal
que ja
dubteu
doncs
amb aquesta trobada
que espero que fem ràpid
m'ho expliqueu
i mirem
com ho podem fer
conjuntament
ens agradaria
a tots plegats
per vosaltres
per l'Institut
i pel poble de Sant Just
que això tingués èxit
som-hi
vinga va
bueno
parlem així
de les tecnologies
en general
fa uns anys
a les escoles
i als instituts
es fonamenta
l'ús dels llibres digitals
no?
sí
tu creus
què seran
les noves tecnologies
aquestes?
aviam
les noves tecnologies
estan per quedar-se
i per promocionar-se
i per viure en velles
el que passa
és que les hem d'utilitzar bé
i a vegades
les noves tecnologies
no han de treure
els antics recursos
eines o instruments
o elements
que teníem
això de ser
compaginat
perquè si no tenim un risc
tenim un risc
és no valorar
o no saber complementar les coses
per tant
és evident
que això avança
és evident que és una realitat
però
ull amb això
perquè ja ha passat
ja ha passat
que s'han posat
coses en marxa
que semblava
en tecnologia punta
i aleshores
hem fet un pas enrere
amb moltes coses
amb moltes coses
els que ja portem un temps
això ho sabem
aleshores
cal complementar
cal aplicar
cal un compromís
i veure que realment
aquest instrument
aquesta eina
és efectiva
és evident
que no tirem enrere
les coses
però sempre és aquest punt de vista
que valgui
aquesta reflexió
de complement
i d'anar sumant
i d'anar sumant
ja està?
no, no
és llarga avui
és llarga
creus que els e-books
aquests llibres digitals
que s'utilitzen últimament
podrien arribar a substituir
totalment
els llibres?
ja et dic que no
ja et dic que no
això és com
això és com la
no, no
de cap de les maneres
la càmera de fotografia
quan va entrar el vídeo
tothom
recordeu d'aquest
aquest comentari
no
entre l'imatge
les fotografies
ningú les farà
ara ha entrat el llibre
com tu dius
ningú llegirà
no és cert
per tant no és cert
el llibre en paper
té una atracció
tu el toques
és diferent
és molt diferent
no ha canviat
substancialment
no ha canviat
substancialment
ara
si tu
estàs utilitzant
ja permetem dir-ho
en termes
economicistes
un producte
que no és bo
que no té cap sentit
i que el tens
perquè sí
doncs és molt possible
que quan hi hagi
una cosa nova
doncs t'apuntes
a la nova
però si el que estàs fent
té molt de sentit
i és atractiu
doncs
escolta'm
jo quan vaig amb el tubus
o vaig amb el tren
doncs el que tinc a la mà
és un llibre de paper
és així
no ho sé
o sigui
n'hi ha molts
que ho fan d'una altra manera
però jo segueixo veient
en aquests espais
doncs que molta gent
de clar
jo no puc veure
què fa una casa seva
però quan estàs
en un espai comú
et dones compte
que hi ha molta gent
que continua a tenir
aquest llibre
faig aquesta reflexió
de la imatge
del vídeo
i de la càmera
de fotografies
tothom es pensava
que ningú faria fotos
ara
que ara fas molta fotografia
amb el telèfon
o sigui és cert
però continuarem
molta càmera
de fotografies
per tant
també és una reflexió
que hem d'anar fent
moltes gràcies Josep
i esperem que ho deixis
molt d'aquesta diada
al nostre institut
i el proper diumenge
a dia de Sant Jordi
molt bé
escolteu
gràcies per convidar-me
com estava dient la Carme
és un plaer
no falto mai
espero no faltar
perquè m'ho passo molt bé
és una estona
de relax
i de compartir
amb tots vosaltres
i amb el professorat
que veig molta gent
per aquí també
en aquest espai
per tant
gràcies a vosaltres
i us espero
us espero que vingueu
d'acord?
vinga
molt bé
moltes gràcies
amb aquesta cita
amb aquest emplaçament
avui acabem
aquesta entrevista
per tant
agraïts també
als alumnes
que han preparat
aquesta entrevista
i ara de seguida
ja arriben
els alumnes
de l'escola Canigó
de l'escola
de l'escola Canigó
de l'escola Canigó
de l'escola Canigó
de l'escola Canigó
de l'escola Canigó
de l'escola Canigó
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que fem a l'escola en anglès.
Per començar, us parlaré sobre que cada any
hi ha una persona universitària anglès a l'escola
i ens ajuda a aprendre anglès parlant amb ella.
Aquesta persona és un auxiliar de conversa
i aquest any ha vingut la Mobi
i parlem anglès amb ella perquè no sap castellà.
Parlem amb ella en els corners,
que són quatre apartats en els que es fan diferents coses en anglès.
són el listening, que es fan coses de comprensió oral,
l'speaking, que és el recup que parlem amb la Mobi,
computers, que fem activitats amb els ordinadors
i grammar, que abans era reading.
A continuació, m'agradaria parlar-vos
sobre les activitats que fem en anglès.
Una d'elles és l'English Day,
en què hem de respondre deu qüestionaris sobre països anglesos
i l'escola que obtingui més punts guanya un premi.
i una altra dins de l'English Day són les mascots,
en les que es crea un conte en anglès
amb un dibuix escollit per votació
fet per una alumnada d'una escola participant.
També anem a veure obres de teatre en anglès
cada any,
en les que primer hem llegit un full a la classe
sobre de què va l'obra.
I anem a veure-ho a la vagoneta
o a la teniu els més grans i a l'escola els més petits.
I, per últim, us voldria explicar
que a l'hora del menjador i educació física
es parlen anglès amb els professors,
tot i que no són anglesos,
però tenen un bon nivell.
Molt bé.
Doncs jo us parlaré sobre les noves tecnologies.
Nosaltres a l'escola Canigó
fem servir les noves tecnologies,
ja que tenim iPads, ordinadors portàtils,
i a les classes també tenim pissarres digitals,
que és com una pissarra
l'única que està connectada a l'ordinador
amb un projector,
la qual podem buscar informació
per la servir com una pissarra normal
i que va perfecta per treballar a classe.
Però aquest any,
com a alumnes de sisè,
ens van demanar,
ens van dir que havíem de crear un videojoc
amb una aplicació de l'iPad,
anomenada My Doodle Game.
Primer ens van demanar
que féssim el disseny
en uns fulls,
que aquest l'havien de passar a l'iPad
i fent servir les eines de l'aplicació
l'havien de personalitzar
tal com volíem.
I així doncs
van sortir videojocs molt originals.
A l'escola hi ha dues aures d'informàtica,
una cada difícil.
Les fem servir per activitats
de l'assignatura que corresponen,
d'informàtica,
però també es fan servir
per una activitat extracolar
com ha parlat la meva companya
que també estiguin informàtica.
Els portàtics acostumem-los
a fer-los servir a les aules.
Van perfecte per utilitzar-los
per als projectes,
ja que és una gran font d'informació
dins de la classe.
Però també ens ajuden
si es dona el cas
d'un problema informàtic
en els ordinadors
de les aules d'informàtica.
Els iPads i els portàtics
es guarden en un carret
que té els cables necessaris
per carregar-los.
Molt bé.
Doncs hem descobert uns quants projectes,
una de les quantes escoles
que feu des de l'escola Canigó.
Avui ens han acompanyat
aquests quatre alumnes de 6è.
Moltes gràcies per venir aquí avui
al programa de ràdio
que fem des de l'Institut.
L'any que ve, de fet,
potser esteu per aquí a l'Institut,
no?
Perquè esteu fent 6è.
Sí.
Doncs ja ens tornarem a veure.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
I ara passen un minut
de dos quarts de dotze.
Per tant,
el que fem ara
és una petita pausa musical
abans de continuar
amb el programa.
Bona nit.
Let me see how big your mouth is.
This goes out to, uh,
you know who this goes out to.
yeah.
Sí.
Súbeme al avión.
Súbeme al avión.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.

Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Súbeme.
Càsting d'Estrelles.
Molt bé.
Doncs endavant, quan vulguis.
El Joel està fent els deures de música que ha de portar a la classe demà.
Però no es concentra perquè el posa nerviós el post-it que té enganxat a la carpeta.
Secret àvia Paquita.
Urgent.
I com si hagués tingut telepatia, en aquell moment truquen al timbre i resulta que és l'àvia en persona,
que entra a mitja jupida, mirant desconfiadament a banda i banda del menjador,
i es mou com si fos un detectiu buscant incidis d'algun crim, i se li acosta i li diu fluixet.
Estàs sol, oi, rei?
Sí.
La mare ha de buscar l'Elín a cada taller de teatre.
Li respon el Joel sense entendre per què l'àvia fa aquell posat i aquella veu.
Ja m'ho he pensat.
Perfecte.
Diu, redressant-se i parlant normal.
Mira.
I obre la bossa de mà i en treu un paquet que dóna el Joel.
Molt contenta.
T'he portat quatre capsetes de bombons per a les noies que canten.
Perquè els donis de part meva quan hagin gravat la felicitació.
Per agrair-los el detall.
Ja tinc ganes de veure la cara de la teva germana.
Estarà tan contenta.
Molt bé.
Doncs ens encaden l'entriga ara de seguir amb aquesta història.
Que a més veig que tens un munt de pòstits en aquest espanyol.
Per què?
Va ser per un exam que vam fer, que encara no els hi tres.
Ah, vale, vale.
Llavors, era com una guia, no?
Una mica?
Sí.
El llibre l'has acabat per això?
Sí, sí, ja l'hem acabat.
I el recomanes?
Sí, està bastant bé.
O sigui, al principi potser és una mica normal, però jo crec que és un bon final.
Està bastant bé.
Molt bé.
Perfecte.
Doncs és aquest xalabà càsting d'estrelles, no?
Molt bé.
Doncs moltes gràcies, Pol, per passar per aquí el programa.
A vosaltres.
Que acabis de passar una bona diada a Sant Jordi.
Gràcies, igualment.
Fins ara.
I ara no marxem, no fem pausa musical.
Continuem aquí perquè ja els tenim situats a la següent secció.
tenim, a veure, tenim la Mireia, ara no sé si...
No, la Mireia no hi és, eh?
Justament tenim la Mireia i la Lucía, eh?
Ara sí.
Que fareu una entrevista a l'Andreu Ramí.
Endavant.
Vosaltres feu la presentació i seguiu.
És en castellà, vale?
Molt bé.
Hola, buenos días.
Somos Lucía y Miriam.
Ya nos hemos conocido.
Buenos días.
Hoy tenemos entre nosotros a Andreu Ramí, un apasionado de la comunicación,
las artes escénicas y gestión cultural.
Pese a su juventud, Andreu tiene una gran trayectoria laboral.
Ha trabajado en el departamento de Marketing y Comunicación de Group Focus,
ideando y ejecutando las campañas de comunicación y marketing
para más de 150 espectáculos.
Actualmente forma parte de la compañía Teatra Barcelona,
portal de referencia en las artes escénicas de la ciudad.
Eso mismo.
Andreu, esto es un resumen de tu currículum,
pero sabemos que has hecho muchas más cosas a lo largo de tu vida.
En el Instituto te dedicaste a la radio.
¿Nos puedes explicar cómo fue esta experiencia para ti?
Sí.
Pues mira, empezamos a montar una radio más o menos como esta,
donde estamos hablando ahora.
Éramos un grupo de alumnos.
Yo estudié en el IESLASCORS, de Barcelona,
y éramos un grupo de alumnos que nos gustaba mucho la radio.
Entonces salió una campaña con radio, no me acuerdo cómo fue,
que si montabas un programa de radio y lo presentabas a un concurso,
podías ganar un equipo de radio para el instituto.
Y a nosotros, que nos gustaba mucho la radio y queríamos hacerlo,
sobre todo también porque cuantas más horas hiciésemos de radio,
más nos saltábamos de clase.
Eso fue un aliciente para ponernos con los ordenadores y los micros
que teníamos en casa a crear un programa de radio.
Le presentamos al concurso y lo ganamos.
Entonces conseguimos un equipo de radio para el instituto
y montamos toda una estación de radio en un cuarto de allí del instituto,
porque no estaba preparado.
Y a partir de allí empezamos a crear programas
y a montar una emisora de radio en el instituto.
Además había varios que estábamos haciendo ya radio
en la radio local de SANS, SANS 3 Radio.
Y fue una manera de ir combinando unas pruebas que hacíamos en el instituto,
que era un terreno más libre con la radio local del barrio,
donde probábamos más cosas en formatos de programa más normales.
Está bien.
¿Crees que la radio es un medio de comunicación importante
y que se debería practicar?
Sí, a tope.
Además, la radio es un medio que es muy agradecido,
porque realmente para hacerla funcionar necesitas muy poca cosa.
Teniendo un micro, además, hoy en día puedes emitir por internet
y no te hace falta nada.
Es un medio que además es muy chulo porque se está transformando un montón.
Antes, las estaciones de radio, pues sí, tenía una programación estable
durante todo el día para escucharla.
Tenías que sintonizar y escuchar el programa una hora,
pero ahora con el móvil, con los podcasts, puedes escuchar un programa
en cualquier hora, en cualquier momento.
Yo, de hecho, lo pongo.
No enciendo la radio para escuchar la radio.
Me bajo los programas que quiero y los escucho camino al trabajo,
en el gimnasio, cuando puedo me escucho los programas de radio.
Realmente es eso, no necesitas nada.
Y hay mucha gente que está haciendo ahora radio desde sus casas
y encuentra los programas especializados en...
Yo escucho de viajes, de marketing,
gente que explica sus experiencias profesionales
y ha hecho un programa de radio solo con eso, de humoristas,
y no están en Cataluña Radio, en Racoon.
En su casa, con un micro, se montan una estación
y empiezan a emitir y tú con el móvil puedes escucharlo.
O sea que es un medio que se está transformando un montón
y cada vez da más posibilidades
porque mientras hay alguien que quiera escucharlo
y alguien que se disponga a hacer el programa, ya está.
No necesita nada más.
Muy bien.
Estudiaste un grado de diseño gráfico y comunicación visual,
si no me equivoco, ¿verdad?
Sí, sí, sí.
¿Qué proyectos has realizado con diseños gráficos?
Pues mira, yo estoy ya en el término medio entre el diseño
y la comunicación y el teatro.
como mis grandes pasiones.
Entonces, ya en la carrera yo estudié diseño gráfico
pensando que quería ser diseñador gráfico
y allí, estudiando, descubrí la publicidad,
descubrí el marketing, descubrí más el mundo de la comunicación
y empecé a hacer proyectos que iban muy centrados
al mundo de la comunicación.
Entonces, empecé a trabajar en un estudio de diseño
que trabajaba mucho con restaurantes.
Entonces, nos dedicábamos a hacer desde las cartas,
los rótulos de la puerta, la señalización.
Cada cosa de un restaurante está diseñada.
Hay alguien que ha pensado cómo tiene que estar hecha,
ya te digo, desde el cartel que señala dónde está el lavabo
hasta la carta de los postres, pasando por el mantel,
las servilletas, el toldo, todo.
Y era muy chulo porque trabajábamos con grandes chefs en ese estudio
y hacíamos restaurantes para Albertatería, para Estrellas Michelin
y, bueno, aportaba un...
Era muy chulo, era muy chulo porque, claro,
es gente que son muy, muy, muy detallistas
y entonces querían cosas muy concretas y trabajábamos mucho también.
Y luego estuve...
Bueno, me estaba dedicando en Focus, en la productora Focus,
una productora de teatro.
Allí entré en el departamento de marketing
y hacíamos más proyectos de diseño relacionados con las campañas de publicidad,
que eran sobre todo los carteles de los teatros,
todas las campañas de promoción desde los autobuses,
las banderolas que veis por la calle,
los flyers, las webs, todos los banners online,
todo un poco lo que hace falta a nivel visual
para comunicar un espectáculo en cualquier sitio,
sea en la calle, en internet, en revistas, en cualquier sitio.
Ahora que estábamos hablando de espectáculos,
también sabemos que ahora estás haciendo una obra de teatro llamada Autónoms.
Ahora hablaremos de ella, pero antes cuéntanos un poco
qué obras has hecho anteriormente.
Uy, pues un poco de todo.
De hecho, he ido mezclando, no tengo formación de actor como tal,
porque siempre he ido mezclando las cosas que me gustaban desde el instituto.
O sea, iba haciendo la radio por una parte,
el teatro por otra parte, comunicación, diseño, y lo fui mezclando todo.
Y en la carrera ya hizo el boom de todo, porque empecé a hacer comunicación de teatro,
a la vez que tenía compañías de teatro, a la vez que hacíamos todos los diseños
para los espectáculos, las escenografías, los vestuarios, hice un cóctel con todo.
Entonces montamos una compañía de teatro que se llama La Fresca,
que hacíamos muchas cosas de teatro de calle.
Hicimos, yo que sé, desde un espectáculo que éramos, se llamaba Paraguataxis,
y se representaba la calle, y éramos taxistas que íbamos con un paraguas,
el paraguas con el amarillo y negro, como los taxistas de Barcelona,
y cada actor era un taxista.
Entonces nos movíamos en un circuito, llevando a la gente de un sitio para otro.
Y luego había unas secretarias que movían todo,
hacíamos números musicales, representábamos escenas,
pero el objetivo del espectáculo era transportar a la gente de un sitio para otro.
Y pasaban un montón de cosas, y era un espectáculo muy divertido.
Fuimos a festivales y así, y hemos hecho musicales,
Lisistra, tal, musical, hemos hecho...
Ahora estamos haciendo un cabaret, que también es muy divertido,
porque son números musicales, pero mucho humor, interacción con el público.
Luego montamos una compañía de comedia del arte,
que es teatro popular, italiano, que se representa con máscaras.
Y es como el origen del teatro moderno.
Es un teatro que pretende divertir, está todo pensado para divertir,
y es muy dinámico, muy gestual, y era muy divertido hacer espectáculos de estos,
porque todos hacíamos mil personajes, y te daba una formación muy chula.
Estuvimos también tres o cuatro años haciendo espectáculos de este tipo,
y ahora hemos montado el musical.
Estamos haciendo un musical en Barcelona, en el Teatro Almería,
que es Autónomos, el musical.
Para ser actor como tú, ¿qué hay que hacer?
¿Qué dotes o habilidades crees que hay que tener?
¿Cara dura?
¿Hay que tener?
Morro.
Porque, ya te digo, yo no he ido al Instituto de Teatro,
y no soy actor de formación actoral.
Ahora me pongo a hacer Shakespeare.
y he ido siguiendo un poco la pasión, no solo eso.
Leyendo mucho, viendo mucho teatro, practicando mucho.
De hecho, la calle ha sido mi gran escuela de formación,
con las compañías estas que teníamos, y prueba-error,
ir montando espectáculos sin miedo a hacerlo.
A decir, mira, yo puedo hacerlo y me apetece hacer este proyecto y voy a hacerlo.
Y, por tanto, también animo a todo el mundo que se quiera dedicar a...
No solo al actor, a cualquier cosa.
Que empiece a hacerlo, que lo pruebe, y luego ya verás si le gusta o no.
Y luego vas adquiriendo también las tablas a medida que vas actuando
y vas viendo un día que tienes una actuación horrible.
Ves todas esas cosas que no tienes que volver a hacer nunca más.
Y el día que te va súper bien, te apuntas todas las que sí tienes que hacer.
Un poco con las ganas de hacerlo y la ilusión, y ir aprendiendo sobre la marcha.
Porque al final es un oficio, el teatro.
Y ya te pueden contar muchas cosas en la escuela o en la universidad,
pero si no lo haces y no le pones jeta, no aprendes nada.
Y así he empezado yo.
Está bien.
Como hemos dicho antes, el musical de Comedia, de Autónomos,
es, bueno, ya nos has explicado más o menos cómo es,
pero ¿cómo se os ocurrió hacer este musical?
Pues la idea nace con Alex, que es uno de los socios de Teatra Barcelona,
que es una empresa que montamos,
y yo hice el proyecto de final de carrera de comunicación teatral,
de cómo mejorar la comunicación de teatro en Barcelona.
Y entonces allí mandé un mensaje por Twitter a una gente que se llamaba Teatra Barcelona,
que aún no habían arrancado el proyecto,
y conocí, me respondió Alex,
y quedamos un día para hacer una cerveza sin conocernos.
Fue una cita ciegas.
Y quedamos para hacer una cerveza y nos caímos bien,
y me uní al proyecto este que era teatrabarsalona.com,
que es un portal de comunicación de teatro.
Y a partir de ahí empezamos a trabajar juntos,
sobre todo en proyectos de comunicación, diseño y con Teatra Barcelona.
Y él es actor también, y humorista.
Hace guiones, y estaba con el dúo cómico de los Martínez,
que han estado mucho tiempo en teatros en Barcelona,
haciendo espectáculos en el programa de Buena Fuente,
haciendo el Club de la Comedia,
muchos espectáculos de humor.
Y era mi socio, y claro, en la oficina nos meábamos de risa,
explicándonos historias, y siempre decíamos,
algún día tenemos que hacer alguna cosa juntos.
Y él, que también es de tener mucha jeta,
pues claro, los dos nos sumamos y venga, fiesta.
Y decíamos, tenemos que hacer algo.
Y quedábamos para ver qué podíamos hacer y no nos salía.
Bueno, acabamos haciendo más cervezas que pensando espectáculos.
Y un día salió un nombre.
Salió Autónomos El Musical.
Porque también hay una cosa que nos hace mucha gracia,
que es intentar poner a cualquier cosa detrás El Musical.
Y si nos hace gracia, pensamos que puede ser un gran espectáculo.
Y entonces un día salió Autónomos El Musical.
Y Alex es autónomo desde que nació, prácticamente.
Empezó a trabajar ya con 18 años como autónomo.
Y tiene mil historias con clientes, con proveedores de él mismo,
con la agencia tributaria, con mil historias que vimos que eran muy trágicas
y que se podía sacar una historia divertida de ahí.
Y entonces empezamos a quedar y a hacer más cervezas y a reírnos,
a ver qué podíamos hacer, a montar una historia.
Y a partir de aquí fuimos trabajando poco a poco el musical.
O sea que salió más de nuestras quedadas como amigos charlando
y viendo que la historia daba de sí.
Entonces nos juntamos con Joan, Joan Berenguer,
que es un súper pianista y muy gran compositor.
y le explicamos nuestra locura, lo que se nos estaba ocurriendo.
Y él, que tiene un talento innato absoluto para transformar ideas en canciones.
En música.
Sí, en música.
Nosotros le decíamos,
mire Joan, queremos hacer una canción que sea en una oficina de la Seguridad Social
con un funcionario y que sea, pues digo que se que suene tan...
Y él, rápido, se pone al piano y...
Y saca una canción en un momento de una idea, nada.
O una nota de voz que le mandamos por Whatsapp.
Joan, se me ocurre esta canción que tiene que ser una canción en una oficina
entre dos trabajadores y...
Y te sacaba una canción entera.
Y así fuimos sumando ideas.
Una idea de uno, una idea de otro, una...
Algo que se te ha ocurrido que te hace mucha gracia y se lo cuentas al otro y también.
Y fuimos un poco pues creando toda la estructura del espectáculo así.
Y, sobre todo, lo que nos hacía gracia a nosotros,
pensamos que lo podía hacer gracia a la gente y lo escribíamos.
Le montábamos ya el guión y íbamos poco a poco trabajándolo.
¿Y musical? ¿Por qué musical?
Porque nos hace gracia.
Simplemente.
Sí, es un género.
Podríamos haber hecho un western,
podríamos haber hecho una historia de miedo.
El que sea musical hace que instale un género, ya.
Que todo...
El hecho de que esté cantado hace risa, ya.
Porque ver a uno que lo echan del trabajo y te lo explica cantando,
además lo pasamos todo por el filtro de la comedia.
O sea, todo el espectáculo, desde que empieza hasta el final,
juega con que es un musical y no pretende ser un espectáculo de Dago y Dago Gomi,
que es muy serio y todo se explica cantando,
pero desde lo serio.
Aquí a veces lo dice el actor.
Dice, ya te lo voy a decir cantando porque da más pena.
Y lo canta.
La canción del paro la canta con una caja y dice, bueno,
me han dado la caja que aquí no se lleva,
pero es que queda muy bien para las fotos del atrápalo.
Y jugamos con el género del musical.
Al final es una manera para provocar la risa en el público.
Porque lo que estamos contando es una historia que es muy trágica.
Es dos trabajadores, que son amigos, que los echan del trabajo.
La primera canción, de hecho, la primera canción es la canción del trabajo estable.
Lo que mola tener un trabajo estable con doble paga navidad, jamón,
ponerte de baja y que te cubran.
Todo lo que mola del trabajo estable, pues en la primera canción los echan.
Se quedan los dos sin trabajo y tienen que apañarse la vida.
Y uno se hace teleoperador por 800 euros al mes
y el otro decide hacerse autónomo.
Y es toda la historia de una persona que intenta salir de la miseria y buscarse la vida.
O sea, que la historia en sí es trágica.
Y una manera para hacerla divertida en todo momento es, pues, nos ponemos a cantar.
¿Por qué no?
Además es una cosa que es muy chula.
¿A vosotros os gustan los musicales?
Sí.
¿Sí?
¿Habéis visto cuáles son los que más os gustan?
Sí, bueno.
Hay muchos.
Ahora no sabría decirte.
La, la, la, en el último...
Ese lo he visto también, sí.
Hay un fenómeno que es muy chulo, que es pensar...
Uala.
A mí me encantaría ahora que, yo que sé, irme a la escuela, al instituto, y de camino,
que todo el mundo se pusiese a cantar y a bailar y que mi vida fuese un musical también.
Hay como una fantasía ahí de mucha gente que todo el mundo se pusiese a cantar y a bailar claquén
en un atasco en el camino al instituto.
Exacto.
Y, claro, es fantasía pura.
Cambia el género y todo se vuelve de golpe en una fantasía muy grande.
Es muy divertido.
¿Y haces un papel o más de uno?
No, infinitos.
Alex hace un papel, que es el del que despiden y se hace autónomo, y yo hago nueve.
No.
Y cobramos lo mismo.
Bien.
Hago de madre, de gestor, de amigo, de teleoperador, de inspector de hacienda,
hago de yaya, hago un montón de papeles.
Ya te digo, es una locura.
Todo el espectáculo es un montón de aventuras, que además es muy chulo porque
se retroalimenta todo lo que he ido haciendo.
Ahora estamos haciendo el cabaret con la compañía esta de La Fresca
y allí hago de presentador.
De hecho, yo no canto ni bailo y me paseo por el público
un poco dinamizando el espectáculo.
Y eso lo hemos aprovechado para la función.
Hay un momento que se hace una TED Talk, una charla de estas motivacionales,
y yo bajo al público y recupero cosas del lenguaje del cabaret y los aplico en el espectáculo.
Con la compañía de Comedia del Arte, allí cambiábamos de personaje cada tres minutos.
Ponías una máscara, te cambiabas el sombrero y al igual una chaqueta,
y eras otro personaje.
Y este código también lo hemos incorporado en el espectáculo.
O sea que es muy chulo ver como cosas que has ido haciendo van sumando a lo que vas creando después.
Todo al final es una suma de las experiencias y de todo lo que has ido haciendo en la vida.
Y esto es muy chulo porque también como lo hemos escrito nosotros
y hacíamos lo que nos daba más risa, pues a Alex en algún momento también le apetecía,
yo que sé, bailar una cosa, pues hazlo.
Yo quería probar de hacer varios personajes, pues lo he hecho.
Al final, como nosotros nos hemos comido hoy cuinati manjatot, pues podemos hacer lo que nos dé la gana.
Y por último, ¿qué motivo nos darías para ir a ver la obra?
Pues mira, principalmente que somos autónomos y necesitamos la pasta.
Entonces que venga gente y pague la entrada mola.
Claro.
Eso está muy bien.
Pero no, que es un espectáculo que es muy divertido.
Lo estrenamos el 18 de marzo en el Teatro Almería de Barcelona
y está yendo muy bien.
De hecho, hemos llenado todas las funciones
y hemos prorrogado ahora hasta el 10 de junio.
Tenemos hasta el 10 de junio.
Y la gente se ríe mucho.
De hecho, hay algún profesor del instituto que sé que ha venido,
que me lo han dicho ahora,
y que si está por aquí también puede venir a dar una opinión.
No están, no están aquí nada.
Pues es un espectáculo para reírse un rato y para pasarlo bien.
Así que si alguien quiere pasar un buen rato, pues que venga.
Bueno, pues aquí nos veremos.
Muy bien.
Ahí os espero.
Muchas gracias, Andreu, por estar aquí con nosotros y te deseamos lo mejor.
Mucha suerte en tu carrera y en tu vida.
Muchas gracias a vosotras también. Muy amables.
Gracias.
Pues con esta entrevista nos acostamos ya al punto horario de las 12.
Per tant, connectarem en molt poca estona amb el butlletí informatiu,
també amb el de Sant Just Notícies, amb el de Catalunya Ràdio,
i després ens queda encara tota la tercera hora,
l'última hora d'aquest programa especial Sant Jordi,
que estem fent des del pati de l'Institut.
Per tant, no res, en aquests tres minuts fem una petita pausa musical
per connectar ja amb les notícies.
I continuem després de les 12.
hacia la correedad deителes situado a chord shooting su8.
Muy bien, tom Це ок realise
l'advinture segur σε pół set de зак endavant
En brilliant moment
Ay,ежду a το fred est сообщente
Manuel Dueck des Chines
Vouände a costumbre
Tu dijericis
Puede ser un chef
Tu dijericis
Tu dijericis
Tu dijericis
Vuze
Quero
Und
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arcances ha concentrat aquests dies aquestes execucions pendents perquè un dels fàrmacs que utilitzen les injeccions letals caduca a finals de mes i és difícil arcarir de mes perquè les farmacèutiques es neguen a subministrar-lo.
Fins demà!
Maria Arnal!
Maria Arnal i Marcel Bagès publiquen avui el seu disc de debut, 45 cerebros i un corazón.
La parella ha presentat l'àlbum al matí de Catalunya Ràdio on han interpretat una de les cançons en directe, No he desitjat mai cap cos com el teu, un poema musicat de Vicent Andrés Estellers.
Maria Arnal ha explicat el concepte d'aquest treball que arriba després de dos senzills que els van convertir en una de les revelacions de l'any passat i que els van portar a guanyar el Premi Ciutat de Barcelona.
Un cant a la vida, no? El posar llum i el posar veu contra la mort, no? La foscor i el silenci, no?
Llavors que sempre treballàvem amb cançons que feien referència a un passat, no? Doncs aquí les volíem situar també en un espai, en un lloc i en una història recent.
Al disc hi ha 11 cançons on es barregen temes propis i adaptacions lliures d'Ovidi Molló, de Joan Brossa o cançons tradicionals.
Maria Arnal i Marcel Begès actuen demà dissabte a les trenes de Girona i dimarts a la Sala Polo de Barcelona dins del Festival del Mileni amb totes les entrades ja venudes.
Ara als esports amb Josep Antona Isa.
Ha començat ja el partit Albert Ramos Cílic, els quarts de final del torneig de Monte Carlo.
El jugador mataroní domina 6-2-0-1.
Ara a les 12 sorteig de la Lliga de Campions de Futbol amb Madrid, Atlético, la Juve i el Mònaco.
Després sorteig de les semifinals de l'Europa League amb el Celta, el Lió, el Manchester, United i l'Ajax.
També a Nion a la 1 es juga a la semifinal de la Champions Juvenil entre el Barça i el Salzburg d'Àustria.
Encara en futbol aquest migdia, roda de premsa prèvia i llista de convocats de l'Espanyol per rebre demà l'Atlètic de Madrid.
En bàsquet Memphis ha guanyat Sant Antonio, 105-94, redueix diferències en quarts de final del playoff NBA, 1-2.
Marc Gasol ha fet 21 punts, Pau n'ha fet 6.
En atletisme, l'agència americana contra el dopatge ha anunciat l'ascensió d'un any a la campiona olímpica de 100 tanques a Rio.
Braiana Rawlins està acusada d'estar ilocalitzable en 3 controls de dopatge.
Acabem recordant que avui hi ha el Sevilla-Granada de la Lliga de Futbol, a la Lliga d'en Vol Granollers-Puente Genil, a la de Tenis Taules, Borges-Leganés.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Joan Tardà visitarà demà dissabte el Mercat Municipal de Sant Just.
Aquest acte s'emmarca en els actes de la República que farem.
Un procés participatiu per dissenyar la República Catalana, a través del qual experts en diferents àmbits i referents socials visiten el país exposant la proposta d'Esquerra Republicana.
El diputat d'Esquerra visitarà demà el Mercat a les 12, juntament amb el regidor de Comerç i Consum, Sant Justenc, Ferran Tost.
En clau cultural, destaquem que la pianista Sant Justenca Clara Pella és una de les finalistes dels Premis Mags de les Arts Escèniques.
Es concediran el dia 5 de juny a València.
Clara Pella és finalista dels Mags en la categoria de Millor Composició Musical per Espectacle Escènic pel seu treball Pluja.
Pella competeix en aquesta categoria amb Mike Kamakowski per Només som dones i amb Damien Sánchez per Molié.
Com dèiem, els Premis de Mags de Teatres lliuraran el dia 5 de juny, en concret al Palau de les Arts de València.
I un apunt més, les caramelles tornaran a Sant Just aquest cap de setmana.
El Corlopom de Flors recorrerà dissabte i diumenge al matí als carrers del poble per cantar les tradicionals caramelles,
que aquest any coincideixen amb la celebració de Sant Jordi.
Dama dissabte les caramelles començaran a dos quarts d'onze del matí a la pastisseria Celés, al carrer Bonavista,
i diumenge, també a dos quarts d'onze del matí, l'acte arrencarà des del Centre Social al Milenari.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora, més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia a la una.
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio,
ràdio-desvern.com, i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook.
Tots seguit us deixem la darrera hora del Just a la Fusta, especial Sant Jordi,
avui des de l'Institut de Sant Just.
Que vagi bé, molt bon dia.
A l'escoltes, ràdio-desvern, sintonitzes, ràdio-desvern,
la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio-desvern,
98.1, ràdio-desvern,
98.1, ràdio-desvern,
smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmooth jazz, el funk, el sol,
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7,
escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta la desvernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
A l'escoltes, Ràdio Desvern,
sintonitzes, Ràdio Desvern,
la Ràdio de Sant Just.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMD, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari
t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes, pràdio d'esplèm.
Sintonitzes, pràdio d'esplèm.
A l'escoltes del migdia,
aquesta hora el que fem és començar la tercera hora
d'aquest programa especial Sant Jordi
que estem fent des del pati de l'Institut.
A més, ara això ja s'ha animat molt
i hi ha molta gent fent diferents activitats per aquí al pati.
I ens queda encara una tercera hora amb força contingut.
El que farem ara és mirarem de fer una connexió telefònica
amb que el llibre té.
Ho provarem, perquè és molt complicat.
Estem aquí a l'aire lliure
i mirarem de fer aquesta connexió telefònica amb que el llibre té
perquè estem parlant de Sant Jordi
i per tant volem parlar de llibres
i per tant tenim aquí a tres alumnes de l'Institut
que faran aquesta entrevista a l'Arnau Cònsul de que el llibre té.
Endavant.
En un dia com avui que estem celebrant el dia de l'Institut
tenim la sort de poder comptar amb la presència d'un gran professional
que és un copietari de la botiga d'aquest llibre té a Sant Just.
I farem unes petites preguntes
per assabentar-nos una mica més de l'actualitat literial.
Segons la teva opinió,
quins llibres seran els que tindran més èxit aquest Sant Jordi?
És una pregunta pel llibret, aquesta?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí.
Doncs, bueno, doncs, respon.
Jo espero que tingui molt èxit un llibre que es diu
Aquest deu ser lloc.
Com a mínim a Sant Just és un llibre que recomanem moltíssim
d'una autora irlandesa que es diu Maggie O'Farrell.
Espero que tingui molt èxit un llibre que es diu
Sortir a robar cavalls
de l'editorial Club Editor d'un autor noruec
que es diu Per Peterson
i que és una història preciosa dels consells
que un pare dona al seu fill.
I espero que tingui molt èxit un llibre que es diu
L'home de mar
que és d'una autora francesa
que durant un temps es va dedicar a...
De fet no era escriptora ella
sinó que es dedicava a cuidar cabres i a fer formatges
fins que se'n va cansar i va decidir que se'n anava a pescar
batallant a Alaska.
La seva experiència vivint en els confins del món
com pot ser un mar àrtic, violadíssim
amb un vaixell pesquer on tots som homes i tal
fa una experiència de vida espectacular.
Jo sé que després els més venuts seran els altres
el de Sarriagos, el de La Rahola
però aquests no m'imperten tant.
A mi m'agraden aquests altres que la gent no coneix
i que són autèntics bestsellers.
Espero també, aprofito,
que la gent, gràcies a la pel·lícula que se n'ha fet
que a mi m'agradar molt
compri un certa glòria sense parar
perquè és el millor llibre que has escrit mai
sobre la guerra civil.
Molt bé.
Què opines dels llibres que pots descarregar?
Maria.
Què opines dels llibres que pots descarregar
per des del país?
Bé, és una altra forma de lectura.
Jo no m'he acostumat mai
entenc que hi haurà gent que l'ho preferirà
i res, tot el que faci a favor
que la gent llegeixi, doncs endavant.
Durant un temps es llegien pergamins
que s'havien de descargolar
i el format llibre no es van vendre fins més endavant.
Per tant, els formats de lectura evolucionen
i, escolta, jo a favor de la lectura.
Evidentment seré els que no m'hi adaptaré mai
perquè a mi m'agrada el gust,
l'olor de les pàgines, del paper, de la tinta,
el fet de poder marcar jo amb boli
quan cal els llibres.
Però, escolta, si hi ha de fer més lectors...
Ens podries dir quin és el llibre que t'ha agradat més?
De quan? Des de quan?
Tots els que t'has llegit.
Des del que he llegit a la meva vida?
Que tinc 40 anys?
Sí, sí.
Sí, sí, tira, tira.
Doncs mira, un dels que he dit abans,
Incerta Glòria, és un llibre extraordinari,
és un llibre sobre la guerra civil,
la pel·lícula està molt bé,
però el llibre és infinitament millor.
Evidentment diré el llibre de l'autora
que teniu per aquí firmant,
perquè és un llibre preciós,
que es diu La mecànica de l'aigua,
i que com que és un llibre que em toca molt personalment,
bueno, crec que és un llibre que s'ha de llegir,
perquè més que una noia argentina
escrigui en català i l'escrigui tan bé,
és un llibre a valorar molt.
A més, és un llibre que té una sorpresa final
que et deixa, et remol molt l'interior
i val molt la pena.
I a banda, i sobretot,
recomanaré també
el llibre del Jaume Cabaret,
Les veus del Pamano,
que és un llibre també espectacular
sobre, bueno, la postguerra.
I amb moltes veus,
i, bueno, és un llibre molt, molt bonic,
com per llegir moltes vegades
i trobar-hi sempre coses diferents.
T'agraden els còmics?
Què en penses?
M'agraden els còmics,
però en penso poca cosa
perquè soc molt poc lector de còmics.
Jo, quan era jove,
vaig llegir molt Tintin i molt Astèrix,
molt de memòria,
i alguna cosa massa gran,
i després ja vaig passar el llibre de,
diguéssim, el llibre d'història de text normal.
I el còmic és un tema que conec molt poc.
I ara amb la llibreria,
doncs, bueno, me n'estan arribant de preciosos,
i és un tema que no puc opinar gaire
perquè no en sé.
I m'agradaria tenir temps
per, justament, mirar això que ara em diuen
o novel·la gràfica o còmic mateix, no?
Però, vaja, és un art preciós
que més a més requereix una feina extra,
bueno, és una doble feina, normalment, no?
La de guionista inventar d'una història,
després de saber explicar-la.
Jo et miro molt la gent que sap dibuixar,
i que això, a través del dibuix
i de diferents tamanys i el que sigui,
bueno, juguen a explicar-te una història
de manera diferent.
T'has llegit algun còmic?
Bueno, ja et dic, de petits
vaig llegir tots els sentits i tots els estèrics
50 vegades cadascun, o més.
I últimament, d'aquests més moderns,
em vaig llegir aquell dels ratolins
que estan maus.
Es coneixeu un còmic que es diu Maus?
És una història de la persecució
de jueus per part dels nazis,
però explicada amb una fàbula en què els nazis són gats
i els jueus són ratolins.
És una història molt impactant,
feta amb còmic,
val molt la pena.
Què més?
Ens podries dir
algun moment memorable
a la teva biblioteca?
Algun moment memorable, eh?
Sí, a la teva biblioteca.
Què vols dir amb això?
No entenc la pregunta.
Perquè el llibre no entenc.
Què vols dir?
A la teva biblioteca.
Home, a la biblioteca o llibreria?
A la llibreria.
Ah, vale, perquè a la biblioteca
dic, bueno, a casa meva sí,
tinc els llibres allà i jo escric.
Bueno, sí, m'ha passat
que, per exemple, fa dos dies
estàvem tan tranquils
venent llibres
i de sobte va aparèixer el Pep Coll,
que és un autor que jo admiro molt,
un llibre que m'he deixat abans
però que està molt bé,
que es diu
Tres tauts negres i tres de blancs,
i venia a la biblioteca de Sant Just
a fer un club de lectura
i sense avisar
es va presentar a la llibreria
i, bueno, clar, va ser una sorpresa
i, bueno, que ell tenia moltes ganes
de conèixer la llibreria,
fa molt temps que jo l'havia conegut
i, bueno,
i, clar, va ser un moment d'aquests
que em diuen epifànic,
com també, per exemple, una vegada
que una senyora de Sant Just
em va demanar
Escolta, vull comprar 25 llibres
del Joan Margarit.
Dic, tant?
Diu, sí, sí, perquè els vull regalar
a tots els meus clients, no sé què.
Dic, bueno, d'acord.
Dic, vols que li digui al Joan Margarit
que els firmi?
Ah, em faries un favor i tal.
I, aleshores, jo vaig trucar al Joan Margarit
que viu aquí a Sant Just
molt a prop de la llibreria
i li vaig dir, escolta, Joan,
em podries fer un favor?
Diu, immediatament, dic.
I, al cap de 5 minuts,
el Joan Margarit era allí
firmant llibres
i, clar, això és fantàstic
per un llibreter.
Crec, vaja,
que és un dels moments més bonics.
I per què li vas posar
aquest llibreter?
Doncs, la veritat,
perquè no trobàvem cap nom
i, en realitat,
va ser mig de casualitat.
Vam pensar molts noms,
molts noms,
no ens n'agradava cap
i l'arquitecte
que ens feia les obres
ens va enviar un projecte
de com serien les obres,
quan costarien i tot plegat
i ell,
que és un tio amb molta inventiva,
un amic meu
que també ha estudiat aquí a l'Institut,
que es diu Albert Rufau,
havia posat cal llibreter
perquè se li havia acudit
el nom del projecte, no?
El PDF aquell, a dalt,
per entendre's ell,
i vam pensar,
home, cal llibreter,
és molt Sant Justen,
perquè Sant Just
està ple de botigues
que són Cal Algo, no?
Hi ha Cal Sabater,
hi ha el celler de Can Mata,
hi ha Cal Vilaseca,
hi ha la granja
de Cal Carbonell
i, clar,
Sant Just és un poble
que, inicialment,
era una agrupació de masies.
Totes les masies
es diuen Can Algo, no?
I encara n'hi ha moltes,
Can Roldam,
Can Carbonell,
Can Gelabert
i, per tant,
doncs,
era una doble cosa,
un nom simple
que s'entén perfectament
que és el que vén
i a Balda
agafa aquesta tradició,
Sant Justenca,
de, bueno,
de posar noms així
que sonen a masia.
Per què vas decidir
muntar una llibreria?
Doncs perquè feia 5 anys
que amb la Silvana,
amb la meva socia
i companya de vida,
muntàvem actes literaris
de Sant Just.
Fèiem recitals
amb tats de vi,
recitals de poesia,
presentàvem llibres,
havia vingut el Jaume Cabrell,
venien 200 persones,
va venir el Sánchez Pinyol
a parlar de Victus
i hi havia 250 persones
de Bateneu
i vèiem que hi havia
molt cultiu,
molta gent que ens deia
escolteu,
per què no veneu llibres
quan munteu actes d'aquests?
Dicom,
jo invito el,
clar,
no puc jo,
a més a més,
vendre llibres,
però després de 4 anys
de muntar actes,
com que el món
de les editorials
jo me'l coneixia molt bé
perquè havia treballat
en dos o tres,
vam dir,
escolta,
doncs potser Sant Just,
que sempre que fem actes
ve molta gent,
tindria sentit
que hi hagués una llibreria
que només vengués llibres,
no a més a més material escolar
i tal,
això és un altre negoci,
només llibres,
i a partir de la llibreria
poder fer els nostres actes
al nostre local,
i no està depenent sempre
de si ja la teneu,
tenen la sala disponible o no,
i va ser així,
ens vam decidir,
mira aquí estem,
portem un any i mig.
I per últim,
quin és el teu llibre preferit
de la teva llibreria
i per què?
Un altre cop,
els que he dit els tinc tots,
els que he dit abans,
però el que m'estimo més,
sens dubte,
és la mecànica de l'aigua,
que crec que ja n'heu fet una,
però me l'estimo molt
perquè l'ha escrit una persona
que jo m'estimo molt
i perquè explica una història
que té a veure amb la meva vida,
perquè hi ha un personatge
que és un editor
que d'alguna manera
s'inspira en la figura del meu pare
que s'ha morit fa un temps.
I clar,
és una història
que a mi em toca molt de prop
i per tant,
cada vegada que l'intento rellegir
em surten llàgrines.
Perquè a més,
jo sé l'esforç que hi ha
dedicat a fer aquest llibre
durant cinc anys,
molt temps escrivint,
reescrivint,
tornant a escriure
i finalment ha sortit
un llibre que és preciós
amb una portada espectacular.
Per tant,
sí,
sens dubte,
el llibre que m'estimo més
de la llibreria
és la mecànica de l'aigua.
Doncs moltes gràcies.
Ja no tenim més preguntes.
Bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé el Sant Jordi.
Gràcies.
Igualment.
D'això.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
6 minuts i dos quarts d'una del migdia
després de parlar de llibres el que fem és parlar
de com s'està vivint aquest Sant Jordi
aquí a l'Institut i per això ara volem parlar
d'aquest acte reivindicatiu que s'ha fet abans
i que ens han comentat ja
just quan s'estava fent, que s'ha dedicat als refugiats
aquest any, no? Exacte, aquest any
hem decidit fer una cosa
relacionada amb tot això del racisme
i tot
cada curs
i hem fet unes frases
unes pancartes
amb frases relacionades amb
després hem posat una cançó
també
que tenia a veure amb tot aquest tema
i ens hem començat a juntar tots
referint-nos a que tots som
d'una espècie, tots som
d'una raça
cadascú és diferent
però que a l'ajuntar-nos no hem de tenir cap problema
que tots som iguals i que hem de disfrutar-ho
passar-nos-lo bé
molt bé
i és el que ho feia?
ho heu fet a la pista?
ho heu fet a la pista, sí
ens hem posat tots
on estava la pancarta amb el nostre curs
i quan han començat a sonar la cançó
ens han juntat
i participàveu tots els cursos llavors
exacte
molt bé
doncs és aquest acte reivindicatiu
que es fa cada any per Sant Jordi
aquí a l'Institut
i volíem també saber com havia anat aquest any
moltes gràcies
i fins ara
adeu
i ara el que farem
és continuar amb el programa
encara amb més coses
perquè tenim a punt
em sembla ja
la tertúlia literària
em sembla que
hem tingut una mica
l'ordre de les coses
però ara podem fer
el que us havíem anunciat abans
hi haurà
aquesta tertúlia
i entrevista càrrec
dels alumnes
també doncs
de l'optativa de ràdio
ara ens acabem de situar
també aquí
en aquest estudi
que tenim al pati
de l'Institut
també amb la professora
Isabel Pijuan
i parlarem
doncs del que s'ha fet
també
en aquesta
en aquesta tertúlia
música
d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!









Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tairi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
addresses!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquestes eines narratives, de tal manera que jo aprenc moltíssim d'això,
d'intentar solucionar els problemes que els tenen.
De totes maneres, sí, el moment de l'escriptura per a mi és el més maco.
O sigui, m'agrada moltíssim fer classe, m'agrada molt entrar i solucionar
les històries dels alumnes quan tenen algun problema tècnic,
però el moment en què estic ficada dins d'una novel·la o escrivint un text
és meravellós, per a mi és el paradís.
Com has dit, el 2001 vas arribar a Barcelona i voldríem preguntar-te
què et va impactar més de les diferències a nivell cultural entre l'argentina i Catalunya?
Les tradicions. Jo vinc d'un país on no tenim tradicions tan arrelades.
A mi em fa gràcia quan arriba el Nadal que mengem sempre el mateix.
Hi ha com un menú de Nadal, un menú o la mona de Pasqua o aquestes coses que es fan aquí
que m'agraden moltíssim i agraeixo moltíssim viure en un país que em regala
aquesta manera de viure que jo no tenia, però a l'Argentina això no ho fem.
Llavors el començament de la meva vida aquí era com estrany de dir
però per què cada any mengen el mateix per aquestes dates o fan el mateix
o sense anar molt més lluny del dia del 23 d'abril, el dia del llibre i la rosa.
Per què cada any han de fer això els catalans?
I dic gràcies a Déu que ho fan això perquè és meravellós.
Però aquesta potser és la part més complicada i més diferent que he trobat.
Creus que el personatge de la Vera pot tenir continuïtat en altres llibres?
Sí, tindrà continuïtat en altres llibres i tindrà un altre gos
perquè el de la novel·la va acabar malament.
He d'inventar un altre personatge de gos o un gat.
Per últim, tu que ets la periodista radiofònica,
et voldríem preguntar què t'ha semblat aquesta entrevista
i quins consells ens podries donar.
Que continueu fent ràdio, que mai no atureu la passió
per les paraules i per fer entrevista i per saber coses i per preguntar
i que a la ràdio de Sant Jus d'Esverc segur que sempre tindreu la porta oberta.
I moltíssimes gràcies, meravellosa.
Moltes gràcies a tu, Silvana, per estar aquí amb nosaltres
i respondre les nostres preguntes.
Et deixem el millor.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs ara, quan falten 5 minuts per 3 quarts d'una del migdia,
hem sentit aquesta entrevista amb la Silvana Boch
i tenim també al seu costat la Isabel Pijuan.
Isabel, què tal?
Hola, bon dia.
Perquè a més em sembla que heu fet abans de venir aquí
i heu fet una tertúlia, no?, justament del llibre, no?
Com ha anat?
Una tertúlia literària que hem fet i hem vingut directament cap aquí, sí.
Una tertúlia que realment, doncs, està molt interessant
perquè hem llegit textos de la mecànica de l'aigua,
un llibre que veritablement, doncs, ens sorprèn molt gratament,
ens impacta perquè, per ser la primera obra escrita en català de la Silvana,
està molt ben escrit i molt ben estructurat,
ja ho hem comentat, a la tertúlia.
La Silvana sap crear una arquitectura de l'obra autènticament,
doncs, que no és fàcil de fer,
amb dues històries paral·leles que al final es retroben,
es fusionen, però lligades molt bé, molt ben arquitramades, eh?
Jo crec que això és un dels grans èxits del llibre,
que podia ser un quelcom que fos molt així atomitzat
i, en canvi, està perfectament vertebrat i integrat tot plegat.
Aleshores, doncs, hem fet tota una sèrie, diríem, de lectures
i al mateix temps hem després fet un col·loqui
a cura d'alumnes de segon i tercer d'ESO,
molt interessant també, sobre, diríem,
temes relacionats amb la cuina de l'escriptura,
amb el que és la interculturalitat, i, en fi,
tots aquests temes, d'alguna manera,
que estan en aquests moments tan a l'ordre del dia.
Molt bé, doncs, moltes gràcies per explicar-nos-ho.
També avui és una de les activitats fortes, no?,
que es fan en aquesta Dià de Sant Jordi aquí a l'Institut.
Moltes gràcies, Isabel.
Moltes gràcies.
I no sé si ara seguiu, no?, encara, més coses?
Sí, sí, sí, és a dir, encara no s'acaben les activitats, seguirem.
Doncs, i també aprofitar per dir que tingueu una bona dia de Sant Jordi
tots plegats.
Igualment.
Que vagi molt bé, fins aviat.
Bon dia, gràcies.
I, a més a més, també, ara tenim ja situats a la taula,
a veure si em situo...
Ara parlem del sharing to learn, no?
Exacte.
Per tant, no sé com us dieu, per això,
vull dir que ara no hem fet la pausa,
per tant, endavant, qui sou?
Presenteu-vos vosaltres mateixos.
Jo soc el Jan Casas.
Molt bé.
Jo em dic Laura Martín.
I jo em dic Joan Jouma.
Molt bé, perfecte.
Doncs, ens explicareu vosaltres aquest projecte, no?
Sí.
Endavant.
Bé, el sharing to learn seria un projecte
que fa uns set anys que es fa,
des d'aquí a l'Institut
i des de l'Escola Americana,
des de l'Institut d'America.
I, tal com diu el nom, consisteix a...
diguem-ne, sobretot en aprendre anglès,
seria, aprendre anglès seria la base
de tot el projecte,
però es fa amb nens de primària,
més o menys des de primer fins a quart.
I nosaltres fem de professors,
acompanyats del professor titular,
que també hi ha,
i aleshores diguem que hi ha un programa,
fem unes activitats un dia a la setmana
amb aquests nens,
i aleshores fem jocs,
practicant anglès,
que van variant cada setmana.
Molt bé.
Bé, l'objectiu d'aquest projecte
és que tant els nens de primària infantil,
els ensenyem l'anglès,
que aprenguin,
i puguin comunicar-se de manera diferent,
com està fet més estàndard,
amb els professors,
i també nosaltres poder aprendre
a ensenyar i a transmetre una llengua
a partir d'aquest projecte,
tant verbalment com a partir de joc,
com ha dit ell,
o sigui, és una manera més interactiva
de poder ensenyar l'idioma
que volem fer.
Molt bé.
Bé, en aquest projecte
anem cada dimecres per la tarda
després del col·le,
i, bé, com han dit els meus companys,
bàsicament el que fem allà
és fem activitats
amb altres nois
de l'American School Barcelona,
i el que fem és això,
intentar ensenyar-los anglès,
que aprenguin més vocabulari,
i establir un diàleg
amb el professor,
que ens diu més o menys què hem de fer,
i està donant suport per darrere.
I, bé, bàsicament
ho fem cada dimecres,
i ja està.
Molt bé.
Doncs, ahir és el primer any
que el feu, vosaltres?
Sí.
Nosaltres sí,
però aquest projecte
és el setè any que es fa,
com en aquest institut,
és el setè any que es fa,
i, bé, normalment,
sempre tots els participants
són voluntaris de quart,
i representa que cada curs
els alumnes de quart
s'han de presentar
perquè més persones
tinguin l'oportunitat
de poder fer aquest projecte.
I us agrada?
Us ha agradat participar-hi?
Sí.
A mi sí.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, moltes gràcies.
Encara us quedem a més a més, no?
Fins a final de curs, encara...
O no, ja acabeu.
Acabem al maig.
Sí, a finals de maig.
Bé, encara queden algun assassí.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, moltes gràcies
per explicar-nos avui aquí a la ràdio,
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Igualment.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'aquest programa social Sant Jordi.
Faltant només 11 minuts per arribar a la una del migdia,
per tant, per tancar el programa.
I ara tenim aquí la Carme, una altra professora de l'Institut.
Què tal?
Molt bé, aprofitant la viada amb tots vosaltres i molt contents.
Que ens vols explicar, a més a més, una iniciativa que acaba de néixer,
aquí a Sant Just, d'uns alumnes que havien acertament a l'Institut,
que ara han posat a marxar el negoci.
Sí, sembla ser que hi ha una oferta nova
de restauració i gastronòmica en el municipi,
a Sant Just d'Esvern, que justament es va inaugurar ahir.
I la raó per la qual volem donar una petita empenta des d'aquí
i una mica fer difusió és perquè una de les persones
que regenta aquest petit restaurant
havia estat exalumna d'aquí del centre.
I aleshores una mica lligat també
amb els comentaris que anteriorment s'han fet
a l'entrevista amb l'alcalde, on s'ha parlat exactament
de l'oferta comercial del poble
i sempre fa il·lusió veure alumnes que comencen aquí
i que després obren el seu futur
i és una iniciativa que us convido a conèixer
perquè realment és un local molt bonic.
Està a la plaça Miquel Rabarter,
cantonada a Rambla-Sant Just, aquí mateix,
i res, es va inaugurar ahir i aprofito la viada
perquè si aquest cap de setmana teniu ganes de fer un petit most
doncs ja hi podeu anar.
que val molt la pena.
Molt bé, doncs queda dit també aquestes novetats.
És veritat que avui s'ha parlat molt de comerç local aquí al programa,
o sigui que també queda dit,
a més també estem al mig del quinto tapa,
és a dir que són dies de moviment a Sant Just.
Molt bé, doncs.
Doncs Carme, moltes gràcies.
A vosaltres i bona dia a Sant Jordi.
Igualment.
Fins una altra, adéu.
Adéu, bon dia.
I el que farem ara,
perquè estem amb el que dèiem,
ja fent els últims junts del programa,
és acabar amb el que ha sigut el pregó,
en realitat, no?
O sigui, acabem com amb el principi una mica, no?
Sí, sí, un mica.
És el pregó que s'ha llegit abans de la pista, no?
Sí, acte abans, sí.
A l'acte que heu fet abans,
l'acte reivindicatiu?
No.
Bé, sí, una mica l'acte que hem fet durant tot el matí.
Molt bé.
Doncs quan vulguis.
Vale.
Ens encanta estar aquí reunits,
tota la gran comunitat que conformem
l'Institut de Sant Just d'Esvern
en una festa tan significada i tan nostra com és Sant Jordi.
És un jorn sempre especial.
Un dia de feina que no ho sembla.
Un dia l'actiu en què mantenim un esperit de festa.
Un dia de passeig i aclomagacions.
De bons propòsits, lectors.
Un dia en què hem de decidir-nos
entre tantes i tantes opcions de lectura
i en què tots tornem a casa
amb ganes de començar a llegir
les promeses contingudes en el llibre triat.
En què triem les roses més boniques
per a qui estimem
i que posem després en aigua
per fer-les durar tant com es pugui?
Però altre cop,
aquest torna a ser un any
en què la festa no podrà ser del tot plena.
En el pregó de l'any passat
ens queixàvem de les històries terrorífiques
que escoltàvem de la nostra mar Mediterrània,
a qui no reconeixíem
i que ens feien haver de suportar el pes moral
de veure com famílies senceres,
gent com nosaltres mateixos,
fugien d'una guerra cruenta i inhumana Síria.
Veure que agafaven en minuts
les pertinències d'una vida
i deixaven enrere casa seva
amb tot el que hi tenien,
els llocs amb noms propis,
les històries,
els llibres.
I arribaven a les fronteres d'Europa,
al nostre gran país
compartit en fortalesa.
I davant la impassivitat
dels nostres governants
i de les nostres forces de l'ordre,
s'enfonsaven o els acumulaven
com bèsties en indrets insalubres.
I dèiem que no hi estàvem d'acord,
que aquests refugiats érem també nosaltres.
Eren com havíem sigut nosaltres
quan no fa ni 80 anys
fugíem també d'una guerra
i creuàvem fronteres
buscats esperadament poder viure.
I bé, aquest any
res no sembla haver canviat
i hem vist impotents que,
tot i que la societat s'organitzava
per a l'acollida,
les nostres autoritats
no ens han fet cas.
Segueixen impassibles,
ens prefereixen així,
separats.
Uns interessos
que no coneixem ni controlem
passen per davant
dels nostres pregs.
I per això
cal protestar i recordar-los
que el seu comportament indigne
està resultant
completament inhumà
i moralment intolerable.
Avui és un dia de festa.
Seguirem tenint
l'ànim dolgut
però també festejarem
i alhora
seguirem desitjant
un món millor.
Feliç Sant Jordi.
Doncs un molt bon pregó
per recordar-nos
una mica també
exacta
aquesta idea
que és un dia bonic
però que al món on vivim
també cal tenir-ho present
totes aquestes coses.
Exacte.
hi ha coses que es poden canviar
com a millor.
Sí, sí, sí.
I dies com aquests
també van bé
per recordar-nos
i ser-ne entre tots
una mica més conscients.
Exacte.
Moltes gràcies.
A tu.
I amb aquest pregó
el que dèiem
acabem
arribem al final
d'aquest programa especial
Sant Jordi
perquè falten només sis minuts
per la una del migdia
i per tant
doncs agraiem
a tothom
qui l'ha fet possible.
Serà impossible
avui dir
a tots els noms
de la gent
que ha passat per aquí
però moltíssima gent
coordinat tot plegat
per l'Alexandra
pels alumnes
del taller de ràdio
de l'Institut de Sant Just
també hem tingut
a l'Eric
de tècnic
també doncs
amb altres companys
a les primeres hores
el Carles
que ha fet també
tot aquest muntatge
a la primera hora del programa
també des de la ràdio
l'Andrea
que ens ha permès
connectar correctament
i em passa per aquí
moltíssima gent
la Romi Porredón
també l'alcalde
de Sant Just
Jordi Perpinyà
l'actor Andreu Ramí
hem parlat també
amb la Isabel Pujuan
amb l'escriptora Silvana Boc
hem connectat fins i tot
també doncs
amb Cal Llibreter
hem sentit aquest pregó
i durant tot el matí
hem passat també per aquí
les escoles de Sant Just
l'escola Montseny
l'escola Montserrat
l'escola Madre Sacrament
i l'escola Canigo
que són els últims
que han passat per aquí
al programa
per explicar-nos també
què és el que fan
des de les escoles
com viuen al Sant Jordi
i per compartir
una mica més
aquesta diada tan especial
que ja fa uns quants anys
que fem des d'aquí
a l'Institut de Sant Just
amb un programa especial
Sant Jordi
ara
el que dèiem
connectem amb cinc minuts
amb la una del migdia
amb l'informatiu
amb el Sant Just Notícies
amb l'informatiu
en què també doncs
podreu sentir
alguns dels millors moments
d'aquest programa
aquestes tres hores de ràdio
que hem fet de nou
per celebrar el Sant Jordi
aquí a l'Institut
des de les 10
us ha parlat Carme Berdoi
que vagi molt bé
ens la trobem dilluns
amb escoles
i diumenge
també tensió
que a partir de la una del migdia
si connecteu
Ràdio Desbens
podreu sentir
unes quantes entrevistes
amb autors
que seran justament
els jardins
de Can Gent Està
signant els seus llibres
en la diada especial
Sant Jordi
que es farà també
durant tot el diumenge
dia de Sant Jordi
a Can Gent Està
que vagi molt bé
bon cap de setmana
i bona diada a Sant Jordi
Balla com una lluna a l'aigua
Vine a buscar
Vine a buscar-me l'aire
Vine aquí
Balla amb mi
Balla com una lluna a l'aigua
Que sona xarango presente
Des de Catalunya
el món sencer
Balla, balla
Crema Barcelona
i la lluna ens mira
Quan de nit
delira la ciutat
Puja la música
la sala crida
Som una bala
la deriva
tenim foc de les
Puja la música
Crema la vida
Vineu a buscar
Puja la música
la sala crida
Som una bala
la deriva
tenim foc de les
Puja la música
Crema la vida
Vineu a buscar
Ai, ai, ai, ai, ai, ai
Puja la música
Ai, ai, ai, ai, ai
Ai, ai, ai, ai
Ai, ai, ai, ai
Ai, ai, ai, ai, oi, oi, oi, balla com una lluna l'aigua.
Ai, ai, ai, ai, oi, oi, oi, balla com una lluna l'aigua.
Fes que pari el temps, deixa'm descobrir.
Estel sobre la pell
Mare que tu i jo tenim les ales
De mil ocells
Mare que el desig frota pels arbres
Dels teus cabells
Un vell estiu
De nou esclata
Volaran estels a l'aire
Seguirem pel llarg viatge
Dels teus dits
Ara que tinc aquí
Fes que vagi el temps
Dels deixant descobrir
Estel sobre la pell
Mare que tu i jo tenim
Si et porten lluny els vents
Un dia vam ser aquí
I no ens va faltar res
No és el pas del temps
Que ens porta a créixer
Són els seus cops
I cada cop que ens etxerquem del terra
Vencem la por
Deixa't anar
D'allò que pesa
Pren el vent amb la incertesa
Sent la flama
I deixa néixer el teu instint
Ara que tinc aquí
Fes que vagi el temps
És la una
Bon dia
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Sant Just celebra Sant Jordi
Durant tot el cap de setmana
Aquest matí
L'Institut de Sant Just
Ha fet un munt d'activitats
Al centre
Per comemorar la aviada
Amb emissió especial
Per a ràdio d'Esvern i Closa
Demà corre foc
I diumenge
Can Ginestà
Acollirà la celebració
En parades de llibres i roses
Amb aquesta notícia
Obrim els Sant Just Notícies
Edició migdia
D'avui divendres 21 d'abril
En titulars
Destaquem altres qüestions
De la jornada
Joan Tardà
Visita demà a Sant Just
El diputat d'Esquerra al Congrés
Farà una visita al mercat municipal
Amb el regidor de comerç Sant Justenc
S'emmarquen els actes del cicle
La república que farem
La pianista Sant Justenca Clara Peia
Finalista dels Premis Mags de les Arts Escèniques
Competeix en la categoria
De millor composició musical
Per espectacle escènic
Pel seu treball
Pluja
S'entregaran al juny a València
I les caramelles
Es tornaran a sonar a Sant Just
Aquest cap de setmana
El Corropom de Flors
Recorrerà dissabte i diumenge al matí
Als carrers del poble
Per cantar les tradicionals caramelles
Bon dia
Sant Just celebrarà Sant Jordi
Durant tot el cap de setmana
Avui, demà dissabte i diumenge
El poble viurà la Diada de Sant Jordi
De manera intensa
Amb moltes activitats per a tothom
D'entrada, avui
L'Institut ha celebrat la Diada
Amb tot un munt d'actes al matí
El centre i l'emissió especial
Del Just a la Fusta
De Ràdio d'Esvern
Des d'allà
De seguida en parlem
I aquesta tarda
A les 6 de la tarda
A les escoles
Tindrà lloc
Alliurement dels premis
Del 29 concurs
De prosa i poesia en català
Per a no professionals
Que organitza
El servei local de català
Sant Just Notícies
I demà dissabte
Al vespre
El drac de Sant Just
Els dimonis
Apagar llums de cama blanca
I els diablets
Organitzant el correfoc
De Sant Jordi
A partir de les 7 de la tarda
Al parc del Parador
Es farà una batucada
Amb les colles convidades
I a dos quarts de 9
Tindrà inici
El correfoc infantil
Amb els diablets
Que anirà
Des del Parador
Fins a la plaça Verdaguer
Passant per Rambla de Sant Just
Josep Encerclavé
I la plaça Campreciós
I a dos quarts de 10
Es farà un espectacle de foc
Que donarà el tret de sortida
Al correfoc de Sant Jordi
Començarà la plaça Verdaguer
I s'acabarà el casal de joves