Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui i dijous 26 de gener.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot recuperarem l'espai culinari i de gastronomia que fem cada setmana amb en Joan Targarona,
propietari del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just.
Avui ens parla de la cuina amb insectes com a base de cuina del futur.
Després, tot seguit, farem entrevista a Laia Flotats, com a consellera de Mobilitat, Solidaritat i Cooperació del Consell Comarcal del Baix Llobregat,
un espai de política per actualitzar temes i notícies que ens puguin afectar en aquests àmbits aquí a Sant Just.
Després, a segona hora de la rama i a partir de les 6 i 10, després d'escolta els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem una entrevista a Joan Maria Muragó, via telefònica.
Ell és professor del joc mental Bridge, un joc que aquest segon trimestre es fan classes i tallers al Centre Cívic Joan Maragall.
Després, tot seguit, iniciarem aquí, a dos quarts de set més o menys, La Salut al Dia, aquest nou espai fet per professionals del CAP de Sant Just.
Cada mes tractaran temes d'àmbit social sanitari diferents i ens els porten aquí a la ràdio i xerrem una mica al voltant.
És un cicle coordinat per la infermera Sílvia Granudís, del CAP de Sant Just.
Vinga va, no marxeu, que comencem!
Bé t'aquí una vegada, un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Ens situem ara davant del restaurant Cuina Miracle de Sant Just.
Just a l'Avinguda Indústria i truquem a la porta i ens surt en Joan Targarona.
Hola Joan, què tal? Bona tarda!
Què tal? Com estàs, Núria?
Doncs bé, aquests dies amb bastant de fred, però seguim!
Bé, bé, hem d'anar-ho passant, però bé, hi ha l'hora també que arribes una mica el fred, eh?
Sí.
Mira, jo fa temps que li estic donant voltes a un tema perquè, bé, no sé si ho heu pogut veure alguna vegada per televisió o si teniu fills i resulta que heu vist algun dia el programa Manduka,
que és un programa, doncs que sempre hi ha algun convidat i preparen alguna recepta.
resulta que hi ha una part del programa que fan una prova els convidats, que és fer-los una pregunta que han de respondre sí o sí,
però que si es neven a respondre, doncs s'han de menjar uns insectes.
Oh, mira!
I, clar, ja fa temps que això em sorprèn, també fa temps que vaig viatjar a Mèxic i també vaig poder veure que als mercats, doncs, hi havia insectes que també es menjaven
i, curiosament, doncs, he trobat un article d'un estudi que s'ha fet, ara no fa massa que s'ha publicat, no fa massa, però aquest article, doncs, des del dia 19 d'aquest mes de gener,
on hi ha un grup de recerca de la UOC, que es diu Foodlab, que ha fet un estudi per identificar els paràmetres que contribuirien a acceptar a la societat el consum d'insectes.
Oh, mira!
Aleshores, bé, doncs, en diversos estudis s'ha demostrat que els insectes ens poden aportar, doncs, moltes coses positives,
per l'organisme, i per la salut, i el consum d'insectes també seria una estratègia vàlida, doncs, per millorar la seguretat alimentària global.
Ja en parlarem una mica perquè seria més aviat un tema dels recursos que necessitem, per exemple, doncs, per criar animals,
o una vaca, o els porcs, o les gallines, etc., necessitem molt de menjar, molta aigua, etc., i això, doncs, amb els insectes es minimitza moltíssim.
Tot i això, Joan, els insectes aquí, bé, no està gaire estès al seu consum, per tant, potser amb més d'un li sobta una mica, eh?
Sí, la veritat és que sí, mira, a veure, l'estudi va molt enfocat a dades, val?, a percentatges de persones, doncs,
doncs, en pensa per una cosa o una altra, però sí que hem pogut veure amb aquest estudi,
que és un estudi fet per tres persones del grup de recerca Foodlab, la Marta Ros, l'Alicia Aguilar Martínez i la Nadat Faig, val?,
i és un estudi que ha pogut demostrar una mica, doncs, que cada vegada més les persones acceptarien que deia menjar insectes, val?,
Però sí que és veritat, doncs, que s'hauria de veure, doncs, com es mengen, no?, o sigui, en quin format els menjaríem, diguem-ne, val?
D'acord, pregits, o no?
Sí, sí, ara en parlem, però, per exemple, simplement dir-vos que, de fet, és una pràctica habitual de les persones menjant insectes des de fa moltíssims anys.
Val? O sigui, a l'imperi romà, a la Xina, etcètera, no?
Però encara ara es manté en alguns països, per exemple, a Xina, Tailàndia, Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú, Brasil i alguns països de l'Àfrica, no?
Sobretot, els efectes positius sobre la salut del consum d'insectes, doncs, sobretot, doncs, que ens aporta, per exemple, un control del pes, una reducció dels nivells de glucosa a la sang i de control del colesterol.
Aumenta també la diversitat microbiota del nostre organisme i, per tant, ens pot, diguem-ne, protegir davant d'altres enfermedades.
I són rics amb àcids grassos i insaturats, d'acord? O sigui, els grassos poliinsaturats, que són els que ens beneficien, d'acord?
D'acord.
Pot reduir també la inflamació sistemàtica.
Sí.
I augmentar significativament les concentracions sanguínes i aminoàcids, d'acord? Per tant, sí que és veritat, doncs, que ens pot anar bé el consum d'insectes.
Però què ha passat aquí? Doncs que ha passat que al preguntar, per exemple, s'ha fet una enquesta a 1.034 persones i, clar, el 86% ha respost que mai ha menjat insectes,
davant d'un 13% que sí que els ha gastat, i la principal raó per què no els han consumit, generalment, és o bé perquè no disposen de la suficient informació,
perquè els hi tiren enrere per temes socials o per temes de fàstic, etcètera, no?
Vull dir que... Però també hi ha molts dels encastats que estarien d'acord, per exemple, en que si els transformem i els canviem el format,
és a dir, que tu no vegis la forma de l'insecte, o que estiguin en format farina, o que estiguin triturats en galetes o en barretes energètiques, etcètera,
Sí. Doncs això sí que podria millorar el... O sigui, podria millorar el seu consum i ser més acceptat, d'acord?
Ja.
Però, clar, hauríem de tenir aquesta petita transformació, d'acord?
D'acord.
Clar, per exemple, pel que fa a Cuina Miracle o als restaurants en general, no?
Quan a tots aquests encastats se'ls pregunta, per exemple, si inclourien plats amb insectes en un restaurant,
doncs clar, un 73% diu que no.
Clar, ja et dic jo que no.
Exacte. Mentre que un 25% respon positivament, d'acord?
Però, en general, o sigui, la gent no rebria bé els plats amb insectes en un restaurant.
Clar, imagino, imagino.
Clar, però vull dir que sí que és veritat que potser fent aquests petits canvis,
aquestes petites transformacions, doncs sí que ho podríem aconseguir
o sí que seria bo, doncs, o augmentaria, diguéssim, el seu consum.
Perquè, Joan, vosaltres a Cuina Miracle, per exemple,
algun cop us ha vingut al cap la idea de poder posar plats o oferir plats amb insectes?
O n'heu fet algun cop?
No, no n'hem fet, no n'hem fet ni se'ns ha passat pel cap.
D'acord.
Però sí que és veritat que és una cosa que sempre em té una mica encuriosi.
Sí.
i una mica, doncs, aquest estudi ha volgut posar sobre la taula que cap al 2050 tindrem moltíssima població,
perquè, clar, cada dia, cada any que passa, doncs, augmenta, diguéssim, la nostra edat de supervivència,
perquè és on teníem d'alguna manera i, per tant, tindrem una sobrepoblació i els recursos que utilitzem,
doncs, per la cria d'animals o per el cultiu, etcètera, doncs, cada vegada estan mimant.
Per tant, sí que hem de buscar alternatives que ens aportin proteïnes, que ens aportin vitamines,
que ens aportin una alimentació correcta, sense utilitzar tant recursos, d'acord?
D'acord.
Per tant, sí que és veritat, doncs, que aquest estudi va una mica per aquí, no?
I ha demostrat una miqueta, doncs, que això és possible amb els insectes, però, clar, falta que la societat,
falta que les persones, que tothom, doncs, ho accepti i accepti d'una manera, diguem-ne, planera, no?
La millor manera faria, doncs, aquesta, no?
Doncs, canviant el format de l'insecte, ja sigui bé amb farines, ja sigui bé triturats d'alguna manera o d'una altra, no?
M'hi posa un exemple, que no té res a veure, però que podria assimilar-se una miqueta, no?
O sigui, pot haver gent, per exemple, que vingui a Cuina Miracle i que mai hagi menjat algues, per exemple,
o que no en vulgui menjar mai perquè no li agrada o perquè tenen gust a mar, etcètera.
Però, bueno, nosaltres, aquí a Cuina Miracle, quan fem llenties estofades vegetarianes,
hi incloem algues en aquestes llenties.
Indirectament, hi ha persones que potser no en menjarien mai
i que quan es demanen aquest plat en mengen i les troben boníssimes, d'acord?
Clar, per exemple.
Per tant, és una manera que aquestes persones estan menjant un producte
que potser no se'ls hauria passat pel cap mai menjar-ne o no en volen menjar,
indirectament n'estan menjant.
Estan aprofitant totes les seves vitamines i totes les seves propietats,
però, diguem-ne, que ni ho saben potser que no, que n'estan menjant.
Clar.
Sí, potser no es tracta de menjar-ho tot de cop, és a dir, no cal, per exemple,
en el cas dels insectes, no menjar-se un bol d'insectes,
però sí que es podrien anar a posar, per exemple, com a acompanyament
o com a una cosa més sutil dins dels plats.
i ja et dic que si tenim, tenim, tenim, o sigui, no desitgem menjar-ne
o no en volem menjar perquè veiem el seu format original,
però si inicialment els anem a canviar de format,
els podem anar incluent en plats, en receptes i a la nostra dieta
i ja més endavant, doncs, podrem utilitzar el seu format original, diguem-ne.
Jo crec que hem de provar-los i crec que no hem de perdre la por a menjar-ne.
Evidentment, no podem anar, hem de menjar uns insectes específics i concrets
criats per ser comestibles.
No podem anar pel carrer i agafar un grill i dir, mira, me'l vaig a menjar.
No, no.
D'acord?
Això tampoc seria viable, d'acord?
No, no, no.
Però vull dir, ara ja hi ha botigues que segurament els podem trobar i els podem comprar.
Sí, o a mercats.
O a mercats, per exemple, així que tenen productes potser com més exòtics,
com la boqueria, no?
Sí.
O llocs així més com, bueno, que tenen, que ve gent més, a nivell més internacional,
per dir-ho així, que, bueno, potser també, doncs, això,
ofereixen aquesta vessant, doncs, més insectívora.
Sí, sí, exacte.
I en aquest article, que el estic comandant del dia 19 de gener,
doncs, acaba el seu article amb un petit gràfic
on, diguem-ne, que detalla una mica comparant, diguéssim,
quina és la petjada ambiental dels insectes
comparada amb altres tipus de carcs.
Per exemple, amb el porc, amb un ou de corral o amb el bestiar en general,
com són les vaques, etcètera, no?
Sí.
I, clar, ja es pot veure, doncs, que l'aliment necessari és molt més gran,
doncs, per la vaca és molt més gran, després ve el porc, després la gallina,
després l'insecte, per exemple.
o el consum d'aigua, també.
Per exemple, sí.
Es pot veure diferents factors que afavoreixen notablement
que el consum d'insectes és molt més sostenible ambientalment, diguem-ne,
per exemple, d'alguna manera, no?
Home, no és el mateix, per exemple, menjar-se, no?
Un bistec de vedella que poder-se'n menjar implica que aquella vedella s'ha hagut d'alimentar,
ha hagut d'aprendre cereals, ha hagut d'estar pasturant en un lloc,
o ha hagut de veure no sé quants litres d'aigua, que no, per exemple, insectes.
Clar, això està...
Sí, o per exemple, mira, surt, diguéssim, surt un dibuix molt esquemàtic, diguem-ne,
del percentatge que ens menjaríem de cada animal, diguem-ne, d'alguna insecte ens menjarem el 80%,
d'un porc ens menjarem un 57 i mig, igual que el de la gallina, ens menjarem un 57 i mig.
Suposo que aquestes proporcions, tenen en compte que els ossos no ens els menjarem,
perquè del porc s'aprofita tot, si no gairebé tot, d'acord?
I de la vaca s'aprofita un 45%, o sigui, per exemple, la porció comestible de cada animal
ja es veu clarament que és molt més alta per l'insecte que pels altres, no?
Igual que la superfície que utilitza, igual que el consum energètic que requereix, d'acord?
Surt també els grados d'efecte hipernacte, la producció d'un quilo de proteïna, per exemple,
doncs l'abat és altíssim, per exemple, després tenim el porc, la gallina i finalment tenim l'insecte.
Vull dir, ens afavoreix molt més menjar insectes amb quant a petjada ambiental que qualsevol altre tipus d'animals.
A més a més, també ens aporta molta proteïna i moltes vitamines, d'acord?
Però sí que és veritat que ens falta aquesta acceptació social.
Correcte.
Que culturalment, en altres països, doncs sí que ho tenen,
i aquí, doncs, a Catalunya o a Espanya, doncs encara ens en falta.
Encara no.
Bé, molt bé.
Doncs, Joan, hem parlat d'insectes.
Ens quedem ja per la propera sessió d'aquí uns dies, si et sembla.
Molt bé, doncs vinga.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
I vosaltres heu menjat mai insectes o us heu plantejat farina de grills?
Mare meva, potser ens cal anar acceptant aquesta idea perquè serà l'alimentació del futur.
Mare meva, potser ens cal anar a l'alimentació del futur.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó...
Els petons de debò fas fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Escoltem ara aquest tema de Manel, la cançó del Soul de Dead, del seu àlbum,
10 milles per veure una bona armadura.
Que a través d'un un de bou veu que volen uns falsiots
I no és que hi entengui molt el Soul de Dead
Però que volin els falsiots
Deurà voler dir que la terra és a prop
I tan a prop deu ser que baixa el capità
Intenta no semblar nerviós
Mentre acaba la instrucció
Concentreu-vos, Soul de Dead
Sigueu prudents
I arrapeu-vos a la vida
Amb les unes i amb les dents
Ja que oberta els homes resen
Ja que oberta els homes resen
I fa una ment poc convençut
El Soul de Dead
I acarici el seu fusell
Intentant no pensar en res
Des de proes van fent grossos
Els turons
Un Soul de Dead
Valor, valor
Que depèn de gent com la sort del món
Però si una bala en amiga creu el vent
I em travessa el cervell
Es planteja el Soul de Dead
Les onades m'arrossegaran
I mil peixos de colors
Gritaran per devorar la meva cap
I és quan pensa
Jo m'amago
Quan no mirin
Jo m'amago
Però sempre miren
I el veixell s'està aturant
Les comportes s'han obert
I en un segon s'inunda el mar
De soldats disparant a l'infinit
Amb un Soul de Dead
Al mig
Que carrega mentre insulta l'enemic
I entre bomba i bomba
Tot li va prou bé
Fins que una cau just al costat
Primer es diu sort
D'aquest anat
Però després sent a l'esquena
Un dolor estrany
I al tocar-se-la
Li queda tot el braç
De cap de sang
Gira el cap a banda i banda
Seu a la sorra
I descansa
I mentre arriba el coi
De metge el Soul de Dead
Es tranquilitza repetint
Què farà?
On anirà si sobreviu?
Aniré amb la mare ben vestit
I abans que res li hauré de dir
Que em perdoni per tractar-la sempre així
Aniré a la Margarida a fer-li un fil
Per només veure-li un fil
Que l'estimo més del que m'estimo a mi
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el Chill Out
L'Smooth Jazz
El Funk
El Sol
O la música electrònica més suau
100% música relaxant
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ara mateix passen 5 minutets
De 2 quarts de 6 de la tarda
Estem encara en aquesta primera hora
De la Rambla
El magassin de tardes
De ràdio d'Esvern
I tenim com a convidada d'avui
A l'entrevista d'aquesta primera hora
A la Laia Flotats
Com a consellera de Mobilitat
Cooperació i Solidaritat
Del Consell Comarcal del Baix Llobregat
Hola Laia, què tal?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Bona tarda
És la primera vegada
Que tenim aquí
Les tardes
Com a consellera
Del Consell Comarcal del Baix Llobregat
En altres ocasions
T'hem tingut com a
Com a consellera metropolitana
De l'AMB
Així doncs
Si et sembla
Fem una mica de resum
Expliquem les competències
De què tens
Sí
I tant
Bé, el Consell Comarcal
És una entitat
Supramunicipal
Està per sobre dels municipis
I agrupa a tots els municipis
A tots els ajuntaments
De la comarca del Baix Llobregat
Aleshores
Els càrrecs electes
Que formen part
Del que seria el ple del Consell Comarcal
I del govern del Consell Comarcal
Són regidors o regidores
Dels diferents ajuntaments
Del Baix Llobregat
Aleshores
Són els partits polítics
Que designen internament
Quins seran aquells regidors o regidores
Que representaran
Que ocuparan
Aquells espais
Que s'obtenen
En funció del número de vots
I regidors
I regidores
A les eleccions municipals
Per tant
Aquest proper maig
Serà un òrgan
Que també canviarà
Vale
T'anava a dir precisament
El 2023
S'acaba
Bueno
Correcte
Sou els últims mesos
Ja que us queden
Pràcticament
Jo com sempre dic
La feina
O la política
És temporal
Sí
En aquest cas
Sí
Clar
Tot ho marquen les eleccions
És el contracte temporal
Més llarg que hi ha
Legal
Per dir-ho així
Dura 4 anys
Teòricament
Teòricament
Com a màxim
Com a màxim
I dins del Consell Comarcal
En tinc llavors
Que hi ha diferents àmbits
No també
Sí
El Consell Comarcal
Funciona com un ajuntament
Perquè ens entenguem
No
Hi ha diferents àrees
I aleshores
Doncs
Els partits
Que formen part
Del govern
D'aquest ENS
No
Del Consell Comarcal
Que de fet
Hi ha
Tantes comarques de Catalunya
Tants concils comarcals
Hi ha
Excepte el del Barcelona
Que està fusionat
I absorbit
Per l'àrea metropolitana
La resta de comarques
Tenen Consells Comarcals
Perquè l'Hospitalet
Per exemple
Entra dins del Baix Llobregat
O és Barcelona
És Barcelona
És barcelonès
Vale
Aleshores
Doncs
Bé
Tenim diferents àmbits
D'actuació
I aleshores
En concret
El meu partit polític
Està a govern
I tenim
I a mi
Em van donar
Les carteres
De solidaritat
I cooperació
I mobilitat
Vale
Aleshores
La que em dóna més feina
És la de mobilitat
Sí
Entenem que sí
Tothom es pot imaginar
Vaix Llobregat
I mobilitat
Doncs bueno
A vegades
Sí
Hi ha temes una mica feixucs
Ara mateix
No sé si hi ha algun tema
Alguna notícia destacada
Referent a mobilitat
Bé
Jo sempre dic
Que el Baix Llobregat
És una comarca
Que tenim
Totes les infraestructures
Que es poden tenir
En un territori
Sí
Perquè tenim
Aeroport
Dos autopistes
Port
Tenim un tros del port
Tenim un aeroport
Tenim la Renfe
Tenim els ferrocarrils
Carreteres
Pons
Molts ponts
Sí
Tenim de tot
O sigui
Però
Malauradament
La comarca
La connexió interna
De poble a poble
Sobretot del nord
De la comarca
Al sud de la comarca
Amb transport públic
És bastant deficitària
I aleshores
La nostra funció
Des del Consell Comarcal
Que no tenim cap competència
Per decidir res
I no hi ha un pressupost
Per
Tot això
Perquè els temes de mobilitat
Doncs són competència municipal
Ara bé
Tots els municipis
Que formen part
De l'àrea metropolitana
Aquesta competència
La tenen delegada
A l'àrea metropolitana
I per tant
De la comarca
Hi ha 22 municipis
On tots els temes de mobilitat
Es gestiona directament
L'àrea metropolitana
Val
I hi ha 8 municipis
Que són els del nord de la comarca
Que la competència és seva
Perquè no estan dintre
De l'àrea metropolitana
I
Depenen de la generalitat
Aleshores
I al Consell Comarcal
La funció que fem
És coordinar
Coordinar
Totes les administracions
En temes de mobilitat
I ajudar els ajuntaments
Doncs a poder anar
Resolvent
Totes les incidències
Que tenen
I també
Fer-nos nostres
Les demandes
Que hi ha
Als diferents punts
Al territori
Del Baix Llobregat
I parlar amb les diferents administracions
Que tenen competència
Per tal que puguin resoldre
Tots aquests problemes
Per exemple
Una reivindicació històrica
Que ara ja s'està solucionant
És la famosa rotonda
De Sant Boi
Quan vens de Cornellà
I creus el riu
Hi ha aquella
Una rotonda
Que està molt col·lapsada
Que ara
El Ministeri de Foment
Havia de construir una variant
I va quedar aturada
Durant molts anys
Bé
Doncs això ara
Es reprèn
És la B24
Es diu
Ah
Per exemple
Una altra reivindicació històrica
Aquesta també es va solucionar
Ara també fa un any
És la connexió de la A2
Amb la B23
Cap al Vallès
Que això ja es va obrir
Una altra reivindicació històrica
És el metro del Delta
Que es diu
El de la línia 9
Bé
Que la línia de metro
O la Renfe
O bé el metro
O bé la Renfe
Uneixi tots els pobles
Del Delta
Del Llobregat
De manera que
Pugui funcionar
Com un metro
O per exemple
Últimament també
Hem hagut d'estar
Pendent
Dels problemes
Que hi ha hagut
Amb aquesta
Concessió
Del bus
Bé
Del bus
Metropolità
Que va guanyar
Avanza
I que va tenir
Molts problemes
En la seva
Posada en marxa
I que ha afectat
Molt també
Aquests municipis
Del Delta
Una altra reivindicació
Que estem treballant
I està costant
El seu
És la connexió
Del Baix Llobregat
Amb el Vallès
I concretament
La connexió
Dels municipis
Del Baix Llobregat
Amb Terrassa
Amb l'autònoma
Ah, vale
O sigui, hi ha molta reivindicació
Jo vaig estudiar a l'autònoma
I aquí voldria
Fer un incís
Que cal una mena de solució
Oi que sí
Hora i mitja d'anada
I hora i mitja de tornada
Amb transport públic
Amb transport públic
Sí, sí, clar
Amb cotxes
Són 20 minuts
Sí
Correcte
Aleshores, doncs això
Per exemple
Ens està costant
Perquè aquí intervenen
Moltes administracions
I penja
De la famós
Traspàs aquest
De Rodalies
Que ha de fer
El Ministeri
O a la Generalitat
I que no acaba de fer
L'aportació econòmica
Ja
Doncs estem
Aquí atrapats
Per dir-ho d'alguna manera
Doncs això
També ho estem
Ho anem movent
I anem picant portes
Perquè, per exemple
Temes relacionats
Amb tot el que és ara
Els patinets elèctrics
Aquesta normativa
Això depèn de l'àrea metropolitana
I de l'Ajuntament
I de cada Ajuntament
Però, bueno
O sigui
De l'àrea metropolitana
Vale
Les normatives
Les han d'anar
Els reglaments de circulació
En un municipi
Els aproven els plens municipals
Però aquells municipis
Que són de l'àrea metropolitana
Hi ha com una normativa estàndard
Per tots els municipis
De l'àrea metropolitana
Més que res de cara
Els veïns i les veïnes
Que no es facin un liu
Que no et trobis que
Aquí els pobles es toquen
I tu estàs en un carrer
I una vorera és Sant Feliu
I l'altra és Sant Just
O Esplugues
O Sant Joan Despí
Vale
Doncs que no et trobis que
Doncs en un municipi
Pots anar amb el patinet
Per la vorera
I en el municipi del costat no
I tu estàs al límit
I no saps
Bé, doncs
Es va fer com
Una proposta de normativa
Per tots els municipis
De l'àrea metropolitana
Que és on aquesta trama urbana
És contínua
Més o menys
Doncs tothom igual
De cara
Perquè al final
Els veïns i les veïnes
Els ciutadans
Són els que sufraguen tot això
I les coses han d'estar clares
I ho hem de facilitar al màxim
D'acord
Aleshores
Nosaltres aquest mandat
Des de la
Des de la Conselleria de Mobilitat
El que hem fet
Ha sigut impulsar
La creació
I la posada en funcionament
De la taula de mobilitat
Del Baix Llobregat
Que és una
Que per primera vegada
El que hem fet
Ha sigut
És una taula
Que es fa un cop l'any
I convidem
A totes les administracions
Que tenen competència
En temes de mobilitat
Que són unes quantes
Perquè són unes quantes
Sí, sí, sí
Home, és que la mobilitat
És una
Bé, és un àmbit
Que dins del Baix Llobregat
És que és
Sí, és molt heterogènic
Sí
Hi ha molts modes
De mobilitat
Aleshores
És una taula
En la que
Per una banda
En un costat de la taula
Per una manera
Tenim totes aquestes administracions
Que tenen competència
I a l'altre costat
Tenim tots els ajuntaments
I entitats socials
I aleshores
La idea d'aquesta taula
És
Que tots els ajuntaments
Aquelles demandes
Peticions
Reclamacions
Que no acaben d'aconseguir
Solucionar
Doncs les puguin exposar
D'acord
Totes les administracions
De manera
Doncs que
Cada una d'elles
Haurà de contestar
En aquella part
Que li pertoqui
I així
Doncs
Intentem evitar
Que aquest ajuntament
O els ajuntaments
En concret
No hagin d'anar
Picant portes
Per separat
I
Les respostes
Doncs es van passant
La pilota
Uns als altres
I mai s'acaba de solucionar
I al final
Estem parlant
De temes
Com
Que la parada
De l'autobús
Coses bastant
Concrites
De cada municipi
O del veïnat
Sí, sí
I a vegades són
Sobretot en temes de Renfe
I s'arriben a resoldre
Els problemes
Que es plantegen
Sí
Sí, perquè clar
Tens allà els diferents representants
I si és un tema
Que afecta
No
A Renfe
O a Ferrocarrils
I
A TMA
Pel tema dels autobusos
Sí
O a Generalitat
Doncs
Com que estan allà mateix
I prèviament
Les preguntes que ens han fet
Ja les traspassem
Perquè se les puguin preparar
No?
Puguin buscar la informació
Com que estan allà presents
Doncs
Vale
I l'Ajuntament de Torn
Diu
Ei, però ara que esteu els dos aquí
No?
Vale
Aclarim-ho, no?
Quin serà el pla?
Vale
Doncs solucionarem d'aquesta manera
I després nosaltres fem seguiment
I la taula de mobilitat
Té algun calendari
De reunions establert?
Sí
O té certs?
Sí, sí
La vam crear nosaltres
I la primera reunió
La vam fer l'any passat
I de fet ara
D'aquí 15 dies aproximadament
Fem la segona reunió
És una trobada anual
Vale
I d'aquesta taula
Doncs si surt algun tema sectorial
Que requereix
Un treball més intens
O sigui més trobades
Per dir-ho d'alguna manera
Es fa una taula sectorial
O sigui, es crea una taula sectorial
En un moment això no ha passat
Perquè n'hem fet una
Vale
Ja veurem aquest any
Doncs què surt
I què hem de fer
Temes, per exemple
Referents a autopistes
Tot això
Sí, sí
Venen carreteres de l'Estado
La direcció general
De carreteres de l'Estado
De tothom
La direcció general
De carreteres de la Generalitat
Carreteres de la Diputació
L'ATM
Ferrocarrils
Renfe
Adif
Vale
I perquè, per exemple
La construcció de la passera
Per vianants
Passora de la B23
A Sant Just
Això també és un tema
Que surt en aquesta taula
De mobilitat
Des del Consell Comarcal
No, això va ser
Una reivindicació
D'aquí Sant Just
Vale
Això va ser un tema municipal
Vale
Per exemple
Pel que fa
A aspectes com
Les millores
Dels carrils bici
Entenc que això
No sé si també és del Consell
O és més de
Això és àrea metropolitana
De l'àrea metropolitana
I municipal
La taula de mobilitat
Funciona molt
Està pensada
A part quan les administracions
Han d'interactuar entre elles
O sigui
Moltes vegades
Hi ha temes
Que afecten a més
D'una administració
A l'hora de prendre decisions
O fer canvis
O introduir millores
I aleshores
Intervé més d'una administració
L'Ajuntament es troba
Com parlar amb dos interlocutors
Separats
La taula de mobilitat
És
No, jo te'ls poso junts
I tens l'oportunitat
De parlar amb els dos
A l'hora
I la creació de la taula
Va ser fruit
D'alguna demanda
D'aquestes administracions
O potser més
Del Consell Comarcal
Va ser fruit
D'anar detectant
Per diferents peticions
De diferents municipis
Que reclamaven
Una millor connexió
Sobretot de municipis
Del nord de la comarca
Cap al sud de la comarca
Els alcaldes
Reclamaven
Una millor connexió
Amb transport públic
D'aquí
Vam veure
I vam detectar
La necessitat
Vam veure
Que el problema que hi havia
Era això
Que hi havia aquesta diferenciació
Entre municipis AMB
I municipis no AMB
Que la cobertura
De transport públic
És molt diferent
Però a més a més
Les línies
No es parlen entre elles
Aleshores
D'aquí ja vam fer
Vam fer una iniciativa
Que va ser
Seure en una mateixa taula
A l'àrea metropolitana
I a la Generalitat
Cosa que no s'havia fet mai
Els vam asseure
Per primera vegada
I els vam demanar
Que ens fessin un estudi
De millora del transport públic
Per carretera
I van estar
Ben bé un any
Ens va enganxar el Covid
Pel mig
Vam estar un any
Però vam aconseguir
Treure un resultat
Un estudi
Amb tot unes millores
Tant per part de l'àrea metropolitana
Com per part de la Generalitat
En els diferents municipis
I com millorar
Les connexions
Entre municipis
De la comarca
I això
En calendari de treball
I anem fent seguiment
I d'aquí
Ja vam veure
Mentre anàvem treballant tot això
I anàvem parlant
En diferents ajuntaments
Ja vam detectar
Que potser era necessari
Crear aquest punt de trobada
En aquest punt
Perquè clar
Això que deies
Per exemple
Establir una millor comunicació
Amb l'autònoma
Coses
Que es puguin anar
D'un municipi a l'altre
O que des d'Esparra
A Sant Jus
Per exemple
Pugui haver-hi
Alguna comunicació
Que no t'impliqui
Haber d'anar a Barcelona
I allà agafar un autobús
Fins anar
Tot això
Clar
Entenc que des del Consell Comarcal
Fem una mica també de pressió
Amb aquestes administracions
Però
I per exemple
L'exemple que tu has posat
Esparraguera
He dit Esparraguera
Com podria haver dit
Un altre
Esparraguera
No és de l'àrea metropolitana
I Sant Jus sí
Si fos
Tota àrea metropolitana
Aniríem a parlar directament
Amb l'àrea metropolitana
L'Ajuntament d'Esparraguera
I el de Sant Jus
Tant i dient
Ei, volem una línia d'autobús
Que ens uneixi
Però
Esparraguera no és àrea metropolitana
I Sant Jus sí
Per tant
Aquí intervenen dues administracions
Generalitat
I àrea metropolitana
Per tant
Aquests dos municipis
Hauríem d'anar
I
Ara mateix
Primer anar a parlar
Amb l'àrea metropolitana
Després anar a parlar
Amb la Generalitat
A la taula de la mobilitat
És
No
Ara que us tinc aquí els dos
I que estan els dos ajuntaments
Volem això
Com ho podem fer
I d'aquestes taules
No se'n podríem fer una més a l'any
Per fer-ne un parell o tres
Perquè penso jo
Que hi ha molts temes
Com d'aquestes coses
I si cada municipi
Ha de dir els seus hàndicaps
Per dir-ho així
Bé
Ja et dic
És una cosa que hem començat
Que ha començat aquest mandat
L'any passat
Vam fer la primera
El 8 de febrer
Fem la segona
I el que sí que ha sorgit
Arran també d'una altra acció
Que fem
Que és el fòrum de la mobilitat
El fòrum és més
Un espai més de reflexió
Això cada dos anys
I aquest any
A finals de novembre
Que tocava la segona edició
Vam fer sobre
Bé
La segona edició
Des que estic jo de consellera
Sí
Però ja porten molts anys
Fem-se
I vam parlar de la mobilitat laboral
Perquè arran del Covid
I de
Bé
I de
Que la gent ha tornat a fer servir
Massivament
El vehicle privat
Sí
I que hi ha un cert canvi
D'usos i costums
Amb el tema de la
De la gent a l'hora d'anar a treballar
Ja ha augmentat molt l'ús del cotxe
I les nostres infraestructures
Estan col·lapsades
Sí, sí
Al matí
Col·lapsades
Aleshores doncs
D'això vam detectar
Que potser era interessant
Parlar de la mobilitat laboral
Ah
Vam fer un fòrum específic d'això
I d'aquí sí que va sorgir
A petició de les entitats socials
Crear una taula de treball específica
De com gestionar
O coordinar
La mobilitat laboral
A la comarca
I doncs aquí
Ara tenim
I estem creant
Una taula sectorial
A la qual també intervé
La conselleria de
Promoció Econòmica
Del Baix Llobregat
Del Consell Comarcal
I la conselleria de Mediament
També
Per un tema
Perquè clar estem parlant de mobilitat
I sempre és mobilitat sostenible
Aleshores doncs
I ara estem començant
A treballar i a fer els primers passos
Per crear aquesta taula
Que és aquest grup de treball
L'objectiu del qual és
Entre d'altres
Facilitar l'accés
A la feina
Amb transport públic
I amb mobilitat sostenible
Però sobretot
I especialment
Que és on hi ha
La dificultat més gran
Els polígons industrials
I aquí ens tornem a trobar
Una realitat
Molt específica i concreta
De la comarca del Baix Llobregat
Que és una comarca
Molt industrialitzada
Encara que no ho sembli
Té molts polígons industrials
De fet
Tenim 30 municipis
El Baix Llobregat
És de les comarques
Amb més municipis
Amb més població
La tercera de Catalunya
I amb activitat industrial
La segona de Catalunya
Aleshores
L'aportació al PIB català
És la comarca
Cada poble té
Mínim un parell de polígons
Correcte
Que Sant Just i Espetit
Correcte
Com a mínim
Sí, sí
Aleshores clar
Estem parlant
Que hi ha molta gent
Movent-se cada dia
Clar
Per anar a aquests polígons
I gent
Perquè si la mobilitat
Fos del meu poble
Al polígon del meu poble
No seria gaire complicat
No, no, no
Es podria col·lapsar
Un carrer del poble
Però així ho solucionaria
Directament l'Ajuntament
És que clar
La gent es mou
Per qualsevol polígon
Sí
I per qualsevol poble
Del Baix Llobregat
Per qualsevol municipi
O sigui
La gent
A nivell de treball
Dintre del Baix Llobregat
El comportament és com si
Visquéssim tots
En una gran metròpoli
O sigui
Clar
Pràcticament
Amb la mobilitat que hi ha
Visc a Sant Just
I treballo a Castelldefels
Visc a Gabà
I treballo a Martorell
O sigui
La gent viu així
Aquí
Vivim així aquí
I això és el que dieu
De la mobilitat laboral
La idea és potenciar
Més transport públic
O...
I mirar a veure com és
Sobretot
Però això estem començant
Ja, ja
I ara estem començant
I és bastant sofisticat
Perquè hi ha diferents capes
Que s'han d'abordar
Per exemple
La mobilitat
En perspectiva de gènere
En els polígons
Gent que treballa
Torns de nit
Potser
I dones
En un polígon industrial
A l'hivern
6 de la tarda
Que és fosc
I el tema de seguretat
Per exemple
Com podem abordar això
Com podem millorar això
I deixant de banda la mobilitat
Laia que ens queden res poquets minuts
L'altra part
Que suposo que no té tanta feina
Que és cooperació i solidaritat
Correcte
No sé si ara també
Esteu amb algun tema
En concret
No sé si per exemple
Amb els refugiats
Ucrainesos
Sí
Amb solidaritat i cooperació
Gestionem tot el que és
La
Vale
Les competències
D'integració
De la població immigrada
Sí
Quan arriba població immigrada
Han de fer
Tot una sèrie de cursos
I formacions
Per poder obtenir
Un permís de residència
Vale
I de treball
Aleshores doncs
Això és competència
De la Generalitat
I està delegat
En els municipis
Aquells municipis
De més de 20.000 habitants
La competència
Està delegada
Directament
De la Generalitat
Al municipi
I per aquells municipis
De menys de 20.000 habitants
Que al Baix Llobregat
També n'hi ha
Encara que no ho sembli
Però n'hi ha
Sí, sí
Doncs la competència
Està traspassada
Al Consell Comarcal
Doncs és les feines
Que fem
Això està molt
Són contractes programes
Està tot ja molt reglat
I després
Sí que en temes
De solidaritat
Hem estat
Fent diferents accions
Sobretot al principi
Del mandat
Anaven cap a una línia
Però ara
Quan ja
L'any passat
Va esclatar
Tota la guerra d'Ucraïna
Doncs també vam estar
Parlant
A tots els ajuntaments
Perquè clar
Hi havia una llau
Va començar a venir
Molta gent
Població refugiada
D'Ucraïna
I clar
El primer lloc
On van
És serveis socials
De l'ajuntament
Sí
Els nens
Han d'anar a l'escola
Necessiten
Targeta sanitària
I aleshores
Vam estar ajudant
A tots els ajuntaments
A poder coordinar
Tot això
Els ajuntaments
A menys de 20.000 habitants
I els grans també
Perquè això va ser
Puntual
I de cop
De cop
Molta gent
I aleshores va ser
Bé
Anem a fer una acció coordinada
Parlar amb la Generalitat
A veure què s'estava fent
Amb la Federació de Municipis
Traspassant informació
I es va crear una web
Especial
Específica
Dintre de la web
Del Consell Comarcal
On se n'anava posant
Tota la informació
Que hi havia
Una mica com a guia
Pels ajuntaments
Per dir
Ostres
Aquí entro a la web
Del Consell Comarcal
I a l'apartat Ucraïna
Tinc tota la informació
Que necessito saber
Com a municipi
Com a ajuntament
Què puc fer en cada cas
Trius o coses
Passos
Com canalitzar per exemple
La solidaritat
De la ciutadania
Que volien donar roba
Sabates
Menjar
Doncs com canalitzar-ho
Quins tràmits havien de fer
Quan et venia una família
Ucraïnesa
I picava a la porta
De l'Ajuntament
Doncs quins passos
Havies de seguir
Com els podies assessorar
Com havies d'actuar
Amb el tema
De l'escola
De la tercera sanitària
Consells
De com ajudar també
A integrar aquesta gent
Aquesta població
Amb el que és el teixit social
Clar
O buscar feines
O si s'han de posar
Estudiar el català
Es va fer un permís de residència
I treball especial
Perquè poguessin treballar de seguida
Molt bé
Sí, sí
Doncs Laia
Res, queden un parell de minutets
Perquè toquin les sis en punt
Per fer la desconexió
Amb Catalunya Ràdio
Per tant
Molt bé
Ho hem de deixar aquí
A veure què ens expliquen del temps
A veure què ens diuen
A veure què ens diuen
Doncs res
Fins la propera Laia
Que acabis de tenir una bona tarda
Molt bé
Moltes gràcies
I res
Fins la propera
Fins la propera
Vinga, gràcies
Adéu
Adéu
Les àvies i els avis
Són sàvies i savis
No deixis que ells
Ni les seves històries
Caiguin en l'oblit
Festa de Vici sense edat
En Vici sense edat
És una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat
Entre els més grans
La soledat
És el major problema
Amb el que s'han d'enfrontar
A les persones
D'edat avançada
I depèn de tu
Que ho facin sols
Sortides en bicicleta
Per al municipi
Amb la gent gran
Acompanya'ls a veure
El poble on es van criar
Dóna'ls vida
Que tornin a sentir
El vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells
També
Des de Vici sense edat
Et necessitem
Festa voluntari
Més informació
Al portal
JustSolidari.cat
O en
Vici sense edat
Amb la col·laboració
De l'Ajuntament
De Sant Just d'Esvern
I keep a pistol
Under my pedal
At night
I close the curtains
And I sharpen my knife
I build my walls up
And I build them up
So high
So no one's getting inside
I learned my lesson
Last time
Baby
Just walk away
Just walk away
You heading straight
But danger
I can make a mistake
I'm just a little bit
Out of my mind
Cause I'm cold
As ice
I'm not the type
To keep you warm
At night
Baby
I'm not the type
I'm cold
As ice
I never stay
For too long
Too long
I'm gone
Cold as ice
Cold as ice
Cold as ice
At night
At night
I heat you up
With bourbon and rest
Put on a fire
When I take up my dress
We'll set your match
When I get lit
Inside of your head
I swear you're gonna regret
You wish we never had met
No
Baby
Just walk away
Just walk away
You heading straight
But danger
Make a mistake
I'm just a little bit
Out of my mind
Cause I'm cold
As ice
Bona tarda
Us informa Kilian Sabria
La tercera tinenta
D'alcaldia
De l'Ajuntament de Barcelona
La socialista
Laia Bonet
Assumirà a partir de demà
Les competències
De Jaume Collboni
Però no tindrà
El càrrec
De primera tinenta
Barcelona
Jordi Corbalan
L'alcaldessa de Colau
Ja ha firmat el decret
Que deleguen laia Bonet
Les competències de Collboni
Que demà
S'acomiadaran al ple
Com a regidor
I primer tinent d'alcalde
A la pràctica
Vol dir que la regidora
Socialista
Passarà a dirigir
L'àrea d'Economia
Isenda del Consistori
Però sense el rang
De primera tinenta
D'alcaldia
Colau i Collboni
Van pactar
La reunió d'ahir
Fer aquesta reorganització
Encara que l'alcaldable
Socialista
Havia reclamat
Que Bonet
Fos la número dos
Del govern
A quatre mesos
De les eleccions
Comuns i Socialistes
Han optat
Per no enrarir més
La relació
Després del sobtat
Anunci de Collboni
De marxar
Del govern municipal
Jordi Corbalan
Catalunya Ràdio
Barcelona
Notícies breus
Sergi Molero
Desarticulada
Una xarxa internacional
De cibercriminals
Que havia piratejat
1.500 hospitals
Escoles
O entitats financeres
De 80 països diferents
Els demanaven
Un rescat
A canvi de restablir
Els sistemes hackejats
En un atac
Que es coneix
Com a ransomware
L'operació
L'anunciada aquesta tarda
Al Departament de Justícia
Dels Estats Units
L'organització criminal
Coneguda com a Hype
Hauria aconseguit
Centenars de milions
De dòlars
Extorsionant víctimes
De tot el món
De moment
No s'ha detingut ningú
Però sí que s'ha aconseguit
Bloquejar la pàgina
Des d'on operaven
I també tornar part
D'aquests diners
A les víctimes
El banc d'inversions
Morgan Stanley
Ha imposat multes
De fins a un milió
De dòlars
Als seus empleats
Que han fet operacions
De negoci
Utilitzant el WhatsApp
Segons informen
Els diaris Financial Times
I Wall Street Journal
Les sancions són
Per violar les normes
Que els obliguen
A mantenir registres
De les operacions
Ara fa un temps
Uns mesos
Tant Morgan Stanley
Com altres entitats
Financeres importants
Dels Estats Units
Van pactar
Amb les autoritats
Reguladores del país
Sancions
Per valor de 1.800 milions
De dòlars
Per l'ús inadequat
Que els seus treballadors
Estaven fent de WhatsApp
I altres aplicacions
De missatgeria
Amb els seus telèfons personals
L'advocacia de l'Estat
Demana al Tribunal Suprem
Que rebaixin els anys
D'inhabilitació
Per als condemnats
Del procés
Segons els escrits
Als quals ha tingut accés
Catalunya Ràdio
I en contra del criteri
De la Fiscalia
Creu que s'ha d'aplicar
La versió atenuada
De la malversació
I sol·licita reduir
A set anys
La inhabilitació
D'Oriol Junqueras
Que ara és de 13 anys
Fent-hi encabir
També
El nou delicte
De desordre
Es demana
Entre 6 i 7 anys
Per a la resta
D'exdirigents
De l'1 d'octubre
4 en el cas
Dels Jordis
La fi de la mascareta
Al transport públic
S'aprovarà finalment
El 7 de febrer
La ministra de Sanitat espanyola
Ho plantejarà
Al Consell de Ministres
D'aquell dia
Després d'haver-se reunit
Amb els responsables
De sanitat
De les comunitats autònomes
La mascareta
Es mantindrà
Això sí
En centres sanitaris
Farmàcies
Òptiques
I residències
De gent gran
Exposicions
Rutes
Festes populars
Concerts
Tot això
Entre altres coses
Entre altres activitats
Per commemorar
Els 400 anys
De la mort
Del rector
De Vallfogona
El gran poeta
Català del barroc
Un dels grans objectius
De l'any rector
Que començarà
El mes que ve
És que la seva obra
Es pugui llegir
Una obra que va
Des dels sonets
Més artificiosos
I elegants
Fins als poemes
Populars
Eròtics
I escatològics
I que ja no es pot trobar
A les llibreries
Ja no es troba
Només en algunes
De vell
Per això
Es publicarà
L'edició definitiva
De les seves obres
Completes
Com ha destacat
Al llarg
De la presentació
D'avui
Josep Pedrals
Que és poeta
I comissari
De l'any
Esports
Marta García
A les 7
Bàsquet
D'Eurolliga
Amb el Clàssic
El Barça
Visita la pista
Del Madrid
En partit
De la 21ena jornada
Podeu seguir-lo
En la transmissió
De bàsquet
Per la web
I lab
De Catalunya
Ràdio
L'Espanyol
Ha donat permís
Al mig campista
Pol Lozano
Per negociar
De les ofertes
Que té
I el jugador
No viatjarà
Almeria
On demà
L'equip
Blanc i blau
Jugó a partit
De Lliga
L'última jornada
De la primera volta
Mentre
En el porter
Benjamín
La Comte
Ha viatjat a França
On podria tancar
Un acord
Pròximament
Amb el Montpellier
Samu Saiz
Ha marxat a Turquia
Per tancar
El seu fitxatge
Pels Sivasport
I Manu Vallejo
Cap a Oviedo
Per incorporar-se
A l'equip astorià
Si se materialitzen
Ixas ixides
El Girona
Alliberarà dos fitxes
Del primer equip
I per tant
Podrà inscriure
Càlens
En la Copa
A partir de les 8
València
Atlètic Club
I el Madrid
Atlètic de Madrid
Se jugarà a les 9
Eurolliga masculina
D'hoquei patins
Amb 4 equips catalans
A dos quarts de 8
Barça
Forte
Di Marmi
A les 9
Sarsana Noia
I Reus Deportiu
Sant Homer
I a les 10
Benfica Calafell
I eliminació
De Marcel Granollers
Del torneig de dobles
De l'Open d'Austàlia
De tenis
Fent parella
Amb l'argentí
Horacio Ceballos
La final femenina
De dissabteix
Ja ha quedat definida
I enfrontarà
La russa
Elena Rivakina
I la bielorussa
Arina Sabalenka
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bona tarda
Os informa
Lua López Rivas
Avui se celebra
El ple municipal ordinari
Corresponent al mes de gener
El primer d'aquest any
2023
Entre els diferents punts
A l'ordre del dia
Destaca l'aprovació definitiva
Del projecte executiu
De consolidació estructural
De la masia de Can Freixas
Amb un pressupost
De 900.000 euros
Redactat per l'arquitecte
Joan Pujadas Ferrer
El projecte
Ja s'havia aprovat inicialment
Al ple d'octubre del 2022
I no s'han presentat
Al·legacions ni suggeriments
Podeu consultar
L'ordre del dia
Completa
L'enllaç que trobareu
A la notícia
De la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
També es presentaran
Quatre mocions
Dels diferents grups municipals
Per últim
Es llegirà
El manifest del Dia Internacional
En memòria
De les víctimes
De l'Holocaust
Que es commemora
Demà divendres
Actualment
Ja es pot assistir
Avui a partir de les 7 del vespre
A la sala de plens
Per qui ho prefereixi
Pot fer-ne un seguiment en directe
A través del canal de YouTube
De l'Ajuntament
Clara Aguilar
L'artista Sant Justenca
Nominada als Premis Gaudí
A millor música original
Per Suro
Ha explicat a Ràdio d'Esvern
Com va ser el procés de creació
Tot i que finalment
No va endur-se el guardó
Aquesta era la primera entrada
D'Aguilar
Al món del cinema
Exposava l'entrevista
A Ràdio d'Esvern
Que va fer un treball
Molt estret amb el director
El Miquel Gorrea
Qui va conèixer l'estiu passat
Ha explicat
Que va ser una col·laboració breu
Ja que hi ha molt poca música
A la pel·lícula
Però que el Miquel
Tenia molt clar
Perquè la volia contractar
Per la seva vessant
Més electrònica i fosca
Van començar a treballar així
Conjuntament
Un cop la pel·lícula
Ja estava rodada
Quan Miquel
La va convidar
A entrar al seu univers
La Clara va entrar
Quan ja estava tot ideat
Però afirmat
Que tot i que breu
El procés va ser molt divertit
Podeu recuperar
L'entrevista completa
Amb Clara Aguilar
El podcast que trobareu
A la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
Finalment
Els premis Gaudí
La pel·lícula
Suru
Va recollir el premi
A millor direcció novella
I millors intèrprets
Tant masculí
Com femenina
I ahir diferents representants polítics
Dels grups municipals de Sant Jús
Van poder visitar les obres
Que s'estan duent a terme
Per fer la nova escola
Bressol Mainada
Aquesta està situada
A les bases de Sant Pere
I es troba actualment
En construcció
Just al costat
De l'actual escola Montserrat
L'obertura de les seves portes
Està prevista
Pel mes de setembre
Totalment equipada
I amb personal
Per aculler els infants
De Sant Just
Aquest equipament
Contemple una ocupació
Màxima de 107 infants
Dividits en un grup
De P0
I 3 de P1
I P2
Les 107 places noves
S'obriran
De manera gradual
En 3 cursos
La intenció inicial
És obrir primer
Un grup de lactants
Un grup d'un any
I un grup de dos anys
El següent curs
Es passaria a oferir
Un grup de lactants
Dos grups d'un any
I dos grups de dos anys
I finalment
De cara al 2025-2026
S'oferiria
La totalitat de grups
De moment
Podeu veure les fotografies
De com avancen les obres
A la notícia
De Ràdio d'Esvern
I això és tot
Tornem amb més informació
I tota l'actualitat
Sant Just tenca
El Sant Just Notícies
De les 7 del vespre
Fins ara mateix
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Fins demà!
A Ràdio d'Esvern fent una entrevista d'aquí uns instants
a un professor del curs de bridge del Centre Cívic Maragall d'aquí, de Sant Just,
perquè ens expliqui en què consisteix aquest joc i com s'hi va enganxar ell
i quins són els beneficis que ens aporta per la salut mental.
Després, a més a més, també farem l'espai i la salut el dia que comencem avui
aquesta nova secció de salut a Ràdio d'Esvern.
Venen professionals del CAP d'aquí del poble i ens presenten algun tema.
Vinga va, tot això, escoltant aquesta cançó d'estopa de fons, gafes de rosa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pa pa pa pa pa
Yeah
Pa pa pa pa
Yeah
Pa pa pa pa
Yeah
Siempre podemos
emborracharnos, pasar de todo
y después morirnos
quemarnos todo y autodestruirnos
quemarnos
ponte una gapa
de color de rosa
si del sistema no quieres salir
saca tu sonrisa, marca posa
relájate y disfruta de tu país
porque está claro que te están
atacando cuando nadie
se pone en tu lugar
llueve, correja por todos los lados
esconde la mano y a disimular
ponte una gapa de color
de rosa si del sistema
no quieres salir
saca tu sonrisa, marca posa
relájate y disfruta de tu país
porque está claro que te están
atacando cuando nadie
se pone en tu lugar
llueve, correja por todos los lados
esconde la mano y a disimular
i ara ens connectem via telefònica
amb en Joan Maria Moragó
que és professor del curs de bridge intermedi
i el centre cívic Maragall de Sant Just
que es fa aquest trimestre d'hivern
els dimecres de 5 a 2 quarts de 7
i que per cert va començar el 25 de gener
ja el tenim al telèfon i el saludem
hola, bona tarda Joan Maria
bona tarda Núria
bona tarda a tothom
bé doncs torna al curs de bridge
al centre cívic Maragall
no és la primera vegada que es fa
el taller al centre, oi?
quantes edicions podríem portar ja?
no, en portem vàries
ja portem per lo menys
jo comptava jo diria
d'uns 5 o 6 anys
ostres
abans de la pandèmia
sí, sí, abans de la pandèmia
ja fèiem classes
per l'anys del 3 abans
i ens podries dir una mica
en què consisteix aquest joc
què és el bridge
si és fàcil aprendre
les normes que hi ha
bé, sí
clar, no és fàcil de resumir
què és el bridge
així, amb una conversa curta
però bueno
per la majoria de persones
dirien que és un joc de cartes
i per molts diuen
que és un dels millors jocs de cartes que hi ha
però pels millors
pels que el practiquem
també podem afegir
que té una mica de ciència
una mica d'esport
i fins i tot art
seria comparable
amb una ciència
ja que el bridge és empíric
és una experiència
que et dona que el coneixement
es va obtenint a través de l'experiència
i dirigit cap a l'outil
i el tècnic de l'aspecte del bridge
però per fer-nos una idea
és com un joc que juga amb fitxes
amb cartes
no, juga amb cartes
juga amb cartes franceses
que són les cartes que entenen els asos
els reis
les dames
i les jotes
i els deus
i fins al dos
i es juga per parelles
són dos jugadors
que juguen contra dos jugadors
seria una espècie de dòmino
per jugar-te amb cartes
però aquí tens la possibilitat d'explicar
doncs les cartes que et donen
mitjançant una subhasta
amb el teu company
per poder decidir
quin és el pal de triomfo
que manarà sobre els altres pals
i és una subhasta
i és una subhasta que vas demanant bases
perquè al finalitat del bridge
és anar a fer bases
les bases
que és una base
doncs que un as
es pot menjar
doncs amb un rei
o amb una dama
o amb una jota
perquè és la geuta més alta
i potser hi ha asos
hi ha quatre asos
perquè hi ha quatre pals
hi ha el pic
el cor
el diamant
i el trèvol
i aquests quatre pals
cada un
doncs té els seus asos
els seus reis
l'as
el rei
la dama
i la jota
de cada pal
i en total
hi ha 52 cartes
dividides
amb aquests quatre pals
i el que has de fer
és això
doncs anar a una subhasta
per decidir
qui guanya aquesta subhasta
qui s'abandú
i qui és el que marca
el pal de triomfo
que seria una mica
la finalitat
i és anar a fer
el major número de bases
que tu demanes
amb el teu company
mitjançant aquesta subhasta
que hem comentat
i després realitzar-les
és a dir
escolta
jugarem amb tronfo
de pic
per exemple
i demanarem
doncs
8 bases
o 10 bases
o fins a 13 bases
que és el total de bases
que hi ha
perquè hi ha 52 cartes
es reparteixen
a 13 cartes
a cada jugador
i es decideix això
quantes bases farem
i quin és el pal de triomfo
ja tinc la part
d'aquesta subhasta
i el que més puja
doncs ho ha de realitzar
allò que ha demanat
si ho compleix
doncs té un premi
i si no ho compleix
doncs paga una multa
evidentment psicòlica
de punts
en els que
l'han fet
no complir
perquè una mica
la finalitat
és aquesta
és a dir
que és un joc
també
aquí
podríem dir
es pot jugar
per parelles
o cadascú té
les seves cartes
sí, sí
evidentment
cadascú té
les seves cartes
però jugues
per parelles
i et vas explicant
una mica
les cartes
que t'han arribat
cada vegada
et van repartint cartes
cada partida
diguéssim
et reparteixen
aquestes 13 cartes
i mitjançant la subhasta
tu vas decidint
quin és el millor
pal de triomfo
que tens
amb el teu company
i quin és el que decideix
jugar
i hi ha algunes normes
també
és a dir
hi ha normes
hi ha normes
sí
per exemple
hi ha normes
però és una mica
ja dic
explicar una mica
quines són les cartes
que t'han donat
per poder establir
quin és el pal de triomfo
i evidentment
tu pots anar
en una subhasta
si tens
si tens asos
reis
dames i jotes
que són diguéssim
les cartes altes
que són les que guanyen
a les petites
sí
i aleshores
quantes més asos
reis dames i jotes
tinguis entre la parella
entre tots dos
pots demanar
més número de bases
imagina't que tenim
tots els asos
tots els reis
i totes les dames
entre els dos companys
sí
doncs podíem demanar
les 13 bases
però clar
tot això ho fas
mitjançar la subhasta
sense veure les cartes
al company
clar
cadascú té les seves cartes
i va explicant
què és el que té
i a partir d'aquí
doncs decideixes
quin és el pal de triomfo
i quin número de bases
demanes
ja dic
si encertes
i després
realitzes aquest número
de bases
que has demanat
tens un premi
de punts
i si no
si no
ho encertes
doncs
paren una multa
una multa
als contraris
també de punts
val
i
entenc que guanya
qui aconsegueixi
més punts
òbviament
bueno
qui aconsegueixi
més punts
sí
qui faci
més número
de bases
ja dic
cada mà
és una
clar
per jugar
una mà de bridge
doncs trigues
entre que fas la subhasta
i després realitzes
el contracte
que has decidit
o es demanar
doncs poden passar
entre 5 i 10 minuts
per una mà
i llavors
a partir d'aquí
tornes a donar les cartes
tornes a repartir
i tornes a fer
el mateix procés
ja dic
és el de la subhasta
primer
per decidir
quin és el pal de triomfo
i quin número
de bases demanes
i això ho fan
entre els dos bàndols
tant
els que estan
en una posició
com els contraris
i cadascú
en funció dels punts
que té
pot entrar
en aquesta subhasta
o pot dir
bueno
fins aquí he arribat
jo no puc pujar més
perquè jo no tinc més punts
que aquests punts
ja dic
són els asos
els reis
les lames
i les jotes
que són els honors
que són el que
el que prevaleix
diguéssim
i Joan Maria
a la gent que ve al curs
li costa molt
entendre el funcionament
del joc
aprendre's les normes
tot el tema
de les bases
el bridge no s'aprèn
a jugar
amb dos guies
és a dir
que és un joc
que és empíric
i aquest joc empíric
vol dir que a través
de l'experiència
i del coneixement
o sigui
el bas
aquest coneixement
i aquesta experiència
et dirigeix
cap a la tècnica
que has d'aplicar
per jugar
evidentment al principi
es fa una mica
xuc
entén una mica
tots els conceptes
però
en tots els jocs passa
jo crec que passa
en tots els jocs
una mica
que fins que no s'agafa
el truquillo
no comença a gaudir
això mateix
el que passa
és que jo per exemple
porto més de 40 anys
jugant
i encara no sé prou
vull dir que és un joc
que sempre vas aprenent
sempre vas aprenent
més i més i més
i el curs
es diu bridge intermèdia
això vol dir
que hi ha diferents nivells
o que en altres moments
s'han fet un curs inicial
sí evidentment
vam començar
el curs inicial
es va començar
a apuntar gent
i ara ja estem
al grup intermedi
però tot i que
segueix venint gent
que comença
gairebé des de zero
i bueno
es van acoplant
una mica
a la resta de jugadors
quin perfil hi ha
de persones
que s'apunten
als cursos
de bridge
tant sigui a Sant Just
o a altres llocs
sí
tenim una mica de tot
però bàsicament
és gent de mitjana
a edat alta
dels 40-50 anys
fins a
tinc un alumne
per exemple
tinc un alumne
aquí a Sant Just
que és el senyor
Ignasi Gomet
que té 96 anys
i encara ve a jugar
bridge
els dimecres
ostres
és un senyor
que va començar
a jugar de jove
ho va deixar
durant molt temps
i s'ha tornat a enganxar
doncs ja dic
ara farà 4 o 5 anys
que va començar
una altra vegada
i la gent està contenta
i repeteix
que això és interessant
i s'omplen les places
és a dir
hi ha gent potser
que es queda en llista d'espera
o sempre intenteu
fer foraca
no
sempre intentem mirar
d'acoplar-ho
però ja dic
que a vegades és una mica complexa
perquè hi ha gent
que ve de zero
i hi ha gent
que ja porta
doncs això
dos anys
o tres anys
o quatre anys
o cinc anys
perquè normalment la gent repeteix
com que ja dic
com que és un joc
que no s'aprèn en dos dies
ja clar
l'únic bo que té
és que encara que no sàpigues
jugar molt bé
t'enganxa
t'enganxa
perquè veus
que vas aprenent
mica en mica
i que cada dia
vas evolucionant
una mica més
i per això ja dic
que és un joc
que és apassionant
divertit
creatiu
i clar
evidentment
s'ha d'anar en compte
perquè crea addicció
però és una addicció
ostres
sí
és una addicció
molt interessant
perquè al final
el que estàs fent
és donant feina
a les neurones
té beneficis
i alhora
de passar una zona divertida
mentre juguem
té beneficis mentals
com qualsevol
també
joc
de taula
sí
però aquest sobretot
a més està bastant estudiat
que té
molts beneficis mentals
perquè el que et fa
és això
que puguis pensar
has d'apuntar
has d'estar
atent
que qualsevol distracció
doncs et pot
fer perdre
una base
clar
és interessant per això
perquè et fa anar
al cervell
i a més a més
que a més
quan estàs jugant a brits
te n'oblides
de tot
el de més
ah mira
és quan
t'absorbeix tant
que te n'oblides
de la brits
i això és bo
i Joan Maria
has comentat
que portes tu
precisament
més de 40 anys
jugant
hi ha alguna mena
d'escola
o de lloc oficial
o federació
aquí a Catalunya
hi ha la Federació Catalana
de Brits
que té els seus associats
que ja fa molts anys
que funciona
des dels anys
30 o 40
del segle passat
i és la
diguéssim
l'associació
catalana de brits
també n'hi ha una
d'espanyola
i sobretot
aquí a Espanya
som un país
que teòricament
hi ha molt pocs jugadors
en comparació
amb altres països
per exemple
als Estats Units
hi ha milions
de jugadors
de practicants de brits
a la Xina
actualment
estan jugant
cada dia
també milions de persones
a Europa
a França
juguen 8 milions
de persones
a Itàlia
també
i aquí a Espanya
no arribem
ni a Espanya
i com és això
hi ha alguna explicació
bueno
perquè la seva difusió
tampoc ha sigut
molt directa
no
clar
el brits
sempre s'ha vist
com un joc
una mica d'elit
que jugaven
les persones
durant el segle XX
a finals del segle XX
i a principis
del segle XX
i jugaven
i jugaven
però clar
jugava a cases
feien les partides lliures
jugaven entre 4 o 5 persones
o 6 o els que fossin
i a partir d'aquí
es va anar evolucionant
i s'han anat fent
en campionats
i evidentment
es juga
arreu del món
es juga molt
des de l'any 99
que està inclòs
dins dels esports olímpics
ostres
és un esport olímpic
el bridge?
sí
el Comitè Olímpic Internacional
l'any 99
va decidir
va decidir incloure
com esport olímpic
i hi ha representació
aquí a Espanya
que vagi
sí
hi ha jugadors
que juguen
sí sí
hi ha altres països
hi ha campionats del món
hi ha campionats d'Europa
hi ha olimpiades
hi ha de tot
sí sí sí
el que passa és que
aquí a Espanya
no ha tingut molt de ressò
hi ha poques licències
de bridge
comparat amb altres països
d'Europa
Anglaterra
hi ha molta gent que juga
Suècia
Noruega
Israel
molts llocs del món
a jugar
hi ha d'haver tots
diria jo
tu ens has dit
ens has confessat
que portes 40 anys jugant
i que encara
no n'has après del tot
que et falten encara
millorar algunes tècniques
aprens d'algun altre mestre
o
de llibres
el ser
un
un
un coneixement empíric
diguéssim
que vull dir
que el vas aprenent
a través del joc
l'experiència
doncs
et va donant
a la vegada
doncs anar millorant
i sí
clar
pots donar classes
sent molt bon jugador
sí
evidentment
sempre pots aprendre més
sempre es pot aprendre més
ja dic
jo encara
no en sé prou
no en sé prou
per ser
clar
un jugador
de superèdit
però clar
aquests jugadors
doncs el que fan
és dedicar-se
tot el dia a jugar
amb això
clar
a banda de que
per ensenyar
també
és a dir
s'ha de saber
ser un bon professor
o professora
no només
és saber jugar
vull dir
també s'ha de saber
ensenyar
això és molt important
perquè hi ha molt bons jugadors
que són molt bons jugadors
però que no són bons professors
igual que passa
amb altres matèries
potser
hi ha uns metges
que no sàpien explicar
els seus alumnes
la tècnica
o el que sigui
evidentment
doncs evidentment
s'han de tenir les dues coses
jo tinc la sort
que la meva mare
em va ensenyar a jugar
quan jo era molt jove
i la meva mare
era molt didàctica
i es va també
ensenyar a jugar a brits
i per això
vaig començar a jugar
i ja dic
ja dic
porto més de 40 anys
i em porto més de 30
durant classes
molt bé
molt bé
però ja dic
i la finalitat
és això
que la gent
vagi a passar una bona estona
que s'obligui
de la resta de coses
quan està jugant a brits
i la veritat
és que la gent
quan acabem la classe
tothom em diu
home ja s'ha acabat
ja s'ha acabat la classe
són classes d'una hora i mitja
home doncs Déu-n'hi-do eh
però la gent
té ganes de seguir jugant
inclús tinguen
aquestes alumnes de Sant Jús
des de la Montse
la Inés
les Treses
sí
i venen mitja hora
abans a la classe
per jugar elles una estona
i practicar
abans de començar la classe
ah mira
perquè això
les classes com funcionen
tu expliques
algunes normes
i després
jugant entre ells
entre els alumnes
això mateix
jo els explico
els porto unes mans preparades
les juguem
les comentem
mirem on estan
a les errades
on estan els encertos
i els encerts
i bueno
i a partir d'aquí
doncs anem jugant mans
anem jugant mans
i vaig donant explicacions
evidentment
de cada una de les mans
que es vol
o del que no entenen
i ara actualment
a partir del Covid
doncs es va posar
molt de moda
jugar al bridge
a través d'internet
vull dir
que el Covid
al fi de cap
ens ha anat bé
per això
per poder difondre
el bridge
a través d'internet
perquè hi ha molta gent
que vol desplaçar-se
i això
doncs no li va bé
però a través d'internet
es pot jugar
perfectament al bridge
molt bé
una altra opció
diferent
però també jugant al bridge
molt bé
doncs Joan Marí
ha estat un plaer
poder parlar amb tu
i descobrir
anava a dir una mica més
però direm descobrir
perquè realment
crec que aquí a la ràdio
almenys el programa
al magàssim de tardes
no n'havíem parlat mai
del bridge
ja el coneixem
una mica més
i escolta'm
res més
que sigui un triomf
tot aquest segon trimestre
també amb aquest curs intermedi
i res
fins la propera
doncs molt agraït
molt agraït
per l'entrevista
i bueno
a la propera
ens tornem a veure
clar que sí
molt bé
gràcies
vinga
adéu
adéu
adéu
green green grass
de George R
versió Speed
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
Fins demà!
Fins demà!
No em toquis el nad
Perquè toques molt més del que et penses
Toques l'esforç de molts veïns
Perquè tinguis productes de qualitat a taula
Toques el que menja la meva família
Toques el que més m'agrada
Ara, el que toca productes catalans
De qualitat
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
Comencem ara un nou espai
Comencem ara un nou espai
Es tracta de la secció
La Salut al dia
Conduïda i coordinada per la infermera
Sílvia Granollers
Infermera del Cap de Sant Jus
Que dona veu a aquest espai
A professionals de l'àmbit sanitari i social
Del centre
Per parlar sobre temes d'interès general
Relacionats amb la salut
La freqüència d'aquest espai serà mensual
Concretament, la salut al dia
S'emetrà l'últim dijous
De cada mes
Aquesta mateixa hora
Cap al voltant
De dos quarts de set de la tarda
En cada sessió
Abordarem
Un tema de salut diferent
Amb veus diferents
Expertes
En cadascun dels àmbits
Que es tractin a cada programa
Avui, aquesta tarda
Tenim amb nosaltres
Aquí a Ràdio d'Esvern
A la nutricionista
Belén Gil
I també a la Noemi Morcillo
Que és referent
De benestar emocional
I comunitari
De l'ambulatori de Sant Jus
I a més a més
També tenim
A la Sílvia
Els hi obro els micròfons
A les tres
I la saludem
Hola, què tal?
Bona tarda a les tres
Bona tarda, Núria
Bona tarda
Bona tarda
I a tots els oients
Clar, evident
Sílvia, et sembla
Si ens expliques una mica
L'essència d'aquest espai
La salut al dia
Què és el que s'hi tractarà?
Temes?
Doncs mira
Ens vam reunir
Vam dir que
Ens agradaria
Poder apropar-nos
A través de les zones
Als nostres oients
I als nostres ciutadans
Que venen al centre
I vam pensar
Que fer un programa
On es tractés cada mes
Alguna tema sobre
Pensa que cada mes
Cada dia, de fet, de l'any
Celebren algunes festivitats
El dia de la salut
El dia de les dents
Llavors vam dir
Doncs mira
Una manera d'apropar-nos
Als nostres ciutadans
És explicar coses
Que aquell mes
Hagi passat
I que estiguin relacionades
Amb la salut
I així ens va néixer
Molt bé
Sí?
És això?
Sí, sí, sí
I ahir ens ha quedat
Una mica clar
A més
Sabem que vindreu cada mes
Cada últim dijous de mes
Per tant, hi haurà diferents temes
Dels que abordarem
Comencem el programa d'avui
El dia 26 de gener
Parlant sobre alimentació
Nutrició
També altres temes
Que sortiran després
Però comencem amb la Belén
Ella és nutricionista
Hola Belén, què tal?
Hola, bona tarda a tots
Doncs bé, avui
Què és el que ens vols explicar, Belén?
Bé, us vull explicar una miqueta
La incorporació
Dels professionals sanitaris
De nutrició
A la sanitat pública
Que venim amb un perfil comunitari
Sí
Llavors vam pensar
Que la millor forma
D'arribar a la comunitat
També podia ser
A través de les zones
No de la ràdio
I llavors vam venir una miqueta
A vos explicar
Hàbits saludables
Molt bé
La gent de vegades
Té moltes inquietuds
Molts dubtes
Perquè a nivell de nutrició
Des del CAP
Quins serveis oferiu
O des de quin punt de vista
Ho enfoqueu?
Doncs ho enfoquem
En principi
Ha de fer la derivació
El seu metge de capçalera
O la seva infermera
Ens ho deriven al nostre servei
Nosaltres valorem el cas
I normalment
Sempre li donem un enfoc comunitari
Llavors el que fem molt
És treballar amb grups
Amb grups que
Suposo que són persones
Que tenen inquietuds semblants
O que necessiten
El mateix tipus d'ajuda
Sí
Normalment ho enfoquem molt
A patologies
A problemes
Que hem vist que són molt prevalents
Com són la diabetes
El sobrepes
L'obesitat
I suposo que anirem ampliant
Però de moment per començar
Està bé
I quins recomanacions
O hàbits
Normalment
Són els que doneu?
Normalment
El que diem sempre
És que la gent
Fugi una miqueta
De les dietes
Molt restrictives
Perquè són gent
Que normalment
També venen de fer moltes dietes
I que quan tornen a menys
És perquè no els han donat resultat
Perquè al ser tan restrictives
La gent
No aconsegueixi adherència
Aquests bons hàbits
Llavors és dietes que inicien
Però que estan desitjant acabar
I quan acaben
Tornen als mals hàbits
Que tenien abans
Llavors nosaltres
El que proposem
És ensenyar la gent
A menjar bé
Fels d'educació nutricional
Perquè agafin uns hàbits
Que puguin mantenir amb el temps
I és veritat
I és veritat
I és veritat
Que potser
Perden pes
Més a poc a poc
Però després no el recuperen
Clar
El fet de mantenir aquests hàbits
Suposo que és
El que els dona
Bé
La constància també
No?
Clar
És molt important
Que la gent sigui constant
I que siguin capaços de mantenir-ho
Quan es fa molt restrictiu
És molt difícil
Mantenir això amb el temps
Clar
Perquè per exemple
Amb les dietes
Moltes
Bé
Moltes cops
El que passa
És que la gent
Passa gana
Després
No sé si hi ha
Alguna mena d'afartament
O es perta el control
No?
Sí
Això ho fem també molt incis
Perquè la gana és molt mal
Acompanya de viatge
Sí
Et canvia molt l'actitud
L'estat
Llavors la gent es posa
De molt mal humor
Però pot aparèixer ansietat
Que això ja ens ho explicarà
Després la Noemi
Llavors els hi fem
Sobretot
Incis en que
No passin gana
Perquè realment
Tampoc fa falta passar gana
Per perdre pes
És millor anar més a poc a poc
Però de forma
Més sana
I més conscient
Perquè la gana
Mai no és bona
Acompanya
I és el que dius tu
Sempre es diu
Que després de la restricció
Ve l'atracó
O sigui
Una persona que té molta gana
I que arriba a aparèixer
Aquesta ansietat
Després tenim un mal dia
Tenim un estat d'anim baixet
O estem enfadats
O el que sigui
I el recurs d'anar
I agafar algú que no toca
És una temptació molt gran
I llavors no es pot controlar amb gana
Clar
Suposo que per exemple
Tot el tema de l'ansietat
L'angoixa
Això també va molt relacionat
No?
Amb la nutrició
Sí
Per això amb la Noemi
Treballem de forma transversal
Treballem mano a mano
Perquè és veritat
Que funciona molt
El que és un concepte
Que a vera
Com a tal
Científicament no existeix
La psiconutrició
Sí
Que també se'n parla molt
Però sí que és veritat
Que va molt lligat
Vale
Després també
No sé si hi ha molta gent
Que tot el tema de la nutrició
I dels aliments
Per ser una cosa
Que està molt a l'abast
També s'opren pel seu propi compte
No?
I fa dietes
Doncs això una mica
Per el que ha sentit
Per els instagramers
Per els youtubers
No?
Això també és una influència
Que...
Això és una lluita constant
Que tenim
Que sobretot
Sempre els hi diem molt
A la gent
Que es posin en mans
De professionals sanitaris
Col·legiats
Perquè el perill
D'internet
És que està molt bé
Perquè
És veritat
Que tenim molta informació
Però
De vegades
Lestionar aquesta informació
O les fonts
On la gent et troba
Aquesta informació
No són del tot fiables
Llavors et venen
Amb conceptes
Bastant erronis
I els has de fer
Una mica desaprendre
Per tornar a prendre
I donar-los consells
Amb cara i ulls
Perquè bueno
Dietes d'aquestes bojes
Jo suposo que tothom
Hem sentit
Llavors clar
La gent de vegades
Està tan desesperada
Que fan cas
De qualsevol
Cosa
Que tu ja dius
A veure
Això no té
No té cap base
No té cap base
Ni cap contrast
O cap estudi
Que ho avali
És una lluita diària
Que tenim
Quan feu els grups
En el cap
Després
Cada pacient
Té el seu seguiment
Individual
Perquè clar
Suposo que es posen
En aquests grups
En comú
Algunes pautes
I això
Però a nivell individual
Cada cas
Deu ser diferent
Sí
Això tenim uns criteris
D'inclusió
I d'exclusió
Llavors sempre hi ha
Una primera entrevista
Individualitzada
Fem una consulta
Amb aquell pacient
Passen una sèrie de tests
Llavors veiem
Que són aptes
Per fer aquests grups
Es fa la intervenció grupal
I després
Tots tornen a tenir
Una consulta individual
Que posem una mica al dia
Les impressions
Fem una mica de feedback
I després
Ens plantegem
De fer-los
Un seguiment mensual
Per no fer una intervenció puntual
De dos mesos
I després
Que quedin sense seguiment
Són pacients
Que després portaran
Un seguiment
També grupal
Però que el més segur
Que tingui una acabuda mensual
És a dir
Que l'objectiu
Sí que podríem dir
Que és
Baixar pes
Però no fer-ho
De forma dramàtica
O dràstica
No?
Sinó
Adquirint bons hàbits
Canviant alguns
Bé
Bé
Mals hàbits
Que potser
Estan com a rutines
Perquè per exemple
Després també
Hi ha l'exercici físic
Això també
Ho inclueu
D'alguna forma
Sí
Primer treballem molt
El que és l'educació nutricional
I quan ja ho tenen
Bastant assolit
I està integrat
Als hàbits
Llavors els diem
Que comencem
També a incorporar
Una miqueta
El que és l'activitat física
En si
També
Fem molt incis
En que l'objectiu principal
Del grup
No és baixar de pes
Perquè la gent focalitza
Molt en la baixada de pes
I realment
L'important
És recuperar la salut
Perquè moltes vegades
Amb l'obesitat
Hi ha moltes comorbiditats
Com són la diabetes
La hipertensió
Hipercolesterolemia
Llavors
Primer recuperem la salut
I quan aprenem
A menjar bé
El pes acaba arribant sol
La gent està molt agobiada
Pel tema del pes
Es pesen cada dia
Ostres
I això tampoc és bo
És que hi ha aquí
Una obsessió que no és bona
Llavors s'ha d'aprendre
A tenir una relació sana
Amb el menjar
Clar
Perquè l'exercici físic
L'incorporeu
Com un exercici físic
Ja d'entrada
Moderat
Recomaneu
En lloc d'exercici
Potser fer
Deixar el sedentarisme
Una activitat
Això també
Això seria l'ideal
Perquè la gent en si
És bastant sedentària
Llavors fem les recomanacions
Generals de l'OMS
Que són 30 minuts
Si pot ser
Al dia
D'una activitat física
Moderada
O 150 minuts a la setmana
Que s'ho reparteixin
Una mica com vulguin
Que tampoc
És massa temps
Si et pares a pensar
És fer una bona passejada
Sí
A un ritme
A un ritme bé
No allò
Anar mirant escaparats
Però fer una bona passejada
D'uns 30 minuts al dia
I amb això en principi
Això és millor
Ja que res
Llavors si després
Es pot anar afegint
Una miqueta més
Però és millor
I sol funcionar molt bé
I normalment
I ja per anar tancant
Si et sembla bé
Aquest apartat de nutrició
Quan acostuma a dur
Aquesta intervenció?
Ho fem durant vuit setmanes
Que són uns dos mesos
I llavors ho fem un dia a la setmana
En total són vuit hores
Que estem amb aquests pacients
I clar
Els hi pots donar moltíssima informació
I a més és molt maco
Perquè es creen sinergies molt maques
Entre el grup
I després sempre hi ha un espai
També de feedback
Que ells ens expliquen experiències
I nosaltres com a professionals
També aprenem moltíssim d'ells
Quina durada tenen?
Una hora cada setmana?
Sempre s'allarga una miqueta
Sempre s'allarga
Clar és que entre que expliques
Sí, perquè estan molt còmodes
Sí, fem una hora i quart
De vegades hem estat una hora i mitja
De vegades ens demanen
Hi ha temes que parlem
Que són més complicats
I requereixen més temps
I hi ha d'altres
Que en una hora en fem
I estàs tu sola, Belén?
Amb la Noemi, sempre
Sempre ho fem transversal, sí
Molt bé
Doncs mira, ja que l'anomenem
Passem a parlar una estoneta amb ella
Què tal, Noemi?
Bona tarda
Bona tarda
Doncs a veure
Explica'ns una mica la teva figura
Dins del cap de Sant Just
Bé, una mica
Com ha explicat la Belén
Les figures són bastant semblants
Passa que ens encarreguem
De coses diferents
Ella ve ja més
Per la nutrició
Dietètica
I jo em centro més
En el benestar emocional
De la població de Sant Just
És cert que
Treballem molt
Molt juntes
Perquè
Com ha dit
Els grups
A nivell de
Psiconutrició
És important
Quan
Parlem de
De menjar
Per l'ansietat
Diferenciar tot això
I després
Per meva
Jo també
Faig grups
Conjuntament
Amb la Sílvia
Fem de relaxació
També faig
De gestió emocional
Etcècè proper
Llavors
La meva figura
És igual
Agafem
Agafo pacients
Administrem test
i en funció de la primera visita que fem i els resultats
ubiquem les persones en un grup o d'altre.
Es fa un seguiment, després també, com ha comentat la Belén,
i a més a més jo també faig una prescripció social,
que no sé si es coneix aquest concepte.
Doncs mira, la veritat ho anava a preguntar,
perquè no sé exactament què és, no sé si al ràdio i ens ho sabran o no,
però prescripció social no...
Bàsicament, la prescripció social, com el seu nom indica,
és prescriure a la persona una activitat
o vincular-lo a alguna activitat del municipi,
ja sigui a un centre cívic, a un club de lectura,
a la bona aigua, a fer exercici, ioga...
Llavors, el meu cupo, per així dir-ho, de visitats individuals
aniria més enfocada no a un tractament psicològic,
sinó a fer aquesta prescripció
i aquest seguiment d'aquesta prescripció social.
D'acord, molt bé.
I, per exemple, ens podries parlar d'hàbits saludables, no?,
per aquest benestar emocional, així a grans trets,
perquè ens puguem fer una idea.
Doncs una mica, com hem comentat, no?,
hi hauria com quatre capses d'hàbits, no?,
quatre grans hàbits.
El primer seria l'activitat física, no?,
com hem comentat, l'activitat física no només té beneficis
per al nostre cos, per a la nostra salut física, etcètera,
sinó que també per a la nostra salut emocional i salut mental.
Quan fem exercici físic, ja, bueno, activitat física, no cal que sigui exercici...
No cal apuntar-se a fer allò, a suar...
Clar, no, o sigui, caminar ja és una activitat física, no?,
i cadascú pot, cada persona pot fer el que pot, no?,
o sigui, no, potser no tothom podem fer crossfit
i hi ha algunes persones, no?, que caminar ja...
Ajuntant-nos a les condicions de cadascú.
Exactament.
Doncs llavors, fer activitat física s'agrega al nostre servei neurotransmissors, no?,
que ens fan sentir millor, ens eleven l'estat d'ànim,
i, a més, també, no?, que ara en parlarem, no?,
però també ens ajuda a fer consciència plena,
de l'atenció plena del moment en què estem, normalment, no?,
perquè ja requereix, no?, uns moviments, una tècnica
que normalment ja et fa que tu estiguis pensant en aquell moment
en l'activitat que estàs fent.
Exactament, i no pensant en la llista de la compra
o si anem a agafar els nets després...
És com un moment, com el teu moment, no?,
després també tindríem, juntament amb això, no?,
el que parlàvem, el tema del mindfulness, atenció plena, no?,
diguem que la meditació, no?,
que serien conceptes molt similars,
que, bàsicament, el que faríem és prendre aquesta atenció
del moment present, no?,
molts cops actualment en la societat en què vivim,
vivim en una societat d'immediatesa,
de ja les coses, no?, de moltíssima organització,
d'estàs fent la compra i ja estàs pensant
el que faràs de dinar, com ho faràs, qui vindrà a casa, no?,
o sigui, llavors, amb el mindfulness,
l'atenció plena, etcètera,
el que pretenem és que sigui un moment
en què estic pensant
i estic disfrutant del que estic fent, no?,
jo què sé, rentar els plats, no?,
doncs sento, no?,
com rento els plats, em fixo, no?,
com l'aigua, l'olor del sabó, etcètera.
De fet, recomanem als grups, no?,
molts cops un exercici,
que és ficar-se alarmes durant el dia,
4 o 5 alarmes,
i la pauta que els donem és
parar quan s'uni aquesta alarma
i fixar-te només en el que estàs fent.
Oh, que difícil, eh, això?
És molt complicat.
Vull dir, m'estic imaginant jo intentant-ho fer
i ja em costa, o sigui...
Però és una bona forma de trencar, no?,
d'aquest pilot automàtic en el que vivim
i centrar-nos en com estem
i el que estem fent, no?,
i això també després facilita
que recordem el que fem, no?,
perquè molts cops venen pacients
és que tinc problemes de memòria.
Bueno, és que, clar,
si l'atenció no està, no?,
aquí a l'exterior
i està en els nostres pensaments
és molt difícil que ens en recordem
del que fem, no?
Que interessant.
Ostres, mindfulness, relaxació,
aquí, ara, pensar...
Molt bé.
Exactament.
Per trencar aquest pilot automàtic.
Després, també, un altre hàbit
seria tenir temps per nosaltres.
El gran olvidado.
El gran olvidado.
Doncs sí, sí, perquè això del temps...
Sobretot perquè normalment
cuidem molt d'altres persones
però no podem cuidar
sense cuidar-nos nosaltres, no?
Llavors, el que recomanem
és que es tenir una activitat,
ja sí mitjançant l'activitat física, no?,
o alguna activitat, jo que sé,
de gaire més, sí, artístic o...
Sí, el que sigui,
que sigui una activitat
que no fa falta ni sortir de casa,
o sigui, que puguis fer a casa teva
que sigui per tu,
que et connecti amb tu mateix
o amb tu mateixa, no?,
i poder gaudir d'això
i tenir com aquesta via d'escape, no?,
potser per totes les preocupacions
i tot el ritme de vida
que portem, no?
I després, per últim,
tindríem una altra gran oblidada, no?,
de vegades la comunicació
i ficar límits, no?,
quan diem límits
no vol dir que s'hagi de dir tot que no.
Clar, de ser bordes,
de ser tota gente,
no, no es tracta amb això.
No fa falta.
No.
Però sí que aprendre a comunicar-nos,
expressar les nostres necessitats,
com ens sentim, no?,
perquè de vegades pensem, no,
l'altra persona ja dona per suposat
que sabrà que no,
no som os adivinos
i per cobrir les nostres necessitats
primer hem d'expressar-les
i saber què és el que necessitem, no?
Clar, a vegades es diuen
de ser una mica, no?,
com egoistes
o en el bon sentit, eh?,
de la paraula
o prioritzar-nos a vegades, també.
Exactament, no?
És que al final,
m'agrada que diguis això, no?,
perquè egoista, no?,
és una paraula que té un significat, no?,
però molts cops
l'atribuïm a alguna cosa, no?,
desagradable o dolenta
i al final, no?,
si un no mira per si mateix,
normalment les altres persones no ho faran, no?,
i si jo vull cuidar del meu benestar emocional, no?,
de la meva salut mental,
qui millor sap, no?,
quines necessitats tinc,
soc jo mateix.
Clar.
i fins on puc arribar, no?,
perquè de vegades per contentar
o per no quedar malament
o per el que diran, no?,
acabem fent coses
que no ens agraden
o que no ens no creixen, no?
Que estem,
que no ho fem a gust
o que ens provoquen mal de caps.
Exactament.
I després, Noem,
i també interessant el que has comentat
del tema dels grups,
no sé com ho has dit,
associoeducatius.
Psicoeducatius, sí.
Psicoeducatius,
no em surt la paraula.
Tots aquests recomanacions
o hàbits saludables
són els que promoveu
des d'aquests grups
o com funcionen?
També tenen un sistema similar
dels que ha parlat la Belén?
Sí,
és similar,
o sigui,
també fem,
cada grup és diferent, no?,
però sí que hi ha
com unes pautes transversals
que normalment,
això que explico aquí ara,
és el que recomanem sempre
dintre dels nostres grups,
però diguem que
agrupem per temàtiques, no?,
diríem que,
per una part,
tindríem els grups psicoeducatius
d'obesitat,
diabetes,
que fem amb la Belén,
i per altra part,
tenim el grup de,
per exemple,
de tècniques de relaxació,
no?,
que funciona exactament igual,
no?,
primer,
el fem la Sílvia i jo,
i llavors recopilem els pacients,
no?,
des de la consulta,
una mica, no?,
persones amb ansietat,
problemes, no?,
de manegar emocions,
no?,
o tenir molt d'estrès,
llavors el que fem és
fem una primera visita,
expliquem com funcionarà aquest grup,
fem també signar consentiments,
conforme al que es parla el grup,
es queda en el grup...
Es queda en el grup,
clar,
confidencialitat, no?,
això és importantíssim també.
Sí, perquè aquí,
al final Sant Just,
no?,
ens coneixem tots,
i clar,
no podem,
no?,
és que avui he anat al grup
i la veïna del cinquè,
no,
això no volem que sigui així.
No, no, clar.
I d'assistència també,
i després,
quan fem aquesta primera visita,
ja els hem explicat,
no?,
com funcionarà,
i normalment el grup de relaxació
el fem en set sessions,
i també fem el grup,
i després els hi fem un seguiment,
cada X temps,
o sigui,
no,
ni individual,
però no com un tractament,
sinó com un seguiment,
no?,
per veure què tal,
com han anat al grup,
si podem vincular-lo,
no?,
a un altre grup,
per exemple,
si han fet tècniques de relaxació,
potser pot anar a la gestió emocional,
o viceversa, no?,
o començar per gestió emocional
i també fer tècniques de relaxació,
no?,
que normalment van bastant lligats.
I vosaltres detecteu que,
per exemple,
perfils o persones
que puguin anar en aquests grups,
és a dir,
són aquestes persones
que demanen aquest servei,
o vosaltres fent algunes visites,
detecteu,
doncs,
ostres,
en aquesta persona,
en aquest pacient,
li podria anar bé a participar-hi?
Doncs,
normalment,
en el meu cas,
ens arriben a les persones
per detecció de les infermeres,
dels metges,
treballadores socials,
si,
en TKIs,
normalment,
els metges ja saben,
els infermeres,
personal sanitari,
ja saben,
més o menys,
quins grups fem,
quines dates tenim,
i,
en funció d'això,
ens deriven a la persona.
Llavors,
és quan arriba,
no?,
a la consulta
i fem la primera visita,
aviam què pot necessitar,
què no,
si es pot ajudar en un grup,
o potser més prescripció social,
o es deriva,
no?,
llavors,
la captació,
diguem que la fan
els metges,
infermers,
i la treballadora social,
sobretot.
molt bé,
molt bé.
Ostres,
doncs,
que bé,
Belén,
Noemi,
Sílvia,
hem estat un bon inici,
una bona arrencada
d'aquest primer espai
de la salut al dia,
tant parlant de nutrició,
com tècniques també
de benestar emocional.
Jo crec que no ens deixem res més,
Sílvia,
no?,
per...
Jo penso que no.
Nosaltres teníem moltes ganes
que la Belén i la Noemi
vinguessin
i es prenessin l'espai,
perquè després de tants anys
treballant a l'atenció primària
desitjant que hi hagués
aquest perfil professional
com a membre de l'equip.
És que no fa tant,
no?,
que està...
La Belén,
un any.
Sí,
jo estic des de gener.
I tu,
Noemi,
des del març.
Exacte,
al març farem l'aniversari.
Home,
que bé que des del cap
també es puguin oferir
aquests serveis,
no?,
més a nivell,
potser no tan mèdic,
per dir-ho així,
tan estrictament,
però sí,
tenint en compte
tot aquest vessant
més mental,
més de benestar emocional.
És que el cos
no és unes cames
i un cor,
no,
no,
és realment tots,
és biopsicosocial,
no?
Estem bé
quan tot està bé
i aleshores
el que estigui amb nosaltres,
la Belén
i la Noemi,
ha estat un regal
per la primària
i, evidentment,
per les persones
que viuen a Sant Just
i a altres poblacions,
perquè això
no és exclusiu,
evidentment,
del nostre municipi,
sinó que és una decisió
que es va prendre
per això,
perquè entenem
i finalment
s'ha posat sobre la taula
que era imprescindible
tenir aquests perfils
professionals
dins dels equips.
Molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies
a les tres
per passar-vos
per l'emissora
d'aquí del poble
i res,
fins la propera,
que vagi bé
i que tingueu
bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Bona tarda.
Però obriria la caixa
de l'armari petit
i amb un fill i una agulla
aprendria a cosir.
Tot seria més fàcil
si tu fossis aquí
i poder prendre mides
abraçant-te al dormir
Sé que no va ser fàcil
i que els dos van patir
ja no puc tornar enrere
però sé que et puc fer feliç
Era ahir
quan ens vam conèixer
jo era un sapastre
que apreciava només el vestit
sense veure que el més important
és com vesteixes per dins
Quan et vaig tornar a veure
i ballaves de nit
entre aquella gentada
a les festes d'estiu
el desig de parlar-te
Em cremava per dins
Vaig fingir que et trobava
i va somriure i va venir
Res d'ahir
Pensem en l'avui
Ja no sóc el sap astrat
que apreciava només el vestit
Ara sé que el que és més important
és com vesteixes per dins
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí estic
A la platja de Barcelona
Escrivim mentre es va fent de nit
En aquest banc
Des d'on veig la llum
d'una lluna
que és plena
i que no volgui
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Quan et creus amb més gent
Encara que vagis amb pressa
Saludes sempre treient la llengua
Quan juguis a l'escola
Al pati
O al parc
Treu la llengua
A les extraescolars
Extra de llengua
Treu la llengua
Quan facis un directe
O comentis un partit
Que si marca o no marques
Treguis la llengua
La llengua
Influencia traient la llengua
O viciant-te a un joc
Amb amics
Treu la llengua
Quan llistis a la dreta
En una primera cita
Abans d'un primer petó
Els petons de debò
Es fan amb la llengua
Treu la llengua arreu
I amb tothom
Estiguis de pas
O et quedis per sempre
Fes-ho com vulguis
Però deixa't anar
I treu la llengua
Al parlar
Treu la llengua
Comparteix el català
I marxem amb aquesta cançó de Miley Cyrus
Que tant ens agrada
Flowers
Bé, la qüestió
Que nosaltres tornem demà
A la mateixa hora
Divendres de 5 a 7
Aquest parell duretes per fer-vos companyia
Aquí a Ràdio d'Esvern
Al 98.1 FM
Per cert, que podeu recuperar
Tots els continguts d'avui
A la web
Radiodesvern.com
A més a més
També ens podeu anar seguint
A les xarxes socials
A les del programa
Arroba
La Rambla
9.8.1
Tot junt i amb minúscules
Tant a Twitter
Com a Instagram
O també
Arroba
Radiodesvern
A les xarxes socials
De l'emissora
Res més
Ara a la set
En punt
Toca escoltar
L'informatiu de notícies
De Sant Just
Per estar al dia
De tot el que passa aquí
Al poble
De la mà
De Lua López
Que acabeu de passar
Molt bona tarda
Ja ho hem dit
Nosaltres tornem demà
Per cert
Que avui no ho hem dit
Els dies internacionals
26 de gener
Que sapigueu
Que avui és el dia mundial
Per l'educació ambiental
El dia mundial del pescador
El dia internacional
De la duana
I el dia mundial
De la malaltia
De Kawasaki
Fins demà
El dia mundial del pescador
I didn't want to leave
Baby
I didn't want to fight
Started to cry
But then remembered
I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
I can take myself dancing
I can hold my name in the sand
I can hold my name in the sand