MÚSICA
MÚSICA
Jo, que tenia ganes de començar aquí l'Espai de Pàdel sense presentar el programa.
Bé, bona tarda, Sant Jus.
Passen ara mateix 11 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 11 de maig.
De moment anem bé.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Jus.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6 i no és un misteri.
Tenim l'Espai de Pàdel amb l'Enrique Rodríguez de Medina,
que és el gerent del Sant Jus Pàdel Club,
i també la Paula, que és personal d'administració.
Després, tot seguit, farem entrevista a la Laura Baringo i el Quim Déu,
que són comissaris del projecte d'art contemporani Mons,
perquè properament estrenaran la cinquena exposició que s'inclou dins d'aquest macroprojecte.
Després, a segona hora de la Rambla, el que farem ja a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
serà fer l'espai de ioga amb les professors de l'Acadèmia d'Aquí de Sant Just,
l'ESA Yoga.
Vindrà o bé l'Alenca o bé l'Aranxa,
i ens parlaran d'alguna qüestió d'aquesta pràctica tan tranquil·la
i que ens fa entrar en un mode de relaxació absoluta.
I després acabarem el programa d'avui fent una entrevista a l'Antonio Sempere,
que és fotoperiodista i que ara mateix té una exposició fins al 21 de maig
al Centre Cívic Soledat Sants.
El nom de l'exposició potser ja l'he anat sentint pel poble,
es diu Amandla, un crit de llibertat a les fronteres.
Doncs bé, aquestes 4 coses seran les que protagonitzaran la tarda d'avui a Ràdio d'Esvern.
No marxeu, que comencem de seguida.
Vinga, va, ara sí, la música que caracteritza l'espai de pàdel.
El saludem, els convidats d'avui. Hola, què tal? Bona tarda.
Hola, com estàs, Núria?
Hola.
Doncs mira, ja ho veus, eh?
Amb moltes gades de fer l'espai de pàdel.
Només amb baixada i accelerada, eh?
Sí, sí, sí, a tope.
Dic, vinga, va, ja directament, deixa'm de presentar el programa i comencem.
Tenim algunes novetats, com s'està movent l'ambient,
pel club.
Bueno, tenim la novetat que el dia ja llarga, que la temperatura fa calor i...
Bueno, avui no tanta, hem de dir.
Avui no tanta, però, bueno, però no tanta, però no està malament, eh?
No, no està malament.
I la veritat és que els cargols han sortit tots.
Sí.
I, bueno, la veritat és que al club hi ha un nivell d'ocupació molt bo tot l'any,
però ara, doncs, és un... està molt més, o sigui...
Sí, és bona època.
És una bona època. És una bona època per jugar a pàdel,
és una bona època per després gaudir del... del apre... apre pàdel, no?
L'apre esquí, no?
Vull dir, doncs, de fer la cerveseta a la terrassa, de...
Però això, normalment, la gent, què ho fa? Abans o després del partit?
Després?
Després.
Sí, normalment després. Jo crec que tothom surt de la feina molt despitat i arriben a la pista al minut just i és després quan ja pots relaxar-te.
Sí.
Normalment, hi haurà qui...
Hi ha gent que arriba en temps i fa un cafè abans de jugar o fa una Coca-Cola i tal, però el normal és que arribem tots amb el petardo.
Sí.
No et dic a una.
I qui arriba a temps, hi ha sort. Molts arriben dos, tres minuts tard, tenen els altres companys esperant la pista.
A pista...
Clar, perquè...
Després passo a pagar.
Sí.
S'embolant.
Perdre la pista és difícil, no? Vull dir, si en quatre persones pot haver una, dues persones que arribin tard, però, clar, perdre la pista significa que les quatre arribin tard, no? O no?
Bé, no es perd la pista, però tu la tens reservada.
Exacte. Ah, bé, clar. Perdries, potser, uns minuts, uns minuts de la teva reserva.
Clar.
Si després tu tens una pista de vuit a nou i a les nou ja entren quatre jugadors més, qui ha arribat tard, doncs, clar, ha de sortir a l'hora.
Nosaltres moltes vegades comparem això del pàdel, del club de pàdel, com el cine, no?
Sí.
O sigui, si tu tens la pel·lícula per veure a les vuit i arribes a les vuit i deu, doncs et perds deu minuts de pel·li.
Si no, clar, pel·li acaba a la mateixa hora.
Sí, clar.
Has dit que tu ha arribat, no s'estan esperant que arribi la Núria.
No, no.
I quan la Núria no ha arribat, no la posis encara, eh?
Clar.
I perquè, a més, això faria que s'enrediris tot deu minuts, no?
Els que tenien la sessió de les deu, doncs tindrien que entrar a les deu i deu. No és possible, no?
Llavors, és com la gent que es leciona, no?
Sí.
Que afortunadament passa poc, no? Però si no, és que només hem jugat mitja hora. Bueno, ja, però no sé si jo vaig a esquiar i tinc el forfet de tot el dia i em faig mal.
A les deu del matí?
A les deu del matí no se m'acudeix anar a la pista d'esquia que em torni els diners de...
Clar. No, no, això passa, vull dir...
O estàs al cine, una altra vegada al cine, et trobes fatal i me'n vaig a casa, doncs és mala sort. És una mala sort. Per què? Perquè nosaltres aquella pista l'hem reservat per tu. Te l'hem bloquejat i no l'hem jugat a ningú més.
Clar, el que tu facis a la pista ja és, mentre no es malmeti, òbviament...
És com, hi ha gent que diu, oh, però és que només juguem dos, hauria de ser més barat. No, jo et llogo una pista, és com si tu llogues un cotxe, no?
Clar.
Pel cotxe poden anar un, dos, tres, quatre o cinc, no?
Sí, sí.
Però si vas un, pagues el mateix que si van cinc, no?
És així, és...
Paula, li anava a preguntar ara mateix per tot el tema de la gestió, no? Com porta ella a tot això de... de... bueno, de fer reserves. De fet, no sé si s'encarrega ella, no sé si t'encarregues tu, tot el tema de les reserves, de les pistes...
Nosaltres demanem que la gent ho faci online.
Ah, vale.
Sí que alguna vegada, si hi ha algun problema, doncs, clar, des de recepció és com es soluciona. Ostres, és que no em deixa accedir amb l'usuari, no sé què.
Ho gestionem nosaltres. Però el normal és que es facin les reserves online. Primer, perquè és comodíssim. O sigui, trigues dos minuts.
I després, perquè si hi ha qualsevol error, nosaltres ens traiem la responsabilitat.
Clar.
Hi ha hagut, alguna vegada, quan sí que feien les reserves per telèfon i tal, primer que t'obliga que el telèfon t'està sonant tota l'estona.
Aleshores, t'està trucant algú, no pots atendre el següent que t'està trucant. Ostres, és que porto deu minuts trucant i ja no tinc pesta a les set.
Bueno, que tots són avantatges.
Exacte, totalment. Vamos, jo ho faria online perquè, clar, treballo allà i aleshores ho puc fer directament.
Però jo als meus amics, per exemple, els demano també que ho facin online. Així, si tu decides a quina hora vols la pista, no hi ha error, no hi ha confusió.
De fet, a més a més, vull dir, quan ens ha passat alguna confusió, una persona potser et diu, vull pista de set a vuit i mitja.
Però potser està pensant que la vol realment de set i mitja a vuit i mitja.
O t'ha dit de set i mitja a vuit i mitja i no l'has entès bé, estàs amb una altra cosa.
Sí, minimitzes la possibilitat d'error.
Sí, sí, totalment.
Llavors, després sí que hi ha coses especials.
Vull dir, a tu el sistema no et deixa reservar dues pistes a la mateixa hora.
Amb el mateix usuari, no.
Per què? Perquè no bloqueigis.
No pots estar jugant a dues pistes.
I no bloqueigis les possibilitats de jugar a altres persones.
Però potser resulta que tu has quedat el dissabte al dematí amb uns amics, que sou vuit, per jugar junts, i després fer l'aperitiu allà, no?
Doncs dius, llavors sí que truques a la recepció i dius, necessito dues pistes pel dissabte, llavors això tu gestiona la recepció.
Però la reserva normal i corrent, a més, és que és comodíssima, perquè tu estàs, anem a dir una, anem a la, estàs al lavabo, i agafes el telèfon, pa, pa, pam, i reserves la pista.
Exacte.
Estàs al metro, a l'autobús, reserves pista.
Amb quina entel·lació pots fer-ho? És a dir, per exemple, una pista d'aquí dos mesos te la deixes reservar?
No.
Tres dies.
Tres dies d'entel·lació només.
La nostra experiència, hi ha llocs que deixen més dies, hi ha llocs que...
Però la nostra experiència és que si són masses dies, te n'oblides.
Hola, Gena, després li van sortint coses...
I no pot.
No pot, i a vegades, allò que ens passa, no?, que no avisem.
Exacte.
Exacte.
És que t'oblides inclús que tenies la pista, si jo en puc entendre.
Sí, hi ha persones que no ho fan ni amb mala fe.
No, no, no, però sóc la persona.
Vaig a bloquejar una pista pel dijous, perquè em ve de gust el dijous fer un partit,
i després passa la setmana, vas de bòlit, per el que sigui, i arriba el dijous al dematí
i el dia anterior et sona l'alarma, demà tens una pista, recorda que demà tens una pista reservada.
Ah, t'arriba la notificació, eh?
Sí.
I les tens activades, sí?
Sí, les tens activades.
Això és com la visita al metge, que ara també t'arriba el recordat.
Sí, sí, i les classes de part, tot això són coses que ha fet la Paula, que abans no es feien
i que la Paula ha fet que succeeixin, no?
Sí, jo me n'he adonat, perdona, és que aprofito en això, que avui en dia tot s'ha de recordar.
Tot.
Jo sempre pensava, dic, ostres, però què passa, vaig a la perruqueria, em confirmen dues vegades
si vaig, agafo hora per anar al veterinari, també em demanen de confirmar.
Pensava, home, si ja l'he agafat, no cal confirmar.
I me n'he adonat que realment fa falta confirmar.
Sí, perquè a la gent se li oblida, o després...
Hi ha gent que no s'apunta a res, o no ho sé, o que té mil coms de salgats, és normal.
Jo crec que mentalment ens hem tornat molt comodones.
Vull dir, el GPS ens porta a tot arreu.
Sí, ja pot ser.
El telèfon ens avisa que tenim una reunió, que no...
Clar, però és que és això, abans, a l'aver i el paper, la gent s'ho mirava i s'ho consultava.
Ara, amb les tecnologies, doncs, ens hem acostumat a que tot ens ho recordin, per tant.
Exacte. A que tot ens sortia amb un soroll.
Sí, si no t'ho recorden.
I ara, per exemple, això que ja passa a moltíssims restaurants, és que per fer una reserva et demanen el número de targeta...
Bueno, clar.
I no et fan un càrrec, però si després no et presentes...
Sí, sí, bueno, això els va passar a un restaurant de Sant Sebastià, no fa massa que no es van presentar.
Sí, va sortir en premsa, els van cobrar 50 o 60 euros per una hora, no?
500, 500 euros. Era un restaurant de luxe, eh?
Sí.
D'aquells que deuen tenir...
Menú de gustació de 300 o 400 euros.
I que deuen tenir 8 taules, no?
Sí, 8 taules, i clar, no es van presentar i potser té una cua d'espera d'un any al restaurant, doncs, home, si no vas, avisa.
Doncs això arribarà en breu als clubs de pàdel i entre ells als enjust.
Bueno, en breus, en alguns ja està arribant i...
Bueno, hi ha molta gent que ja l'obliguen a fer, a pagar, quan reserven.
Exacte.
No s'oblidaran.
A què s'oblidaran?
I si s'obliden...
Bueno, no s'oblidaran més d'un cop, això.
Nosaltres, el nostre proveïdor del software de gestió ens ha ofert fer un sistema que no és tan bèstia,
com fer-te pagar abans de jugar, però que està bé.
És el sistema, per exemple, que fan servir molts hotels, d'acord?
És a dir, escolta'm, al fer la reserva et demanarem un número de tarja
i quan arribi la persona... i no se li cobrarà res, d'acord?
Quan arribi la persona al club, pagarà amb efectiu, amb tarja, com vulgui.
Però és normal estar d'abans, també.
Sí, és normal, eh?
Però si no es presenta, li podràs fer el càrrec a la targeta.
Clar, és una garantia, simplement, no?
És una garantia, si et serveix ja per garantir.
Quan comprem entrades al cinema o al teatre, no pagues quan surts del teatre o del cinema,
pagues quan ho compres.
Exacte.
Sí, o un concert, sí, hi ha mil exemples.
Sí, sí, tu agafes les entrades per Bruce Prínsting, que ha vingut fa relativament poc, no?
I a mi jo les agafes sis mesos abans.
Clar.
Tranquil·lament, i les has pagat, no?
O sigui que...
I la gent que no pot anar...
Per fer-ho dos o tres dies no passaria res, eh?
Però, bueno, no volem ser tan agressius.
Bueno.
I, escolta, dona'ns la targeta per garantir la reserva.
Si anul·les amb 24 hores d'antelació no se't farà cap càrrec.
Però si anul·les amb menys de 24 hores d'antelació, nosaltres aquella pista ja no la podem fer servir,
doncs la carregarem a això.
Bé, com fan molts hotels, com fan moltes coses, eh?
Paula, del que sí que et deus estar encarregant ara, és el tema del casal, no?
De les inscripcions.
Això sí que no és online.
O sí?
Més o menys.
Sí, sí que ho fem online.
Ho fem a través de la nostra web.
Hi ha un apartat, al santjuspadelclub.com, un apartat que és casal d'estiu.
I allà està tota la informació amb PDFs per escrit.
Evidentment, a recepció sempre estem disponibles.
Exacte, per qualsevol dubte que pugui haver.
I les fulles d'inscripció estan allà, estan a la web també, en PDF per descarregar.
I allà surt el pas a pas de tota la documentació que s'ha de portar,
el DNI del pare-mare a tutor legal, la targeta sanitària del menor
i la fulla emplenada amb totes les dades necessàries per fer el casal, quines setmanes vol venir, etc.
I després s'ha de fer una paga i senyal de 50 euros que després, posteriorment, es descompten del total del casal.
I estem començant ja a rebre bastantes sol·licituds.
És un casal que jo crec que cada any funciona millor, millor en el sentit de nens,
perquè al final, tema organitzatiu, jo crec que evidentment cada any surten coses que l'any vinent es milloren i es poleixen,
però jo penso que és un casal bastant ben muntat.
Sí, ben muntat.
Exacte, i jo no el munto, eh?
Jo no t'ho dic perquè sigui la meva feina, perquè no, no és de les meves funcions.
Però jo he estat, abans d'estar a la recepció, estava de monitora, el casal.
Aleshores també l'he vist des de dins.
Clar, ho has viscut tot, vull dir, a l'hora de portar els nanos, ara anem a fer aquests jocs, ara anem al padel...
Tenim unes instal·lacions molt xules, no només tenim padel, tenim la piscina, una piscina que és nostra, que la tenim allà al club.
O sigui, és que no té... Estar una hora a la piscina, o dues, depèn del dia, pels nens, és el millor.
Ara, últimament, fa molta calor aquests estius.
Clar, comparat amb un casal fet amb un edifici, amb un centre cívic, per dir alguna cosa, és diferent.
No dir que sigui millor ni pitjor, però...
Bueno, és diferent.
Però és diferent, no sé, és a l'aire lliure, hi ha piscina cada dia, hi ha...
I després també, molt important, que com que hi ha molts nens, és molt fàcil trobar nens amb afinitat de...
Semblants, no?
D'edat, de jocs, saps?
Clar, si tens un casal amb 20 nens, i resulta que hi ha 3 de 6 anys, 4 de...
6 anys, com amb aquells 4, no et portis bé, ho tens una mica complicat.
Sí, sí, sí, sí.
En canvi, clar, nosaltres hi ha setmanes que tenim 100 nens.
I quan és que munteu els grups?
Quan ho teniu ja tot, o els aneu muntant mica en mica perquè no us pillin toro a l'últim moment?
Bueno, al final, la nostra experiència...
Nosaltres anem muntant, eh?
Però al final no ens trenquem massa la closca perquè al final...
Sempre hi ha altes d'última hora.
Sí, sempre hi ha variacions d'última hora.
Llavors, sí que ho tenim més o menys empastat, però pràcticament una setmana abans és quan hi ha la...
És quan realment tanquem les places.
Nosaltres, com tenim la sort, o ho hem muntat així ja que treballem amb monitors amb força disponibilitat, normalment,
calculem que són uns 10 nens per monitor.
Per tant, doncs, a prop una setmana abans de començar la setmana següent del casal, d'un dilluns per l'altre,
mirem quants nens tenim? 82.
Agafem 9 monitors i com a màxim es poden apuntar 8 nens més.
Però tanquem, per dir-ho d'alguna forma, limitem les places o tanquem les inscripcions una setmana abans de cada setmana de casal.
normalment.
Sí.
Nosaltres no volem més de 10 nens per monitor.
Hi ha en Casals que és un altre rati.
Sí, sí, sí.
Però nosaltres volem 8, 9, 10 màxim.
10 màxim.
D'acord?
Sí.
Sobretot...
Pot haver-hi un grup que tingui 11.
Pot haver-hi un grup, d'acord?
Clar, també potser en funció de les edats.
No, perquè resulta que potser el divendres ens ha dit una mare,
escolta, el meu nen la setmana que ve es pot apuntar?
Ja, clar.
Bé, i perquè s'ha de quedar amb els avis, però resulta que la seva àvia està fatal, es troba fatal.
Sí.
No el deixaràs penjat, no?
I tant.
Però nosaltres, si no entra tot dintre del normal, no hi ha més de 10 nens per monitor.
D'acord.
Per què?
Doncs perquè apostem per un tema de qualitat.
Més pròxim.
Sí, a més, els monitors, hi ha molts que estan tot el casal, d'acord?
O sigui, totes les setmanes.
Totes les 5 setmanes.
Totes les 5 setmanes, d'acord?
Amb la qual cosa, hi ha nens que estan les 5 setmanes també de casal, no?
I llavors arriben a tenir un vincle molt maco amb el seu monitor, no?
I, bueno, la veritat és que la majoria de nens repeteixen.
I tant, sí.
En el propi any, o sigui, hi ha molts nens que venen una setmana per provar.
Ah, doncs mira, apuntem la primera setmana de juliol, d'acord?
I després estan la segona, la tercera i la quarta.
Han fet grupet que estan més setmanes.
I després tenim nens que venen cada any.
Me'n recordo d'una, perquè a més és la filla d'un nami, que és l'Abril.
L'Abril va començar a venir amb nosaltres.
Va començar, jo crec que era de les més petites.
No era més petites, el pare ens va demanar una excepció perquè és molt gran, de tamany,
és molt alta i tal, i tenia un problemon perquè no sabia què fèiem la nena
i ens la va deixar un any abans.
Tenia 5 anys, oi?
Tenia 5 anys, sí.
La veritat és que nosaltres marquem a partir de 6, perquè quan fan temes de pàdel i tot això,
i de piscina,
volem que sàpiguen més o menys nadar,
que tinguin força...
Una certa autonomia, no?
Que tinguin força per donar-li amb una pala, amb una bola i passar la pilota a l'altra banda.
O sigui, nosaltres per com està muntat el casal,
de moment com a mínim no ens sentim molt a gust
amb la idea de tenir un grup de nens de 3 anys, per exemple.
Per com tenim muntat el casal, pàdel, esport, multiesport, piscina...
Poder, no podrien gaudir-ne, no?
Clar, clar.
Jo crec que no és el casal ideal perill, tal com ho tenim muntat.
Potser hauríem de fer altres activitats cada moment.
I hauríem de tenir monitors, més que monitors de lleure, monitors de temes esportius,
tinguin que tenir policultors.
Clar, sí.
I clar, és que són nens molt petits.
Sí, sí, sí.
Tres, quatre anys, són molt petits, saps?
Sí, sí.
Venen de fora de Sant Jús, alguns?
Sí, sí, sí.
Has de tenir en compte que estem molt a prop de Sant Feliu.
També, clar.
Però de la vora, sí, Sant Feliu, Sant Joan, Esplugues, Sant Jús, evidentment,
tot el barri de Maslluïdors, clar, és la opció més cómoda.
Sí, però venen de Molins, venen d'Esplugues, venen de Sant Joan d'Espí...
Potser sí que les famílies treballin també per la zona, potser també fan.
O venen també a jugar, habitualment, són clients, aleshores...
Inclús ven algú de Barcelona.
Sí?
Eh, creu que...
Ostres.
Sí, sí, sí, perquè, bueno...
Depèn d'on estiguis de Barcelona...
Agafes la ronda i si, potser, jo què sé, la mare o no què sé,
no té problema en portar-los, doncs, evidentment, no tenim 50 nens de Barcelona.
Ja, però sí que n'hi ha.
Bueno, inclús tenim uns germans que no venen al Casal, però venen de Catar, no?
O de...
Ai, bueno, sí, perquè venen a passar l'estiu aquí, els pares són d'aquí.
Sí, viuen a Catar i venen cada estiu.
Ostres, quan acaben l'escola, doncs venen aquí.
És el que et deia, l'Abril porta, doncs jo què sé, 6 o 7 anys, no?
Clar, sí, bueno, vam fer ja Casal el primer any que vam obrir el club.
No me'n recordo.
No, no, perquè el vam obrir a l'agost.
Sí, que no crec, doncs portem 7 casals, jo crec.
Sí, 7 casals.
Si no m'equivoco.
Doncs porta 7 casals.
Exacte.
Clar, va començar amb 5, en té 12.
Bueno, si segueix apuntant és que li agrada, no?
Bueno, jo ja li he dit que quan tingui 16, jo la contractaré de monitora.
Exacte.
I està, bueno, està com boja.
Clar, superexperimentada.
Home, millor que ella no sabrà ningú com funciona el casal del Sant Jus.
Fent una mica de safareig per les vostres xarxes socials, veig que teniu una nova incorporació, no sé si és nova o si hi ha...
El Sergio.
El Sergio.
Sí.
Què fa el Sergio al club?
Per què l'heu...
El Sergio substitueix, per dir-ho d'alguna forma, l'Aniol.
D'acord.
L'Aniol feia d'assessor de la sala de fitness, estava per les tardes, 4 tardes a la setmana, una mica ajudant a la gent.
que, com jo, per exemple, entrem en una sala de gimnàs i no sabem ni per on començar.
D'acord.
I no només això, sinó una persona molt... doncs que et motiva, no?
Al final, ostres, això ja ho has fet la setmana passada, Paula, va, agafa una miqueta més de pes.
O intenta fer-ne 12 en lloc de 10.
Va, i t'acompanyava una mica en el procés de començar a entrar en una sala de fitness.
Bueno, és que entres, veus les màquines i dius, vale, i això, què va?
Com et poso del dret o del raó?
Exacte, i no només això.
Jo, per exemple, coneixent-me, no sóc una persona, potser, que em portaria a mi mateixa el límit.
Clar.
Em quedaria en una zona tranquil·la i còmode.
Aleshores, ostres, doncs algú que t'empenyi una mica més per realment sentir que millores i que el que vas a fer té un sentit
i que saps que un dia fas aquests quatre exercicis, el següent aquests altres quatre,
i que, ostres, realment t'estàs posant en forma i funciona.
El que passa és que l'Aniol, com és normal, va acabar els seus estudis que no tenien a veure, en aquest cas, amb el tema de l'esport
i ha trobat una altra feina del que ell ha estudiat.
Per tant, vam haver de buscar, doncs, algú que suplís aquesta funció que ell feia.
i vam trobar el Sergio, el Sergio és un noi de Mas Lluí, de Sant Feliu, que ell sí que ha estudiat, ha estudiat INEF
i té dos màsters. Estava aquí en el, de fet, crec que segueix treballant al...
A l'Atlètic? No.
Al Club de Futbol de Sant Just? Ah, vale.
No sé si és l'Atlètic o l'altre, la competència.
No, crec que és l'altra.
La competència, el Club de Futbol és la competència.
La competència, però és la competència, que sé que tenen els seus més i els menors.
Els derbis.
Els derbis.
Doncs sí, sí, és preparador físic, és entrenador personal.
És recuperador.
És recuperador de lesions i fa rehabilitació.
O sigui, que jo crec que és un fitxatge molt interessant.
Sí, perquè hi ha molta gent que potser li diuen, escolta, tens epicondinitis, no?
El famós codo de tenista, no?
I per dir alguna cosa, o té un problema de menisc i li diuen, escolta, has de reforçar quàdriceps i no sé què.
Doncs el Sergio li pot assessorar perfectament en què és el que ha de fer.
Sí, clar.
Tinc problemes de lumbars, etcètera.
Sí, a més és un servei que oferim nosaltres de forma gratuïta pels nostres abonats.
Ah, d'acord.
O sigui, qualsevol abonat del Sant Just pot venir dintre de l'horari que està el Sergio a la sala,
que està posat pertot arreu, ho tenim a la nostra web, ho tenim a la porta de la sala de fitness,
i ho tenim a l'aplicació, i simplement, doncs, acostar-s'hi i preguntar-li qualsevol cosa
o demanar-li que li faig una rutina.
És com tenir un entrenador personal.
Exacte, i és un servei gratuït pels abonats, que són els que poden utilitzar la sala de fitness.
Jo crec que la gent, en general, està molt contenta.
Bé, en general i no en general.
No he sentit jo ningú com està encantat.
Sí, jo, per exemple, no el faig servir, però em sembla molt bé.
Clar.
No, i, escolta, sí, sí, no està...
Paula, Enric, ho hem de deixar en aquest punt, si us sembla bé, d'acord?
Moltíssimes gràcies per passar aquesta estona aquí a Ràdio Desvern.
Gràcies a tu.
I tant.
Que acabeu de passar bona tarda i endavant també amb aquestes novetats i amb el casal.
Igualment.
Molt bé.
Moltes gràcies, Núria.
Que vagi molt bé.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
Deixem una cançó i seguim amb l'entrevista que tenim en aquesta primera hora a Laura Baringó i Quim Déu, comissaris.
Mon cœur, mes mains, mes yeux, mes rames, plus rien ne m'appartient.
Je me fais du mal pour faire du bien, j'oublie comme si ce n'est des rayons.
Dans mon jardin d'enfer poussent les fleurs, que j'arrose de mes rêves, de mes pleurs.
On n'aborde sur les doigts du monde, on ne peut toucher le ciel de toi.
Évidemment.
Toutes ces belles promesses que j'entends, ce n'est que du vent.
Évidemment.
Qu'après le beau temps vient la pluie, c'est ce qu'on oublie.
C'est toujours trop beau pour être vrai.
Mais c'est jamais trop laid pour être faux.
Évidemment.
Elle ne sera plus jamais la même, cette fille d'avant.
Je vends demain, je rachète hier, le temps, le temps, ça sent.
Je cherche l'amour, je ne trouve rien, comme dans mon sac à main.
Dans ma tête, ce n'est pas tant évident.
Je cherche la vérité tout en l'évident.
La bonne sur le doigt du monde, on ne peut toucher le ciel du doigt.
Évidemment.
Toutes ces belles promesses que j'entends, ce n'est que du vent.
Évidemment.
Elle ne sera plus jamais la même, cette fille d'avant.
Car moi je chante, ma vie la faute et un peu de romans.
Je suis une devant vous, donnez-moi donc...
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
La Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Quim Déu, artistes i comissaris.
Hem dit abans comissaris i no hem dit res més.
No us penseu que és algú de la policia?
Són comissaris de la sala Mercard de Sant Jus.
Van començar el 2022 a portar la nova sala llavors
i ho van fer amb el gran projecte expositiu d'art contemporani anomenat Mons,
de la qual n'han sorgit algunes exposicions.
Tres el 2022, exposicions temporals, com per exemple el món propi, el món utòpic
o aquest últim del 2023, el món orgànic, que ha estat fins a finals d'abril.
Els saludem, ja els tenim aquí a dins de l'estudi.
Hola, què tal? Bona tarda els dos.
Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Mons, al principi, que ens posem una mica en context,
havia de durar un any el 2022, però ja ens hem allargat aquest 2023.
Us ho van allargar, de veritat?
Sí.
Bueno, no sé si te acuerdas que ganamos el premio de estudios...
Sí, de Consell Comarcal del Baix Llobregat.
De Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Y, bueno, yo creo que hubo un apoyo total, tanto del Baix Llobregat
como del ayuntamiento, de que creían que era un proyecto
por el que había que apostar un año más, dos, bueno, ya se verá, tres.
Yo creo que es una apuesta, lo maravilloso sería que fuera una apuesta
de largo recorrido y que se convirtiera realmente en una galería
de arte contemporáneo fija, ¿no? Es decir, que eso sería lo ideal.
El espacio es maravilloso, se está consiguiendo una base,
yo creo que estupenda, con unos artistas que están participando
de gran nivel, pero de gran nivel, y entonces, poco a poco,
sin darte cuenta, es decir, siempre estas cosas, es difícil empezar,
porque, bueno, un nuevo lugar, ¿no?
Los artistas de gran, digamos que de alta calidad, pues evidentemente
no van a todos los sitios, ¿no?
No, no.
Es decir, requieren que tengas un público, se lo miran mucho.
Y sobre todo también, ¿con quién comparten?
Claro.
Entonces, nosotros, una de las cosas que tanto Kim como yo estamos siempre,
es decir, igual que suelen ser seis artistas, tres hombres y tres mujeres,
siempre en este sentido.
Paridad siempre, ¿eh?
Paridad siempre.
Paridad siempre, también el edatismo ha sido un tema como muy importante,
es decir, entonces, claro, hay veces que eso significa que hay artistas
de reconocido prestigio con una determinada edad, gente joven que queremos,
es decir, que están empezando fuertes, pero que evidentemente no tienen esa edad,
es decir, que aún les falta mucho recorrido.
Claro.
Entonces, esta apuesta, bueno, yo creo que por parte de todos, yo creo que está siendo estupenda, ¿no?
El 2022 vam veure el món propi, el món reflecte, el món utòpic,
aquest 2023 el món orgànic, i ara toca la següent,
que és la que veniu a presentar i a explicar avui al programa.
Quin nom li posem?
Exacte, mira, es diu el món ficció,
perquè amb la Laura treballem d'una manera una miqueta com encadenada,
és a dir, cada món que nosaltres d'alguna manera ideem,
ens dona les pautes per saber cap a on anirà el següent món
que ens imaginem o que volem d'alguna manera tractar, no?
Per això, com deia la Laura, creiem que el projecte Mons en general
té que tindre aquest superllars recorregut, no?
Perquè és com una cadena que ens va portant a través d'un grapat de narratives, no?
Llavors, al darrer món, al món orgànic,
teníem una de les variades propostes,
era d'un fotògraf molt conegut que es diu Joan Font Coberta,
i ens va presentar unes fotografies
que nosaltres, amb la Laura, les vam triar al seu dia
perquè tenien que veure molt amb el tema d'organicitat,
perquè eren plantes i tal,
però, com és molt habitual, amb Joan Font Coberta era mentida.
Era un fake.
És a dir, les plantes que estàvem veient no eren reals.
I penso, no, Laura, que va ser el punt que vam dir
ostres, doncs per què no comencem a investigar la idea d'aquesta ficció,
de la no realitat, no?
I per això vam començar a explorar la idea de la ficció
i vam titular El món ficció.
I aquí va començar, d'alguna manera, la trajectòria.
I, a més, és a dir, si parlarem de la ficció,
la ficció, com diu Quim, és la no realitat,
és un poc la invenció.
I normalment, quan parlarem de ficció,
ens quedem en, lògicament, és una narrativa.
És a dir, jo te vull a contar un cuento.
I en aquestes narrativas de contar un cuento,
en el fons, al final, estem parlant de literatura
o estem parlant més de una qüestió cinematogràfica,
de audiovisuales, de teatro.
Llavors, el fet de plantearlo,
sempre ens gusta llevar aquests límites.
En el món del arte, creiem que era també salir,
aunque evidentment tenim una cineasta fantàstica invitada,
però era salir un poco del límite,
¿sabes?, de comodidad,
sino que realmente meternos allí,
pero sí, sí, realmente nos dan pie
y esta, como no, nos dará pie a la siguiente,
está clarísimo.
I quins artistes ens acompanyaran en aquesta ocasió?
Suposo que, com hem dit, són tres homes, tres dones...
Sí, aquí tenemos esta vez, hay una pequeña sorpresa.
Ah, mira, oh!
Es decir, tenemos tres, tenemos cuatro homes.
Vale.
Y tres dones, pero el cuarta home es, digamos que los hermanos Santillari son gemelos.
Vale.
Han trabajado toda su vida juntos y en el mismo estudio.
Son dos, pero es común.
Ahí, es decir, nos parecía como muy divertido esta presentación
porque además trabajan prácticamente en muchos casos
hasta un mismo dibujo o pintura
son capaces de ayudar al otro
o retocar alguna pieza del cuadro del otro.
Están concupanatratitos.
Es decir, están compenetrados
y entonces yo creo que además nosotros hemos cogido el tema del bodegón.
El bodegón ellos lo comparten exactamente igual.
Es decir, cada uno hace bodegones.
Pero luego, por un lado, el Josep es una persona que se dedica más a la figura
y el Pera creo que se dedica más al paisaje.
Vale.
Entonces, hay un campo que para ellos es una separación total
pero lo que es el bodegón lo hacen los dos.
Y entonces, este punto de que no sabes casi cuando tú lo ves, ¿no?
¿Quién es quién, no?
Nos parecía también algo como muy de ficción, ¿no?
Que por eso esta vez no es tan exacto tres dones y tres hombres, ¿no?
Bueno.
Tenim els bessons Sant Hilari.
Exacto.
Germans, germans.
Farà de germans.
Germans, germans.
Germans, sí, germans.
Germans Sant Hilari.
Exacto.
Aquí més tenim.
A veure.
Bueno, abans de res, també, el primer cop que amb la Laura
hem volgut apropar també la xarxa de galeries de Barcelona
aquí a Sant Jurs, ¿no?
Vam, per aconseguir, diguem, els artistes, que això és una feinada bastant complicada
i bastant de recerca, diguem, vam contactar amb dues galeries.
l'Anna Mas Projects, que és una galeria que està ara al districte d'Hospitalet,
que és un districte on hi ha en aquests moments les galeries de més vanguardia a tot Catalunya
i es podria parlar fins i tot d'Espanya, és o sigui, un centre de galeries molt interessant.
i per un altre cantó, a través del Germans Sant Hilari,
hem aconseguit la col·laboració de la galeria Artur Ramon Art,
que a més són els presidents...
Bé, la Mònica Ramon, que és la que cogestiona la galeria,
és la presidenta de les galeries d'art de Catalunya.
O sigui que un dels objectius o de les idees que teníem amb la Laura
era d'apropar aquest àmbit al poble, no?
Uau!
És la intenció que sempre tenim.
No volem ser locals, que sí que ho som, sinó globals.
És a dir, volem incorporar tot el que és a l'exterior a l'interior del poble, no?
I aquesta unió amb les galeries, com es materialitza, per dir-ho així?
Com ho podrem veure? Com es posarà de relleu?
Bé, es posa de relleu perquè aconseguim les obres,
és a dir, tu ho podràs veure, evidentment, en les carteles,
perquè hi ha artistes que treballen a través d'esas galeries sí o sí.
És a dir, tu no pots aconseguir obra d'ells si no és a través de les galeries.
Llavors, els germans Sant Hilari és un cas
que ells només treballen amb la galeria Artur Ramon.
Estamos parlant d'unes galeries més emblemàtiques,
és a dir, hi havia una sèrie de galeries emblemàtiques
i una d'elles, evidentment, és la galeria Artur Ramon.
És a dir, haver aconseguit això, estem súper contentos.
I la Regina Jiménez, és a dir, ha sigut la de la galeria Anna Mas Projects,
on, per un lloc, ella tenia certes obres que ha sigut ella directament
que ens les ha deixat, i hi havia una pieza que la tenia a la galeria
que queríem que ens la deixaran.
És a dir, que ha sigut una cosa amèlies, entre artista i galeria.
Exacte.
Però és interessant, creiem, apropar fins i tot d'aquesta manera,
hi ha una part didàctica a l'exposició, que potser no ens correspon,
però que pensem que també és necessari,
que és donar a conèixer aquests espais
i la gent dels visitants d'aquí Sant Jus,
que s'hi atreven, que això a vegades són una mica perucs,
s'atreven o s'atreveixin a entrar a galeries a Barcelona,
que a l'art contemporani es pot entendre que potser és difícil,
però que no muerde ni quema.
És a dir, que val la pena explorar-lo, no?
Bueno, hablando de otro artista,
tenim a la Susanne Maria Hempel,
és una artista alemana de la República Democràtica,
és a dir, té 40 anys,
i també se le nota.
És una cineasta que ha recebido muchísimos premios,
aquí en Catalunya ha recebido també molts premios,
és una persona molt joven,
i tenim la suerte de havernos deixat dues peces d'ella.
I doncs, bueno, hem creat com una petita zona
per poder arribar a posar aquestes dues peces,
i evidentment és pura ficció.
Són peces audiovisuals.
Són peces audiovisuals, i és pura ficció.
És a dir, que jo crec que són peces muy especiales.
Jo crec que tothom s'ho espera, que sigui ficció amb el títol.
I si em permets, Núria,
aquí he sigut una cosa de la Laura com a supercomissària.
Ah, bueno.
Jo he trobat molt interessant,
és a dir, la Susanne ens deixa dos vídeos,
que són diferents, però, clar,
el llenguatge d'alguna manera és el mateix,
i hi ha una certa similitud estètica,
però són dos conceptes diferents.
I la Laura, en uns moments d'inspiració,
va muntar un diàleg,
que és a dir, tenim les dues pantalles
que una es mira a l'altra.
I llavors, jo penso que s'ha format
una mena d'instal·lació,
no volguda, potser trobada,
però molt interessant, no?
Com, d'alguna manera,
hi ha un diàleg entre aquestes dues ficcions,
que són els dos curtmetratges de la Susanne Hempel.
Una nova manera, crec,
de la clàssica visió de mirar la pantalla
i detrás no tinc nada, no?
O sigui, com una mena de diàleg entre les dues.
Ah, exacte, sí.
Queda una mica science fiction.
Després tenim al Ignasi Aballí.
Bueno, és una persona molt conceptual.
Sí.
És a dir, ademàs,
estem parlant d'un artista de gran renombre.
Fui el artista seleccionat
per la Bienal de Venecia.
Carà.
i el pabelló d'Espanya
el pabelló d'Espanya el pabelló.
El pabelló d'Espanya el pabelló d'Espanya.
D'Espanya el pabelló d'Espanya el pabelló d'Espanya.
Sperer és.
Y, bueno,
digámos que ha expuesto en todos lados.
Lo tenemos en el Reina,
bueno, en el Menac,
hoy en el Magba.
Es decir,
en todos los museos,
tanto extranjeros,
ahora viene de haber expuesto en Viena.
Es decir, es uno de nuestros artistas más internacionales y bueno, él tiene, tenemos cinco piezas de él, hay tres obras, hemos querido, es un artista tan específico porque hay veces que es tan minimalista que su presencia, hay veces que, por ejemplo, dejar una obra a la luz y que realmente se vaya deteriorando, es decir, él lo que busca muchas veces es que hasta el polvo de una obra le interesa.
Entonces, te va a dar unos puntos de vista que tú no los vas a tener. Entonces, nos interesó coger varias historias diferenciadas, igual que hemos hablado de los Germán Santilari, que eso, digamos, tienen un formato de naturalezas muertas y que todas son dentro de este formato, el Ignacio Valle hemos querido coger tres obras totalmente diferenciadas y dos que son señalíticas, que nos parecían geniales, la que en un momento determinado son puras señales que tú te encuentras en un museo.
Y entonces, él las ha convertido en obras. Y entonces, cuando tú las ves, no sabes si las hemos puesto nosotros o las ha puesto él.
Es una señal de la sortida de emergencia, ¿no? O de una obra, una obra d'art.
Es una obra, ¿no? Es pura ficción, ¿no?
Y entonces, bueno, creo que está, bueno, muy bien en este sentido.
Ignacia Valle.
El Ignacia Valle.
Luego, la Regina, que me sabe mal porque, como hemos hablado de la galería Anamas Projects, pero ella, bueno, ella trabaja sobre todo objetos astronómicos, es decir, coge estos objetos astronómicos y los reutiliza con unas geometrías.
Pero, sobre todo, lo que yo creo que va a impresionar muchísimo de este artista es cómo se presenta.
Se presenta, ¿sabes? La mimbre de las alfombras, que es esta especie que lo que pones debajo de una alfombra para que coja como cuerpo, que es como una especie de, no es arpillera, pero es una tela grusuda.
Sí.
Bueno, pues ella, estas piezas es lo que trabaja. Entonces, estamos hablando de telas de cuatro metros.
Entonces, es brutal, tienen un efecto y esta parte astronómica sí que la notas, ¿no?
És molt interessant i a la vegada és un format molt gran, molt gegant, no? I té aquesta idea de catifa, no? Catifa com que ve des de sobre i hem lograt també que tingui com un aterratge al terra que ens farà patir a l'hora que la gent ho trepitgi, però que ho trobàvem interessant, no?
Molt bé.
Ens falta algun artista, em sembla, eh?
Allò ens tenim també a la Juta Imenkota. La Juta, el nom se l'estrae perquè...
Sí, la cognom, sobretot.
La cognom.
És una artista bavaresa que porta, jo penso, ja més temps aquí a Catalunya que a Baviera.
I la Ima, ai, perdó, la Ima, la Juta ens interessa essencialment per un motiu, i és que ella treballa la geometria pura,
que podríem relacionar a vegades amb tots els moviments més purs, com Bauhaus o com l'escola d'Ulm, aquest tipus de geometries molt fortes, molt clares, molt radicals, i el que fa ella és tota aquesta geometria la desfà, la deixa mòrbida.
Ella treballa en teles, i aquestes estructures acaben sent com toves, i presenta una sèrie d'escultures que són toves, i ho trobem molt interessant.
Molt interessant, a més, el contrast amb totes les altres narratives.
Com a última persona, no?
Exacte.
El animal Pep Vidal, el Pep Vidal es matemàtic, aunque está licenciado en ciencias físicas, me parece, pero bueno, al final se convirtió en un artista.
Pero quiere decir que tiene, digamos a él lo que le interesa siempre es como estos mínimos cambios que tú casi no los percibes, que casi él los nota,
y entonces los grandes cambios están hechos como de muchos pequeños.
Entonces él se va a fijar justamente en estos pequeños cambios, ¿no?
Luego también le interesa mucho lo que es la parte del vacío, y yo creo que la obra que tenemos un poco viene relacionada con este vacío, ¿no?
Y no quiero contar más porque creo que es muy interesante y además va a sorprender muchísimo, muchísimo su obra, ¿no?
¿Cuándo se inaugura tot plegat?
Això tenim el dissabte a les 12, convidem a tots Sant Just a l'assistència de l'obertura de portes, diguem que farem.
Afortunadament tindrem artistes presents a l'hora d'ensenyar d'alguna manera l'exposició, no tots perquè hi ha gent a Alemanya,
a fora, clarament no podran vindre, però pot estar, i creiem, molt interessant, també per inaugurar, ja sé que és una primavera una miqueta tardana o una mena de preestiu,
però és una bona manera d'enfocar la ficció amb la climatologia que ve.
Exactament. I fins quan? O fins al juliol, no?
Sí, fins al 22 de juliol.
Lo que sí que haremos es todas, ya sabes que nosotros durante todo el recorrido de la exposición, pues bueno, vienen por un lado los artistas.
Fuego activitats, charradas, a mes a mes, sí.
Luego en un momento determinado también hacemos visitas comentadas, pero bueno, yo no me quería olvidar,
nosotros tenemos como siempre a la Bárbara Roche-Cuey, que es la persona que nos hace el texto
y que simplemente que la gente cuando venga a la exposición o lo lea o se lo lleve con estos folletos que hacemos,
casi coleccionables, porque creemos que siempre tiene una mirada tan especial, es decir, yo creo que es la persona que da en el clavo.
El otro día se lo comentaba, digo, es maravilloso porque siempre tienes, nos abres los ojos a más de lo que ya lo queremos tener abiertos,
es decir, nos abres más caminos, ¿no? Entonces, también además estará el día de la obertura, porque ya normalmente siempre viene,
y luego que la gente esté un poco al tanto de la cantidad de cosas, ¿no?
Claro, que estigui també atenta a les xarxes que aneu posant, també totes les activitats aquestes que aneu fent.
Normalment acostumen a ser conferències, ¿no?
Sí, normalment sí, i després, bueno, ja sabeu que en cada exposició nosaltres hem tingut escuelas, colegios, formació profesional,
es decir, que vienen, hay veces que hacen trabajos o pueden realizar trabajos y los hemos introducido, otras veces no.
Esta vez lo que tenemos es una mesa con unos pequeños cómics para que la gente se empiece a animar,
es decir, que pueden venir y también ojear, creemos, con esta narrativa la teníamos que poner en la mesa,
y también será variable, es decir, que también creemos interesante que estos libros vayan cambiando y vaya viendo un movimiento,
y bueno, animar a todos para que puedan venir a la exposición.
Exacto.
Molt bé, fantàstic.
Crec que no ens queda res més, ens queda justament un minut, això, desitjar i recordar a la gent que està a la sala Mercart,
que s'inaugura el dissabte, a les 12 del migdia, a més a més és una hora que per la zona del barri central Mercat
hi ha molta afluència de gent, o sigui que és una bona oportunitat també perquè la gent hi passi
i recordem que l'entrada és lliure i gratuïta, que això també és molt important.
Són obres i artistes reconeguts i amb una certa trajectòria d'un alt nivell, ja hem comentat,
de galeries també superconegudes, amb molt de renom, i és un privilegi poder tenir aquest art aquí,
no només al poble, sinó que sigui també d'entrada al llibre i a més a més amb visites guiades, comentades
i tot el que es genera al voltant d'aquesta activitat de mons.
Exacte.
Molt bé, doncs ha estat un plaer tenir-vos els dos aquí, Quim, Laura, que vagi bé.
Gràcies.
Moltes gràcies, Núria.
Núria, sí, és el meu nom.
I ens veiem a la propera.
D'acord, moltes gràcies.
Adéu.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Els Mossos ultimen el dispositiu de seguretat a la plaça Bonanova de Barcelona davant de les dues manifestacions de signe contrari previstes per aquesta tarda vespre.
Una d'antifeixista, l'altra favorable al desallotjament, el fer fora dels dos immobles propietat de la Sareb els ocupes.
Aquest matí la jutja ha rebutjat desallotjar un dels blocs ocupats mentre es tramita el cas.
Unitat mòbil, plaça Bonanova.
Matilde Seuane, Miquel Járquez.
Bona tarda, la jutja no estima la mesura cautelà perquè representaria fer efectiu el desallotjament d'una de les cases, cosa que els Mossos no recomanen perquè totes dues estan comunicades.
Els veïns i els Mossos d'Esquadra estan en alerta màxima, comença a ser ben visible, part del gran dispositiu policial de nivell 3 sobre 4 que blindarà l'accés a la plaça Bonanova aquest vespre per evitar que les dues manifestacions es puguin trobar.
Algunes entitats bancàries protegeixen els aparadors amb planxes metàl·liques, mentrestant les terrasses dels bars i els comerciants pleguen veles amb previsió del Daruls.
Pues ahora hay más venta y entonces como voy a cerrar no va a haber, no va a haber más venta. Me dijeron que hay que cerrar a las 6 de la tarde.
Sí, tenemos que cerrar el local ya a las 6 porque por lo que va a haber creo que van a sacar a los ocupas, entonces nos han pedido que tengamos que cerrar acá el local y todo para que no hagan problemas.
Matilde Seone, Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Sergi Molero.
L'OMS declara la fi de l'emergència sanitària internacional per la verola del Mico.
L'Organització Mundial de la Salut ha pres aquesta decisió pel descens de casos a nivell mundial.
Tot i això, l'OMS ha alertat que, com ha passat amb la Covid, aquesta decisió no significa que la feina per erradicar la malaltia s'hagi acabat.
Un comandament de la Yihad Islàmica Palestina ha mort en un atac israelià contra la Franja de Gaza en plena escalada de violència entre palestins i israelians, en què han mort 28 persones de Gaza des de dimarts.
El comandant mort, Abu Dhaka, era responsable de la gestió de la milícia de la Yihad a Gaza i es tret col·laborador, per cert, d'un altre al càrrec de l'organització, mort dimarts, juntament amb dos col·laboradors i diversos civils, entre alguns d'ells nens.
Ha demitit un alcalde francès després que li cremessin la casa enmig d'un moviment de protesta contra el centre d'acollida de migrants que hi ha al municipi.
L'alcalde esgrimeix raons personals. Explica que la decisió és consensuada amb la seva família i denuncia la falta de suport de l'Estat, que és qui gestiona el centre.
Precisament el president Emmanuel Macron s'ha declarat solidari amb Janik Morés i ha qualificat d'indignes aquests atacs.
La primera ministra, Elisabet Born, ha promès prendre mesures.
Això demostra que l'extremisme al nostre país està creixent. El que ha passat és impactant i vull donar tot el meu suport a l'alcalde.
Continuarem reforçant les accions del govern per respondre abans, per protegir millor els alcaldes i per acompanyar-los davant la violència de que de vegades poden ser víctimes.
Mentrestant, milers de migrants esperen a la frontera entre els Estats Units i Mèxic que s'aixequin les restriccions anti-Covid vigents,
l'anomenat article 42 que caduca aquesta matinada i que permetia expulsar els migrants de forma immediata arran d'això de la Covid.
El govern ha desplegat 1.500 soldats a la frontera.
I ara, Jordi Sabatès.
El Festival Barna Sants homenatja el compositor i pianista mort la tardor passada
amb un concert dissabte a la sala Luz de Gas en una ocasió que permetrà veure,
és una ocasió única, que permetrà veure actuant junts amics de Sabatès com Maria del Mar, Bonet,
Tot i Soler o Xano Domínguez, entre d'altres.
Esports, Sergi Andreu.
Victòria de Max Pedersen a l'Esprint en la sisena etapa del Giro d'Itàlia.
Ha estat després de 162 quilòmetres amb sortida i arribada a Nàpols.
A Nàpols, sense canvis a la general, que continua encapçalada pel noruec Andreas Lechnesund amb 28 segons d'avantatge sobre el belga Remco Ebenepul.
En bàsquet a l'ACB d'aquí a mitja hora comença el Penya Baskònia.
A Badalona, setè contra segon classificat a la Champions d'Ambol aquest vespre, Gutme-Barça.
És l'anada als quarts de final en pista danesa.
Des d'un quart d'hora abans podeu seguir la transmissió a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El tenis Masters 1000 de Roma, el de Ramos, ha superat la primera ronda davant de l'Italia Francesco Passaro en 3-7.
Demà jugarà contra Carlos Alcaraz.
I amb motor marmar queda passat satisfactòriament la revisió mèdica al circuit d'alemans.
pas previ a poder participar en el Gran Premi de França des de la cinquena cursa de la temporada aquest cap de setmana.
Fins aquí les notícies.
Bona tarda. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
El divendres 19 de maig a les 7 de la tarda a la Biblioteca Joan Margarit
acollirà la Supernit a les Biblioteques,
una iniciativa de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Biblioteca Joan Margarit
que té com a objectiu promoure la lectura entre els més petits i petites d'una manera divertida i enriquidora.
El protagonista d'aquest any serà en Tito, el carismàtic personatge del Canal Super 3,
que captivarà la imaginació dels infants a partir de 3 anys, sempre acompanyats d'un adult.
Per participar no cal tenir el carnet del Super 3 ni de la Biblioteca,
però les places són limitades.
Les inscripcions es poden fer a la mateixa Biblioteca.
Cal destacar que l'esdeveniment serà enregistrat per un equip del Canal Super 3
per la seva posterior emissió a televisió i difusió en l'àmbit digital.
D'aquesta manera es requerirà el consentiment escrit de les famílies per la seva possible difusió.
Per obtenir més informació podeu consultar el lloc web de super3.cat
o enviar un correu electrònic a biblioteques arroba gentcat.cat.
Segons l'informe trimestral del Mercat Laboral i Teixit Empresarial
elaborat pel Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç,
el Mercat Laboral del Baix Llobregat ha experimentat un creixement significatiu
en el primer trimestre del 2023.
Amb un total de més de 346.000 llocs de treball actius,
aquesta xifra és la més alta des de l'any 2008.
A més, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social
també ha assolit un nou rècord amb més de 370.000 afiliats,
la xifra més alta des del 2012.
L'estudi destaca el paper clau dels sectors de serveis
i construcció en l'increment de llocs de treball.
En el període analitzat, s'ha registrat un creixement del 3,3%
respecte a l'any anterior.
Aquest augment està en línia amb la mitjana de tota Catalunya,
que ha experimentat un creixement lleugerament superior del 3,3%.
En detall, s'observa un notable augment del nombre de salariats
en el sector de serveis, construcció i indústria.
No obstant això, l'agricultura ha mantingut una estabilitat en aquest aspecte.
D'altra banda, el nombre d'autònoms ha experimentat
una lleugera disminució general del 0,9%,
una tendència semblant a la resta de Catalunya,
amb una disminució del 0,2%.
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Xavi Vives de la Cortada,
nou propietari del bar de Can Ginestà,
juntament amb la seva germana,
per parlar sobre com els estan anant al capdavant
del rebatejat nou Ginestà.
Amb només un mes de gestió,
Vives destaca que, malgrat la rapidesa
amb què es van realitzar les reformes,
van poder obrir les portes
i l'acceptació ha estat positiva fins ara.
L'ambient festiu i l'alta afluència
durant el cap de setmana de Sant Jordi
ha contribuït a això.
Ha comentat que s'ho passen molt bé
i que de moment gaudeixen de la feina.
El nou equip del bar s'ha centrat a oferir
un servei de qualitat i s'ha preocupat
per millorar el menú, tal com ha comentat
en l'entrevista.
Una de les estratègies per atraure més clientela
ha estat oferir una carta diversa i variada
que es modificarà en funció de la demanda
i dels gustos dels clients.
Volen apostar pel menú del dia
per tal de atraure clients
durant la franja horària del dinar.
Des del nou Ginestà,
volen convidar a tots els sants justencs
i sants justenques
a descobrir aquest renovat emblemàtic
bar de Sant Just,
a gaudir de la terrassa
ara que ve la calor.
Podeu escoltar l'entrevista completa
el podcast que trobareu a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat sants justenques
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Escoltes la Rambla!
La vida s'enjustenca
a través de les zones.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Comencem la segona hora de la Rambla
al programa de tardes de Ràdio d'Esvern
i ho fem parlant de ioga.
Tenim ja a l'Aranxa
que és professora de l'Acadèmia
Alissa Ioga de Sant Just.
O l'Aranxa, què tal? Bona tarda.
Hola, Núria. Bona tarda.
Doncs, de fons, anem escoltant
Estanga Yoga Music
per anar-nos endinsant
i agafant aquesta tranquil·litat
i pau interior.
Però avui ens parlaràs
d'un tema concret del ioga.
Què ens portes?
Sí.
Bueno, la última vez que vine
estuvimos hablando
de los instrumentos de ioga,
de la música.
i entonces esto va relacionado
con los mantras.
Entenc que els mantras
es canten
amb aquests instruments
o no té res a veure?
No, no té nada que ver
porque el mantra
es para que tú lo escuches.
Es como un...
te lo escuches
interiormente.
Ah, vale.
Pero té alguna mena de sonoritat
el mantra?
Sí, tienen vibraciones.
Vibraciones.
Vale.
Que es produeixen
amb què?
Amb cans
o amb...
Sí, porque como alargas
un poco las palabras
también con el...
la pronunciación
del sánscrito
Sí.
Es que parece que como que vibra.
¿Por ejemplo?
A ver, por ejemplo,
el más común
es el OM.
El OM.
Que es OM
y ya te vibra
en la boca
Sí.
Ya notas las vibraciones.
Vale.
Llavors, aquestes vibracions
és lo que uno ha de sentir.
Sí, es lo que se debería.
Vale.
Lo que se debería.
Exacto.
Sí, pero a veces
que alguien dice algo
y no te vibra.
Bueno, cuando hablas ya vibra.
Sí, claro.
Ya te vibra el sonido
cuando cantas.
Sí, eso sí.
Entonces ya te...
se conecta la mente,
se conecta todo.
Muy bien.
Con esos sonidos.
Porque al final,
mantra, bueno,
la palabra viene...
Sí.
Tiene dos partes.
Man, que es mente
y tra liberación.
Ah.
O sea, que al cantar un mantra
es la liberación de la mente.
Oh, mira.
Y sobre todo
se usa siempre
para meditar
o para empezar a meditar.
Vale.
Y esto es que
el poder de los mantras
lo que decía antes
es que reside
en la vibración que producen.
Porque consigue
sintonizar cuerpo,
mente y espíritu.
Vale.
Normalmente
cuando se canta
los mantras
al principio
de la práctica
o si al principio
de la práctica
o la clase de yoga
al final...
En las clases de yoga
se hace al principio
siempre se canta
un y al final también.
Vale.
Eso seguro.
Y luego a veces
pues que al principio
se puede recitar uno
o al final.
Eso es como...
Podrían hacer un simil
como una mica
l'escalfament
de abans
de hacer ejercicio físico, ¿no?
Exacto.
Que se puede hacer
una mica abans
y después a la cava
también recomanan...
Claro, porque si ya
te liberas la mente
diciendo o pronunciando
un mantra
pues entonces ya
es como que el cuerpo
está relajado.
Vale.
Y además como también
el recitar el mantra
te conecta
con el momento presente.
Vale.
Claro, liberas la mente
y no piensas en ningún...
¿Cómo se dice?
En preocupación o...
Exacto.
Sí, preocupación
o pensamientos negativos.
Vale.
Pero tienes que estar
centrado en el mantra.
Y en los profesores
y profesores de ioga
¿os obligan
a conécter
y a aprendre
cuando feu formaciones
a diferentes mantras
para poderlos practicar
después a las clases?
¿O no?
Bueno,
no te obligan
a aprendértelos
pero sí que...
Está bien, ¿no?
Pero se enseñan.
Vale.
De todas formas
lo que decimos siempre
que hoy en día
en internet
encuentras
puedes buscar mantras
y te...
¿Cuántos mantras
n'hi ha comptabilitzats?
No sé, muchos.
¿Molts?
¿Més a 100,
per exemple?
Sí, sí,
porque, por ejemplo,
hay mantras
que son...
Hay 108
deidades
del yoga.
Vale.
Sí,
això ho vas dir,
em sembla.
Sí,
y cada uno,
cada...
cada deidad
tiene su mantra
porque los mantras
a veces van dedicados
también
a esos dioses.
Vale.
Así que,
como en la religión cristiana
solo hay un dios
y hay un montón
de oraciones.
Sí, sí, sí.
Pues si claro,
tienes 108 dioses...
Imagina't.
Claro,
puede haber
un montón
para cada uno.
Vale.
¿Y cómo
s'organizan
o cómo
están estructurados?
No tienen ninguna
estructura en sí
porque a veces son...
son...
lo diría,
oraciones o frases
que no tienen
por qué tener
significado literal.
Vale.
A veces sí que tienen
significado
y otras veces no.
Simplemente es eso,
para sintonizar
la mente y el cuerpo
y lo que hace
que es su repetición,
porque se tiene que repetir
108 veces.
Bueno, a ver,
en la clase de yoga
no lo repetimos
108 veces.
No, claro,
eso ya lo entén.
Ya me lo puedo imaginar.
Claro,
al final
estás toda la clase
recitando,
pero cuando quieres
relajarte
o quieres meditar,
una meditación
bien hecha,
total,
completa,
se repite
108 veces
y hace
que su repetición
produzca beneficios
a nivel físico
y mental
porque
relentizan
el sistema nervioso
y calman la mente.
Ah, mira.
Sí,
como a mesura
de meditación,
básicamente.
Sí,
sobre todo
es para meditación.
Vale.
Y bueno,
hemos dicho eso,
que te contactas
con el presente
y bueno,
se dice
que al cantarlos
nos conectamos
con el poder sanador
y sintonizamos
con la frecuencia
de la energía
universal.
Oh,
eso queda bonito.
Sí,
sí,
t'has de quedar
allà en un estat
com supertranquil,
eh,
perquè,
per estar harmonitzada
amb tot.
Claro,
y también
al repetirlos
te ayuda
a centrar
la mente
y a veces
lo puedes repetir
en voz alta,
en voz baja
o mentalmente,
sí,
pero siempre
con consciencia
y escuchando
y sintiendo
la vibración
que genera.
Eso hace que,
claro,
tu mente
al estar solo
centrado
en lo que estás hablando,
pues te relajas,
te centras
en ti mismo.
¿Y los mantras
s'aprenen
desde las primeras
classes de yoga?
¿Es van introduint
a poco a poco
a mesura que
l'alumne
ya tiene un cierto nivel
y está pendiente
también del mantra,
de la meditación
o cómo
s'introduecen
los mantras
en el yoga?
Bueno,
sí,
te los van enseñando
y luego
los aprendes
porque,
claro,
hay algunos
que son
el sánscrito
de palabras muy raras.
A mí,
por ejemplo,
a veces
se me traba la lengua
al decirlo.
Entonces,
claro,
tienes que ir
practicando,
incluso a veces
leyendo,
se traba la lengua
igual,
pero bueno.
Clar,
clar,
no,
no,
si es que a vegades,
per exemple,
he entrat
a una pàgina web,
no,
que parla
de mantras
i per què
s'utilitzen
i diu
els millors
mantras
pel yoga,
n'hi ha uns quants,
en posen
vuit,
el primer
és l'home,
que es el que...
Sí,
i després
també ens parla
del
om
nama
shibaya.
Sí,
si quieres
te lo...
Sí,
sí,
sí,
yo he cogido
el siete
que son como
más principales,
más genéricos,
o más populares,
no sé como
se quiera llamar.
Ver utilizados,
potser.
Exacto.
Bueno,
y también
para recitarlos,
que hemos dicho
que eran 108 veces,
bueno,
el recitar
los
los mantras,
los mantras
se llama
se dice
japa,
Ah,
mira,
té un home y todo.
Sí,
y por eso se usa,
es como un collar,
un rosario,
que se llama
japa mala.
Sí,
aquí la laranja
ens ha portat
una mena de collar.
Sí,
sí,
que tiene 108 bolitas.
Ah,
mira,
claro.
y luego tiene
una bola más gorda
al final,
que es como
la bola guía.
Vale.
Para que no sigas
dando vueltas.
En bucle,
en bucle,
en bucle.
Exacto.
Y bueno,
esto también
mucha gente
se lo pone
como,
estoy haciendo ruido,
como decoración.
Sí.
Porque a veces
algunos son chulos.
No,
no,
son pedras
así como preciosas,
¿no?
Generalmente
los japa malas
de los
grandes gurús
del yoga
suelen ser
de semillas.
Ah,
bueno.
Pero claro,
aquí la semilla...
Aquí fue una mica
más maco.
Exacto.
Y encontrar semillas
no es tan fácil
de hacerles el agujerito.
No, no,
claro,
para que pasen
para el fil.
Exacto.
Bueno,
eso se llama
japa mala
y se repite
108 veces.
Sí.
Y este japa mala
también se sirve
para que
cuando recitas
el mantra
los 108 veces
se dice que
el japa mala
se llena
de esa energía.
Ah,
mira.
Entonces,
cuando lo llevas puesto
llevas la energía
de ese mantra
encima.
Ah,
mira.
Y si un día
quieres usarlo
para una cosa
pues dices un mantra.
Otro día
lo necesitas otro
pues lo cargas
con otro mantra.
Cada mantra
tiene el
su significado,
¿no?
Exacto.
Entend.
Ostras,
¿y hay algún libro
o alguna guía
donde expliqui
a cada mantra
que es el que
significa
o
pel que
ajuda
o...
Sí,
hay bastantes,
hay muchos libros.
Nosotros el que tenemos
normalmente
es el de
Patanjali.
Vale.
Es uno de los
maestros
maestros del yoga,
¿no?
Sí,
pero seguramente
hay un montón
de escritores
o de gurús del yoga
que...
Que también
hablan de los mantras
y también tienen...
Exacto.
Vale.
Y eso,
y el que decíamos
el principal de todos
es el OM
que se hace
al principio
y al final
de las sesiones.
Sí.
Que es la...
nos sintoniza
simbólica
y físicamente
a este sonido
reconociendo
nuestra conexión
con el resto
de los seres vivos,
la naturaleza
y el universo.
Oh,
quantas cosas,
¿no?
Sí,
sí,
este es el...
Es el principal.
Exacto.
Y este normalmente
se canta
o con las palmas
juntas
a la altura del pecho
o con las manos
en las rodillas
y casi siempre
se canta
sentados.
¿Totos los mantras
la mayoría
es fan sentados?
Sí,
sentados
o en el suelo
o en la silla
o con la espalda
alargada
para que así
la energía
fluye.
Vale.
No puedes estar así
retorcido
porque la energía
de ese mantra
no fluiría.
Vale,
muy bien.
Entonces,
tenemos el primer
el OM.
El OM,
que es el más sencillo.
Luego,
también al acabar
la clase,
que es otro también
muy común
en las clases de yoga,
es el OM
Santi
Santi
Santi.
Ah,
¿qué voles decir?
Que quiere decir OM,
el OM en este caso
no significa nada,
sí,
es paz,
paz,
paz.
Vale.
La primera paz
es para
darte paz
a ti mismo.
Sí.
Segundo,
para el grupo de personas
que te rodean
o el espacio
donde estás haciendo el yoga
o la meditación.
Sí.
y el tercer paz
o el tercer Santi
es para todos los seres.
Vale,
muy bien.
Y esto también
crea esta tranquilidad
en el nuestro entorno,
esta sensación de paz,
¿no?
Claro,
y también sirve
para superar las complejidades
a nivel laboral,
ya que persigue el lema
de la no competitividad.
Vale,
muy bien.
pues eso de paz.
Quins altres mantras
también tenemos
a part de l'OM?
Hem dit el OM
xanti, xanti, xanti.
Luego está uno que es
el que has dicho tú,
el Namás y Sivaya.
Sí.
Y claro,
no se dice
Namás y Vaya,
tal cual.
No, no.
Que es decirlo un poco
como para dentro.
Vale.
Namás y Vaya,
que es un canto
al Dios Siva,
que es el Dios Supremo
que representa
la Deidad Suprema
de la Transformación.
Cora,
amb tú.
Y este mantra
se utiliza,
bueno,
aparte de que es
por una reverencia
hacia Siva,
para recuperar confianza
en nosotros mismos
en los momentos
de debilidad.
Vale.
Sort que ho expliques
perquè, clar,
només amb el nom
o l'explicació general
que he citat al principi
et quedes com una mica
igual com dient
i això per què
em pot servir a mi?
No?
I aquest mantra
perquè què té de millor
que l'altre?
O què té...
Suposo que cada mantra
es deu cantar
en un moment o un altre,
no?
Suposo,
amb això que deies,
no?
De la necessitat
de potenciar
algunes parts
o algunes coses
o unes altres,
doncs l'energia
es carrega
d'una forma o una altra
cantant un mantra
o un altre.
Exacto.
Claro,
es como lo de Siva,
si es el Dios Supremo,
sí, sí.
Pues te da confianza.
Vale,
clar,
lògic.
Luego está otro,
que este es el,
creo que lo que me entendí
el otro día,
lo tenemos en la...
en el centro de yoga.
Sí.
Que es loka,
samasta,
sukino,
babantu.
Ah.
Que quiere decir
que todos los seres
de todas partes
vivan felices y libres
y que todos contribuyamos
a esa felicidad
y libertad de todos.
Muy bien.
O básicamente
que todos los seres
del mundo sean felices.
Claro.
y se usa
para regular
las emociones
con la finalidad
de mejorar
las relaciones
con el entorno
que nos rodea,
tanto con los seres humanos,
con los animales,
con la naturaleza
o con el medio ambiente.
muy bien.
Muy bien.
¿Y por qué
vau escollir
a la SIOGA
a posar
aquest mantra?
¿Va ser
per algún motivo
en concret
o simplemente
perquè volíeu
decorar la paret
i havíeu de posar
alguna cosa
relacionada amb el lloc?
No,
porque es como,
además,
nada más entrar
lo ves,
como que queríamos
desear
que todo el mundo
esté feliz.
Entras en la sala
y ya es como...
Y felicitat
per tothom.
Exacto.
Que todo el mundo
esté contento,
esté tranquilo,
que se le vayan
las preocupaciones,
por lo menos
en el ratito
que están haciendo el lloc.
Claro,
almenys.
Luego ya después
no podemos hacer mucho.
i a cadascú
a casa seva.
Exacto.
Quin altre mantra
també tenim?
Otro es,
por ejemplo,
OM NAMO Narayana.
Y Narayana
es un dios
omnipresente
del hinduismo.
Sí.
Y es como
Narayama,
Nara,
representa divino
y Yana,
representa el creador
de todas las cosas.
Vale.
Aquí a veces
también hay mantras
que pueden representar
o tener muchas interpretaciones
Sí.
Por ejemplo,
este es el buscar refugio
para todos los seres
o un lugar de descanso
para los seres vivos.
Vale.
Y se suele usar
para encontrar
sosiego
en momentos de confusión
o la calma.
Oh, mira.
Una mica de tranquilitat,
de calma,
¿no?
Exacto.
Molt bé.
Y luego,
por ejemplo,
otro.
Sí.
Este es el que es
Sri Ramaya
Nama.
Sri Namaya
Nama
Esri Ramaya
Nama.
Ah, vale.
Ramaya Nama.
I, bueno,
com es pronunci?
Per què serveix aquest?
Sí, pues,
va dedicado
al dios Rama,
que es el que descendió
de los cielos
para luchar
contra el demonio
Ravana.
Y lo que hace
al Rama
como deidad
más importante
para la religión
budista
para recurrir
y evitar
el mal de ojo.
Ah.
No,
para recurrir
al mal de ojo,
no.
Para evitar
el mal de ojo.
Para evitar
el mal de ojo,
¿no?
Exacto.
Y quitarse
los males
que han interferido
los demás
y para curar
la envidia.
Oh,
también.
Molt,
molt útil.
¿Alguna altra
que también
sigui interessant,
per ejemplo?
Por ejemplo,
está otro
que es
Om
Gum
Ganapataye
Namá.
Que este es
para el dios,
para la diosa
ganesa.
que es
la diosa
del éxito
y la sabiduría.
Vale.
Entonces,
este se usa
para reflexionar
sobre lo que
estamos haciendo.
Sí.
Incluso a veces
también,
también dicen
que como es
para el éxito
y la sabiduría,
si lo cantas
antes de algún examen
o algún,
algo que tengas
que hacer.
Exacto.
Sí.
Si lo recitas.
Al pot de una sort.
Exacto.
Bueno.
Pero bueno,
esto ya,
como siempre,
puedes creer o no creer.
Claro,
cadascú que cregui
lo que vulgui.
Exacto.
Pero lo que sí que hace
si los cantas,
a lo mejor a veces
no sabes qué significan.
Sí.
Pero si los cantas,
con los ojos cerrados,
sentado,
lógicamente en un sitio
que esté relajado,
que no haya ruido
por todos los lados.
Sí.
Que es lo que hemos dicho,
o lo cantas en voz alta,
voz baja,
o solo mentalmente.
Entonces ya
tú mismo
te conectas
contigo mismo.
Sí.
Es como que te das confianza.
Es como,
venga, va,
que puedes.
Pero...
Porque la gente
que va a fer clase
se'n recorda
de tots aquests noms,
se'n recorda de cantar-los.
Entenc que en la primera classe no,
però quan ja porta
algunes classes
i venint de forma assídua...
No.
No, eh?
Bueno,
el OM
y el Santi,
Santi,
Santi.
Bueno,
clar.
Eso sí.
Pero los otros
normalmente no...
I es canten
en un ordre determinat?
O sigui,
teniu com una cadena
de primer aquest,
després aquest,
o sigui,
com una mena de melodia
o simplemente
a la jar.
Escolliu vosaltres
la carta?
Sí, bueno,
lo cantamos casi siempre,
bueno,
al principio,
para empezar la clase,
como para dar las gracias
por la clase que vas a hacer,
o al final.
¿Y se canta solo uno?
Ah, un.
Sí, sí,
pues no cantas siete...
No és com una seqüència
de postures,
no?
Vale.
No, no,
un día puedes cantar uno,
otro día otro,
o una semana
cantas siempre el mismo.
Vale.
Vale, vale.
Es complicado
acordarse.
Ja, ja.
És que, clar,
jo pensava que era com
les postures,
que es creaven
com seqüències
i que, bueno,
cada clase era diferent
amb cada seqüència
i cada postura,
però, bueno,
els mantras
si només se'n recita un,
doncs almenys
la gent es pot recordar
més fàcilment.
Ja, lo que pasa,
que, claro,
como hay palabras,
por ejemplo,
el ganapatalle.
Sí.
Claro, yo digo,
bueno, a lo mejor
te acuerdas dentro de...
Si lo dices...
Això em sona
com a especie
d'ocell,
ganapatalle.
Claro, por ejemplo,
el que tenemos en la pared
todo el mundo se acuerda
porque, claro,
cada vez que entras
lo ves.
Pero supongo
que al decirlo,
tampoco
como lo recito yo
o o lenca,
claro,
la gente
sí los escucha
pero no está pensando
a ver qué me está diciendo.
Claro.
Vale,
está diciendo
esta palabra.
Los escuchan
claro.
Supongo que si los estás leyendo
constantemente,
cada día,
te los puedes llegar a aprender.
diferent, sí.
Poseu música de fons
per cantar-los o no?
Sí,
siempre tenemos música.
Y también hay música
de los mantras.
De los mantras.
Sí, sí,
hay artistas
que cantan los mantras.
Sí.
Que los cantan mejor
que nosotras
o por lo menos que yo
y con musiquita de fondo.
Porque fuera del yoga
els mantras
s'utilitzen
en algún
altre àmbit?
Bueno,
en meditación.
Bueno,
y los,
con el kirtan,
sí,
hay gente
que hace
conciertos
de kirtan
que son
cantos
de mantras.
Només cansa
mantra, eh?
Exacto.
En conciertos
y los escuchas.
Has d'anar
molt predisposat
per anar
a un kirtan
d'aquests
per només
anar a escoltar
mantras
de aquests,
de yoga
o de...
Bueno,
a ver,
yo creo que
si la persona
tiene buena voz,
porque si vienen
a verme a mí
cantar mantras
se van corriendo
porque no tengo,
no afino muy bien.
Pero si la persona
tiene buena voz
y la música
de fondo
la tocan bien,
yo creo que
tendrías que ir allí
al concierto
y simplemente
sentarte,
cerrar los ojos
y escucharlo.
Y notar,
claro,
cuando los cantan
también,
las vibraciones
que decíamos,
casi tú
cerras los ojos,
claro,
te va activando
y te va como
llenando de energía.
Bueno,
muy bien.
¿Nos falta algo más,
Aranja,
para hablar
de los mantras?
Que nos volgues comentar,
informar,
algún tipo más...
No sé,
creo que no.
Bueno,
a ver,
se pueden buscar
más mantras,
pero los que yo he dicho
son cortitos.
hay otros que tienen
a lo mejor como
siete frases.
No,
no cal anar a buscar
els llargs,
jo crec que
amb els cursi
ens hem quedat
més que suficients
i també ens podem
fer una idea
de per què s'utilitzen
i què és,
bueno,
els beneficis
que també ens aporten
això de relaxar,
sobre tot la meditació
i quedar-nos,
bueno...
Sí, sí,
i aumentar l'energia.
Aumentar l'energia,
exactament.
I anar carregats,
no?,
un cop es cantant
passant a aquestes
pedretes del collar.
Exacto.
Sembla això
un rosari.
No hace falta
tener el rosario
para cargarte
de energía.
No, no,
claro.
Bueno...
Es como un amuleto.
Clar que sí.
Molt bé,
doncs Aranxa,
moltíssimes gràcies
per passar-te aquí
a la ràdio
i ens tornem
a trobar a la propera.
Vale.
Vinga, adeu.
Bona tarda.
Gràcies, adeu.
Hola,
soc la Mireia Belmonte.
En la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus,
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si notes un canvi brusque
en una persona,
com ara,
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla,
quan el gest de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus,
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Vinga,
i ara seguim aquí
a la Rambla,
al programa de Tardes
de Ràdio d'Esvern
i escoltem un tema
de Nil Moliner
que es diu
La Playa.
de la Rambla,
la Rambla.
Nos conocimos
el tiempo,
tú, el mar
y el cielo
y quién me trajo
a ti.
Abrazaste
mis abrazos
vigilando
aquel momento
aunque fuera
el primero
y lo guardara
para mí.
si pudiera
volver
a nacer
debería
cada día
amanecer
amanecer
sonriendo
como cada vez
como cada vez
como aquella vez.
te voy a escribir
la canción
más bonita
del mundo
voy a capturar
nuestra historia
tan solo
un segundo
y un día
verás
que este loco
de poco
se olvida
por mucho
que pasen
los años
de largo
en su vida.
El día
de la despedida
de esta playa
de mi vida
te hice
una promesa
volverte
a ver así
más de 50
veranos
hace hoy
que no nos vemos
ni tú
ni el mar
ni el cielo
ni quien me trajo
a ti
si pudiera
volver
a nacer
te vería
cada día
amanecer
sonriendo
como cada vez
como aquella
vez
te voy a escribir
la canción
más bonita
del mundo
y voy a capturar
nuestra historia
tan solo
un segundo
y un día
verás
que este loco
de poco
se olvida
por mucho
que pasen
los años
por mucho
que pasen
los años
y como dice
la canción
me robaste
el corazón
esto no es
un reggaetón
pero hace
bombón
como la oreja
de Van Gogh
tú eres
la reina
del pop
aquí mi banda
está tocando
están dispuestas
a reventarlo
para bailar
para pasar el rato
si tú estás cerca
levanta el vaso
que esta noche
vamos a celebrarlo
cantamelo
te voy a escribir
la canción
más bonita
del mundo
capturar
nuestra historia
tan solo
un segundo
ya verás
ya verás
que este loco
de espantación
olvidada
espantación
olvidada
que esta noche
que esta noche
la canción
que está
la canción
es
que está
la canción
de dilluns
a divendres
de 4 a 5
de la tarde
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música
electrónica
més suau
smooth jazz club
100% música
relaxant
cada dia
de dilluns
a divendres
i de 4 a 5
de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
ara mateix
passant 6 minuts
a 2 quarts
de 7 de la tarda
estem ja
a la segona hora
de la Rambla
al magazzin de tardes
d'aquí
de l'emisora local
de Sant Just
parlem dels efemèrides
i també
d'aniversaris
o necrològiques
que van tenir
tal dia
com avui
però
potser
de fa
uns quants anyets
avui
i passem
directament
als aniversaris
va néixer
l'any 1938
naixia
en aquesta comarca
la Sagarra
el poeta
i arquitecte
català
Joan Margarit
també
Sant Justenc
i
doncs bé
que la biblioteca
d'aquí del poble
porta el seu nom
se'l considera
també
arquitecte
i també
professor
universitari
català
Joan Margarit
avui és
doncs bé
l'edat que va néixer
un 11 de maig
però de l'any
1938
avui també
és l'aniversari
per exemple
d'Andrés Iniesta
jugador de futbol
format al Futbol Club
Barcelona
va néixer
a Fuente Alvilla
l'any 1984
També avui
faria anys
Camilo José Cela
va néixer
al Padrón
l'any
1916
Padrón
és un municipi
de la província
de la Coruña
a Galícia
Camilo José Cela
escriptor espanyol
Premi Nobel
de Literatura
el 1989
I també
comentem alguna
necrològica
per exemple
que tal dia
com avui
doncs
va morir
Bob Marley
cantant de Riegie
va morir
a Florida
als Estats Units
l'any 1981
I com a curiositat
que sapigueu també
que
se celebra
del 8 al 14 de maig
la Setmana d'Acció
contra els Mosquits
que és una data
que se celebra
des de l'any 2016
i que
qui ho va proclamar
va ser
l'Organització
Panamericana
de la Salut
va establir
aquesta setmana
d'Acció
contra els Mosquits
amb l'objectiu
de sensibilitzar
la població
per reduir
els llocs
on es crien
els mosquits
i evitar malalties
com per exemple
el dengue
o també
el zika
és probable
que
mentre estiguem dormint
o provant de dormir
sobretot
tots els estius
escoltem
aquest sorollet típic
dels mosquits
que ens dificulta
agafar la son
doncs bé
són mosquits
insectes
que a més
de ser molestos
per aquests sorollets
mosseguen
piquen
i s'alimenten
de la sang
d'animals
i també
de les persones
però
el que autènticament
és perillós
i preocupa
d'aquestes picades
és que a través
d'elles
en alguns països
es poden contraure
sobretot també
malalties infeccioses
com el dengue
la malària
el zika
o bé també
el chinguyunga
de fet
les malalties
transmenses
per aquests insectes
són una causa
important
de malalties
i morts
en algunes zones
del planeta
per exemple
entre els anys
2017 i 2018
es van anotar
que a Amèrica
van haver-hi
483.000
casos
de dengue
déu-n'hi-do
els mosquits
perquè ho sapigueu
es reprodueixen
a l'aigua que deixem
amagatzemada
també estancada
per exemple
en testos de les plantes
o en pneumàtics
en contenidors
d'escombraries
en barrils
per exemple
i com a dada adicional
per exemple
una dona
una femella
pot posar
entre 100
i 300 ous
a la vegada
a la mateixa vegada
en el mateix moment
una vegada
aquests ous
es reprodueixen
també
es situen
en finestres
en quadres
en taules
en cadires
en parets
és a dir
en gairebé
qualsevol lloc
per després
doncs
picar-nos
doncs que us sapigueu
que ara mateix
estem
a la setmana
de l'acció
contra els mosquits
una setmana
però que
es va establir
a nivell americà
que aquí
doncs bueno
ens arriba
una mica
de rasquillo
estem acabant d'escoltar
aquest tema
aquest tema de Gertrudis
que canta
amb
Macaco
i David Ross
un tema que es diu
M'agrada
i tot seguit
passarem a escoltar
l'entrevista
que li van fer
fa unes setmanes
Antonio Sempere
que és fotoperiodista
nascut a Ceuta
sobre l'exposició
que recull
les seves imatges
fins al 21 de maig
al centre cívic
Soledat Sants
de Mas Lluí
una exposició
que porta de títol
Amantla
un crit de llibertat
a les fronteres
M'agrada
quan m'agrada
estar
M'agrada
tant
quan
I like it
M'agrada
quan m'agrada
estar
L'essència de Sant Jus
la tens
a la Rambla
a Ràdio Desbèl
Seguim ara
i ens toca fer
l'entrevista del dia
Tenim amb nosaltres
connectat
via telefònica
el fotoperiodista
nord-àfricà
Antonio Sempere
de Ceuta
autor de l'exposició
Amantla
un crit de llibertat
a les fronteres
al centre cívic
Soledat Sants
de Sant Jus
i que estarà
fins al 25 de maig
El saludem
Hola Antonio
Buenas tardes
Hola
Buena tardes
¿Cómo estáis?
Bien, muy bien
A ver, explícanos
¿Qué es Amantla?
¿Qué significa exactamente
la palabra?
Si es alguna persona
¿Qué es?
Vale
Muy bien
Mira, en principio
Amantla
fue un grito
un grito
es un grito
que se puso muy de moda
en los tiempos
del apartheid
en Sudáfrica
puesto que todos los
todos los mítines
o todas las reuniones
de africanos negros
en aquel país
acababan con Amanda
que significa libertad
¿no?
Entonces
al grito de Amanda
ellos responden
la libertad para todos
¿no?
Amanda one two
o algo así
Entonces bueno
eso yo
desde que
empecé a conocer
un poco
cómo era el movimiento
anti apartheid
en Sudáfrica
el famoso
proceso de Mandela
y todos los líderes
negros
del Congreso Nacional
Africano
que asesinaron
como Steve Biko
y algunos otros más
pues bueno
esa palabra
se me quedó en la cabeza
como algo
no sé
como algo
como representativo
pues da la casualidad
que unos años después
me hice periodista
y bueno
y el tema
y el tema
de África
lo tengo muy presente
entonces
ese fue el mejor título
para mi
mi obra
para mi primer libro
por eso ¿no?
porque representa
un grito de toda África
no solamente
de Sudáfrica
es un grito africano
que significa libertad
Muy bien
y la exposición
es un conjunto
de fotografías
que nos muestra
¿qué?
porque la imagen
escogida para el cartel
se ven tres chicos
africanos
a punto de saltar
una valla
electrificada
al lado del mar
podemos intuir
¿no?
que debe ser Ceuta
o algún sitio
del norte de África
¿qué hilo narrativo
tiene la exposición?
Sí, mira
la exposición
consta de tres
la exposición
la exposición sale
a raíz del libro
yo no pensaba
que iba a hacer
exposición también
pero sindicalistas
solidarios
pues me dijeron
ya aprovechamos
y sacamos una
una expo del libro
entonces bueno
hicimos dos cosas
dos en uno
bueno
entonces bueno
esa narrativa
eso que veis
en esta foto
yo creo que no es
la foto de portada
del libro
porque la foto
de portada del libro
es un solo chico
con el puño en alto
gritando
¿vale?
bueno sí
esa es la valla
la valla norte
de Ceuta
en Benzú
es la valla
que separa España
de Marruecos
en Ceuta
entonces
esas valla
no están electrificadas
pero sí que es verdad
que esa foto
está tomada
en el 2019
cuando todavía
estaban las concertinas
las cuchillas famosas
que hacían
que la gente
que la gente
acabara lesionada
entonces
entonces bueno
eso
entonces la narrativa
de la foto
es de esa foto
que precisamente
que habéis visto
en ese cartel
que habéis preparado
son tres chicos
intentando entrar
encaramados
a esa valla
pero
pero
en una mala situación
¿por qué?
porque ya están justamente
debajo
está justamente
la Guardia Civil
esperando para
para devolverlos
a Marruecos
¿vale?
ese salto
fue de 155 personas
de los cuales
estas ocho personas
llegaron un poco
más allá
de esa valla
se fueron hacia el espigón
creyendo que
les iba a hacer más fácil
entrar
y cuando
cuando entraron
a ese espigón
vieron que se mete
que se mete demasiado
alejado del mar
y bueno
como africanos
que son
y de tierra
no son
no son especialistas
en nadar
y bueno
ahí se quedaron
y hasta que los bajaron
¿todas las fotografías
que hay en la exposición
tienen esa clara
voluntad de denuncia
hacia la realidad
que sufren las personas
que huyen de guerras
de la pobreza
del hambre?
Pues sí
pues sí
precisamente
precisamente
está pensado
está pensado
con eso
está pensado
en mostrar
visibilizar
y poner un poco
cara y foco
a las personas
que para mí
o para mí
o para el resto
de
para muchas
capas
de las clases sociales
en nuestro país
incluso en Europa
no existen
son personas
que bueno
que para
una muy ya
cada vez más
mayoría
de personas
no están
son invisibles
entonces
no queremos
verlas
en nuestros
en nuestros
países
o no queremos
verlas
en nuestras
ciudades
porque
se retrata
al migrante
como un delincuente
como alguien
que va a venir
a aprovecharse
de unas ayudas
unas supuestas ayudas
o se retrata
al migrante
como una persona
peligrosa
que viene
incluso a invader
tu país
militarmente
entonces bueno
como esos discursos
desgraciadamente
han acabado
en que las personas
cada vez
de nuestra sociedad
sea menos sensible
contra
contra lo que es
verdaderamente
un drama
un drama humano
un drama de cualquier persona
que le puede pasar
a cualquiera mañana
mañana salta una guerra
en Europa
y bueno
que como de hecho
ha saltado
y vamos a tener
gente
huyendo de esas guerras
por todos sitios
lo que pasa
que la diferencia
de esta guerra
y por ejemplo
la que se ha declarado
en Sudán
ahora mismo
es que las personas
que salían de Ucrania
son rubias
con los ojos azules
y no molestan
y estas no son
son negras
o morenas
con los ojos negros
con rizos
y que hablan
un idioma
que a lo mejor
a mucha gente
les suele parecer
peligroso
incluso ofensivo
entonces bueno
cuando se extrapolan
todas esas
todas esas
circunstancias
es muy difícil
es muy difícil
poder
poner el foco
en que esas personas
lo que vienen
es a buscar
algo mejor
de lo que tienen
Antonio
nos cuentas
que la exposición
ha salido
del libro
y el libro
¿de dónde sale?
¿qué es lo que hay
en el libro?
¿hay fotografías?
¿hay retratos?
Sí, mira
el libro
yo en mi proyecto
cuando se lo presenté
a Sindicalistas Solidarios
fue muy claro
fue muy claro
con lo que yo quería
yo quería un libro
de autor
pero que solamente
me hacía falta
plasmar fotografías
pero que la gente
que mucha gente
que ha trabajado
conmigo
durante tantos años
y gente que me conoce
pudiera poner
su granito de arena
aportar algo al libro
aportar narrativa
también
o aportar sentimientos
entonces bueno
pues yo
el libro consta de
creo que son 15 fotografías
por bloque
creo
si no me acuerdo
y 7 de esas fotografías
no tienen pie de foto mía
tienen
tienen
una
tienen una
una especie de tweet
que yo dije
unas 200 caracteres
o 250 palabras
que
que hicieran
ver
lo que sienten
lo que sienten
las personas
que yo les di esa foto
muchos periodistas
conocidos
muchos amigos
activistas
gente de la sociedad civil
que
que bueno
que en los distintos
sitios donde yo he trabajado
han aportado
algo a mi experiencia
como fotoperiodista
e incluso han sido
han sido activistas
en ese momento
ahí está
por ejemplo
bueno
podemos tener
un claro ejemplo
de alguien
que a mí me sorprendió
que me quiso
que me dio
que me dio
esas palabras
fue Joan Manuel Serrat
en la parte del Mediterráneo
o bueno
está María Martín
es una
la periodista del país
especialista en migraciones
Nicolás Castellano
bueno
hay mucha gente
entonces bueno
el libro está
está
está
está hecho
en tres bloques
sí
que es
frontera sur de Europa
que es esta
frontera sur terrestre
lo hablamos
porque no olvidemos
que la frontera sur
marítima
está en Canarias
la frontera sur
que está en Ceuta y Melilla
o sea que es
frontera terrestre
donde tenemos las vallas
mi trabajo aquí
mi trabajo en los Balcanes
¿vale?
cuando en el 2017
me fui a los Balcanes
estuve dos años
ahí ayudando
primero fui a documentar
después me quedé a ayudar
porque bueno
creo que
llegó un momento
que mi cabeza
mi cabeza dijo
que yo tenía que hacer algo
por esas personas
y bueno
ese proyecto de documentar
al final
fue de quedarme dos años
allí ayudando
a distintas organizaciones
y allí estuve
y luego volví
volví a
a la realidad
del trabajo
porque claro
no puedes estar más de dos años
sin trabajar
claro
y volví
y bueno
y en una de estas
que me tocó la suerte
me
me
tuve bien
contar conmigo
para ir
en tres misiones
en el barco
y bueno
y ya me faltaba
solamente eso
documentar
la frontera
más
quizá la más mortífera
o la fosa común
más grande del planeta
que puede ser
el Mediterráneo Occidental
donde pude
pude vivir de cerca
rescates
en alta mar
de personas
que estaban huyendo
de Libia
entonces bueno
pues en cada bloque
hay una de las organizaciones
que han trabajado
o que yo he colaborado
que pone en la introducción
por ejemplo
en el bloque de aquí
es la PDHA
la Asociación Pro Derechos Humanos
de Andalucía
una organización
bastante fuerte
que lleva muchísimos años
denunciando
las violaciones
de derechos humanos
en las fronteras sur
luego en la ruta
de los Balcanes
está None Kitchen
es una organización
de gente muy joven
pero muy muy muy activos
y que andan
por muchos sitios
empezaron en los Balcanes
hoy día están en Grecia
están en Ceuta
están en Melilla
o sea
son gente bastante
bastante activa
y muy joven
y bueno
también colaboré con ellos
y trabajé con ellos
y por último
en Open Earth
como no podía ser
de otra forma
pues se lo pedía
Oscar Camp
y Oscar Carmen
hizo la introducción
del bloque
y todo esto
está prologueado
prologueado
por una periodista
que bueno
que ahora está
muy de actualidad
es una chica
que se ha hecho
a sí misma
que se llama
Eva Bajameida
no sé si la conocéis
no me suena
bueno pues eso
es una chica
saharaui
que salió
de los campos
del Sáhara
de refugiados
del Sáhara
se vino a España
y bueno
con una historia
personal tremenda
y que al final
se hizo periodista
y hoy día
es doctora en periodismo
con Kun Laudin
entonces bueno
se la quitan
los medios
los grandes medios
aparte de tener
una visión muy humana
de los problemas
que acracian en el mundo
de los temas sociales
es una persona
que da muy bien
empática
que da muy bien en cámara
y es una chica
estupenda
entonces yo
para mí es una de las buenas
amigas
que me sorprendió
que me quisiera
hacer el prólogo
en el libro
y bueno
ahí está
la gran Eva
está también
haciéndome el prólogo
con lo cual bueno
fue un libro
un libro un poco
de muchos
de muchas
y particularmente
las fotos
que con eso
yo creo que
lo tengo todo
que decir
y Antonio
como de difícil
puede llegar a ser
trabajar
siendo testigo
a la vez
testigo directo
del drama
de muchas situaciones
por ejemplo
en el caso
de la migración
en llegadas
e intentos
de saltos
a la valla
o todo el tema
que has comentado
también de open art
de rescates
de personas
en el mar
no se te hace
muy duro
a la hora
de que quede
plasmado
en una fotografía
todo esto
si
el caso
es que siempre
cuando hay
desde que
hice mi primera exposición
desde que presenté
mi primera exposición
que se llama
Pie de Valla
que todavía sigue
por ahí andando
por Cataluña
todo el mundo
me hacía la misma pregunta
¿cómo puedes estar ahí
y que no te pase nada
o que no
no no
al contrario
al contrario
todas las fotos
me hacen sentir
o sea
yo hago una foto
con un ojo abierto
y un ojo cerrado
y muchas veces
el ojo que está cerrado
está lacrimeando
con lo cual
en muchas ocasiones
en muchas ocasiones
me cuesta muchísimo trabajo
en el momento no
porque igual
la profesionalidad
quizás
sea lo que
igual me haga
los propios nervios
o la propia adrenalina
de ese momento
me haga ser frío
para hacer fotos
para intentar documentar
todo lo mejor posible
pero conforme voy
viendo las fotos
con el tiempo
sí que es verdad
que a veces
me he podido derrumbar
y me he derrumbado
en varias historias
y eso sí lo cuento
de hecho
en el libro
si lo tienes a mano
verás que
le dedico el libro
a una niña
que murió
en las vías del tren
de vuelta
aunque lograron cruzar
a Croacia
desde Serbia
una familia afgana
y la policía croata
no tuvo corazón
no tuvo piedad
los devolvió
otra vez a las vías
del tren
hacia Serbia
sin decirle
que todavía
circulaban trenes
pasó un tren
y se llevó a la niña
a 40 metros
y la mató
a Madina
una niña afgana
que es una historia
que me marcó muchísimo
muchísimo
muchísimo
y bueno
y el cual
le dedico
el libro
al final
en el prólogo mío
le dedico el libro
a ella
y a todas las
niñas
y niños
que han perdido
la vida
en esta locura
en esta locura
que creo que son
los más inocentes
partiendo de la base
que todo el mundo
es inocente
todo el mundo
que quiera salir
pero en especial
las criaturas
más vulnerables
son las niñas
y los niños
y muchas veces
hasta las mujeres
que son
utilizadas
como moneda de cambio
la mayoría de las veces
para que los hombres
puedan seguir
y ya por último
Antonio
¿alguna vez
has participado
en el World Press Photo
o en algún concurso
de fotoperiodismo?
Sí
he participado
muchas veces
ha sido
porque gente
que me ha dicho
que preséntate
e incluso gente
que me ha presentado
directamente
no suelo participar
en concursos
no
tampoco
la idea mía
no es de
participar en concursos
no
la verdad que
incluso
ya te digo
que cuando yo
tuve la idea del libro
y se lo presenté
a Sindicalista y Solidario
podría haber presentado
el libro
porque creo que tiene
la calidad suficiente
como para que pueda
venderse en librerías
pero
dije que no
que yo
mi intención
era que el libro
se repartiera
gratis
que se diera gratis
y que se
distribuyera
en los sitios
más importantes
donde realmente
hace falta
una cultura
de hechos
una cultura
de poder
divulgar
que se dé
divulgación
a los problemas
reales
que hay en el mundo
como pueden ser
las bibliotecas
los centros cívicos
y las escuelas
entonces
esa fue mi
condición
al cual
los de Sindicalista y Solidario
aceptaron
y a través de la
Diputación de Barcelona
pues bueno
ya es el tercer trabajo
que me
que me financian
y me ayudan
y me apoyan
y bueno
estoy muy agradecido
y muy contento
con todas las personas
que han participado
entre ellas
Sally
Sally Revuelta
Javier
Nuria
King
que has hecho un trabajo
de maquetación
magnífico
porque maquetar
un libro
de una persona
que está
a mil kilómetros
y encima
de una persona
que tiene fotos
de tres lugares
totalmente distintos
unos de otros
y tal
y quedar como ha quedado
creo que
bueno
que da la idea
de lo crack
que es King
el maquetador
y eso
y la Diputación de Barcelona
y a la gente de Esplugas
que siempre me ha seguido
bueno
a todo el mundo
a vosotros también
claro
que estáis
divulgando también
junto con mi trabajo
y con ganas de ver también
los trabajos
las fotografías
y la exposición
yo creo que vuelvo a Cataluña
para una presentación
oficial grande
pronto
no me han dicho cuándo
pero después de verano
y bueno
allí estaré
para veros
a todos
que bien
muy bien
pues muchas gracias
Antonio
que vaya todo bien
y buena semana
muchísimas gracias
Núria
un saludo
a toda la gente
de ahí
vale
genial
adiós
adiós
adiós
ràdio
ràdio
desverma
98.1
test
d'al loser
John
d'aố nós
Ya gairebé son las 7
de la tarde
falta un minutet
Nosotros em chapter
reconegangu
del programa
de avui
tornaremos demà
divendres
amb més cosetes
podeu recuperar
tots els continguts
d'avui
a la web
radio
com a Instagram, arroba a la Rambla
9-8-1, tot seguit i a minúscules.
O també anar-nos seguint a les xarxes
socials globals d'aquí
de l'emissora local de Sant Just, que és
arroba a Radio i d'Esvern, també a Twitter
i a Instagram. Ara a les 7, toca
escoltar l'informatiu de notícies
a edició vespre de la mà de Mariona
Sales Villa Nova, per estar
també al dia de tot el que passa al poble
i de les notícies de Sant Just.
Res més, que acabeu de passar molt bona
tarda de dijous i fins demà!
Fins demà!