Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1.
Molt bon dia Sant Just, passant 10 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 17 de juny, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzí matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
A continuació també farem les efemèrides del dia i els dies internacionals que tenim avui 17 de juny.
I a les 10 i 50 acabarem l'hora amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
Després farem l'entrevista del dia.
Com sempre, a les 11 i 10 avui tenim el grup de Justícia i Pau que ens donaran més detalls de la concentració que organitzen de cara a aquest dijous 19 de juny per la tarda davant de l'Ajuntament a favor de la Pau.
Després de l'entrevista i de parlar amb Justícia i Pau, farem la secció de nutrició amb l'Elvira Sánchez.
De moment no podem avançar més, però sí que serà un tema destacat tenint en compte això, que som a l'estiu.
Després, a tercera hora del programa, ja a les 12 i 10, farem la secció de novetats musicals.
Trucarem a la periodista Andreas Marats, especialitzada en aquest àmbit,
i ens posarà el dia d'aquelles músiques que segurament seran cançons de l'estiu.
I després acabarem el programa, com fem cada dimarts, amb el llibre de la setmana.
És una recomanació literària que ens porta l'Arnau Consul, el propietari de la llibreria Sant Justenca, que cal llibreter, aquí a Ràdio d'Esperma.
Per tant, ja veieu, un programa ben carregat de continguts. No marxeu, que comencem!
El programa ben carregat de continguts. No marxeu, que comencem!
Sona a Ràdio d'Esperma.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Són les 10 i 17 i ara parlem amb la Mariona per conèixer les notícies de Sant Just d'avui, dimarts 17 de juny.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vinc a veure quins són aquests tres titulars més destacats que ens portes.
Doncs mira, comencem parlant... un segon...
Sí, sí, els que vulguis, els que vulguis.
M'havien obert d'aquí moltes pestanyes i no trobava la que tocava.
No marxem, no marxem d'aquí.
Doncs bé, comencem parlant del grup de tertuliers de l'Ateneu que organitza el proper dimecres 18 de juny, és a dir, demà.
Una sessió sota el títol Estem estressats a Sant Just?
Ja t'ho responc jo ara. És en forma de pregunta, això?
És en forma de pregunta.
Sí.
Com a tot arreu, no? Suposo.
Home, estem estressats a Sant Just? Doncs sí.
Exacte.
Això tindrà de lloc demà 18 de juny a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
És una tertúlia que estarà conduïda pel psiquiatre Jordi Blanc i abordarà l'estrès com a resposta física i emocional a situacions de preocupació o amenaça.
Es parlarà dels símptomes associats, que sovint es poden confondre amb algunes malalties mèdiques,
i de com poden variar segons l'edat, el col·lectiu o el context sociocultural.
També s'oferiran perspectives sobre com reconèixer i tractar aquests símptomes,
i així també com estratègies per afrontar-los des de diferents enfocaments professionals i socials.
Sí.
És un acte gratuït, però que cal fer reserva prèvia per assistir-hi,
i trobareu l'enllaç per apuntar-vos a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé, doncs, Mariona, tenim ja aquesta nova data,
bé, nova, més que data, la data ja la sabíem,
però nova temàtica de la conferència, de la propera conferència que faran a l'Aula d'Extència Universitària,
que pel títol que em dius, em sembla que aquesta conferència també la faran a l'Ateneu de Sant Jus.
No, no, no és l'Aula d'Extència Universitària, eh?
No, no, és grup de tertúlies de l'Ateneu.
Ah, grup de tertúlies de l'Ateneu.
Pensava, dic, això deu ser que primer la fan a un lloc...
No, no, no, no.
Val, val. De fet, la següent notícia que et porto és la de la tertúlia de l'Aula d'Extensió Universitària.
Oh, és que m'adalanto a tot, ja veus, ja és...
Exacte, ja saps que els dimarts sempre toca, doncs, explicar...
Per això, per això m'he liat, dic, mira, ja...
Però no, estem parlant ara de l'Ateneu, eh?
Són coses diferents, exacte.
L'Ateneu és la d'Estem Estressats a Sant Jus,
i en canvi l'Aula d'Extensió Universitària porta a la conferència
L'acceleració obscura, tecnologia, desinformació i democràcia.
Home, doncs, dos temes diferents.
Prou diferents.
I serà càrrec de la periodista Milagros Pérez d'Oliva
i tindrà lloc el dijous, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà com la irrupció tecnològica està transformant, doncs,
l'escenari informatiu i polític
i reflexionarà sobre l'impacte que té la desinformació en la qualitat democràtica
i en la formació de l'opinió pública.
Vale.
És un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta,
pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària, com sempre,
i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
Molt bé.
Doncs, mira, veus, hem enllaçat dues notícies
que han tractat sobre conferències.
La primera, la del grup de tertúlies,
aquesta sobre l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues,
i a veure la tercera, sobre què tracta?
Doncs, mira, la tercera explica que la plaça del Sagrat Cor de Sant Jús
acollirà el divendres 27 de juny, a les 7 de la tarda,
els actes de commemoració del centenari de la instal·lació original
de la imatge del Sagrat Cor al barri.
L'acte inclourà una missa presidida pel bisbe de Sant Feliu,
i així també com una ofrena floral, una oració de consegració,
i un sopar de germanació amb animació musical.
La primera imatge del Sagrat Cor es va instal·lar l'any 1925
sobre el dipòsit d'aigua situat a la plaça,
que aleshores donava servei a les cases de l'urbanització.
Estem parlant de la plaça del Sagrat Cor, eh?
Sí, sí, és una placeta molt recollideta,
que queda allà...
Que queda com amagada entre uns quants carrers,
entre el carrer Creu i el carrer Major,
doncs amunt d'aquells carrers que hi ha pel mig.
A veure, Mariona, deixa'm obrir Google Maps, un moment,
perquè, clar, o sigui, jo l'ubico,
però no sabria dir-te plaça Sagrat Cor.
És a sob.
Ah, sí, mira.
A veure si ho has dit bé, entre quins carrers?
He dit entre el carrer Major i el carrer de la Creu.
Oh, quina precisió!
I per sota de la Rambla.
Sí, o sigui, és una plaça que queda just al mig,
els quatre carrers que l'envolten són, com has dit,
carrer Creu i carrer Major, per sota de la Rambla
i per sobre del carrer Santa Teresa.
Exacte.
Allà al mig, a més, és graciós perquè hi ha la placeta
i al voltant les cases fan una rodoneta.
Fan forma de rodona, no?
Sí, sí, sí.
Doncs allà queda aquest dipòsit que té la imatge del Sagrat Cor,
que, com he dit, la primera es va instal·lar el 1925
i va ser destruïda el 18 de juliol del 1936,
durant els primers dies de la Guerra Civil
en el context dels fets revolucionaris.
L'actual escultura, que es va fer el 1944,
és obra de l'escultor Xavier Modulell i Lluc
i es va conservar el mateix emplaçament original,
que és el templet que corona el dipòsit d'aigua d'aquesta plaça.
Aquesta celebració és organitzada per la parròquia de Sant Just
i s'emmarca dins dels actes religiosos i culturals
que busquen posar en valor el patrimoni històric i espiritual del municipi.
Molt bé.
Doncs, Mariona, escolta'm,
ja tenim els tres titulars d'avui, 17 de juny.
La gent pot consultar tota la resta de notícies
que tenim a la pàgina web, a radiodesverg.com
i o escoltar-te directament també a la Unam Informatiu.
Bé, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris d'avui en català.
Perfecte, fins ara.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu acès.
Només hem de començar.
Va, provem-ho en català.
Tu per tinguis, jo per tu pu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les ones.
10 i 23.
I la Mallona segurament ja deu tenir obertes les portades dels diaris.
I tant.
Comencem amb el diari ara, com sempre,
que evidentment obre amb el cas de corrupció.
el govern espanyol.
I diu que Sánchez defensa la netedat del PSOE i desafia Feijó.
Diu que compareixerà al Congrés i defensa fer-hi una comissió d'investigació.
El partit expulsa Avalos, Cerdán s'endona de baixa i es crea una direcció interina.
i el PP descarta presentarà ara una moció de censura i Vox la reclama.
I apareix, doncs, amb fotografia principal, Pedro Sánchez, amb una expressió de completa devastació.
i, com havíem comentat alguns dies, Núria, bastant...
se'l veu com que ens estigués bastant de macredit.
Ah, sí, a Pedro Sánchez.
Ahir ens van arribar fonts, Mariona,
però, clar, les hem de posar molt en dubte, molt entre cometes, no?
Teníem una font propera que ens deia que havia escoltat
que a Pedro Sánchez l'havien maquillat així expressament.
És a dir, que les seves aparicions públiques davant dels mitjans, la premsa i tot plegat
era una mica exagerat a nivell d'imatge,
que l'havien maquillat una mica amb aquesta ja voluntat de donar aquesta aparència
com de persona cansada, abatuda, no?
A veure, que podria ser que l'haguessin...
Estem especulant i estem donant informacions que no són, vull dir que no, que no estan...
Que no estan contrastades, gens contrastades, exacte.
Gens ni mica, eh?
A veure, posem-les damunt la taula.
A veure, que podria ser, sí, però també penso que si l'haguessin maquillat
potser no ho sabríem, saps?
O sigui, aquesta informació no hagués arribat.
O, si no, també pots pensar que també és una estratègia de l'oposició,
de com desacreditar el fet que ell no ho sabia
o que li hagi afectat molt o que ho estigui, saps?
No ho sé.
En qualsevol cas.
També podria ser, eh?
Vull dir que també al final la política té aquesta part de teatre
i també podria ser, evidentment.
A veure, és veritat que hi ha moltes coses que...
Bastimenta, el to, no?
La imatge, tot això...
Superimportant.
És protocol i això està molt estudiat.
i abans de donar qualsevol missatge, això s'ho estudien molt, s'ho miren en principi
i no és a la Babalai, no es deixa res a la casualitat, no?
Exacte.
Però, bueno, tampoc no he reconfirmat ni res corroborat.
Què teníem? Què més tenim?
Doncs altres notícies del diari ara.
Veiem que Israel ataca la televisió estatal iraniana en plena missió.
Ostres, sí.
Diu que el règim de Teheran diu que està preparant l'atac més gran i més intens de la història
en sol israelià.
Hi veiem, doncs, moments...
Bé, una imatge del moment en què aquesta presentadora de televisió,
que està enmig de l'informatiu...
Tu l'has vist el vídeo?
L'he vist, l'he vist.
És que és impressionant, eh?
Està enmig de l'informatiu i de cop i volta és com que se li apaga la pantalla de cop,
es veu com cauen coses del sostre, bueno, se sent l'explosió, evidentment,
i ella es queda com...
Clar, atura, evidentment, les notícies.
I es veu com marxa d'imatge perquè, això, vull dir, justament havia caigut...
Sí, sí.
Un atac israelià a la directa.
Sí, sí, sí, molt fort.
Després van recuperar la connexió des d'un altre punt dels estudis de televisió,
no sé si era un punt exterior o així, però clar, el moment aquell, ostres, impressionant, no?
Home, és impactant, sí.
I això diuen que està preparant l'atac més gran i més intens de la història en sol israelià.
veurem a veure com avança aquest tema que, vull dir, és ara d'extrema actualitat,
aquesta guerra que està venint entre Israel i l'Iran.
I, bueno, Núria, jo no sé si estàs tu molt per TikTok o per les xarxes últimament.
Per TikTok ja et dic jo que no.
Doncs, és que a mi, ahir no em paraven d'aparèixer vídeos de gent, sobretot de gent d'Iran,
però també, bueno, algú d'Israel potser,
gravant com veuen missils pel cel, saps que semblen de vegades estrelles fugaces.
Això ho veig a Twitter, ho veig a Twitter a vegades, veig alguns vídeos.
Però és que el nivell, o sigui, jo em quedo parada de, doncs això,
de gent penjant vídeos de com van caient els missils amb músiques de fons,
com per exemple la cançó de Starships de la Nicki Minaj.
No sé si la tens en menj.
Sí, sí que...
La que fa Starships, we're meant to fly.
Sí, clar.
Que bé, Mariona.
I amb textos de...
O sigui, per veure l'absurd que es porta tot a les xarxes socials de
Ei, nois, la meva primera guerra mundial, estic una mica nerviós,
quin és el codi de vestimenta, saps?
Hòstia, tu.
Què dius?
Uau.
És que ni Black Mirror s'havia atrevit a tant, eh?
Ja, ja, ja, molt fort.
No, a Twitter sí que es veuen alguns vídeos, però clar, no és...
O sigui, no és aquest nivell de TikTok, no?
Clar, no, és portar tot a...
A un extrem.
A un extrem que, bueno, que al final dius, a veure,
la gent que està allà patint-ho,
mira, si l'últim que li queda és l'humor, doncs...
No, sí, sí, clar, endavant, però clar, et quedes.
Nosaltres no ho estem vivint, no sabem què se sent, ni com ho portaríem,
ni com ho gestionaríem, però...
Jo hi veient aquests vídeos deies que ja...
Que ens queda com a humanitat, no?
Vull dir...
O bé, no, vull dir, al final, no és que ens quedava com a humanitat,
però és això, vull dir, si la gent mateixa que està veient
com li cauen missils a sobre,
ho vol portar des de l'humor i tot això,
però clar, tu et quedes en plan, ostres,
què acabo de veure, saps?
Sí, sí.
Però bé, seguirem parlant aquests dies d'aquest tema.
Altres notícies del diari, ara veiem que el Manac veu
tècnicament inviable d'unes pintures a Cixena.
També veiem que l'economia catalana frena,
però creix mig punt més que l'espanyola.
I també parla del seu aterrament de la Gran Via a l'Hospitalet,
que està desbloquejat cinc anys després.
Molt bé.
I amb això passem a la Vanguardia,
que obre amb la crisi el Partit Socialista,
que Sánchez rebuig avançar les eleccions
i desafia Feijó a una moció de censura.
Diu que el president passa l'atac,
que descarta una qüestió de confiança
i remet als crítics del Comitè Federal.
D'acord.
Obre consultes amb els seus socis
i assumeix que els haurà de fer concessions.
També carrega contra Pepe i Vox,
els quals retreu casos de corrupció més estesos.
Molt bé.
La fotografia principal també veiem del conflicte d'Israel i l'Iran,
diu, amenaçant amb nous atacs a la població civil.
I veiem la imatge de la noia presentadora de la televisió d'Iran.
Aquí, com que encara es veu il·luminada la pantalla de darrere,
entenc que és uns segons abans que patissin aquest atac.
I, per altra banda, veiem una fotografia
de, pel que sembla, Israel,
perquè són dos homes jueus
que van amb l'abastimenta del jueu ortodox
i a darrere tenen, doncs això,
un paisatge amb edificis destrossats.
I diu que en una estratègia de la guerra psicològica,
l'Iran i l'Israel van amenaçar ahir
amb nous atacs a la població civil
a l'hora que continuava el llançament de projectils.
Com he dit, a l'esquerra un edifici que té la VIP
i diu que Israel va instar els residents
en algunes zones de Teheran a fugir de casa.
Diu, milers de veïns ja se n'han anat
i l'Iran va llançar una mateixa advertència sobre Televip
i Israel va bombardejar la televisió estatal iraniana
en plena emissió.
També altres notícies de la Vanguardia.
Veiem que la supervisió dels mitjans es farà des de Barcelona.
Diu que el govern espanyol tria la capital catalana
per la nova secció de la CNMC.
En fotografia petita veiem
torrit final de primavera amb 40 graus al sud.
I veiem una imatge de gent al sol morint-se de calor
amb una noia a Ventança en primer pla.
Mare meva.
També parlem del tema B.
Diu, càmeres contra els invasors del carril bus.
I tanca portada a la Vanguardia
amb el tema de les pintures de Cixena.
Diu, el manac acata,
però es veu incapaç de complir la sentència.
Sí, no sap com fer el trasllat de les obres.
Vull dir, ja han dit que no és que vulgui...
O sigui, que ells volen complir aquesta sentència.
Però que tècnicament no s'hi veuen capaços.
Però que no veuen com fer-ho.
Vull dir, que els hi diguin com fer-ho.
Quins mitjans posar per poder-ho fer de manera segura,
que no s'acabin malmetent les obres.
Bé, passem a les altres portades.
Mariona, el periòdico,
obre també amb una imatge de Pedro Sánchez.
Diu que s'atrinxera.
que el president afirma
que entregar al país el PP i Vox
seria una irresponsabilitat
i que rebuig avançar eleccions.
Ho va dir així, eh?
Va dir que les eleccions es fan cada quatre anys.
Per tant, que fins al 2027, res de res.
També diu al periòdico
que el menac es declara incapaç
de traslladar les pintures de Cixena
i que el patronat del museu
presentarà un incident d'execució
perquè el jutge sigui el qui determini
com fer aquest procés
sense fer malbé les obres.
També mencionen que arrenca a Màlaga
el segon fòrum econòmic i social
del Mediterrani.
Notícia per l'Iran
que demana a Donald Trump
que ajudi a posar fi a l'escala de Mirrael.
També mencionen que el govern
i l'Hospitalet
pacten el soterrament del tram final
de la Gran Via
i que Educació contractarà
a 1.650 nous professors
per al curs vinent.
Això és el que ens diu el periòdico
el punt avui.
La portada parla dels passos
cap a la reconciliació.
Ens parla d'Armènia i Turquia
concretament
que avancen cap a una normalització
de relacions
que és un procés històric
afavorit
per les ràpides transformacions
geopolítiques
al Càucas Sud
i a l'Orient Mitjà.
I doncs es veuen dues banderes
la turca i la d'Armènia
que surten com d'un mateix faristol.
Com si diguéssim, però, bueno, són dues banderes diferents.
Pel que fa a les notícies d'actualitat del país,
diu aquí que Salvador Illa
anuncia una nova línia d'ajuts
perquè els joves puguin pagar l'entrada d'un pis.
També que Pedro Sánchez
anirà al Congrés
per explicar-se
i que vol una comissió del cas Coldo.
Que l'exministre Martín Villa
està cridat a declarar
per crims contra la humanitat.
I sobre el Menac
doncs calegarà
que tècnicament no pot complir
la sentència de les pintures de Cixena.
I pel que fa a la punta esportiu
amb el punta avui
parlar de la colomenca Laia Alexandric
el primer fitxatge del Barça
per al curs 2025-2026.
Mariona, aquestes són les notícies
que hi ha a les primeres pàgines dels diaris
avui dimarts 17 de juny.
T'escoltem després
a les 11 i a les 12 en punt
amb els butlletins
i a la una
amb tot l'informatiu complet.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Que vagi bé.
Adéu.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Això són els catarres
amb el seu nou àlbum
als paracaigudistes
i la cançó es diu
Fins divendres.
Com un nen salvatge
i em dic i em repeteixo
que no és una altra cançó d'amor
Serà un dilluns molt llarg
fins divendres
però en tu és tols
cada segon d'espera
i potser no som els únics
però no és una altra història d'amor
Sembla mentida
que tu i jo
siguem fruits de l'atzar
T'han fet sa mida
que no pot ser casualitat
Tot el que ens falta
i tot el que ens cal
Ja no pot ser més clar
Sentim que res pot fer-nos mal
No puc deixar d'escapar
Ja no puc ni pensar
que existeixi un amor igual
I em rellegeixo
el primer missatge
Com que es persiga
per assegurar-se
Que per molt que ho sembli
això no és un altre somni d'amor
Sembla mentida
que tu i jo
siguem fruits de l'atzar
Sembla mentida
que tu i jo
siguem fruits de l'atzar
T'han fet sa mida
que no pot ser casualitat
No pot ser casualitat
Tot el que ens falta
i tot el que ens cal
Ja no pot ser més clar
Sentim que res pot fer-nos mal
No puc deixar d'escapar
Ja no puc ni pensar
Que existeixi un amor igual
Pot ser que duri poc
Però potser el sigui tot
Qui sap què portarà demà
El millor sempre es troba
Quan no ho estàs buscant
En el moment més fosc
El sol és més a prop i sortirà sense avisar
El millor sempre t'arriba
El millor sempre t'arriba
Quan no estàs esperant
Tot el que ens falta
i tot el que ens cal
Ja no pot ser més clar
Sentim que res pot fer-nos mal
No puc deixar d'escapar
Ja no puc ni pensar
Que existeixi un amor igual
No puc deixar de fer-nos mal
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
l'Smooth Jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Oh no, Tama.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
17 de juny anem a parlar dels dies internacionals
que tenim avui.
concretament parlem de la desertificació i la sequera.
Avui, 17 de juny, és el dia de lluita contra aquestes dues realitats
que patim, per dir-ho així, desertificació i sequera,
una data que va proposar la ONU l'any 1995.
o sigui, ja fa Déu-n'hi-do, eh?
Aquesta data, doncs això, va ser declarada per la ONU
per crear consciència de la importància que té pels éssers humans i el planeta
abordar i donar solucions a problemes de desertificació i sequera
que representen greus problemes presents i futurs per tota la humanitat.
La desertificació, què és?
Doncs és el resultat d'una permanent degradació del sol
que s'ocasiona per una constant desforestació dels boscos,
la salinització, la manca d'aigua i la sobreexplotació dels aqüifers,
de manera que, de forma general, es produeix per diferents activitats econòmiques
que portem a terme els homes, la humanitat, en diferents parts del món.
D'altra banda, la sequera representa un canvi o una anomalia del clima
que passa quan els nivells de l'aigua estan molt per sota del que correspon
en una determinada àrea geogràfica, afectant considerablement
a totes les espècies que creixen i que desenvolupen en aquestes zones.
La principal causa de la sequera radica en l'absència de precipitacions
i això aquí a Catalunya ens ressona molt
perquè fins fa ben poc estàvem en sequera de forma aguda.
La degradació dels sols en diferents regions del món
es produeix com a conseqüència, ja ho hem dit,
de la contínua activitat que tenim els humans
i que cada dia es fan en diferents finalitats
i lamentablement causen molts danys en grans àrees geogràfiques,
cosa que provoca erosió, ja ho hem dit, també salinització,
l'agutament dels aquífers i també, en conseqüència,
la pèrdua dels nutrients del terra.
En l'actualitat, això representa un greu problema per a l'economia
i també el desenvolupament dels pobles,
sobretot en els països on, per exemple,
es dedican a l'agricultura, a la producció agrícola,
que representa una de les principals fonts d'ingressos
i que permet que les persones amb escassos recursos
puguin dur a terme la seva vida
o que sigui el seu sostén a les seves llars.
Per això es vol fer aquest toc d'atenció a la població
amb les polítiques d'estat que ajudin a neutralitzar
la degradació d'aquests sols, la desertificació i també la sequera.
Doncs bé, això és el que tenim avui com a Dia Internacional,
17 de juny, però també tenim fets històrics
que van passar el dia com avui de fa ja alguns anyets.
Primer de tot, ens ubiquem a l'any 1944.
Què va passar i a on?
Doncs bé, ens n'anem a Islàndia.
Es proclamava, tal any i un 17 de juny,
la República Independent d'Islàndia,
trencant definitivament els llaços amb Dinamarca.
Aquesta decisió es va prendre mitjançant un referèndum
i al mateix dia es va proclamar formalment la República d'Islàndia,
amb Svein Borjonson com a primer president del país.
Una curiositat d'aquell moment és que Islàndia no tenia exercit propi
i des de la seva independència, el país s'ha mantingut
com un dels pocs estats del món sense forces armades permanents,
tot i ser membre de la OTAN des de l'any 1949.
Anem a una altra efemèride del 17 de juny,
i ara ens n'anirem a l'any 1972,
en què es va produir el cas conegut com a Watergate,
quan cinc homes van ser detinguts
per intentar espiar la seu del Partit Demòcrata a Washington.
Aquest escàndol acabaria portant la dimissió del president Richard Nixon
dos anys més tard.
Com a dada curiosa, l'escàndol Watergate
va donar origen a l'ús del sufix gate
per denominar casos de corrupció o escàndols polítics,
una pràctica que encara continua ben viva avui en dia.
I un 17 de juny de l'any 1885
arribava a Nova York la primera part de l'estàtua de la Llibertat.
El braç dret, amb la torxa concretament,
va arribar tal dia com avui.
França la va regalar als Estats Units
com a símbol d'amistat i llibertat,
però el muntatge complet de l'estàtua
no es va acabar fins un any després, el 1886.
És a dir, anaven arribant les peces com a fascicles
des de França fins a Nova York.
I tal dia com avui, un 17 de juny,
va arribar la primera part, la part del braç dret, amb la torxa.
Bé, per tancar aquest espai d'afemèrides,
recordem que tal dia com avui del 1980,
els britànics Queen publicaven el seu senzill Play the Game,
una de les cançons destacades del disc The Game,
el primer on Freddie Mercury apareixia amb el seu icònic bigoti.
Doncs amb aquesta efemèrida de Queen,
també tancarem l'espai d'afemèrides
escoltant aquesta cançó Play the Game aquí a Ràdio d'Esvern.
Bé, per tancar aquest espai d'afemèrides
Gràcies.
Play the Game of Love
When you're feeling down and your resistance is low,
light another cigarette and let yourself go.
It's your life
Don't play hard to get
It's a free world
All you have to do is fall in love
Play the game
Everybody play the game
Of love
My game of love has just begun
Love runs from my head down to my toes
My love is pumping from my veins
Play the game
Driving me insane
Come, come, come, come, come
Play the game, play the game, play the game, play the game
Play the game
pure lost sein I didn't want to beat the sats
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Take my pen and write some love letters to heaven
Ràdio TVM 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sempre a l'escola Montseny, ahir a les 11 del matí
estàvem al voltant dels 27 graus, 27 i escaig,
després es va mantenir fins a les 5 de la tarda
amb aquesta temperatura, i ara en aquests moments
en tenim 27,7, o sigui que més o menys avui es repetirà
i serà un dia bastant calcat el d'ahir,
pel que fa a temperatures màximes i mínimes.
Ara estem a 27, arribarem als 28, es mantindrà així
durant bona part del migdia i a partir de les 5-6 de la tarda
començarà a baixar una miqueta, com passa gairebé cada dia.
Anticicló, la previsió a llarg termini,
perdó, a llarg termini, previsió així de cara a la tarda,
doncs alguns nuvolets a l'interior de Catalunya,
però a la costa el sol és el protagonista,
i demà dimecres comença una mica l'enfilada,
no per les mínimes, demà dimecres ens aixecarem un altre cop
amb una mínima de 21 graus aproximadament,
però a la tarda ja les temperatures podrien enfilar-se una miqueta.
Tenim només una possibilitat que demà dimecres,
hi ha molts mapes que indiquen que la temperatura tirarà amunt,
però potser ens baixa una miqueta,
potser baixa un palet perquè tenim una mica de marinada
i això frenarà una mica el termòmetre,
com diem, una miqueta és dels 28 als 27.
O sigui que demà dimecres podríem dir que és l'últim dia
d'aquesta situació de calor que ens arriba
i que ens arribarà amb força,
de cara als propers dies tots els mapes
marquen una pujada destacada a les temperatures a partir de dijous,
demà dimecres, com deia, encara mantindrem,
però dijous ja probablement a Sant Just s'arribi als 30 graus,
entre divendres i diumenge estaríem amb els 31.
Recordeu que ha afluixat una mica.
Divendres parlàvem de 33,
ahir també parlàvem de 32-33 graus entre dijous i diumenge.
Avui la cosa ha afluixat una mica.
Sembla que no serà tan forta la calor com la que esperàvem.
O sigui que entre dijous i diumenge estaríem al voltant dels 31 graus.
On sí que notarem que serà més de mal dormir potser seran les nits,
perquè amb aquestes temperatures de 31 graus,
amb el dia tan llarg i una nit tan curta li costa molt baixar la temperatura,
i es queden valors de 22 o 23.
O sigui que les properes nits, aquesta propera encara no,
la dimarts a dimecres,
però sí que ja la de dimecres a dijous i sobretot la nit de dijous a divendres,
la nit de divendres a dissabte, la de dissabte a diumenge,
aquí ja podríem trobar temperatures una mica més altes.
I ajudarà perquè a partir de la nit de dijous i les següents nits
tindrem alguns núvols baixos a la nit.
I això farà que aquesta núvolositat no permeti tirar tan avall la temperatura.
Aquests dies tenim unes nits completament serenes
i això permet que ventili una miqueta.
Al davís del servei de l'AMB pel que fa a contaminació,
ahir al matí es va desactivar,
o sigui que estem una mica més...
Estava activat ja des del dijous passat, potser.
Des del dijous passat, ben bé, sí, sí.
I això ha fet que la nit sigui serena,
ventilem una miqueta,
la marinada s'encarrega de netejar una mica l'ambient,
ja no tenim partícules en suspensió,
però el que provocarà aquests núvolets de nit
a partir de la nit de dijous
és que les temperatures mínimes no puguin baixar fins als 21,
sinó que es quedarà en 22-23.
I això aquí a Sant Jús,
dius, bueno, mira, una finestra oberta encara podem tirar,
però si al cap de setmana marxem a algun lloc així,
a prop de la costa o a algun lloc,
a muntanya no, però sí que a la costa,
amb la humitat del mar
i amb aquestes temperatures mínimes tan altes,
doncs costarà una miqueta conciliar el son.
Recordeu que estem en temperatures,
a 1.500 metres d'alçada hauríem d'estar uns 15 graus,
de mitjana dels últims 30 anys,
i estem al voltant dels 20,
o sigui que és una temperatura que està molt més elevada
del que tocaria per l'època.
A llarg termini,
perquè és que el sol dominarà fins ben bé diumenge,
diumenge potser serà un dia una miqueta més variable,
potser tenim algun núvolet,
però realment serà molt poca cosa,
o sigui, alguns núvols alts amb una temperatura elevada.
Dilluns, la vigília de la Revetlla,
el dilluns hauria de ser un dia assolellat a Sant Jús,
potser baixa un palet de temperatura,
dels 31 podem baixar als 30,
però és poca cosa.
La nit de Sant Joan, en principi,
la cosa pinta bastant bé,
o sigui que no hi ha cap mapa
que se li enbagi una mica a la olla
amb el que fa a precipitacions,
i l'únic que hem d'apuntar una mica
és a la possibilitat de quatre,
entre tres i quatre gotes, diríem,
els americans la col·loquen
la nit de divendres a dissabte,
o sigui, del divendres 20 al dissabte 21,
de matinada ens podria caure un litre.
Això, com que només és puntual en aquell moment,
amb un cel que no estarà massa tapat,
potser són algunes tempestes de tarda,
que és bastant probable que al cap de setmana
es reactivin i al Pirineu puguin tenir
alguns ruixats o algunes tempestes,
privilegiats ells,
doncs és bastant probable,
no fotran en l'aire el que és
la rebet i el Pirineu,
o sigui, no volem aixafar la festa a ningú,
però sí que és cert que
poden haver alguns ruixats
divendres, dissabte,
sobretot de tarda,
en zones del Pirineu,
sobretot el de Lleida.
I ja, a llarg termini,
perquè com que hi ha tanta poca cosa a explicar,
a molt llarg termini
sembla que s'activaria una miqueta la precipitació,
que la tenim una mica oblidada aquí a casa nostra.
Es podria activar entre el 29,
el 30 i l'1 de juliol.
Aquests tres dies,
els mapes,
i no un,
sinó alguns quants,
ens marquen un canvi de temps
amb més inestabilitat,
és probable que hi hagi una entrada d'aire fred,
i porten precipitació,
sobretot en zones de muntanya,
però a Sant Jús no descartem
la possibilitat que entre diumenge,
dilluns,
i dimarts,
que estem parlant de
pràcticament
l'últim cap de setmana de juny
i l'entrada del mes de juliol,
doncs també hi podrien haver
algunes precipitacions,
o sigui que podrien afectar
diferents punts a Catalunya.
Ho haurem d'anar seguint,
faltant tremendament molts dies,
estem parlant a 15 dies vista,
però bueno.
Bueno,
això és de moment el que tenim,
no?
És el que tenim
per poder fer una mica de previsió
a llarg termini.
Sí que és cert
que la setmana que ve,
a partir del dia de Sant Joan,
els cels no seran
tan espaterrans i tan...
Tan blaus, potser, no?
Tan blaus,
que tindrem més núvols
i respiraríem una miqueta,
eh?
O sigui,
tant el dia de Sant Joan,
com el dimecres 25,
com el dijous 26,
potser les temperatures
estarien per sota dels 30 graus,
o sigui que...
Vale.
Ens dona un petit respir
aquesta calor tan intensa.
Avui ho deia en Mauri
a Catalunya Ràdio aquest matí,
ho estàvem escoltant
i ja apuntava
que de la manera
que portem el juny,
com pinta aquests propers dies
que parlàvem
de temperatures molt elevades,
serà un mes de juny
rècord en algunes ciutats
i poblacions de Catalunya
pel que fa a la mitjana
de temperatures.
Home, jo és que vaig veure ahir
alguns rècords
que estan...
que hi ha previsió
que s'arribin
aquesta setmana
i clar,
marcaven
gairebé 40 graus
en alguns punts de Lleida
o així.
Clar, clar,
has d'imaginar
que quan a Sant Jus
parlem de 30, 31...
Clar,
a Lleida
amb els 40.
Sí,
amb unitats més baixes
però amb 40.
Aviam com va evolucionant tot,
de moment
hi ha molta tranquil·litat
i molta estabilitat.
és més típic d'un mes de juliol
que no pas d'un mes de juny
el que està passant,
o sigui que potser el juliol
es mostra diferent
del que és habitual,
difícilment veurem
com dos mesos
són completament estables,
però bueno,
amb aquest clima mediterrani
i amb aquest canvi climàtic
doncs pot passar una miqueta de tot
i realment no tenim
totes les eines
per poder-ho preveure.
Realment el que estem tenint ara
des de fa ben bé una setmana
és el típic
que passa el mes de juliol,
o sigui anticicló,
no hi ha ni un núvol,
potser alguna tempesta
despistada de tarda,
però això
si jo et dic aquests comentaris
em dius
això és el mes de juliol
amb un clima mediterrani,
sí,
aquí a Catalunya sí,
doncs està passant el mes de juny,
ja veurem com va.
A veure.
Carles,
moltíssimes gràcies
per la previsió,
t'anem seguint a les xarxes
i demà també aquí
a la mateixa hora.
Aquí estarem.
Adéu.
Que vagi bé, bon dia.
Fins demà.
que vagi bé, bon dia.
Fins demà.
que vagi bé, bon dia.
que vagi bé, bon dia.
que vagi bé, bon dia.
que vagi bé, bon dia.
que vagi bé, bon dia.
que vagi bé, bon dia.
és víctima de la corrupció,
que la decepció amb Santos Cerdán
és enorme,
que atreia la seva confiança
i que l'escàndol
fa molt mal
al Partit Socialista.
Per acabar,
demana unitat
per superar la crisi
i esgotar la legislatura.
Conscient Sánchez,
que creix la crítica interna
de molts socialistes
que creuen
que s'està quedant curt.
Paula Brujats,
de Catalunya Ràdio Madrid.
Doncs bé,
el líder del PP
assegura que té un pla
pensat per tombar
Pedro Sánchez,
però descarta
que sigui una moció
de censura
perquè diu
que no li surten
els números.
Alberto Núñez Fijo
intenta contenir
la pressió de Vox
i segueix collant
els socis parlamentaris
del PSOE
perquè siguin ells
els que hi facin caure
el president del govern espanyol.
Però no tothom
ho veu igual
dins del PP.
L'expresidenta
de la Comunitat de Madrid
i exministre Esperanza Aguirre
pròxima a l'entorn
d'Isabel Díaz de Iusòs
sí que veuria bé
que els populars
presentessin
una moció de censura.
En una entrevista
al matí de Catalunya,
a ràdio s'ha mostrat
partidària de fer-ho
encara que sigui més endavant.
Hay tiempo.
Nosotros tenemos
un congreso en julio
y a lo mejor
pues este no es
el mejor momento
pero desde luego
yo no lo descarto.
Pero a mí me parece
que hay un grupo
de los que apoyaron
la investidura
que no está en el gobierno
y que además ha dicho
que no apoyaría
la moción de confianza
que por eso
no la hace Sánchez.
Es Podemos
que creo
que su objetivo
tiene que ser
aglutinar el voto
de la izquierda.
Més noticias
a la Riera.
Jutges i fiscals
membres de les associacions
de Tarannà Conservador
anuncien 3 dies de vaga
al juliol
si el govern espanyol
no retira
les reformes
en matèria de justícia.
A Barcelona,
Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
La queixa és sobretot
per les reformes
que ha impulsat
el ministre Bolanyos
per fer més accessible
l'accés a la carrera judicial
que les associacions
conservadores
interpreten
com una ingerència
en un sistema
que asseguren
actualment ja funciona.
Tampoc estan d'acord
que el pes
de les instruccions judicials,
és a dir,
les investigacions,
les portin
a partir d'ara
els fiscals
i no els jutges
com fins ara.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio Barcelona.
L'exèrcit d'Irreal
assegura
que ha matat
al centre de Teheran
un altre alt comandament
de l'exèrcit iranià.
Es tractaria
d'Ali Shadmani,
que és el cap
de l'estat major
en temps de guerra
i home a proper
al líder sovrent.
De fet,
ha durat poc
en el càrrec
perquè va agafar
el relleu
del seu predecessor
tot just divendres passat
quan aquest també
va ser víctima
d'un atac selectiu.
D'Irreal,
la premsa de l'Iran,
no ha confirmat
la defunció
per la seva part.
Teheran ha llançat
aquesta matinada
dues onades d'atacs
sobre TLA-Bip i Jerusalem
com a resposta
a l'atac d'ahir
contra l'edifici
de la Ràdio Taulició Pública.
Una vintena de detinguts
i molt material falsificat
decomissat
en l'operació
contra el top manta
que s'ha fet a Salou,
al Tarragonès.
L'operatiu conjunt
entre Mossos
i Policia Nacional
ha desplegat
uns 300 agents.
Anem a Salou,
Jordi Barranca.
Bon dia.
El balanç definitiu
és el de 19 persones
detingudes,
una d'elles
per de les ordres públics
i gran material decomissat
molt difícil de quantificar
segons ens han informat
fons policials.
En total,
aquí a Salou
s'han fet una decena
d'entrades
entre habitatges
i magatzems
sobretot a tocar
de la zona
del passeig marítim.
També s'estan fent registres
en altres municipis.
En total,
han intervingut
uns 300 agents
entre Mossos
i Policia Nacional
amb unes entrades
que han començat
a primera hora del matí.
Jordi Barranca,
Catalunya,
Ràdio Salou.
L'Aran celebra avui
la seva Diada Nacional
descobrint
els retrats
dels síndics
i síndiques
que han presidit
la màxima institució
aranesa
a l'etapa democràtica.
Anem a Viella,
Sofia Cabanes.
Bon dia.
Són els retrats
de Maria Pilar Busquet,
la primera síndica
de l'etapa democràtica,
Amparo Serrano,
que la va rellevar
gràcies a una moció
de censura,
Carlos Barrera,
que va presidir
la institució 20 anys,
i Francesc Boi
al darrer dels síndics
abans de l'actual.
Maria Vergés,
que considera
aquest gest
com un deute històric.
Era manera també
d'estar conscients
del valor
de la institució
i també reembala
en imatges,
en les imatges
d'aquelles persones
que l'han tastat.
El finançament
i un estatus jurídic propi
centraran avui
les reivindicacions polítiques
en l'acte institucional.
Sofia Cabanes,
Catalunya Ràdio,
Viella.
Esports, Marcos García.
La possibilitat
d'incorporar
el davantè
de l'al·lètic
de Bilbao.
Nico Williams
torna a agafar força
el Barça.
Segons va informar
el tot costa
de Catalunya Ràdio,
el Barça estudia
la viabilitat
d'aquesta operació
després de veure
la duresa
de les negociacions
amb el Liverpool
pel colombià
Luis Díaz.
L'Espanyol
confirma
un nou amistós
de pretemporada.
Serà el 26 de juliol
contra el Southampton
i a la ciutat esportiva
Dani Járquez.
El Barça
d'hoquei patins
goleja al Liceo
per 6 a 0
al segon partit
de la final
de l'hoquei lliga.
De divendres
l'equip blaugrana
final de la lliga
de futbol sala
ho fa amb el primer
enfrontament
entre el Barça
i el Cartagena.
El partit del Palau
Blaugrana
començarà
a 3 quarts
de 7.
I l'exjugador
del Barça
d'en Vol Rafa
Guijosa
ara seleccionador
de l'Iran
busca la manera
de sortir del país
arran del conflicte
bèl·lic
amb Israel.
Guijosa demana ajuda
però diu
que està tranquil
i en una zona segura.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
passen 6 minuts
a les 11
us informa Mariona
Salles Vilanova.
El grup de tertúlies
de l'Ateneu
organitza el proper
dimecres 18 de juny
una sessió
sota el títol
Estem estressats
a Sant Just
que tindrà lloc
a les 8 del vespre
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu.
La tertúlia
estarà conduïda
pel psiquiatre
Jordi Blanc
i abordarà
l'estrès
com a resposta
física i emocional
a situacions
de preocupació
o amenaça.
Es parlarà
dels símptomes
associats
que sovint
es poden confondre
malalties mèdiques
i de com poden variar
segons l'edat,
el col·lectiu
o el context
sociocultural.
També s'oferiran
perspectives
sobre com reconèixer
i tractar
aquests símptomes
així com a estratègies
per afrontar-los
des de diferents
enfocaments
professionals i socials.
L'acte és gratuït
però cal fer reserva
prèvia per assistir-hi.
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula
d'Extensió Universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
L'acceleració obscura
tecnologia,
desinformació
i democràcia
i serà a càrrec
de la periodista
Milagros Pérez Oliva.
L'acte
tindrà lloc
dijous 19 de juny
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola.
La sessió abordarà
com la irrupció
tecnològica
està transformant
l'escenari informatiu
i polític
i reflexionarà
sobre l'impacte
que té la desinformació
en la qualitat demogràfica
i en la formació
de l'opinió pública.
L'acte
és obert a tothom
amb entrada gratuïta
pels socis
de l'Aula
d'Extensió Universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis.
La plaça
del Sagrat Cor
de Sant Just
acollirà
el divendres
27 de juny
a les 7 de la tarda
els actes
de commemoració
del centenari
de la instal·lació
original
de la imatge
del Sagrat Cor
al barri.
L'acte
inclourà
una missa presidida
pel bisbe
de Sant Feliu
així com
una ofrena floral
una oració
de consegració
i un sopar
de germanor
amb animació musical.
La primera imatge
del Sagrat Cor
es va instal·lar
l'any 1925
sobre el dipòsit
d'aigua
situat a la plaça
que aleshores
donava servei
a les cases
de l'urbanització.
Aquesta figura
va ser destruïda
el 18 de juliol
del 1936
durant els primers
dies de la Guerra Civil
en el context
dels fets revolucionaris.
L'actual escultura
datada a l'any 1944
és obra
de l'escultor
Xavier Mudulell
i Lluc
i es conserva
el mateix emplaçament
original
al templet
que corona
el dipòsit d'aigua.
La celebració
organitzada
per la parròquia
de Sant Jus
s'emmarca
dins dels actes
religiosos
i culturals
que busquen
posar en valor
el patrimoni
històric
i espiritual
del municipi.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
i el butlletí horari
de les 12.
Fins ara.
Rádio da Sperma
Durant el week
I swim too quickly
Cause big raves
are hard to jump over
You're not sweet
not sickly
You don't taste
like nothing
when I'm sober
And I
already want to die
You just make it
like ten times worse
And I heard
that you tell the guys
I'm the worst
You come round
on Monday
And god damn
you stink
like you've missed me
I find it funny
You don't close your eyes
when you kiss me
And I'm
sick of your puppy eyes
You said boy should never cry
Well surprise
I bet no one's ever told you
You broke me so loud
as I gave them to someone else
Told me that you love me
You're just talking to yourself
I don't want to know
I don't want to hear it
I don't want to hear it
I don't want to hear it
Let yourself out
You're so pen-seated
Yeah
You broke me so loud
as I gave them to someone else
Told me that you love me
You're just talking to yourself
And I don't want to know
I don't want to know
I don't want to hear it
I don't want to hear it
I don't want to hear it
Let yourself out
You're so pen-seated
You're so pen-seated
Yeah
You don't feel too easy
You hide between the lines
But I read you
It's pity
I get off when I mislead you
And say I, I, I
Don't want no other guy
Pretend I love your suit and tie
It's fun playing with a man's mind
For once and you say come here
Say please I might think about it
You lost composure
And I don't think you ever found it
And I'm sick of your puppy eyes
You said boy should never cry
Surprise, I bet no one's ever told you
You broke me so loud as I gave them
I gave them to someone else
Told me that you love me
You're just talking to yourself
I don't want to know
I don't want to hear it
Let yourself out
You're so pen-seated
Hey
You broke me some flowers
I gave them to someone else
Told me that you love me
You're just talking to yourself
And I don't want to know
I don't want to hear it
Let yourself out
I don't want to hear it
Let yourself out
You're so conceited
You broke me some flowers
I gave them to someone else
Told me that you love me
You're just talking to yourself
And I don't want to know
I don't want to hear it
Let yourself out
Fins demà!
Fins demà!
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara mateix són les 11 i 14 minuts.
Esteu escoltant ràdio d'Esvern.
Avui tenim de convidades a l'Ester Martra i també a la Pilar Sánchez,
del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just.
Ens porten més detalls sobre la concentració que han convocat aquest dijous a favor de la Pau.
Què tal? Molt bon dia a les dues. Com anem?
Hola, bon dia. Molt bé. Gràcies, Núria.
Doncs vinga, va, comencem, perquè tenim ganes de conèixer alguns detalls o característiques més d'aquest acte que feu.
Per què es fa la concentració a favor de la Pau?
Doncs, Núria, si preguntes per què es fa, el primer que ens ve al cap és perquè cal.
Perquè cal, perquè és necessari.
No podem callar davant de l'horror que estem presenciant en directe, en temps real,
i davant d'aquesta injustícia, d'aquest horror, això clama una resposta.
Evidentment, la resposta important seria dels governs i de les organitzacions internacionals,
però si ells estan tan passius, doncs la gent de peu, hem de sortir, hem de sortir i reunir-nos, no?,
concentrar-nos i expressar que no podem tolerar més, no?, que estem indignats, perplexos, no?
O sigui, això és assistir a la manifestació més cruel de la deshumanització del ser humà, no?
O sigui, i llavors el silenci ens portaria a ser una mica còmplices d'això.
I, bueno, pensem que hem de sortir i dir prou a les guerres.
I també, especialment des de Sant Just, no?, perquè hem vist que aquest cap de setmana
a Barcelona, a Madrid i altres ciutats de l'Estat, doncs hi ha hagut concentracions.
I llavors nosaltres, com a poble i com a veïns, també volem sortir i dir prou a les guerres,
això és una violació dels drets més bàsics humanitaris, no?, no ho podem consentir.
Si els altres no ho fan, doncs sortim nosaltres.
I qui organitza l'acte, no?, Justícia i Pau?
Exacte. L'acte l'organitzem des de Justícia i Pau de Sant Just d'Esbert.
Sí.
Hem rebut suport institucional d'altres institucions de Sant Just, com la parròquia del Sant Just i Pastor,
l'Ajuntament de Sant Just, d'Òmnium del Baix Llobregat Est, que també llegirà un escrit que han preparat,
de la ràdio de Sant Just, que ens deixeu aquesta oportunitat d'explicar-ho i encoratjar la gent que hi participi.
i després d'altres particulars que formaran part, doncs també de l'acte, no?, com el Joan González,
que tocarà la guitarra, la cançó final, perquè la puguem cantar tots plegats,
de Cal que neixi en flors a cada instant, del Lluís Llach,
i del Carles Hernández, que ens donarà suport amb l'equip de so i farà possible també que tots puguem escoltar bé l'acte.
Com serà per això l'acte, no?, com s'esdevindrà?
L'acte nosaltres l'hem pensat, com sempre, com una concentració pacífica.
Es farà la plaça que hi ha davant de l'Ajuntament, de Sant Just d'Esvers,
just al peu de les escales que baixen de la parròquia.
Començarem l'acte amb un repicó de campanes, que es farà des de la parròquia,
i obrirà l'acte a un dels representants dels components del grup de Justícia i Pau de Sant Just.
Posarem la música d'Adagio en Sol Menor, l'Adagio d'Albid Noni,
que ja es feia en les concentracions que havien fet en els anys 90 per la guerra de Sarajevo.
Farem una introducció de les guerres del món, perquè hi ha més de 30 guerres actualment actives a tot el món,
també per un membre de Justícia i Pau.
Volem fer una lectura d'un extracte del manifest de Justícia i Pau,
que és crida per una pau desarmada i desarmant a Gaza,
encara que tenim en compte que no és únicament l'única guerra activa,
però trobem que és un cas examplitzant i que estem seguint tots molt en directe,
perquè ens reben imatges, notícies, i en altres guerres en Àfrica que no ens arriba tant.
Després farem un minut de silenci i un altre minut de silenci amb una música de fons,
que és el turning to peace del Poch Suárez, que és girant cap a la pau,
perquè el que volem sempre és tenir una idea que hi ha una sortida d'aquestes situacions.
Farem també una lectura del poema de la pau, del Lee Tein Min,
i hi haurà una intervenció d'òmni cultural, que hem dit.
Farem la cançó, ja, la guitarra i la cantada comuna de Cal que neixi en flors a cada instant,
i, per últim, els agraïments i la cruenta de l'acte també per part d'un membre del grup.
Molt bé. Com hi pot participar, no, la gent?
Doncs la gent pot participar donant difusió, ara, abans de l'acte,
donant difusió d'aquest acte, hem penjat cartells,
fem aquest programa de ràdio, hem enviat e-mails,
però sempre hi ha gent que potser no li arriba la notícia o no ho veu.
Per tant, la gent que ens escolti, que doni difusió de l'acte
i els convidem a tots a venir el dijous a les 19.30,
i venint, sobretot venint, perquè com més siguem, millor.
També tindrem allà un full per apuntar que tothom s'apunti i pugui donar el seu e-mail,
i a veure si els hi passem alguna informació posteriori, alguna foto de l'acte,
també li poden donar difusió.
El que es té de veure és que hi ha gent que està en contra de les guerres i que volen la pau.
Quin missatge voldríeu fer arribar als oients que ens estan escoltant ara aquí a Ràdio Desvent
respecte a la pau i també la responsabilitat col·lectiva davant de les guerres?
El missatge, bàsicament, seria un rebuig total a tota forma de violència.
Llavors, les guerres són una forma de violència institucionalitzada i coercitiva,
perquè no és una opció lliure de cap poble, realment és una imposició,
una imposició dels dirigents.
I això volem que quedi molt clar, o sigui, no podem acceptar cap tipus de violència
perquè la violència només genera violència.
És a dir, s'ha estudiat que als països on hi ha hagut guerres,
no només no s'han resolt els problemes, sinó que han creat una perpetuació d'aquesta violència,
perquè els nens que han viscut tot això és que només poden tenir odi
i els missatges manipuladors dels governs i dels dirigents
només fan que exacerbar tot això.
Per tant, fora tot tipus de violència i bé, com a poble ens pertoca protestar.
Però a nivell de responsabilitat col·lectiva, a part de sortir al carrer i tot això,
també pensem que treballar per la cultura de la pau,
o sigui, aprendre, tots plegats,
que hem de trobar maneres de resoldre pacíficament els conflictes
i això ho hem d'aplicar a les famílies, a les escoles, a les organitzacions.
Crec que a la vegada que protestem i exigim la pau,
també l'hem d'anar practicant en el nostre dia a dia
i això hauria de ser un compromís.
Practicar una mica amb l'exemple, no només, no només demanar-ho i exigir-ho,
sinó també practicar-ho directament.
Una mica justícia i pau també té...
La cultura de la pau és una mica els principals eixos
en els quals treballeu com a grup.
No és la primera vegada que organitzeu una concentració com aquesta.
Quins altres antecedents teniu d'actes similars a aquest?
Efectivament, Núria.
Ja a principis dels anys 90, ja fa més de 30 anys,
amb motiu de la Guerra dels Balcans,
i especialment durant el setge de Sarajevo,
el nostre president que ens va deixar fa pocs mesos,
el Jesús Castro,
va ser l'impulsor, junt amb altres persones,
d'unes concentracions setmanals
que es feien a la plaça de l'Ajuntament.
Al vespre, per aconseguir la pau als Balcans
i la fi del setge de Sarajevo.
En aquestes concentracions s'escoltava l'adagio del Binoni,
acompanyat d'uns minuts de silenci.
També es llegia un petit manifest
i aquest acte es feia a diferents pobles de Catalunya.
Ara ho hem dit, la Pilar ha comentat
que també contra les guerres i a favor de la pau
s'han fet diferents concentracions
a diverses poblacions de Catalunya
i de la resta de l'Estat.
Malauradament, n'hem continuat fent des dels anys 90,
perquè hi ha hagut situacions de guerres
i quan hem vist que es fa necessari,
que necessites expressar de manera col·lectiva
aquest rebuig a les guerres
i aquesta crida per la pau,
s'han anat fent.
Fa un any, també l'11 de juny passat,
vam fer una concentració
i sempre es parla de totes les guerres
que hi ha en el món,
aquestes més de 30 guerres actives,
però en aquell cas vam parlar especialment
de la guerra d'Ucrània i de la guerra de Gaza,
que ens tenim més a prop
i ens sentim més identificats.
La situació no sembla que hagi millorat,
per tant, continuem amb aquesta necessitat
de fer concentracions.
voldria únicament dir
que d'aquestes 30 guerres declarades,
que a part de les guerres
també hi ha conflictes
que són més menors
però que produeixen
i són estensionades
que també produeixen morts,
però d'aquestes 30 guerres
dualment n'hi ha 13 a l'Àfrica,
és un continent molt colpit
per totes les guerres,
una a Amèrica,
onze a Àsia,
tres a Europa
i sis a Orient Mitjà.
O sigui que tenim molt present
les que veiem imatges tots els dies,
però...
Però n'hi ha moltes més, també.
Moltes més, eh?
És una cosa general.
Si bé, digues, Pilar, digues.
Sí, no, que volia afegir,
també, ara en venia la ment,
que nosaltres fem aquesta concentració
també responent a una inquietud,
a una sensibilització que hi ha
en contra de les guerres
i de la violència a tot el món
i que, per exemple,
fa dues setmanes, més o menys,
vam tenir l'obra...
Vam fer les Troianes a l'Ateneu
i bé, volia resaltar
que inquietud i desig
de manifestar-nos
com a poble concretament,
doncs n'hi ha molt.
Va acudir moltíssima gent
a veure l'obra,
que de fet,
el mateix director, el Roger,
doncs expressava
que és més enllà d'una obra,
que és un acte de manifestació...
Era un acte polític, no?
Exacte, polític,
com el sentit del que és polític,
la polis, no?
És un acte que ens afecta
com a ciutadans, no?
I bé, i que això és important,
que hi ha moltes formes
de manifestar-nos justícia i pau,
clar, utilitzem la concentració,
la sensibilització,
però les formes,
doncs, per exemple,
des del món de l'educació,
des del món de la cultura,
doncs, som molt vàlides
i nosaltres tenim la satisfacció
d'haver fet aquesta obra.
Aquest curs, 24-25,
ha estat realment intens
també per moltes entitats socials,
aquí és injust.
Podríeu explicar-nos, no, també,
perquè ara fent una retrospectiva
que és el juny,
que també són finals de cursos,
per dir-ho així, no?
Sí.
Amb quines activitats
heu estat preparant
o heu mogut des de Justícia
i Pau de Sant Just
al llarg d'aquests mesos
i no sé si potser
en voldríeu destacar alguna
més especialment.
Sí, Núria,
una activitat
que ens ha agradat molt
va ser la conferència
que es va organitzar
a Can Ginestà
sobre salut mental.
Va venir el gerent
de la Fundació Pere Claver,
que es dediquen a això
en diferents vertents,
hospitalària i d'atenció.
I això realment
és una herència
també de les moltíssimes
que tenim del Jesús Castro.
Ell va fer totes les gestions
per contactar
amb la Fundació
i, bé,
va ser una conferència
superinteressant
que, de fet,
ha generat
tots els nostres treballs
que hem fet
sobre diferents aspectes
i que es va portar
a la ràdio.
Després també
a l'1 de gener
fem la Missa per la Pau
on recalquem
aquest valor
que a nosaltres
és la justícia
lligada a la Pau.
Vam fer
al març
el sopar de la fam
per recolzar
el projecte
de Nacions Unides,
diferents projectes
que tenen
a països enviats
de desenvolupament
i van participar
els nens,
van fer uns murals.
Els nens de la catequesi, no?
Sí,
com desitgerien
que fos
la gasa reconstruïda,
oi?
Sí.
Escoles,
farmàcies,
molt emotiu, eh?
I bé,
el concert benèfic
a favor de Càritas
que es va fer
a les escoles
amb l'ajuda
de l'escola de música
i bé,
i aquests actes
també que van fer
de reconeixement
al Jesús.
Pira,
ara que mencions
precisament
no el Jesús
ens va deixar
el passat 20 de març,
vam perdre
una figura clau,
no només
per justícia i pau,
també per tot
Sant Just,
no?
De fet,
durant més de tres dècades
va ser l'ànima
de l'entitat
i també un referent
de compromís social
i humanitari
al poble.
Com esteu vivint
també aquesta pèrdua
del Jesús
com a grup?
Sí,
home,
la pèrdua es viu
amb una tristor
molt gran,
però a la vegada
bueno,
vam fer
un programa
d'homenatge
específicament
per ell
perquè
és veritat
que és una pèrdua
molt profunda
perquè ens ha marcat
molt,
o sigui,
la cosa bonica
és que sentim
que encara ens guia,
és a dir,
no és una pèrdua
definitiva,
és una pèrdua
òbviament material,
però
ell va
fer tanta labor,
ens ha deixat
tanta petjada
en tot aquest camp
de la solidaritat,
de la justícia,
que nosaltres
seguim els passos
realment
i aquest acte
concretament
que hem convocat
seria
exactament
el que faria ell.
Seria una mica
el seu llegat,
com si diguéssim.
Sí,
que està viu,
realment està viu.
Pilar,
també has mencionat
per exemple
que una de les
activitats
així amb més ressò
que més heu pogut
aprofitar també
el grup
ha estat
precisament
la mesa
o la conferència
que va haver-hi
sobre salut mental.
De salut mental
n'heu parlat
al grup de Justícia
i Pau
aquí a la ràdio
en un altre programa
que es diu
Veus de la Parròquia
en el qual
hi participeu
un cop
al mes
i heu treballat
la salut mental
des de diferents
perspectives.
Què ens podeu explicar
d'aquesta temàtica
que heu triat
i com l'heu abordat?
Bé,
inicialment
el que et volia dir
és que agraïm molt
sempre l'espai
i aquest espai mensual
en el que podem col·laborar
i participem
tots els membres
del grup.
És veritat
que ja fa tres cursos
que ens hem especialitzat
en un tema, no?
Sí.
El primer curs
el 22-23
vam parlar
de l'Àfrica
i de les situacions
d'aquestes 23 guerres
que hi ha
i cada un de nosaltres
vas posar
un petit tros
d'aquesta Àfrica
que trobem
que és desconeguda
i aprofitem
després
els treballs
que fem
també per donar-ho difusió
en altres entitats
de Justícia i Pau
i altres fundacions
que també es dediquen
a treballar
sobre la pau.
El curs
passat
el 23-24
en base
al 75 aniversari
de la declaració
dels drets humans
vam estar
també
tots intervenint
en aquest sentit
i aquest curs
efectivament
tal com deies Núria
hem estat parlant
dels temes
de malalties mentals
i hem parlat
de la salut mental
en l'àmbit laboral
com ens afecta
el canvi climàtic
amb el benestar emocional
dels joves
amb l'espiritualitat
i la religiositat
amb la resilència
i acompanyament
la salut mental
en situacions
d'emergència
en guerres
desplaçaments forçats
i la salut mental
dels nens
i les escoles
és un tema
realment
malauradament
molt actual
perquè les situacions
aquestes guerres
per exemple
que ara
parlarem
i que fem
la concentració
provoquen
problemes
de salut mental
a la gran majoria
de les persones
que es troben
en el conflicte
i a les que es veuen
obligades
a desplaçar-se
fora del seu país
aquesta malaltia
que causem
que es causa
la guerra
necessita tractament
igual que
les mutilacions
els traumatismes físics
que es produeixen
en les guerres
la població
tardarà
anys
en sanar
física
i mentalment
de les seves ferides
hem de treballar
des de justícia
i pau
i tothom
per la pau
la dignitat
i la igualtat
en un
planeta sa
tal com
ens marca
l'ONU
les Nacions Unides
i volem
donar
aquest missatge
de
recordeu
a venir
us esperem
a la concentració
per la pau
per la pau
i de prou guerres
com més serem
millor
és dijous
el 19 de juny
aquest dijous
a les 19.30
davant de l'Ajuntament
de Sant Just
us esperem
farem mitja hora
amb tots vosaltres
allà
parlarem
cantarem
farem el minut
de silenci
i és important
que hi siguem
com més persones
millor
molt bé
doncs
amb aquest missatge
amb aquest últim missatge
que ens envia
també l'Esther
del grup de Justícia
i Pau
i per tot també
el que ens ha explicat
juntament amb la Pilar
ho deixem aquí
ens han fet aquesta crida
a participar
a la concentració
que es farà
aquest dijous
i també
han estat explicant
tota la feina
que ha fet el grup
aquest curs
i tot el que
ja porten treballant
com a la cultura
de la pau
moltíssimes gràcies
Pilar i Esther
que vagi molt bé
aquest dijous
esperem que hi hagi
molta participació
esperem que així sigui
per els temps
que estan corrent
i per la situació
a nivell global
que hi ha
amb totes les guerres
al planeta
que vagi bé
que tingueu
bon dia
i bona setmana
gràcies
adeu
adeu
escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les ones
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
Per moure't bé
millor en bici
Dona't d'alta ara
a enbici.cat
Where have all the flowers gone
Long time passing
Where have all the flowers gone
Long time ago
Where have all the flowers gone
Young girls pick them everyone
When will they ever learn
When will they ever learn
Where have all the young girls gone
Long time passing
Where have all the young girls gone
Long time ago
Where have all the young girls gone
They're gone to young men everyone
When will they ever learn
When will they ever learn
Where have all the young men gone
The long time passing
Where have all the young men gone
A long time ago
Where have all the young men gone
They are all in uniform
When will they ever learn
When will they ever learn
When will they ever learn
When will they ever learn
When will they ever learn
Where have all the soldiers gone
A long time passing
Where have all the soldiers gone
A long time ago
Where have all the soldiers gone
They're gone to graveyards, everyone
When will they ever learn
When will they ever learn
Where have all the flowers gone
A long time passing
Where have all the flowers gone
A long time ago
Where have all the flowers gone
Young girls pick them, everyone
When will they ever learn
When will they ever learn
When will they ever learn
When will they ever learn
At the end of the activities
With the trees
And at the end of the scene
Now we'reitated, wo孩
Can an amazing day
Bona nit
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir en la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec.
Expressar-me?
Vinga!
Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no, al de viatjar més lluny.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
Les 11 i 41 minuts i ara passem a fer la secció de nutrició
amb la nutricionista de referència aquí a l'emissora, l'Elvira Sánchez.
Elvira, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia i bona hora.
Sí, molt bona, boníssima, mig matí.
Ja, bé.
Perfecte per parlar de nutrició.
Esto con el calorcito.
Sí.
Escolta'm, ja que parles de calor, avui volem parlar, volem tractar, no?,
la relació que pot haver-hi entre l'alimentació i la son, també les tres,
aquesta confoblació de tres elements, que sembla que no,
però, bueno, d'alguna forma estan relacionats, també.
Bueno, vamos a empezar, yo, como dice por ahí, como dirían por ahí,
contra los tres a una vez no puedo, vamos a ir cortándolos uno por uno, ¿vale?
Ah, vale, fantástico.
Claro, los tres no.
Vamos a hablar primero del sueño y la alimentación, ¿vale?
El sueño básicamente uno piensa que es para descansar, pero no.
Bueno, básicamente, cuando nosotros nos dormimos, que la parte voluntaria está descansando,
la involuntaria está trabajando.
¿En qué está trabajando?
En la reparación de nuestro cuerpo, en la regulación hormonal, en consolidar lo que hemos aprendido, ¿vale?
Entonces, evidentemente, es importante.
Entonces, el hecho de cuando dormimos mal o cuando dormimos menos de lo necesario, ¿qué pasa?
Bueno, lo primero que hace es un incremento de una hormona que, la habrán oído escuchar,
que se llama la grelina, que se asocia como, o se conoce como la hormona del hambre, ¿vale?
Vale.
Entonces, y por otro lado, si esta hormona sube, alguna tiene que bajar.
¿Y cuál va a ser?
La lipina, que es la de la saciedad, ¿vale?
Entonces, cuando pasamos una noche mala, vemos que al día siguiente nos comemos un elefante, ¿vale?
Esta es la primera.
Entonces, evidentemente, hay un apartado de que la falta de sueño está relacionado directamente,
de acuerdo, con uno de los apartados que vamos a hablar más adelante, que es el estrés, ¿vale?
Entonces, el cuerpo se va a preparar como diciendo,
ostras, he pasado mala noche, tengo que sobrevivir el día, ¿vale?
Entonces, esto ya genera, quieras o no, un estrés, ¿vale?
Entonces, aquí, dentro de lo que es el sueño, tenemos que decir que hay algunos estudios
que indican que las personas que tienen un sueño incompleto, que sufren insomnio,
son muy propensos a tener enfermedades del tipo del síndrome inflamatorio,
es decir, obesidad, diabetes, enfermedades cardiovasculares.
Sí, això ho he escoltat algun cop, eh, que realment dormir malament pot donar peu a aquest tipus de malaltia.
No, no. I ara m'escoltes?
Sí, a veure si.
Vale. No, el que dèiem és que, sí, que és veritat que es diu que les persones que dormen malament,
que no descansen les hores suficients, que, bueno, que després poden tenir problemes, doncs,
d'aquest tipus de malalties, no? Obesitat o, com has dit, també, diabetes, per exemple.
Sí, enfermedades cardiovasculares.
Entonces, la gente me dirá, bueno, ya me has dicho la teoría, ahora vamos a la práctica.
En cuanto a la alimentación, bueno, básicamente yo lo que recomiendo a las personas es evitar en la hora de la tarde
elementos que aumenten el estado anímico de las personas, como puede ser la cafeína, el alcohol, ¿de acuerdo?
Deberíamos tratar de incluir en nuestras cenas alimentos como, por ejemplo, el pavo, los huevos o los frutos secos.
¿Por qué? Porque tienen un aminoácido que es muy importante, que se llama triptófano.
Y el triptófano ayuda a producir melatonina y la melatonina nos ayuda a descansar.
Y es muy importante también regular y tener, igual que tenemos una higiene personal y unos hábitos alimentarios,
tenemos que tener higiene y hábitos del sueño.
Por ejemplo, una hora antes de irnos a dormir, sería indispensable o sería beneficioso hacer una desconexión digital
y solamente dedicarnos a no hacer nada, a leer un libro, a contemplar un atardecer,
pero todo o menos algo que nos motive a pensar o que nos traiga excitaciones mentales, ¿ok?
Vale.
Ya hemos empezado con el primero. Ahora voy a terminar con el segundo, que es el estrés, ¿vale?
Entonces, evidentemente, el estrés se genera porque hay una exaltación, hay, por decirlo, hay un trinomio, ¿vale?,
que genera el estrés. Está el hipotálamo, está el hipófisis, está la glándula adrenal, ¿vale?
Entonces, estos se encargan de que cuando estamos estresados, ¿qué hormona se va a elevar a nivel de sangre?
Pues el cortisol, ¿de acuerdo?
Entonces, el cortisol, si se mantiene en constante subida o en niveles muy altos, va a tener un impacto directamente proporcional
sobre el apetito, la forma como digerimos los alimentos y, evidentemente, en la calidad de la dieta.
Y me explico. Básicamente, en el apetito, ¿por qué? Porque cuando nosotros estamos estresados,
posiblemente en el momento que estamos estresados, nosotros no nos vamos a vaciar nada.
Pero cuando lleguemos a casa y nuestro cerebro diga, hogar, dulce, hogar, ¿qué va a ir?
Va a ir a las patatas chips o a los helados que tenemos en el refrigerador porque se acordará.
Es decir, compensará esa parte de estrés. Necesita darle al cerebro algo que le dé a un subidón rápido, ¿de acuerdo?
Entonces, evidentemente, el estrés no afecta a todo el mundo igual.
Hay personas que el estrés lo que le hace es, básicamente, perder el apetito. Son muy pocas, ¿vale?
Entonces, básicamente, dejan de comer, básicamente, dejan de comer de todo y entonces van perdiendo peso, ¿de acuerdo?
De todos modos, otro de los factores que tiene que ver con el estrés está a nivel digestivo
porque no debemos de olvidar que nosotros tenemos todo un sistema neurológico a través de todo lo que es el sistema digestivo.
Entonces, el estrés puede provocar que tu intestino, ¿vale?
La parte de intestino no funcione.
Acuérdense que el cerebro es nuestro segundo cerebro, ¿vale?
Entonces, ¿qué puede pasar?
Que el estrés te aumente la permeabilidad intestinal y puedas tener o diarreas o estreñimientos.
De ahí que muchas personas que tienen unos niveles de estrés elevados pueden sufrir directamente el síndrome de intestino irritable,
que son periodos que pueden estar tranquilos, periodos con diarrea o periodos con estrés, ¿vale?
Entonces, en principio, aquí en las recomendaciones, yo básicamente lo que recomiendo es masticar bien los alimentos, ¿de acuerdo?
Aunque estamos, si estamos con estrés, tenemos que ser conscientes de que las patatas que nos estamos llevando a la boca,
masticarlas, a pesar de ser una pasta.
¿Por qué?
Porque nuestro cerebro se va a cansar más rápidamente y no nos comeremos la bolsa, ¿vale?
La sensación de saciedad va a llegar más rápido.
Es importante que nosotros en nuestra alimentación, si sabemos que tenemos unos estrés elevados,
pues incluir alimentos como puede ser el omega 3, que sirve para el sistema nervioso,
que además sirve para mejorar la circulación sanguínea y es antiinflamatorio.
Igual que lo es la cúrcuma, el jengibre o la utilización de frutos rojos que van a ayudar muchísimo a nuestro sistema nervioso.
Y lo menos importante, que es el agua.
Porque el cerebro, todo el mundo dice, no, es que como es grasa, no necesita agua.
Claro que necesita agua, ¿de acuerdo?
Él es el primero que nos dice que no hay agua porque nos da unos dolores de cabeza y nos manda sensaciones corporales.
¿De acuerdo?
Entonces, ya hemos hecho el segundo.
Ahora, el sueño y el estrés, ¿de acuerdo?
A veure.
Básicamente, el sueño y el estrés están relacionados.
Fija't que tú el día que tienes estrés es muy probable que no puedas dormir.
Seguramente.
Tens mil coses al cap.
No, porque tens mil coses al cap.
No, porque estás pensando.
Porque le dónas voltas a todo.
Exacto.
Entonces, fíjate que aquí tenemos, nosotros tenemos dos sistemas, hay un sistema nervioso autónomo, que es el simpático, ¿vale?
Que le llaman el simpático, no tiene nada de simpático.
Así o así, así o así, ¿no?
Sí, sí, se dice así, ¿vale?
Y este es el que activa el estrés para ser simpático sin odioso.
Entonces, después tenemos uno que le llaman parasimpático, ¿de acuerdo?
Que es el que nos ayuda a favorecer el descanso y la digestión.
Entonces, evidentemente, cuando nosotros tenemos el simpático trabajando, el parasimpático no funciona.
Vale.
Entonces, tenemos que tratar de buscar, desde la alimentación y buenos hábitos, el equilibrio de estos dos sistemas.
Entonces, básicamente, aunque me digan que soy bruja, yo creo en la meditación, yo creo en la respiración consciente, yo creo en la yoga, ¿vale?
Como, y sobre todo antes de ir a dormir, como una medida de tranquilizar a nuestro sistema parasimpático, ¿vale?
Evidentemente, tenemos que evitar cenas copiosas, porque si nosotros comemos demasiado en la noche, ¿qué va a pasar?
De toda la sangre, el cuerpo está a lo que está, hay que digerir esto, ¿de acuerdo?
Y entonces, retrasamos el proceso de relajación, el proceso de recuperación para más tarde.
Con lo cual, cuanto más tarde nos quedemos dormidos, más grelina vamos a tener y menos liptina, con lo cual, al día siguiente amaneceremos con más hambre.
Si no, desen cuenta, cuando ustedes cenan copiosamente, pasan mal la noche y el día siguiente, a pesar de haber comido un montón, tienen hambre, ¿de acuerdo?
Y, evidentemente, es importante ayudar a la relajación.
La relajación muscular la podemos ayudar, y mental la vamos a ayudar, básicamente, con el consumo de magnesio, que lo vamos a encontrar en las semillas, en el plátano.
El plátano no, el plátano también tiene magnesio, ¿no?
Sí, tiene más potasio, pero el plátano comido en la noche es antidigestivo, es muy duro de digestir.
Yo, el plátano no lo pondría de noche, el hidrato de carbono que no lo pondría de noche, ¿vale?
Entonces, los vegetales de hojas verdes, ¿vale?
Y el cacao puro, pero piensen una cosa, el cacao sí que tiene magnesio, pero no debemos olvidar que también tiene elementos como la cafeína que nos pueden despertar.
Bueno.
¿Vale?
Entonces, aquí el cacao está en veremos.
Si se le reconoce como fuente de magnesio, para eso tomo frutos secos, que también tienen magnesio, y no van a tener la contrapactiva que tiene el cacao.
Así que, para mí, la conclusión en este tipo de temas es lo que no queremos hacer.
Escuchamos música, pero no escuchamos nuestro cuerpo.
Tenemos que aprender a reconocer si comemos porque tenemos hambre real o porque estamos estresados.
También tenemos la falta de costumbre de no cuidar nuestras rutinas, ¿vale?
Porque rutina en algún momento, en algún momento se ha visto que las rutinas es malo, ¿vale?
No, no.
Tener una rutina del sueño, es decir, yo a las 7 de la noche dejo de ver redes, dejo de ver televisor, porque quieran o no.
Las películas también nos dan mensajes subliminales que nos pueden despertar.
Sí, sí, total.
Que la gente no es consciente que la radio y la televisor son medios de hacernos meter mensajes que nosotros no somos nosotros.
No, pero que, a més a més, Elvira, que depèn de quins continguts mirem a la televisió, sobretot que és molt visual.
Després, és que costa molt, vull dir, que només que hi hagi una mica d'acció o pel·lícules o terror, vull dir que després, ostres...
Bueno, jo no sé ustedes, pero yo, por ejemplo, lo peor que puedo hacer es empezar una película y decirme tengo que ir a dormir porque tengo que ir a dormirme porque mañana tengo que madrugar y quedarme en media película.
El cerebro mío empieza a preguntarse cuáles son las opciones, cómo terminaría la película.
Esto tampoco se debería hacer.
No, no, no, tampoco.
Así que, entonces, yo creo que aquí, aparte de esto, de tener una buena higiene del sueño, que no lo estamos cuidando porque muchas personas sufren de problemas para, no solamente para conciliar.
Si tenemos problemas de conciliar, acuérdense que la melatonina nos va a ayudar, ¿de acuerdo?
Si queremos relajarnos, el magnesio, ¿de acuerdo?
Pero evidentemente también las meditaciones, las respiraciones, el cortar, el hacer de la cena también un momento ritual, no comer rápido, sino disfrutar de la cena, ¿vale?
Y evidentemente tenemos que cuidar nuestras emociones porque nuestras emociones marcan muchísimo el hecho del estrés y del sueño.
Si nos vamos a dormir con cualquier tipo de emoción, tanto las positivas como las negativas, ¿eh?
Claro, claro.
Pues básicamente no dormiremos bien porque las positivas también nos alterna.
Sí, home.
Es curioso.
Sí, sí, sí, les bones notícies a vegades és com que estàs molt eufòric i llavors estàs tota l'estona pensant en això, vull dir, que no, sí, sí, tant lo dolent com lo bo.
Sí, sí.
Exacto.
Entonces, debemos de ser más consciente de que el sueño no está en nuestras vidas como un tema, como una necesidad fisiológica, sino que cumple muchísimas más funciones
y que si no descansamos, evidentemente se va a afectar como un gran circuito de nuestro cuerpo, porque no tenemos que pensar solamente en el cerebro, no tenemos que pensar solamente en los pulmones, no tenemos que pensar solamente en el intestino.
Somos un complejo grupo de órganos y sistemas que trabajamos en armonía.
Si el cerebro está mal, todo el resto se va a revoltear. No lo veremos, porque no lo podemos ver, pero sí que lo sentiremos.
Vale.
I veig que tot, Elvira, o sigui, moltes de les coses que, és a dir, les interrelacions que pot haver-hi entre l'alimentació, la son, bueno, tot el que hem dit, no?, l'estrès, tot plegat,
les hormones aquí juguen un paper bastant clau, no?, és a dir, que tot va en funció també de les hormones.
Sí, porque mira, piensa que si nosotros tenemos cortisol muy elevado durante el día, el cortisol nos llama a su amiga a otro hormona que se llama la adrenalina.
La adrenalina es esta que nos contractura, ¿vale?, nos prepara la musculatura, ¿para qué?, para que podamos salir corriendo, para que podamos levantar peso, etc., ¿vale?
Entonces, la adrenalina no trabaja sola, la adrenalina necesita que le llamen a la energía necesaria.
¿Cuál es la energía necesaria? Es el glucógeno. El glucógeno para mí es el azúcar de reserva que tenemos en la musculatura, ¿de acuerdo?, para poder tener energía de urgencia, ¿de acuerdo?
Y de ahí llama a la insulina. Entonces, ¿qué pasa? Que nosotros, todas las personas que tienen el cortisol elevado, también suelen tener la insulina trastornada.
Y la insulina es una hormona muy importante porque es la que ayuda a entrar la energía a las células.
Y si no funciona correctamente, las células tienen hambre, con lo cual nos van a hacer comer más.
Este es el sistema, a grosso modo, ¿eh?, que no es de forma científica, que si hay algún científico dentro de nuestros oyentes entienda que lo tengo que disminuir para poder entender, ¿de acuerdo?, es más complejo, pero es más o menos, a grosso modo, lo que sucede con el estrés.
Y, evidentemente, si tú estás con unos cortisoles elevados, estás contracturada, tienes adrenalina en el cuerpo, no vas a poder descansar.
Hay que relajar el cuerpo para poder descansar la musculatura.
Entonces, ahí empezamos otra vez el círculo.
Si estamos contracturados, entonces, no dormimos bien, ¿qué va a pasar?
Que entonces se desnivelen otras dos hormonas, porque todas están relacionadas, ¿vale?
Aumenta la grelina, baja la otra, y entonces, a la mañana siguiente, a comer como desesperados.
Y lo tenemos, es un circuito, es que la vida, dicen que la vida es un círculo.
Sí, es un cercle que, de fet, una cosa porta a la otra, ¿eh?
Es un cercle que, bueno...
Es vicioso, además.
Sí.
Un círculo vicioso.
Sí, sí, totalmente.
Entonces, yo creo que lo que tenemos que hacer es algo que no hacemos y que nos cuesta mucho, que es escucharlos.
¿Cómo nos sentimos?
Dejar de mirar, por ejemplo, mucha gente viene aquí y me dice, ¿no me vas a pesar?
No, no te voy a pesar.
Quiero que escuches a tu cuerpo.
¿Qué te dice tu cuerpo?
Ah, no, mi cuerpo me dice que estoy mejor porque yo hago más ejercicio, estoy descansando mejor.
Pues eso es lo que vale.
No intentemos medir...
No.
Una bàscula no sempre pot mesurar la nostra qualitat de vida, ¿no?
No, porque tú no eres tu peso.
La persona no es tu peso.
La persona no es su cuerpo.
Tú puedes ver personas que pueden estar físicamente perfectas, ¿vale?
Tú dices, ostras, hasta hace maratones, no sé qué, y de golpe a porraso se quedan como pajaritos porque le ha fallado algún tipo de sistema.
Por dentro nadie nos puede asegurar que estamos bien.
Por eso tenemos que escuchar lo que nos dice nuestro cuerpo.
¿Por qué va avisando?
Quieren o no, nos va avisando.
Elvira, nosaltres avisem a l'audiència que són les 12 que hem d'anar cap a Catalunya Ràdio, d'acord?
Ens anotem totes les recomanacions i tots aquests aspectes que ens has estat parlant i res, desitgem que acabis a passar un bon dimarts i una bona setmana.
Gracias, igualmente para ti y todos los oyentes.
Molt bé. Elvira, una abraçada.
Otro para ustedes. Hasta luego.
Adéu.
Adéu.
Més notícies, Sara Riera.
Aquest hora Pedro Sánchez es reuneix a la Moncloa amb el número 2 de Junts, Jordi Turull i la portaveu del partit a Madrid, Míriam Nogueras.
El president espanyol ha reprès la ronda de trobades amb els aliats parlamentaris per intentar calmar els ànims i apuntalar el seu suport després de l'escàndol de Santos Cerdán.
Madrid, Albert Prat, bon dia.
Bon dia i és significativa aquesta reunió perquè amb la dimissió de l'ex número 3 del PSOE, Junts s'ha quedat sense interlocutor.
Santos Cerdán va ser l'artífex del pacte d'investidura i amb qui Puigdemont es reunia cada mes per negociar les carpetes del govern espanyol.
No només l'amnistia, sinó que són molts els temes que han signat i que continuen en un calaix.
A l'espera de conèixer les exigències que plantegin a la reunió, els de Puigdemont descarten deixar caure ara com ara Pedro Sánchez.
Sense el suport de Junts, el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, ha tornat a descartar i impulsar una moció de censura per fer caure el president espanyol malgrat la pressió fins i tot dels seus per què mogui fitxa.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Madrid.
Podem qualificar les explicacions ahir de Sánchez de totalment insuficients i justifica la seva decisió de plantar-lo en aquesta ronda de converses amb els grups parlamentaris.
La líder de la formació, Irene Monteró, ho argumenta així al matí de Catalunya Ràdio.
Lo que estamos haciendo es no entrar en el juego del Partido Socialista de hacer un paripé y de hacerse las fotos para, como te decía, minimizar la corrupción.
Si tú quieres acabar con la corrupción, no solamente respondes ante este gravísimo caso de corrupción, sino que das a la sociedad lo que realmente es necesario, que es reparación.
Els comuns, per la seva banda, no descarten sortir del govern espanyol.
El diputat dels comuns, Gerardo Pissarero, ha dit que preveran qualsevol escenari en cas que hi hagi més informacions que afectin directament Pedro Sánchez.
Donald Trump ha allunyat la possibilitat d'un alto al foc en la guerra entre Israel i l'Iran a bord de l'Air Force One.
De camí a Washington, des de la cimera del G7 al Canadà, el president ha parlat que vol un final del que anomena problema nuclear iranià.
Un final, un final real, no un alto al foc. Un final, una concessió total. Això és possible.
I aquest matí ha començat el judici per la demanda que la plataforma de repartiment de menjar gestit va interposar contra Globo
perquè treballa amb falsos autònoms. Aquest matí el director general de gestit ha defensat davant el jutge
que ells estan en inferioritat de condicions i els reclama 295 milions d'euros.
Barcelona, Maria Núria Revelle.
Bon dia. Només a arrencar la vista, l'advocat de Globo s'ha afanyat a dir que a partir de l'1 de juliol regularitzaran tots els seus repartidors.
Mentrestant, Íñigo Barea, director general de gestit, ha dit al jutge que les pràctiques fora de la llei de Globo els han fet perdre clients i mercat.
Si yo puedo darle reparto, se lo doy, asumiendo una pérdida de margen de, como he dicho anteriormente, dos o tres euros, porque mis costes son muy superiores.
Si yo no tengo reparto en esa zona, pierdo el restaurante.
Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio Barcelona.
Un veí de Sant Hilari Sacalm a la selva ha deixat l'herència a l'Institut del Poble.
Sempre havia volgut estudiar, però no va poder.
Anem a Sant Hilari, Laia Claret.
El seu patrimoni és per quatre beques de 5.000 euros.
Judit Rossell, familiar de l'Antoni i marmesora del seu testament.
L'Antoni no va poder estudiar.
De ben jovenet, els seus pares el varen posar a treballar de sastre.
Tot i no haver estudiat, era una persona molt culta.
Una beques pel millor expedient de batxillerat i les altres tres per les millors notes de català.
El tema de la llengua el preocupava, el preocupava molt, perquè era molt conscient de la deriva del català i de l'ús social del català.
Josep Broc és el director de l'Institut.
Per a nosaltres és una alegria i és un reconeixement a la feina feta.
A segon de batxillerat hi ha poc més de 20 alumnes.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Sant Hilari.
Esports, Marcos García.
La possibilitat d'incorporar el davanter atlètic de Bilbao, Nico Williams, torna a agafar força al Barça.
Segons va informar hi al Tot Costa de Catalunya Ràdio,
el Barça estudia la viabilitat d'aquesta operació després de veure la duresa de les negociacions amb el Liverpool pel colombià Luis Díaz.
El màxim en res a fitxa l'alé danès Gustav Knudsen per les pròximes tres temporades.
Knudsen de 2-0-3 d'alçada i 22 anys ha jugat aquesta temporada al xerroi belga.
En hockey patins, el Barça té el títol de Lliga a només una victòria.
L'equip blaugrana domina per 2-0 al Liceo després del 6-0 en el partit d'ahir.
Aquesta tarda comença la final de la Lliga de Futbol Sala amb el primer enfrontament entre el Barça i el Cartagena.
El partit al Palau blaugrana comença a tres quarts de set.
L'exjugador del Barça d'en Volrafa Guijosa, ara seleccionador de l'Iran, busca la manera de sortir del país.
Li passa arran del conflicte bèl·lic amb Israel.
Guijosa demana ajuda, diu que està tranquil i afegeix que viu en una zona segura.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
La plaça del Sagrat Cor de Sant Just acollirà el divendres 27 de juny a les 7 de la tarda
els actes de commemoració del centenari de la instal·lació original de la imatge del Sagrat Cor al barri.
L'acte inclourà una missa presidida pel bisbe de Sant Feliu,
així com una ofrena floral, una oració de consegració i un sopar de germanom animació musical.
La primera imatge del Sagrat Cor es va instal·lar l'any 1925 sobre el dipòsit d'aigua situat a la plaça,
que aleshores donava servei a les cases de l'urbanització.
Aquesta figura va ser destruïda el 18 de juliol del 1936
durant els primers dies de la Guerra Civil, en el context dels fets revolucionaris.
L'actual escultura, datada de l'any 1944, és obra de l'escultor Xavier Modulell Lluc
i es conserva el mateix emplaçament original al templet que corona el dipòsit d'aigua.
La celebració, organitzada per la parròquia de Sant Just,
s'emmarca dins dels actes religiosos i culturals
que busquen posar en valor el patrimoni històric i espiritual del municipi.
El grup de tertúlies de l'Ateneu organitza el proper dimecres 18 de juny
una sessió sota el títol «Estem estressats a Sant Just»,
que tindrà lloc a les 8 del vespre a la sala del 50 anari de l'Ateneu.
La tertúlia estarà conduïda pel psiquiatre Jordi Blanc
i abordarà l'estrès com a resposta física i emocional a situacions de preocupació o amenaça.
Es parlarà dels símptomes associats, que sovint es poden confondre amb malalties mèdiques
i de com poden variar segons l'edat, el col·lectiu o el context sociocultural.
També s'oferiran perspectives sobre com reconèixer i tractar aquests símptomes,
així com estratègies per afrontar-los des de diferents enfocaments professionals i socials.
L'acte és gratuït, però cal fer reserva prèvia per assistir-hi.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta per títol «L'acceleració oscura. Tecnologia, desinformació i democràcia»
i serà a càrrec de la periodista Milagros Pere d'Oliva.
L'acte tindrà lloc el dijous 19 de juny a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà com la irrupció tecnològica està transformant l'escenari informatiu i polític
i reflexionar sobre l'impacte que té la desinformació en la qualitat democràtica i en la formació de l'opinió pública.
L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària
i una aportació de 5 euros per als nous socis.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.

.
.


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Diu.
He hablado con tu hermana.
Me dice que ya estás bien.
No sé qué.
I se sap que la Aitana ha continuat l'amistat amb la germana del Miguel Bernardo.
de Bernardo.
Per tant.
Bueno.
Vale.
En blanco i en botella.
Sí, sí, sí, clar.
Leche.
Després tenim Segundo Intento, que també l'hem escoltat aquí al programa.
Ja sabem.
Ja sabem.
Ella mateixa ni ella s'amaga de dir que és una cançó dirigida a Sebastián Llatra.
Té una referència a Coreiri bastant interessant.
I després d'aquesta cançó ens arriba una altra col·laboració que és amb Ella Toubert, que és una noia que normalment es dedica més a la composició però que aquí s'ha animat a posar-la.
que s'ha animat a posar cara, també.
Vale.
I es diu Para qué volver.
Aleshores, aquí ens hem de remuntar a principis d'any.
Sí, sí, jo et sabeixo, eh?
Quan la relació amb la seva història ja estava completament acabada i van començar a sortir portades a lectures, a 10 minutos, a revistes d'aquest estil,
on es veia l'Aitana entrant i sortint en diverses ocasions de casa del Miguel Bernardo.
Oh!
Llavors què?
Havia tornat?
Van tornar o què?
Tu d'això t'havies enterat?
Doncs no massa, la veritat.
O sigui, sé que ho havia...
Doncs aviam, va haver-hi una segona oportunitat, és el típic...
O sigui, no, no, no, de la segona oportunitat...
i et tornes a veure amb ell.
De la segona oportunitat sí que n'havia sentit, però no sabia que havia estat perquè els van veure sortir de casa i tot això.
Sí, sí, hi ha fotografies on la veuen sortir de casa del Miguel Bernardo.
D'acord.
D'acord.
Bueno.
I diu, bueno, la cançó diu...
Para qué volver a cagarla? El problema no fui yo, fue lo poco que me daves.
Para qué me llames si sabes que...
Si ya sabes que te voy a contestar, prometo que esta vez será la última.
Diu coses molt fortes.
Diu...
Mis amigas siempre me lo dicen que eres parte del pasado y que no te idealice...
Etcétera, etcètera, etcètera.
De fet, hi ha una de les cançons on parla de les amigues, diu els noms de les amigues i són els noms de veritat, no se'ls inventa.
Vale.
És un disc bastant autobiogràfic.
Sí, no, pel que veig i bastant explícit.
I si et sembla aquesta cançó, si vols l'escoltem, és una de les que més m'agraden a mi, del disc.
Vinga, doncs escoltem-la, eh? Va.
Ya no quiero verte solo cuando tú quieres, tú quieres.
Que me haga la fuerte y yo te admito que duele, me duele.
Teníamos asuntos por aclarar, me culpaste por todo, también por dejarte.
Perdona dónde voy, no puedo llevarte.
Para qué volver, para volver a cagarla. El problema no fui yo, fue lo poco que me dabas.
Para qué me llamas, si ya sabes que te voy a contestar. Prometo que esta vez será la última.
¡Ay, qué chula! Sona molt bé, no?
Sí, hi ha gent que l'ha comparat amb Love Yourself de Justin Bieber, que haurem de parlar de Justin Bieber.
No sé si arribarem a temps, tal com estava el pati amb Justin Bieber, però bueno.
Bueno, mare meva.
No sé si t'has enterat de les últimes activitats d'en Justin Bieber.
No, sé que estava bastant al Pou, aquest noi, això sí que ho sabia.
O sigui, que estava...
Sembla ser que no acaba de sortir del Pou.
No, eh?
que ha portat una última fotografia a Instagram, on diu que ja no té ganes de sortir del Pou,
que sembla que sempre que ha de sortir és per fer el que els agrada als demés, que bueno...
Pobre...
No ho sé, és un altre...
Un poc complicat.
Ha sigut molt comentat en les últimes hores.
Bueno...
Però continuem en el que ens interessa, perquè després de Para qué volver arriba Quarto Azul,
que és la cançó que dona nom al disc, i és una cançó que parla d'ella completament,
sobre completament el món, parla de la depressió que ha patit en l'últim any...
Clar, perquè, Andrea, mentre es gravava aquest disc, va passar tot allò del documental?
O ja estava fet el disc?
Tot allò del documental, que la va deixar la seva mànager,
allò dels concerts que li va cancel·lar...
Clar, és que mentre estava fent el disc passava tot això,
i jo em penso que en un cert moment va dir...
Va tirar, va descartar algunes cançons a la besura,
i després, a més a més, ella mateixa ho diu,
que ella sempre es queda amb les cançons que parlen més d'ella en el moment,
que si no, no se sent identificada amb el que treu.
Per tant, no sé si de setembre a juny va descartar alguna cosa, va fer algun canvi.
Que és veritat que tots els discs porten una producció i un calendari i una feina al darrere,
però no sé si en algun moment va dir, això ho descarto.
Home, 18 cançons, no? Em vas dir que tenia el disc?
19, 19, 18 i un interludi.
Uf, imagina't, si n'ha descartat, quantes en deuria fer per aquest disc?
Bueno, molt bé, molt bé. Escolta'm, treballat, treballat.
Doncs, després de Quarta Azul, arriba Des de que ja no hablamos,
que torna a ser una cançó dedicada pel Miguel, amb moltes indirectes pel Miguel Bernardo,
i passem d'un beso a dos besos,
que aquesta és una de les cançons que m'ha costat més posar-li cares,
però després he anat als crèdits de la cançó,
és una de les cançons on hi participen més autors.
Potser la Itana ha tingut poc a escriure, hi ha poca cosa autobiogràfica.
És una de les cançons que realment menys m'agrada del disc.
sento que és una de les que potser la discogràfica ha forçat més,
de dir, posa-la, posa-la, que serà un hit,
i després no està tenint cap recorregut.
A punxat, a punxat.
Perquè, des fet, una de les altres coses que podem veure en el documental,
i que la Itana mateixa ens ha explicat,
és que la discogràfica Universal no apostava per 6 de febrero,
i ha sigut la cançó que té més èxit de tot el disc.
Sí, d'acord.
A vegades s'equivoquen, les discogràfiques,
diuen que una cançó pot punxar,
o diuen que una serà un bombazo,
i després acaba passant al revés,
o no es compleixen els pronòstics?
A vegades no, sempre.
D'acord, sempre.
Són homes vestits de corbata que...
Que no tenen ni idea, no?
No escolten música des de fa 300 anys,
i no saben com està...
No connecten amb l'audiència.
Veuen només els diners, però clar,
hi ha una part dels diners que en aquest negoci
has d'entendre què vol el públic.
Però bueno...
Escolta'm...
Després continuem amb una altra cançó
que diu Tranquis,
que és una de les cançons que també està agradant més.
és una altra col·laboració
amb en Barri B.
A destacar les col·laboracions d'aquest disc,
que la majoria són amb artistes,
no et diria desconeguts,
però que potser no encaixaven tant
en el cercle de l'Aitana.
Sí.
I doncs s'ha atrevit a col·laborar amb gent
que no ho hagués fet mai,
que ningú s'ho hagués imaginat.
D'acord.
Escolta'm...
Aquí és una cançó que va directament
dedicada a en Sebastián Llatra.
Sí.
Perquè hi ha una estrofa que diu
Miles de pájaros cantando nuestra canción.
Que yo sàpiga,
l'ensenyor Miguel Bernardo no té cap cançó.
Amb en Sebastián Llatra, si no m'equivoco,
en té dos.
Ja.
Bueno, doncs llavors ja està.
Blanco i embotella un altre cop, no?
Blanco i embotella, leche.
A més diu
Pida un Winston a l'entrar al Davey.
Jo em penso que aquest Davey
deu ser un local de Miami, de...
Per aquests llocs on es trobàvem en Sebastián Llatra.
No em sona de nom de local de Madrid, la veritat.
Molt bé.
Et sembla si l'escoltem una mica?
Escoltem-la, escoltem-la.
Vinga, va, trenquis. Es diu així.
.
Me he metido en este pub
De tranquis, sabiendo que no estoy bien.
Conmigo si esta ansiedad y sin tranquis.
Otra noche que no sé qué hacer.
Pido un Winston al entrar al Davey.
Se lo prende conmigo también.
hace tiempo que no estás.
Intento demostrarme que va todo bien.
Miles de pájaros cantando nuestra canción.
Me he quitado el trabajo otra vez.
Encontraré uno peor.
Donde pregunten por ti.
Però deu haver estat molt dur, no?
També, per rai tant, haver fet aquest disc,
si cada cançó parla dels seus ex,
i del llatre, i del Miguel, i de...
Vull dir, deu haver estat bastant...
No sé.
Bé, és com aquell que escriu llibres
i que ho buida tot en un llibre.
Ja, ja, ja.
És com...
És una cosa molt dura, però alhora
també, doncs, t'ajuda a treure...
Com una teràpia, no? Potser?
Sí.
A mi el que sí que em sembla dur
és com fer-ho tan explícit,
posar com frases tan explícites
que qualsevol persona que em segueixi
més o menys a l'Aitana sap que
amb qui té una cançó,
qui és el seu ex amb el que ha dret una cançó,
Sebastián Llatra.
Tothom sap que aquesta cançó és amb el Sebastián Llatra.
Ja.
Però, però, però,
queda una mica encara més per parlar
del paper de Sebastián Llatra en aquest disc.
Bé, vinga, doncs seguim, va.
Després arriba Música en el cielo,
que és una cançó que li dedica al seu avi.
És una cançó que el primer a escoltar-la
va ser el seu pare, que diu que va plorar,
que es va emocionar molt.
I, després de Música en el cielo,
arriba l'últim single que ha tret per al moment d'aquest disc,
que és la cançó que ha donat més de parlar des que ha tret aquest treball.
Totes les revistes del cor estan obsessionades amb aquesta cançó
perquè el que es diu és molt fort.
És pràcticament...
Jo no sé què preté Laitán en aquesta cançó,
sobretot quan ja s'ha confirmat que està en una altra relació.
Per tant...
Ja.
No s'acaba d'entendre aquest moviment.
No m'agradaria ser el Plex, la veritat.
Ja, perquè clar...
No m'acabaria d'agradar.
Però, bueno, tenim una cançó que es diu
«Cuando hables con él».
Sí.
La lletra és...
De veritat que és fortíssima.
Diu...
«Cuando hables con él, dile que me viste, que le mando un hola».
Jo entenc que aquesta cançó és una cançó que...
Com si estigués parlant amb la germana del Miguel.
Sí.
I diu...
Que aunque no sé bien lo que esté haciendo ahora,
yo de corazón espero que esté bien.
Cuando hables con él, déjale saber que,
aunque estuve un tiempo con otra persona, en Sebastián,
ya no estoy con él y no me siento sola.
Y dile que de vez en cuando pienso en él.
Cuando hables con él, pero no le cuentes todo,
que no le quiero hacer daño, porque a su lado viví mis mejores años.
La Itana ha dicho muchas veces que el primer amor de verdad
va ser al Miguel, va ser la primera relación larga para ella
y que considera que es la primera persona
a la que se va enamorar de verdad.
Y dice...
Cuando hables con él, dile todo lo que estoy sintiendo,
que pasen los años, yo lo llevo dentro,
que lo echo de menos, que lo quiero ver.
Y que cuando hables con él, dile que en la noche a veces me arrepiento,
y yo sé que dejarle fue una estupidez.
Per tant, aquí sabemos que qui va a deixar va a ser la Itana.
Sí.
Que tothom es pensaba que había sigut en Miguel.
Doncs no, va a ser la Itana qui va a deixar.
Uau, ho deixa bastant clar, eh?
Sí, sí, es, eh?
Pràcticament, és una carta oberta.
A veure, escoltem la cançó, Andrea.
És democador, eh?
És de plorar, aquesta cançó.
Ai, per favor.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.

A veure.
A veure.

que és el tocador, sí.
A més, el videoclip l'ha gravat, l'ha dirigit el seu cosí.
Sí.
Cosí de la Itana, eh?
No del Miguel.
Que no sabia jo que tenia un cosí que era director de videoclips de cine.
però, però, però sí, l'ha dirigit, ha quedat tot en família.
Molt bé.
I la nena que hi surt?
És que s'assembla molt a la Itana, també.
Bueno, no sé.
O sigui, hi surt la Itana?
Jo em penso que són referències a quan ella era petita.
Vale.
Sí, jo crec que està tot fet a propòsit.
A propòsit.
Inclús, a vegades, no saps si enfoquen a una o a l'altra.
Bueno, vinga, seguim, perquè això ens farà aquí plorar, Andrea.
Escolta'm.
Seguim, seguim, perquè aquesta és l'última cançó que hi ha de plorar en el disc.
Sí.
I ja comença a canviar tota l'aura del disc.
Venim de la foscor, de tot el moment que va passar a la Itana a finals de 2024.
Sí.
I jo em penso que aquesta segona part del disc ha estat més escrita ara fa poc, diguéssim.
Vale.
El gener, el febrer, el març, cançons que s'han fet fa poc perquè tenen un altre estil
i ja es veu que comença a tancar ferides.
Per exemple, tenim en el centro de la cama que parla que abans, doncs, que ara ja és capaç de dormir sola ella
i que ocupa tot el llit, diguéssim.
I és aquesta la cançó on nombra a les seves amigues, nombra a la Marta, que és amiga seva de tota la vida de l'institut,
després nombra a la Valle, que no sé si és amiga de l'institut, però des de 2017, des d'Uté, que està en l'espectre Itana, diguéssim.
Vale.
I després diu Violeta. Aquesta Violeta sí que no la tinc ubicada, però l'esprofa, diguéssim, seria
Marta i Valle me ven bien y Violeta dice que no conocía esta nueva versión de mí desde que me despedí.
I que, bàsicament, doncs, que les amigues ja la comencen a veure bé, que està tancant ferides,
i és com la cançó, diguéssim, de traspàs de...
Estàvem en la merda, perdó, per les paraules, i comencem a veure la llum del sol.
Vale. Bueno, és una mica...
Després d'aquesta cançó, arriba Sentimiento Natural, que també la coneixem tots, que és en col·laboració amb Mike Towers,
i és una cançó que desquadra, perquè sí que és cert que tota la resta de cançons fins ara
o parlen d'ex sense cap tipus d'amagatalls, o parlen de que ja està sortint de la situació en què es trobava, etcètera, etcètera, etcètera.
I, en canvi, aquí parla directament que es comença a enamorar d'una nova persona.
Aleshores, jo el que he fet amb aquesta cançó és que hi ha un moment que diu que es troba amb algú a Playa Hermosa,
i jo he buscat on està Playa Hermosa.
On està Playa, això? On està?
Doncs n'hi ha diverses per tota Llatinoamèrica.
Doncs troba-la.
La primera que m'ha sortit al Google és a Costa Rica.
I a Costa Rica sabem que s'ha trobat amb en Plex.
No quadren les dates perquè amb en Plex es va trobar a Costa Rica quan gravava el videoclip de 6 de febrero
i Sentimiento Natural ja feia un mes o així que estava fora,
però potser han hagut trobades anteriors que desconeixem.
Ja, clar, això quan la relació potser estava més al principi i ho portava més en la intimitat, qui sap, no?
Sí, perquè sabem que el Plex està donant tota aquesta volta al món que no s'acaba mai.
Ja.
I qui sap si ha passat més d'una ocasió per a Costa Rica.
Em desquadraria molt que li dediqués al Sebastián Llatra aquesta cançó,
perquè, vull dir, totes les que li dediques són de
ets un... ets una persona non grata.
Ja.
Compa.
I en canvi aquesta és que les frases són
I'm falling in love, I'm falling in love.
Per tant...
No, no enganxa, no enganxa.
No enganxa, no enganxa.
Bueno.
I després anem amb una de les cançons que està tenint millor rebuda del disc,
que es diu Conexión Psíquica, que aquí tenim una altra vegada referències directes
a Sebastián Llatra, amb el tema que escrivien cançons junts,
que era una cosa que no s'esperava perquè sempre havien sigut amics, diguéssim,
i diu, no sabíamos que esto era algo más que química
y escribiendo las canciones, Conexión Psíquica,
como me encanta cuando me dices gracias por existir.
Per tant, jo crec que aquesta és una de les cançons que va quedar més enterrada, diguéssim,
i que ha recuperat per aquest disc.
Et sembla si l'escoltem una mica, Andrea?
Escoltem-la.
Vinga, va.
Hem de recordar que en aquesta cançó les amigues, Marta i Valle, fan els coros.
Ah, fan els coros? Ah, mira que bé, tu.
Sí, sí, sí.
Va, doncs prestarem atenció.
.
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, doncs, d'una altra cançó que hem escoltat en aquest nou disc d'Aïtana Ocanya,
que segons l'Andrea, Conexió Psíquica, porta el nom de Sebastián.
Porta el nom de Sebastián Llatra i la tornada porta el nom de Miguel Bernardo.
És una cançó a mitges, diguéssim.
A mitges, veus?
I algunes dos cares.
És que l'Andrea ho pilla tot.
Sí, sí, clar, perquè és que l'acabar amb el Miguel i el començar amb el Sebastián va anar tot com molt connectat.
Ja.
De fet, hi ha gent que diu que potser no havia acabat amb el Miguel quan començàvem amb el Sebastián,
però això no ho tenim del tot segur, no ho sabem i, per tant, no ho diré.
No ho podem confirmar, no.
Seguim amb el disc, Andrea.
Després continua Superestrella, que parla, jo crec que aquesta sí que parla del Plex o del Viet Juste.
El tenim localitzat a Viet Juste en tot el món Aïtana.
No exactament, l'estic buscant ara mateix, però si ens ho dius tu ens fas un favor.
Viet Juste va començar a estar en el món Dolceida com a influencer, era un dels amics de la Dolceida.
Va estar molts anys de nòvio amb la Carlota Bruna, que també era influencer de totes aquestes que es van fer famoses gràcies a la Dolceida,
la Dolce Squad, que es veia, i Viet Juste va deixar-ho amb aquesta noia, va començar la marca de joieria Tugís
i se l'ha relacionat molt amb l'Aïtana.
De fet, tenim periodista esportiu, Víctor Mavarro, que ha confirmat que entre ells ha passat alguna cosa.
i perquè també és una persona molt... Viet Juste està molt relacionat amb el món del Barça.
De fet, la Millamal va portar els brackets de Tugís.
Ah, bueno, vale, vale.
O sigui que...
Tot que ja...
I parla que és molt difícil estar en una superestrella que s'acaba de trobar amb algú nou a una discoteca, que no sé què.
Parla d'una relació com molt freda, com si no hi hagués molt de sentiment, i per això penso que per anar per Viet Juste, o per qualsevol altre que desconeixem.
Bé, tots són suposicions.
Després tenim, X, X, X, Fic, que n'hi ha os, que aquesta cançó també torna a ser...
O sigui, si quan hables con ell parla una mica des de la nostàlgia, des de quan et trobo a faltar, ha sigut l'amor de la meva vida,
X, X, X, parla des de la ràbia, des del t'òdio, des del no et vull tornar a veure...
I des de la fase també, una mica de ràbia, però una mica de ràbia perquè t'estic superant, perquè ja veig que no em vas fer bé, tampoc.
I és una de les cançons que també està tenint bastant d'èxit d'aquest disc, que si vols l'escoltem...
Va, a veure com fa.
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs Andrea, ens anem acostant ja cap al final d'aquest...
Sí, sí, sí, sí.
Queden tres cançons, sembla mentira, perquè 19 cançons són moltes.
Moltíssimes.
Continua, hoy es tu cumpleaños amb Danny Ocean, que tothom s'esperava molt d'aquesta cançó i la veritat és que ha quedat una mica en l'oblit, tot i ser una col·laboració amb Danny Ocean.
I després anem amb Lía, que tu entres a Lía, que és una de les cançons que jo estic escoltant més, la veritat.
Sí.
Entres als crèdits de la cançó i apareix un senyor que es diu Sebastián Ovando.
Ovando.
I qui és aquest Sebastián Ovando?
Si no ens ho dius tu, Andrea, això no ho sabem.
Sebastián Llatra.
Com? Sebastián Ovando i Sebastián Llatra? I per què té aquest cognom?
Sí, Sebastián Llatra, Núria, és un nom artístic. Llatra no és el seu cognom de veritat.
Val, però sempre ella es dona a conèixer com a, bueno, com a Sebastián Llatra, no?
Sí, però, però, però, quan registres una cançó a l'Es Gae, o on sigui que la tinguis registrada, l'has de registrar amb els teus noms, diguéssim, de naixement.
Val, val. Escolta'm, això vol dir que llavors potser és una cançó que van fer fa temps de forma, quan estaven junts?
Jo crec que és una cançó que van fer de fa temps, de quan estaven junts, i que per la lletra de la cançó és com si el Sebastián, això són pel·lícules meves,
l'estigués forçant a com superar en Miguel Bernardo, a dir, doncs ja no et faig ni cas, i que en canvi, l'Aitana ha dit, doncs la fico en el disc i no li dedico en el Miguel, sinó que te la dedico a tu.
Oh, oh, això és una punyalada, eh?
Seria increïble. Però si Sebastián o Bando Giraldo, és de Sebastián Llatra.
Vale, vale. Molt bé, doncs dubte aclarit. I seguim amb la penúltima cançó?
Tanquem amb l'última cançó, que es diu La xica perfecta, en col·laboració amb l'Alaska,
que per mi aquesta Alaska fita Aitana és com si col·laboressin la Madonna i la Britney Spears pàtries, diguéssim.
És de dues generacions del pop espanyol i a mi m'ha agradat molt. A mi l'Alaska, tot i que no convergeixo gaire amb les seves opinions polítiques,
com a cantant, com a artista, m'agrada molt, m'ha encantat sempre. I que hagi col·laborat amb l'Aitana era una cosa que no m'esperava,
però que apropa també a l'Aitana un públic més adult, que és el que ella ja porta buscant des de fa rato,
que és oblidar-se ja de tota aquesta fase Disney Channel, diguéssim, i l'apropa a un públic més adult.
I a més és una cançó que a nivell de lletra serveix perfecte per tancar aquest disc on parla de l'ansietat,
dels seus ex, de tot això. És una cançó que diu estic farta de ser la noia perfecta.
I és una col·laboració amb l'Alaska que també, segons ha explicat l'Aitana, jo ja no estic tan posada en això,
durant la seva època, en els anys 80, també va viure moments de molta polèmica i moltes crítiques.
I doncs això, que s'uneixen dues generacions amb una cançó que a mi m'ha agradat molt.
Doncs, Andrea, si et sembla, tanquem la secció escoltant a Aitana i amb aquesta col·laboració que ha fet amb l'Alaska.
D'acord? Deixem la secció en aquest punt.
I res, ens emportem un discàs, no?, a la motxilla, a la Aitana,
que sabem ara ja molt dels sentits de les seves lletres i possiblement les possibles cares, no?, que tindrien...
Jo recomano que l'escolteu tot seguit, jo l'he escoltat més d'un, més dos i més de tres vegades complet i és el millor disc de l'Aitana fins a dia d'avui.
Molt bé. Saps qui també el recomana? Va fer una història a Instagram que el recomanava molt, la Cristina Pedroche.
Va dir que estava en un taxi o no sé on, que tenia una estona llarga, que es va posar al disc de l'Aitana i que la va deixar, doncs bé, meravellada de...
Aquí a vegades parlem de safreig, però no som una secció de safreig i jo entenc que a Cristina Pedroche aquest disc li hagi pogut tocar de prou.
Ho entens, dius?
Sí, sí, sí, sí, sí. Però això ho ha de parlar Juliana Caneta, Catalunya Ràdio, no ens pertoca.
Hòstia, després m'ho dius per privat, eh, Andrea, que això no s'hi val. Ara no ho pots deixar així.
Res, que ja fa mesos que hi ha rumors que s'ho ha deixat amb en David Muñoz.
Sí, no? Bueno, bueno.
Vale, Andrea, ens quedem escoltant la Chica Perfecta, d'Aitana i Alaska. Va, gràcies. Una abraçada.
Adeu.
Adeu, Andrea.
Ella es perfecta, le hace todo bien. No sale de su línea, es un día de diez.
Le apuntan con el dedo y no pregunta por qué. Ella es siempre tan guapa o así es como la ven.
Pero ella está teniendo unos días de mierda. Le da ansiedad hasta salir a la calle.
Y está llorando y nadie se da ni cuenta.
Ella se ha cansado de sentir que le pertenece a todos cuando solo ella.
Ella no quiere ser la chica perfecta. No, no, no.
Ella se ha cansado y no tiene la culpa si no le interesa lo que dino de ella.
Ella no quiere ser la chica perfecta. No, no, no.
¿Por qué tiene que poner buena cara si no ha tenido una buena semana?
¿Por qué le simula que todo está bien si no está bien?
¿Por qué?
Está obligada a vestir impecable.
Por dentro llora y se siente miserable.
Y todo el mundo le dice lo increíble que se ve.
Pero se cambia de ropa y se sale de la línea.
La elegancia la ha perdido.
No es ejemplo para niñas, pero ella sabe lo que quiere.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
A Sant Just, canviem així.
Vinga, i amb aquesta música d'Elvis, de fons, marxem fins al carrer Bonavista davant la llibreria Call Llibreter
i parlem amb l'Arnau, el seu propietari, que ens farà la recomanació literària de la setmana aquí a Ràdio d'Esvern.
Hola, Arnau, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Em vaig prometre una cosa més suau després de la radicalitat i quasi l'animalitat del llibre de la setmana anterior.
i sí, avui parlem d'amor.
És el llibre de la setmana, tot i que hagués pogut ser un dels llibres de l'any,
un llibre que fa dies ja que està al mercat, que és a Can Llibreter,
però que tindrem la sort que demà l'autora vingui a recitar,
a xerrar-ne, a explicar-nos el si calgués a la llibreria.
Serà l'últim acte de la primavera poètica, que serà no els dissabtes com més habitualment,
sinó un dimecres a mitja tarda, cap al vespre, quan ja baixi una mica la calor,
sota l'ombra de la morera, això sempre hi va ser una miqueta de vent.
I en tot cas parlem, ja ho heu endivinat alguns, de tan bonica i tirana de la Blanca Llum Vidal.
Últim Premi Carles Riva de poesia, que com molts deveu saber,
és el premi més prestigiós, més important de poesia en català.
Blanca Llum Vidal no és el primer cop que ve aquí a Sant Just, no?
No, de fet és de les poetes, jo crec que no sé si que ha vingut més,
però al mínim dues vegades jo li recordo segur.
Però ara feia dies que no venia, també és cert que havia anat publicant llibres no de poesia,
havia estat crec una mica de baixa, i en tot cas,
així que vaig saber que guanyant el Premi Carles Riva,
vaig dir que és una de les poetes, de les autores, que tinc ganes que torni a Sant Just,
i bé, bé, ella ens ho va agrair moltíssim,
va costar perquè al final els dissabtes, que és el que ens hagués lligat a nosaltres pel cicle,
ella no podia i no sabia com dir-nos que no,
i fins que li vaig dir no, doncs que siguin de la setmana, el dia que tu vulguis, ja ho farem.
De tan bonica i tirana, el jurat del Premi Carles Riva va dir que és...
i escriu poemes en prosa, això ho comentarem més tard,
punyents i plens d'honestedat, que es claven en la memòria del lector conganivets.
L'autora hi expressa l'amor i el desamor, la passió i la ferida, l'esperança i el dolor,
amb una radicalitat, un desplegament verbal, una musicalitat i unes imatges de gran poeta,
tan lliure com arrelada en una tradició que va de Víctor Català a Pasolini.
Tot això en aquest llibre, petit i delicat, com són els de poesia normalment,
i que de fet si l'obriu de seguida, doncs algú hi podrà veure i dir
però això no és poesia, on són els versos?
Sembla prosa, sembla prosa.
Efectivament, és prosa poètica.
Quina diferència entre la prosa poètica i un conte?
Us podríeu predicar algú?
És senzillament que no tallin les paraules perquè rimin?
Dius, no, la prosa poètica evidentment hi ha música, com deia el jurat,
i hi ha un sentit profund que cada paraula té un sentit, té un pes, té un to,
i evidentment no t'està explicant una història,
sinó probablement que darrere hi trobaràs reflexions, estats d'ànim.
En tot cas, un d'aquells llibres delicadíssims, el tema del qual és l'amor,
així, l'amor amb majúscules i gran.
Sí, l'amor apassionat, l'amor desenfrenat de la parella, de la joventut,
porta a més altres tipus d'amor, i jo crec que és la gran cosa, aquest llibre,
que és intentar explicar que l'estimació, el fet d'estimar,
és també, pel que jo sé la Blanca Llum és educadora, treballadora social,
per tant, treballa amb avis desvelguts.
L'amor també és ajudar una àvia a vestir-se, o ajudar-la a menjar.
L'amor també és l'amistat, aquella gent que t'ajuda quan tu caus un pou,
quan estàs malament, quan et trobes bé, quan necessites un punt de recolzament,
i algú que està allí i que perdrà tant de temps com calgui fins a animar-te.
Allò és una forma d'amor.
Per tant, aquest tan bonica i tirana és tot això,
és aquest desplegament divers,
és a dir, sí, l'amor el tenim idealitzat en segons quines parts,
i moltes vegades el reduïm a allò, a l'amor de parella,
a l'amor puntual d'un acte concret,
i és només allà.
Però hi ha moltes formes, sí.
Hi ha moltes formes.
L'exploració d'aquestes diverses formes,
amb això, evidentment, amb una manera de reflexionar-hi,
no és només apuntar, mira, doncs, amb aquest punt, amb aquell moment,
en aquell dia jo em vaig trobar un moment que dius,
coi, això és estimació?
Sí, tens aquests petits moments,
però sobretot hi ha una gran reflexió
sobre el que és això, les diferents formes d'amor,
que hagués pogut ser un altre dels títols,
evidentment no tan bonics, del llibre, no?
Diferents formes d'amor.
Molt bé.
Però jo diria que d'aquests ja hi havia clàssics
que n'havien fet i, per tant, potser no tocava.
En tot cas, us animo moltíssim,
ja no només a preparar-vos el llibre,
sinó a venir demà,
perquè la Blanca Lluma, a més a més,
és algú que recita molt bé,
i, per tant, és d'aquests dies que,
si ens acompanya el temps,
i la calor ja ha baixat i fa una mica d'horatge,
pot ser un d'aquells grans moments
de com a unió públic aède, per entendre'ns,
públic recitador.
Molt bé.
Això serà demà, a quarts de vuit,
davant d'aquest llibreter.
Perfecte.
I, en fi, sens dubte,
tan bonica i tirana el llibre...
I, a més, una molt bona forma, no?
Arnau, suposo que de tancar aquest cicle
de la primavera poètica...
Sens dubte.
De primavera ja ben poca,
perquè la calor que fa...
Oficialment fins i vendres, eh?
Oficialment, sí, sí.
Per tant, estem encara dins de la primavera,
i, en tot cas, sí, sí,
últim acte d'aquest cicle,
i a punt ja de començar el següent,
que, com molts de vosaltres sabeu,
és la Universitat d'Estiu,
que aquest any compleix el desè aniversari,
i, per tant, voleu-hi subratllar-ho.
És deu edicions.
La farem temàtica aquest any.
Crec que la farem grossa.
Vindrà gent molt potent a parlar-nos
de llibres molt potents.
En fi, tot això la setmana que ve.
No vull avançar grans coses més.
Molt bé, doncs, escolta, Marnal...
Exclusiva a les xarxes.
Això mateix.
Estarem pendents de les xarxes
d'aquest llibre té,
per la Universitat d'Estiu,
que començarà el dia 2.
Començarà el dia 2 de juliol.
I serà tots els dimecres de juliol.
Bé, mira, veus,
ens has avançat alguna coseta,
alguna coseta,
ja podem anotar-nos a l'agenda.
I de cara a les properes sessions
aquí a Ràdio d'Esvern,
doncs ja aniràs donant més atalls.
Gràcies.
La setmana que ve, Sant Joan,
hi ha llibres o no hi ha llibres?
No hi ha llibres,
perquè fem festa.
Ah, fem festa.
Home, Sant Joan,
fem festa, sí,
el dia 24, sí, sí.
Doncs apa,
endugueu-vos tan bonica i tirana d'aquest pont,
perquè en mig de tanta xarau,
serinola i tal,
una miqueta de pausa,
mirar el paisatge
i llegir un parell,
ni que sigui,
ja no us dic tot un poema,
que són, això,
és com un petit relat de pàgina i mitja.
Dos, tres frases de la Blanca Llum,
segur que ens explicarem.
No, però i a més a més
que en Blanca Llum Vidal,
o sigui,
que una mateixa autora
pugui llegir els seus poemes,
millor que una mateixa,
no ho fa ningú,
això, segur, això demà.
Per això.
Sense dubte.
Vinga, Arnau,
moltíssimes gràcies,
que vagi bé,
bon Sant Joan.
Tell me you are mine
I'll be yours
through all the years
Till the end of time
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt,
us hem estat acompanyant
des de les 10 del matí
i tornarem demà
a la mateixa hora
aquí a la Rambla.
Ara l'informatiu de notícies
amb Mariona Sales Vilanova
i per la tarda
El Refugi
amb en Dani Martínez
de 5 a 7.
Seguiu-nos a xarxes
a Twitter i a Instagram
arroba
laramblanou8
o arroba
a Ràdio d'Esvern.
Que vagi molt bé.
Fins demà!