Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui volem posar focus en un fet que encaixa de ple amb allò que entenem per educació de veritat. L'oportunitat que cada persona tingui espai per créixer, aprendre i participar des d'on és i com és. En aquest sentit, resulta molt significatiu que el centre Escoles Pro Seat, el centre pilot,
de Sant Just es vam celebrar cinc dècades de trajectòria al Servei de l'Educació Especial Inclusiva, una institució que atén alumnes amb necessitats educatives especials des de la infància fins al trànsit cap a la vida adulta i que ho fa amb un model educatiu
que posa al centre la persona, la seva diversitat i la construcció d'oportunitats. Aquest aniversari és molt més que una fita cronològica, és també una reafirmació de valors, valors com la igualtat d'oportunitats, la personalització dels aprenentatges, la participació de les famílies, la coordinació de professionals i, evidentment,
la visió d'una escola que no discrimina, sinó que acompanya perquè tots tinguem un lloc. En una societat com la nostra, que vol ser cada cop més justa i cohesionada, centres com aquest demostren que la inclusió educativa no és només un eslògan, sinó una acció quotidiana i que, en aquest cas, invertir en aquesta atenció adequada, adaptació en recursos especialitzats i entorns d'acollida, és invertir en una ciutat millor.
Que aquesta celebració sigui també un impuls pel futur perquè seguir construint una educació que no deixi ningú enrere és una tasca que ens engloba a tots i a totes perquè l'educació inclou, acompanya i transforma. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem com sempre, donant un repàs al sumari.
Fem un cop d'ull al menú d'avui. Avui dimarts 28 d'octubre parlarem de les notícies de Sant Just. Farem un repàs de les portades dels diaris a Mariona Sales Vilanova, cap d'informatius. Tancarem aquesta primera hora amb les efemèrides del dia i amb l'espai del temps amb en Carles Rius. I després dels bolletins de les 11 continuarem el programa amb l'entrevista del dia. Avui parlarem de salut.
Avui parlarem amb el cap de Sant Just, juntament també amb una doctora especialitzada en ginecologia, que es centrarà la conversa en el món de la salut i la dona. I tancarem aquesta segona hora amb Bada Llibres, l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau de Cal Llibreter. Tot seguit, avui al programa Preguntant s'entén la ciència, menjar amb bigata, i tanquem el programa d'avui amb Nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esverna. Encara tinc tendència a dir el refugi perquè les arrels no es perden mai i no s'han de perdre mai. Soc Daniel Martínez i ara comença el programa i ho fem com sempre amb una cançó. Avui no podria ser d'una altra manera, avui escoltarem Bergain, una cançó de la cantant catalana Rosalia. No sé si ho he pronunciat bé, encara és molt recent, deixem uns dies.
Però aquesta cançó, en col·laboració amb l'artista islandesa Jorg i el músic experimental estadunidense, Jebz Tumor, va ser publicada ahir, 27 d'octubre del 2025, per Columbia Records, com a primer senzill del seu proper quart àlbum d'estudi, titulat Lux. Us la deixem aquí, aquesta cançó de Rosalia, que va sortir del forn ahir. Bon dia!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
I ara sí, després de solventar un problema tècnic, tenim aquí la cançó de Rosalià.
Fins demà!
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terrón de azúcar. Sé que me funde el calor. Sé desaparecer cuando tú vienes después.
Fins demà!
Bona nit.
I'll fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me.
Feliços per sempre?
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Ràdio 2B FM 98.1
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment de saludar Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui arrenquem amb les tres notícies del dia, amb les tres notícies a nivell municipal. Començarem parlant del Ministeri de Sanitat que acredita l'Hospital Moïsès Brogi per formar especialistes en dermatologia.
També seguirem comentant qüestions municipals amb els secrets del Jardí de les Delícies, una nova conferència de l'Auge amb l'historiador de l'art Damià Martínez i tancarem aquest espai amb Sant Just que manté una ocupació hotelera del 74% durant l'estiu impulsada pel turisme de negocis i de proximitat.
I arrenquem parlant de salut, arrenquem parlant del complex hospitalari universitari Moisés Perogí. Exacte, ja saps que sempre quan hi ha notícies sobre aquest hospital en parlem aquí, perquè és el nostre centre de referència a Sant Jus, és on hem d'anar sense passar qualsevol cosa. I ara cal dir que ha estat acreditat pel Ministeri de Sanitat per formar metges interns residents, MIR, en l'especialitat de dermatologia. L'acreditació permetrà que a partir del maig del 2026 el centre incorpori un resident per any dins d'aquesta àrea.
Aquesta acreditació consolida el compromís del Consorci Sanitari Integral amb la docència i la formació sanitària especialitzada i, segons fons del centre, la incorporació de la nova unitat docent reforça el paper del Brogi com a espai de recerca, aprenentatge i excel·lència assistencial, amb l'objectiu de formar professionals qualificats en un entorn hospitalari complet.
El complex hospitalari Moïssès Brogi està integrat per l'Hospital de Sant Joan d'Espí, l'Hospital General de l'Hospitalet i l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet, que funcionen com un únic centre i que donen cobertura sanitària a la zona nord de l'Hospitalet i a part del Baix Llobregat, incluint-hi Sant Just.
Molt bé, doncs aquesta és la notícia amb la que arrenquem l'espai de notícies municipals avui dimarts 28 d'octubre. Seguim avançant, seguim avançant perquè avui volem parlar també de cultura i ho fem parlant de la pròxima ponència de l'Auge.
Exacte, la pròxima conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els secrets del jardí de les delícies i serà càrrec de Damià Martínez, que és doctor en Història de l'Art i directe del Museu del Renaixement de Molins de Rei i és un acte que, com cada setmana, tindrà lloc el dijous 30 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió proposarà una anàlisi detallada del famós tríptic de Hieronymus Bosch, explorant el simbolisme, les interpretacions històriques i els enigmes que encara envolten una de les obres més enigmàtiques del Renaixement Europeu. I realment és que és una obra molt complexa, no sé si tu l'has vist, està a Madrid, al Museu del Prado.
El secret del jardí de les delícies. Sí, és el típic que està com en un tríptic així gegant com dividit en tres parts. A mi em recorda una mica Buscando Wall-E, perquè és una obra amb molts personatges, molts detallets, que et pots estar estona i estona mirant l'obra i aniràs trobant cada cop coses diferents i cada cop coses més ràndoms. És del Bosco, no, aquesta obra?
Exacte, exacte. I això, tot i que és una mica difícil quedar-t'hi estona, perquè clar, com que és una de les grans obres superfamoses del Prado, quan hi vas allà sempre hi ha molta gent reunida al davant, llavors et toca una mica fer una mica com torns, perquè tampoc t'estàs allà 10 anys a primera fila perquè t'acaben dient alguna cosa.
Però bé, és una obra que dona per molt d'anàlisi i qui estigui interessat en aquesta obra pot anar el 30 d'octubre a l'Auditori de la Residència de la Mallola, que és un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
I avui tanquem aquest espai de notícies municipals amb el turisme, perquè estem desvetllant aquestes xifres de cara als darrers mesos, i en aquest cas parlarem de l'ocupació hotelera.
Exacte. Són dades de l'estiu del 2025 que ja sabem que surten uns mesos més tard perquè s'ha d'analitzar tot com ha anat i en aquest cas tenim aquest informe que ha sortit aquest octubre del Consorci de Turisme i de l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat que diu que durant l'estiu del 2025 l'ocupació hotelera s'ha mantingut estable amb una taxa mitjana del 74% a Sant Just.
El municipi, que està integrat a la zona centre de la comarca, ha registrat un bon comportament en establiments de 3 i 4 estrelles, impulsat principalment per l'activitat de negocis i el turisme de proximitat. Juny va ser el mes amb més afluència de visitants, coincidint amb l'inici de la temporada alta,
I bé, la major de les reserves s'han fet en línia, mentre que un 37% s'han fet de manera directa amb l'establiment. També destaca el percentatge de reserves individuals, fet que encara confirma més la tendència del turisme corporatiu i de curtestada a la zona. I el turista internacional ha tingut més presència que el nacional, amb un 61% del total, especialment procedents de França, Regne Unit i els Estats Units.
I en l'àmbit general de la comarca, el Baix Llobregat ha rebut més de 300.000 turistes durant els mesos d'estiu, un 18% menys que l'any anterior, amb un preu mitjà de 111 euros per habitació i una valoració empresarial positiva, amb 8,1 punts sobre 10 pel nivell d'ocupació i 8,2 per la marxa del negoci. Tot i la lleugera davallada en arribades, el sector útil manté una percepció optimista i consolida la comarca com una destinació equilibrada entre oci i activitat professional.
Molt bé, doncs ara sí, tanquem aquest espai de notícies municipals amb aquestes tres notícies. Hem parlat del Centre Hospitalari de Referència de Sant Just, que incorporarà un resident per any a partir del 2026 i reforça el seu paper com a hospital universitari dins del Consorci Sanitari Integral, en aquest cas en l'especialització de dermatologia.
També hem parlat del secret del Jardí de les Delícies, que és la nova conferència de l'Auge, i hem tancat parlant que la majoria de reserves de l'ocupació hotelera, en aquest cas, s'han fet en línia, i més de la meitat dels visitants han estat internacionals. Gràcies, Mariona. Tornem de seguida amb l'espai de revisió d'aquestes portades de diaris que farem a continuació, després d'aquesta pausa per publicitat.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem. Càritas Sant Just
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I ara portades de diaris. I fem aquest repàs com cada dia amb Mariona Sales fem un repàs d'aquelles portades dels diaris a nivell nacional i d'allò que destaquen en la jornada actual. En aquest cas en la jornada d'avui dimarts.
Repassem amb inici aquest diari Ara, que parla de tot una mica, de forma transversal avui comentarem temes de política, temes de cultura i també temes que no ens atanyen directament, però que sí que ho fan de forma internacional. Mariona, comencem, com dèiem, amb l'Ara.
L'ara obre amb la governabilitat de l'Estat i diu que Puigdemont trenca amb el PSOE. L'expresident anuncia que no negociarà els pressupostos de l'Estat i que abandona el diàleg a Suïssa. Els socialistes mantenen la mà estesa junts, que a partir d'ara exercirà l'oposició al Congrés.
En fotografia principal parlem del mamut llenut que s'instal·la a Barcelona. Diu que el Cosmo Caixa adopta un exemplar sibarià d'uns 40.000 anys d'antiguitat com a part de la seva col·lecció permanent. I veiem aquesta fotografia que s'agafa des de sota la cara de l'esquelet d'aquest mamut on es veuen les dents, els ullals, aquests gegants i recargolats del mamut. I això qui vulgui veure aquest mamut llenut que sàpiga que el tindrà el Cosmo Caixa.
Impressionant, impressionant imatge que està donant la volta al món. De fet, a xarxes només em surt el Mamut Llanut i aviam veurem si podem concertar alguna entrevista amb el Cosmo Caixa, que això ho havíem fet a l'espai del refugi i la veritat és que aporten propostes culturals molt interessants i en aquest cas aquest Mamut Llanut que es podrà veure a una de les sales d'aquest museu, que per mi és un dels meus preferits de la ciutat. És molt xulo, la veritat, el Cosmo Caixa.
Vinga, va, seguim. Més notícies del Diari Ara. Veiem que el govern d'Extremadura del PP avança les eleccions el 21 de desembre. També que Miley arrasa les legislatives i referma el seu poder a meitat de mandat. I tant que portada avui al Diari Ara dient que la Borsa Espanyola supera els màxims històrics del 2007.
Molt bé, doncs seguim amb més qüestions, seguim amb altres portades, marxem al periòdico a nivell català. Per una banda, l'Espanyol celebra avui 125 anys d'història i orgull perico. Ho dic així, doncs, amb totes les lletres, perquè el Pol després no es queixi, el nostre tertulià d'esports, que no li donem espai a l'Espanyol. Doncs sí, celebrem també aquest 125è aniversari del Club de Cornellà.
Per altres qüestions, avui el periòdico també parla del 55% dels estudiants nascuts a fora que es declaren de centradeta. Barcelona és la capital més percentatge d'estrangers. L'arribada de població d'altres països a la ciutat catalana augmenta el doble en cooperació amb Madrid, València i Palma des del 2010 i suposa el 35,4% dels cens.
Puigdemont, en imatge principal, trenca amb el PSOE. Podrà ocupar poltrones però no podrà governar, afirma el líder de Junts, la direcció del qual acorda no negociar més amb els socialistes. Pel que fa a l'IBEX, tanca en 16.000 punts i bat el seu màxim històric 18 anys després.
El selectiu espanyol es revaloritza un 0,87% gràcies al desglàs de la tensió comercial entre la Xina i els Estats Units. Mazón, primer aniversari de la Dana. Mazón ha canviat 8 cops de versió sobre la seva agenda de la Tarda de la Dana. Pel que fa als pressupostos, destaca que estem sense pressupostos. Guardiola convoca eleccions anticipades a Extremadura i, en aquest cas, pel 21 de desembre.
Pel que fa a inversió a l'estrangera, el gegant xinès BID medita obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya, a l'espai Panorama, i tanquem amb persones. En aquest espai trobareu el zoo, que tindrà el 2030 un gran espai sobre l'evolució de les espècies.
La Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia obre també amb la governabilitat i diu que Junts consuma la ruptura i deixa Sánchez sense majoria. El PSOE manté la mà estesa i creu que encara hi ha possibilitat de reprendre el diàleg. En fotografia principal veiem Emilei amb la cita seva que diu «Avui comença l'Argentina gran».
És una fotografia on se'l veu celebrant, perquè diu que ja assimilada la sorpresa després d'arrassar les eleccions amb més del 40% dels vots, Javier Milei va anunciar que avui comença la construcció de l'Argentina gran. El president va assegurar que el renovat Congrés serà el més reformista de la història. La seva victòria és també la de Donald Trump, que li ha promès 40.000 milions de dòlars.
Altres notícies de l'avantguàrdia. Veiem que la Borsa marca un rècord històric des del 2007 arribant als 16.000 punts, que l'Audiència de Barcelona anul·la la intervenció judicial de Célex i Mir Puig i també veiem que Amazon va estar 37 minuts sense parlar per telèfon amb ningú la tarda de la Dana. Diu, és la setmana de les víctimes, respon Feijó sobre el baró valencià. També parlen de les eleccions a Extremadura que s'avancen,
i que s'obrirà el cicle el 21 de desembre. També marxem a Londres, diu tot de David Bowie a la victòria en Albert. També parla de Vergein, d'aquest nou single de l'artista catalana, la Rosalia, diu Bjork i orquestren el nou tema de Rosalia, que l'hem escoltat al principi del programa.
suposo que passa sempre amb moltes cançons que surten per primer cop i a més que són molt esperades de grans artistes que l'escoltes la primera vegada i et quedes que no acabes de saber si t'ha agradat si no t'ha agradat jo la vaig escoltar i vaig veure el videoclip i tot clar, xulíssim el fet d'anar amb orquestra però sí que és veritat que hi ha alguns trossos de la cançó que són una mica estranys
És una mica tètrica. I acabes i dius, m'ha agradat, no m'ha agradat? Estic segura per això que quan me l'hagi posat 10.000 cops l'una darrere l'altra acabaré dient que m'encanta. Totalment, totalment. Però ara de moment és una mica desconcertant. Però tot i això és el primer single que treu d'aquesta seva nova era i, si no m'equivoco, el 7 de novembre treu l'àlbum sencer, no?
Sí, sí, sí. El 7 o el 8 treu l'àlbum sencer una artista catalana que podríem considerar l'artista més internacional del moment i que en aquest cas ens deixa un nou treball luxe que ja està disponible a aquesta primera cançó que podeu escoltar a totes les plataformes digitals.
I tanquem una mica amb la notícia que comentàvem també abans, el Zoo de Barcelona, que també està treballant per tenir menys animals i tenir una zona més representativa. Exacte. Alguna cosa més a destacar de La Vanguardia? Això és tot de La Vanguardia d'avui. Passem a l'última portada d'avui, passem al punt avui. En aquest cas volem parlar-vos de l'entrevista del dia, que en aquest cas és a Ruth Wilson Gilmore, que és activista per l'abolicionisme de presons. Cap esser humà hauria de viure tancat en una gàbia.
Per altra banda, l'Observatori Municipal marxen a Granollers, connectats al riu Congost. Entrevista a l'alcaldessa Alba Barnosell i a la cap de l'oposició, Núria Mainú. Pel que fa a la imatge principal, són dos avions, en aquest cas amb dues banderes, la bandera d'Ucraïna i la bandera de Rússia.
Guerra de desgast. L'enfrontament bèlic ucraïna ha desvingut una cursa tecnològica per destruir la defensa i l'economia de l'enemic. Més qüestions. A l'espai del d'ahir, signat per Guillem Vidal, a la tardor ja passen coses. L'executiva nacional acorda per unanimitat dia 10 al PSOE i posar fi a l'acord d'investidura. Pel que fa crònica, Puigdemont trenca amb Sánchez. L'altre també destaca el premi Joan Armengol, que es queda a Tiana.
I a l'esportiu, la Minyamal, un altre 10 del Barça, que sobreexcita el madridisme. Les seves declaracions i la seva qualitat es viren al conjunt blanc.
I fins aquí les portades dels diaris. Nosaltres ara marxem a una pausa musical. Tornem de seguida amb les efemèrides i amb el temps. Abans, però, acomiadem a Mariona Sales, que la podreu escoltar als bolletins informatius de Catalunya... Ai, de Catalunya Ràdio. De Ràdio d'Esvern, tant de bo Catalunya Ràdio, Mariona. Però, de moment, aquí a casa nostra, després dels de Catalunya Ràdio, escoltarem aleshores en punt a la Mariona Sales. Una abraçada. Cuida't.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just give me a call. Don't stop me now. Don't stop me now. Don't stop me now. I don't want to stop at all. I'm a rocket ship on my way to Mars on a collision course. I am a satellite. I'm out of control. I'm a sex machine ready to reload. Like an atom bomb about a wolf.
Don't stop me, don't stop me, don't stop me. Hey, hey, hey! Don't stop me, don't stop me. Ooh, ooh, ooh. Don't stop me, don't stop me. Have a good time, good time. Don't stop me, don't stop me.
Fins demà!
Don't stop me now Don't stop me now Don't stop me now
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el fals. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Quan la mama...
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Doncs vinga va, avui és 28 d'octubre i com cada dia ens apropem a fets que ens han deixat petjada en la història en aquest mateix espai, en el de les efemèrides. Avui volem destacar que el 1886 el president nord-americà Grover Cleveland va inaugurar oficialment la icònica estàtua de la llibertat. Un regal de França al poble dels Estats Units que simbolitza bàsicament doncs això, la llibertat.
El 1940 el govern grec va pronunciar tal dia com avui un no rotund a Oji Dei davant l'ultimàtum italià, marcant l'inici de la resistència helènica durant la Segona Guerra Mundial.
També celebrem l'International Animation Day, un dia per reconèixer i gaudir de l'art de l'animació arreu del món. I per tancar, avui marxem amb una cançó, marxem amb la cançó Freedom d'en George Michael. Per què? Doncs perquè avui, més que mai, recordem els valors de la llibertat i també de la resistència.
Amb aquesta cançó tanquem l'espai d'afamèrides d'avui i d'aquí una estoneta, d'aquí no res, parlarem del temps. Però abans us volem avançar una notícia d'última hora. Ho fem res en uns instants. Fins ara.
Fins demà!
Freedoms!
Fins demà!
I seguim els matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla i com hem avançat fa uns instants tenim una notícia molt interessant que engloba el món de la cultura i el món de les arts escèniques.
És una notícia d'última hora que ens ha arribat a redacció, que sí que és veritat que aquí a Sant Just no ens atany directament, però sí a la ciutat comptal. Recordeu que aquest any els Premis Goya, els Premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, celebraran a escassos quilòmetres d'aquí, de casa nostra, celebraran a la ciutat de Barcelona.
I ja tenen presentadors. Luis Tosar i Rigoberta Bandini presentaran els Premis Goya 2026 a Barcelona. L'actor Luis Tosar i la cantant Rigoberta Bandini seran els encarregats de conduir la quarantena edició dels Premis Goya, que celebrarà el 28 de febrer del 2026 a Barcelona, segons ha anunciat aquest dimarts el president de l'Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez Leite.
Els dos han guanyat un gol i ha destacat Méndez Leite durant la presentació abans de revelar els noms dels presentadors. Tanto Sart com Bandini han expressat la seva il·lusió i responsabilitat davant del repte.
Tenia ganes de treballar amb aquesta junta i tot les crítiques que sempre arriben. Em venia de gust fer-ho, ha comentat Tossar. Bandini, per la seva banda, ha afirmat sento molta responsabilitat i felicitat per compartir-ho amb Lluís Tossar i més encara que sigui a Barcelona.
No han volgut avançar a detalls sobre la gala, però Bandini ha deixat entreveure que tots dos cantaran i que hi haurà altres actuacions musicals. Tossar, amb humor, ha dit que espera que els premiats siguin breus amb els agraïments. El Goya d'Honor 2026 serà pel director i escriptor Gonzalo Suárez, reconegut per la seva trajectòria, sorprenent i clau a la cultura espanyola dels darrers 60 anys. Barcelona es prepara
Per viure uns dies de cinema, l'acadèmia ha anunciat que la ciutat s'omplirà d'activitats prèvies, un passeig de la fama en guanyadors catalans, projeccions de pel·lícules nominades, sessions infantils i juvenils i figures gegants dels Premis Goya decorant els carrers. La gala tindrà lloc a l'auditori del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, el CCIB, reafirmant el vincle de la ciutat amb el cinema i la cultura audiovisual.
Breu pausa de seguida. Tornem amb el temps. Fins ara. Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98...
i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Bet aquí que una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au, va, afanya't. Ens veiem a dins el bosc.
I ara parlem del temps. A 8 minuts per arribar a les 11 del matí, marxem a fer la previsió del temps amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Què ens porta el temps avui? Doncs ens porta que probablement aquesta nit hagin acabat amb tots els mosquits tigres de Sant Josep. És un tema que vaig seguint aquesta setmana així atent. Ets fan d'aquest tema. Jo sóc fan de matar tot el que emprenya. I els mosquits són molt empipadors.
A més que no tenen cap tipus de saber, a part de transmetre malalties, no li trobo jo que tingui massa sentit tenir aquesta bèstia. Doncs anirem a compte, anirem a compte quan em faci el cafè, perquè jo com que a vegades t'emprenyo... A la Xina tenen problemes d'una pandèmia i està bàsicament comunicada entre les persones que s'estan infectant a través de mosquits. Carai. És una pandèmia fumuda, eh?
De fet, a les escoles s'està reivindicant molt que les escoles de Barcelona estan detectant molts problemes de picades de mosquit i de fet les AFES estan reivindicant precisament això, la transmissió de malalties arran d'aquestes picades de mosquit.
Dit això, per què ho hem començat així? Doncs perquè aquesta nit a Sant Jus hem baixat fins als 8,4 graus, una temperatura que ha refrescat força. És el que dèiem ahir, les nits serenes fa que les temperatures tirin molt avall, les properes nits no seran tan serenes, o sigui que tindrem alguns núvols més i aquesta mínima pujarà.
però avui 9,1 a Can Ginestà, 9,2 a l'escola Montseny, 8,4 a l'estació de casa meva, o sigui que Déu-n'hi-do la baixada de temperatures. Ara en aquests moments a Sant Just, si surts, tens aquella sensació com a mínim de fresqueta, perquè realment la temperatura ambient en aquests moments a Sant Just és de 16 graus si arriba, una sensació de gairebé 16 graus, o sigui que és un valor força tardoreng, podríem dir,
I el que dèiem, baixada fins als 9 graus, com dèiem el dels mosquits al principi, era per aclarir-ho, per qui no ho sàpiga, a partir dels 10 graus cap avall, els mosquits tigre acostumen a guinyar-la. Llavors, per això et dic que un parell de nits així, com la vam tenir ahir i la que hem tingut avui, suposo que ha servit una miqueta per poder fer neteja una miqueta d'aquesta comunitat de mosquits i mosquits tigre que tenim a Sant Jus d'Esvern.
El que dèiem, 16 graus, ambient més fresquet, avui la màxima pot arribar als 18-19 graus, com ahir, uns valors màxims molt tranquils, més de novembre que no pas d'octubre, també és cert, però vaja, estem en una situació de molta tranquil·litat pel que fa a temperatures i pel que fa a l'estat del cel, també.
Tot i que arriben canvis, no són uns canvis espectaculars, però avui dimarts, a mesura que vagi avançant el dia, ja no serà tan espaterrant com va ser i dilluns durant tota la jornada, perquè a la tarda podrien arribar alguns núvols, cap al vespre a la nit ja quedaria força tapat a Sant Just, i tenim el pas d'un front que coincideix amb dimecres, durant tot el dia de dimecres ens creuarà aquest front, és un front, podríem dir que força actiu, no ens portarà grans quantitats de precipitació a Sant Just, però sí que farà la guitza i aquelles quatre gotetes al matí i també al migdia,
doncs poden fer acta de presència. Tot i que ens arriba el front, tindrem la primera passada de la part càlida d'aquest front i això farà que les temperatures puguin revifar una miqueta demà. O sigui que avui tenim un valor de 19 graus amb un cel serè i demà amb els núvols la temperatura podria pujar una miqueta perquè en principi baixaran els vents del sud-oest
que això farà que l'ambient no sigui càlid tampoc, perquè estarem al voltant dels 20 graus, però vaja, demà la temperatura pot pujar un palet i podem estar al voltant dels 19-20 graus. Tampoc n'hi ha molta diferència amb la d'avui. Però el que dèiem, eh? Demà, tant al matí a primera hora com al migdia ens podrien caure quatre gotetes.
més valentes pel que fa a precipitació, ens aporten fins a 5 litres per metre quadrat. És probable que quedem en una miqueta menys, però vaja, és el que tindrem demà dimecres aquí a casa nostra. Fins i tot, alguns mapes apunten, i això cal remarcar-ho, que de cara al migdia, 3-4 de la tarda, aquests ruixats podrien anar acompanyats de tempesta. Però vaja...
Ja veurem com va evolucionant el temps i aviam si això acaba passant. O sigui que, recordeu, demà al matí i migdia, possibilitats d'algun ruixat. El sol costarà de veure's demà i el que dèiem, temperatures una mica més baixes. A partir del pas d'aquest front ens quedarà uns dies una mica tontos. Uns dies on sí que dominarà el sol, però tindrem forces núvols. Dijous serà un dia variable, amb sol i núvols. Hi ha unes temperatures que tenen tendència a pujar, tant màximes com mínimes. Recordeu que avui la màxima està prevista per 18 i la mínima...
Venim de gairebé 9 graus, o sigui, són valors de novembre.
i de cara als propers dies, i coincidint amb la nit de la castanyada i per Tots Sants, que és dissabte aquest any, doncs les temperatures màximes i mínimes tenen tendència a pujar un palet. No tots els mapes ho indiquen tan clarament, però sí que la tendència serà pujar i estar per sobre dels 20 graus. Dijous podríem arribar als 21, divendres 22, dissabte el dia de Tots Sants podríem estar entre 22 i 23, però diumenge tornaria a baixar, ja ho expliquem. Són tres dies que avui parlem de variabilitat, de sol i núvols, divendres, dissabte, diumenge...
Però, a mesura que avanci la setmana, probablement vagi canviant, perquè hi ha un altre front molt poc actiu que podria coincidir amb el diumenge, que ens portaria a forces núvols i potser alguna precipitació a última hora. O sigui que al cap de setmana el celebraríem i a última hora de diumenge podríem tenir alguna goteta. Això farà que hi hagi també un contrast tèrmic bastant marcat entre dissabte i diumenge, si acaba passant això i això és el que ens encarregarem de confirmar.
entre demà dimecres i divendres. Aquest front del diumenge passaríem d'un dissabte de gairebé 23 graus a un diumenge de 17 o 18 amb forces núvols i amb unes temperatures que tirarien avall i que es mantindrien durant la setmana que ve. Així que de moment...
pendents del pas d'aquesta línia frontal, que coincideix amb el dia de dimecres, amb unes temperatures que es mantindran, pugen les mínimes però les màximes no es mouen massa, però al tanto perquè un cop hagi passat aquest front dimecres i que ens hagi portat precipitacions, a partir de dijous tant màximes com mínimes tenen tendència a pujar i tornarem a tenir un parell de dies força agradables, que coincidirà amb el dia de divendres, l'últim dia d'octubre, i el primer de novembre, que altrament és conegut com tots ens.
Doncs pendents d'aquest temps pel cap de setmana, per aquests dies de celebració, tant pel 31, que és la castanyada, aquesta festivitat que celebrem aquí, també alguns barrejant, com comentàvem ahir, amb Halloween, amb aquesta atracció. Hi ha altres plenament Halloween, perquè veus algunes torres a prop de casa teva? Hi ha una torre?
que han fotut allà com dos carbasses inflables que de nit les inflen i estan il·luminades per dintre, com uns globus, allò amb cara de dolents, amb tot de taranyines allà penjades, dius, culleres, la gent ho viu, eh?
És que podríem dir que a prop de casa meva hi ha un nivell de vida bastant... Bastant altet, eh? Sí, sí, bastant tranquil, podríem dir. És un nivell de vida tranquil. Jo visc tranquil, també, però en un pis de 50 metres quadrats. Ells, en canvi, en un potser una mica menys llant. Uh, que visc tranquil amb dos gats? Amb dos gats es viu feliç, no sé si tranquil, però feliç sí. Feliç. Carles, una abraçada. Fins demà. Que vagi bé. Fins demà.
I ara fem pausa pels bolletins informatius de les 11, tant de Catalunya Ràdio com de Ràdio d'Esvern. I tot seguit tornem amb la segona hora del programa. Avui, entrevista del dia, parlarem de salut. Ho farem amb una doctora que ens visita avui, la doctora Pons. I tot seguit també parlarem d'altres qüestions. Avui parlarem de llibres amb que el llibre té, amb l'Arnau Cònsol.
I a l'última hora del programa farem espai de ciència amb en Jan Bigata i espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez. Tornem de seguida. Fins ara.
Bon dia, us informa, Joan Bota.
El Consell Nacional de Junts es reuneix avui per activar la consulta de la militància sobre el trencament amb el PSOE. Les bases podran votar entre demà a les 10 del matí i dijous a les 6 de la tarda. I la pregunta serà aquesta. Estàs d'acord amb la proposta de la direcció nacional de donar per finalitzat l'acord d'investidura amb el PSOE davant els reiterats incompliments dels seus compromisos? El matí de Catalunya Ràdio la porteu de Junts a Madrid. Míriam Nogueres, vicepresidenta del partit, ha defensat que no poden mantenir un acord que l'altra part no ha respectat. Els fets...
Són els fets. S'han tancat acords? Sí. S'han complert? No. Com pensa governar sense una majoria? Ell pot seguir el poder, el que no podrà és governar. No està incomplint amb Junts per Catalunya només, és que està incomplint amb els catalans i amb Catalunya. El que descarta Junts és presentar una moció de censura o donar suport a la d'algú altre si la promouen.
Més notícies, Natàlia Ramon. Doncs el Partit Popular creu que després del trencament de Junts amb el PSOE, Pedro Sánchez té més passat que no pas futur. El líder del Partit Popular el dona per acabat i li demana eleccions mentre demana Junts que aclareixi la ruptura. Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, Feijó. Tampoc parla d'emoció de censura ni fa passos decisius a l'espera que la militància de Junts es pronunciï. El líder del PP ha demanat a Puigdemont que aclareixin què es tradueix la ruptura i li marca el camí. Diu Feijó que Sánchez no té cap futur. Todo parece indicar que el señor Sánchez ya tiene mucho más pasado que futuro. Sin presupuestos, sin capacidad legislativa y sin mayoría parlamentaria no se puede seguir.
En canvi, el govern espanyol minimitza el trencament. Diuen que no canviarà gran cosa, que seguiran negociant llei a llei amb Junts per salvar votacions al Congrés i tornen a descartar avui un avançament electoral. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Els pagesos han bolcat excrements d'animals, han deixat bales de palla i han fet pintades en una vintena d'oficines comarcals d'agricultura per la gestió de la crisi de la dermatosi nodular en les vaques. Amenacen d'augmentar les accions de protesta si en 10 dies no hi ha el 100% d'animals vacunats. Girona, Fèlix Martín.
Hola, bon dia. Accelerar la vacunació és la prioritat també concretar les indemnitzacions als pagesos i encara esperen la majoria de granjes que es desinfectin les instal·lacions i es retirin els residus, ha concretat a Catalunya Ràdio el portaveu del gremi de la pagesia Jordi Ginebreda. Només tenim una granja que estigui feta, les altres encara tenen tots els residus allà sense gestionar,
Els temps s'han de tractar per desinfectar-los pel dia que es pugui tornar a començar, si és que arriba aquest dia, perquè la manera que anem, això va per llarg, però llarg de veritat. I ja abans de que si tot aquest procés no s'acceleren 10 dies i hi ha resultats, les protestes d'aquesta matinada aniran a més.
Pugen les cobertures vacunals contra la grip i la Covid-19 a Catalunya l'última setmana, coincidint amb la segona fase de la vacunació contra aquestes dues malalties. L'actual campanya d'immunització va dirigida, sobretot, a persones més grans de 60 anys, personal essencial, infants de fins a 5 anys, embarassades i persones vulnerables.
En una setmana, la vacunació contra la grip ha pujat 7 punts i ha passat d'un 13% a un 20%. Per grup, sobretot, ha augmentat la vacunació entre les persones més grans de 70 anys, seguides de les de 60 a 69, i dels infants de menys de 4 anys. Pel que fa a la Covid-19, la taxa total de vacunació...
ha pujat al 50% i ha passat del 10 al 15% de vacunats. Per grups, els que han rebut més vacunes han estat els més grans de 70 anys. La majoria de vacunacions més de la meitat s'estan fent de forma programada amb cita prèvia, segons dades del Departament de Salut.
Ricorda, Bandini i Luis Tassar seran la parella de presentadors dels pròxims Premis Goya. La gala de l'edició número 40 se celebrarà el 28 de febrer a l'Auditori del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. L'anunció, però, s'ha fet a Madrid. Anem cap allà. Bon dia. Bon dia. La cantània actriu catalana i l'actor Callec, amb dos guanyadors del Goya, cantaran i ballaran en una gala que tindrà en explicat representació de totes les llengües de l'Estat i un homenatge al cinema català.
No dejamos también de aprovechar la ocasión para celebrar de alguna manera el cine catalán, todo lo que nos ha dejado durante todos estos últimos años, todo lo que ha aportado a la cinematografía española y que ha tenido representaciones gloriosas. Una intención d'aquest homenatge, les actuacions musicals també les estem desenvolupant encara, però òbviament volem que tingui un moment sorpresiu, un moment teatral.
Rigoberta Bandini s'ha mostrat molt il·lusionada de participar en uns Goya que tornen a Barcelona 26 anys després i al mateix auditori on ja hi va actuar els Gaudí del 2021. Dani Sainteja, Catalunya, Ràdio Madrid.
Esports, Marcos García. L'Espanyol celebra avui el seu 125è aniversari en un acte a la Universitat de Barcelona. La gala és a les 7 i la podreu seguir al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i a 3CAT. Avui justament estrenem el podcast Màgic Espanyol a càrrec de Sergi Andreu. Màgic Espanyol compta amb testimonis com Dani Sánchez Llibre, Toni Encono i Dani Solsoni. Es pot escoltar a l'app de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT.
A la Copa del Rei de Futbol, avui arrenca la primera eliminatòria a partit únic. Ja hi tenim participació catalana. A partir de les 7, el Girona debuta a la Copa, cap al Constància. En farem la transmissió, el tot gira, el canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i també a 3CAT. També avui a les 7, Suècia-Espanya. Semifinals tornada a la Lliga de les Nacions Femenina de Futbol. L'equip espanyol té un marge de 4-0 del partit d'anada i encara en futbol. El Barça, Robert Lewandowski, va completar ahir l'entrenament amb el grup. Per tant, Lewandowski apunta estar disponible diumenge contra l'Elx.
A dos quarts de nou, pel canal exclusiu digital de Catalunya de Ràdio i 3CAT, Barça-Milà, és partit de l'Eurolliga de Bàsquet, i l'USAP de rugby confirma la destitució del fins ara tècnic Frank Asema. De moment, per al pròxim partit d'aquest cap de setmana, a por, l'equip el dirigirà el segon entrenador, Mathieu Sidra. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. El complex hospitalari universitari Moïseix Brogi, centre de referència per Sant Just, ha estat acreditat pel Ministeri de Sanitat per formar metges interns residents en l'especialitat de dermatologia. L'acreditació permetrà que a partir del maig del 2026 el centre incorpori un resident per any dins d'aquesta àrea.
Aquesta acreditació consolida el compromís del Consorci Sanitari Integral amb la docència i la formació sanitària especialitzada. Segons fons del centre, la incorporació de la nova unitat docent reforça el paper del Brogi com a espai de recerca, aprenentatge i excel·lència assistencial, amb l'objectiu de formar professionals qualificats en un entorn hospitalari complet.
El complex hospitalari universitari Moïseix Brasí està integrat per l'Hospital de Sant Joan d'Espí, l'Hospital General de l'Hospitalet i l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet, que funcionen com un únic centre i donen cobertura sanitària a la zona nord de l'Hospitalet i a part del Baix Llobregat, incluent i Sant Just.
Pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els secrets del Jardí de les Delícies i serà a càrrec de Damià Martínez, doctor en Història de l'Art i director del Museu del Renaixement de Molins de Reí. L'acte tindrà lloc el dijous 30 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió proposarà una anàlisi detallada del famós tríptic de Hieronymus Bosch
explorant el simbolisme, les interpretacions històriques i els enigmes que encara envolten una de les obres més enigmàtiques del Renaixement Europeu. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als nois socis. I en turisme, l'ocupació de hoteleres en just durant l'estiu del 2025 s'ha mantingut estable, amb una taxa mitjana del 74%.
El municipi integrat a la zona centre de la comarca ha registrat un bon comportament en establiments de 3 i 4 estrelles, impulsat principalment per l'activitat de negocis i el turisme de proximitat. Juny va ser el mes amb més influència de visitants, coincidint amb l'inici de la temporada alta. La major part de les reserves s'han realitzat en línia, mentre que un 37% s'han fet de manera directa amb l'establiment. També destaca l'alt percentatge de reserves individuals, fet que confirma la tendència del turisme corporatiu i de curtestar de la zona.
El turista internacional ha tingut més presència que el nacional, amb un 61% del total, especialment procedent de França, Regne Unit i els Estats Units. Podeu consultar totes les dades de la comarca a l'informe que ha publicat el Consorci de Turisme i l'Observatori Comarcal del Vas Llobregat. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12. Fins ara.
Bona nit!
Hell no, I am not your honey Hell no, I don't want your money Got it wrong, I ain't into dummies So baby, it's not a maybe Yeah, I'm together to be true There's nothing in it for you So if I show some skin Doesn't mean I'm giving in Not your baby
Je me cache. Je me cache. If you don't get it. Je me cache.
Fins demà!
Yeah, I'm too good to be true But there's nothing in there for you So if I show some skin Doesn't mean I'm giving in Not your baby
Ladies, if you feel like fountain tonight, it's alright. It's alright. Ladies, listen to me. This sun ain't gone right, I hate you when you're shining bright. Excuse my friend.
Quan crides se'm fa el cor petit, perdoneu-nos aquesta nit, pot dos per l'esquena per la banca.
Quan crides se'n fa el cor petit. Perdonem-nos aquesta nit. Patos per l'esquena, per la panxa i el malic. Tenim la pell massa fina com per no acabar ferits.
Mínima. Quants cops te dic que saltes a la mínima.
Quan crides se'm fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits. Quan crides se'm fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits.
Me'n potràs fort, tu em portes tot, la meva sort i el meu cor petitó. Me'n potràs fort, tu em portes tot, la meva sort. Quan crides se'm fa el cor petit. Ja n'han anat totes les coses que m'han passat.
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 12 del migdia arrenquem aquesta segona hora de la Rambla. Avui ho fem amb l'espai d'entrevista, com fem cada setmana, ho fem amb aquest espai avui de xerrada on parlarem sobre salut.
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i com cada matí us acompanyo aquí al 98.ufm Ràdio d'Esvern. Ara és moment de saludar la Belén del CAP, que ja sabeu que des del CAP de Sant Just ens visiten un cop per més per fer un espai on parlem de la salut. De fet, aquest espai es diu la Salut al dia i el fem, com dèiem, un cop al mes. Belén, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tu? Molt bé, perfecte.
Ja feia dies que no ens vèiem i amb ganes aquest mes d'octubre també de posar un espai, que és el d'avui, per parlar de la salut. Molt bé. Explica'ns una mica, perquè avui tenim una convidada molt especial i m'agradaria que ens la presentessis. Avui parlarem de dona i salut, que serà el tema de l'entrevista d'avui. Tenim amb nosaltres la doctora Maribel Pons. Ella és ginecòloga, va ser l'encarregada de posar en marxa el programa de postcàncer de mama amb col·laboració amb l'equip d'oncologia de l'ICO, l'Institut
català d'oncologia i a més a més és antropòleg i va estar professora d'antropologia mèdica i sociologia de la salut a la Universitat Pompeu Fabra dintre del grau d'infermeria. Benvinguda, Maribel. Hola, bona tarda. Moltes gràcies per convidar-me.
Un plaer tenir-te aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Nosaltres avui volem parlar de tot una mica, però sobretot volem dirigir-nos a aquest espai, la dona i també la seva salut. Posem una mica de context perquè m'agradaria, doctora, que ens definissis l'estat actual de la salut de la dona al nostre país actualment.
Jo diria que és molt bo, i especialment si comparem amb països suposablement més avançats o més rics, o digue-li com vulguis, de l'entorn europeu, estic pensant en Alemanya o estic pensant en Anglaterra, on l'accessibilitat al sistema públic de salut i concretament a la salut sexual i reproductiva és bastant deficitària respecte al que nosaltres tenim ara. Per tant, en general, jo diria que bona.
I quins són, al teu parer, els principals reptes o problemàtiques que encara s'afronten, en aquest cas en matèria de salut, en les dones?
Jo crec que els reptes que tenim són ampliar i arribar sempre a l'utopia del 100% de dones que segueixin els programes de medicina preventiva, com és fer les citologies en la periodicitat que segons cada circumstància així ho recomani,
i el tema de l'autoexploració mamària i el tema de les mamografies. I després hi ha un altre repte, que aquest sí que intervé tant a homes com a dones, però amb les dones com a ginecòleg em preocupa més, és el tema de l'immensa creixement de malalties de transmissió sexual.
Aquí hem de tenir molt camí per córrer, molt de millorar i de mentalitzar i de prevenir i sobretot de tractar. Així és que haurem de treballar molt en aquest camp. Parlem ara de la prevenció, que ja ho apuntaves ara també en aquestes primeres intervencions, i és que la prevenció i la revisió ginecològica és un factor molt important i m'agradaria saber si encara hi ha tabús o desinformació sobre la salut ginecològica.
Tabús? Jo no diria exactament tabús. El que diria potser és perdre una miqueta el respecte, com em sembla que ara es cura tot i que t'ho troben i et tracten i hem de ser curosos amb això. Hem de fer les revisions ginecològiques que corresponen a la nostra edat i les nostres circumstàncies, hem de fer l'autosporació mamària i hem de ser...
i si no ho sabem, preguntar-ho. Tenim un servei d'atenció a la dona de salut sexual i reproductiva a tots els caps extraordinari i que ens atendran a qualsevol dubte que tinguem per tirar endavant aquesta medecina preventiva tan necessària.
Pel que fa a la importància de les revisions periòdiques i a conèixer el nostre propi cos, com creus que hauríem de treballar aquest grau d'importància? És a dir, potser a vegades no se li dona importància. Hem sentit que moltes vegades, en el nostre imaginari, tenim l'imaginari d'aquella dona resilient, l'àvia...
que sempre li costava anar al metge perquè creia que podíem tot, o aquella mare que també agafava aquell camí. Què creus que s'hauria de trencar per poder d'alguna forma plana aquest camí i que les revisions periòdiques siguin una prioritat?
Doncs poder parlar-ne més, així de fàcil. No donar percentat que tothom sap el que creiem que sap. I això crec que és un error tant per part dels professionals, alguns, o de tots en general, de donar percentat que tothom té molt clar les coses. Jo crec que de tant en tant hauríem de...
de recordar la importància de la medicina preventiva i com tots nosaltres o totes nosaltres estem exposades a tenir algun problema i no tenir angúnia, perquè hi ha una cosa que em molesta com a ginecòleg sentir-ho, i és quan diuen «me tengo que subir al potro de los dolores».
No, és una taula d'exploració, res més. Vull dir que jo crec que si se'n parla més es fan més campanyes de prevenció, tot i que se'n fan moltes, però segons quin tipus de població encara estem una miqueta lluny. Marxem a un altre bloc, marxem a parlar del càncer de mama. Aquest mes d'octubre s'ha celebrat el Dia Mundial contra el càncer de mama i en aquest cas s'ha de parlar del diagnòstic precoç, no?,
Els noticiaris van plens d'aquestes informacions que ens arriben d'Andalusia, d'aquests diagnòstics, d'aquestes complicacions que hi ha hagut. No hi entrarem en aquest debat. Creiem que potser ara no és moment. Quan estiguin les cartes, totes les cartes de sobre de la taula, potser és el moment d'obrir un debat sobre aquest tema. Però ens agradaria saber quin és el missatge que creus que hauríem de transmetre a les dones a través d'aquest Dia Mundial del Càncer de Màrere.
Doncs, bàsicament dues coses, i jo crec que són importants. Primer, i la més important, i a més és una bona notícia que vull compartir amb tots i que els meus companys de professió n'estan absolutament, constantment explicant-ho, i és que el càncer de mama, diagnosticat precoçment, té un percentatge de curació
de ser lliure de malaltia, els 20 anys del diagnòstic, de gairebé el 89%. Estem parlant que el 89% de dones que s'ha fet un diagnòstic en el seu moment el més aviat possible, al cap de 20 anys estaran sanes d'aquesta malaltia, d'aquest càncer. Això és fantàstic. De fet, si ens aparem a pensar dos minuts, veurem que no hi ha cap altre càncer que puguem dir això.
Per tant, siguem en aquest sentit responsables, tots, els professionals de qualsevol tipus d'atenció al públic i les pròpies dones, que un diagnòstic precoç ens pot salvar la vida. I dintre d'aquest diagnòstic precoç no estem parlant solament del sistema sanitari, de les proves d'explosació mèdiques o de la mamografia, l'ecografia mamària. Estic parlant de la corresponsabilitat de la pròpia dona.
en fer l'autosporació mamària. L'autosporació mamària és molt senzilla, no cal més que 30 segons pràcticament amb cada mama si es fa bé i de forma periòdica, i podem avançar un any o dos anys el diagnòstic de qualsevol mínima transformació o canvi que puguem tenir en el pit. Us en animo moltíssim, que les dones coneguin el seu propi pit, qualsevol petita diferència d'un cop a l'altre, que consultin i llavors...
Algunes vegades em diuen, sí, però és que aniré allà, em diran que no tinc res. Doncs escolti'm, a bodes m'inviten, no? Ojalà poguéssim dir sempre que no tenim res. L'important és consultar cada vegada que trobem una petita diferència respecte a l'exploració anterior. I a quina edat recomanaries fer aquestes proves?
L'autoexploració, des que tenim coneixement, per entendre'ns, vull dir que des que la nena ja comença a tenir un desenvolupament de la mama, jo crec que seria interessant que el metge, la mare, qui fos, li expliqués com s'ha de fer aquesta autoexploració i es conegui el seu propi pit.
Respecte a les exploracions radiològiques, com és la mamografia o la ecografia, aquí hi ha molta controvèrsia en diferents països. En el nostre protocol, aquí a Espanya i a Catalunya en concret,
es comença a convidar les dones a fer una mamografia a partir dels 50 anys i es fa cada dos anys fins als 69. Altres països d'Europa, alguns països del nord, em sembla que és Finlàndia, que comencen als 45. Però la idea és començar a fer aquestes mamografies sistemàtiques, convidar la població
i esperar que responguin. De vegades la resposta no és enlloc al 100%, és una llàstima, perquè és una oferta gratuïta i que és repetitiva. Independentment de quan es comenci, l'important és fer-ho.
percentatge de població femenina hagi pogut fer-se alguna mamografia. Vamos, animo de totes les maneres possibles que les dones acudeixin a aquestes convocatòries de mamografia.
Aprofito també que tenim aquí a la Belén per preguntar si en el CAP es fan algun tipus de campanyes o es fan alguns actes de sensibilització perquè això es pugui dur a terme i perquè la gent també sigui conscient que quan abans es facin aquestes proves la detecció serà precoç i per tant tots aquests beneficis que ens comentava la doctora.
Sí, la veritat és que els companys estan molt conscienciats, el personal sanitari, i a més, com ha dit la doctora Pons, comptem amb les companyes de la CIR, que són les encarregades de revisar periòdicament a totes les dones i que portin uns controls, i com diu ella, que important és la prevenció, que estem conscienciades que la prevenció pot ser la nostra millor aliada, en aquest cas, que no s'ha de tenir por, que moltes vegades és veritat que és un tema que...
Tira una mica enrere, no? Que les dones, de veritat, el que has comentat, que diuen que se senten molt exposades, no? Amb aquella camilla, no? I costa una mica d'anar, però que s'ha de perdre la por i que hem de normalitzar, no? Que és com anar a qualsevol altre professional sanitari. En altres capítols d'aquest mateix espai hem parlat de la salut mental i també m'agradaria saber com afecta la càrrega mental a la salut de les dones.
Molt. La càrrega mental que porten moltes dones, i això és un tema ja molt parlat però poc resolt, que és aquesta màxima acció dintre i fora de casa, aquesta màxima responsabilitat interna i externa, social i familiar. Això, evidentment, passa factura. Passa factura amb l'envelliment de la persona, amb l'esgotament emocional...
Sabem que l'esgotament emocional, l'estrès que en diem, el surmenage que deien els francesos antigament, protegeix una disminució de la immunitat i això afavoreix qualsevol malaltia de les que voldríem fugir-ne'n. Una vegada més, i com tantíssimes milions de companys més arreu del món,
tant home com dona el que hem d'intentar és compartir responsabilitats, compartir feina, i no solament responsabilitat, sinó feina també diària i que les coses puguin, diguem-ne, disminuir quant a càrrega, com deies tu abans. Pel que fa al sistema sanitari, creus que té prou perspectiva de gènere a l'hora d'atendre les dones? Mira, jo...
He pensat molt en aquesta pregunta, en aquest tema que tantes vegades ens ha sortit en diferents foros. Jo penso que, i parlo com a mitja, eh?
S'ha d'atendre el pacient independentment del gènere, independentment de color, raça, llenguatge. És a dir, el problema que hi ha és una manca d'escolta i el donar per suposat al prejutjar que pel que sigui una persona d'unes característiques determinades hi ha coses que no tindran importància o altres que sí. M'explico. Quan parlem del diagnòstic, l'abans possible, d'un infart, està escrit i demostrat des de fa bastantes dècades...
que la dona té un diagnòstic d'infart sempre retardat i amb més risc de mort. Per què? Doncs perquè si em fa mal a l'ombra o al colze, és d'afragar, és de portar el nen en braços, és d'estirar el carret, etcètera, etcètera. Quan un home va amb un... o simplement parla amb la veïna o amb un amic o amb un company de la feina i diu que li fa mal a l'ombra esquerra o que té una sensació de falta d'aire o d'opressió,
i de forma immediata estem pensant, ai, potser fa un infart, però és que aquest infart també el fa la dona, i el fa a partir d'una certa edat amb el mateix percentatge que l'home, per tant, això és, si això vols dir, o volem dir perspectiva de gènere, et diré que sí. Ara bé, això es resol escoltant.
Escoltant, informant i no prejudiant mai per raó de gènere, colors, relacions, etc. Ja m'entens. Perfectament. Quin consell donaries a aquelles dones que ens estiguin escoltant per cuidar la seva salut al llarg de la vida?
Aquí seré bastant tòpica. Vida sana, i vol dir alimentació sana, no excessiva, exercici físic mantingut sense fer grans sobrecàrregues que comporten més problemes de salut que avantatges,
i sobretot evitar entorns tòxics. La salut mental, com dèiem abans, és imprescindible. Els entorns tòxics s'han d'eliminar. S'han d'eliminar per la via laboral, per la via de psicòleg, per la via legal, si fa falta, però hem de procurar que els entorns familiars i laborals siguin absolutament positius i satisfactoris per tots nosaltres.
És tan important el que acabes de dir i tan complicat en la societat que vivim actualment perquè realment moltes vegades una feina és allò de si no l'agafes tu hi ha 300 al darrere que l'agafaran i si deixes aquella feina no pots pagar el lloguer, si deixes aquella feina deixes el teu nen-nena fora d'escolarització. Llavors és tan important el que dius perquè afecta estructuralment a la nostra societat.
De dalt a baix, efectivament. Afecta el teu rendiment laboral per descomptat i afecta el teu rendiment personal i familiar. Per tant, imagineu-vos que afecta tot. Així és que penso que aquí...
ha d'haver-hi un gir, un gir amb el sentiment de ser rentable a l'empresa, perquè ens entenguem. Quan més feina fas, millor ets, no necessàriament. A vegades fent menys, fent-ho bé,
fa falta fer menys coses. En salut és claríssim. Si es fan les coses bé, hi ha menys necessitat de sistema sanitari. Si fem esport, hi ha menys obesitat, menys diabetes. Si mengem bé, hi ha menys colesterol. Per tant, és a tots els nivells. I aquí, els sistemes sanitaris sí que haurien de ser una mica més incisius. Ho som prou. Reconec, i hem de reconèixer-ho tots, eh?
que la càrrega assistencial que tenim en tots els caps és realment molt important i fem menys del que voldríem fer. Però bé, aquí estan les entitats polítiques, o digue-li com vulguis, que vegin la necessitat que hi hagi més personal sanitari de tots els extractes, des de la persona que atén al taulell fins al gran especialista. Fa falta més gent per poder dedicar més temps a les persones.
Abans la Belén ens ha descrit el detall, el teu bagatge al llarg de tots aquests anys, el teu bagatge professional. M'agradaria saber, centrant-nos en la ginecologia, què et motiva més de la teva feina? Em motiva el que...
El que em donin les gràcies amb la mirada o amb els ulls, jo que em saludin amb carinyo quan em veuen entrar o sortir o passar pel passadís de la consulta i el que diguin, miri, doncs allò que em vas dir, allò que em vas recomanar, doncs m'ha anat bé o no m'ha anat bé i vinga que em diguis la teva opinió. Això és tan satisfactori que realment compensa moltes altres coses.
Melen, la importància de tenir doctors, doctores com la doctora Pons, implicades en la societat, en la comunitat i també de la forma que explica les coses, que es veu que viu la seva feina. Vosaltres entenc que allà al cap també ho veieu això, aquesta implicació generalitzada a l'equip.
Importantíssim, com ens dirigim al pacient, a l'usuari, com el tractem, com se sent. És el que diu la Maribel, que és molt gratificant quan després veus que has fet algú per aquella persona que ha pogut canviar aquest context que parlàvem abans, que és tan difícil de canviar i de vegades, mica en mica...
Nosaltres quan fem grups que els fem transversals amb la psicòloga fem com aquesta xispa, com de despertar, de dir no pots continuar així. I la gent s'adona i després quan fan el canvi, quan fan aquest gir, que no té per què ser dramàtic, però quan canviem petites cosetes del seu context repercuteix moltíssim a la salut. Llavors és una feina molt gratificant.
Doncs amb aquest recordatori, el fet de la importància de la revisió, la prevenció i l'autoexploració, i si em permeteu afegir també amb aquesta frase de cuidar-se també és una forma d'estimar-se, tanquem l'espai d'avui. Doctora Pons, moltíssimes gràcies per venir a Ràdio d'Esvern per acceptar la nostra invitació i gràcies també a la Vilent per venir.
Gràcies per convidar-me i, si em permeteu, vull acabar amb una petita frase que va dir el nostre recordat Pau Donés. Vivir és urgente, la vida és un ratito. Cuidem-la. Doncs mira, just quan venia aquesta entrevista estava escoltant a Pau Donés, o sigui que meravellosa coincidència. Una abraçada, que vagi bé, cuideu-vos. Gràcies.
de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
T'he dit que no em venia d'agost. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I marxem ara directament a les recomanacions literàries. I ho fem, com cada setmana, amb bona companyia, amb la companyia d'Arnau Cònsol, d'aquest llibreter. Arnau, bon dia. Molt bon dia. Avui ens posem misteriosos. Doncs sí, perquè aquesta setmana s'acosta el que aquí en nomenem castanyada, en altres territoris del món en diuen Halloween, i que al final és la celebració del dia dels morts. Sí.
Una celebració que pot ser festiva, però que, evidentment, via cinema, via literatura, molt abans que el cinema, sempre hem tenit això, d'aquest misteri, d'aquesta por, d'aquesta mena neguit que provoca el més enllà. Perquè, de fet, sobretot, tots sants és el dia, però... De fet, hi ha països que celebren els morts sants, els molts petits, no? El dia de les ànimes i la nit de les ànimes, que ha sigut fruit de molts...
de molts contes de misteri, tots suposo que tenim aquella famosa noche de almas de Becker, que era de por que s'aixecava, doncs jo avui us porto un llibre més o menys així, perquè aquest llibret hem pensat que, mira, el llibre de la setmana, el llibre que presentarem dijous, al vespre, amb el traductor Antoni Clapés, doncs ens ve justament d'aquesta tradició...
anglosaxona o del nord d'Amèrica, en tot cas més amunt dels Estats Units, el Canadà, ens n'anem al Quebec, amb un poble però situat molt al nord, per tant, hem d'imaginar molt fred, molt vent, allà on el riu Sant Llorenç es converteix en aquell grandíssim golf estuari del Sant Llorenç, justament, un poble petit...
on se situa aquesta acció, l'acció dels mascarells. Un llibre que està poblat de veus que intenten reconstruir el que ha passat amb dues noies que han desaparegut. I aquí comença una mica el thriller, l'aventura, i et dic, no tant aquests misteris, és un llibre que es pot llegir amb tensió, però no tant amb el terror de divindran apareguts, surten fantasmes o bojos amb un cap de carabassa aforadat, no és això, és aquest misteri que provoca potser els propis veïns. Perquè al final ens estem situant,
a principis del segle XX o mitjans del segle XX, en una comunitat molt aïllada, anglòfona, dins del Quebec. Per tant, és un poble que està perdut, de la mà de Déu, insisteixo, en un lloc molt gèlit, amb molt de vent, una comunitat, evidentment, que hi han anat a parar gent molt religiosa i que han creat una comunitat que està separada també dels pobles més propers, que no estan a prop, però alguns veïns tenen,
d'entrada per l'idioma, perquè els altres són francòfons, després per el propi pes de la religió. Doncs amb aquest ambient així, diguéssim, favorable a que els veïns es mirin malament, a que hi hagi una mena de por, però a banda també, dius, porten molt temps aquí i com fa notar en algun moment l'autora o la narradora, Anne Everth, tothom té els ulls blaus,
I per tant, si porten molt de temps aquí i no es relacionen amb els veïns, aquesta és una comunitat absolutament incestuosa, probablement, malgrat el pes de la religió. Doncs amb aquesta comunitat desapareixen dues noies joves, 12-13 anys, en ple esclat de la sexualitat, del voler viure la vida, del ser lliures i no estar establerts amb tants cànons. Per tant, noies que ja les comencen a mirar malament des de l'església, des de la congregació, des de tot arreu, que just desapareixen quan ha d'arribar
Un cosí d'elles dues, evidentment un noi bellíssim, molt guapo, que ve de fora, aquest estranger que tot us trastocarà, no? I no sabem què ha passat. Aleshores, d'alguna manera, és la reconstrucció dels dies previs i els dies en què, de sobte, algú s'ha donat avui, on són aquelles dues, que començaran a fer tabalot, perquè això són unes noies que es comencen a desenvolupar, i el pes del cos, del físic, hi és molt, però justament en el sentit
perfid, si tu vols, de l'acció. Tots els veïns comencen a mirar com vulguen dir aquestes noies ja no són més nenes. És aquell moment que, en fi, l'Anne Ebert, que és l'autora, una autora canadenca clàssica, amb aquest llibre va guanyar un munt de premis, morta l'any 2000, doncs el que fa justament descriure
a través de les diferents veus dels veïns, a dir, com van viure aquells dies, qui les va veure l'últim cop, cap a on anaven, què estaven fent. Aquest noi que ha arribat, què hi pot tenir a veure? I, evidentment, tothom es comença a acusar tothom. És un llibre preciós, és un llibre que, a banda d'això, es llegeix amb una certa angoixa. Hi ha fins i tot des dels títols, que és Els mascarells. Que d'entrada dius, bueno, els mascarells, pel qui no ho sabeu, són uns ocells, en castellà diuen alcatraces, per tant, situem-nos, són una mena de gavines,
però que tenen una particularitat i és que sembla que de tant en tant es tornin boges perquè estan tot normals i de sobte, pum, es tiren amb picat cap a l'aigua, se suposa que a pescar, no? Però són com una reacció tan curiosa que, de fet, en francès, el nom del títol d'aquest llibre i dels ocells és Les Fous de Bassant, o sigui, Els Bojos de Bassant. Els propis ocells, en francès, el nom és Els Bojos de Bassant. Mhm.
D'alguna manera, això també ens està indicant que potser aquesta comunitat tan aïllada tenen de vegades unes reaccions de bogeria, d'estranyes. Aquest aïllament, evidentment, no pot ser mai bo, i el pes aquest de la religió per sobre de qualsevol cosa que tingui a veure amb la sexualitat i la relació normal. Sent que després, ells mateixos van veient que, carai, sí, devem ser tots cosins, oi?
Un llibre extraordinari, un llibre que crec que fa molt de nit d'ànimes, per llegir allò de dir potser no del tot a les fosques, i en tot cas que us convido a venir a conèixer més profundament amb l'Antoni Clapés, traductor del francès, poeta, i ha vingut diverses vegades a Sant Just a recitar, o a explicar-nos justament aquestes descobertes que ell fa d'un món que coneix món, que és aquest món que ve qua,
que dintre el que és el Canadà ja és un lloc, no et diré aïllat, és un lloc amb molt de pes, tant a ciutat com Montreal, que és de les més importants del país, però és aquesta mena d'estat estrany que és i no és Canadà, que se l'ha relacionat de vegades com si ara el Trump diu que és un dels que es volen accionar o que vol saber a veure què fer-ne, i que en tot cas és una petita comunitat dins d'aquesta comunitat que ja és diferent a la resta.
I amb aquesta mena de nines russes us convido a que hi vulgueu entrar. Doncs interessant la proposta que ens fa avui l'Arnau, doncs comentem una mica que aquest llibre, Els Mascarells, és de la Breu Edicions, en aquest cas és una edició... De la col·lecció La Intrusa, amb una portada així que s'insinuen unes cames que salten, perquè a la vegada, clar, vistes des de lluny podrien semblar uns ocells. És una portada realment...
Crec que és una fotografia que té molts significats i que, evidentment, crida l'atenció i fa com estranyesa, que ja, insisteixo, ja és el que fa el llibre. I és que aquest llibre, segons la descripció que fan en aquest editorial, diuen el vent, la pluja, el so del mar, la gravetat del passat, fan que Griffin Cric...
Un petit poble en decadència del Quebec, un lloc estrany i gairebé fora d'aquest món. Un vespre, a l'estiu del 36, dues adolescents alegres i lluminoses, la Nora i l'Olivia, cosines germanes, admirades per la seva bellesa i joventut, desapareixen sota la llum de la lluna. Podria ser perfectament la descripció d'un capítol de Crims. Per exemple, així es podria començar un capítol de Crims, efectivament. No direm què passa amb aquestes noies, que d'entrada desapareixen i ja està.
i evidentment abans que se sàpiga res tothom pensa el pitjor tothom ja està convençut del pitjor i fins i tot d'aquella mena de sentit de dir s'ho havien buscat però això ho saps no perquè t'ho digui un narrador sinó perquè el llibre és molt àvel justament buscant les veus les veus del capellà, les veus del pescador que les va veure per últim cop prop de la platja les veus de gent del poble que participi d'aquest misteri i en què les coses es diuen només a mitges és molt curiós perquè probablement
El personatge que és més clar de tots, el que parla més sense embuts, és justament el que tothom té com el taramban al poble. Coses que en un poble com aquest tipus, evidentment, ja comptàvem que n'hi hagués un que no hi toqués del tot. Clar, m'imagino que també en el llibre deu caure en els tòpics, en aquells personatges que ens ajudaran a desencallar, a desembossar aquells moments de...
d'extranyesa, aquells moments en els que potser no tens molt clar cap on tirarà la narrativa i que de cop i volta aquests personatges també ens ajuden a alliberar una mica de pes. I sobretot això, certament és així, i a banda, insisteixo, hi ha aquesta investigació que d'alguna manera fan entre tots, no és que vingui un policia i s'hagi de fer resolt el cas, és un misteri que atén tot el poble, però per tant hi ha una investigació que poc o molt va avançant,
però sobretot el que és és un gran retrat d'aquesta comunitat absolutament aïllada. I que ja només per aquesta mena d'aïllament i per on han anat a parar, penses, això no és sa, no? Això ja fa el que en català correcte en diu engrima.
Posarem entre cometes. Totalment, totalment. Doncs res, aquest llibre, Els mascarells, d'Anne Ebert, que ens presenta avui l'Arnau a l'espai de les recomanacions literàries. Arnau... Que vau venir dijous a escoltar una mica més? Potser hi posarem una miqueta de vidols, una cosa... Mistel·la, no? Una mistel·leta, allò, per acompanyar...
Bé, la castanyada, que és el que toca. Clar que sí, clar que sí. Alguna cosa més a afegir? Doncs per ara res més, la setmana que ve hi tornem. I tant, aquí. Ja serem a novembre. I tant, mare de Déu. Mare de Déu, senyor. Com passa el temps, com passa el temps? Tira, tira, sintonia. Sí, sí. Adéu, Arnau.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
No more will you cry Baby I will hurt you never We start an end as one In love forever we can ride
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Kari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Aquesta hora hi ha protestes a tot Espanya. En la primera vaga convocada pels estudiants contra el bullying, el cas de la jove de Sevilla s'hi suma el del noi del Macelles, el Segrià, que també es va suïcidar després de patir presumptament assetjament escolar. Anem cap a la concentració que hi ha a la plaça Universitat de Barcelona. Sara Canyete.
Hola, bon dia a aquesta hora. Desenes d'estudiants es manifesten aquí a la plaça Universitat de Barcelona, participen d'aquesta jornada de vaga i manifestació contra els casos d'assetjament escolar, demanen inversió pública per desplegar un pla de prevenció dels suïcidis als instituts i que els alumnes que han patit aquests episodis puguin rebre més suport per refer-se, diuen, de les conseqüències en la salut mental
que els demanen. També alerten que el bullying té molt a veure amb els discursos d'odi de l'extrema dreta i diuen que això ho estan notant els centres educatius. De fet, aquí la majoria de joves amb els que estem parlant ens diuen que se senten molt interpel·lats o perquè ells han patit casos d'assetjament escolar o perquè han vist com alguns dels seus companys els patien molt de prop. Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon. El govern israeli ha convoca una reunió d'emergència després de l'última entrega fallida de Hamas. Les restes mortals que el moviment islamista va enviar des de Gaza cap a Israel no corresponen a cap dels 13 cadàvers d'ostatges que falten per lliurar, segons l'Institut Forensa.
De fet, les anàlisis conclouen que es tracta de parts d'un cos que ja havia estat entregat i que fins i tot està enterrat a Israel. Fons del govern de Benjamin Netanyahu indiquen que tot plegat no es quedarà sense resposta. L'entrega de cadàvers pendents és la principal escull actualment per avançar en la primera fase del pla de pau anunciat per Donald Trump, però que hi ha enormes dificultats per localitzar-los.
Protecció Civil ha presentat avui la nova prova d'alertes als telèfons mòbils. L'ES Alert prevista per dilluns dia 3 de novembre a les 10 del matí al Barcelonès, al Baix Llobregat, al Maresme i al Vallès. Un simulacre que ha d'arribar a 5 milions de persones, la població censada en aquesta zona. Unitat mòbil a Barcelona, José Antonio Muñoz i Marc Amps.
Bon dia, una prova que ja s'ha fet arreu del país, menys a la vegueria de Barcelona, que inclou les comarques del barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Es farà el dilluns que ve a les 10 del matí, quan la població rebrà una notificació a través del mòbil en forma de missatge de text i amb un so d'alerta fort i estrident. Sentim la directora de Protecció Civil de la Generalitat, Marta Cassany.
Recordem que no hem de trucar al 112 perquè estem davant d'un simulacre o d'una prova. El propi text del missatge ja indica que estem davant d'una prova. Per fer per la realització d'aquesta prova hem avisat i tenen la informació tots els municipis afectats, tots els operatius i organismes perquè també tinguin coneixement que estem davant d'un simulacre.
José Antonio Rodríguez, Marc Amps, Catalunya Ràdio, Barcelona. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre prohibeix la navegació als embassaments de Sant Anna i Canelles situats entre la Noguera i la Franja de Ponent per la presència del musclos abrat. La prohibició comença aquest dissabte, 1 de novembre, i serà efectiva fins que els ajuntaments de la zona no habilitin estacions de neteja de les embarcacions. L'Ajuntament d'Àjera, la Noguera, ha rebut la notícia amb sorpresa. Lleida Estela Bossoms. Bon dia.
Els ajuntaments comptaven tenir temps fins a l'estiu de l'any que ve per habilitar les estacions de neteja i desinfecció i ara la notícia que l'1 de novembre quedarà prohibida a la navegació els ha agafat totalment per sorpresa. On la mesura té més afectació és a Àgil, la Noguera, on hi ha molta activitat al pantà de Canelles i amb l'atractiu del congost de Montrebei. Mireia Burguesa és l'alcaldessa.
Aquestes obres nosaltres teníem previst executar-les el 2026. Ens ha agafat plenament de sorpresa i el que ens sorprèn una vegada més és que no se'ls hagi informat com a part implicada. Estela Busons, Catalunya, Ràdio Lleida.
Ha mort a Prunella Scales, l'actriu coneguda, sobretot per interpretar la civil, la dona propietària de l'hotel Folti. Va guanyar un bafta per cadascuna de les dues temporades de la sèrie que es va fer famosa a Catalunya quan es va veure per TV3 a mitjans dels anys 80, deu anys després d'emetre el BBC. També havia participat en diverses pel·lícules britàniques al costat, entre altres, de Hugh Grant, William Hart, Jack Nicholson...
El Jeremy Irons, els títols més destacats de la seva cinematografia, van ser Retorn a Howard's End, que es van dur tres Òscars, i El dèspot acaba guanyant l'Os d'Or a Berlín el 1954. Scales tenia 93 anys.
Esports, Marcos García. L'Espanyol celebra avui el seu 125 aniversari en un acte a la Universitat de Barcelona. La gala és a les 7, la podreu seguir al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio, també a 3CAT. Avui justament estrenem el podcast Màgic Espanyol a càrrec del nostre company Sergi Andreu. Màgic Espanyol compten testimonis de nivell en clau blanc i blava com Dani Sánchez Llibre, Tomi Mcono i Dani Solson, entre d'altres, i es pot escoltar a l'app de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT.
A la Copa del Rei de Futbol avui arrenca la primera eliminatòria a partit únic, ja en presència catalana. A partir de les 7 el Girona debuta en aquesta Copa, ho fa el Camp del Constància, transmissió del Tot Gira al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i també a 3CAT. També avui a les 7 Suècia-Espanya, semifinals tornada de la Lliga de les Nacions femenina de futbol. L'equip espanyol té un marge de 4-0 de la nada. A dos quarts de nou pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i 3CAT, Barça-Milà és partit de l'Eurolliga de Bàsquet. I l'USAP de Rubi confirma la destitució del fins ara tècnic
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. El complex hospitalari universitari Moïsès Brogi, centre de referència per Sant Just, ha estat acreditat pel Ministeri de Sanitat per formar metges interns residents en l'especialitat de dermatologia. L'acreditació permetrà que a partir del maig del 2026 el centre incorpori un resident per any dins d'aquesta àrea.
Aquesta acreditació consolida el compromís del Consorci Sanitari Integral amb la docència i la formació sanitària especialitzada. Segons fons del centre, la incorporació de la nova unitat docent reforça el paper del Brogi com a espai de recerca, aprenentatge i excel·lència assistencial, amb l'objectiu de formar professionals qualificats en un entorn hospitalari complet.
El complex hospitalari universitari Moïcés Brogi està integrat per l'Hospital de Sant Joan d'Espí, l'Hospital General de l'Hospitalet i l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet, que funcionen com a un únic centre i donen cobertura sanitària a la zona nord de l'Hospitalet i al Baix i a la part del Baix Llobregat, incluent-hi Sant Just.
Pel que fa cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els secrets del jardí de les delícies i serà a càrrec de Damià Martínez, doctor en Història de l'Art i director del Museu del Renaixement de Molins de Reí. L'acte tindrà lloc el dijous 30 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió proposarà una anàlisi detallada del famós tríptic de Hieronymus Bosch, explorant el simbolisme, les interpretacions històriques i els enigmes que encara envolten una de les obres més enigmàtiques del Renaixement Europeu. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
I en turisme, l'ocupació hotelera Sant Just durant l'estiu del 2025 s'ha mantingut estable, amb una taxa mitjana del 74%, segons dades del Consorci de Turisme i l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat. El municipi, integrat a la zona centre de la comarca, ha registrat un bon comportament en establiments de 3 i 4 estrelles, impulsat principalment per l'activitat de negocis i el turisme de proximitat. Juny va ser el mes amb més afluència de visitants, coincidint amb l'inici de la temporada alta.
La major part de les reserves s'han fet en línia, mentre que un 37% s'han fet de manera directa amb l'establiment. També destaca l'alt percentatge de reserves individuals, fet que confirma la tendència del turisme corporatiu i de curtestat de la zona. El turista internacional ha tingut més presència que el nacional, amb un 61% del total, especialment procedent de França, el Regne Unit i els Estats Units. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Bona nit!
C'mon, let me see you shake a tail feather C'mon, let me see you shake a tail feather C'mon, Kristen, shake it, shake it, shake it, shake it, baby
Fins demà!
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert
Preguntant, s'entén la ciència. Amb Jan Bigata.
Què passa, Pec? Com estàs? Què passa? Com a tot? Vam explicar l'últim dia que se'm ficava, Pec. No s'hauria d'utilitzar amb altra gent. Potser partem un nou argot, eh? Què vol dir? Que no et puc dir què passa, Pec? Queda raro, no? Sí, està com rarete, però bueno. Bueno, però m'estic referint a que tu ets el programa. Jo...
Tu ets la secció, bueno, no ets el programa. No, som nosaltres. Sí, no. Què? Som nosaltres, vull dir nosaltres. La secció som... No, no ets tu, soc jo. No, això és una altra cosa. Aviam, això de pec, què vol dir això de pec? Això de pec, ja ho vam parlar el dimarts setmana. Ai, és veritat, ja ho vam parlar. Però és que fa tant de temps, on has estat tot aquest temps? He estat a Escòcia, amb les... Scotland Yard. Si algú no ho ha entès, jo tampoc. Així parlant a Glasgow. Però escolta'm una cosa, què has anat a fer allà? Què s'ha t'ha perdut allà?
No, res, que vaig fer un Erasmus l'any passat. Vaig estar 3 mesos fent un internship. De whiskeys escocesos? No, de fet és que no. Vaig prendre un sol i, ostres, entra duret, eh? Sí, eh? Costa una mica. Aquell sabor a fusta. A fusta cremada, no? Sí, aroma a pino. No, de fet ara estic abstem-hi, eh? Porto 3 mesos sense beure.
Algun dia parlarem de l'alcohol perquè és cosa mala, caca. De veure amb ve alta, de veure amb ve baixa, veus cada dia, no entenc? Ara m'estàs veient, per exemple, no? Bé, és igual, acudit dolent. Això és el programa de matins, Dani, en recorda tant, vale, sí, és veritat. Després, per què no ens dona temps d'acabar els programes?
Sí, sí, sí, certo, certo. Escolta, avui, Preguntant-se en la ciència, el programa on explorem temes científics rellevants per la societat i alguns altres temes que simplement li fan gràcia al Jan i a vegades alguns que em fan mal a mi també em fan molt de mal. Hi ha alguns temes que li fan gràcia a ell que a mi em fan mal. A través de preguntes i respostes descobrim com funcionem els humans i com funciona el món que ens envolta. Jan, avui de què parlem?
Avui parlem de l'addicció. Aleshores, ja vam fer un primer programa fa dos setmanes o tres, ha passat molt de temps. Segur més. Però aquest cop vam parlar de mecanismes biològics, sobretot a nivell neuronal i parlant de la dopamina, que vam dir que era una hormona, no, és un neurotransmissor, que estava una mica en boca de tothom.
Aleshores, vam dir ja, vam mencionar, que aquesta és una part parcial de la història i avui hi portarem una nova visió. Amb aquesta, veurem l'addicció com un fenomen, com un mecanisme que podem utilitzar per evadir aquells estímuls que són estressants i que ens provoquen emocions negatives. Però abans de tot, farem un resum del programa anterior per refrescar aquestes idees. Aleshores, Dani, pregunta del dia. Jo. Recordes què passava al cervell durant l'addicció?
Això. Amb un omatopella seria això. M'agrada. Jo crec que és bona explicació. Jo crec que, de fet, podem passar ja a la segona part. No cal que mencionem aquesta primera. Estupendo. No, aleshores, la setmana passada... Sí, fa tres setmanes. Bueno, això, però... A l'últim programa. Exacte. Vem parlar tres fases. Sí que és veritat que les últimes dues les vam passar una miqueta ràpid perquè estàvem una mica curts de temps. Aleshores, avui podem veure-les un altre cop i donar aquest refresc.
Vam parlar de tres frases, tres fases? Sí, frases són... Parlo molt, dic moltes frases. Són la barreja de paraules, les frases. Exacte. Aleshores, durant la primera fase d'intoxicació, com estàs tu en aquest programa, és quan associem el senyal, vam posar l'exemple de beure una capsa de tabac, amb la recompensa, que seria el plaer que sentim al fumar aquest tabac.
I, aleshores, què passa? Comencem a segregar dopamina, però no comencem a segregar dopamina quan rebem la recompensa, sinó quan veiem el senyal. És en el moment que veiem aquesta caixa de tabac o en el moment que sortim, prenem un cafè i dius, ostres, ara em ve de gust un cigarret. Per què? Perquè la dopamina està actuant quan tens el senyal, no la recompensa. Val.
Aquesta era el primer clau del dia anterior. Aleshores, la següent fase, què passa? El servei que tinguis una substància que estigui manipulant el teu sistema de recompensa no li fa gràcia, evidentment. El que farà el servei és intentar com dir, ostres, estem sobreestimulats, baixarem els nivells basals de dopamina, el nivell normal de dopamina que tenim al cos, oi?
Això és el que causa la fase d'abstinència i té un impacte bastant important perquè farà que perdem interès per accions quotidianes. Què vol dir? Tot allò que normalment a tu et motiva a meure, per exemple, menjar més natural, menys ensucrat, fer esport, socialitzar, totes aquestes coses que normalment et motiven, quan les compares amb una cosa que és capaç de sobreestimular-te moltíssim, aquestes accions ja no són tan interessants, ja no són tan importants.
Jo crec que això potser és una mica abstracte, però jo crec que tothom ho entenem. Quan pensem, ostres, vull seguir aquests llibres, vull fer esport, i al final acabem tot el dia a les xarxes socials o, per exemple, veient una televisió,
És en part per això, o sigui, no només és que sigui molt interessant fer això, o sigui, està dissenyat perquè t'interessi i et quedis tot el temps possible dintre les xarxes socials, però a més, redueixen l'interès del teu cos a fer coses que no són tan estimulants. Així estan les noves generacions, no? Que aquesta gent que ha crescut amb el TikTok està així del qual, no? Totalment. Bé, jo no he crescut amb el TikTok, però estic igual, la veritat.
Ja. De fet, per això estàvem parlant, de fet, crec que vam parlar després del programa, que em sentia una mica estúpid perquè dius, jo ara mateix estic penjant les històries d'Instagram, que faré el programa, i després em dedico el programa a dir que Instagram és tot caca. Sí, sí, és una mica contradictori. Contradictori. Però els isers humans som contradictoris. Totalment, totalment. Aleshores, tinc una alternativa, encara no està penjada, segurament durant el següent programa la parlarem d'ella, però...
És que he estat de vacances i no l'he fet. Que penjaràs cartells pel poble, no? En comptes de posar-ho a Instagram, penjaràs cartells pel poble amb la informació de la secció. Amb el papelito aquest que has de treure. Tothom el treu per tocar els collons perquè ningú truca. Exactament, farem això. De fet, enviaré palomes mensajeres a tot el poble.
Ah, molt bé. Començaràs a rebre i dius... Els animalistes vindran una mica a vasallar-nos, però bueno. Tu imagina't totes la casa i dius, ostres, me'n vaig a Hogwarts! I dius, ah, no, que és un programa d'essència. Bueno, està bé. Uf, aquest ha costat, eh, d'entrar. Aquest acudit ha costat d'entrar.
Escolta, seguim avançant, perquè també vam parlar d'una última fase, oi? Exacte, aquesta és la de l'anticipació, que és una vegada tu ja has relacionat recompensa amb el senyal, una vegada veus el senyal, comences a anticipar la recompensa i és on acostuma a ocórrer la recaiguda.
Aquí, a més, hi ha un fenomen que és bastant més preocupant, que és que veiem que durant aquesta addicció el còrtex prefrontal té alguns malfuncionaments. Això vol dir que nosaltres, de normal, serem menys capaços d'evitar aquelles accions que no són desitjades.
Què vol dir amb això? Per exemple, tu tens clar que fumar és una cosa dolenta per tu, t'ho ha dit tothom. Sí. Però fumar per tu és molt motivant, el teu cos té molt de motivació. Tu tens un sistema que diu, no, jo no vull fer això, tens un sistema d'inhibir.
No? En plan, vull dir, sé que això vull fer-ho, però no em toca. Ho estic fent més complicat del que és veritat. No, no, s'entén, s'entén. La teva capacitat d'inhibir coses que no hauries de fer. Sí. El tu pepito grillo, no? Què passa? Veiem que durant l'addicció aquest pepito grillo es veu empitjorat. Aleshores, no només les coses, aquesta droga o les xarxes socials o el menjar ultrapatlatable és superinteressant,
Aquelles coses naturals són menys interessants, però a més la teva capacitat de dir no, no és bo, això no és bo per mi, es veu perjudicada i per tant és molt més difícil dir que no. Es veu corromput, no?, aquest Pepito Grillo, d'alguna manera? Sí. El Pepito Grillo dius, sí, dale a la heroïna.
Doncs aquest cercle viciós, que és realment preocupant, el tanquem aquí perquè ara tenim clar el mecanisme biològic i passarem a parlar de l'aspecte social de l'addicció. També una qüestió molt important en el tema d'avui.
I continuem amb aquest segon programa sobre l'addicció, preguntant-se entén la ciència, i ens preguntem quins altres fenòmens influencien l'addicció. Imagino que si estudien el comportament hauran d'haver fet algun estudi amb animals, entenc, no? Exacte, tens molt bona intució. Sí, m'ho diuen molt.
Sí, sí. És que el pitjor és que això ho he escrit jo. Ja, ja. Bé, en fi. De nou, et porto un estudi d'antanyo, que es diu, és un estudi al 1978, que van fer en poblacions de rates. Sí que és veritat que a tothom li agradaria que no s'utilitzessin models animals, però si necessitem estudiar el comportament, necessitem utilitzar un model animal. I si no volem utilitzar humans...
s'haurà d'utilitzar algunes rates. Això és una de les coses, aquí m'estic sortint del guió, però és una de les coses que podria ser positiva a la illa. De fet, és una cosa que m'agrada bastant, com utilitzar en la illa, per exemple, quan provam medicaments, pots fer una illa superentrenada amb estudiar aquests medicaments i descartar aquests medicaments que saps que no... que la illa ja pot descartar alguns que sap que no funcionaran. I, per tant, aquests medicaments no se'ls donen a les rates i, com a mínim, disminuïm una miqueta el patiment d'aquests animals. Els hi estalvies el drama, no?, una mica...
Exacte. Aleshores, bueno, un punt a favor de les llars. No hi ha gaires, però bueno. Aleshores, continuem amb això. Tenim aquest estudi que s'ha popularitzat a les xarxes socials com a ratpark. És un estudi, com he dit, del 78, per Bruce Alexandra, Robert Combs i Patricia F. Herwey, que el que feia era dividir una població de rates en dos grups. El primer seria el més típic, que es griaven en gàbies, metàl·liques, petites i complementament aïllades.
En el segon, en canvi, van fer una aportació on les ficaven totes les rates dintre d'un espai comú, on podien socialitzar, explorar i jugar. I el que li oferien és, als dos grups els donava aigua morfina o aigua sola que podien escollir.
Aleshores, els resultats d'aquest experiment són superinteressants, ja que veiem com aquestes rates que estaven aïllades consumien molta més aigua amb morfina que aquelles que podien socialitzar amb altres rates. A més, les rates que estaven aïllades també eren més susceptibles a alguns trucs que utilitzaven els investigadors per potenciar aquesta addicció.
Val. Aleshores, quina és la interpretació que feien d'aquest estudi? Vèiem com la morfina, quan estàvem en situacions d'aïllament social, es veia reforçada, ja que era capaç d'alleujar aquest estrès que causava l'aïllament a les rates. En canvi, quan les rates estaven en entorns socials, la morfina podia interferir en comportaments naturals, com per exemple el joc, la reproducció o la competència, i per tant no es veia reforçada en aquests casos.
realment aquí ja ens comencem a veure cosetes que ja no només m'agrada perquè quan estàvem parlant abans només dèiem la droga, el senyal i la persona i l'addicta i llavors aquí estem posant també en compte quin és el context d'aquesta persona
I com ho hem dit, no? O sigui, el fet que jo estigui en una situació d'estrès, d'aïllament social, pot potenciar que jo utilitzi la droga, no només perquè m'agradi la droga, sinó que la droga podria ser un sistema per aïllar-me, per evadir-me d'aquest patiment.
que jo crec que, sincerament, jo m'hi puc haver identificat amb aquestes coses a vegades, no? No sé si et passa quan estàs, jo estic amb aquest mòbil d'hàbitos atòmics allà de tope, però aquests dies que t'ha passat alguna cosa, estàs emocionalment baixet, és com molt més difícil, com dir-ho, no ficar-te directament a les xarxes socials i avadir-te com...
Clar, sí, no, no, totalment, totalment. Són aquells dies que necessites estar una mica en modo aviót, no? I de cop i volta aquest tipus d'estímuls t'ajuden a trobar aquella pau, aquella tranquil·litat amb tota aquella vorágine, no? Seguim avançant perquè avui al programa volem tocar moltes coses, però també la música és important, que ens toquin música per nosaltres és molt important i també aquí li posem molt de valor a la música, a l'espai de preguntar en sentèn la ciència, perquè la música també és ciència.
Bueno, no sé, això m'ho acabo d'inventar, però és igual.
La música seria ciència, també? La música té molta ciència. De fet, hi ha un article que és superinteressant, que és un anàlisi matemàtic de com... O sigui, de per què tenim els patrons musicals que tenim. O sigui, per exemple, per què tenim 12 notes dividides en semitons i tal... Hi havia com un estudi que comparava... A veure, de forma una mica simplista. Però música tradicional àrab i música tradicional xinesa, que si no m'acafo que tenien com 17 semitons i l'altre tenia com uns 53 o 57, pot ser? No recordo.
Però et veia com, amb un patró matemàtic simètric, una veïna superloca, com arribaríem a això? Aleshores, què vull dir? Sí, darrere de la música hi ha moltes matemàtiques. Carai, interessant. I és una cosa que sempre s'ha dit, que quan estudies com música, que és com una ment molt matemàtica, alhora, no sé, a mi em sembla bastant xulo. Però bueno.
Tornem al tema d'avui, tornem a les addiccions, perquè és realment interessant el que estem comentant, parlem de la interpretació de l'estudi que ens explicaves, i en aquest cas, doncs, parlem que això no és tot, que hi ha estudis més actuals que també demostren altres qüestions. Exactament, aleshores, que estem parlant d'un estudi del 2018, per tant, molt més recent, de venir-ho i tal, et pots explicar què significa vital? És com...
I més persones, no tinc ganes de dir tots els noms, i dius, et tal, saps? Sí. Aleshores, en aquest cas, agafàvem un altre cop, teníem les rates, els dividíem en grups, i els fèiem ja una primera, o sigui, una primera sensibilització a l'heroïna, no? En aquest cas, abans estàvem parlant de morfina, que estem parlant d'heroïna.
Aleshores, fem una primera sensibilització a la droga i els hi deixaven escollir. Podien o bé socialitzar, per tant ja no eren força de santosub, sinó era o socialitzaven o consumien més droga. Com tots, això és un món perfecte, evidentment les rates preferien relacionar-se que no pas consumir droga, inclús aquelles que ja estaven catalogades com a addictes, que és una cosa que sempre m'ha fet gràcia.
però bé, això ho parlem un altre dia, però quan parlem amb models animals com comparem amb condicions humanes, no sé, és una mica graciós. Però bé, aleshores, anant més enllà, el que van fer és, una vegada els havien dosificat amb aquesta droga, aquelles rates que estaven... o sigui, algunes rates se'ls va forçar a fer una... a ser com abstemies, no? O sigui, teníem les rates amb la droga,
li traiem la droga i l'esforcem a estar sense aquesta droga durant un període de temps. Veiem que un període de cap de 15-30 dies mostraven un desig molt intens per tornar aquesta droga. Per tant, ens donaria indicació que probablement recaurien, no?
En canvi, amb aquells grups que s'havien abstingut de forma voluntària, aquelles rates que havien escollit socialitzar en comptes de drogar-se, vèiem que al cap d'aquest temps no tenien aquest desig intens. Per tant...
podríem veure com la decisió de socialitzar podia tenir un paper protector contra la recaiguda. Aleshores, clar, aquí estem veient dos factors, no? Un és que el fet d'estar aïllada socialment les podria fer més propenses...
a drogar-se o consumir alguna cosa que li doni molta dopamina perquè els ajuda a alleugerir aquest estrès, i per l'altre costat, aquelles rates que es socialitzen més són menys propenses a recaure la droga quan ja ho han consumit per primer cop. Val...
Carai. O sigui que estem veient com factors bastant xulos, no? Vull dir que els hi portem... Era la meva idea, no? Comportar una miqueta el que dèiem, la dopamina és molt important, però no ho és tot. Aleshores, passarem a fer ja... Tareu unes últimes conclusions per recapitular tot això.
Aleshores, per mi les meves conclusions al take away del dia és, un, l'addicció com ja hem vist és un fenomen molt complex, que depèn de factors neurobiològics, socials, genètics, ambientals... A més, hem vist que l'addicció pot reduir la motivació que produeixen les coses més naturals,
I, a més, pot reduir la capacitat d'inhibició de comportaments no desitjats, com dèiem el nostre Pepito Grillo, no? I, per últim, en aquests dos estudis el que hem vist és tant l'addicció pot ser una forma de lleujar l'estrès, en aquest cas és l'estrès causat per l'allument, per la falta de socialització,
I a més d'això, una cosa superinteressant és que podem trobar un possible efecte protector del fet de socialitzar envers el desig, la recaiguda, una vegada ja hem consumit aquesta droga. Ok. Doncs dit això, fetes aquestes conclusions, ara sí, tanquem l'espai d'avui de Preguntant s'entén la ciència, menjant bigata. Hem parlat de l'addicció, aquest segon capítol donaria per més, però potser ja a la propera canviem, no? Què?
Sí, jo crec que... De fet, mencionarem una miqueta de la dopamina de costat, però anirem a una cosa una mica més positiva. Anirem a un... No vull donar gaire els espòilers, però bueno, és un estat que ens pot fer com ultraconcentrats per estudiar, per tant, pot donar-nos com una eina per al nostre treball al dia a dia.
Doncs, Jan, una abraçada molt gran. Cuida't molt. No et perdis per un altre país estranger. No cal, perquè aquí et trobem a faltar. No tornaré a parlar en raro, així com que les huishen. I si vas a un altre lloc on fan coses bones, doncs porta una mica, no? Perquè, clar, per exemple, no has portat ni una ampolleta de whisky que podries haver-ho fet i no ho has fet. No et perdonaré mai. No, perquè aquí parlem en contra de l'alcohol, ja ho hem dit. Bueno, doncs whisky sense alcohol, que segur que n'hi ha. Vinga, va, una abraçada. El xampin del whisky. Exacte, el xampin.
Nobody gets too much heaven no more. It's much harder to come, but I'm waiting in line. Nobody gets too much love anymore. It's as high as a mountain and harder to climb.
Fins demà!
Nobody gets too much heaven no more It's much harder to come back I'm waiting in line Nobody gets too much love anymore It's as high as a mountain And harder to climb
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Bet aquí que una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Ràdio d'Esbem 98.1 I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esbem. Seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de nutrició i de dietètica. És moment de parlar amb l'Elvira Sánchez, que ja la tenim aquí al telèfon i que avui ens portarà a un altre tema d'allò més interessant.
Elvira Sánchez, bon dia. Bon dia, bona hora. ¿Cómo estás? ¿Cómo va tot? De martes. De martes. Estás de martes. Tú siempre de martes. Bueno, porque te llamamos los martes. Yo voy del día. Si me preguntas mañana estaré de miércoles. Yo voy por el día. Claro, claro, claro.
Doncs mira, avui hem triat un tema que crec que pot ser molt interessant perquè avui parlarem de les proteïnes i de si són importants només pels esportistes. I avui també va lligat a un tema que, bueno, ho podem linkar a un tema que és interessant, que és que, no sé si ho saps, però l'Atlètic Sant Just està fent història i en aquest cas demà jugarà la Copa del Rei contra el Mallorca, un partit eliminatòria que jugarà...
a l'Hospitalet, al camp de l'Hospitalet, i en aquest cas estem de celebració, és una efemèride que no havia succeït mai, que l'Atlètic Sant Just, que un equip de Sant Just, estigui jugant el campionat de la Copa del Rei, i en aquest cas, doncs mira, com que parlarem d'esportistes, també ho podem linkar tot una mica. Claro que sí, eso es fantástico, que Sant Just sea representado en este equipo, me alegra muchísimo y lo deseo,
seguramente que saldrán muy bien, seguramente que ganarán. Estoy fijo, fijo, ya está, yo apuesto que ganan. Ojalá, ojalá que sí, ojalá que sí. Molt bé, doncs comentem una mica aquesta qüestió a nivell nutricional. Sí, me gustaría primero explicar què són les proteínas. Las proteínas, bàsicament, són aquel material que aporten aliments com el huevo, derivados lácteos, la leche, carne, pescado,
y ahí existen unas proteínas que son de origen vegetal, que están en las legumbres, que también aportan cierta proteína. La proteína, para que los oyentes nos entiendan, es una cadena, es una línea recta donde hay aminoácidos. Estos aminoácidos es lo que va a formar cuando nosotros, una vez que lo cocinamos, una vez que lo digerimos, la proteína se transforma en aminoácidos. La función de estos aminoácidos dentro del cuerpo
es formar estructuras, ¿de acuerdo? Es decir, van a formar tejido muscular, sangre, defensa, piel, cabello, enzimas, hormonas. Todo esto es estructura, ¿vale? Con lo cual la proteína es un elemento que debe de ser aportado en todas las comidas porque va, justamente va a aportar el material, el ladrillo necesario para formar todas estas estructuras.
Esto quiere decir que no dan energía, también dan energía, pero usar la energía de la proteína es muy cara para el cuerpo, cuesta muchísimo. Entonces, evidentemente, si yo quiero tener una nutrición adecuada y correcta, las proteínas tienen que ser consumidas para generar todo lo que es estas estructuras, ¿vale? Entonces, ¿qué pasa? Una cosa es,
lo que necesitamos nosotros habitualmente para generar estructuras y otra cosa son los requerimientos que necesitamos. Entonces, si nosotros ponemos, por ejemplo, un abuelo necesita proteínas, las necesita porque seguimos generando anticuerpos, seguimos generando estructuras, aunque tengamos 80 años. Lo que pasa es que esos requerimientos
comparados con, por ejemplo, con estos chicos que vayan a jugar el domingo, ¿de acuerdo? Están superados. ¿Por qué? Porque ellos van a hacer, ellos están haciendo un ejercicio de resistencia y de fuerza, con lo cual es que tenemos que alimentar o mantener muchísimo más altas las necesidades para cubrir esos requerimientos. Entonces, con esto quiero decir que no porque seas
no seas deportista, no necesitas proteínas. Por el contrario, todos necesitamos proteínas porque es la base de las estructuras de nuestro organismo. Otra cosa son los requerimientos. Por eso es importante entender que la base de la nutrición para todos va a ser igual, proteínas, lípidas y carbohidratos. Lo que va a variar es los requerimientos, es decir, esas necesidades que tú necesitas para cubrir
los requerimientos, ¿vale? Entonces, un deportista tiene unos requerimientos y dependiendo del deportista tenemos diferentes tipos de requerimientos, porque si estamos hablando de alguien que está haciendo halterofilia, esta persona tiene unos requerimientos de proteínas muchísimo más altos. ¿Por qué? Porque está trabajando básicamente en musculatura. Entonces tú ves que estas personas comen muchísima proteína en forma no solamente de carne, pollo, huevo y pescado,
Sino de otros alimentos, como por ejemplo el arroz y los champignones, que son además fuente de energía para poder tener. Esto es básicamente entender que las proteínas son necesarias para todas las personas. Lo que varía son los requerimientos que tengan entre una y otra. Claro, es importante esto.
Entonces, aquí lo que quiero que quede claro, porque aquí la otra pregunta, siempre que me hacen con el tema de las proteínas, es que las proteínas están siempre orientadas a las carnes, ¿no? O sea, si tú hablas de proteínas, la gente piensa carne, pollo, pescado, huevo y leche derivada. Entonces aquí entra la discordia o la pregunta de qué pasa con los vegetarianos. Miren,
Los vegetarianos pueden obtener la misma calidad de proteína, ¿de acuerdo? Porque acuérdense que tenemos dos calidades. ¿Por qué tenemos dos calidades? Bueno, porque esto va a depender en función de cómo lo digiera el cuerpo. Si nosotros tenemos una proteína de origen animal, carne, pollo, huevos, derivados lácteos, ¿qué va a pasar? Que es muy parecida a la que nosotros tenemos en el cuerpo.
con lo cual nuestro metabolismo no tiene que trabajar mucho, tal como lo consumo, tal como lo uso. Entonces a esto se le llaman proteínas de alto valor biológico porque son tal cual las que necesitamos nosotros en nuestro organismo. ¿Qué pasa con los vegetarianos o los veganos? Con este tipo de hábitos alimentarios o de tradiciones,
pues lo que tienen que vigilar es que deben combinar alimentos para lograr la misma cantidad de aminoácidos y calidad de aminoácidos. Això és molt important, no?, per no tenir deficiència de cap tipus. Exacto. Bàsicament, piensa que normalment, con las legumbres, siempre hay un aminoácido limitante que se llama la lisina, pero la lisina la vamos a encontrar, por ejemplo, en los cereales. Con lo cual, por eso tú ves que muchos de los...
de los veganos pues utilizan bastones de cereales con el hummus, ¿de acuerdo? Estamos dándole el hummus que tiene carbohidratos y tiene proteínas y le estamos dando la lisina que le falta a través del cereal, el palo o las lentejas cuando las combinamos con verduras y arroz, ¿de acuerdo? Estamos haciendo que ese aporte de aminoácidos sea tan completo como la de un bistec. Ajá.
Molt bé. Vale, entonces es importante que aquellas personas que sean veganos o vegetarianos, pues la planificación de la combinación de sus verduras, frutas y cereales sea adecuada para garantizar evidentemente el aporte de estos aminoácidos esenciales. Con lo cual no es ni bueno ni malo, sino que es una forma de mantenerse y no debemos olvidar
A mí me gusta siempre hacer la reflexión de que antes de ser carnívoros, todos fuimos veganos.
Porque no había animales, no es que no los hubiera, sino que nosotros sabíamos cómo pillarlos. No sabíamos cómo pillarlos y luego cómo cocerlos, ¿no? Exacto, exacto, porque piensa que ha habido una transición, esta es otra de las cosas. Tenemos en cuenta que las proteínas, ¿de acuerdo?, es importante que pasen por un proceso de desnaturalización, que quiere decir...
Bueno, que, por ejemplo, comerse una carne cruda para nosotros, ¿de acuerdo? No es... No nos va a garantizar la absorción de estos aminoácidos. Esta carne tiene que ser cocinada. Cuando nosotros cocinamos y vemos los cambios, por ejemplo, de ese rojo
tan hermoso a un marrón, quiere decir que aquí la proteína se ve naturalizado y el hierro, al cambiar del rojo al marrón, ya es más biodisponible. Entonces aquí sí podemos nosotros digerirlos y absorberlos. Por eso, por ejemplo, a los veganos una de las cosas que se les recomienda a todas las personas que consuman cereales, lentejas o las legumbres,
¿De acuerdo? Pues consumir una vitamina C después, una fruta cítrica, ya sea kiwi, ya sea fresa, ya sea mango, ya sea pimiento rojo, cualquiera de estos en crudo, pues va a aportar esa vitamina C para ayudar a desnaturalizar ese hierro y poder absorberlo. Eso también es muy importante, porque no solamente la carne aporta hierro, ¿de acuerdo? Sino que también las legumbres aportan hierro, lo que pasa es que no es tan biodisponible.
¿De acuerdo? Entonces es importante entender que las proteínas se tienen que desnaturalizar. Una de las proteínas que se está usando muchísimo a nivel de deportes es la albúmina de huevos. Es la clara de huevos. ¿Vale? Entonces yo, por ejemplo, cuando trabajaba en residencias, yo lo que hacía era que a mis abuelos, cada vez que se ponía un triturado, ¿qué pasa con un triturado? Un triturado queda toda la fibra muscular en el triturador, en el turmix, ¿vale?
Entonces, yo lo que hacía era que una vez que estaba ya hecho el puré, le añadía una o dos tazas, dependiendo del número de personas, de clara de huevo. ¿Por qué la clara de huevo? La clara de huevo básicamente es albúmina pura y dura. Y tal como está, el cuerpo le encanta. Por eso el huevo es la proteína de referencia. ¿De acuerdo? Porque esta es la más perfecta que hay en la naturaleza. Entonces, con esto yo estoy garantizando
¿De acuerdo? Que independientemente de que el triturado tuviera sabor a carne y tuviera algún aminoácido de carne, yo le complementaba con clara de huevos para mejorar. Y estoy hablando de que esto eran abuelos. Cuando estoy hablando de personas deportistas, yo lo que hago es que añadan clara de huevo, porque para mí la clara de huevo es mucho mejor inclusive que la cafeína, que es la proteína de la leche. ¿Vale? Entonces...
Es mucho más fácil de absorber, es mucho más digerible, pero eso sí, siempre que se consuma cocida o desnaturalizada, comer clara de huevo cruda es lo peor en antivitaminas que podemos echarnos a la cara. I és perillós, no, també, a nivell de malalties? Mucho, mucho. Piense que ni siquiera los animales, pocos son los animales que comen clara de huevo cruda.
¿Por qué? Porque básicamente inhibe la absorción de cualquier nutriente a nivel intestinal. És perillós, és perillós i ho hem de tenir en compte, ho hem de tenir present. Doncs avui estem amb l'Elvira Sánchez, estem fent tertúlia com fem cada setmana a aquesta hora. Estem parlant de nutrició dietètica. En aquest cas, avui el tema que hem triat ha estat el tema de les proteïnes i la importància que tenen aquestes proteïnes.
Perquè si hi ha una conclusió que crec que hem esclarit al principi d'aquest espai, Elvira, és que les proteïnes i el consum d'aquestes no és només important per a esportistes, sinó que és important per a tothom, el fet de consumir la quantitat de proteïnes corresponent. Exacte. Digues, digues, Elvira. No, y que hay otra cosa que se me había olvidado decir, que también la cantidad de proteínas que consumimos es importante. Mira,
Piensa que si nosotros consumimos un bistec de 120 gramos, que sea pesado en cocido ya de 120 gramos, de esos 120 gramos de proteínas que estamos consumiendo, solamente vamos a obtener 60 gramos
de proteïna utilitzable, de les quals només seran 30. D'acord, entès. Doncs aquí la quantitat sí que importa. Per això tu ves que les persones, jo normalment, per una persona normal, recomano, si no hi ha cap alteració al voltant, es recomana un consum de les comides, en les comides, entre 120 ja cocido, 120 gramos cocido.
de bistec, de pollo, de esto. ¿Por qué? Porque esto realmente el cuerpo solamente va a utilizar neto, neto, neto 30 gramos. Nosotros básicamente hay fórmulas mnemotécnicas de, por ejemplo, la mujer necesita 0,8 gramos de proteína por kilogramos de peso ideal. Yo básicamente lo que voy viendo es
lo que consumen durante el día, ¿vale? Porque evidentemente hay otras fuentes de proteínas, cuando comemos nueces también estamos comiendo proteínas, cuando estamos comiendo pan también estamos, pero tomando en cuenta que no son las que necesitamos para generar tejidos. Molt bé, doncs important tenir en compte aquestes qüestions. Després, una altra cosa, Elvira, seria el que són aquestes proteïnes en pols que es prenen els esportistes, no?
Pues no, es que esto es peligrosísimo, ¿vale? ¿Sí? Sí, porque esto, mira, yo he trabajado con deportistas, ¿vale? Y normalmente prefiero hacer la... Sí que se hace suplementación, porque si necesito una persona con alterofilia, necesito necesitar proteínas y piensa que tampoco nuestro sistema digestivo está preparado para comerse dos kilos de carne en cada comida, ¿vale? Entonces, evidentemente, la suplementación sí,
Pero depende, depende de la calidad del producto, ¿de acuerdo? Hay productos que se venden en ciertos sitios que yo no los compraría, sino que si voy a suplementarme me compraría suplementos que tuvieran un respaldo no solamente científico, sino en cuanto a seguridad alimentaria, ¿de acuerdo? Porque recientemente salió una proteína que estaba contaminada con mercurio, ¿vale? Entonces esto pues hace más daño que beneficio. Entonces si vamos a suplementar
con proteínas, no es que sea ilegal, no es que sea malo, esto depende si lo necesitas o no lo necesitas, eso va a depender de lo que tú estés haciendo, la actividad que estés haciendo, pero evidentemente aquí importa la calidad, también importa y la cantidad de suplementación, porque no olvidemos que quienes eliminan, como les he dicho antes, si de 120 gramos hay casi 90 gramos de desperdicio de proteínas,
¿Quién se encarga de eliminar esa proteína? Los riñones. Entonces, uno de los problemas que puede traer directamente un consumo inadecuado y excesivo de proteínas puede ser que pongas a funcionar el riñón. Piensa que las personas con enfermedades renales y hepáticas lo primero que se le quitan son las proteínas. ¿Por qué? Porque son los órganos encargados de desintoxicar.
Entonces, evidentemente, tenemos que tener cuidado con la suplementación, porque aparte de eso no es solamente la suplementación, sino que además añaden productos para agilizar el proceso de formación de musculatura, ¿vale? Y entonces eso yo creo que es forzar el cuerpo a algo que no nos va a hacer bien. Es que se debe tener paciencia. Quiero generar músculo.
Pues tengamos paciencia. El músculo se genera con una buena alimentación, con un aporte adecuado de proteínas, con una hidratación importante y con ejercicio. Y por supuesto, con tiempo.
Doncs el temps. L'exercici, el temps, la bona alimentació, qüestions molt importants que no hem de passar per alt. I com ens comenta l'Elvira, el tema de les proteïnes, de quan fem aquesta suplementació, sobretot sempre amb carrer i ulls, i que el nostre nutricionista ens acompanyi en aquest camí, en aquest procés, perquè una mala suplementació ens podria portar a un desencadenant fatídic. Com ens comentaves, aquestes suplementacions que s'han trobat...
restes de productes que no són positius, que no són beneficiosos per la nostra salut i pel nostre microorganisme. Per tant, important tenir-ho en compte, important també posar en valor això, no només el fet de créixer amb la nostra musculatura, de créixer amb el nostre cos, sinó de fer-ho d'una forma sana.
Elvira Sánchez, ens queda poc temps, una abraçada molt gran, que vagi molt bé la setmana i t'escoltem el divendres al refugi, que estàs també a dos bandes tu, eh? Sí, jo, para no avorrirme. Entonces ahí diré que estoy de viernes. Exacte, allà estaràs a divendres amb el Jaume Lías i els dimarts amb nosaltres aquí a la Rambla. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi bé la setmana. Gràcies, bona setmana. Adéu, adéu. Adéu.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts. Nosaltres avui hem parlat de notícies, de portades de diaris, del temps, de les efemèrides. Hem fet una entrevista, l'entrevista del dia. Avui hem parlat de la salut del dia, de la salut de la dona, amb la doctora Pons. També hem recomanat un llibre amb l'Arnau Cònsol, d'aquest llibre té, i hem tancat l'espai d'avui amb Preguntant s'entén la ciència, amb Jan Bigata i amb Nutrició Dietètica, amb l'Elvida Sánchez. Tornem demà, com sempre, aquí, a Ràdio d'Esberna. Adéu-siau.