La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
I sí, El Refugi és la millor alternativa de les tardes
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern

La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern


La Ràdio d'Esvern

La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern

La Ràdio d'Esvern

La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern

La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
L'Esvern
I de moment
La Ràdio d'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
Els ingredients
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern



L'Esvern

L'Esvern

L'Esvern
L'Esvern





L'Esvern
L'Esvern












L'Esvern





L'Esvern




L'Esvern



L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
L'Esvern
Estas tú, por dentro vas muriendo, te arrojan hierro ardiendo, te ahogas por momentos.
Hace un tiempo que me veo y no me entiendo, me escucho y no me creo.
Debe haber otra forma de vivir, debe haber otra forma de vivir.
¡Suscríbete al canal!
Debe haber otra forma de vivir, otra forma de vivir.
Otra forma de vivir, otra forma de vivir.
Doncs hi ha d'haver una altra manera de viure amb el Joan Dausà, entre d'altres.
Una cançó esplèndida que ens ha apropat una mica més al punt de les 12.
I el que fem ara, parlar amb el Gerard Rangel.
Què tal? Bon dia de nou.
Què tal?
Parlem de crims, però de crims curiosos.
Sí, que no són de tenir gaire intel·ligència, podríem dir.
És que a vegades els criminals no són professionals.
No, no, està clar.
Per tot hi ha principiants, no?
Correcte, de tot se n'ha d'aprendre, però vaja.
No, d'això és algú que no.
Els professionals del crim millor que no aprengin gaire.
Sí, doncs porto una sèrie de crims, cinc crims, que fins i tot dan una mica de vergonya aliena.
Començo amb un que va passar a l'Índia a l'estiu d'aquest any passat,
i és que les temperatures a l'Índia arribaven a gairebé els 50 graus.
Una mica més que aquí.
Sí, una mica més.
Un home decideix entrar a robar casa d'un metge, trencar la porta,
entra i activa l'aire condicionat, però no acaba aquí.
Això es posa còmode, es fa un llitet a terra amb tot el que havia robat.
Es troba tan a gust que diu...
I s'adorm.
I quan la policia arriba, que alertada pels veïns, doncs el troben dormint
i envoltant, doncs, de tots els objectes.
A pobra, el xaval tenia calor i, per tant, doncs...
Detingut, però molt descansat.
I fresquet.
I fresquet, això segur.
Seguim.
A Manchester, al Regne Unit, tres joves que volien cremar una botiga de barri.
Porten la gasolina, ho tenen tot planejat.
Una mica bèstia, això.
Però, quan encenen el líquid, en comptes de cremar la botiga, es cremen a ells mateixos.
Aleshores, les càmeres de seguretat, doncs, els enregistren fugint amb la roba tot cremada.
Espero que, com a mínim, no fos molt greu, però diguem que tampoc serien un exemple de lladres de primera categoria.
Sí, sí.
Després, a Arizona, un home surt de la presó i decideix fer-ho per tot lo gran.
Roba un camió...
I fer-ho a l'engròs.
Sí, a l'engròs.
Roba un camió carregat amb deu corbets...
Corbets és un cotxe.
Sí.
És a dir, no se'n va robar una bossa de pipes.
No, no, no.
I se les emporta tots.
Més d'un milió de dòlars sobre rodes.
Però, clar, la fuga dura poc perquè, clar, està al costat de la presó, la policia el persegueix i el deté...
És a dir, només sortia per fer això.
Només sortia...
Ganes de reinserció no en tenia, aquest senyor.
No, no, segur que no.
Un camió carregat de l'amborgina.
És l'amborgina, aquest cotxe?
No ho sé.
És un Corbett.
És un Corbett.
Un cotxe d'alta gama.
Què més?
Aquest és molt bo.
A Portland, als Estats Units, un home circulava...
Bueno, anava amb una bossa al cap que deia...
Bueno, per entrar a robar un hotel, no?
Hi havia una convenció d'Elvis Presley i entra a robar amb una bossa al cap, doncs, per no ser reconegut.
Fins aquí, tot correcte.
Però, davant les càmeres, se la treu.
I, clar, mira directament a l'objectiu i amb això, doncs, l'identifiquen en qüestió de minuts.
Algú que entra a robar amb una bossa al cap, ja molta llum no té.
Pots entrar en un passamuntanyes, no sé, per veure una mica més.
Però, clar, mira directament a les càmeres i...
Bueno, clar, suposo que va arribar, s'ofegava, volia aire i va a treure la bossa, pobra fill.
I alguna cosa més?
L'última, a Portland, als Estats Units, també, un home circulava amb una bossa negra, però, en aquest cas, en un cotxe.
Aleshores, el detenen per fer un control de policia i veuen que té una bossa que, en aquest cas, posa...
Definitivament, això no és una bossa plena de drogues.
La policia a l'obra i hi havia metamfetamina, fentanil i, bueno, doncs, l'arresten immediatament.
Un altre...
Un altre molt llest.
Un altre molt llest.
Doncs, escolta, ho deixem aquí, queden res, una mica més de 5 minuts per arribar a les notícies de les 12.
I arribarem amb una mica de música i després tenim una entrevista molt interessant.
Avui, aquí al programa, ens visitarà el Joan Serna i Sàlvia, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, a Sant Jús,
que aquesta darrera setmana ha estat escollit com a president d'aquesta entitat juvenil política al municipi.
En parlarem d'aquí una estoneta, serà després de les notícies de les 12.
¡Ah!
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
I'm super shy, super shy
But wait a minute while I make you mine, make you mine
Dallin' on to you, you're on my mind
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
And I wanna go out with you, where you wanna go
From the spot, just sit on top, looking pretty
Follow me, we two are you
Can't see, your eyes, suddenly, can't see
When you say, I'm a dream
You don't even know my name to you
You don't even know my name to you
Nulubodado
I'm super shy, super shy
But wait a minute while I make you mine, make you mine
Dallin' on to you, you're on my mind
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
I'm super shy, super shy
But wait a minute while I make you mine, make you mine
Dallin' on to you, you're on my mind
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
I'm really good at all, but why do I make you mine, make you mine?
Something out about you, yeah
Special and you know it, you're the type, eh
I'm super shy, super shy
But wait a minute while I make you mine, make you mine
Dallin' on to you, you're on my mind
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
I'm super shy, super shy
But wait a minute while I make you mine, make you mine
Dallin' on to you, you're on my mind
All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy
You don't even know my name, do you?
You don't even know my name, do you?
You don't even know my name, do you?
You don't even know my name, do you?
És el moment de fer el pas, a casa, a la feina i al carrer,
quan anem de festa o al taller, parlem amb el teu accés.
Només hem de començar, a provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu, i quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya, sempre endavant.
L'alala, l'alala, l'alala, l'alala, l'alala.
La lluna es va banyant de sol, sense esperar la sort, sap que esperant s'adorm i va patint pel temps.
L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits,
d'abraçades de veritat i de petons prohibits.
La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint.
Sempre que m'he callat dels cops, se m'han anat quedant per dins.
Si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic.
que aquí ningú no és preparat, ni per ser jove ni per fer-se gran.
que anem venint i anem marxant, si fan senzilla ens hi farem menys mal.
Una tornada guai, que aguantin l'envestida, està guai, està guai.
No ens cançarem mai, està guai.
i no ens cançarem mai, està guai.
T'estimes qui van ortigues, de cantar-te uns la-la-la.
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la...
I es pot respirar com respiren les tardes.
Es pot estimar com s'estimen els arbres,
sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú,
aquella cosa que pilla per dins,
que et va fent a tu, que em va fent a mi.
Som les llàgrimes dels moments pús,
se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels moments pús,
se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.
I un sentiment que va quedant suspès,
vol aguantar-se i neta entre el vent.
El sombrament de les crostes que es fa
dins aquest horitzó platejat,
hi ha plorat igual que jo.
I quan riu, riu de veritat,
quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.
Que aquí ningú neix preparat,
ni per ser jove ni per fer-se gran,
venint i anem a marxar.
I anem a marxar.
Si faig sents i dents hi farem
menys mal.
a marxar.
Està guai, està guai.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, els informa Joan Bota.
El nivell vermell, el 3 del Pla Alfa,
de risc molt alt d'incendis,
afecta en aquests moments 143 municipis
de 16 comarques.
Són un centenar menys de poblacions
que fa 24 hores,
el risc vermell afecta la Terra Alta,
la Ribera d'Ebre i part del Baix Ebre
i també la Noguera.
També estan en aquesta situació
la meitat de les Garrigues,
del Priorat i de la Conca de Barberà.
També el nivell 3 del Pla Alfa
afecta part de l'Alcamp,
l'Anoi, el Bages,
el Vallès Occidental,
l'Alpenedès,
el Baix Llobregat
i el Moianès,
que eren fora, en canvi,
d'aquest risc molt alt d'incendis
tot el nord del país,
també el nord-est i el litoral.
A tot això, els bombers
continuen treballant el foc
de Torrefeta i Floregecs
que ha ja afectat 6.500 hectàrees,
5.300 de les quals cremades.
Es tracta d'un foc d'alta perillositat
que coincideix amb un dia
més d'altes temperatures.
Les dues persones que hi han mort
són un treballador
i el propietari d'una granja
que es podrien haver quedat atrapats
per les flames
quan fugien de l'incendi.
Anem al centre de comandament
a Guissones, Telebusoms.
Bon dia.
Les causes del foc
es continuen investigant.
La hipòtesi més probable
és que fos provocat
per una màquina recolectora.
Això sí,
els agents rurals
ho consideren un accident.
ara mateix les tasques d'extinció
es concentren sobretot
a assegurar el flanc dret
entre Oliola i Torà
com explica
el cap d'intervenció dels bombers
Albert Castellet.
És on tenim
un potencial més gran
de l'incendi
i a més
la Vall del Segre
pot ser que succioni
per tant pot ser
que se'ns creixi molt
per aquella banda.
Ara a les 12 es fa
a la plaça de l'Ajuntament de Gramunt
un minut de silenci
per les dues víctimes
mortals d'aquest foc
el propietari
i un treballador d'una granja.
Toni Sobirats, Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Guissona.
Més notícies, Sada Riera.
Minut de silenci
a aquesta hora.
Valls a l'Alcama
en record del nen de dos anys
que va morir ahir
després d'estar diverses hores
dins d'un cotxe.
Tot apunta que el pare
es va oblidar el menor
quan se'n va anar a treballar.
Valls, Albert Cots
i Clara Xavarria Domingo.
Bon dia.
Dezenes de veïns
assisteixen ara
a aquest minut de silenci
a les portes de l'Ajuntament
a la plaça del Blat
amb la presència de l'alcaldessa
Dolors Ferrer
i altres membres del consistori.
L'acte té lloc
després que l'Ajuntament
decretés ahir
dos dies de dol oficial
com a mostra de condol
després que ahir
un nen d'uns dos anys
morís després d'estar
tres o quatre hores
dins d'un cotxe
a ple sol.
A hores d'ara,
els Mossos d'Esquadra
estan prenent declaració
al pare.
Hi ha una investigació
oberta per homicidi
i per imprudència greu
el jutge de Guàrdia de Valls
té unes dirigències obertes
a l'espera de l'atestat
dels Mossos.
Albert Cots,
Claret Saberria,
Unitat Mòbil de Catalunya,
Ràdio Valls.
I a Madrid,
Alberto Núñez Feijó deixa clar
que no es reunirà
amb Carles Puigdemont a Waterloo
però li demana que reflexioni
si li convé seguir donant
suport a Pedro Sánchez.
El líder del PP
li recorda
que amb aquesta estratègia
n'ha sortit beneficiat
al PSC
i demana a l'expresident
posar el comptador
a zero Madrid,
Denis Santiago.
Bon dia.
El líder del PP segueix buscant
a conduir junts
sense creuar la línia vermella
que suposaria
reconèixer l'exili
de Carles Puigdemont
amb una reunió a Bèlgica.
Diu que la via
ara mateix
és a través de
Míriam Nogueres a Madrid
i per això
deixa la pilota
a la teulada
de l'expresident català.
Són declaracions
Antena 3.
Jo no l'he estafat.
El senyor Sánchez sí.
Le vendió una amnistia
i ara resulta
que el senyor Puigdemont
sigue imputado,
sigue processado
i no se le aplica
l'amnistia.
El senyor Puigdemont
le va bien con Sánchez?
En su interés electoral
en Cataluña
le va bien?
Pues que siga.
I li recorda a Fejo
que el principal beneficiat
del suport de Junts
a Sánchez
ha estat Salvador Illa.
Dani Sánchez
a Catalunya Ràdio Madrid.
La Costa Brava
recupera des d'avui
un dels seus miradors
més populars
arran de mar
al passeig marítim
de l'Escala
a l'Empordà.
Forma part
de la remodelació
i que avui s'inaugura
Fèlix Martín.
És una gran plataforma
semicircular
on hi havien hagut
les piscines de l'Hotel Boramar
i que també va acollir
una zona lúdica
i discoteca
entre els anys 60 i 80.
Una peça icònica
que s'ha volgut conservar
i que ara serà
un espai públic,
destaca l'alcalde
de l'Escala,
Josep Bofill.
Poder-la conservar
per al component nostàlgic
de la gent del poble
perquè havia estat
una zona d'esbarjo
amb una discoteca
amb un bar
que als anys 50-60
va funcionar
molt i molt
el record
el té molt bo.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Unes declaracions fa només uns minuts.
El jugador del Barça, Dani Olmo,
ha parlat del possible fitxatge
de Nico Williams
pel Barça.
Olmo s'expressa així
sobre els dubtes
que pugui tenir l'encara jugador
de l'Etic Club
sobre les possibilitats
en termes econòmics
per part del Barça
de fitxar-lo
i també inscriure-la
a la Lliga.
Al final,
tot se soluciona.
Está claro que
las dudas pueden existir
por todo lo que pasó
el año pasado,
pero al final
yo tengo
y tuve la máxima confianza
con el club.
No era un tema
que me preocupase
y al final
todo se solucionó
poder jugar,
que era lo importante.
El Barça no vol que Fritolina Rolfo
jugui a l'Eurocopa amb Suècia,
ho ha informat el podcast
de Catalunya Ràdio Fem Futbol.
Des del club creuen
que la futbolista sueca
necessita temps encara
per recuperar-se
de la lesió
que es va fer al Turmell
a principis de juny.
Avui arrenca aquesta Eurocopa
femenina de futbol
a Suïssa
amb els partits
entre Islàndia,
Fislàndia
i també el Suïssa-Noruega.
A hores d'ara,
l'Espanyol ha anunciat
el fitxatge de la portera
Meritxell Muñoz
per dues temporades.
I a aquesta hora
es fa el sorteig
címpions FIBA de bàsquet
i jugarà per primer cop
el Joventut de Badalona.
Fins aquí,
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
passant 6 minuts a les 12,
us informa Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esberna es troba avui 2 de juliol
en nivell 2 del Pla Alfa,
després d'haver estat ahir en el nivell 3,
de perill molt alt d'incendi forestal.
La baixada de nivell s'ha fet efectiva
amb l'actualització de les 12 de la nit,
però les autoritats municipals alerten
que l'onada de calor continua
i demanen extremar les precaucions.
El nivell 3 implica restriccions estrictes
com la prohibició d'encentre foc a espais oberts,
d'utilitzar maquinària que pugui generar guspires
o espurnes
i de fer servir pirotècnia en entorns naturals.
També comporta la suspensió de permisos de crima
i restriccions a activitats
a menys de 500 metres de terrenys forestals.
Tot i el descens al nivell 2,
moltes d'aquestes mesures es mantenen recomanades
o subjectes a vigilància intensiva.
Ahir es va produir un conat d'incendi
a l'Avinguda de la Riera de Sant Just
causat per una guspira d'una serra radial
utilitzada en unes obres.
El foc va ser controlat ràpidament,
però des de Protecció Civil es recorda
que cal revisar protocols de seguretat laboral
i evitar l'ús de maquinària de risc
en condicions meteorològiques adverses.
El Consorci de Turisme i el Consell Comarcal
han impulsat la campanya gastronòmica
Fruita Baix,
que se celebra de l'1 al 13 de juliol
al Baix Llobrecat
amb l'objectiu de posar en valor
la fruita de temporada del Parc Agrari,
la feina de la pagesia i la cuina de proximitat.
La proposta ofereix còctels de fruita gratuïts
amb 23 restaurants del col·lectiu Sabors de l'Horta
i visites guiades a finques agrícoles del territori.
Per gaudir del còctel
cal fer reserva per dinar o sopar,
inscriure's a la promoció
i mostrar el cupó digital en el moment de l'àpat.
Els còctels s'elaboren amb fruites de proximitat
amb compres,
prunes o cireres
i durant aquesta quincena
també s'oferiran plats i postres
amb fruita fresca
als restaurants adherits.
Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Jus
organitza aquest dijous 3 de juliol a dos quarts de 10 del matí
una sessió informativa en línia sobre investigació de mercat
i anàlisi de competidors a través d'internet.
L'activitat, adreçada a persones emprenedores,
professionals independents i empreses,
té com a objectiu oferir eines per analitzar l'entorn
abans d'iniciar un negoci
o aplicar noves estratègies comercials.
La formació abordarà els objectius
d'una bona investigació de mercat,
la identificació i selecció d'informació rellevant
i la interpretació de conclusions útils
per a la presa de decisions.
També es presentaran diverses eines digitals
que poden facilitar aquest procés.
El curs anirà a càrrec de Marcot Sastre de Ciberteca.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat que s'enjustenca
a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
En esta hoguera baila el sol de Tiaguanaco,
en Trawahuasca y Tabaco cantan
y colorean su piel los guerreros.
Esta hoguera que es cipres sangrante de arte
arde entre un mar de favelas y cárceles
haciendo de los infiernos el cielo.
Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó
bailan las calles de Cuba
con un trombón y una tuba
que lloran sonidos de revolución.
Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó
hay libros de Alejandría
y el fuego en sus poesías
desprende el olor del viejo luchador.
En esta hoguera baila Senegal
lleva bailando mil y una noches Bagdad
mueve el cuerpo quien es feliz solo siendo.
En esta hoguera alzan la voz
las mujeres de Gaza y su honor
a la orilla del fuego veo
todo el mundo que quiero veo.
Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó
mueve su vientre Estambul
entre notas de un viejo laúd
despiertan serpientes que el tiempo durmió.
Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó
hay libros de Alejandría
y el fuego en sus poesías
desprende el olor del viejo luchador.
Cantamos para levantar la marea a contracorriente
Volviendo a juntar África América
que suene la voz del esclavo
preferimos bailar en la hoguera de los continentes
gritando también tenemos corazón
los desafinados
gritando también tenemos corazón
los desafinados
either
que Su seventy
Jesús
viven a un año
la orilla del�� diffic
en se los pinchos tecnología
que hacer
la fe
y
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs, tres minuts i un quart d'una,
comencem la tercera hora del programa
i de seguida xerrem una estona
amb un Sant Justen, Joan, Serna i Sàlvia,
relegit president de la JNS de Sant Just.
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Doncs, Joan, Serna i Sàlvia,
què tal com estem? Bon dia, honora, benvingut a la ràdio.
Bon dia, moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos i per poder parlar avui amb tu,
ara que acabes de ser reescollit president de la JNS de Sant Just.
Aquesta creiem que és una bona ocasió
per repassar no només la teva trajectòria,
que tot i que ets molt jove,
Déu-n'hi-do, des del punt de vista polític,
sinó també els objectius d'aquest nou mandat
com a president de la JNS
i també per parlar una mica de política local i general.
Bé, en tot cas, dèiem,
vas començar molt jove a implicar-te en política.
què et va fer que t'entris el cuquet de la política al cos?
Perquè no és molt habitual amb gent jove com tu
que sembla que cada dia estan més allunyats de la política.
Sí, sí, començar una mica pel final el que dius,
que per desgràcia és cert que la desafecció política
no només afecta a la població en general,
sinó m'atreviria a dir que especialment els joves
i en el meu cas, doncs,
sí que en molta gent que milita en altres formacions polítiques juvenils,
també a la meva,
molts cops hi ha un eix familiar
que sol lligar a aquesta militància,
perquè el seu pare, el seu avi,
la seva mare o la seva àvia
havien estat implicats en algun moviment polític
i això sempre fa que ho tinguis més proper.
Sí que en el meu cas,
jo crec que la cosa és potser,
jo no tinc cap familiar proper
i que em sembla que allunyat tampoc,
que tingui aquesta implicació en política,
sí que jo crec que personalment
el meu cas neix d'una cosa
que comença per un tema molt,
diguem-ne, relacionat amb el món local
i que va desenvolupant-se
amb aquesta vocació una mica política, no?
És a dir, sempre des de...
Jo faig pastorets des de la primera edició,
que devia tenir, doncs, cinc anys,
he format part, doncs,
de molts moviments culturals de Sant Just.
És a dir, la implicació cultural
és un camí molt natural
de passar de la cultura local
a la política local.
Sí, diria,
m'atreviria a dir una mica més,
no només el món cultural,
sinó el món que a casa meva, doncs,
tenen negocis aquí a Sant Just,
han crescut aquí a Sant Just
i que al final, doncs,
la manera aquesta que jo almenys
personalment he interpretat
que millorar la vida
de les generacions futures
i també de les presents,
doncs, és a través de la política
i en aquest cas, doncs,
jo he cregut i considerat
i penso que amb bon criteri, doncs,
que el projecte de Junts a Sant Just
i en el seu moment més inicial,
doncs, de convergència
és el que crec que més pot millorar
la vida dels Sant Justencs.
He llegit en alguna entrevista,
tot i que tu eres molt jove,
que l'1 d'octubre
va ser també un punt d'inflexió.
Del tot, diguem-ne,
jo començar aquesta proximitat
concreta,
clar, en aquell moment,
doncs, sí que hi havia,
clar, jo tinc 20 anys,
en aquell moment hem de tenir
12 o 13
i hi havia Junts pel Sí
i tot era una mica més
a nivell de formacions
polítiques clares,
tot estava, doncs,
crec que també amb molt bon criteri,
doncs,
hem unificat amb Junts pel Sí,
sí que jo tenia els meus referents,
el president Puigdemont n'era un,
però també n'eren, doncs,
alguns altres d'altres formacions
i sí que, doncs,
dona la casualitat
que l'1 d'octubre
que jo soc veí de les escoles,
doncs, al Moavi ja anem a les escoles,
dormim a les escoles,
estem allà tot el dia,
sí que estic a disposició,
doncs, en aquest cas,
la Montse Molinero,
una mica la coordinadora
de les escoles,
doncs,
em poso a la seva disposició,
doncs,
anaven amb bicis,
doncs,
a mirar,
jo no em feia res,
que tampoc no podia votar,
per tant,
podia anar amunt i avall
com necessités
i aquell moment,
doncs,
és quan jo,
doncs,
faig una aproximació
amb la que era,
aleshores,
cap de llista de Convergència
amb la Laia Flotats,
doncs,
que també és,
també,
doncs,
és coneguda
dels meus familiars
i,
doncs,
a partir d'allà
faig aquest primer contacte
i,
a partir d'aquí,
doncs,
comença la meva implicació
més política,
òbviament,
doncs,
a poc a poc,
però a través d'això
és el meu primer contacte.
Fa un parell d'anys
vas refondar la JNS
de Sant Jús,
la JNS és la joventut
nacionalista de Catalunya
que serien els joves,
els cadells,
que deia el president Pujol,
eren de Convergència
i ara són de Junts,
és a dir,
és una vinculació clara,
no?
Sí,
sí,
diguem-ne,
la JNS és una joventut
que tenen ja 40 i tants anys
que havien estat
les joventuts de Convergència
o havien estat també
del PDeCAT
i ara de Junts
i crec que aquí
hi ha una cosa important
a destacar
que és que,
malgrat tots aquests canvis,
la JNS s'ha mantingut,
s'ha mantingut ferma,
s'ha mantingut d'en peus.
De fet,
el nom continua,
que és dels pocs referents
que tenen una història
que no et fan trontollar,
que saps perfectament
qui és qui.
Sí,
en el cas de la JNS
sí que sempre
amb el màxim criteri
i la màxima responsabilitat
s'ha mantingut un nom,
s'han mantingut uns criteris
que no,
diguem-ne,
a grans trets
no s'han modificat,
la independència
sempre ha estat
un objectiu clar
i, diguem-ne,
que ha estat públic,
el progrés del país
també hem sigut claus
en la història
en el pacte del Majestic
amb tot el tema
de retirar
la mili obligatòria,
diguem-ne,
la JNS ha tingut un paper
molt, molt important
a la història
de Catalunya,
més recent,
òbviament,
però que ha sigut,
diguem-ne,
capdalt i troncal
en el moviment
de la reconstrucció
del país
després de l'època franquista.
I fa uns anys
no hi havia secció local
de JNS
i tu un dia
t'aixeques fruit
de tota aquesta reflexió
que hem tingut,
és a dir,
no, això no va d'un dia
per l'altre
i decideixes
refundar-la.
Sí que la JNS
aquí Sant Just
com a tal
havia existit,
l'únic que portava
molts, molts anys
per això és una refundació
i no una fundació
en municipis
que en molts municipis
es fan refundacions,
en alguns fundacions.
En el teu cas
va ser una refundació
perquè ja havia hagut
secció local.
Quan comença el mandat,
que el mandat comença
el mes de març,
doncs nosaltres
el mes d'octubre,
el 8 d'octubre,
concretament si no merro,
refundem la JNS
aquí Sant Just
que ho fem
de la mà de tres militants
en aquell moment
i crec que el progrés
ha sigut bo
perquè ara ja en som.
A nivell de militància
hi ha hagut un creixement
molt elevat.
Exponencial, sí, sí.
Ara sí que és ver
que el refundar just ahir
teníem dos militants
que se'n jubilaven,
per tant ara en som
dos menys,
en som 12.
Clar, quina edat
et jubiles de la joventut?
Clar, els 30 anys
és quan...
Ja, es considera
que deixes de ser jove.
Sí, sí, els 30 anys
ja...
I també perquè així
també hi ha un relleu
que jo crec que és
que s'ha dins
de les humanitzacions.
Si comences com jo
als 14 o 15 anys
i t'estàs fins als 35,
doncs gairebé
que la teva vida política
gairebé que caduca, no?
Llavors, hi ha hagut
que l'edat pot ser
més corrent
de començar militant
doncs vol ser allà
entre els 18 i els 20.
Normalment, si hi ha gent
entre els 25,
hi ha gent com jo
que entre els 15,
però majoritàriament
jo crec que l'edat
vol entrar
doncs aquests primers
anys universitaris
que comences
doncs a despertar
més aquests
aquests coquets
polítics
i crec que és on
el que fa
començar a militar.
Però al final,
clar, a nivell de Sant Just
la resposta ha sigut
clara
per part de molts
de molts joves
del municipi
que s'han interessat
pel nostre projecte.
N'hi ha molts
que no militen
formalment
doncs per raons
diverses
però que sí que
col·laboren amb nosaltres
i nosaltres doncs...
Has estat relegit
amb un suport
no sé si unànima
directament
o pràcticament unànima.
Sí, sí, unànima
del tot
a nivell
dels militants
de Sant Just
doncs sí
i a part
que és molt important
i imprescindible
la col·laboració
amb la secció local
de Junts
tant amb el president local
que és el Roger Rivera
com el portaveu
i candidat
de Junts
que és el Ramon Figuerola
que sempre la relació
entre nosaltres
ha estat fantàstica
sempre hi ha hagut
quòrum amb tot
hi ha hagut ratificació
per part de les accions
mútues amb tot
i crec que això
és d'agrair
a més
és de molta
bona
diguem-ne
funcionament
del nostre espai.
Quins objectius et marques
en aquest
si li podem dir mandat
no sé si seria una manera
correcta d'explicar-ho.
Jo sí que segur que
serà el meu darrer mandat
perquè només en pots fer dos
en cada diguem-ne
vull dir
quan estàs a qualsevol càrrec
dins de l'organització
tens un màxim de dos mandats
i bé
jo el que vull al final
és sobretot
pensar molt
en els que venen després
és a dir
deixar el col·lectiu local
crec que millor
del que me l'he trobat
segur
però amb les
basants de militància
més
més concretes
sí que nosaltres anem a buscar
un militant més jove
sempre intentem
doncs que també
et permeten més
diguem-ne
més durada
l'organització
i que per tant
doncs
també fan que
puguis
diguem-ne
donar-li al col·lectiu local
la vida més llarga possible
i
al final
és seguir molt
amb la línia
diguem-ne
nosaltres hem fet
diverses
durant aquest any i mig
hem fet
bastantes campanyes
doncs
de diferents coses
vam fer
una primera campanya
de promoció
al comerç local
vam tenir diferents reunions
amb diferents comerciants
vam fer una
diguem-ne
vam fer una encartellada
en diferents moments
doncs
sobretot de l'època del Nadal
bastant considerables
per tot el municipi
després al mateix Nadal
vam fer una campanya
que bàsicament
el que reclamàvem
era que hi hagués
una mica més de consideració
doncs
cap al que era el Nadal
perquè a vegades tenim la sensació
i jo crec que
no només sensació
sinó que des de l'Ajuntament
doncs intenta
doncs
diguem-ne
obviar
aquestes
aquestes tradicions
que
al final
rauen del que hem estat
els darrers
el darrer mil·lenni
que es basen molt
amb l'humanisme cristià
i que jo crec que
que el Nadal
és una d'elles
i s'ha de considerar
i al final
és una cosa
que celebrem tots
i a vegades
doncs
se li ha de donar
aquesta connotació
que realment
té
i per tant
doncs
vam instalar l'Ajuntament
en això
vam fer una campanya
de promoció
de la llengua
sobretot en el ple
perquè ens preocupa
la situació del català
no només al Parlament
sinó també al ple
i al final
el ple és el reflex
de la societat
del nostre municipi
i per tant
el que nosaltres
hem de dir
és que el català
a Sant Just
és una prioritat
és diguem-ne
una barrera
que no es pot passar
i que al final
des del nostre punt de vista
doncs
tenint en compte
doncs
a Vox
doncs
al final
tots els altres regidors
crec que
malgrat els hi costi més
o els hi costi menys
el que han de
el que han de fer
doncs
per la català
doncs
vam fer aquesta
aquesta provesta
vam anar un dia al ple
i vam llegir un petit
com un petit manifest
que jo crec que tenia el seu
vull dir
va tenir els seus
els seus fruits
i
i per altra banda
doncs
que per mi ha estat
la
la
jo crec que la campanya estrella
va ser la
bueno
vam tenir una reunió
amb uns
amb uns
amb uns estudiants
de l'IES
que ens demanaven
doncs
aquesta necessitat
de tenir
la parada
de l'ambici
davant
del centre
perquè si no els hi suposava
doncs
ara ja hi és
ara ja hi és
vam fer un vídeo
vam instalar l'Ajuntament
vam tenir el primer missatge
així com de l'Ajuntament
que ens den que el posarien
el mes de gener
i per tant
doncs vam fer aquesta petita
aquesta petita
de pressió
a través dels
dels membres
bueno
dels estudiants
de l'IES
i que crec que també
ha donat molt bon resultat
perquè la realitat
és que
diguem-ne
que hi ha
aquesta parada
i aquí nosaltres
també volem posar en valor
el tipus de política
que fem al nostre espai polític
tant des de Junts
com des de la JNC
que al final
sí que sabem
que Catalunya
té problemes molt complexos
sabem que hi ha aquells
que són els que
amb propostes fàcils
i amb propostes
populistes
sembla que tothom
serien tot
i des de Junts
som aquells
que a propostes
a problemes complicats
doncs també donem
solucions
solucions reals
però que
que al final
doncs en aquest cas
doncs tenen els seus
tenen els seus fruits
i crec que aquí és
Joan
ja que parlem
de política local
en aquest cas
d'una acció
de política local
com és aquesta parada
de l'ambici
al costat de l'Institut
quina valoració
en feu des de Junts
sobretot centrant-nos
en política juvenil
per a joves
del nostre ajuntament
del nostre consistori
amb quina valoració
en fas
és a dir
clar
és a dir
jo crec que
creus que s'està fent
bona feina
o realment hi ha
moltes mancances
i per tant
quines serien
clar diguem-ne
en aquest cas
la regidoria
de Joventut
per tant
bueno
depèn de Catalunya
en comú
en aquest cas
del regidor
Jusfó Salva
clar
nosaltres creiem
a part que el seu
projecte polític
però les polítiques
és a dir
més enllà de les polítiques
de joventut
hi ha polítiques globals
que també tenen
molt a veure
i afecten molt
al jovent del poble
nosaltres creiem
que
educació
que també en aquest cas
seria el mateix
no seria un bon exemple
però ja m'entens
clar
jo el que visc
i el que veig
que soc una persona
que considero
que soc molt proper
al poble
o que estic molt implicat
en el món
tan associatiu
o cultural
del municipi
crec que hi ha una part
que jo no sé
si seria una majoria
però seria una part
molt amplia
del jovent del poble
que no
sent interpel·lada
amb les coses
que es fan
en general
i que opten
a anar a altres municipis
a realitzar
activitats d'oci
o activitats
simplement
de quedar
a anar a prendre
alguna cosa
però creus que el principal problema
del jovent
és la manca d'oci
m'atreviria a dir
que és de les més
a nivell actual
jo crec que és
de les més principals
m'atreviria a dir
que
no ho sé
ara
molts nois
que ara
ja comencen a tenir
aquesta edat
de 16 a 17 anys
que comencen a experimentar
el món
diguem-ne
més de l'oci nocturn
però això
et dependries sempre
en principi
del sector privat
però
és la dificultat
de poder instaurar
aquest tipus de
tu sempre pots
posar facilitats
que la gent
diguem-ne
tu pots fer el teu municipi
atractiu
per fer
aquest tipus d'activitats
i jo crec que el que manca
una mica és això
i no només a nivell
també diari
crec que la feina
que s'ha de fer
que també va molt lligada
a això
i ja potser
que entraríem més
en una altra àrea
és que Sant Jús
els caps de setmana
és un municipi
ja més que dormitori
la gent no té
aquesta
a part de quan es fan
quatre activitats
al Sant Jús al carrer
per exemple
que realment allà veus
que la gent hi és
que la gent hi col·labora
doncs crec que
el que s'ha de fer
és diguem-ne
no hi ha prou d'activitat
en termes d'interpel·lar
tota la població
no sé si però
els teus companys de Junts
per un tema
d'abretge generacional
estarien tan d'acord
amb tu
en convertir Sant Jús
en una
no estàs demanant
de demanar
convertir-ho en un magaluf
que quedi clar
no, no
no, ni un moment
ni un moment
t'he entès perfectament
que no se'm malinterpreti
però
que hi ha molta gent
de Sant Jús
que ja li agrada
aquest Sant Jús
entre cometes avorrit
clar però
diguem-ne
jo estic
no, no, no
t'entenc perfectament
clar, jo estic aquí
per defensar els interessos
jo estic fent
el bocat del diable
clar
no sé si heu tingut
aquest debat
amb el Ramon
no sé
tampoc no parlem
de posar
diguem-ne
algun centre
diguem-ne
doncs un pàpol
que pugui ser una cosa
així semblant
de posar-lo al carrer
Bona Vista
si no tenim una zona
gran
d'aquesta zona
entre Mas Lluï
i el barri centre
que jo crec que allà
podria tenir que buda
sense fer una gran
sense molestar
els veïns
per dir-ho així
jo crec igualment
que són coses
que tenen un impacte
per a algú més positiu
per a algú més negatiu
però que és un impacte
pel municipi
crec que si hi ha la voluntat
de fer-ho
es pot fer amb la millor
benentesa possible
i buscar el millor lloc possible
però al final
el que falten
és espais
per tots els joves
que potser
no tenen
no sé
potser tenim aquesta sensació
a vegades
que hi ha centres
que estan una mica
més polititzats
que altres
i jo crec que falta
com aquest espai
d'interpel·lar
molts joves
que potser
no tenen aquesta
vull dir
que es facin activitats
que puguin
doncs
interpel·lar-los
de manera més transversal
que jo crec que és
el que potser
està faltant una mica
Joan
obre un valor
que és complicat
que de fet
n'hi hauria prou
per tot una entrevista
o tot un programa
que és una mica
de valoració
de la política nacional
política i justícia
perquè ara
ja no saps on comença
una cosa
i acaba l'altra
fa uns dies
el Tribunal Constitucional
després d'una setmana
de debat
que dius
no sé per què el van fer
perquè tothom sabia
que acabaria 6 a 4
qui votaria què
però en tot cas
després d'una setmana de debat
declaren la llei d'amnistia
com a constitucional
tot i així
el Suprem decideix
que de moment
no acaba de tenir-ho clar
el president Puigdemont
no pot tornar
tenim una situació
al Congrés
d'extremada
de conflicte extrem
ara hem tingut
tot el tema
de la presunta corrupció
de Santos Cerdán
abans comentàvem
d'aquesta desafecció
tot això
no ajuda
a que el jovent
s'interessi
per la política nacional
jo crec que al contrari
jo crec que a través
arrel d'això
i els que s'interessen
és per polititzar-se
amb extrems
que mai
que mai són bons
i que mai
que mai ens ajuden
jo
jo digue una
i això és una opinió
molt personal
quan
quan passen
aquestes coses
jo crec que
m'imagino que tu
amb els teus amics
has de lluitar
constantment
quan et diuen
és que tots són iguals
tot és el mateix
tot és una merda
i coneixent-te una mica
com et conec
m'imagino que deus
intentar fer pedagogia
que no et deus rendir
no, no, no
diguem-ne
jo sóc allò
bastant infatigable
en aquest sentit
i intento sempre
doncs fer veure
que el vot
és una cosa
que se'ns ha
diguem-ne
menllevat
durant molts
durant molts anys
que és una cosa
que nosaltres
doncs a vegades
estiguem més contents
o menys
doncs que hi hem d'anar
que estan a votar
que ens hem d'informar
el més possible
que si encara millor
doncs ens impliquem
doncs fantàstic
i jo crec que diguem-ne
nosaltres amb aquesta línia
és amb la que hem de seguir
diguem-ne
aquesta perseverança
que la política
al final
per tots
per tots aquests
que ens estimem
com a eina
de diguem-ne
de millorar la vida
de les persones
de fer
al final
és que la política
és vocació
servei
i volem millorar
la vida de les persones
per tant
tota aquella gent
que hi està implicat
i que des del meu punt de vista
no segueix aquesta línia
doncs no sé
ni si se'ls podria considerar
se'ls podria considerar això
perquè al final
diguem-ne
jo sóc una persona
que té
i potser pels referents
que he tingut
però jo crec que la política
és una cosa
a part que és molt seriosa
i és diàriament
molt important
per la gent
perquè totes aquestes decisions
que es prenen
doncs interpel·len
en primer moment
els ciutadans
crec que la política
ha de ser una cosa
que tu has de prendre
amb molt honor
amb molta honradesa
amb molta vocació
de servei
i sobretot
amb molta voluntat
que tot allò que fas
és per millorar
la vida
de les persones
Joan
ens deies
aquesta relació
com a president
de la JNC
és l'última
perquè per estatuts
no ho puc presentar
més de dos vegades
jo sé que tu ets
un animal polític
encara que sigui
a nivell local
i m'imagino que
clar, que vas de ser elegit
no cal
tampoc ara plantejar-se
el futur
d'una forma immediata
però quin és
el següent pas?
em deies
fins als 30
pot estar la JNC
però el pas natural
seria anar junts
clar, diguem-ne
jo a nivell d'estatut
sí que jo comparteixo
el pla de militància
tant amb junts
com amb la
joventut nacionalista
de Catalunya
jo sí que
jo hi penso molt
ja tampoc no sabia
si aquest seria
el meu darrer mandat
perquè això també
ho vas veient
segons com van avançant
les coses
jo ara fa un mes
també vaig ser escollit
sots cap comarcal
de la JNC del Baix Llobregat
i també porto l'àrea
de militància
a nivell de tota la comarca
que també doncs
això és una feina més
i és una
diguem-ne
un repte més
que jo encara
amb il·lusió
i amb moltes ganes
perquè també
doncs hi ha un equip
que és molt xulo
i que jo crec
que podem fer
coses bones
per la comarca
i que doncs
que també interpel·lin
a l'organització
com no pot ser
d'una altra manera
i jo penso
amb el que us deia
amb el que us deia abans
és a dir
és deixar un col·lectiu local
que a mi m'agradaria
doncs poder arribar
a la vintena de militants
que sigui un col·lectiu local
consolidat
que sigui un col·lectiu
que jo pugui deixar
un bon relleu
doncs a la persona
que entomi el repte
de presidir
aquest col·lectiu local
i al final
doncs
amb una dinàmica
de fer les màximes
activitats possibles
de participar
en tot allò
que al final
doncs jo crec
que la JNC
ja ha de tenir un paper
i seguir doncs
sent una
al final som l'única
jo m'atrevia a dir
que som l'única
organització política juvenil
al municipi
que realment
està ben consolidada
que té una activitat regular
que la seva activitat
no es basa
en pintar parets
ni en fer actes
d'aquests vandàlics
sinó que realment
fem propostes reals
fem política reals
escoltem a la gent
anem a buscar
tots aquells joves
que poden ser
interpel·lats
per nosaltres
i aquesta és la línia
que ha de seguir
la JNC
d'aquests dos anys
sí que amb una línia
molt clara
doncs
relacionada amb la llengua
que nosaltres
considerem que l'eix
comercial
del municipi
s'ha d'incentiar
molt més
i també
hem de ser partíceps
que els joves
també vulguin
seguir aquest relleu local
de negocis
que a vegades
doncs
queden
sense relleu
i
es treballa
amb aquesta línia
deies que són dos anys
precisament
coincidint amb el temps
el maig del 2027
tenim eleccions municipals
a tot Catalunya
i no sé
si tens intenció
ganes
n'has parlat
d'anar a llistes
evidentment
no com a primer
això segur
perquè
teniu un líder
consolidat
que tot just
està iniciant
el seu camí
però m'imagino
que
tens ganes d'anar
i no sé si n'heu parlat
perquè això clar
depèn també
del cap de llista
clar
i això és una cosa
que encara no
vull dir
ara
jo crec que
nosaltres venim també
d'un moment complicat
on
on va haver-hi
aquesta petita
doncs
doncs
bueno
amb el nostre grup
amb el nostre projecte polític
doncs haver-hi una petita
fissura que van haver-hi
decisió
sí una petita decisió
per dir-ho així
que al final
doncs van haver-hi
dues llistes
i que
crec que des de l'Ajuntament
ens hem mantingut
fems ens el primer dia
i teníem clar
que el projecte de Junts per Catalunya
que encapçalava
el Ramon Figueroa
i que a nivell nacional
doncs tenim el president Puigdemont
com a referència
això no ha sigut mai
un
diguem-ne
per l'ajutació
no ha sigut mai cap dubte
ni ha sigut mai
cap dilema
tot i que tu tens
una relació personal
amb l'Araia
mai heu estat tentats
de
no, no, no
ni molt menys
ni molt menys
nosaltres teníem molt clar
que a nivell nacional
el fila seguia el president Puigdemont
i que a nivell
de Sant Just
aquest relleu ja tocava
hagués passat el que hagués passat
i que el Ramon Figueroa
era el candidat
que havia de tenir
al nostre espai polític
i això en cap cas
i en petites
totes les que havíem fet
doncs també per parlar-ne
òbviament
per resoldre inquietuds
doncs això no és una cosa
que mai s'hagi posat
sobre la taula
i
i és el que deies
nosaltres sí que
com a formació política
és el primer cop
que traiem formació
perquè nosaltres
ens plantàvem sense drets
sense haver tingut
tenim dos regidors
que ja no són nous
però que en aquell moment
eren nous
i que
i l'ajutació ja ha sigut sempre
pel que deies
jo sí que és veritat
que a les últimes eleccions
doncs per decisions personals
vaig decidir
doncs no
pensava que m'esquivaries
que m'estaves esquivant
però veig que has tornat
no no no
sí sí
me n'alegro
perquè ja anava a preguntar-te
penso amb el que
el que m'has dit
jo sí que per decisions
doncs personals
vaig decidir
no anar a llistes
a les passades
és veritat
que l'ajutació
no estava consolidada
però
però
però
però amb el que dius
jo al final
i és una cosa
diguem-ne també
ja si tornem a anar
als estatuts
doncs sí que és veritat
que l'ajutació
sempre ha de tenir un lloc
a totes les llistes
de Junts per Catalunya
jo al final
al final
i és el que dèiem
el Ramon
és el cap de llista
també serà
jo crec que amb molt bon criteri
perquè així ho va fer
a les passades eleccions
va fer una bona llista
crec que
crec que ara
s'hi ha de tornar
també
i també
és que clar
em deia
si n'havíem parlat
clar no n'hem parlat
perquè ara
bàsicament
el que ens seguim
és
amb quin projecte
ens vam presentar
quines fites
falta molt encara
quines fites
hem pogut
ara per cert
fem el dia 16
fem el dia 16
un sopar obert
per a tothom
qui vulgui
com una rossada
fem un sopar obert
per tot el municipi
per tots els militants
al pati de les escoles
que la idea
és que vingui tothom
qui vulgui
que ens escolti
que passi una estona
a gust amb nosaltres
i tornant al que deies
clar
nosaltres ens centrem
des de Junts
i des de la JNC
amb quina idea
ens vam presentar
la primera
no solia entrar
al consistori
que era una cosa complicada
el projecte
que duia materna
una mica
com a estrella
que era el del Parc Urbà
vam presentar una moció
i es va aprovar
hem seguit
doncs
amb les fites
que hem
doncs amb les fites
ara es farà una valoració
de com han anat
aquests primers dos anys
perquè ens vam a l'equador
doncs del
del mandat
a partir d'aquí
doncs seguir consolidant
aquest projecte
mira si n'hem de fer
algun canvi
tornar a consolidar
un bon projecte
cara al 2027
i a partir d'aquí
que jo crec que poden
passar moltes coses
doncs
decidirem
quins llocs
ha d'ocupar
cada persona
i jo com et deia
jo crec que
la meva activitat
a nivell municipal
diguem-ne
és notòria
i al final
doncs
jo estic disposat
a tot allò
que se'm necessiti
i òbviament
doncs la meva voluntat
és sumar
pel projecte
però sobretot
amb un projecte
que sé que és bo
per Sant Jus
i la seva gent
i per tant
doncs jo seré
allà on
ja l'última
i només per jugar
una miqueta
evidentment
el Ramon Figueroa
és un líder consolidat
és molt jove
és a dir
va néixer el 87
és a dir
no té ni 40 anys
per tant
té corda per estona
però allò
fent política ficció
d'aquí molts, molts anys
o d'aquí uns quants anyets
has somiat
amb ser alcalde de Sant Jus?
Home aquesta és una pregunta
tio que
home al final
jo crec que
a més a més
contestis el que contestis
no serà el titular
de l'entrevista
no, no, no
no pateixo
és a dir
no te'l posarem
com a titular
de
Joan Cerna
vol ser alcalde
no
jo crec que
amb totes les coses
que hem parlat
tampoc crec que
no seria el més notori
de l'entrevista
però sí que és que al final
clar
una persona
que porta des dels
13-14 anys
implicada a Sant Jus
i abans també
amb moltes altres coses
a nivell polític
que cada dia
doncs
rema per construir un projecte
que té una idea
doncs clara
de com vol el seu municipi
que s'estima el municipi
perquè la seva àvia
ja ha nascut
perquè la seva àvia
ja ha nascut
perquè els seus rebesavis
ja han nascut
perquè tinc una línia
directa molt
molt arrelada
aquí a Sant Jus
i sí
jo crec que
que és una cosa
o sigui
sent molt conscient
amb el present
i amb també
el que requereix
el municipi
que ara mateix
és el Ramon Figueroa
que a més estic convençut
que serà alcalde
el 2027
doncs
òbviament
amb
amb ganes
de sumar
i és una cosa
que bueno
que no
crec que no és un pensament meu
d'ara
però sí que és una cosa
que a la llarga
vas veient
i home
il·lusió al final
el poble que t'estimes
pel poble que treballes
doncs
que el municipi
et faci confiança
del que segurament
serà un dels honors
més grans de la meva vida
doncs
està clar
que bueno
que algun cop
t'ha passat pel cap
però sabent que no és una cosa
d'ara
ni de demà
ni de demà passat
queda molt clar
i molt matisat
Joan
gràcies per estar a la ràdio
moltes gràcies a vosaltres
i ens veiem aviat
adeu-siau
adeu-siau
comença el dia nou
a sobre les taulades
veient com balla la foscor
amb la matinada
la teva pell brillant
com una estrella rana
jo vull quedar-me a viure
entre les teves mans
un crit a l'univers
i se trenca la veu
el nostre amor
té tan valor
que no té preu
brindem per les persones
que han deixat petjada
pel dia que ens va portar
molt la nostra mare
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tu al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
estem de guais
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa marxa
i mira de lluny
però no m'espantes
si estic amb tu
les fulles aguantant el cel
vull ser feliç
sense entendre res
el pes que tinc de voler
ser qui vull ser
no em serveix
comença el dia nou
amb el tranja de fons
tot allò que cou
em fa ser així com sóc
vull sentir que en tinc prou
en saber que ho don tot
i que queda temps
per fer-ho millor
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tu al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
estem de guais
que sembla un somni
però està passant
l'angoixa marxa
i mira de lluny
però no m'espantes
si estic amb tu
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de llum
un pou de pols
un pou de pols
fes-me tocar el sol
fins que em cremi
fes-me creure en tot
fins que em trenqui
la sort que tinc de tu
la set que tinc de tot
un punt de llum
un pou de pols
fes-me tocar el sol
fins que em trenqui
Fes-me creure en tot
doncs a aquesta hora
deixem de pitjar el peu
de l'accelerador
fem slow radio
ens centrem
en escoltar-nos
a nosaltres mateixos i mateixes
i donem la benvinguda a l'Helena Álvarez.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, Enric.
I la Mònica Moles, bon dia.
Bon dia, Enric.
Camins de benestar.
Avui parlarem de com gestionar les emocions.
Un dels grans dèficits de la manera de viure dels últims temps,
tant pels adults com pels juguents, que ja en parlarem,
perquè jo crec que cada vegada ens costa més no gestionar emocions.
Ens costa i que fàcil és la teoria, Enric.
Abans en parlava.
Exacte, perquè clar, amb la teoria,
quan mirem, quan llegim, quan ens informem,
sembla tan fàcil, però després el dia a dia té els seus reptes.
Com no perdre les emocions quan tens, per exemple,
criatures cridant, que s'estan barallant, que no ho volen fer.
I dius, no, jo ara respiraré i la mama no cridarà.
És complicat.
Jo crec que la base és no posar-se, posar en pràctica els recursos que tenim
en el moment en què necessites, sinó que justament durant el dia
i anar fent coses en les que tu fas pauses o que respires conscients
o que practiques mindfulness o medites o fas ioga,
coses que et porten a reconnectar amb tu, a estar en silenci, a fer una pausa,
perquè quan arriba el moment que realment necessites aquests recursos,
ja estàs preparat, ja ho tens practicat, ja ho tens molt fàcil.
És ja interior, no?
Exacte, ja forma part de tu.
Clar, el problema és si ho fas, és a dir, si comences a respirar
en el moment que estàs ja, que has perdut una mica els perfets.
Exacte.
Ja anem tard.
Clar, ja anem tard.
Allà no pots posar-te a respirar perquè ni te'n recordes de respirar.
Vas per feina, no?
Que és el que ataquem o fugim, que és aquest instint més de supervivència.
Justament el que es tracta és anar-nos practicant durant el dia.
El que passa és que per gestionar emocions primers les hem de reconèixer, no?
Bona pregunta, bona reflexió.
Bona reflexió.
Sí, adonar-nos en...
Exactament, exactament.
Clar, aquest anar més a poc a poc, més calmat, m'ajuda a adonar-me de com em sento,
de què em passa, de què necessito.
Si sempre estic amb els estímuls exteriors, si sempre vaig de pressa, si mai em paro a escoltar-me,
és difícil que sàpiga què m'està passant.
Paro a escoltar-me.
És senzill però complicat, no?
Molt.
Jo us volia preguntar, Enric, Mònica, per vosaltres, ara, a l'època que entrem, aquesta d'estiu,
que trenquem amb la rutina, amb el nostre dia a dia,
és més fàcil o és més difícil, tota aquesta gestió?
Vull dir, tenim més...
Perquè sembla que tinguem molt de temps, no?
És com, quan arribi l'estiu, no?
Agafaré els llibres, que tinc pendents, Morela, tal...
I després, el dia a dia, com no tens aquella rutina tan marcada i trenques una mica el teu...
No sé, a mi, de vegades, em costa.
Em costa, no sé.
No sé si és la vostra percepció, també, o no.
Bé, a vegades és un tema també d'expectatives, no?
De dir, et planteges...
Ara ve l'estiu, serà la bomba.
Diuen que el millor dia de l'estiu no és el dia que comences les vacances, sinó el dia abans.
Que et planteges tot el que faràs, tot el que faràs.
I després, hi ha gent que quan torna de vacances necessita vacances de vacances,
perquè ha fet una colla de dir, me llevo les 8, a les 9 tinc una...
Ja, perquè tendim això, el control, eh?
Jo a l'estiu, hi ha uns dies que me'n vaig a un poblet de Galícia, que estic 15 dies,
que no faig, entre cometes, res.
Res.
I m'encanta, és veritat que més de 15 dies ja m'avorriria, eh?
Però m'encanta perquè...
Bueno, però doni-do, 15 dies.
Perquè són aquells dies que dic, ostres, em llevo el matí, faig un cafè, llegeixo el diari,
vaig a caminar, faig una excursioneta, curta.
Que bé.
I inconscientment suposo's el que esteu dient.
Sí, exacte.
És baixar el ritme, no?
Anar més a poc a poc.
Perquè quan vas més a poc a poc no és la sensació d'estir perdent el temps,
sinó que estàs guanyant el temps.
Perquè tu el que fas és cultivar aquesta atenció,
poder veure en perspectiva aquesta objectivitat,
no deixar-te portar justament per aquestes emocions
o tots aquests estímuls que et treuen d'allà on, del focus, no?
El que passa és que sembla que tinguem por, entre cometes,
el terme avorrir-se potser no és el correcte, no?
Però ens fa por avorrir-nos.
És a dir, ens fa por no fer res.
Ens anar a por estar esperant l'autobús sense fer res.
Sí, sí, exacte.
I això és un problema.
Bueno, perquè jo el que faria seria convidar les persones
a que tinguin l'experiència de què passa quan jo no faig res.
Què guanyo?
Perquè és quan et pots escoltar una mica, quan no fas res.
Clar, si no pares mai, no t'escoltes.
Clar, clar.
I llavors també seria com començar a poc a poc, no?
Si tu normalment no pares i estàs sempre amb tantes coses
i tanta activitat i necessites vacances de vacances, no?
Que deies en Tic.
Doncs seria com a poc a poc no comencis de cop i volta.
Hem de fer desacceleració per arribar a vacances?
És a dir, no podem dir un dia treballo 14 hores
i el dia següent no foto res?
De poder?
Es pot...
Sí, però seria convenient.
Però seria més convenient a poc a poc, no?
Com anar entrant.
Igual que quan surts de les vacances, anar sortint també.
Sí, també no pots passar de 0 a 100, no?
I parlarem de gestionar emocions.
Hi ha emocions positives i negatives.
Això és el que diuen.
No és veritat?
No és veritat.
No, perquè...
Aquest és un bon meló, eh?
També.
Aquest és un grandíssim meló.
Llavors, doncs, què és una emoció, no?
Clar, o emocions positives i negatives.
Realment l'emoció és una reacció que té el teu cos davant d'un estímul
que necessita que tu l'escoltis, que tu l'atenguis.
Per tant, l'estímul sí que pot ser negatiu, però l'emoció no.
Pots rebre un e-mail, pots rebre una trucada,
pot ser algú que t'aixequi la veu,
pot ser que perdis l'autobús, no?
Són coses que passen.
Llavors serà una emoció positiva o negativa
en funció del que tu facis amb allò que passa.
Si tu, per exemple, dius
mira, he perdut l'autobús, però...
Doncs, el que sigui.
Aprofito per...
Aprofito per tal cosa, no?
O això m'està dient...
Però això és difícil.
Avui mateix tu has perdut l'autobús.
Permetem que tu diguis.
Però ha arribat la merda bé, Enric.
Ha arribat la merda bé.
No vull ara desacreditar-la, eh?
Home, home.
Ara això ha sigut un cop...
No, no, però ha tingut a gestionar?
Aquesta.
És veritat que ha arribat amb un somriure a la cara.
Sí, exacte.
Bueno, de fet, no és que hagi perdut...
Sí, sí, sí.
Venia somrient.
No havia perdut l'autobús.
És que no passava l'autobús.
A les vacances l'autobús passa menys.
Això no tenia la previsió.
Però justament el que jo m'ha servit per això.
M'ha servit per dir, en comptes d'enfadar-me a mi mateixa,
si l'autobús no té la culpa.
Seria com, home, podies haver pensat que potser a l'estiu
hi ha menys afluència d'autobusos
i estigues amb més temps, no?
I també és cert que després, doncs,
com no hi havia gairebé gent a les parades,
va anar més ràpid.
Home, també la rebuta ha sigut bona, Enric,
perquè tu l'has sonregut, jo també,
no hi ha cap problema.
Llavors, clar, això també suposo que ajuda.
Però si, per exemple, l'Enric i jo haguéssim dit,
home, ja està bé,
Mònica, que sigui l'última vegada...
Clar, tot això...
Com ho gestiones, això?
Clar, com ho gestiones, eh?
Sí, jo, amb els darrers, hagués fet, doncs,
respiro.
No ens haguessis dit, aneu a cagar.
Doncs la propera, jo seré la que no vindrà.
No, no haguessis respirat.
Haguessis respirat i haguessis dit,
tens raó, tens raó.
Podria haver estat puntual.
Ho sabia des de fa dies.
No passa res, no m'es faltaria.
Aviam si hem de saber exactament
la peridicitat dels autobusos.
Però també està bé la flexibilitat, no?
Per part, també, això és un missatge, no?
Ja no només per ella, sinó per l'entorn, no?
Les coses passen, no?
I ja està, no?
S'ha de...
No ho sé, no?
I què passa si no escoltem les emocions?
De forma reiterada.
És a dir, no fem cas,
anem fent la nostra vida,
anem tirant, anem tirant...
I, escolta, hi ha un moment que la part mental
pot arribar a passar la part física, no?
Sí, totalment, clar.
Quan tens aquesta reacció física i no la tens,
aquesta reacció física pot ser,
doncs, per exemple, mal d'esquena
o mal de genolls o...
Però tinc les cervicals contracturades.
Exacte, exacte.
Llavors, clar, el cos et va avisant
que necessites ser escoltat.
Té un missatge per tu.
Si tu mai l'escoltes, mai l'escoltes,
el cos cada vegada t'avisa més alt.
Fins que un dia, llavors, doncs,
ja has de posar un remei més important, no?
Ja t'has contracturat o ja t'has trencat
o ja tens, no anem a dir,
totes les possibles malalties que pots tenir, no?
Però...
No cal espantar la gent.
No cal espantar-los.
A la vida tot és pràctica
o moltes de les coses són pràctiques.
Què hem de fer allò per ser-ne conscients?
És a dir, la teoria la tenim clara,
hi ha unes emocions, les hem de gestionar,
però hi ha allò d'alguns exercicis
que puguis practicar de forma habitual
que et permetin anar aprenent
i ser autoconscient d'aquestes emocions?
Sí, clar, hi ha molts exercicis.
Allà em seria com fer-te un compromís
amb tu mateixa o amb tu mateix
de quan és el moment del dia,
i poso-te a l'agenda, si cal,
que destinaràs una estona per reconnectar amb tu.
Per simple, quan ho faré?
És a dir, marcar-t'ho gairebé com una obligació.
Exacte, a primera hora del dematí,
al migdia, quan acabo de dinar,
abans d'anar-me a dormir,
quan és el moment que jo pacto a mi mateixa,
a mi mateix,
que vaig a parar-me a escoltar,
a escoltar-me, a veure què em passa,
a veure com em sento.
I, clar, al principi, doncs costa,
perquè no estem acostumats a parar,
però després és com,
a mica en mica, vas entrant i et vas adonant
de què et passa, de com et sents,
de què t'ha portat a sentir-te d'aquella manera,
què necessites tu per aconseguir-te el cos que tu vols.
Tenir aquestes converses amb tu són molt importants.
I sempre sol?
Pots fer-ho sol o pots fer-ho, doncs, amb altres persones,
clar que sí.
El que passa és que no sempre hi ha persones al teu costat
que estiguin disponibles en aquell horari,
en aquell moment, en aquell...
No, si tu tens un grup que dius,
mira, nosaltres allà on treballem,
abans de començar qualsevol reunió,
doncs parlem deu minuts abans
i això m'ho deia en aquest cap de setmana.
Aquesta és bona, eh?
Sí, aquest cap de setmana, el dissabte,
vaig anar amb un grup de persones que són uns directius
i resulta que tenien una reunió de planificar coses
pel proper curs, entre cometes.
I llavors, doncs, van estar bastant d'estona,
bastant d'estona i van arribar molt tard a dinar
i nosaltres estàvem esperant.
I una de les persones se'm va dir
és que, clar, nosaltres no anem directament a resoldre els temes,
sinó que ens destinem una estona primer
a dir-nos com ens sentim, com estem,
què ens està passant.
Això no és habitual, no?
No.
És a dir, tots anem molt com de cara a barraca.
Si la reunió pot durar 30 minuts,
doncs que no en duri 40.
Exacte.
És a dir, anem amb, vinga, gairebé esquemàtica,
això, això i això.
Exacte, exacte.
Però cada vegada més a les empreses,
doncs, s'està introduint aquest tipus d'accions,
aquest tipus d'intervencions,
de fer parades conscients,
preguntar-te com estic,
com s'ha de compartir també,
tenir com unes reunions
a les que no hi ha judici,
no es tracta de que tu m'has fet
o perquè va passar tal cosa,
si jo senzillament, mira,
em sento d'aquesta manera com tu et sents,
no és discutible, tu et sents d'aquesta manera,
no?
I entre tots ajudar-te a fer, doncs,
no, com una millor comprensió
o trobar, doncs, eines que ens poden ajudar
o potser les altres persones no saben
com la seva, allò que han fet
o no, com han contribuït a que tu et sentis així, potser.
Clar, i de vegades compartir com et sents,
tu, pot fer-me a mi reflexionar,
dir, uau, no tenia ni idea
que havia provocat això en aquella persona
per aquell comentari que jo, en principi,
pensava que era inofensiu, no?
Correcte, correcte, correcte.
Això és fantàstic, Mònica.
Això, sí, sí.
Però, clar, encara no està tan...
No, no, és una cosa...
És una cosa de tendència...
Exacte.
...que potser anirem veient
i que hauria de ser obligatori,
però porta el seu ritme, no?
Sí, sí, sí.
I llavors també és com adonar-me
que quan les altres persones
doncs es paren i s'escolten i diuen el què,
a mi també fa preguntar-me
i jo com estic?
I a mi què m'està passant?
I, no?, com també tenir unes altres converses
amb tu diferents.
Estem parlant de gestionar emocions.
En aquest cas, ja veiem la dificultat
de les gestionar-les un mateix,
que és adult,
que, en principi, té un bagatge
i que hauria de tenir eines
que permetessin gestionar-les.
Ja, si ens plantegem
gestionar emocions en adolescents,
és un altre món.
És a dir, és que tenim fills,
filles d'adolescents
que tenen tolerància a la frustració
gairebé, no diré zero,
però gairebé,
i que tenen realment un problema
que no sé si és pitjor
que el que tenim nosaltres.
Sí, segurament,
i més ara amb tantes xarxes socials.
Que en parlarem la setmana que ve
de Desconnexió Digital, oi que sí?
Correcte.
Aquesta, a pares amb adolescents,
ens interessa molt, oi, Enric?
Correcte, correcte, correcte.
Confiem en tu, Mónica.
Home, si m'ho soluciona amb mitja hora,
la convido a dinar.
Total, jo m'apunto, jo m'apunto.
Però dèiem que aquesta gestió en adolescents
és complicat,
perquè és que els costa parlar
de qualsevol cosa
que no sigui...
Estic generalitzant, eh?
Ja ho sé, que a vegades
posem el focus en els nanos
i ens diuen, ah, no n'hi ha...
Però costa parlar amb ells
de segons què?
Sí, i tant que costa.
Ja no penso que ells
se seguin a reflexionar
sobre ells mateixos.
No, el que passa és
que els recursos que utilitza
gent jove,
amb adolescents,
doncs són diferents, no?
Potser no és posa-te a respirar
o parla amb tu mateix,
o mira...
Aviam, hi ha moltes activitats
que es fan de família,
de família o amb nens
o amb adolescents de Mindfulness,
per exemple,
que són jocs...
Són maneres...
Ioga, per exemple,
també podria estar bé, no?
Ioga en família.
Sí, són maneres indirectes
d'anar a buscar el parar,
a fer-te conscient...
Per exemple,
algunes vegades...
Una vegada una persona em deia, no?
Nosaltres,
quan ens posem a sopar,
no posem la televisió.
Això és fantàstic.
Llavors, no ens posem la televisió
i el que fem és
dir què ens ha passat durant el dia, no?
Per exemple.
Xerrar.
Xerrar.
explicar, no?,
què em passa,
per què em sento d'aquesta manera,
què m'ha fet sentir així,
com ho estic interpretant, no?
Quina lectura estic donant
d'allò que m'ha succeït,
perquè moltes vegades
a l'expressar-ho
ja et dona respostes,
si som més adults,
i altres vegades
si som nens
o som adolescents,
doncs és com ajudar
a canviar-li la perspectiva.
O sigui,
veure que moltes vegades
és la interpretació
que tu tens de les coses,
però no vol dir
que sigui la veritat absoluta.
és el teu punt de vista.
Què passa és que és una mica
el que deia l'Helena
al principi d'aquest espai,
que arribem a sopar,
preparar les dutxes,
demà els entrepans,
clar,
fer aquestes pauses,
conscients,
és un repte.
És a dir,
t'has d'esforçar.
Compartiré amb vosaltres una...
Jo tinc dos,
tinc bessons
que tenen 15 ara,
imagina't.
Llavors,
amb un d'ells
em costava més
la comunicació
i aquestes parades
de ara xerrarem
i et miràvem
amb una cara
com dient
ara?
Ja,
ara què vols?
Ara,
exacte,
ara tinc d'explicar allò,
si no tinc...
Llavors vaig connectar amb ell
el cotxe.
Fixa't tu,
perquè allà no es podia moure.
No es podia moure,
està moure el cinturó.
Havia d'escoltar la mare.
No,
però era
pel tema
que no hi havia una...
Com diria?
Una interacció
tan directa.
Jo vaig conduint,
eren preguntes,
no?
Era com,
no?
Com les entrevistes
del cotxe,
el programa El Cotxe,
de l'Eloi.
Correcte,
que la gent...
És de la mentida.
Sí,
que la gent xerra
i al final
es deixa anar
perquè és com...
Com sembla que no estigui
passant amb mi,
doncs igual.
Per cert,
que l'Eloi està conduint
de veritat,
no és mentida.
No,
ja ho sé.
No és mentida.
És fantàstic.
Les entrevistes,
el que arriba a sortir ja.
I ell ho té el cap tot,
eh?
Ja.
Té molt de mèrit.
Bé,
en tot cas,
avui hem volgut parlar
de gestió d'emocions.
En un món
que va com va,
que tenim els dirigents
que tenim,
que anem a la voluntat
que tenim,
a vegades fer una pausa,
com avui hem fet a la ràdio,
eh?
Ser a la ràdio
una mica de tranquil·litat,
doncs val la pena
perquè si ens coneixem
una miqueta més
en nosaltres mateixos,
segurament podem acabar
sent més feliços.
Si us ha agradat
tot el que hem parlat,
us recomanem
el podcast
Caminos de Bienestar,
que està a Spotify
de la Mònica Molas.
Us agraeixo
moltíssim
que hagueu passat avui
per la Rambla.
És el primer dia
que estem junts,
encara ens en queden dos.
Ens ho passarem molt bé.
Ens ho passarem superbé.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies a tu.
Adéu.
Doncs un minut i la una.
Gairebé el temps just
per agrair tota la gent
que ha anat desfilant
pel programa.
Avui hem entrevistat
la Isabel Dardé,
portaveu del PSC,
el Joan Cernas Sàlvia,
relegit president de la JNC
aquí a Sant Just d'Esvern,
el control tècnic
el Pol Ferreres,
el Carles Hernández
amb el tema del temps,
precisament,
la Mariona Sales
i Vilanova.
Els serveis informatius
la podreu tornar a escoltar
res d'aquí
un minutet i mig
a l'edició migdia
dels Sant Just Notícies
i aquest espai
que hem fet
sobre gestió
de les emocions
que m'ha semblat brutal.
Tornem demà,
com sempre,
a partir de les 10
al 98.1
de la freqüència modulada
que acabeu de passar.
Un bon dia.
Adéu-siau.
Una abraçada.
Sous-titrage Société Radio-Canada