logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 585
Time transcribed: 63d 6h 53m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ens ho explicarà l'Elvira Sánchez
a la segona hora de programa
i també avui amb l'Andrea Esmerats
repassarem les novetats musicals
de la setmana
la nostra periodista experta
en el món de la música i que és l'encarregada
de preparar-nos la selecció musical
que ens permet
gaudir de bones propostes
aquí a la Rambla
avui a partir de la tercera hora
i també com és habitual
amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter
parlarem de
propostes literàries
i a la vegada també, com no podia ser d'altra manera
de la Universitat Sant Justenca d'Estiu
que es continua realitzant
aquestes setmanes aquí a casa nostra
tot això com sempre
des del 98.1
de la freqüència modulada
des de Ràdio d'Esvern
recordeu també que teniu
tota la informació tant a les nostres xarxes
Instagram, Facebook
Twitter i darrerament
també a TikTok
i que teniu un web
radiodesverd.com
on podeu recuperar
qualsevol dels podcasts
que hagin sonat
al llarg de la temporada
així doncs
comencem
i ho fem
a Mariana Grande
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
a la vegada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltant el magatzín matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat s'enjustenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, no ho vull tu.
Dos minuts i arribarem al punt d'un quart d'onze del matí. Continuem aquí a la sintonia de la Rambla i a aquesta hora tens part a l'actualitat del municipi amb la Mariona Salas i Vilanova,
que és la persona que conec del món, que es baixa més la cadira quan parla per ràdio. Per què no t'asseus a terra directament?
És que m'agrada que em quedi el micròfon a l'alçada de la boca, que si no m'he de jupir molt i em fom a l'esquena.
És increïble, quan entres darrere de la Mariona t'has de pujar a la cadira?
No, la pujo sempre, algun dia me la deixo.
La té a tocar de terra, mare de Déu. Mariona, ens apropem, encara queden dies, per això aquí anem parlant de festa major i encara queda gairebé 15 dies.
Sí, dues setmanetes.
Dues setmanetes que passen volant, però vaja.
Però és que hi ha moltes coses i, clar, si no les anem comentant...
No tindrem temps.
Acabarem els últims dies fent un monogràfic i ens faltaran hores, encara.
Correcte. Comencem, doncs, per festa major avui o hi ha altres coses que vulguis comentar?
Podem començar per altres coses, si vols.
Perfecte, digues.
Doncs mira, comencem dient que hi ha hagut una intervenció estructural a la Masia de Can Freixas,
que s'està remodelant ara mateix i que ha permès descobrir una pica de pedra
que podria correspondre a la base d'una antiga premsa de vi del segle XVIII.
Carai, que guapo!
Sí, sí.
La troballa es va produir durant els treballs de reforç dels murs de càrrega interiors
i es considera que és un element vinculat a l'activitat vinícola que es feia a la Masia.
Deu estar de festa major al Jordi Amigo, l'Arxivet Municipal.
Exacte.
Me'l veig allà fent fotos, mirant-s'ho...
I tant, i tant.
És una peça que està feta probablement amb pedra de Montjuïc i que realment es troba en molt bon estat de conservació,
malgrat que en desfer-se l'ús es va cobrir amb paviment, cosa que n'ha dificultat una mica la preservació.
I ara l'Ajuntament estudia la possibilitat de conservar la peça in situ,
per contextualitzar millor l'espai original dins del projecte de museïtzació de la Masia.
i aquesta línia de treball s'està desenvolupant en paral·lel a altres espais de Can Freixas,
com el vestíbul i el jardí exterior,
amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni històric de l'edifici.
Des d'un punt de vista visual i sense un coneixement històric de la peça,
queda molt xulo quan tu vas a una Masia o a un lloc reformat
i et trobes elements que són de l'època, que estan ben conservats i que estan ben posats en context.
Exacte. Sí, sí, tant.
La visita és més autèntica i és el que dius tu,
doncs és molt xulo.
Arriba allà i diia, mira, això és una peça del segle XVIII, que no sé què hi dius.
Clar, clar, clar, potser al costat hi tens una fotocopiadora.
Però queda bé.
Sí, sí, queda bé.
Queda bonic.
Un quart onze, més actualitat del dia.
Doncs ara, si vols, fem un petit apunt de festa major
i és que ja es poden adquirir els tiquets pel sopar popular de la festa major de Sant Just.
Ah, que bé.
Que se celebrarà el dissabte 2 d'agost a les nou de la nit fins a les onze a la pista de l'Institut de Sant Just.
I l'activitat s'emmarca doncs dins el programa de festa major i inclourà després del sopar el ja tradicional bingo musical organitzat per l'esplai ara mateix.
i el preu del menú adult és d'11 euros i el del menú infantil de 8 euros.
Que bé, de preu, no?
Sí, prou bé perquè realment acabes ple, bastant.
Inclou una amanida de fruits secs amb daus de formatge, fideuada, calamars, que et posen un bon plat,
llagostins i musclos i de postres gelat.
Home, doncs no està bé, està molt bé.
Està molt bé, està molt bé.
Però 11 euros ja no dines ni al McDonald's.
No, pràcticament no.
I també s'ofereix opció adaptada per persones veganes i celíaques
que tindran amanida de fruits secs, arròs de verdures i bolets i de postres Macedònia.
Fantàstic.
Es poden comprar els tiquets ja a partir d'avui a la plataforma Antràpolis
i es recomana que la gent no s'encanti perquè absolutament sempre s'acaben els tiquets.
I hi ha molta gent que espera trobar-ne el mateix dia i no.
En els últims anys sempre s'han acabat ja dies abans.
Així que qui vulgui en aquest sopar, doncs que s'afanyi.
Doncs el sopar de festa major, a partir d'avui,
podeu accedir a comprar les entredats a través d'Antràpolis.
I un últim apunt de notícies d'àmbit local.
Doncs mira, tenim que el Casal de Joves de Sant Jus
organitza aquest dijous, 17 de juliol, un campionat de Brawl Stars,
que és el videojoc de mòbil que triomfa entre el públic adolescent.
Sí, el meu fill hi juga a vegades, per no dir sovint.
La competició tindrà lloc de 6 a 9 de la nit a la sala Ovidi
i cada participant jugarà des del seu telèfon mòbil
mentre les partides es projectaran en pantalla gran
perquè el públic pugui seguir l'acció en directe.
Home, és emocionant veure jugar la gent com al Brawl Stars.
Sí.
Ja friso, ja friso.
L'actuïtat és la traçada de joves de tots a 18 anys.
Per tant, el target ja és molt...
Evidentment, no vull fer mòfà perquè allà em diran
i què, el que fas tu que és més divertit.
Exacte, per ells no ho és.
Tens tota la raó del món.
I és una activitat gratuïta i que les inscripcions
s'han de fer presencialment al Casal de Joves.
Els equips competiran en partides que combinaran estratègia,
velocitat i intensitat en un format pensat per tots els nivells,
tant si és té experiència com si és la primera vegada.
I és una iniciativa que el Casal fa en aquests moments de vacances
dels adolescents per donar alternatives d'oci
que siguin atractives i participatives
i que fomentin la convivència dels joves del nostre poble.
Realment fan activitats molt xules al Casal.
Sobretot les excursions, jo les destacaria.
Fan excursions guapíssimes a un preu supercompetitiu.
I tant.
I a més no paren de fer coses durant l'estiu.
ara mateix si entres a l'agenda del poble
gran part de les activitats són del Casal de Joves.
És a dir, tot s'atura menys el Casal de Joves.
Exacte.
Té també molt de sentit perquè és una època en què els joves tenen més temps.
Sí, i de fet el Casal de Joves fa quasi més activitats que durant l'any.
Que no, perquè el Casal durant tot l'any fa moltes coses.
Ah, que m'ho dic, insinues.
No, no, però que fan...
O sigui, sí que fan moltes més activitats com aquesta,
moltes excursions,
perquè els joves no estiguin un període molt llarg de temps
sense tenir cap mena d'iniciativa que es faci des del poble.
Doncs, un quart i cinc,
no marxis massa lluny perquè de seguida farem un cop d'ull
a les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
No sé què em passa, però no se'n passa.
No sé què em passa, però no se'n passa.
Estic ben perdut, però no sé.
Com puc deixar-ho si és tot el que vull?
Les coses bones i la vida que porto.
Viu com un arbre que dóna el seu fruit.
Me'n xeco amb força cada cop que m'enfonso.
Quan fas les coses bé, quan creus que tu estàs bé,
feta i suda del que digui la penya.
Res a perdre, sempre explico el que penso.
Em surten sempre les coses del revés.
Sé que a vegades et falles, que res et surt com tu vols,
que no confies en nada, que no trobes la sort.
Mires endins i et creu el record.
Te'n vas a farra, però a la farra no compra l'amor.
Sembla que és tard, per valorar el que abans tenies.
Res és un per sempre, però tu ja ho sabies.
Ja no estàs fart, ja no et cremen les ferides.
Ara et sents lliure de mentides.
Com puc deixar-ho si és tot el que vull?
Les coses bones i la vida que porto.
Viu com un arbre que dóna el seu fruit.
Me'n xeco amb força cada cop que m'enfonso.
Quan fas les coses bé, quan creus que tu estàs bé,
feta i suda del que digui la penya.
Res a perdre, sempre explico el que penso.
Em surten sempre les coses del revés.
No sé què passarà demà, però crec que...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ayuso, diu que és una sentència
de mort per a Espanya.
Diu que els seus metges no podran cobrar
si s'aprova aquest sistema de finançament
a Catalunya, diu l'Ayuso.
Però si no queden metges de sanitat pública a Madrid,
que no pateixi.
En fotografia principal
és també d'aquesta notícia, veiem
la comissió bilateral, diu que el conseller
de presidència, Albert Dalmau,
i la consellera d'Economia, Alicia Romero,
que apareixen a la fotografia,
diu que estaven ahir al Palau de la Generalitat
en la reunió amb els representants de l'Estat
durant la comissió bilateral.
Altres notícies de l'ara.
Veiem Trump que amenaça
a Putin amb aranzels del 100%.
És com l'Indiana Jones
amb el seu fuet, ell és amb els aranzels.
Va amenaçant
aranzels amunt i avall. Tot ho arregla
amb els aranzels. Exacte.
Diu que arregla amb el president rus un acord
de pau abans de 50 dies i anuncia que
tornarà a enviar armes a Kiev.
És a dir, que si no fan el que ell diu,
aranzels al 100%.
Més notícies de l'ara.
Veiem que Piera es mou per evitar
convertir-se en el Torre Pacheco català.
També que les noves quotes
per autònoms se sabran al setembre.
I tant que portada el diari
ara avui, dient que el Sant Jordi Club
serà un auditori per 9.000 espectadors.
Doncs un espai més
que queda per Barcelona
per poder fer concerts
de mitjana capacitat.
Bé, potser alta fins i tot, eh?
9.000 no està mal.
Sí, el teta, el teta.
9.000 no els posa qualsevol.
Clar, si el comparem ja directament
amb el Palau o amb l'estadi,
doncs sí, és petitó.
I el Camp Nou?
Exacte.
Que tornarà?
Però un concert de 9.000 persones,
deu-n'hi-do.
Home, sí, sí, ja voldria
la majoria de grups del país
poder reunir 9.000 persones.
Exacte.
El periòdico.
Bé, el periòdico obre amb el titular
que el govern tramitarà
després de l'estiu
el finançament pactat amb Catalunya
i destaca 4 punts.
La Generalitat gestionarà
la recaptació de l'IRPF
i altres tributs encara per determinar.
Com a segon punt,
es desplegarà la isenda catalana
que passarà a recaptar
fins a 25.000 milions més.
Com a tercer punt,
la comunitat autònoma
continuarà aportant recursos
a la solidaritat interterritorial.
I l'últim punt,
diuen que el model serà singular
per recollir les competències
específiques catalanes.
Després destaquen també
quatre cites
de les opinions
que tenen els líders
i els polítics del nostre país
sobre aquesta situació.
No crec que cap opinió
ens sorprengui, no?
No.
Estan predefinides
abans de llegir-se
qualsevol text
que tingui a veure amb la llei.
Sí, en Feijó diu
que els recursos de tots
no poden estar repartits
per una minoria
i després tenim
el que ja havia mencionat
la Mariona
que a Esquerra Republicana
per exemple
diu que
les concrecions són mínimes.
Doncs, alguna cosa més
del periòdico?
Sí, veiem que
la policia investiga
des del febrer
l'ofensiva ultra
contra els migrants.
Ara, que també tenim
el cas de Torre Pacheco,
diu en por
i silencis
a la Torre Pacheco
que això
ha sortit de mare.
i veiem també
que el govern
de l'Arabosco
és per prevenir
focs
i preservar ecosistemes
que el Prat
arribarà
a un altre rècord
amb 27 milions
de passatgers
des d'inici d'any
i acaben
amb que
Barcelona ampliarà
el Sant Jordi Club
fins a 9.000 espectadors.
Doncs aquestes són
les notícies de portada
que llegim
al periòdico
de Catalunya.
Temps per l'avantguàrdia?
Un moment,
és que no se m'obre la pàgina
que se m'ha quedat en blanc
i no hi ha manera.
Doncs de moment
fem el punt avui
i si aconseguim
recuperar la informació.
Digues.
Perfecte,
doncs
en aquest cas
parlen que
Ucraïna i Polònia
tenen una difícil
reconciliació
i és que
Kip i Varsovia
avancen tímidament
cap a la superació
de greuges
i traumes històrics
a l'ombra del conflicte
amb la Rússia de Putin.
En aquest cas
el que veiem
és que
són dues mans
amb les banderes
de Polònia
i d'Ucraïna
que s'estan intentant
agafar.
Després tenim
la notícia
que
el finançament
poc singular
i sense xifres
parlant d'un
acord
aigualit
i amb poques
concrecions
de la comissió bilateral
estat generalitat
per al finançament
de Catalunya.
I acaben
amb la notícia esportiva
que en aquest cas
doncs
Chen Yansheng
ven l'espanyol
a un grup inversor.
Doncs ahir
el Carles ja ho anticipava
la tardòlia esportiva
que hi havia aquesta possibilitat
s'ha acabat confirmant
tot i que el grup ràster
no desapareix del tot
de la gestió
de l'espanyol
de moment
perquè entren en un conglomerat
d'empreses
que gestionen
diversos hubs
entre ells el plat
i l'anglès.
Mariana,
has pogut recuperar
la portada
de La Vanguardia?
I tant.
Doncs som-hi.
Obre portada avui
La Vanguardia
amb una notícia
sobre la guerra
de Rússia-Ucraïna
i és el mateix
que hem comentat
anteriorment
que Trump
amenaça a Putin
amb aranzels
del 100%
i li dóna
50 dies
per la Pau.
Que el president
dels Estats Units
castigarà Moscú
davant el comerç
amb països compradors
de petroli
o gas rús.
Diu que el pla de pressió
inclou enviar equips
sistemes de defensa
Patriot
i armament
d'atac sufregat
per l'OTAN.
En fotografia principal
veiem
la notícia
que diu
que el govern central
oferirà el model català
de finançament
a totes les autonomies
que la bilateral
fixa
el full de ruta
de les reformes legals
però sense calendari.
I veiem
doncs
a la fotografia
el ministre Torres
i Jesús Gascon
d'Hisenda
i a l'altra banda
els consellers
del Mau i Romero
amb la delegació
de la Generalitat.
Més notícies
d'avui de la Vanguardia
veiem
que parla
del desplegament policial
per frenar
la violència xenòfoba
a Torre Pacheco.
També diu
que el PSOE
i Sumar
impulsen una llei
per l'embargament
d'armes a Israel.
També parlen
de capital americà
diu que
el RCD espanyol
canvia de propietari.
També parla
de les inundacions
que hi ha hagut
en aquests últims dies
diu que el temporal
destapa
les mancances
del pantà de Foix.
I tant
que la portada
igual que
que la resta
de diaris
parlant
d'aquesta ampliació
del Sant Jordi Club
que tindrà més aforament
i que millorarà
l'acústica.
En teoria
estarà
el 2029.
Doncs amb aquesta informació
arribem al punt
de dos quarts
i el que fem ara
és escoltar
a Rigoberta Bandini.
l'acqua
Mis colmillos son de acero
No sé si has contado alguna vez
Una historia sin querer
It was nice to meet you, thank you, sir
Mi ambición quiere comer
Como un caima en Everlades
Me aburro si no empiezo otra vez
Como un cartel del corte inglés
Me gusta que te acerques a verme
Dime si estoy guapa y si lo hago bien
Dime si te gusto o no me puedes ni ver
Dime si me amas, si está todo ok
Dime si soy alguien o si soy solo un fake
Dicen que si la piedra es muy grande
Mejor no la levantes
Le picó a Marcelino aquel día
Un escorpión gigante
Dime si estoy guapa y si lo hago bien
Dime si te gusto o no me puedes ni ver
Dime si me amas, si está todo ok
Dime si soy alguien o si soy solo un fake
Como un caimán en Everlades
Me aburro si no empiezo otra vez
Como un cartel del corte inglés
Me gusta que te acerques a verme
Dime si estoy guapa y si lo hago bien
Dime si te gusto o no me puedes ni ver
Dime si me amas, si está todo ok
Dime si soy alguien o si soy solo un fake
Dime si te gusto o no me puedes ni ver
Dime si me amas, si te gusto o no me puedes ni ver
I escolta'ns
Les àvies i els avis són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense edat
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
I depèn de tu, que ho facin sols
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida
Que et tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells també
Des de Bici sense edat et necessitem
Festa voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat
O en bicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
A l'estiu, protegiu-vos de la calor
Les onades de calor poden ser un perill per a la salut
En cas de molta calor, què cal fer?
Refresqueu o climatitzeu les estances
Ventileu la casa durant les hores més fresques
Abaixeu els tandals i persianes durant les hores de sol
Beveu líquids sovint, evitant les begudes alcohòliques
Al carrer, feu servir gorra i vestits lleugers de colors clars
En els desplaçaments, busqueu les zones d'ombra
Eviteu l'exercici físic a les hores de més calor
Al cotxe, no hi deixeu nens ni persones dependents amb les finestres tancades
En cas de molta calor, molta precaució amb persones
D'edat avançada i nadons, amb discapacitats
Amb malalties cròniques, que prenen determinada medicació
Tranquilitzants, diurètics
Amb problemes d'alcoholisme o drogoaddicció
Que han de romandre o treballar a l'aire lliure
En cas de molta calor, símptomes d'alerta
Esgotament
Set intensa
Mal de cap o mareig
Rampes a les cames
Febre o vòmits
Pell calenta, vermella i seca
En cas de molta calor, consells
Poseu la persona en un lloc fresc o climatitzat
Doneu-li aigua o sucs
Apliqueu-li draps humits i freds a diverses parts del cos
Afavoriu la ventilació de les estances
En cas de dubte o necessitat d'assistència
Podeu contactar amb el vostre centre d'atenció primària, CAP
O al telèfon 061 CatSalut Respon
061 CatSalut Respon
CanalSalut.gencat.cat
Agència de Salut Pública de Catalunya
Generalitat de Catalunya
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla
A Ràdio d'Esvern
Vivi no de nosaltres
No pot saber ningú
No pot saber ningú
Callaré les paraules
Només pensaré en tu
Només pensaré en tu
Moria per abraçar-te
Ves que tenia tan lluny
I ara mira que junts la meva m'acaricianta
Que ja sabia que eras tu
Ja sabia que eras tu
L'amor és un secret
que queden entre nosaltres i ningú més.
L'amor és un secret que queden entre nosaltres i ningú més.
Nerviosa, quan em mira em posa a provo,
Del teu joc una tramposa
I és que et vull tota l'estona
I quan es fa de nit
M'adermo els teus braços fent del llit
El nostre amor ens crida per sortir
Que ja ningú ens mira tot per mi
L'amor és un secret
Que quedi entre nosaltres i ningú més
L'amor és un secret
Que quedi entre nosaltres i ningú més
L'amor és un secret
Que quedi entre nosaltres i ningú més
L'amor és un secret
Que quedi entre nosaltres i ningú més
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Doncs avui ja és dia 15 de juliol
I el que fem ara és repassar
Fets que van succeir tal dia com avui
Però d'anys anteriors
Gerard, cap a quin any viatgem?
Viatgem primer cap a 2006
Quan Twitter es feia públic per primera vegada
La plataforma que havia començat
Com un projecte intern d'una empresa de podcasting
Va revolucionar la manera com la gent
Es comunicava a internet
Amb missatges breus de 140 caràcters
Una curiositat és que el Twitter
El primer tuit de la història
El va escriure Jack Dorsey
Com a fundador de la xarxa
I deia
Simplement configurant el meu Twitter
El nom original del projecte era Twitter
Però sense les vocals
Inspirat en el so dels ocells
I la tendència de suprimir vocals de l'època
Doncs vist des de fora
I analitzant el projecte deies
Com pot tenir èxit una manera de comunicar-se
Amb 140 caràcters
Que en el seu moment era el que permetia
Twitter
Sí, sí
Vau papatar
I ara
Sí, sí
I ara
Bueno, Elon Musk
Ha canviat una miqueta
Ha canviat una mica més
I bueno
No sé si ho sabies
I si ho sabia
Qui ens està escoltant
Però
Mentre nosaltres
Diem pels ocells
Pio Pio
Allà a Amèrica
Diuen
Tuit
Tuit
Pels ocells
Aleshores per això
D'aquí ver
Com ho van dir
Era una hematopeia de l'ocell
A l'Estats Units
Tuit Tuit
Ningú
O gairebé ningú
Va entendre el canvi de nom
Que va posar
Elon Musk
Amics
Va voler
No ho sabem
Què va voler fer
Aviam
Aquest home
També s'ha de dir
Que és un gènere
En els negocis
Però jo crec que aquí
Ningú ho va acabar
D'entendre
Perquè a tot arreu
Posa
Publicata
X
Antic Twitter
Sí, sí

Més efemèrides
Què va passar
El dia com avui
Però de quin any
De 1975
Es celebrava el llançament
De l'Apollo Soyuz
Que va ser la primera missió
Conjunta entre els Estats Units
I la Unió Soviètica
I va ser
Un encontre a l'espai
Que simbolitzeva
Doncs un gest de distensió
En plena Guerra Freda
Clar, recordem
En el moment dur
De la Guerra Freda
Que a poc a poc
S'anava distensionant
Una miqueta
I aquesta acció conjunta
Especial
Doncs va ser important
El altre curiós
Que tenim en aquest cas
És que els astronautes
Noramericans
Van haver d'aprendre
El rus
I els soviètics
Anglès
Per poder comunicar-se
També es va dissenyar
Una escotilla
Especial
Perquè les dues naus
Tècnicament incompatibles
Doncs es poguessin connectar
Doncs això va passar
L'any 1975
Tal dia com avui
Un 15 de juliol
Un apunt més
Que el 1997
Moria el dissenyador
De moda itàlia
Gianni Versace
Que va ser assassinat
Davant de casa seva
A Miami Beach
I la seva mort
Doncs va commocionar
El món de la moda
I va posar fi
A una carrera
Marcada per el luxe
I l'exuberància
Doncs Gianni Versace
I acabem com sempre
Amb l'efemèride musical
En aquest cas
Acabem amb un rècord musical
Tal dia com avui
De 1989
Madonna publicava
El senzill
Express Yourself
Un dels temes
Més emblemàtics
De la seva carrera
La cançó
Formava part del disc
Like a Player
Like a Player
Perdó
I es convertiria
En un himne
De l'empoderament femení
Doncs amb la música
De Madonna
Tanquem l'espai
De fer mèrides
Amb aquest Express Yourself
Fins ara mateix
Fins ara
Fins ara
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Hins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tres quarts del matí a aquesta hora
sempre fem una pausa per mirar cap al cel
i veure com va tot plegat
i de fet avui núvols pocs, temperatures altes
i de fet el Carles a principi de setmana ja ens anunciava
que poques novetats al llarg d'aquests propers dies
i és que la temperatura i el bon temps entre cometes
ens acompanyaran. Carles, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, què tal? Doncs sí, realment és monotonia total
tot i que hi ha algunes cosetes de cara al futur
també aquesta setmana que van evolucionant
perquè clar, més de quatre dies vista, doncs les coses van canviant
no hi ha pronòstics així eterns, tot i que quan va passar la dana
aquest cap de setmana apuntava un anticicló bastant llarg
i un anticicló bastant potent que duraria bastants dies
però es debilitarà una miqueta a final de setmana
i potser ens podria portar alguna sorpreseta entre diumenge i dilluns
ara ho expliquem. De moment, ahir a les 11 del matí
teníem al voltant de... no, perdó, que m'he equivocat
d'estació meteorològica i estàvem amb una temperatura
molt alta i estava dient, no pot ser
Estàvem a l'estació meteorològica de Marrakech
Sí, no, la temperatura ahir cap a les 11 del matí
era d'uns 31,6 graus
en aquests moments a Can Gines està
n'hi ha 29,4
o sigui que la cosa va bé
tot i que la sensació d'aixafogó és de gairebé 31
Tornarem a arribar un altre cop
als 32 graus un altre cop
o sigui, tornarem a estar en una situació molt semblant
hem pogut comprovar com les nits encara són agradables
podríem dir entre cometes, 22 graus de mínim avui a Sant Jus
doncs és una molt bona temperatura
d'aquelles que t'has d'aixecar ben d'hora
obrir totes les siniestres de la casa
això si no hi ha trànsit ni hi ha soroll
i ventila tota la casa perquè al llarg del dia
aguanti una miqueta la fresqueta i no estigui tan càlid
al migdia, això és una d'aquestes
recomanacions que abans has posat també
d'intentar sortir al pas
d'aquesta situació de calor
avui ho deies al començar el programa, comença la canícula
és un mes, són 30 dies
on les temperatures són les més altes
de l'any per tradició
tot i que aquest any ja ho dèiem
tot això va canviant amb el canvi climàtic
no, no, però normalment és això
de mitjana als últims anys
aquesta trentena de dies
normalment són els que apreten més
que passa que clar, aquest any tenim l'exclusivitat
aquesta de temperatures del mes de juny
que probablement, doncs, quedi
que la canícula faci una mica de riure
perquè el que hem tingut al juny
doncs, a vegades no passa ni en un any normal dins de la canícula
aquesta canícula durarà fins al 15 d'agost
comencem avui a patir aquesta calor
i el que dèiem, o sigui, els mapes
marquen aquesta situació de màximes al voltant dels 31-32 graus
i mínimes al voltant dels 22
quin és el petit canvi?
doncs, bueno, tenim un anticicló molt potent
i ens torna a entrar una bosseta d'aire fred
és més petita, no és la d'anar del cap de setmana passat
però sí que aquesta bosseta d'aire fred
et farà un recorregut pel Cantàbric
arribarà al Pirineu Basc
després a l'Aragonès
i després arribarà a petar Catalunya
això provocarà, doncs, que a partir de demà dimecres, dijous
amb l'avançada d'aquesta bossa d'aire fred
que no és tan important com la del cap de setmana passat
tindrem alguns núvolets més
és bastant probable que anem...
però poden arribar a provocar pluges?
no, de moment no
o sigui, el que farem és...
el que tindrem més o menys és una mica de puja de temperatures
potser la màxima més alta
sigui prevista per dijous aproximadament
que podem superar els 32
divendres i dissabte reculen una mica els termòmetres
no tots els mapes ho indiquen amb tanta intensitat
els suïssos queden així una mica
doncs amb una baixada que és minsa
perquè entre divendres i dissabte baixaria un paret de graus la temperatura
però els americans sí que fan una baixada una mica més destacada
ja veurem com va evolucionant la cosa
i si realment tenen raó perquè podríem estar fins i tot per sota dels 30
entre divendres i dissabte
aquesta baixada de temperatures aniria acompanyada d'una miqueta més de núvols
sobretot el diumenge és quan tindríem aquests núvols una mica més destacats
i fins i tot, que és la novetat versus ahir
la nit de diumenge a dilluns ens podria ploure una miqueta
i dilluns seria un dia de temperatura màxima de 26 o 27 graus
que també seria molt d'agrair en un dia una miqueta més gris
aquesta és la novetat de la previsió a curt termini
o sigui que podria ser que a final d'aquesta setmana
tinguéssim alguns núvolets més i poguéssim parlar
doncs d'alguna precipitació, alguna gota a Sant Just
seran més destacades i més probable
en zones del Pirineu i el Prepirineu
no només perquè la tradició sempre ens porta
aquests ruixats de tarda en època d'estiu
sinó que es reforçarà una miqueta aquesta precipitació
frit d'aquest aire fred que lliscarà
pel nord del nostre país
però que ens podria esquitxar com dèiem
la nit de diumenge a dilluns
les temperatures de cara al dimarts de la setmana que veu
o sigui que d'aquí una setmana tornarien a recuperar els valors normals
i fins i tot els llanquis
ens posen temperatures extremes
entre el 24 i el 26 de juliol
o sigui que ho anirem seguint
doncs estarem pendents
d'aquests petits canvis
de cara a festa major encara massa lluny no?
és massa lluny
els americans s'aventuren fins al dia 29
però com que estàvem parlant
que entre el 24 i el 27
podem tenir una pujada important de les temperatures
potser a partir del 27-28
baixen una miqueta
quan diem pujada important
doncs en podem anar als 32-33
i quan diem que baixen una mica
podrem anar als 30
o sigui que potser
comencem a fer esta major
amb valors normals per l'època
i no amb una calor extrema
queda molt
evidentment
ja en farem el seguiment pertinent
Carles, gràcies
Bon dia
Bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
L'essència de Sant Jús
L'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern
Doncs jo no separo la brossa
em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel
cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Quatre minuts i les onze
temps per trencar mites
per trencar estereotips
i és que el Gerard
ens explica
aquelles creences
populars
que pensem
o que donem com a vàlides
i que no ho són moltes vegades
Quins mites trencarem avui?
Doncs el primer de tot
és un que jo pensava
perquè m'ha passat a mi
de menjar xocolata
i que em surti un gra
Aleshores dic
Ja està
De fet
si ara em vas a dir això
jo diria que no podem
Després ho preguntaré
a la nostra nutricionista
l'Alvira Sánchez
Doncs estaria bé
perquè
pel que he vist
no hi ha evidència directa
que això sigui real
Cap estudi
hem demostrat
que el xocolata per si sol
causi acné
El que pot influir
és una dieta rica
en sucres refinats
i greixos
però no
el cacau en si
De fet
el xocolata negre
pot tenir beneficis
antioxidants
Doncs ho preguntaré
després a l'Alvira Sánchez
Quin mita més
hem de trencar?
Una altra és que
quan tu tens un refredat
si et tapes molt
doncs suaràs el virus
i et curaràs abans
Doncs això
tampoc funciona així
Suar no expulsa el virus
sinó que

quan tens febre
doncs el cos
ja està lluitant
contra la infecció
abrigar-se massa
pot fer pujar més
la temperatura corporal
empitjorant
aquest malestar
cal reposar
hidratar-se
i seguir
indicacions mèdiques
I l'últim dels mites
que avui ens portes?
En aquest cas
tenim que els insectes
poden entrar
pel teu cervell
a través de l'orella
Aquest és un mite que
Aquest és una mica xungo
Jo ho he pensat
algun cop
Imagina't que
t'entra pel nas
Però no arriba el cervell
Ja, ja, ja
Et queda aquí
encallat
Has només de pensar
i m'entra mal rotllo
Tot i que
el que hem vist
és que
tot i que pot entrar
algun insecte petit
a l'orella
que és molt estrany
no poden accedir
al cervell
L'oïda interna
està protegida
per estructures
Òsies
i membranes
i tot i que és incòmode
no és tan dramàtic
com la gent pot pensar
Doncs
moltíssimes gràcies
A tu
El que fem ara
és una mica de música
de Rosario Pilar
amb una cançó
que es diu
Juquero
i arribarem a les notícies
de les 11
i després tornem
per parlar del sopar
del barri centre
Un artíf 들
P continuity
bonds
Un artíf
di Capital
Un artíf
gata
ohne
� Roberts
ük
Violet
Hanno
Si
ho
Esci dal cuore un'esplosione, domani ti vedrò e ti darò.
Dame un poco de azúcar, que yo viajo lontano, si quieres te enseño español e italiano.
Quien, quien me ha visto no sabe que no mancho col sale, llevo sabor adentro, vas a ver lo de nuestro.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
L'escriptor Andreu Martín i el periodista David Guzmán han guanyat respectivament el Premi Trajectòria
i el Premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català, que aquest any creix en espais i expositors.
Repeteix escenari al Passeig Lluís Convans de Barcelona i es farà entre el 19 i el 28 de setembre.
Barcelona, Montse Camps.
Els protagonistes de la Setmana del Llibre en Català amb nom propi són David Guzmán,
director del programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda,
reconegut amb el Premi Difusió, i l'escriptor de novel·la negra Andreu Martín,
flamant Premi Trajectòria que justament ha posat en valor el fet de ser tan prolífic.
Ha sigut una llarga carrera, una carrera plena de títols,
dels que tot sovint m'he de justificar has escrit massa.
Bé, quan un no aconsegueix escriure un best-seller d'aquells que et donen calés per la resta de la teva vida,
doncs ha d'escriure molt.
Amb 312 expositors i 93 casetes, la Setmana del Llibre en Català toca sostre a nivell d'espai.
Canvia d'estructura per millorar l'experiència del visitant amb espais nous,
com un nou gran espai de converses o una carpa de la llengua del Departament de Política Lingüística.
Montse Camps, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Eva Pineda.
La Guàrdia Civil ha detingut 3 persones aquesta matinada relacionades suposadament
amb els últims incidents racistes a Torre Pacheco, a Múrcia.
Amb aquestes detencions, la xifra d'arrestat ja puja a 13
i els identificats superen el centenat des que els aldarulls van començar la setmana passada.
El fiscal coordinador de la Unitat contra els Delictes d'Odi i Discriminació
qualifica aquestes crides a la casa d'immigrants d'infracció penal.
Declaracions a la cadena CER.
El que està ocorrient en Torre Pacheco y los llamamientos que ha habido directamente
a realizar actos de violencia, que se han calificado como cacerías,
y digo que es absolutamente inacceptable y que es clarísimamente constitutivo
de la infracción penal, se está investigando por parte de las fuerzas y cuerpos de seguridad
y los resultados de esa investigación se las arrojarán en un procedimiento judicial
donde estará el fiscal, obviamente, ejerciendo las acciones que corresponden.
El fiscal també ha confirmat que obra diligències per les declaracions
del líder de Vox a Múrcia, José Ángel Antelo,
que ha vinculat a delinqüència i migració en un acte públic.
Ara han de valorar si hi ha indicis constitutius de delicte o no.
Donald Trump dona un ultimàtum de 50 dies a Vladimir Putin
per aturar la guerra.
El president dels Estats Units amenaça a Rússia d'imposar-li més aranzels
si no arriba a un acord de pau amb Ucraïna.
En una entrevista telefònica a la BBC,
Trump ha dit que Putin l'ha enredat quatre vegades.
Estic decebut amb ell, però no he acabat amb ell.
Però estic decebut amb ell.
Van tancar un tracte quatre vegades i després te'n vas a casa
i veus que acaba d'atacar una residència o alguna cosa aquí.
Vaig dir, de què dimoni es va tot això?
No confio en gairebé ningú, per ser sincer amb tu.
Des de Pequín, el portaveu del Ministeri d'Exteriors
ha rebutjat l'últim àtum de Trump.
La Xina suposa fermament a qualsevol sanció unilateral i legal.
No hi ha guanyador en una guerra aranzelària.
La coacció i la pressió no resolen problemes.
Esperem que totes les parts treballin per crear una atmosfera favorable
i les condicions per promoure una solució política a la crisi d'Ucraïna
i fer més coses favorables per promoure converses de pau.
Abans el president xinès ha demanat enfortir el suport mutu
i la cooperació entre la Xina i Rússia
i ha destacat la importància de protegir la seguretat dels dos països.
Xi Jinping ho ha dit després de reunir-se amb el ministre d'Afers Estrangers russes,
Sergei Lavrov, a Pequín.
Un accident entre un tren i un camió manté aturada encara
la circulació de trens a la línia R3 de Rodalies entre Centelles i Vic.
Més detalls.
Equip viari, Sèbia Quintana, bon dia.
Bon dia.
Aquest matí un tren de la línia R3 ha aixucat a baixa velocitat
amb un tràiler al pas de vies entre Sant Miquel i els hostalets de Balanyà,
o Osona, i ha descarrilat.
I treballen efectius de Mossos i Bombers
que ja han evacuat els 40 passatgers del tren.
L'accident no ha fet ferits.
Mentre es fa servei en autocar entre les estacions de Vic i Centelles
i a la resta de la línia s'han reduït els trens que hi circulen.
Cèlia Quintana, Catalunya, Ràdio Equip Viari.
Esports, Marcos García.
El porter alemany del Barça, Marc André Tereshtegen,
treballa al gimnàs per segon dia consecutiu.
Segons fons del club, Tereshtegen té unes molèsties físiques no importants.
En clau de mercat, el Barça traspassa Pablo Torre al Mallorca
i fitxa l'extrem suec Rony Bardagi,
amb fitxa del filial, però que farà la pretemporada amb els de Hans i Flick.
L'espanyol canvia de propietari.
El grup Raster tanca un acord amb Velocity Sport Limited,
propietari també del Barli i de la Premier League
per vendre les seves accions per 130 milions d'euros.
Encara en futbol a les dues del migdia s'acaba el termini
perquè el Lleida Club de Futbol s'inscrigui per jugar a la tercera federació
després del seu descens administratiu per motius econòmics.
Al Mundial de Natació de Singapur,
la selecció espanyola femenina de Batalpolo guanya a Gran Bretanya per 7 a 16.
L'equip espanyol amb 12 jugadores catalanes
és primer de grup i s'assegura l'accés directe als quarts de final
sense passar pels vuitens.
Avui, jornada d'escans al Tour de França.
Ben Healy és el líder per davant de Tadej Pogacar
i en tenis, Pau Labadós estarà de baixa les pròximes setmanes
per un trencament muscular al so asiliac.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts de les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
Una intervenció estructural a la masia de Can Freixas
ha permès descobrir una pica de pedra
que podria correspondre a la base d'una antiga premsa de via del segle XVIII.
La troballa es va produir durant els treballs de reforç dels murs de càrrega interiors
i es considera un element vinculat a l'activitat vinícola de la masia.
La peça, probablement feta en pedra de Montjuïc,
es troba en molt bon estat de conservació
malgrat que en desfer-se en l'ús
es va cobrir en paviment,
cosa que n'ha dificultat la preservació.
L'Ajuntament estudia la possibilitat de conservar la peça in situ
per contextualitzar millor l'espai original
dins del projecte de museïtzació de la masia.
Aquesta línia de treball s'està desenvolupant
en paral·lel a altres espais de Can Freixas
com el vestibuli al jardí exterior
amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni històric de l'edifici.
De moment, els treballs a la zona afectada s'han aturat
i s'ha procedit a protegir la peça
mentre s'avalua quin serà el seu destí final.
Ja es poden adquirir els tiquets pel sopar popular
de la Festa Major de Sant Jús
que se celebrarà el dissabte 2 d'agost,
de 9 de la nit a 11,
a la pista de l'Institut de Sant Jús.
L'activitat s'emmarca dins el programa de la Festa Major
i inclourà després del sopar un bingo musical
organitzat per l'Esplayer mateix.
El preu del menú adult és d'11 euros
i el del menú infantil és de 8 euros.
El sopar inclourà amanida de fruits secs
amb daus de formatge,
fideuada, calamars,
llagostins i musclos
i gelat de apostres.
També s'ofereixen opcions adaptades
per persones veganes i celíaques,
amanida de fruits secs,
arròs de verdures i bolets
i macedònia.
Els tiquets es poden comprar des d'avui
a la plataforma Antràpolis.
El Casal de Joves de Sant Jús
organitza el dijous 17 de juliol
un campionat de Brawl Stars,
el videojoc de mòbil
que triomfa entre el públic adolescent.
La competició tindrà lloc
de 6 a 9 de la nit
a la sala Ovidi
i cada participant jugarà
des del seu telèfon mòbil
mentre les partides
es projectaran en pantalla gran
perquè el públic
pugui seguir l'acció en directe.
L'activitat,
adreçada a joves de 12 a 18 anys,
és gratuïta
i les inscripcions
s'han de fer presencialment al Casal.
Els equips competiran
amb partides
que combinaran estratègia,
velocitat i intensitat
en un format pensat
per tots els nivells,
tant si es té experiència
com si és la primera vegada.
Amb aquesta iniciativa,
el Casal vol oferir
una alternativa d'òcia
atractiva i participativa
fomentant la convivència
i la diversió
a través dels videojocs.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
del podllet horari de les 12.
Fins ara.
Marec
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vine, queda't i escolta'ns!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i arribarem al punt d'un quart de 12.
Saludem a aquesta hora la Josefina Modulell,
que ja tenim aquí al programa,
i a l'Aranxa Hernández.
Què tal com estem?
Benvingudes les dues al programa.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Escolteu, veniu a parlar del sopar del barri Centre,
el sopar popular del barri Centre,
que té una curiositat, aquest any m'explicàveu,
és l'any 26, però és la edició 25,
que després d'onar-li voltes estava pensant
que va passar exactament el mateix amb la Juràssic Cap,
que van venir l'altre dia,
i el motiu és exactament el mateix.
La Covid.
La malaltia de Covid, no?
Sí, exacte.
El deu haver d'anul·lar.
El vam haver d'anul·lar,
però no ho puc fer,
i a partir de l'epidèmia del Covid
vam decidir fer aquest sopar de cabasset, que diem.
Que en vez d'organitzar la comissió que fèiem el sopar
i ho preparàvem tots nosaltres,
ara cadascú porta el sopar
que prepara a casa seva
i ho comparteix amb les amistats del veïnat que vulgui.
Home, això fa més caliu, no?
I a més a més us treu feina.
I tant.
No, no, la feina us en treu molta,
perquè arriba el moment
que ens fèiem bastant grans els de la comissió,
això ja ho explicarem ara,
perquè tenim un relleu molt maco
de nova gent que s'ha...
Aranxa, tu ets el relleu?
Tan maco, que diu?
Agat mitja, ja.
Dèieu que el vau canviar perquè hi havia moltíssima feina.
Abans us encarregàu vosaltres de fer el dinar.
Sí, sí, sí.
Si la gent pagava el tiquet i com un restaurant.
Exacte.
Un plat combinat, ben elaborat.
Sí, sí.
Bueno, fèiem llesques de pa amb tomàquet,
truites grans que fèiem talls croquetes,
embotits variats.
I ara cadascú encarrega taula
i ho porta i amb els grupets s'organitzen.
Exacte.
Només la comissió,
ens en cuidem de posar les coques i cava.
Això ho fa la comissió.
I la música.
I la música.
I les taules.
I les taules i les cadides.
L'Ajuntament ens ho preparen, ens ho fan.
Quants arribeu a ser aproximadament cada any?
Hem arribat a ser 250.
És una barbaritat, això.
Molta gent, sí, sí.
I és el límit que podeu absorbir?
O ara i que ja la gent es porta al menjar
ja és una mica més fàcil?
No, no.
No, de fet, tampoc tenim tancat, eh?
No.
No, no, està obert a tothom.
Sí, i nosaltres venem els tiquets,
que la venda comença demà.
Demà comença la venda dels tiquets.
Sí.
Demà fins al dia...
Fins al dijous de la setmana que ve.
No, divendres.
Divendres de la setmana que ve, perdó.
I estarem a la grangeta.
Sí.
Diferents representants de la comissió.
Anem fent torns.
i de sis a vuit estarem venent els tiquets.
I no hi ha límit, diguéssim.
O el límit encara estaria bastant més lluny d'aquesta xifra que heu dit.
Bé, nosaltres no, estem oberts.
Si hi ha més gent, posem més taules i més cadires.
Escolta, fem una mirada enrere.
Com neix aquest sopar?
Amb quin objectiu neix aquest sopar?
Perquè estem parlant de fa 26 anys, 25 edicions.
Doncs mira...
Perquè a més a més és que és la setmana abans de la Festa Major.
Sí.
Per tant, abans jo deia, això forma part d'alguna manera de la Festa Major.
Em deia, no, no té res a veure.
No.
Sempre ho hem fet la setmana última de juliol
perquè com que ho preparàvem al principi es feia al carrer Arrabal.
A Arrabal, els primers, fa 25 anys vam començar a Arrabal.
I ho fèiem al garatge dels Camats,
del Joan Camats a la Pilar de Domí, el Celci, els dos,
grans col·laboradors de la Comissió Nostra,
i ho preparàvem allà.
Aleshores, com que es va anar augmentant el nombre de gent,
vam decidir fer-ho a baix o de Bona Vista.
Correcte, que allà hi havia gent.
I la granja Carbonell van assumir fer-ho a la granja i preparar-ho tot.
Ens dava molt bé perquè hi ha la cuina, hi ha el pati,
el pica, per rentar la pica, etcètera.
Està a prop.
I ho fèiem allà.
I això va sortir perquè, de fet, a Sant Lluís
es feia vegades trobades al barri sud i al barri nord.
I vosaltres no.
I el centre, que de fet, amb tots els respectes,
però és el nucle del poble, no es feia.
El Ferran Tost va ser un dels que el va impulsar-ho.
El Ferran està a tots els fregaus.
I va impulsar-ho amb molta bona voluntat i amb bona iniciativa.
I jo era amb el Joan Gallart.
I vam començar a fer-ho.
I això ja en fa 26 anys o 25 anys fa.
Qui us encarregueu d'organitzar-ho?
És a dir, bé, és una comissió, però en realitat és un grupet de gent
del qual l'aranxa darrerament s'hi ha apuntat, que és la generació jove.
Sí, exacte.
Jo el que estic molt content, això vull fer-ho èmfasi, vull comentar-ho.
Jo que formo part de bastants col·lectius aquí a Sant Just,
tenim un problema bastant seriò i generacional.
Sens dubte.
En canvi, amb aquesta comissió estic tranquil·la que no el tenim.
Perquè s'han incorporat parelles joves amb canalla
amb moltes ganes de continuar-ho fent,
que actualment som 15 i ara som 18,
amb moltes ganes de fer-ho.
A més a més, no demanem cap requisit.
Només jo demano, jo crec que tots estem d'acord,
una cosa important,
que ens sentim Sant Just temps i estivem Sant Just.
Home, no està mal.
I està obert a tothom.
Aranxa, què et va motivar, tu, a entrar?
Doncs mira, jo hi participava,
jo soc veïna del barri Centre,
i sempre...
No, sempre no, però jo quan em vaig traslladar a viure al barri Centre,
ja hi vaig començar a anar-hi.
Vull dir, amb gent de la meva colla,
que també viu en el barri Centre,
i sempre hi he anat.
Llavors, farà tres anys o quatre,
que el Ferran em va dir,
tu que acabes sempre la festa,
doncs perquè no vens i participes.
Ets de l'escautanca, no?
Doncs queda't, eh?
I, bueno, sempre ajudes.
Encara que no siguis de la comissió,
doncs a posar cadires, a treure'n...
Ajudes.
I col·labores.
Llavors em van dir, va, per què no t'animes i entres?
I fa un parell o tres d'anys que hi vaig entrar
i he anat entrant diferents persones,
veïns i veïnes del barri Centre,
que ens deuen joves, però joves relativament, eh?
Perquè...
Això sempre va en comparació.
Sí, no, és molt interessant i és un grup molt bonic,
perquè hi ha diferents generacions, no?
I els respecten les opinions de tothom.
Són diferents opinions, punts de vista...
Hi ha avis, pares i nets.
Què n'ha aportat els joves?
Doncs mira, han aportat una cosa que té molt èxit,
que ens fan uns mojitos,
i després el sopar,
perquè a la comissió s'han cuida del cava, la coca,
i després va una iniciativa dels joves
de fer mojitos, que els fan boníssims,
i ja vam fer l'altre dia un petast,
per mirar si estaven...
Veu fer una prova, no?
Que no surti tot bé.
I molt bé.
Clar, les reunions que organitzem...
Sí, sí, sí.
Veu fer una cata de mojitos.
I va estar molt bé, això.
I aquest any proposen una cosa que no s'ha fet mai.
Sí, una novetat, em comentaves, taules decorades, no?
Exacte.
Taules decorades,
pot ser...
pot consistir...
la taula ben parada,
o bé alguna cosa més de decoració,
això cadascú,
i també serà una miqueta de...
Aranya, explica'ns aquest projecte de taules decorades.
Doncs bé, en una d'aquestes reunions
que realitzem per organitzar el sopar,
va haver-hi la proposta,
diferents propostes,
i aquesta, doncs, va tirar endavant.
Es va fer una proposta des de dins de la comissió
per motivar una mica més
i fer una mica més alegre el sopar.
Qui vulgui participar, no és obligatori,
però qui vulgui participar-hi
podrà decorar la seva taula
amb temàtiques, amb flors,
amb decoracions,
disfresses,
el que vulguin.
Quan vinguin a comprar els tiquets,
a la grangeta,
que estarem en una taula, com sempre, a fora,
repartirem uns papers informatius,
perquè en el cartell de...
No ens hi cabia.
Informatiu del sopar.
I llavors, doncs, això.
Diu que vinguis amb el teu grup com sempre,
que decoris la teva taula com vulguis,
amb flors, globus, llums,
teles, cartells, qualsevol temàtica.
I això ho podem fer abans de sopar.
Quan ja la gent ve,
nosaltres estem tot el dia muntant,
el dissabte.
A primera hora de matí posem els llums,
engalanem el carrer,
i llavors després, a primera hora de tarda,
posem les taules,
les cadires,
i llavors cap a les 5 o així, no?
Sí, 7,
és quan muntem.
Quan ja baixa una mica la calor,
muntem les taules i les cadires
a tot el carrer,
els contenedors,
i ho preparem tot,
i llavors és quan cap a les 7 o així,
ve la gent i es reserva els seus trossos de taula, no?
8, 9, 10.
Això es fa guixant la taula allà mateix
o els hi ha prècic neu?
No, no, no, no, és lliure.
Com diria el basté,
el primer que arriba, el primer que seu.
Exacte, exacte.
Llavors, clar, som grups nombrosos,
perquè ja vas fent colles,
hi ha diferents colles,
i clar, sí,
s'ha d'anar en previsió
i anar i reservar el teu tros.
Llavors aquest tros que tens
en la teva colla o grup,
o veïns o veïnes,
doncs és el que tu pots decorar
amb el teu grup que hi participi.
A quina hora comença el sopar?
El sopar comença...
A les 9.
A les 9.
A les 9, més o menys.
Sí.
A les 9.
El que passa és que les taules
i les estuelles sí que les posem nosaltres,
però les cadires,
quan ens donen el tiquet,
és quan les donem
per verificar...
Per controlar una miqueta.
Exacte, una mica de l'aforament.
Llavors, en aquest moment
és quan es podran decorar les taules,
i just abans que comenci el sopar
hi haurà un jurat
que anirà passejant.
I hi ha un premi.
Hi ha un premi.
Sí, és un premi.
Que de moment no ens desvetllareu.
No, no.
El premi t'esclat, exacte, no.
Però és un bon premi.
Sí.
El premi és poder participar
en aquesta trobada.
Aquest seria el premi principal,
però hi ha un secundari que és alguna cosa.
Escolta, hi ha el sopar
i després, fasteta.
Fasteta, i tant, i tant.
Amb música.
Amb música.
L'any passat,
com que vam fer els 25 anys,
va venir orquesta directa.
Aquest any no serà directa,
però bé.
Tot sona igual.
S'està preparat, exacte.
Les gent balla,
la gent s'ho passa molt bé,
amb música variada.
Mojitos.
I mojitos després,
que també...
Que vols que no alegren una mica.
Alegren una miqueta, exacte.
Doncs, 26 anys, 25a edició,
a més, és un any bastant rodó
pel que fa a edicions
d'aquest sopar popular
del barri centre.
Dir que a partir de 10 divendres
que es pot començar a comprar,
o a partir de demà.
Demà, demà.
A partir de demà i fins divendres que ve
es poden comprar.
Quant valen els tiquets, per cert?
6 euros als adults
i 12 euros als nens.
D'acord, també perquè la gent
pugui fer una mica de guardiola,
penso que és totalment...
No està molt bé.
Sí, demà, és totalment popular.
És fins dijous, no?
El divendres són aquells
que sempre et truquen i t'avisen
que estàs a la comissió
del sopar del barri centre,
que en pots reservar dos tiquets.
Els divendres serien aquelles 24 hores
de Gràcia que val més que no anomenem.
Exacte, és fins dijous 24.
L'últim dia de venda dels tiquets
és el dijous.
Després, si divendres hi hagués
alguna plaça i algú s'obre la porta,
doncs és un altre tema.
Però oficialment s'acaba dijous.
Algunes vegades ens trobem
el dia del sopar.
Sí, que encara hi ha gent.
Que passa algú que diu...
Que puc seure.
I llavors...
I què feu?
Ho comentem i si hi ha espai.
Ah, mira, una cosa us volia preguntar.
És a dir, és el sopar del barri centre,
però no només ve gent del barri centre,
no m'imagino.
Està obert a tot el poble.
Això també vull que quedi molt clar.
Exacte.
El que ha de quedar clar
és que organitza el barri centre,
però està obert a tothom.
I l'única cosa que voleu
és que sigui gent que estigui
vinculada i implicada
i que estimi Sant Just.
Exacte.
Això és molt important.
Sant Just sempre ha sigut
un poble molt acollidor,
de sempre.
Sens dubte.
Sens dubte.
No en tenim cap dubte.
Saps què dic jo sempre?
No sé si aquesta frase està ben dita,
però jo la sento així.
Díga-la.
Pels fills de Sant Just,
viure a Sant Just,
entre comences,
pel foraster,
un luxe.
Ara mateix és un luxe per tothom.
Però Sant Just és un luxe.
Sí, sí.
Perquè quan algú...
No, però és un luxe per tothom,
també pels fills.
Sí, sí, perquè és veritat, eh?
Quan algú et diu
i vinga a viure a Sant Just,
cal que preguntis què ni com,
perquè hi ha més o menys
la situació que estan,
perquè avui dia,
escolta,
és un luxe.
I els de Sant Just
estem molt contents
de pertanyar aquest col·lectiu.
Doncs sentiments que fan poble,
això és evident.
I tant, que sí.
Sentiments que fan poble
i aquesta és una activitat
que fa poble.
I tant, fa poble.
I a nosaltres ens agrada
reivindicar aquest esperit de poble.
I tant, sí, sí.
Allò poble és ciutadà.
Són pobles, no?
Ja sé què vol dir,
però són pobles.
Escolteu,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé el sopar
i que esperem
que no us faci gaire calor.
Molt bé,
molt contenta
d'haver participat
en aquesta trobada
i gràcies
per la vostra col·laboració.
Vinga.
I us esperem a tothom.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
You better not kill the groom, DJ.
Gonna burn this goddamn house right down.
Oh, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know.
About your kind.
And so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so.
I'll have to play.
Hey.
If you think you're getting away, I will prove you wrong, I'll take you all the way.
Boy, just come along, hear me when I say, hey.
It's murder on the dance floor, but you better not kill the groom.
Hey, hey, hey, it's murder on the dance floor,
But you better not steal the moves, DJ.
Gonna burn this goddamn house right down.
Oh, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know.
There may be others.
And so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so.
You'll just have to pray.
Hey.
If you think you're getting away,
I will prove you wrong, I'll take you all the way.
Stay another song, I'll blow you all the way.
Hey.
It's murder on the dance floor,
But you better not kill the groom.
Hey, hey, hey, it's murder on the dance floor,
But you better not steal the moves, DJ.
Gonna turn this house around somehow.
Night on the dance floor,
It's murder on the dance floor,
On the dance floor,
But you better not kill the groom.
Hey, hey, hey, it's murder on the dance floor.
On the dance floor,
But you better not steal the moves, DJ.
Gonna burn this goddamn house right down.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'aquest tema tenim a l'altra banda del fet telefònic
la nostra nutricionista de capçalera,
l'Alvira Sánchez.
Alvira, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, bon martes, ¿cómo están?
Doncs molt bé.
Escolta'm, en primer lloc, m'agradaria que ens expliquessis
què són els aliments ultraprocessats.
Bueno, antes de ir a l'ultra,
vamos a ir al procesado, si te parece, ¿vale?
Hi ha molta diferència.
¿Por qué?
Claro que hay una diferencia,
porque todos los alimentos son procesados
siempre y cuando se sometan a un tipo de tratamiento
bien para conservarlos o bien para hacerlos más digeribles.
¿De acuerdo?
Es decir, cuando nosotros hacemos un revoltillo de huevos,
por ejemplo, estamos desnaturalizando la proteína
para poder digerirla más, y esto es un proceso.
Cuando nosotros estamos lavando una fruta o una verdura,
estamos sometiendo a un proceso para poder disminuir
la carga bacteriana de estos productos.
Cuando nosotros añadimos sal y azúcar,
como hacían nuestros abuelos, en carnes, en frutas,
¿de acuerdo?
Lo hacíamos para alargar la vida.
Entonces, el procesamiento de alimentos es muy importante
porque, por un lado, puede mejorar la digestibilidad del producto,
puede mejorar su sabor o puede conservar su utilidad.
¿De acuerdo?
Entonces, el hecho de procesar alimentos básicamente es antiguo
y es básicamente para asegurarnos la disponibilidad de alimentos.
Claro, y eso de parcer no es dolent.
No, exacto.
Entonces, tenemos que entender que le han puesto ultraprocesados
básicamente porque ¿cuál es la diferencia de los procesados
o de las conservas que hacían nuestras abuelas
a lo que estamos consumiendo hoy?
Pues básicamente es que para alargar todavía más el proceso,
los procesados de hoy en día tienen una serie de elementos
como aditivos, colorantes, etcétera,
que esto hacen o permiten que el producto,
primero, sea más sabroso.
Porque no dejemos de vista, no nos alejemos mucho de vista
de que muchos alimentos, inclusive cuando los cocinamos,
no mejoran en su sabor.
Al contrario, mejoran, empeoran en olor y color.
Entonces, con los ultraprocesados, esto lo que hacen es,
te lo cocinamos, pero te ponemos un colorante
y se ve más apetitoso.
Entonces, la diferencia entre un procesado y un ultraprocesado
es básicamente la cantidad de añadidos que tienen
para mejorar o hacerlos más apetitosos.
Y de hecho, uno de los aditivos que más utilizan
es aquellos que ensalzan los sabores.
Por ejemplo, el glutamato monosódico.
Este es un alimento que además lo utilizan mucho
en las comidas chinas, y es el que resalta
el quinto sabor que es conocido como el umami.
Es decir, ese sabor sabroso que nos provoca comer más.
Entonces, en principio, tenemos que tomar en cuenta
que los alimentos y la industria alimentaria,
¿cuándo nacen?
Pues básicamente nacen cuando las mujeres
tienen que salir en la época de las guerras
a sustituir a los hombres en la industria,
¿vale?, a hacer trabajos,
y ellas buscaban hacer cosas fáciles para comer.
Entonces, ya ahí empiezan los procesados.
Evidentemente, de aquellos procesados
de aquellos años a estos procesados
que estamos consumiendo hoy en día...
Clar, los procesados ahora mismo son industriales,
per tant, es muy diferente, me imagino.
Exacto, exacto.
Pero son diferentes, ¿por qué?
Porque utilizan una serie de,
no solamente de aditivos,
sino de ingredientes que están muy, muy bien elaborados,
que han perdido muchísima parte nutricional
y que evidentemente disminuyen la calidad nutricional,
pero en detrimento de que son más sabrosos,
porque a ti no te va a quedar igual,
porque tú no, en tu casa no utilizas
una cantidad de productos
que la industria alimentaria sí los utiliza, ¿no?
Entonces, entendiendo esto, ¿vale?
¿Cuáles son los contras, por ejemplo,
que le veo yo a un producto ultraprocesado?
Básicamente que tienen dos alimentos,
tres elementos en cantidades exorbitantes.
El primero es el azúcar, ¿vale?
En los ultraprocesados nosotros vamos a encontrar
muchísimo más azúcar.
¿Por qué el azúcar?
Porque el azúcar es un buen conservante
y es un sabor que es bastante adictivo.
Luego tenemos...
És a dir, también busquen aquesta dependencia,
aquesta addicción.
Exacto, por supuesto.
És a dir, quan tu te'n vas a menjar una hamburguesa
d'una companyia de menjar ràpid,
no direm noms, et genera aquesta addicción.
Tens ganes de tornar-hi.
Exacto.
Bueno, la mejor cosa es que la industria alimentaria
es consciente de ello,
porque hay una propaganda
de unas patatas chips que salieron
que decían que si tú abrías la bolsa o la lata,
¿de acuerdo?
No eras capaz de comer una sola.
Correcto.
Ya la industria alimentaria es consciente de esto.
Sí, sí, sí.
Cuando naces pop ya no hay stop de ella.
Exacto.
¡Ja, ja, ja!
Lo sabías.
Entonces, ¿qué segundo elemento o nutriente
vamos a encontrar?
Las grasas saturadas, ¿vale?
Las grasas saturadas tienen esa función
de llenar el sabor o de palatabilidad en la boca, ¿vale?
Porque, en definitiva, la grasa tiene esa función
dentro de la alimentación.
Luego tienen una cantidad de sodio,
ya no solamente en forma de sal,
sino en glutamato monosódico,
que es lo que decía yo,
que resalta el sabor a nivel de papilas gustativas.
Y ya no...
Perdona, ¿el glutamato monosódico
es duelen para la salud de per se?
Bueno, a ver, piensa que el problema es lo mismo, ¿vale?
El glutamato monosódico no es un alimento
o un elemento que nosotros, aquí en Europa,
sea de consumo habitual.
El glutamato monosódico lo encontramos
en muchos alimentos de forma natural.
El problema está en el abuso del glutamato monosódico.
De hecho, hay una enfermedad que se llama
el síndrome del restaurante chino,
que es básicamente aquellas personas que consumen
o tienen un consumo elevado del glutamato monosódico
que generan esta intolerancia.
Escolta'm, quins riscos...
Sí, sí.
Ah, bueno, ens quedava un element més,
que ens en faltava un,
que es trobava en grans quantitats
en els elements processats,
en els aliments ultraprocessats.
Bueno, eh...
No te escuchaba la pregunta.
No, no, perdona, Elvira.
Deia que ens estaves definint quins són els elements
que podem trobar en els aliments ultraprocessats.
Ens parlaves del glutamato monosódico,
ens parlaves del sucre
i encara en quedava el glutamato.
Y después los aditivos.
Els aditivos.
Todos los E, por ejemplo,
todos los E son colorantes.
Las famosas E.
Exacto, son colorantes.
¿Por qué?
Porque, evidentemente,
durante la cocción se pierde color.
Y nosotros comemos con la vista.
También puede ser estabilizante.
Si te fijas,
hay algunos elementos
que tienen unas consistencias
que lo hacen más sabroso.
También es un aditivo.
Luego tenemos,
que muchas veces son,
por ejemplo,
y aquí hay que tener mucho cuidado
con las intolerantes al gluten,
que hay,
que son almidones,
de acuerdo,
que son los E
y empiezan por el 14,
de acuerdo,
que son almidones procedentes del gluten
para mejorar la textura.
Porque piensa que la alimentación
es importante entender
que comemos por los ojos,
por la nariz
y por el oído
y la boca también.
Correcto.
Entonces,
el crunch, crunch de una patata
pues nos va a llamar.
Entonces tenemos que utilizar
aquellos aditivos
para que la patata
no se nos enrancie
o no se ablande.
De acuerdo,
igual que, por ejemplo,
para un pudin,
pues tenemos que buscar
ese punto de pudin
que se mantenga
y que cuando llegue a la boca
pues tenga esa consistencia
o los olores,
hay que mantenerlos.
Entonces,
el problema
de los alimentos ultraprocesados
es esta carga de elementos
que son,
están sobredimensionadas.
De acuerdo,
por otro lado,
evidentemente
hay un tema muy importante.
Si nosotros
cuando cocinamos
en nuestra cocina,
en nuestra casa,
ya hay pérdidas de nutrientes,
imagínense ustedes
la pérdida de nutrientes
que hay durante
todo el procesado.
Y me explico,
cuando nosotros compramos
las patatas
en el supermercado,
ya llevan tiempo
en el supermercado.
Entonces nosotros
las compramos,
las pelamos,
las dejamos en agua,
ahí estamos perdiendo nutrientes.
Y después,
si por ejemplo
queremos hacer un puré
de patatas fritas,
¿de acuerdo?
el hecho de tener
que secarlas,
el hecho de tener
que ponerlas al aceite,
vamos perdiendo,
¿no?
Pues esto
se multiplica por dos
cuando estamos hablando
en la industria alimentaria,
porque los procesos
son muchísimo más largos.
¿De acuerdo?
Y entonces evidentemente,
por ejemplo,
hay alimentos
los cuales
le tienen que tratar
muchísimo más
para mejorar
el resultado
del producto.
Entonces,
aquí lo importante,
yo no creo que sea
el eliminar de mi vida
los productos
procesados,
no.
Yo creo que tenemos
que ser conscientes,
¿de acuerdo?
De una vez,
como dicen por ahí,
una vez alta,
al año no hace daño.
Si lo combinamos,
por ejemplo,
con productos
frescos
y mínimamente
procesados,
lo comemos
una o dos veces
por semana,
no nos va a hacer daño.
¿Por qué?
Porque estamos
dándole al cuerpo
durante el resto del día
estos alimentos.
El problema está
cuando yo me dedico
exclusivamente
a comprar
toda la comida
que consumo
durante toda la semana
de ultraprocesados,
¿vale?
Porque aquí,
en la consulta,
yo te puedo decir
que llega gente
y me dice,
mira,
es que no tengo tiempo
para cocinar,
¿de acuerdo?
Y me compro
los alimentos,
las cremas
de aquí y de allá.
Tot fet,
tot fet.
És a dir,
me en vaig a congelats,
ultraprocessats,
está clar,
está clar.
Exacto.
Entonces,
evidentemente,
aquí,
aquí esta persona
sí que está corriendo
un riesgo.
Bueno,
de hecho,
yo tenía un cliente
que nada más
comía potitos.
Hostia,
eso es mofor,
¿no?
No, no,
no,
te estoy fastidiando,
es verdad.
Y entonces,
evidentemente,
aquí se trata
de volver a enseñar,
¿vale?
los potitos no,
por mucho que sean
de niños,
no dejan de ser
procesados,
esos potitos
están procesados,
que lo hagan
más cariño,
menos cariño,
eso está por decir,
¿no?
Habría que ver
cómo se trabaja,
pero el hecho
es que no podemos
vivir con eso,
el hecho
es que tenemos
que una parte
del cariño
que sentimos
por nosotros mismos
es cocinarnos
nuestra propia cocina,
nuestra propia comida,
forma parte
del autocariño,
del autoestima,
¿de acuerdo?
no puede ser
que tengamos tiempo
para salir
a los bar
a comer
por ahí adelante
o al cine,
pero no tengamos
un par de horas
para cocinarnos
y dedicarnos
ese tiempo
que nos va a beneficiar.
És molt temptador
perquè, clar,
és molt fàcil,
no té mal gust,
és veritat
que té,
a la llarga,
genera aquests problemes
que tu comentaves,
però, clar,
en el món
en què vivim
és relativament senzill
i, a més a més,
tenim molta oferta
a nivell de restaurants,
no sé si el públic adolescent
és un públic objectiu,
un públic diana
per aquest tipus d'aliments.
Por supuesto,
porque,
piensa,
además,
peligrosísimo,
porque es en la adolescencia
donde se instauran
definitivamente
los hábitos alimentarios
y, evidentemente,
es mucho más fácil
de comer
un producto
ultraprocesado
que un brócoli
con patatas
y una sepia.
Exacte.
I si mirem allò,
obrint la perspectiva geogràfica,
analitzem,
per exemple,
sembla un tòpic,
però és real,
és a dir,
països com els Estats Units,
no?,
amb un nivell d'obesitat
alarmant
d'una forma brutal
i nosaltres,
que tenim una dieta
mediterrània,
més variada,
que estem anant cap aquí
per culpa dels ultraprocessats.
És a dir,
estem imitant un model
que veiem
que porta a l'abisme,
m'imagino.
Bueno,
pero es que,
básicamente,
volvemos a lo mismo,
porque,
¿qué pasa en esto?
Yo, para mí,
el problema está en que
la cocina,
el hacer las cosas en casa,
no está valorado
como debe de ser.
¿Por qué?
Porque es un trabajo ingrato,
porque, en definitiva,
tú vas a hacer unas croquetas,
¿vale?,
y las croquetas tuyas,
posiblemente,
no te queden
con la misma presencia
ni con el mismo sabor
que unas croquetas
ultracongeladas.
Correcte.
O ultraprocessadas.
¿De acuerdo?
Pues mucho que me lo pongas
por una...
Perquè tenim les Est,
tenim els additius,
tenim tots aquests elements
que ens fa
que els potenciadores de sabor
sempre m'han fet molta gràcia.
És a dir,
que un aliment
hagi de portar potenciadors de sabor
ja no anem bé.
No, claro.
¿Por qué?
Porque, evidentemente,
nosotros cuando cocinamos
no nos va a quedar igual.
Si nosotros utilizamos,
por ejemplo,
yo siempre digo,
un buen sofrito
lleva un tiempo.
¿Y con qué haces
un buen sofrito?
Bueno,
con la cebolla,
con el ajito,
¿de acuerdo?
Evidentemente,
no te va a quedar igual
si tú le echas,
por ejemplo,
un poco de glutamato monosódico.
Ahí estás resaltando
el sabor
y con mucho menos cebolla
y con mucho menos ajo.
Ya.
Y entonces ya le estamos quitando
valor nutricional.
¿De acuerdo?
Ya no está llevando lo mismo
y evidentemente
no te quedan igual.
O sea,
yo siempre me enfado
con las croquetas
porque a mí no me quedan
las croquetas
igual que las...
Bueno,
això depèn,
eh?
perquè hi ha croquetes
i croquetes.
Jo,
les croquetes
de la meva mare
que fa un rostit,
ara això sí,
fa amb la cardolla
de Nadal,
després rostejo una anna,
clar,
és a dir,
igual per fer 20 croquetes
s'hi tira 4 hores.
Por supuesto.
Y esa es la cuestión,
que es un trabajo
que no está tampoco valorado.
O sea,
lo valoramos,
lo valores tú.
Els nanos
les engullen
i no noten la diferència
amb les que puguis comprar
en el super,
pràcticament,
no?
Claro,
porque no aprendemos
a disfrutar,
porque una de las cosas
es que una croqueta,
como las croquetas comerciales,
solamente con el tocar
la lengua
ressalten el sabor,
para encontrar el sabor
de la croqueta
de la abuela
tienes que masticarla
y tienes que desnucirla.
A parte de eso,
es la parte emocional,
¿no?
Esta croqueta
la he hecho mi abuela
o la he hecho mi madre.
I tant.
Escolta,
Elvira,
hem...
parlat de la problemàtica,
de la realitat,
ho hem presentat,
hem presentat el problema,
la història és
què podem fer,
perquè sembla
que anem en direcció contrària
del que caldria fer,
és el dir,
la teoria és molt clara,
però cada vegada
hi ha més capacitat,
facilitat d'accedir
a aliments ultraprocessats
i cada vegada
sembla que la societat
té menys temps
a dedicar espai a la cuina.
No sé què és el que hem de fer,
perquè cal,
com tu ho apuntaves,
una educació nutricional
des de petits.
Sí,
pero te das cuenta
de que una de las cosas
que juega en contra nuestra
o en contra
de la educación nutricional
es la información
y la publicidad
que tenemos
tanto en la televisió
como en las redes sociales.
¿Por qué?
¿Qué te dicen?
Ah, si comes este alimento
ultraprocessado
eres feliz.
Ya.
Entonces,
¿qué pasa?
Que nosotros vamos
en búsqueda de felicidad,
como digo yo,
sin saber que la felicidad
no es un alimento,
la felicidad...
Es genera dopamina.
Es decir,
aquest alimento,
aquest tipus d'elements
et generen dopamina?
No,
no,
es...
A ver,
placer,
sí,
sí genera placer,
¿vale?
Pero es un placer
que es muy efímero,
¿de acuerdo?
Por eso pide más
el cerebro.
Es decir,
cuando nosotros comemos
un alimento de estos,
¿vale?
Evidentemente,
los niveles de azúcar
suben muchísimo,
con lo cual,
esto llega al cerebro,
el cerebro se pone
muy contento,
¿de acuerdo?
Pero recordemos
que el tiempo
del azúcar
en sangre
es muy poco,
porque hay la insulina
que lo estaba sintetizando
y después se cae.
O sea,
es decir,
tú cuando te comes
un alimento de estos,
a la hora y media
ya tienes hambre,
ya tienes otra vez
la necesidad
de llenarte en la boca.
¿Por qué?
Porque básicamente
lo que no aportan
estos alimentos
son elementos
muy importantes
para la nutrición,
que son la fibra,
las vitaminas
y los minerales.
Es decir,
esto,
básicamente,
no te está nutriendo
y el segundo sistema
que va a salir
afectado por el consumo
de los ultraprocesados
básicamente
es el sistema intestinal,
porque si no tenemos fibra
y si no alimentamos
correctamente
nuestra flora bacteriana,
vamos a empezar
a sufrir ciertas enfermedades
que están directamente
relacionadas
con la salud digestiva
y por ende
con nuestro cerebro,
porque no debemos
de olvidar
que tanto el cerebro
como el sistema intestinal
están unidos
o un sistema nervioso.
¿De acuerdo?
Entonces,
evidentemente,
el problema
que tenemos nosotros
hoy en día
con la alimentación
a base de ultraprocesados
no es solamente
ya que no tenemos
aporte nutricional
correcto,
sino que está afectando
o va mermando
el sistema digestivo
y por ende
el sistema emocional.
por eso vamos buscando
alimentos que nos
dean ese placer
instantáneo.
pero a la larga
estamos llenando
por decirlo de la manera
estamos llenando
el tanque
de un coche
que es de gasolina
con diésel.
Ens deia l'Elvira
que la alimentación
en base
ultraprocesados
és a dir,
quan els
fem servir
de forma regular.
També diem sempre
no volem ser allò
extremadament radicals.
Si un dia,
un cop cada dos,
tres mesos,
ens anem a menjar
una hamburguesa,
tampoc passarà res,
no, Elvira?
No, no, no, no.
Yo creo que,
yo siempre digo
que la vida
no tiene que ser
blanco o negro.
Correcto.
¿Vale?
Por eso me ha agradat
a parlar tú.
Yo creo que deben
de haber grises
y entonces aquí
volvemos a lo mismo.
No podemos negar
que cuando vamos
a comer una comida rápida
nos gusta,
esto no lo vamos a negar.
Claro que es rico,
claro que es cómodo,
claro que es un momento
que yo voy a compartir
con amigos
o un momento de prisa
porque estoy haciendo
una diligencia
y me como cualquier cosa.
Eso es normal.
El problema es
¿qué hago yo
el resto del día?
Si en la mañana
me como un cruzán,
¿vale?
Y si no tomo
tentempié
y después en la noche
llego y me vuelvo
a pedir una comida
procesada,
ahí estoy cometiendo.
Pero si yo
he tenido que salir
por una,
por X o Z,
he tenido que salir
comer o me he ido
con mis amigos
a comer un alimento
que usted ha procesado,
¿vale?
Pues si yo en la noche
llego o al mediodía
he comido mi ensalada
o he comido mis frutas,
pues está compensado.
El problema
es cuando yo
desayuno,
como,
meriendo y cena
con ultraprocesados.
Ahí estamos
generando realmente
un problema.
Y este problema,
lo mejor del caso
es que en los adolescentes,
de momento,
los adolescentes
tienen un sistema
que los ayuda
a regenerarse
rápidamente
porque están
en crecimiento.
Pero cuando nosotros
lleguemos,
cuando estos adolescentes
lleguen a los 30 años,
ya verán que su cuerpo
no se recupera
de la misma manera.
Y los hábitos
estarán agafados.
Sí,
exacto.
Entonces,
después de recuperar
es muy,
muy,
muy difícil.
Entonces,
evidentemente,
todos los días,
no,
esporádicamente,
¿y nos vamos a vacaciones
y nos comemos
un helado diario?
Bueno,
¿qué le vamos a hacer?
Lo importante es
¿qué hacemos
el resto del día?
¿Qué hacemos
cuando regresamos?
Doncs,
avui,
com més habitual,
parlem de nutrició
els dimarts
amb l'Elvira.
Avui em proposava,
l'Elvira sempre us explicaré
com funciona,
l'Elvira pot parlar
de molts temes
i al matí
m'envien en WhatsApp
i em dius,
ostres,
Enric,
mira,
hi ha això,
això i això,
què és el que t'agrada?
I,
realment,
el tema dels ultraprocessats
jo penso que és un tema
que cada vegada més
està en boca de tothom.
De fet,
estem venent-ho
com una manera
molt negativa
que la societat va cap aquí
però també és veritat
que cada vegada
hi ha més gent
que es preocupa
pel que menja.
És a dir,
que estem tornant
una mica a aquests orígens,
cosa que també
voldria ser positiva
en aquest sentit.
És a dir,
no tot és
menjar escombraries,
bruxeria industrial,
no, no.
També és cert
que cada vegada
hi ha més gent
que té una consciència
del que vol menjar
i que ho intenta,
no?
Bueno,
sí,
a todas estas
es una de las cosas
que siempre yo digo
y es que
la ley
obliga
a todos estos
ultraprocesados
a tener etiquetas
y yo siempre le digo
a la gente,
lean las etiquetas.
Es aburrido,
muchísimo,
pero lean las etiquetas
y solamente
con la cantidad
de grasas
que tiene
y con la cantidad
de azúcar
ya te está indicando
porque claro,
evidentemente
nosotros estamos hablando
de ultraprocesados
en global,
pero hay ultraprocesados
de niveles
que digo yo.
hay algunos
que son
ultraprocesados
pero que sí
controlan
o sí que llevan
esas estadísticas
de decir,
bueno,
nosotros somos
un ultraprocesado
pero nosotros
no usamos
grasas trans
o no utilizamos
azúcar
como el tío.
Pero de todas maneras
dius les etiquetas.
Yo el otro día
compraba
una salsa de soja
e intentaba
llegir la etiqueta
y claro,
para la gente
que tiene una edad
como yo
y la he visto
una mica cansada
et prometo
que va ser
imposible
leer re.
Era tan petit
que vaig pensar
que esperem
que no hi hagi
gaire merda
en aquesta salsa
de soja.
No,
bueno,
pero a ver,
una salsa de soja
ahí vas a encontrar
glutamato monosódico
fijo.
Descarado,
¿no?
Bueno,
pues mira,
no lo pude leer,
me la tomé
con más tranquilidad.
Elvira,
muchísimas gracias.
Tornem a parlar
la semana que ve
como es habitual
aquí a l'Espai de Nutrición,
¿de acuerdo?
De acuerdo,
pues que tengamos
una buena semana.
Una abraçada,
adeusiau.
Hasta luego.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adionaria amor
si poguessis
tornar-me'n,
adionaria amor
si ens poguéssim mirar,
adionaria el món
si poguessis
parlar-me'n,
adonaria tot
si et pogués estimar.
Tantes nits
va pagar per tenir-la,
tantes excuses
per anar tot sol.
Però cada cop
amb un pló la perdia
la llum s'apaga
quan la sort es pot.
I el seu record
s'estimen ciutats
adornides
i s'unia fins l'alba
al seu farc sense vida
trist.
Et donaria amor
si poguessis tornar-me'l
tu. Et donaria
amor si ens poguessis
guiar.
Et donaria amor
si volguessis parlar-me'l
tu. Et donaria
tot si et volguessis estimar.
tu. Et donaria amor
si et volguessis estimar.
volguessis
Tremolant, poc a poc surt del cine,
sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú cartell, arriba a casa i l'espia,
l'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatge,
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan dronet, tan feble i prohibida,
som fons en les ombres, el seu cos un somriure viu.
Em donaria amor si poguessis tornar-me,
em donaria amor si pogués ser veritat,
em donaria el món si poguessis parlar-me,
em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
Em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
Em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
em donaria amor si volguessis estar-te'n.
Em donaria amor si volguessis estar-te'n.
em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
Em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
Em donaria amor si volguessis quedar-te'n.
em donaria amor si volguessis estar-te'n.
Em donaria amor si volguessis estar-te'n.
Em donaria amor si volguessis estar-te'n.
Em donaria amor si volguessis estar-te'n.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
...contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, El Refugi és la millor alternativa de les tardes.
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera.
Escoltant el magazín matinal La Rambla
la periodista Núria García-Libau
i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes,
tertúlies i seccions ben variades des de música,
vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat,
política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 a l'amnistia.
Bon dia, us informa Joan Bota.
La Comissió Europea defensa que el procés independentista
no va perjudicar els interessos econòmics de la Unió Europea.
En canvi, en el primer examen de l'amnistia
davant la justícia europea, sí que posa en dubte
que l'oblit judicial respongui a un interès general.
Luxemburg, Jordi Bara, bon dia.
Bon dia. La Comissió Europea s'ha explicat avui
davant els jutges de Luxemburg sobre l'amnistia
i ha xocat en alguns punts amb la postura d'Espanya.
D'una banda, en línia amb les autoritats espanyoles,
ha defensat que no creu que una eventual independència
hagués tingut afectació financera a nivell de la Unió Europea.
De l'altra, la Comissió Europea ha fet algunes crítiques a l'amnistia.
Ha posat en dubte que la llei respongués a un interès general
perquè diu que va ser part d'un acord polític
per la investidura del govern espanyol
i també ha retret a les autoritats espanyoles
no haver atès les recomanacions de la Comissió de Venècia
per donar temps a un diàleg significatiu per la reconciliació.
Jordi Bara, Catalunya, Ràdio Luxemburg.
Més notícies, Eva Pineda.
El Tribunal Suprem estudiarà dimarts que ve el recurs
que ha presentat l'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán,
en contra del seu ingrés provisional a la presó.
El ponent de la sala de apel·lació que analitzarà el recurs
és Pablo Llarena, el jutge de la causa del procés.
Estarà acompanyat per Antonio del Moral i Juan Ramón Verdugo.
El magistrat que porta el cas va decretar presó provisional
comunicada i sense fiança per a Santos Cerdán
com a presumpt autor dels delictes d'organització criminal,
tràfic d'influències i soborn.
La defensa de l'ex número 3 del PSOE, en el seu recurs d'apel·lació,
denunciava que és víctima d'una causa general.
En canvi, tant pel jutge com pel fiscal,
Cerdán és el presumpte cap d'una trama de comissions
a canvi d'adjudicacions d'obra pública.
Catalunya va finançar el 77% de l'atenció de la dependència
durant el 2024, mentre que l'Estat va portar l'arrest del 23%,
segons dades de l'Associació de directors i gerents de serveis socials.
Per a comunitats autònomes, és la cinquena
que més inverteix darrere el País Basc,
Navarra, Balears i el País Valencià.
A la Cua hi ha la Rioja, Castella i Lleó i Andalusia.
A nivell general, el govern espanyol va assumir el 27%
del finançament de la dependència i les comunitats el 73%,
poc més de 8.500 euros,
que és la despesa anual mitjana per a les persones beneficiàries.
Aquestes xifres es publiquen el mateix dia
que el Consell de Ministres té previst aprovar en segona volta
la reforma de les lleis de dependència i discapacitat
per a iniciar la tramitació parlamentària.
Detingut l'imam del barri de la marca de l'AM de Figueres
a l'Alta Empordà, acusat de maltractar els nens a qui donava classe.
Va ser la mateixa comunitat qui el va denunciar als Mossos d'Esquadra.
Des de Girona ens informa Clara Jordán.
Hola, bon dia.
Una denúncia que, segons la policia catalana,
va arribar el mes d'octubre passat,
ha pres que el fessin fora de la comunitat.
Arran d'aquesta denúncia es va obrir una investigació
que es va allargar fins al mes de maig
i que va culminar dimecres de la setmana passada
amb la detenció de l'imam.
L'home està investigat pels delictes de maltractament,
lesions i coaccions.
Segons ha avançat la periodista Anna Ponsí,
va arribar a Figueres ara fa dos anys,
i els pares li pagaven entre 5 i 10 euros
perquè ensenyés als nens àrab i l'Alcorà.
Segons la denúncia, els picava amb una vara,
els donava clatellots i defensava que les nenes
havien de dubbel.
L'home d'uns 40 anys va passar dijous a disposició judicial.
Clara Jordán Catalunya, Ràdio Girona.
Fins a 27 ajuntaments de les comarques de Lleida
demanen que s'aturi el projecte per construir
una macroplanta de biogàs al terme de l'assentiu de Ció,
a la Noguera, que preveu tractar anualment
gairebé mig milió de tones de purins i altres residus ramaders.
Anem a Vallcaire d'Urgell. Estela Busoms, bon dia.
Bon dia.
Han enviat una carta a la consellera de Territori,
Sílvia Paner, que reclama una trobada
que la Comissió d'Urbanisme de Catalunya doni el vistiplau
definitiu a la factoria, previsiblement el 22 de juliol.
Els opositors asseguren que la macroplanta és desproporcionada,
no respon a les necessitats de les granges de la zona,
serà un focus de contaminació i pudors
i dispararà el trànsit de camions.
Per això l'alcalde de Vallcaire, Jaume Monfort,
vol sentir les explicacions de la consellera.
Clar, vull dir que mos vinc a explicar per què està a favor.
Perquè suposa una inversió de 90 milions d'euros.
I aquesta gent, si d'aquí 5 o 6 anys deixen de guanyar diners,
ells marxaran.
Ho tenim fàcil.
Però la infraestructura ens queda aquí.
La planta la promou un grup d'inversió d'anès amb socis locals.
Toni Sobirat, Estela Busons, Catalunya Ràdio Vallcaire.
Esports, Marcos García.
L'Espanyol fa oficial la renovació del seu tècnic,
del primer equip, Manolo González,
una temporada més fins al juny de l'any 2027.
Això sí, aquesta renovació està condicionada
al fet que l'equip aconsegueixi la permanència
a primera final de curs.
El porter del Barça, Marc-André Terestegen,
continua entrenant-se al marge del grup.
En aquest inici de pretemporada,
a la sessió d'aquest matí s'ha tornat a exercitar el gimnàs.
No ha fet treball de camp.
Encara en futbol, el Giron ha arribat a un acord
per cedir l'extrem coreà de 19 anys,
Minsu, a l'Andorra.
Amb bàsquet al fins fa poc capital,
el màxim en res.
Guillem Jou fitxa pel bàsquet Corunya,
que a la temporada que ve jugarà a l'Alep Orr.
L'equip espanyol femení de Waterpolo,
amb 12 jugadores catalanes,
goleja Gran Bretanya, 7 a 16,
es classifica directament per als quarts de final
del Mundial de Singapur com a primer de grup.
I el Tour de França avui, primera jornada de descans.
L'irlandès Ben Healy és ara el primer de la General.
Té un marge de 29 segons sobre Tadei Pogacar.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
Ja es poden adquirir els tiquets pel sopar popular de la Festa Major de Sant Just,
celebrarà el dissabte 2 d'agost de 9 a 11 de la nit a la pista de l'Institut de Sant Just.
L'activitat s'emmarca dins el programa de la Festa Major
i inclourà, després del sopar, un bingo musical organitzat per l'Esplay ara mateix.
El preu del menú adult és d'11 euros i el del menú infantil de 8 euros.
El sopar inclourà amanida de fruits secs amb daus de formatge,
fiduada, calamars, llagostins i musclos i gelat de vostres.
També s'ofereixen opcions adaptades per persones veganes i celíaques,
amanida de fruits secs, arròs de verdures i bolets i macedònia.
Els tiquets es poden comprar des d'avui a la plataforma Antràpolis.
Una intervenció estructural a la Masia de Can Freixas ha permès descobrir una pica de pedra
que podria correspondre a la base d'una antiga premsa de vida del segle XVIII.
La troballa es va produir durant els treballs de reforç dels murs de càrrega interiors
i es considera un element vinculat a l'activitat vinícola de la Masia.
La peça, probablement feta en pedra de Montjuïc, es troba en molt bon estat de conservació
malgrat que en desfer-se en l'ús es va cobrir en paviment, cosa que n'ha dificultat la preservació.
L'Ajuntament estudia la possibilitat de conservar la peça in situ
per contextualitzar millor l'espai original dins del projecte de museïtzació de la Masia.
Aquesta línia de treball s'està desenvolupant en paral·lel a altres espais de Can Freixas,
com el vestíbul i el jardí exterior, amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni històric de l'edifici.
De moment, els treballs a la zona afectada s'han aturat
i s'ha protegit la peça mentre s'avalua quin serà el seu test final.
El Casal de Joves de Sant Jus organitza el dijous 17 de juliol un campionat de Brawl Stars,
el videojoc de mòbil que triomfa entre el públic adolescent.
La competició tindrà lloc de 6 a 9 de la nit a la sala Ovidi
i cada participant jugarà des del seu telèfon mòbil,
mentre les partides es projectaran en pantalla gran
perquè el públic pugui seguir l'acció en directe.
L'activitat, adreçada a joves de 12 a 18 anys, és gratuïta
i les inscripcions s'han de fer presencialment al Casal.
Els equips competiran en partides que combinaran estratègia,
velocitat i intensitat en un format pensat per tots els nivells,
tant si es té experiència com si és la primera vegada.
Amb aquesta iniciativa, el Casal vol oferir una alternativa d'oci
atractiva i participativa, fomentant la convivència i la diversió
a través dels videojocs.
i això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I es va perdre entre un esbat de remogant, que era molt trist.
Que realment jo necessiti tot això per ser feliç.
I ella no li va voler anar.
I ella no li va voler anar.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Jo no separo la brossa, em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM.
Cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc,
presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat,
de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia,
recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Un quart d'una del migdia marxem cap a Call Llibreter.
De fet, el Call Llibreter ve aquí perquè tenim amb nosaltres l'Arnau Consol.
L'Arnau, bon dia, bona hora.
Molt bon dia.
Escolta'm, em comentaves que el món editorial ha patit una sacsejada important
i és que el grup 62 compra l'editorial periscòpic,
que era de les petites, entre cometes, petites,
que quedaven i que semblava que anaven bé
i que ha estat absorbida per un gran grup, no?
Que acaba sent planeta, això, no?
Sí, sí. Aquesta, efectivament, ha sigut la notícia que fa una setmana
que llibreters i gent més o menys vinculada al món del llibre,
també d'altres editorials amigues, no es comenta d'altra cosa.
A la premsa de columnes i opinions n'hi ha de tots gustos i de colors,
algunes, crec jo, molt desencertades,
altres que intenten tocar vores però tampoc sap si del tot,
perquè, evidentment, els termes del contracte no els sabem.
Ens hem de creure el que ens ha explicat l'Anil Rafel,
que va fer una nota de premsa, que ens va agafar una mica tots
d'allò amb el pixat del ventre, parlant clar,
perquè és el que tu dius.
Edicions del Periscopi, un editorial que deu tenir ara 10-12 anys,
d'aquesta nova fornada d'editorials petites que van créixer,
van començar a néixer això l'any 14, l'any 15, en van sortir un munt,
tenies la sensació, com a llibreter,
que era la que, no sé si dir que havia fet millor les coses,
però com a mínim la que havia tingut més èxit,
amb unes portades absolutament reconeixibles,
perquè són les que porten com la contraportada al davant,
amb un disseny molt acurat,
una tria de llibres molt diversos,
allò des d'autors molt de best-seller,
pràcticament de best-seller,
fins a coses molt fines, molt particulars,
per exemple, Gospodino,
un dels grans autors europeus,
però potser per un públic minoritari,
o el Mircea Cartadescu,
un autor romanès d'aquests que soni cada any
perquè guanyi el Nobel, no?
I la sensació aquesta, que era de les poques editorials
d'aquesta fornada que havien passat de ser
aquestes editorials petites i independents,
que segueixen avançant ni un munt,
a ser un editorial que podríem considerar mitjana.
Ell mateix explica que, de fet,
ja no eren només dos treballadors,
sinó que són cinc o sis,
i, personalment,
just d'aquestes que comparava com
l'anagrama dels anys 80.
L'anagrama dels anys 80-90
és l'editorial que tothom comprava
perquè si és anagrama estarà bé.
Aquesta frase va fer fortuna...
Jo m'imagino que la gent del grup 80-90 pensava
com tu, per això hem fet l'oferta.
I, de fet, Periscopi és això.
Hi ha molta gent que et ve de dir
bueno, si és d'aquests així,
que potser no saben ni dir el nom de Periscopi,
però tenen molt clar quina és la seva imatge,
això estarà bé, per tant, qualsevol d'aquests l'agafa.
Això ha passat moltíssim a aquest llibreter
i entenc que, per tant, a totes les llibreries del país.
Per tant, quan ja fa uns anys,
mesos, els últims mesos sobretot,
es va veient que les editorials petites
poden arribar a patir bastant,
perquè ara el panorama editorial català
de tenir dos grans grups,
Planeta i Random House,
que són grups d'aquí,
són grups de tot el món,
perquè Planeta i Random House
estan assalers a mitja Europa
i a tota Llatinoamèrica,
passa a haver-hi un tercer gran grup,
que és el grup que capitalitza Abacus
i la gent de Sàpies...
Abacus és gran grup?
Bueno, Abacus fins ara
era purament una xarxa de llibreries.
Correcte.
Però ara ha passat a formar
un gran grup editorial,
junt amb gent com el Jaume Roures
i el Tatxo Benet,
que ja han portat els seus segells,
i tot el que...
Aquesta gent ve d'un audiovisual, bàsicament.
Sí, però havien comprat segells,
segells com Arcadia,
un editorial petita de filosofia,
segells com Nabona,
que portava en aquest cas l'Ernest Folk,
ajudat pel Jaume Roures,
i després tot el que ja venia
del grup Sàpies o del grup Ara,
l'editorial Ara Llibres,
l'editorial Amsterdam,
amb tota la potència que tenen les revistes
Sàpies, Descobrir Catalunya, Cuina...
Clar, tot això formava part del grup Abacus,
que ara han comprat segells
que venien del grup Enciclopèdia Catalana,
i per tant són un pol amb 14-15 segells
molt diferents entre ells,
però que clar, ja van junts.
I per tant s'han constituït
com un tercer grup d'aquests
que podran...
Bueno, lluitaran,
que és el que està dient tothom,
per tenir lloc a les taules de novetats.
I això com s'aconsegueix?
Doncs evidentment traient llibres cada 15 dies.
Escolta'm, i a tu com a llibreter
t'afecta poc, gens, molt?
En principi ens han dit
que Periscopi no ens afectarà gens,
perquè ells seguiran tenint el seu,
que és el que em grinyola més
del que ens han explicat,
el seu distribuïdor,
que no serà el distribuïdor de Planeta,
sinó el de ell.
Això en principi veurem a la llarga, no?
Veurem a la llarga.
Que ells seguiran sent independents,
de fet,
tot i que aquesta compra per part del grup 62
no implica que la gent de Periscopi
se'n vagi a la seu de Grup 62,
que és la de Planeta,
el famós edifici antic de Banca Catalana
amb les plantes de la Diagonal,
sinó que ells segueixen a les seves oficines,
crec que són al carrer Córsica de Barcelona,
que treballen absolutament independents.
És a dir, volen mantenir una mica el segell,
que té un prestigi
una mica apartat del gran grup, no?
Entenc que, bueno,
el que hem explicat és a dir,
clar, tenim sis nòmines
i pagar sis nòmines cada mes
costa molt més que pagar-ne les dues o tres
que érem al principi.
I, per tant, bueno,
aquesta compra ens permet
una tranquil·litat,
dir-me, de tresoreria, entenc jo, no?
Una tranquil·litat en aquest esperit econòmic.
Arribar a final de mes sense estar pendent de...
Aleshores, fins a quin punt
grup 62, aquest editorial com Proa,
com Columna, com Empúries,
com Edicions 62,
influirà o no en el catàleg de Periscopi,
que fins ara, evidentment...
Però, clar, si Periscopi ha anat bé,
se suposa que l'han comprat
perquè continuï mantenint el mateix estil, no?
Efectivament.
En principi.
Però, de fet, ja va córrer un mem
bastant divertit fa uns dies,
de seguida que es va saber,
que es deia, amb el disseny de Periscopi,
es veia una foto del Victor Almela
dient Memòries del Delta,
que és allò de...
Les memòries de Victor Almela,
amb tots els respectes,
no serien mai del gust de Periscopi,
però, potser ara,
autors...
Home, si han pagat...
D'aquests gells que poden tenir història,
que poden tenir gràcia...
Arran, si han pagat és perquè voldran guanyar calés,
això ho tinc claríssim.
Això està clar.
I, a més, aquests grups no tenen...
Però fins aquí un punt, un autor,
poso el Victor Almela i que em disculpi des d'aquí,
de dir, no, no, és que jo,
la meva il·lusió sempre ha sigut publicar Periscopi,
ja sé que m'heu publicat sempre a Columna o a 62,
però ara jo vull...
Com que forma part del grup, no?
Com que ara forma part del grup,
hi haurà pressions d'aquest tipus?
Autors que...
Home, doncs, coi,
aquella és l'editorial de moda,
a més a més,
és l'editorial que heu comprat
perquè tots els llibeters hi confien...
Clar, i d'alguna manera et donen un prestigi,
no un cachet,
de dir, estic a Periscopi,
vol dir que sóc un tipus d'autor diferent, diferent, no?
D'una editorial, que ja et dic,
d'aquestes que van néixer,
la majoria ens han mantingut al mateix nivell
i aquests han passat a...
Doncs, per exemple, això,
no a demanar,
no anaven tan justos
que han sortit a buscar i dir
compreu-nos,
sinó que han sigut els altres
que han vingut amb el talonari,
no sabem de quants eros.
I els autors...
Alguns,
tinc-ho claríssim.
I als autors,
als escriptors,
els afecta molt aquest tipus de moviments
que s'estan produint?
No, els autors que ja han publicat a Periscopi,
doncs, vaja,
segueixen aconvoiats per la mateixa gent,
entrenc que tractaran
sempre amb els mateixos editors
i, per tant,
vaja, no sé,
fins i tot poden tenir la tranquil·litat
de dir, bueno, ara,
cobrarem segur.
Potser la factura dels drets d'autor
l'haurà de fer a Grup Planeta.
Sí, però igual,
en comptes d'arribar el dia...
Potser canviar el remitent de la factura...
Potser en comptes d'arribar el dia 10
arribarà el dia 1.
Aquesta seria la part positiva, no?
Aquests intríncolis
que realment,
si no hi haig de dins,
no pots saber, no?
Des de fora,
és un sotrac
perquè penses,
realment seguirà sent independent?
Clar,
potser ja no es pot d'independent
si formés part d'un grup
dels més grans
a nivell mundial
pel que fa al món de l'edició.
Està clar,
tot canvia.
Però,
teòricament,
és el que tu dius.
Si l'han comprat
és perquè independentment,
de manera independent,
funcionava
i, per tant,
la gràcia seria
no tocar res,
allò de l'empedusa,
que canviï tot
perquè res no canviï.
Doncs veurem si és així.
El que fem ara...
Des d'aquí,
evidentment,
el meu suport i ànims
a la Neol Rafel,
a l'Andrea Rubiralta,
a la gent de Periscòpi,
que ja ho sé
que han patit,
han patit allò de dir...
Molts tuits
i molts mems
probablement poc coneixedors
de la causa
i molts de dius
heu venut,
o heu traïdor,
o heu traïdor,
o heu traïdor,
o heu traïdor...
La gent...
Era d'una empresa
que funcionen perfectament
i potser el problema
el té el país
que una empresa
que va bé
no es pugui mantenir
sense patir.
Això anava a dir,
que el que monti una empresa
sàpiga la dificultat
que és arribar
el dilluns vinent,
per exemple,
que és dia d'Ives i RPF.
Per exemple.
Per exemple.
Bé,
recuperem avui
Quico Alceliu,
el noi
i el mut de Ferreries
i és que avui
tornarem a parlar
de Jesús Moncada.
Doncs sí,
és culpa d'entrada
perquè normalment
no repeteixo autors
i menys dues setmanes seguides,
però gairebé
que m'hi he vist obligat.
Estem en plena
Universitat Sant Justenca
a l'estiu.
Per cert,
com està anant?
Doncs la veritat
és que de moment
molt bé.
Demà tenim sessió.
Demà tenim sessió.
És la sessió més
diferent
o estranya
o anecdòtica,
no sé com titllar-la
a la tele 5.
Perquè no és que vingui
un ponent,
potser jo mateix
explicaré quatre coses,
però diguéssim
que hem fet
un micro verd.
O és el que des de
Club Editor,
que és l'editorial
independent,
amb molta més trajectòria
que aquestes que dèiem
que van néixer
fa 10 o 12 anys,
Club Editor
té una llarguíssima trajectòria,
imaginem que ja publicava
a Rodoreda.
Doncs,
bé,
és l'editorial
que està recuperant
tota l'obra de Moncada,
perquè evidentment
Moncada,
que havia publicat
tota la vida
la magrana editorial
independent,
absorbida en aquest cas
per Random House,
doncs és una cosa
que s'ha oblidat
absolutament.
I un autor
com Moncada,
que és el nostre
García Márquez,
que és el nostre
Faulkner,
i no em cansaré de repetir.
Em vam parlar
la setmana passada
que dèiem
que era un,
no diré que un desconegut,
però sí que per la potència
que té
des del punt de vista
de qualitat
de la seva obra,
té un reconeixement
molt menso.
Normalment,
és possible que conegui,
hagi llegit o no,
Camí de Cirga,
que és la seva gran novel·la,
però clar,
és que Jesús Moncada
no és autor
d'una gran novel·la només,
és autor d'una obra
curta,
però genial.
Aleshores,
Club Editor,
aprofitant que aquest any
hem de celebrar,
malauradament,
els 20 anys
de la mort de Jesús Moncada,
algú que s'hi hagués
seguit viu
i escrivint monuments
com els que feia,
total ara aquest any
n'hagués fet 77,
o sigui,
realment va ser molt jove.
Una edat perfectament possible
que estigués en plena forma.
Doncs clar,
el que està fent
és de dir,
escolteu,
la manera de recuperar Moncada
potser no es fer
grans conferències,
que sí,
pot ajudar-hi,
sinó que la gent el llegeixi.
Per tant,
micròfon obert,
proposem a totes les llibreries
que s'apuntin
i que el llibreter
ens hi hem apuntat,
perquè la gent
vingui a llegir
el seu fragment preferit.
Nosaltres ens hem posat d'acord
amb el Club Literari de la Teneu,
tenim ja uns quants lectors
que segur que no ens trobarem
allà de dir,
bueno,
hi ha el micro obert,
però no ve ningú.
És a dir,
que ja teniu la claca assegurada.
Ja tenim uns quants lectors
assegurats
que ens hem repartit contes,
hem repartit fragments
de...
De Moncada.
De Camí de Cirga,
fragments d'Extremí de Memòria,
que és, per exemple,
la novel·la
de la qual voldria recomanar avui.
Ja que estem en Setmana Moncada,
ja que estem en aquest cicle
de circades populars
en les llibreries
que s'hi hagin apuntat,
doncs jo m'he trobat
que a Estremí de Memòria
una novel·la
que no havia llegit,
però potser és el moment,
ja que hi ha una nova edició.
I t'hi has posat.
M'hi he posat
i, clar,
la sorpresa no,
perquè ja sabia
que seria molt bona
és que realment
me l'he publicit en tres dies,
un cap de setmana,
d'acord,
de lectura intensa
per a tot aquestes novel·les
que se t'emporta.
Sent que no és una novel·la fàcil,
el de dir
plantejament,
no us hi desenllaç.
Evidentment,
Moncada juga molt
la de dir,
escolteu,
jo creo tot un món,
jo faig un joc literari
i els que voleu seguir-me
poseu-vos-hi,
lleu-vos bé,
si voleu música de fons
però que no us destreguin gaire
perquè haureu d'estar tens.
En el fons...
O sigui,
que has estat un cap de setmana
tancat amb tu mateix
i el llibre.
Pràcticament.
Sí, sí, sí.
T'arà contenta la Silvana.
Aquest llibre
pràcticament és un cluedo
perquè comencen a sortir...
Tu després
has d'anar fent el puzzle
de qui és qui,
quins parentius tenen...
Et cal anar prenent notes
quan llegeixes un llibre d'aquests?
És a dir, que costa...
Jo no ho he fet
perquè a banda
aquesta edició
té un dramatis per son al darrere,
o sigui,
tres pàgines
en què t'expliquen cada vegada
qui és qui.
Perquè no et perdis.
I el que sí que he fet
és constantment anar al darrere
perquè els noms
et comencen a sonar
però aquest és el cosí
o el marit d'aquell altre.
T'ho aclareixin de seguida
i tornes a la lectura.
Evidentment,
si algú és de fer-se croquis,
aquesta és d'una novel·la per fer-se.
Que podria ajudar.
I això, insisteixo,
no resta gens a la lectura,
tot el contrari,
des d'aquí Jesús Moncada
és la recreació d'uns fets
que van passar a Mequinensa
el 25 d'agost del 1877.
Què va passar?
Estan després de les carlinades,
teòricament se n'han acabat les guerres,
la gent...
Mequinensa ha sigut sempre
una ciutat com molt anti-borbònica,
molt d'esquerres,
molt liberal,
però les guerres s'han perdut
l'estrès que ja han tingut,
però al final és una ciutat rica
perquè té unes mines de l'ignit.
Per tant, una mina aires
i a més a més
és un dels pocs llocs
on l'Ebre es pot creuar
i per tant hi ha gent
que es guanyi la vida
com a lleuters
creuant el riu,
els passadors,
a Minaire sobretot.
En aquest poble
hi ha un crim horrorós,
de sobte arriben les notícies
que el 25 d'agost
el recaptador d'impostos
que ha passat per...
com es feia abans,
els recaptadors anaven de poble en poble,
cobraven la continuació
i se n'anaven cap a la capital.
et lleves al matí
i tu han embargat.
acompanyat de dos o tres guàrdies,
el recaptador era algú de Mequinensa,
conegut de tothom,
és assassinat camí de casp.
D'hauria caure bé.
Clar, tot això
no ens ho explica Jesús Moncada
en el moment que passa,
en present,
sinó que ens presenta
un novel·lista
que no té nom,
que hem d'imaginar
que és el propi Moncada,
que està intentant fer
una novel·la
sobre aquests fets,
dels quals en Mequinensa
tothom se'n recorda,
perquè hem passat 80 anys
per aquells fets tràgics
que tothom ha comentat
de pares a fills i tal.
Clar, aquesta transmissió
de pares a fills,
encara que tothom cregui
que és molt fidel,
en realitat pel camí
s'hi han perdut
i afegit molta cullerada.
Correcte,
hi ha molt de mita,
molt de fàbula
i molt d'història inventada,
o que al mínim
que recorda
diferent del que va ser.
Però aquest novel·lista
que comença a parlar
al principi dient
jo vull fer una novel·la
d'aquests fets
i la vull fer
perquè són uns fets
dels quals a mi,
com a fill de Mequinensa,
me n'han parlat sempre
i en tinc una idea,
just se n'ha trobat
en un arxiu
una relació
d'algú
que els va viure
de primera mà,
que durant molt temps
havia estat amagada,
és algú
que els va viure,
que vivia Mequinensa
aquell 1877,
que va escriure
en una mena de relació
i que va quedar
tancada en una caixa.
I el que vull,
i aleshores
tota la novel·la
és un constant contrast
entre el que ell
li arriba,
el que ell sap
perquè ha anat
inclús parlant
amb gent
de Mequinensa
que creu recordar-ho,
però en realitat
ho recorda
per tercera generació
i contrastar-ho
amb aquest relat.
Per tant,
aquesta història
té visos de realisme,
de realitat,
és a dir,
no és una cosa
totalment inventada,
el que explica
va passar
d'alguna manera.
Jo crec que Moncada
juga que també
aquests fets
siguin inventats.
Perquè,
de fet,
si un intenta buscar,
clar,
no es troben referents...
El Mequinensa,
com sabem,
va ser...
Està sota l'aigua.
Està sota l'aigua.
No sé si l'arxiu
el va moure
o allò van aprofitar
per deixar-ho a sota.
Jo crec que forma part
de la novel·lística,
també.
S'inventa uns fets mítics
que tothom recorda
per arribar-hi
de manera
de dues vegades.
Aleshores,
la novel·la està dividida
en una sèrie d'apartats.
Cada apartat
té vuit capítols
i, aleshores,
els set primers capítols
de cada apartat
són...
Bé,
vas veient
gent de Mequinensa,
la que li arriba
a la notícia,
el moment en què detenen
uns sospitosos,
protestes,
com viuen,
doncs,
els que estan més a prop
de les víctimes
i els que estan,
al revés,
més a prop dels teòrics,
que no sap si ho són o no,
però els que la Guàrdia Civil
ha decidit agafar
i tampoc sap
si la Guàrdia Civil
és fiable o no
en aquests sentits
i això queda molt clar.
I un vuitè capítol
en què representa
aquest escriptor
ha passat
totes aquestes
primeres narracions
que ell va fent
a algú
que els hi comenta
perquè aquest algú
és qui té
aquest arxiu
que s'ha trobat
i, per tant,
li va comentant de dir
i podries afegir això
o allò altre
perquè, en realitat,
el que jo veig
que està escrit
va anar diferent.
Ja.
i, per tant,
tota l'estona
llegeixes uns capítols
i algú que després diu
no sé si és veritat
això que dius
podria anar d'una altra manera
o ho podries escriure
i fins i tot
el posa a prop de dir...
I al final encaixa tot?
Al final acaba encaixant tot
d'una manera meravellosa
i, bé,
també és allò de dir,
el títol ja t'ho diu,
estremida memòria.
Estremida,
que és una paraula
que jo crec que
potser a l'Ebre s'utilitza
però jo ara fins i tot
l'he buscat al Fabra
i surt estremir,
el verb,
una cosa que fa tremolar
i estremidor.
Però estremit,
estremida,
no ho he trobat.
Per tant,
és una paraula
que d'alguna manera
no és que s'inventi moncada
sinó que l'utilitza
com un moment de la memòria.
Bé, potser és una paraula
que es feia servir molt
a la zona.
També podria ser
perquè això moncada
ho feia molt sovint.
Correcte.
Però també era un creador
de llenguatge.
Sí.
En el sentit de dir,
bueno,
potser no és estremidor
perquè sí,
són uns fets estremidors
els quals recorda
però el que ell fa referència
sobretot és aquesta memòria
a la qual fem tremolar
i la fem anar
per on en realitat
nosaltres volem.
I per tant
la memòria mai no és fiable.
Està clar.
Estremida, memòria.
És una novel·la extraordinària.
La podem trobar
que el llibre té si volem.
Efectivament.
En tenim.
Estava mirant
l'obra literària
d'en Moncada
i veig que
de novel·les
res,
pràcticament
en va fer tres, no?
La Galeria de les Estàtues
La Camí de Cirga
i Estremida de Memòria
La resta van ser
relats curts
Calaveres Atònides
Aquesta no la tinc present
També traduccions
Relats curts
I després, evidentment,
dos reculls de contes
extraordinàries
que són
El Café de la Granota
que és el que parlava
la setmana passada
i Històries de la Masquerra

Jo us dic
potser si us fa por
una novel·la
avui sembla molt complexa
Comencem amb relats curts, no?
Agafeu els relats
perquè és una manera
d'entrar molt fàcilment
en aquest món
on, insisteixo
com que estem parlant
de memòria
com que estem parlant
d'un poble
colgat sota el pantà
com que estem parlant
a més a més
és molt curiós
perquè tu busquis
mira, pel pantà de Mequinensa
i no
si un mira l'Ebre
dius
però a veure
Mequinensa estava després
de la presa
com pot ser que quedi
enfonsat
si la presa de Mequinensa
està després del poble
després vol dir
més amunt del curs del riu
Correcte
i aleshores és quan t'adones
d'alguna cosa
no van calcular bé
o alguna cosa
bé, en fi
el que posa
on està
Mequinensa
la vella
és sota el pantà
de Riba Roja
la presa del qual
està bastant més avall
i penses
era necessari realment
sent que després
construïn una altra pantalla
i mateix
enfonsat tot un poble
hi ha molts dubtes
molts llums
moltes ombres
sobretot d'ombres
i per tant
és un poble
molt literari
per poder fer coses
molt literari
també ple de fantasmes
perquè aquest record
aquesta estremida memòria
constantment
la trobes
en tots els relats
de Montcada
doncs us convidem demà
a anar a aquest llibre
a quina hora
a les 8
a les 8
per participar
d'aquest homenatge
veniu a
apropar-vos
que aquest estiu
és ideal
per entrar
a l'obra de Montcada
i us aviso
és una obra
de la qual
quan hi entres
si hi entres
de veritat
no en voldràs sortir
i com tu dius
és curta
però
teniu feina endavant
i un estiu esplèndid
Gràcies

a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
i un estiu
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
i un estiu
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
a l'esplèdint
I waited
on the corner
till I saw
the chitna leave
it was easy
getting over
and I landed
on my feet
I came in
through the kitchen
looking for
something to eat
I left
to call the cards
so they were over
there
please
my
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La proposta de Justin Bieber!
Fins demà!
��
Estava a Mallorca oi que siguin?
Sí!
Ara....
Les últimes setmanes
sobretot quan s'ha publicat aquest disc
estava a Mallorca amb la seva parella
però durant tots aquests últims mesos
tothom especulava sobre la seva situació personal
se l'havia vist al festival de Coatxella
que no se l'havia vist molt bé, diguéssim,
i ningú s'esperava que el que tindríem seria un disc,
i a més un disc que va anunciar pràcticament d'un dia per l'altre.
Van començar a sortir imatges arreu del món de Justin Bieber,
nou disc, tampoc es deia la data de publicació,
i el dia següent el teníem a totes les plataformes digitals.
Quina ha estat l'acollida del disc? Està agradant?
Està agradant bastant, hi ha una cançó que està destacant molt,
que es diu Daisy's, que és la segona cançó del disc.
La que està sentint de fons, sí, per tant.
Està en número 5 a l'Spotify,
i està fent gairebé 3 milions de reproduccions diàries a nivell global,
per tant, sí, és la cançó que està destacant més,
i als Estats Units apunta a debutar a la primera posició setmanal,
sense haver tret còpies físiques, només està disponible a plataformes digitals.
O sigui, hi ha ni discos, ni CDs, ni res?
Directament tota plataforma és a fora?
No, però normalment, quan es debuta tant en una llista de vendes,
sí que es treuen còpies físiques,
perquè la venda d'una còpia física val més,
diguéssim, puntua més,
que la reproducció d'una còpia digital,
perquè al final simplement és obrir una aplicació i reproduir el disc.
De fet, una còpia digital, per equivaldre a una còpia física,
s'ha de reproduir tantes vegades tot el disc complet.
És una operació matemàtica una mica complexa.
Però sí, imagina't quantes vegades s'està reproduint i funciona.
Doncs Justin Bieber, que, diguem, musicalment està bé,
i des del punt de vista personal...
Bueno, està bé, ha fet un canvi d'estil,
veníem d'un anterior disc bastant més pop,
però que ja fa uns anys ningú se'n recordava una mica de l'últim disc,
i en aquest torna una mica a l'R&B.
De fet, hi ha una lletra del disc una mica bastant polèmica,
que es diu que un dels col·laboradors,
un dels cantants que col·labora,
doncs parla que Justin Bieber té ànima de negre,
de cantant negre.
A l'inici dels seus temps se l'equiparava amb Michael Jackson
i sembla que torna a anar per aquesta línia.
Bé, i apunta'm, deies, a ser número 1
de les llistes principals d'arreu del món, no?
Sí, Estats Units, Regne Unit,
totes aquestes principals estan apuntant a que debuti el número 1.
El divendres sabrem...
Bé, durant el dia d'avui haurien de sortir llistes,
les primeres previsions,
i el divendres sabrà si debuta o no,
si es compleixen les prediccions.
Doncs el retorn de Justin Bieber.
Què més ens expliques, Andrea?
Una altra cosa que us explico
és una pel·lícula que està sobtant arreu del món,
una pel·lícula de Sony
i que està distribuïda per Netflix.
Es diu K-Pop Demon Hunters,
però se suposava que era una pel·lícula molt de niche,
molt enfocada a la gent que li agrada el K-Pop,
però està saltant aquesta barrera, diguéssim,
i és una de les pel·lícules més vistes de la plataforma Netflix
i la banda sonora s'està convertint en la banda sonora de l'estiu,
un estiu que està sent conegut com l'estiu sense cançó,
que no hi ha cançó de l'estiu, es veu,
no hi ha cap cançó que apunti,
i en canvi tota aquesta banda sonora de la pel·lícula,
si entrem a Spotify i a Apple Music,
entrem al top 50 global
i n'hi ha 5 o 6 cançons molt ben posicionades
i la més coneguda, que és Golden,
que la podem escoltar, de fet,
està en la segona posició.
Per tant, és una pel·lícula que s'està convertint viral
i la banda sonora està sorprenent molt.
I la tenim ja disponible a Netflix ara mateix.
Sí, la pel·lícula està disponible a Netflix
i la banda sonora està en plataformes digitals,
està a YouTube amb les lletres, amb els videoclips, tot,
o sigui, s'ha publicat com si fos el disc
d'un grup de música,
però simplement és la banda sonora
d'una pel·lícula que està tenint molt d'èxit.
Però aquest grup existeix com a tal
o l'han creat bàsicament per la pel·lícula?
No, no, la pel·lícula
narra les aventures
d'un grup de música coreà
i és una pel·lícula d'animació
i tan sols és una pel·lícula
amb humans.
Per tant, està completament creada
per la pel·lícula
i són les veus que posen
que posen els personatges.
Però imagino que això ho voldran explotar.
No sé si, clar, hi hagi el darrere de cantar.
Home, sí, suposo que es voldrà explotar.
Jo, un cas que recordo que va succeir
més o menys similar amb Netflix
va ser quan es va publicar
no recordo quina temporada de Black Mirror
on hi havia un capítol protagonitzat per Miley Cyrus
on Miley Cyrus cantava un parell de cançons
i interpretava un artista
que era controlada per les discogràfiques
i en un principi aquestes cançons
no estaven disponibles a les plataformes
però com que van tenir tant d'èxit
es van publicar a les plataformes
i fins i tot Miley Cyrus
es caracteritzava com la cantant del capítol
i les cantava als seus concerts.
Per tant, jo crec que intentaran estirar...
Exacte, poder-ho monetitzar
sense cap anada de dubte.
Sí, sí, sí, home, de fet ja estan monetitzant bastant
i potser inclús inventen un grup de pop coreà
a través de cantants de carn i ossos.
Però creus que estil mini-Vanili?
És a dir, gent que fan playback
o els que es canten realment aquesta cançó, m'imagino?
Home, suposo que no crec que sigui a través de playback
i sobretot a la indústria coreana de la música
és sempre cantants preparats per sortir al mercat
i jo crec que si jo fos Netflix
estaria ja fent el càsting per veure
si puc fer la pel·lícula d'animació
la puc fer amb actors en la vida real, diguéssim
amb actors de carn i ossos, un live action
i si puc treure el grup també al mercat.
Doncs més cosetes, vinga.
Després tenim Cigaflaues
que ha tardat una mica aquest any en treure cançó
en treure cançó de l'estiu
encara estàvem amb la Marina està morena al cap
Ostres, la vam sentir però fins a la societat, eh?
La vam sentir l'any passat fins a la societat
i aquest estiu, a falta de cançó oficial
l'estàvem sentint una altra vegada.
Però la setmana passada ens van sorprendre
amb un nou tema que es diu A la fresca
és un videoclip que està protagonitzat
també en videoclip acompanyat per Elisabet Casanovas
i és una cançó que dius que comença
diguéssim una mica dramàtica
que dius això no és cançó de l'estiu
això és per plorar
però ràpidament s'anima
i el videoclip protagonitzat per Elisabet Casanovas
es converteix també en una festa
i és una cançó que van estrenar la setmana passada
el Canet Rock en directe.
I després uns altres que s'apunten a la cançó de l'estiu
amb una cançó que també pràcticament van estrenar
el Canet Rock
van ser The Tires
que han publicat també fa pocs dies
Tàndem
que és una cançó que també apunta
a ser la banda sonora d'aquest estiu
haurem de veure qui guanya aquesta batalla
perquè és conegut que entre Cigaflauas i Detailets
no hi ha gaire bon rotllo
havien sigut molt amics al principi
Què va passar?
Havien col·laborat uns amb els altres
i en l'últim disc de Cigaflauas
on va col·laborar pràcticament
tota l'escena de la música urbana catalana
Detailets no apareixien
i en aquests famosos podcast
on es pregunta per tot
però no es pregunta de música
Detailets va deixar entreveure
que hi havia estat
hi havia hagut algun problema
amb Cigaflauas
Però no s'acaba de saber què ha passat
però sí que no hi ha bon rotllo
perquè fa dos o tres anys
que ja no col·laboren
que ja no se'ls veu uns als concerts de l'altre
i que en entrevistes i tal
quan se'ls pregunta
responen
responen abadint les preguntes
que se'ls hi fan
M'imagino que és un tema d'egos
és a dir, estan competint
entre cometes
pel mateix públic
tot i que penso que són complementaris
i alguna cosa els hi deu haver provocat
aquesta fricció
a saber
Sí, de fet
sempre havien estat complementaris
havien col·laborat
havien format part de les seves gires
però en algun moment
no se sap ben bé què va passar
que aquesta complementació
va desaparèixer per complet
Escoltem, aquesta és una de les cançons
que ens comentava l'Andrea
Per moltes coses que ens passin
i parlem ara d'un concert de dissabte
Aitana a l'Estadi Olímpic
Sí, parlem d'un concert de dissabte
que jo des de Ràdio Desverd
vaig intentar aconseguir acreditació
se'n va ignorar completament
però bueno, les expectatives
eren aquestes
que no tingués resposta
i el dissabte tindrem l'Aitana
a l'Estadi Olímpic
serà el seu primer estadi
de la seva carrera com a cantant
Poca broma, eh?
Sabem que tindrem a Julieta
com a obrint el concert
com a telonera
de moment no hi ha col·laboració
diguéssim musical entre les dues
és una cosa que s'ha especulat
bastant en els últims mesos
però de moment
la mateixa Julieta
va confirmar al Canet Rock
en una entrevista
que no hi havia cançó a la vista
que no hi havia col·laboració
i que tampoc pujaria a l'escenari
amb ella
durant el show de l'Aitana
durant l'espectacle de l'Aitana
que simplement
obriria el concert
i que només obrirà el concert de Barcelona
els de Madrid encara
no sabem qui els obrirà
és a dir, farà de telonera
allò que dèiem abans
de telonera bàsicament
pura i durà
sí, sí, sí
és de promoció
perquè evidentment
l'Aitana té un públic
molt més gran
que la Julieta
i que també
doncs serà
la primera vegada
que la Julieta
canti en un estadi
d'aquestes dimensions
sense comptar
festivals
com el Canet Rock
que al final
doncs el públic
ve a veure la Julieta
però ve a veure
a molts més
altres artistes
jo penso que
ser teloner
és complicat
perquè
la gent no et ve a veure tu
sí que és veritat
que pot ser
que al públic
doncs li agradis
però clar
la gent està esperant
que acabis aviat
i això
ha de fer una mica de ràbia
però sí que és cert
que aquesta
que Julieta
com a talonera
els fans de l'Aitana
sí que agrada molt
perquè se sap
que són molt amigues
i els fans de l'Aitana
estan esperant
una col·laboració
entre elles
des de fa molt temps
i sí que estan seguint
molt
molt a la Julieta
per tant
potser sí que
sí que els agradarà
veure un espectacle
de la Julieta
però evidentment
el plat gros
serà
serà l'Aitana
que promet
un espectacle
ple de sorpreses
la gran sorpresa
és una que va deixar
entreveure
en una entrevista
amb RAC 105
on va dir
que col·laboraria
amb un artista
històric
de la música catalana
i cantaria
cantarien
una cançó
històrica
també
de la música catalana
en un principi
les acostes
anaven
amb boques grasses
perquè
doncs
es va fer
molt viral
un tros
del documental
de l'Aitana
de Netflix
on cantava
la gent que estimo
amb les seves amigues
però la mateixa
Aitana
va dir que
Oques Grasses
el dia 19
té concert
a un altre lloc
i que
és pràcticament
impossible
que alguna cosa
faran
jo aquesta alguna cosa
m'imagino
que potser canta
la gent que estimo
amb Josep Montero
cantant-la
diguéssim
a les pantalles
no ho sé
seria xulo
no això
seria xulo
però el que sí
que és cert
que hi haurà
un artista icònic
de la música catalana
i per on van
les apostes
a l'estadi
cantant amb ella
i hi ha apostes
que diuen
que pot ser
un Serrat
que a nivell polític
sabem que a l'Aitana
no li agrada
molt mullar-se
a nivell polític
potser
doncs
amb Serrat
no s'hauria de mullar
molt
diguéssim
que va més
per la seva línia
a més
Serrat
l'any passat
va treure
una nova versió
de Paraules d'Amor
amb el grup
Al·lèrgiques
al Polen
que és una versió
molt més pop
molt més pop rock
que pot casar
amb l'Aitana
també parlen
amb Pep Sala
a la guitarra
cantant
Boig per tu
que és l'aposta
més gran
diguéssim
perquè jo
a l'Aitana
me l'estimo molt
i m'agrada molt
però no crec
que la seva cultura
en música catalana
sigui molt extensa
per tant
pot tirar
d'un clàssic
com Boig per tu
i d'altres
també parlen
que podria ser
Gerard Quintana
sopa de cabra
amb camins
però
això no se sabrà
fins al dia 19
la Julieta
ens ha dit
que ella ho coneix
i que ens quedarem
flipats
amb qui serà
per tant
la gent està apuntant
a noms
molt potents
diguéssim
pot ser que sigui
cap dels que tu
has anomenat
pot ser que sigui
cap dels que jo
no m'ha anat
i ens sorprengui
no tinc ni idea
no tinc ni idea
però sí que
o sigui
no serà una Julieta
no serà una Moixca
no seran uns tallets
perquè ens han dit
que és un nom
històric
de la música catalana
per tant
no crec que sigui
algú
de la nova generació
doncs esperem
a veure qui és
les propostes
que tu ens poses
damunt la taula
a mi totes
m'agraden
a priori
però veurem
què és el que han decidit
Andrea
també ha de ser
una cançó
que li vagi bé
a l'Aitana
vols dir que l'Aitana
no és capaç
de cantar-ho
pràcticament tot
té un registre de veu
molt potent
per veu
i per formació
és capaç
de cantar-ho
pràcticament tot
però jo l'Aitana
per exemple
un remen a nena
no me la imagino
cantant-la
home
amb la mort de Toni Cruz
no crec que sigui
un homenatge a la trinca
i que sortim amb Mainat
això seria
una bona sorpresa
home
Mainat és el productor
d'Operación Triunfo
no seria tan descavallat
però no els veig
no els veig
però no és una col·laboració
que jo vegi
home
si la Julieta diu
que ens sorprendrà
això ens sorprendria

perquè

si la Julieta ho diu
és que ella mateixa
li ha sorprès
per tant
Andrea
ho hem de deixar aquí
que no tenim més temps
t'agraeixo moltíssim
que hagi estat aquí al programa
com sempre
en aquest espai de música
que habitualment fem
a la Rambla
que vagi molt bé
i ens veiem ben aviat
ens veiem ben aviat
ens quedem amb la música
de la gent que estimo
d'Ocas Graces
que anomenaves
com a possible
evidentment
com a possible
cançó que apareixerà
exacte
i a més a més
és una cançó
que agrada moltíssim
a tothom
adeu-siau
i un abraçada molt forta
adeu
fins a la próxima
que al final s'ha decidit
si en el fons
som la veritat
de tot el que ens ha passat
som la sort
de seguir aquí
tan estrany
i tan bonic
entre el miracle
i el desastre
és un vidit
cel de llums
per fer-te feliç
brillar la nit
i fa per tu
perquè ets aquí
segur que sí
sempre porto un tros d'ahir
i un altre com escapó
i un altre com escapó
sempre porto un tros d'ahir
i un altre com escapó
i un altre com escapó
tot de l'estudi
tot de l'estudi
quatre minuts i la una
temps per alcomiat
i temps per agrair
tota la gent
que ha anat desfilant per l'estudi Emilius Cazocchio
de Ràdio d'Esverna aquí a la Rambla
d'aquest dimarts, dia 15 de juliol de 2025
amb la Mariona Sales que ens ha posat el dia de l'actualitat del municipi
la podreu tornar a escoltar d'aquí uns minutets
a l'edició migdia del Sant Just Notícies
amb el Gerard Rangel en les efemèries
l'espai de trencar mites per parlar-nos de realitats
que no ho són tant, que ens creiem que són veritables
i resulta que no, el Carles Rius que ens ha parlat del temps
la previsió meteorològica
avui hem parlat de la 25a edició del Spua Popular
del barri Centre de Sant Just
amb l'Aranxa Hernández i la Josefina Modulell
també amb l'Albira Sánchez hem parlat de nutrició
ens ha explicat per què són dolents els ultraprocessats
la Universitat Sant Justenca d'estiu
amb aquest homenatge a Jesús Moncada
ens ho explicava l'Arnau Cònsol de la llibreria Resenya
i amb l'Andrea Esmerats
hem parlat de les novetats musicals d'aquests propers dies
tant pel que fa a noves publicacions com concerts
en nom d'aquest equip que fa possible la Rambla cada dia
un servidor de vostès, l'Enric S'acomiada
tornem demà, com sempre, a partir de les 10 del matí
per cert, demà tenim entrevista
amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern
no us ho perdeu perquè
a part de preguntar-li el que considerem
farem allò que diem l'alcalde respon
responent les preguntes que ens heu proporcionat vosaltres
des de les nostres xarxes socials
que vagi molt bé
adeu-siau
us deixem en companyia de Miqui Núñez
que ens ho donaria tot per reviure un sol moment
del que tu i jo vam fer
l'eufòria d'aquests dies
quan tot anava bé
quan tot anava bé
sé que no ho vam fer
del tot bé
però també sé
que tant tu com jo
vam fer el que vam poder
ja són moltes les nits
que passo despert
imaginant que tornes
imaginant que véns
i ho donaria tot
per tornar amb tu un cop més
i tiraria enrere el temps
ho donaria tot
per reviure un sol moment
del que tu i jo vam fer
l'eufòria d'aquests dies
quan tot anava bé
i tiraria enrere el temps
eh, eh, eh, eh
ho donaria tot
per reviure un sol moment
del que tu i jo vam fer
eh, eh, eh, eh
l'eufòria d'aquests dies
quan tot anava bé
quan tot anava bé
recordo aquells dies
com si fos ahir
baixant a la platja
pel nostre camí
tu anaves descalça
espardenyes a la mà
jo cantava cançons
que mai vaig acabar
potser va ser el destí
però tu vas marxar
i jo segueixo aquí
records d'aquell estiu
jugant al jo
mai mai
és que em trobo a faltar
i tiraria enrere el temps
del que tu i jo vam ser
eh, eh, eh, eh
l'eufòria d'aquests dies
quan tot anava bé
i tiraria enrere el temps
eh, eh, eh, eh
ho donaria tot
per reviure un sol moment
del que tu i jo vam ser
eh, eh, eh, eh
l'eufòria d'aquests dies
quan tot anava bé
quan tot anava bé
goliat
grob
goliat
beh
goliat
bat
bell
goliat