Nadal, salut i comunitat a Sant Just
Context i to de l’episodi
Programa matinal de La Rambla a Ràdio Desvern, amb format magazín: informació local, premsa, salut, esport, psicologia i vida comunitària. El fil conductor del dia és l’arribada del Nadal a Sant Just, combinat amb espais de benestar i reflexió personal.
1. Obertura i ambient de desembre
Nadal, fred i temps de pausa
• Es destaca que arriba el desembre: fred, llums de Nadal i inici de l’esperit festiu.
• El pont de desembre es presenta com una oportunitat per frenar i gaudir de:
- família i amistats
- cultura, patrimoni i racons del poble
- petits plaers: xocolata calenta, exposicions, concerts, llibres i passejades.
“Que aquest pont de desembre també sigui una invitació a gaudir del present i a deixar-nos portar per la màgia…”
2. Actualitat de Sant Just
Programa de Nadal 2025–2026
• Presentació del programa oficial de Nadal (14 de desembre – 6 de gener):
- activitats familiars, concerts i mercats de Nadal
- Pastorets, cinema, tallers i actes solidaris
- Cavalcada de Reis, que arriba a la seva 74a edició.
• Es remarca la cartelleria amb l’Skyline de Sant Just (Walden, Can Ginestar, església, etc.) com a element identitari.
• Informació pràctica:
- programa consultable a santjust.cat i a la web de Ràdio Desvern.
Debat distès sobre aniversaris i celebracions
• Conversa lleugera sobre celebrar anys rodons (25, 50, 75) i la idea de
- “celebrar-ho quan puguem” per imprevistos com la pandèmia.
Detenció de dues joves de Sant Just
• Informació sobre dues detingudes en operacions policials relacionades amb:
- protestes vinculades al conflicte de Palestina
- accions davant establiments de McDonald’s.
• Segons Arran Jovent i Alerta Solidària:
- estan investigades per danys i possible delicte d’odi.
- es denuncia un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils.
• Mobilitzacions de suport:
- concentració davant la comissaria d’Esplugues
- nova concentració als jutjats coincidint amb el pas a disposició judicial.
Carril bus de la B23
• Balanç de quatre mesos:
- estalvis de temps: 10 minuts de mitjana i fins a 15 minuts en hora punta.
- augment de la demanda, sobretot als trajectes de matí.
• Beneficis per al Baix Llobregat i corredors del Bages, Anoia i Penedès.
• Punt negatiu: el semàfor d’entrada a la Diagonal genera cues i fa perdre 1–2 minuts.
• Entitats de mobilitat reclamen:
- priorització més clara del transport públic a Barcelona
- estació d’autobús interurbà a Francesc Macià com a final de recorregut.
3. Repàs de premsa i Pesta Porcina Africana (PPA)
Portades nacionals
• Temes destacats a Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui:
- pacte PSOE–PP–Junts sobre multireincidència i furts lleus reiterats
- Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola: sanglars afectats, batudes i restriccions
- context internacional: Rússia, Ucraïna, Índia
- Eurovisió: polèmica sobre la participació d’Israel i retirada d’Espanya, Països Baixos i Irlanda.
PPA i afectació local
• S’explica que la Unió Europea no amplia el perímetre de restricció.
• Sant Just queda en zona de baix risc, però amb obligació de seguir restriccions.
4. Calendari d’advent i records de Nadal
Joc en directe amb el calendari d’advent
• Obrint la finestreta del dia 5, apareix un bombó i una pregunta:
- “Quin és el teu record de Nadal més especial i per què?”
• Conversa personal sobre:
- dinars de Nadal i Sant Esteve com a rituals sagrats encara que la família es vegi sovint
- records d’infantesa amb el tió de Nadal, el paper dels cosins més grans i els diferents rituals a cada família.
“Cada família té les seves tradicions; no hi ha res escrit de com s’ha de fer el tió exactament.”
5. Efemèrides: història i memòria
• Fets històrics mencionats:
- 1775: transport d’artilleria d’Henry Knox a la Guerra d’Independència dels EUA.
- 1933: final de la Prohibició d’alcohol als EUA.
- 2013: mort de Nelson Mandela.
- 1901: naixement de Walt Disney.
Aquestes efemèrides serveixen per connectar passat i present i donar context global al magazín.
6. Salut: cura de cicatrius després de cirurgia
Recomanacions de la dermatòloga Verònica Ruiz
• S’explica que la cicatrització és un procés llarg (fins a 2 anys), amb fases diferenciades.
Primera fase (dies inicials)
• Recomanat:
- cura humida amb la ferida coberta
- mantenir un ambient òptim per afavorir el tancament
- higiene amb aigua i sabó suau un cop passen els primers dies
- en alguns casos, ús de pomades antibiòtiques segons localització.
Fase de setmanes a mesos
• Entre 0 i 6 mesos la cicatriu sol estar:
- més vermella, eixida i endurida.
• Després comença la maduració:
- s’aplana, canvia de color i es fa més flexible.
Factors que influeixen en la cicatrització
• Condicions mèdiques: diabetis, hipertensió, cardiopaties, problemes pulmonars.
• Hàbits: tabaquisme com a factor clau que pot retardar i empitjorar la cicatrització.
Cures bàsiques després de treure punts
• Hidratació diària de la cicatriu per millorar elasticitat i qualitat final.
• Massatges suaus sobre la línia de la cicatriu per:
- flexibilitzar teixits
- reduir adherències.
• Protecció solar imprescindible per evitar pigmentacions inestètiques.
• Ús de pegats de silicona o similars:
- fan de barrera física davant fregament de roba
- exerceixen una pressió que ajuda a redistribuir el col·lagen.
Complicacions freqüents
• Infeccions en persones amb factors de risc:
- símptomes d’alarma: més dolor, envermelliment, secreció purulenta.
- tractament: cures més intenses i, si cal, antibiòtic oral.
• Problemes mecànics:
- trencament de punts per esforços o aixecar pes
- això allarga el procés i pot empitjorar l’aspecte final.
Idea clau: cada cicatriu depèn de cada persona, de la seva salut i de la constància en les cures a llarg termini.
7. El temps: anticicló i pont de la Puríssima
Previsió amb Carles Rius
• Canvi de patró: arriba un anticicló després de dies de fronts atlàntics i fred.
• A Sant Just:
- les màximes passen d’uns 12–13 °C a 17 °C o més
- mínimes també pugen: el fred intens es modera
- dies més agradables per al pont (dissabte, diumenge, dilluns).
• A l’interior (altiplà, Bages, Pla de Lleida):
- augment de boires persistents
- sensació de fred més marcada tot i l’anticicló.
• Al Pirineu:
- afluixa el vent del nord
- recuperació de temperatures (màximes al voltant de 8–9 °C en lloc de 2–3 °C).
• A mig termini:
- anticicló fins dijous aproximadament
- després: possible entrada de fronts, fred i pluges cap a final de setmana.
8. Entrevista: “Vine a nedar per la Marató”
Club Natació Sant Just i solidaritat
Convidat: Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just.
Qui són i què fan
• Club petit i familiar, sense ànim de lucre.
• Activitats principals:
- natació i triatló
- tecnificació esportiva
- aprenentatge per a infants i adults (màsters).
Nedadà solidària per La Marató
• Segona edició de “Vine a nedar per la Marató”:
- data: 14 de desembre, coincidint amb La Marató de 3CAT
- lloc: piscina municipal de La Bonaigua
- horari: 10 a 14 h (4 hores seguides).
• Format de l’activitat:
- participació per equips de 4 a 6 persones
- pot ser gent del club, d’altres clubs, famílies, entitats del poble
- qualsevol nivell: des de equips competitius fins a grups molt amateurs.
• Funcionament solidari:
- cada equip paga una inscripció (aportació inicial)
- es nedaran metres durant 4 hores; es registren en una graella
- empreses col·laboradores del municipi transformen metres en diners
- suma d’inscripcions + aportacions d’empreses = xec final per La Marató.
• Ambient de la jornada:
- música, menjar i beguda per recuperar forces
- llibertat per organitzar relleus com vulgui cada equip
- objectiu tant esportiu com lúdic i comunitari.
Resultats i objectius
• 1a edició: 19 equips i recaptació de més de 4.000 €.
• Objectiu d’enguany:
- mínim 20 equips per arribar d’entrada a uns 1.000 € amb inscripcions
- després, sumar-hi la contribució d’empreses.
• Beneficiari: La Marató dedicada al càncer, posant en valor la recerca.
Inscripcions i informació
• Web: cnsanjost.cat (formulari a la portada + full de FAQs i reglament).
• Inscripcions fins al 12 de desembre aproximadament.
Estat actual del Club Natació Sant Just
• El club sobreviu amb il·lusió, com moltes entitats sense ànim de lucre.
• Projectes destacats:
- triatló infantil a la primavera (cap al juny)
- col·laboracions amb escoles del municipi per descobrir el triatló.
• Missatge clau:
- tothom hi pot trobar lloc: nadons, infants, adults que no han nedat mai, antics nedadors que tornen com a màsters.
“Cada metre compta… i tot sigui per la recerca del càncer a La Marató.”
9. Salut de proximitat: el CAP de Sant Just
Espai “La Salut al dia” – conversa amb el CAP
Convidats:
• Belén (infermera / referent comunitària)
• Fermín Rodríguez (infermer i director del CAP de Sant Just)
Balanç del primer any de direcció
• Fermín descriu un any intens però molt positiu, amb:
- canvis interns d’organització de l’equip
- millores visibles per a la ciutadania per agilitzar l’atenció.
Objectiu central: una atenció més àgil, propera i resolutiva, i una bona experiència per a les persones usuàries.
9.1. Millores en serveis i circuits
Circuit d’analítiques
• Canvi d’ubicació i reorganització del circuit.
• Cures i extraccions amb:
- cita prèvia per franges horàries per evitar cues
- crida personalitzada i futur sistema de pantalles per mantenir l’anonimat.
• Resultats:
- el CAP vol donar-los de forma proactiva (SMS, contacte directe), evitant visites presencials innecessàries.
Resultats per SMS i eines digitals
• S’impulsa l’ús de SMS i eines com La Meva Salut.
• Es remarca que la digitalització és un procés a tres bandes:
- sistema sanitari, professionals i ciutadania s’han d’anar adaptant.
Gestió de la demanda telefònica
• Es detecta que al gener només s’agafava el 36 % de trucades en el primer intent.
• Amb canvis de procés i més implicació del personal administratiu:
- s’ha arribat al 76 % de resolució en la primera trucada.
Reflex implícit de postpandèmia: recuperar accessibilitat i confiança després dels anys més durs de la COVID.
Gestor de torns a l’entrada
• S’activa el nou gestor de torns (mòdul metàl·lic amb lector de targeta sanitària):
- cal portar la targeta sanitària perquè llegeixi el CIP
- indica al pacient on ha d’anar dins del CAP.
• Proper pas: pantalles a sales d’espera per avisar directament professionals quan el pacient registra la seva arribada.
Benefici: optimitzar el temps i reduir càrrega a recepció.
Consulta de tècniques d’infermeria
• Revisió de les agendes d’infermeria per separar:
- seguiment de pacients crònics (hipertensió, diabetis, etc.)
- tècniques puntuals (injectables, vacunes, petites cures).
• Creació d’una agenda específica de tècniques (consulta 1, planta baixa):
- injectables
- vacunació
- cures senzilles.
• Objectiu: donar més temps de qualitat a l’atenció de crònics i millorar l’eficiència.
9.2. Ampliació del CAP de Sant Just
• S’esmenta que hi ha projecte d’ampliació, però:
- només en obres, hi ha mínim dos anys per davant
- depèn de tràmits, licitacions i coordinació entre Ajuntament i ICS.
Mentrestant cal optimitzar l’espai actual i els processos interns.
9.3. Atenció domiciliària i comunitària
Atenció domiciliària
• Destinada a persones que ja no poden desplaçar-se al CAP.
• Es remarquen:
- les mateixes capacitats resolutives que a la consulta
- visites mèdiques i d’infermeria al domicili.
• Curiositat: moltes persones de 90 o 100 anys prefereixen continuar anant al CAP perquè els fa sentir actius.
• Dades:
- s’ha passat d’uns 80 domicilis a 130, i la xifra seguirà pujant.
Atenció comunitària i treball en xarxa
• Sant Just té tradició potent en salut comunitària i col·laboració amb l’Ajuntament.
• Accions destacades:
- participació a la Taula de Salut
- grups psicoeducatius (psicologia)
- tallers de nutrició i alimentació saludable (Belén)
- grups de fisioteràpia (espatlla, genoll, esquena)
- programes d’activitat física connectats amb el municipi
- projecte de salut bucodental amb revisions i xerrades a les escoles.
• Treball intergeneracional:
- amb mares de 30–40 anys
- amb gent gran de 70–80 anys
- i especial èmfasi a instituts, acostant temes de salut, nutrició i benestar als adolescents.
Es busca que els joves coneguin els recursos de la sanitat pública i s’hi adrecin amb confiança.
9.4. Salut mental i recursos limitats
• Es reconeix manca de professionals de salut mental (psiquiatria i psicologia).
• Situació actual:
- a adults, psiquiatra i psicòloga passen un dia cada 15 dies a Sant Just (dues visites mensuals per a tot el municipi).
• Recomanacions:
- menors de 15 anys: parlar amb pediatria per articular el circuit
- adults: adreçar-se al metge o infermera de referència per no quedar fora del radar.
Missatge important a qui ho passa malament: parlar-ne és el primer pas; el CAP buscarà com donar sortida, tot i els límits de recursos.
9.5. Missatge final del director del CAP
• L’equip s’està adaptant per oferir:
- atenció més ràpida
- més proximitat
- més capacitat de resolució.
• Petició a la ciutadania:
- una mica de paciència mentre els canvis es consoliden
- mantenir la confiança en el procés.
• Reconeixement intern:
- a les referents de comunitària (com la Belén)
- a tot el personal administratiu, mèdic i d’infermeria.
10. Psicologia: comunicació assertiva
Espai amb el psicòleg David Fernández
Tema central: comunicació assertiva, en continuïtat amb programes anteriors sobre la dificultat d’expressar el que sentim.
Què és la comunicació assertiva?
• Capacitat de dir el que necessitem i sentim:
- amb claredat i honestedat
- sense atacar ni sotmetre’ns a l’altre.
• Es diferencia de:
- comunicació passiva: callar i cedir sempre
- comunicació agressiva: dir el que pensem però fent mal, imposant
- comunicació passiva-agressiva: no dir directament però fer mal indirectament (silencis, retrets velats).
Per què ens costa ser assertius?
• Por al conflicte, a perdre l’harmonia (especialment en parella o família).
• Tendència a acumular petits malestars sense verbalitzar-los:
- comentaris sobre l’ordre, tasques domèstiques, hàbits
- es van acumulant fins que explotes per un detall mínim (com perdre l’autobús o topar amb una taula).
• Influència del model familiar:
- reproduïm patrons de comunicació dels pares (crítica, silenci, ironia, etc.).
Efectes de callar massa
• Acumulació de ressentiment i tensió interna.
• Risc alt de reaccions desproporcionades (estats d’ira o esclats emocionals).
Com practicar la comunicació assertiva
• Expressar les coses a mesura que passen, amb calma:
- no esperar mesos per dir que alguna cosa ens molesta.
• Canviar el focus de “què fa mal l’altre” a “què em passa a mi quan veig això”. Exemple:
- en lloc de “sempre deixes la tovallola al terra” →
- “quan veig la tovallola al terra em poso nerviós perquè necessito ordre per sentir calma”.
Així deixes de culpabilitzar i expliques el teu estat intern, facilitant l’entesa.
• No buscar constantment la validació externa de les nostres decisions (independitzar-se, canvis vitals…).
• Acceptar que tots cometem errors i que es pot rectificar: demanar perdó també forma part de la comunicació sana.
Principis bàsics de l’assertivitat
Es comenta una mena de “llista de drets” personals:
• Dret a dir que no.
• Dret a demanar el que necessitem.
• Dret a equivocar-nos.
• Dret a canviar d’opinió.
• Dret a no donar explicacions extenses.
Tot això, amb una actitud d’autoestima i respecte mutu, redueix l’estrès i millora les relacions.
11. Tancament de programa i resum del dia
• Es recorda l’estructura del matí:
- notícies de Sant Just i repàs de portades
- efemèrides
- espai de dermatologia
- el temps
- entrevista al Club Natació Sant Just sobre la nedada per La Marató
- secció de co-sharing amb Frank Rigol (intuïció i senyals internes)
- espai La Salut al dia amb el CAP
- secció de psicologia amb David Fernández.
• Es convida a:
- escoltar el resum setmanal de dissabte amb les millors entrevistes
- tornar a sintonitzar dimarts (dilluns és festiu pel pont).
El programa combina actualitat local, salut física i mental, esport i reflexió personal, reforçant el sentiment de comunitat a Sant Just en l’inici del període nadalenc.