Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1.
Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7.
Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia,
un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals,
seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter,
arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin, a radiodesvern.com.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets a les 5 de la tarda de 8 dimarts, 7 de març.
Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la mesura municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot farem l'espai de llibres.
Recomanacions literàries i novetats editorials que fem amb l'Arnau Consul,
propietari de la llibreria Cal Llibreter d'aquí de Sant Just.
Tot just, després, farem també espai de cuina.
Parlarem de gastronomia i d'alimentació saludable amb en Joan Targarona,
propietari del restaurant Cuina Miracle, també d'aquí del poble.
Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
avui comencem el cicle d'entrevistes que fem cada trimestre aquí al programa.
Aquest cop el dediquem a parlar amb els paradistes del Mercat Municipal de Sant Just.
Un cicle que durarà més o menys fins al 15 de març
i que, en dies puntuals, tindrem els propietaris de la majoria de les parades del mercat
per conèixer qui són, la història de la parada, com és el seu dia a dia,
com fan front a la competència, quins són els productes que ens ofereixen...
Doncs bé, avui, a les 6 i 10, tenim el primer convidat,
és en Just Fossalva, propietari de la parada Fossalva.
Doncs bé, tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Va, que comencem el programa d'avui,
la Rambla aquí a les tardes a Ràdio d'Esvern,
de la mà de la llibreria Cal Llibreter de Sant Jus,
i ho fem amb el seu propietari,
bueno, coppropietari,
l'Arnau Cònsul.
Hola, Arnau, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Què ens portes avui, dia 7 de març, dimarts?
Doncs mira,
m'enganxes pràcticament allò de dos hores,
obrir un club de lectura,
dels primers dimarts a cada mes a la Teneu,
i crec que és un dia, mira,
al final ha de sortir quasi bé rodó.
Tenia en compte que demà és dia 8 de març,
que evidentment hauria de ser 8 de març tot l'any,
però, en fi,
el celebrem demà,
se celebra demà,
cosa que...
Bé, lliga molt,
però amb el llibre que avui justament tractarem
al club de lectura,
d'aquí 3 o 4 hores,
crec que és un llibre que els comentaris
que m'han arribat d'algun dels membres del club
ha agradat molt,
ha tocat molt a fons,
i és un llibre protagonitzat
per dones de diferents generacions
i que crec que la condició femenina
va molt més enllà
que les protagonistes siguin dones.
A més a més,
ens situa a Corea,
però realment,
que sigui Corea o Etiopia o Sicília,
és el de la menys.
És indiferent,
perquè la història és molt universal.
La història tracta de les diferències generacionals,
la història tracta del paper de la dona
en el món,
en un món probablement cada vegada més individualista
i on potser les relacions humanes
les estem perdent.
Per tant,
va sortir Rodó,
perquè com vam triar aquest llibre
fa cosa...
fa un mes,
cada mes triem,
avui triarem el llibre
que llegirem...
El mes vinent.
Durant tot aquest mes de març
i que comentarem
el primer dimarts d'abril.
O sigui,
la gent aquest llibre
l'ha llegit
durant el mes de febrer.
Durant tot el mes de febrer,
exactament.
I el vam triar
i sí,
evidentment va sortir
el dia 7 de març
perquè el primer dimarts
en aquell moment
no ens vam adonar
que just el dia abans
hi hagués pogut sortir
qualsevol altre
que va proposar.
I en canvi,
doncs mira,
Sobre mi hija,
d'una autora joveníssima,
coreana,
com he dit,
nascuda a Corea
i que el nom es deu pronunciar,
perdonin-me els oients,
algo així com
Kim Hyae Jin.
O Kim Hye Jin.
En tot cas,
una noia coreana
nascuda l'any 83
que ja té
diferents llibres publicats,
en tot cas en castellà
l'únic que ha arribat
és aquest
Sobre mi hija.
protagonitzat
per una mare
i una filla,
amb això,
i Kim Hye
és la mare
que, doncs,
de sobte,
de seguida saps
que és una persona
vídua,
no especialment gran,
el marit
tampoc saps
amb quines circumstàncies
es va morir,
en tot cas després
d'alguna llarga malaltia,
i ella treballa
després de molts altres feines,
alguna persona que veus
que ha anat canviant constantment,
s'ha mogut com ha pogut,
tot el que té,
que és el que li va deixar
el marit,
és una casa en propietat,
de la qual,
doncs,
pot anar llogant
habitacions i traient-se
un sobresou
que l'ajudi
en aquesta feina
desagraïdíssima,
perquè ella fa
amb tot l'amor
que és una cuidadora
d'ancians
en una residència geriàtrica.
Ostres!
La relació que té
amb la persona
amb la que cuida
és preciosa,
però és també duríssima
en aquest sentit.
Vale.
Kim Hye Jin
no amaga res,
cap de les,
diguéssim,
brutícies
o dureses
d'una feina
com aquesta,
més a més,
ella té,
i en això és molt hàbil
l'autora
quan t'explica
que a qui està cuidant
és algú que
de jove
havia sigut molt famós
i que per tant
havia deixat
molts diners
a aquesta residència
perquè la cuidin bé,
tot i que en el present
no saps ben bé
per què de famosa
i això,
doncs,
deixa que cadascú
us pensi el per què,
si és una estrella de cine,
si és una gran esportista,
si és el que fos.
No ho és pacífica.
En tot cas,
és algú que
ha perdut del tot ja
el cap
i per tant,
necessita que la cuidin
però tampoc
no saps ben bé el què.
Això pel que fa la mare,
que cada dia surt de casa
i se'n va
a aquesta residència
i de fet
la novel·la comença
quan la filla,
de qui només sabem
el sobrenom
que li donen,
que és Green,
sobrenom així en anglès,
no sabem,
en tot cas,
en cap moment
s'especifiqui com es diu,
li diu que
l'ha d'ajudar,
que no hi ha manera
que té uns 30 anys
i està en aquest típic procés
que és això que deien,
podria ser Corea,
podria ser Nova York
o podria ser Barcelona,
té dificultats
per trobar una casa,
una feina estable
i per tant li diu,
escolta,
tu tens un pis
i llogues,
habitacions,
deixa'm que jo torni a casa,
no?
Si cal,
també et pagaré
part del lloguer.
Ja intueixes
que hi ha hagut
alguna mena
de tibantó
però en tot cas,
evidentment,
una mare per la filla
vine
i el dia que s'instal·la
doncs la filla
no arriba sola
i arriba amb la parella.
i la parella és una noia
i això,
ara que he investigat una mica,
Corea encara està
molt mal vist,
de fet fins fa molt poc,
molt poc vol dir jo diria
que l'any passat
no es va reconèixer
el primer matrimoni
homosexual
i les tensions,
diguéssim que la societat
és molt tradicional
i la mare
i aquí ve
el gran conflicte
de la novel·la
que és doble,
perquè d'una manera
la mare evidentment
no entén
ni a prova
aquesta relació.
més aviat al contrari
li està dient
comences a tenir una edat
per seguir jugant
com si fossis adolescent
com volíem dir
fins que ets adolescent
d'acord
la mare ho veu com un joc
pràcticament
i de fet li diu
ja tens una edat
en què moltes noies
hi ha un moment duríssim
a la novel·la
després si puc el trobo
i el llegeixo
li va dir això
estàs perdent la teva vida
moltes noies
pitjors que tu
perquè tu ets molt qualificada
tu ets molt bona
tu tens totes les habilitats
del món
fa tot el panegí
que una mare faria
de la seva filla
malgrat que hagin tingut
i ventors
li diu
clar
moltes noies
pitjors que tu
en aquest escomen
ja tenen
home
i tenen fills
i han fet una família
tu estàs perdent el temps
perquè no has aconseguit això
volguem dir
el teu objectiu
de la vida
ha de ser aquest
i estàs aquí
seguint
fent-te l'adolescent
la mare ve
suposo que
d'una generació
molt més gran
i té una visió
suposo que
bastant
arcaica
tenint en compte
que estan a Corea
sí
de fet
és Corea del Sud
per tant
o tenies
la visió
de dir
home
no és la Xina
tenies potser
jo crec que
tenia la idea
si més no jo
que una societat
més avançada
però després
llegit una mica
i dius
comencen
comencen a haver-hi
moviments a favor
dels moviments
de la GTVQ
però
tot just està començant
i de fet
sí
ja s'ha acceptat
algun transgènere
aquesta és una novel·la
escrita el 2017
sembla que entre el 2017
i ara
ja hi ha hagut
alguns canvis
a favor de l'obertura
i que per tant
no és una societat
tan tan tancada
però clar
evidentment
sobretot entre gent jove
de fet
recordo que
l'autora
és nascuda l'any 83
per tant
probablement
és algun activista
en favor
de
que es reconeguin
els drets
de les persones
homosexuals
transgènere
i el que sigui
i aquesta novel·la
evidentment
va al kit
de la qüestió
sobretot perquè veus
a una mare
que és una persona
abnegada
que fins i tot
acabarà perdent la feina
amb això no faig cap
spoiler
justament perquè
s'hi fa massa
amb aquesta persona
que ella cuida
amb aquesta persona
que deduïm
que va ser una estrella
en algun moment
però li diu
és que és igual
no perquè sigui una estrella
fins i tot
no perquè ella donés
molts diners
a la fundació
que porta aquesta
residència geriàtrica
sinó perquè
és el mínim
algú entra per aquí
sabent que algun dia
perdrà el cap
però perquè
perquè la cuidin bé
i de sobte
doncs amb ella
li començarà a dir
escolta no pots usar
tants panyals
reúsa'ls
retalla'ls
i diu
sí és el que fa tothom
però jo no m'hi veig en còrria
porta tovalloles de casa
la renyen perquè porta
tovalloles de casa
i per tant veus
que és una persona
que per cuidar la resta
tots els altres
a la seva feina
s'hi dona del tot
i en canvi
és incapaç d'entendre
que la seva filla
no és que hagi optat
sinó
té la vida que té
i se l'estima
i veus que
piquen també
perquè
no s'entenen
l'una a l'altra
de fet hi ha un moment
pàgina 100
sí
creus que formar una família
és tan fàcil
creus que és simple
sabes quantes obligaciones
i responsabilidades
caeran sobre ti
cuando tengas una familia
li contesta la filla
eso lo sabemos perfectamente
rey ni yo mamá
también somos
sabemos
como debemos
protegernos
para eso estamos haciendo
todo ese esfuerzo
por qué te empeñas
en una causa perdida
abre los ojos
por lo que más quieras
qué más puedo hacer
quieres que te lo pida
de rodillas
dime por favor
qué es lo que debo hacer
lo daría todo
por recuperar a mi hija
lo que fuera
pero no está en mis manos
no puedo
hacer nada
al pique
el enfrontament
entre mare y filla
arribar a punts
a Malfors
y sobre todo
entre la mare
y la novia
o la compañía
d'aquesta filla
que se instala a casa
y habrá un momento
que directamente
la madre le dirá
vesten
vesten a la parella
y arribará un día
de casa seva
después de que
se ha quedado
a dormir a la residencia
en parte
por no ver
qué hay a casa
y en parte
porque justamente
esto que deíamos
es una lluitadora
abnegada
pels derechos
de las personas
que están en la residencia
y si queda
y si fa más
del que
potser
le pertocaría
según
diuen
los estatutos laborales
por decirlo así
de una manera
molt freda
i per tant
el xoc
com a elector
és terrible
perquè
una persona
que es tan
abnegada
és incapaç
de fer un mínim pas
per entendre
que hi ha altres realitats
i que justament
ella lluita
a la feina
perquè
contra l'absurd
de dir
no, no
escolta
per cada persona
i per cada ancià
podem gastar
dos panyals
a la setmana
diu
dos panyals
de la setmana
té una úlcera
s'està posant
li fa
ja
però els protocols
diuen el que diuen
i algú que lluita
contra aquests protocols
és incapaç
de negar-se
a veure
que hi ha altres realitats
entremig
la filla
patirà
diguéssim
protesten
participen
en unes protestes
a la universitat
on han
fet fora
uns professors
per ser gais
i per mostrar-se
a favor
de la lluita
homosexual
ella participa
en unes
manifestacions
i rebrà
per tot arreu
acabarà
a l'hospital
i això
acabarà
desembocant
en una cosa
que evidentment
no diré
però per tant
diguéssim
que la lluita
és molt
a flor de pell
però i ella
ho fa molt bé
realment
Kim Hye Jin
malgrat la joventut
bé
ja té
diguéssim
que és de l'any 83
té 40 anys
però per
una novel·la escrita
als 30 i pocs
i realment
la capacitat
que té
per mostrar
aquestes
contradiccions
aquestes mínimes
coses
que dius
però si és només
un gest
el que et necessita
doncs
t'ho planta allí
i com
com arriba
a Marnau
aquest llibre
a la llibreria
o a proposar-se
en el club
de lectura
en tenia referències
de l'autora
t'havia arribat
des de l'editorial
doncs bona pregunta
d'entrada
la culpable
és l'editorial
Les Afueres
que fa aquests llibres
la majoria
dels que fas
d'aquest tamany petit
llavors que fa
menys d'un pam
és una col·lecció
que també
amb aquestes franges
horizontals
és com que
és molt visual
d'aquestes
que han sabut
posar-se bé
sobre les taules
on hi ha tantes novetats
ells han publicat
sobretot
és un editorial
que està aquí a Barcelona
i publica
molts autors
llatinoamericans
i espanyols
i també ara
sudcoreans
però ens estan
clar
després de conèixer-los
i alguns autors
que d'entrada
dius
mira un autor argentí
un autor colombià
de sobte t'arriba
i passa estrany
dius
Kim Hiae Jin
això no és
això no és latinoamericà
no és latinoamericà
però clar
és un editorial
que ja s'ha guanyat
si més no
que el llibre té
tot el nostre respecte
i confiança
per tant dius
bueno
si aquesta gent
han decidit
publicar això
mirem-ho
i la repuda
per part de la gent
del club de lectura
veus
saber quin parell d'hores
jo crec
pel que m'estan enviant
allò de dir
evidentment hi ha un whatsapp
del grup
evidentment hi ha gent
que passa per la lliberia
i et va fent comentaris
que ha sorprès moltíssim
d'entrada és això
jo ho vaig plantejar
com dins la terna
de llibres per triar
sempre són tres o quatre
i que els explico
mínimament el que en sé
i la gent vota
a veure de què té ganes
vaig dir va
just coincidia
aquell llibre
un del qual
vaig parlar
fa potser un mes
de Josep Girós
que era
algú que
el no robaràs
que descobria
que potser
era un nen adoptat
però potser
era més que adoptat
en temps del franquisme
i per tant
passava de comptes
amb els seus pares
i un tercer
que també era
relació pares-fills
vaig pensar
mira va
sembla que ho faci rodó
tres llibres
que parlen
sobre la relació
intergeneracional
pares-fills
i bé
això de que fos
un llibre coreà
que crec que mai
no havíem llegit
al club
un llibre coreà
japonès sí
xinès diria que també
però mira
va fer gràcia
allò de dir
va canviem d'estètica
canviem de continent
a veure com és que allí
s'expliquen això
com van les relacions
pares-fills
a l'altra punta del món
i clar
suposo el que hauran descobert
que és que
més enllà
d'aquesta pressió social
més enllà
de que
potser aquí
ara per ara
ja s'ha fet més passos
per respecte a tolerar
les relacions
de gent
del mateix gènere
quants sou ara
en el club?
una quinzena
una quinzena
o sigui
hi haurà
inscrits
potser són
potser arriben a 18 o 19
però no tothom
ve sempre
pot venir
en tot cas
bueno
hi haurà opinions diverses
suposo que
suposo que sí
però suposo que el més sorprenent
és això
de dir
notar que
aquesta
diguéssim que aquest fre
que tu notes amb la mare
durant tota la novel·la
a reconèixer que la seva filla
no és que estigui jugant
no és que estigui perdent el temps
no és que s'estigui fent la tonta
sinó que ha decidit això
per la seva vida
clar
dius
ho llegeixes ara
des d'aquí
Barcelona 2023
i penses
crec que això ja no passaria
o difícilment
trobaríem aquí famílies
que si ho posessin tant
bueno
potser sí
potser sí
no
però dius
però fa 20 anys no
fa 20 anys probablement
això hauria sigut norma
i aquestes converses
les haguessin tingut
moltes famílies
no
per tant en aquest sentit
ella planteja un debat
molt intel·ligent
i molt que suposo
que Corea
devia causar sensació
per com posa
sobre la taula
un tema tant
que Corea
encara està encandent
no
recordem el títol
Arnau
sobre mi hija
l'autora més o menys
és Kim Hiae Jin
o Hie Jin
amb editoriales afuera
és un llibre preciós
duríssimes tones
perquè a l'hora de
a l'hora de descriure
sobretot
jo crec que la part més dura
és quan ella s'enfronta
a la cura de l'anciana
i descriu
doncs els mals que té
i com l'ha de canviar
i com l'altre està perdent el cap
i no s'assabenta de res
i al revés
també és molt dura
a l'hora de plantejar
el debat a casa
per dir-ho així
però moltes vegades
deixa en punts suspensius
les paraules
que diu
i fins i tot
la narradora diu
i de sobte
em van brotar
totes aquestes paraules
em van brollar
i no te les diu
i en això
deixa que el lector
sàpigui de dir
com que
ha anat descrivint
tot el que pensa
aquella mare
que té l'amant
de filla davant
o la parella
i en comptes
de deixar anar
la parrafada
de tots els
insults improperis
o maledicències
que li diu
tu deixa'm una frase
i llavors
em van escapar
totes les paraules
i dius
ai
però deixa que siguis
tu qui te les imagina
i en això
és molt hàbil
també
perquè dius
no cal dir-ho
m'ha deixat claríssima
la seva opinió
i per tant
el moment d'atenció
te la llibero
Abans d'acabar
Arnau
com va anar
l'acte
el primer acte
del mes de març
que prepareu
de l'agenda
que el llibre té
amb Charles Bukowski
Doncs la resposta
podria somnar
una mica sobrada
però magníficament
com ja sabíem
ho sabíem
perquè venia Marcel Riera
bàsicament
i Marcel Riera
és algú que sempre
ha vingut a Sant Just
és garantia
que passaràs
una estona
magnífica
que en sortiràs
més savi
d'aquells dies
que dius
jo avui
sé que entro
en aquesta aula
en aquest cas
que el llibre té
convertida
en aula universitària
i en sortiré
més savi
perquè en aprendre coses
segur
i de fet
tothom va quedar sorprès
de dir
clar de Bukowski
teníem la idea
d'algú que va passar
una vida absolutament
desestripada
que escrivia
d'alcoholisme
de putes
de borratxeres
de baixos fons
i és cert
sobretot en la seva part
de prosa
i novel·la
o sigui novel·les i contes
però la seva poesia
que en algun moment
també parla
d'aquestes
d'aquests ambients
és d'un lirisme
que
Marcel Riera
gran amic
de Joan Margarita
ens va dir
però si us hi fixeu
Joan Margarita
és molt Bukowskià
o probablement
el poeta
més Bukowskià
de la literatura catalana
és Joan Margarita
i clar
va ser un xoc
però
al llarg de tota
la vetllada
diguéssim
ho va anar
diguéssim
explicant
i posant-hi
exemples
fins a arribar
que dius
sí
és cert
Joan Margarita
a lo millor
els ambients
eren altres
però al final
la seva poesia
era això també
ressona molt
de sobte
amb una espurna
amb alguna cosa
que t'ha passat
em fas un poema
de la vida quotidiana
que t'està dient
molt més
del lloc
que t'està dient
i si la cosa
era bruta
era bruta
i si era lletja
era lletja
però
la capacitat
d'explicar-t'ho
i de treure'n
una espurna
de saviesa
i va ser
molt sorprenent
perquè
de sobte
Bukowski
i Margarita
no els posaries
en el mateix sac
Marcel Riera va fer
que ens adonéssim
que res res
que de Bukowski
potser sí que en teníem
una idea
i que és vàlida
pel que fa a la seva prosa
però que pel que fa
a la poesia
és tot un altre món
i val molt la pena
intentar acostar-se
amb aquest volum
que vam presentar
que era el de la preu edició
molt bé
doncs ens alegrem
Arnau
que anés bé
aquest primer acte
que el llibre té
dels actes del mes de març
la propera setmana
ja parlarem
del següent acte
Pep Coll
el dia 15
em sembla
de març
efectivament
molt bé
doncs res més
que tinguis demà
bon dia
de la dona
a la llibreria
tal com cal
espero que
totes les dones
del país
el tinguin
també els homes
que són
qui s'ha de sumar
cada vegada més
a la lluita
si no
no en farem res
no vencem
molt bé Arnau
bona tarda
que vagi bé
adeu
que serà la vuelta
y te dice que sí
que abandona
que abandona
a la corte
la corte i la riqueza
la noble belleza
לה a la lacto
¿Será verdad que no aguantas mis mañanas, mis miedos
cuando nadie nos daba la razón?
¿Será verdad que se me han quitado las ganas de estirarte la pala?
No llames la atención y sentada en el salón
Olvide que solo soy esa niña cansada de oficinas
que se busca la vida cantando esta canción
Y en tu rutina no hay hueco ni cabida
y espacio en tu repisa para esta inspiración
No me pidas por favor que me olvide una vez más
No me encierres, mi amor, en tu acuario de cristal
pues tan solo soy real
Ahora escoltas la río de la izquierda
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana
Sóc feminista
Sí, sóc feminista
Sóc feminista
Som feministes
La Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments de la província
per impulsar polítiques d'igualtat
construint pobles i ciutats feministes
8 de març
Dia Internacional de les Dones
Diputació de Barcelona
I ara agafem les coses i marxem
Fins a banda del restaurant Cuina Miracle de Sant Just
i saludem en Joan Targarona, que és el seu propietari
perquè ens parla una mica d'alimentació
o alguna cosa sobre algun producte alimentari, gastronomia, cuina...
Hola, Joan, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda, Núria
Què tal? Com estàs?
Bé, molt bé
Amb ganes d'escoltar el que ens portis avui
Doncs mira, avui us volia parlar una miqueta
Doncs de les verdures, de les verdures i organistes
Sí
I el seu poder, doncs, per protegir l'organisme
i per ajudar-nos una mica, doncs, a tenir un millor estat físic i millor salut, en definitiva
Vale, molt bé
Aleshores, bueno, doncs, intentaré resumir-ho una mica
perquè hi ha moltes verdures molt interessants amb propietats, doncs, que també, doncs, molt bones que m'agradaria comentar
Però no sé si podré comentar-ho tot amb el temps que tenim
Però, bueno, jo us explico algunes cosetes i, a veure, així els nostres oients, doncs, a veure si
només que es quedin amb algunes coses i que entenguin, doncs, que de mica en mica, doncs, a menjar més fruita i més verdura, doncs, pot ser beneficiós per la salut
Doncs, doncs, amb això ja ens quedarem conformes
Clar, amb això ja fem
Doncs, mira, bueno, dir-vos que, per exemple, l'OMS, que és l'Organització Mundial de la Salut
El que recomana, doncs, és que mengem al voltant de cinc racions de verdura al dia, d'acord? I si pot ser la meitat que siguin crues
Per què crues? Doncs, perquè és com s'aprofita més les seves vitamines, les seves propietats, els seus nutrients, etcètera
La pregunta que ens fem immediatament és, doncs, per què hem de prendre verdura, no?
Sí
Doncs, bé, doncs, l'hem d'aprendre perquè en els últims anys, clar, hi ha hagut molts productes refinats, hi ha hagut molts més aliments d'origen animal, com la carn o peix
I això, doncs, sovint ha derivat a problemes més greixos saturats, més sucre, etcètera, no?
Quan incorporem o millorem el consum de fruita i verdura, el que aconseguim, doncs, és millorar en tots aquests aspectes
I, sobretot, doncs, prevenir una miqueta, doncs, l'obesitat, el colesterol, la hipertensió, etcètera, d'acord?
I, sobretot, gràcies, doncs, a les vitamines, als minerals i les propietats que tenen les...
Les verdures, les fruites
Clar, bé, com ja us he comentat, sobretot, aprofitem al màxim de fer les vitamines i minerals, sobretot quan es consumeixen crua
Vale
Ens ajuden, per exemple, doncs, a mantenir el sucre i el colesterol en sang, doncs, una miqueta, doncs, controlat
Em milloren el nostre sistema immunitari, d'acord?
Sobretot, doncs, a patir, doncs, allò que t'hi dis, ai, doncs, em fa mal l'esquena o em fa mal les cames o tal, doncs, bueno, doncs, em millora aquests aspectes
Sobretot són riques en fibra, per tant, ens ajuden, doncs, a regular el trànsit intestinal
Es digereixen amb facilitat, o sigui, per tant, si tenim problemes digestius, doncs, sobretot...
Són molt recomanables
Menjar verdura ens ajuda, val?
Sobretot, per exemple, en la manera de cuinar-les també és important, per exemple, no és el mateix potser fer verdura saltejada, no?, o verdura bullida
Suposo que com més suau també és millor
Sí, sobretot, ja us he dit, si la mengem crua, doncs, molt millor
Sí
I si no ens agrada crua i l'hem de cuinar, les mínimes coccions o la cocció menys agressiva serà la millor
És a dir, si cuinem el vapor, millor que bullit
Saltejar, doncs, bueno, si saltegem ja ligerament i sense massa oli, doncs, també ens anirà bé, etcètera
Per tant, sí que, sobretot, intentar menjar-les crues i si no les mengem crues amb coccions almenys agressives
Almenys, val
És a dir, ni massa aigua, ni massa oli, ni massa toc, etcètera
Que si no perden les propietats
Exacte, no? I, bueno, doncs, ens van molt bé, doncs, per aprimar-nos o per fer depuració
I també, doncs, són idees, doncs, per temes d'hipertensió i problemes cardiovasculars
Anomenar-vos unes quantes verdures
Sí
I amb les seves, una miqueta, les seves característiques, per exemple
Doncs, les bledes, per exemple, val
Que són hipocalòriques i remineralitzants, val
O sigui, per exemple, són riques amb beta-carotens
I, sobretot, les fulles verdes
Tenen una gran quantitat de vitamines
Calci, potasi, o sigui, vitamina A, C i B2, etcètera, val
Esclar, què passa? Doncs, les bledes, l'ideal seria prendre la crua
Però no ens acaba de convèncer
Difícil
Bueno, fer unes bledes, doncs, amb una miqueta de patata i tal
Doncs, doncs, bueno
Entra més fàcil
Exacte
Per exemple, l'all, val
Que, sobretot, és un estimulant circulatori
Val molt bé per la circulació de la sang
És un dels aliments cultivats
De més cultiu arreu del món
I, sobretot, ens va molt bé, doncs, per combatre les grups, els refredats
I també regula una mica l'equilibri dels creixos del nostre cos
Recomanen, per exemple, amb un o dos dents d'all diaris en cru
Doncs, és suficient per tenir, doncs, totes les seves propietats, val
Però, clar, també menjar-lo cru, doncs, també és una miqueta...
Però, bueno, mira, per exemple, la carxofa, no?
Ara que estem en una bona carxofa
Mira, en temporada, sí
Doncs, bueno, doncs, sobretot ens ajuda a controlar els nivells de conesterola de la sang
Vale
I millora el sistema cardiovascular
Disvidueix el risc d'infart
Engina de pit, etcètera, no?
Diurètiques, diuen que són les carxofes, potser, també?
Diurètica i depurativa
Sí, sí, correcta
I, sobretot, té una contingut amb fibra, fòsfor, ferro, potasi i vitamines del grup B
La millor manera de consumir-les cuinades al forn, com que nosaltres aquí a Cuina Miracle
El forn al vapor, vol dir que és la millor manera d'aprofitar al màxim la carxofa amb les seves propietats, val
Sí que és veritat que la podem fer bullida i guisada, però sempre podem perdre una mica
Clar, però, per exemple, hi ha fruites o verdures que, crues, sí que no es poden menjar
Per exemple, la carxofa crua, doncs, no...
Sí, crua, aquesta n'ha de pas menjar
Per això
Per tant, sí que li donarem una cocció, doncs, el més lleugera possible i el més cuidada possible
Un altre tipus de verdura interessant, doncs, l'api, per exemple, val, que és diurètic i antioxidant
És molt rica en potasi, calci, magnesi, vitamines C, E i B6
I, bé, sobretot, la podem contribuir a la reducció de la tensió arterial
I a millorar el tema del colesterol, etc.
O sigui que és veritat que l'api, el consumint, consumint, doncs, amb un brou que fem de can, que normalment li posem
Però també, doncs, prendre algun suc de fulles d'api, doncs, també és interessant, no?
Quan fem algun suc de fruita, posar-li alguna fulla d'api també és interessant
Clar, perquè l'api és una mica difícil, és a dir, no són com, per exemple, les bledes, no?
Que és més fàcil de consumir l'api si no és amb sucs o és amb cremes o amb sopes
I, a més a més, té aquest gust una mica amarg i potser és una miqueta més delicat i costa una miqueta
Vinga, seguim, per exemple, amb la carbassa
La carbassa, doncs, ara estem també en una bona època, la carbassa, ara, però en trobem tot l'any
És molt nutritiva i digestiva i, sobretot, té un contingut en vitamines antioxidants
Nosaltres, per exemple, a cuina mirada, doncs, sobretot, l'utilitzem per la crema de carbassa
On també hi posem bastanaga, ara en parlarem de la bastanaga
Però també, doncs, de vegades trossejada i feta el vapor amb verdura al vapor
Doncs també ens va molt bé i també la demanem força
La ceba, per exemple, que ens va molt bé pels pulmons
L'utilitzem sovint a gairebé tots els plats de la cuina mediterrània
De vegades, fins i tot, se'ns fa estrany trobar algun plat que no contingui ceba
Doncs sí, la veritat, perquè és com l'aliment comodín, vinga, a tot arreu
Per tant, ens ajuda, per exemple, a millorar el colesterol bo, que és el HDL, i reduir el dolent, val?
I, sobretot, doncs, també, com sempre han dit, intentar, doncs, prendre la crua, doncs, aprofitem molt millor les seves propietats
Per exemple, totes les varietats de col, bròquil, cols de Brussel·les, coliflor, doncs, també ens ajuden a protegir les cèl·lules
És un tipus de verdura, doncs, rica en fibra, en vitamina C, en vitamina A, calci, ferro i vitamines de l'únic B
Bé, ens poden ajudar, sobretot, a millorar, doncs, el risc a patir petits tumors a l'estómac, còlom, pulmó i pell, etc.
Per una altra banda, doncs, l'escarola
L'escarola, que és una font fonamental per l'àcid fòlic, quan estem una miqueta baixos
Sí que és veritat que l'escarola és...
En amanides, no?
És de temporada, exacte, la podem menjar amb amanides, seria la millor opció
I, a veure, seguim, per exemple, amb els espàrrecs, ja siguin espàrrecs tradicionals o els espàrrecs verds
Els tradicionals serien els blancs, no?
Serien els blancs, exacte
Són diurètics
I ens ajuden, també, a fer neteja del nostre sistema digestiu
Depuratius
I desintoxicar-lo, exacte
Els espinacs, per exemple, que tenim sempre el concepte que són molt rics en ferro
I, efectivament, hi ha molts altres tipus de vitamines i minerals
A veure, els espinacs també es poden menjar, normalment, a vegades també es troben crus, com amb brots, no?
Exacte, també els pots menjar crus o els pots menjar cuinats, correcte
I, sobretot, són nutritivament molt potents, d'acord?
Anticanxarígens naturals, etc.
L'encià, que és una verdura, doncs, també molt interessant
Sobretot per les seves vitamines
A facilitar la digestió, vitamina C, vitamina A, ferro, magnesi
I, sobretot, ens ajuda, doncs, a relaxar el nostre organisme
I a neutralitzar l'acidesa que puguem tenir, d'acord?
Disgestions pesades, etc.
Pebrot, remolatge
I tomàquet, per exemple, o pastanaga
O sigui, el tomàquet és un supersaludable
Sí
Un antioxidant perfecte
Amb una gran quantitat de vitamina C, vitamina A
I, inclús, pot prevenir alguns tipus de càncer
El tomàquet també és una mica com la ceba
Que l'acostumem a posar en moltíssims llocs, eh?
Triturat
El treballem de moltes maneres
Ja sigui...
Amb salses
Triturat
Amb salses
O crus
Amb les amanides, etc.
Sempre, ja, bueno, ja ho estem dient totes les vegades
Ho estem repetint
Però, sobretot, cruços
Totes aquestes verdures
El màxim que puguem menjar les crues
Doncs molt millor, val?
I per acabar, doncs, parlar-vos de la pastanaga
Sobretot per les seves propietats, doncs, de digestives i antioxidants
I, bueno, molt rica en vitamina A, en betacarotens, etc.
No?
Sobretot, sobretot, és un dels antioxidants més potents que hi ha
La pastanaga
I també la pastanaga
I també desintoxicant, etc.
Per la vista, diuen que va bé, la pastanaga
I sobretot perquè, això, perquè es mengi crua, però bé
Per exemple, nosaltres quan fem la crema de carbassa
Doncs, home, per donar-li un toc una mica més, doncs, li posem també pastanaga
Per tant, aquí, doncs, aquesta crema estem incorporant
També
Moltes vitamines, molts antioxidants
I si a sobre ho treballem amb l'aigua justa
Aprofitem totes les vitamines que hagin anat a l'aigua
Que també ens les acabem prenent
Per tant, això és el més interessant, no?
O sigui, no podem fer una crema
Sí
De que bullim les verdures, per exemple
I aquella aigua la llancem perquè hem fet un excés d'aigua, no?
O sigui, hem de posar l'aigua justa
De manera que totes les vitamines i totes les propietats
Que hagin anat a l'aigua, ens les puguem prendre també
Això és el més interessant
A més que moltes verdures, també, Joan, s'utilitzen
Per exemple, és el cas de la pastanaga, no?
Com a cruditès, a vegades, acompanyant a plats com l'humus
Sí, sí, i tant, i tant
A més a més, i per una altra banda
Nosaltres a les amanides, per exemple
També la treballem crua i ratllada, no?
Que sigui fàcil de menjar
I que la puguis provar a sobre de l'amanida
I no sigui una cosa que...
Un tall dur i que et costa de mastegar
Sinó que si la fas ratlladeta
La pots ficar a sobre de qualsevol plat
I com tu dius, amb bastonets
Per acompanyar un humus, etcètera
Doncs perfecte
És ideal
Correcte
I, bueno, doncs, ja acabaríem
Podríem parlar una miqueta
De quines serien les èpoques més òptimes
Per cada una d'aquestes verdures
Que hem parlat
Però, bueno, ens allargaríem
Potser una miqueta massa
Podem dedicar un altre programa
Parlar de fruita de temporada
O verdura de temporada, també
Exacte
El que passa que, bueno
A veure, n'hi ha moltes
Doncs que es poden trobar
Durant tot l'any
Però sí que hi ha alguns mesos
Doncs que estan en el seu estat òptim
De maduració
I, per tant, doncs
Recomanables
És interessant
Recomanable consumir-ho en aquesta època
No només pel fet
Que estigui en el seu estat òptim
Sinó que, al final
Si pensem en el seu preu
Doncs també tindran el millor preu
Per tant, doncs
Aprofitem aquesta oportunitat
Ara és temps de maduixes, per exemple
A més de Fabri Mas
Tot i que, bueno, sí
Depèn també de quina qualitat
I de quin lloc vinguin
I quina procedència, etc.
Doncs també les tenen més o menys cares
I, per tant, sí que és veritat
Que de vegades podem trobar coses econòmiques
I, però, vull dir que això
Sí que les hem de mirar
I hem de valorar
I hem de provar diferents qualitats
Passa una mica el mateix
Com la mandarina, també
Que és la bona època de mandarina
I també, doncs
S'ha de valorar, de vegades
Doncs, bueno
Que potser la pots comprar a 1,60 al quilo
O la pots comprar a 2,80 al quilo
Però, no perquè sigui
Una més cara de ser més bona
Ni més dolenta
Però, de vegades proves una
O proves una altra
I trobes la diferència
Vull dir que ja sabràs
Ja sabràs què t'has de gastar
Tu mateix
Clar, a vegades el preu
Val la pena gastar-se una mica més
Per després també poder assaborir
Un producte més bo
Correcte
De vegades sí
Molt bé
Doncs, Joan, ho deixem en aquest punt
Moltíssimes gràcies per la sessió d'avui
I tornarem a connectar-nos ja la setmana vinent
Perfecte, molt bé
Vinga, bona tarda
Vinga, rebre
Adéu
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Al meu país
La pluja
No s'aplauré
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Falten uns minutets perquè toquin les 6 de la tarda
i el que farem és escoltar ara un tema musical,
un nou tema de La Casa Azul, del seu àlbum Prometo No Olvidar,
un àlbum del 2023.
La cançó que deixarem es diu amb el mateix nom que l'àlbum Prometo No Olvidar
i després comentarem una mica si a casa els dies internacionals
que tenim avui 7 de març.
Ara de moment, La Casa Azul.
Que bien te queda ese jersey llevaba tanto tiempo ausente
que sin querer me olvidé de cómo se sentía
un corazón lateando a flor de piel.
Compte demasiado tiempo sin perder la cabeza,
compte demasiado lleno, demasiada anestesia,
no puedo entender cómo dejamos que fuera esto lo normal.
¿Quieres que salgamos a por una cerveza?
Vamos a cenar haciendo la noche perfecta para revir,
para despegar.
Y aunque se expanda el universo y nos proyecte a un gris
y el cimero final, no volveré a olvidar.
Aunque se extingan los inviernos y la fuente del oxígeno vital,
no volveré a olvidar.
Aunque disparen 20 balas sobre mí,
y me revienten la cabeza,
Aunque se agote la belleza, aunque vayamos a morir.
Aunque marchique el corazón,
aunque no puedan respirar,
prometo no olvidar.
Porque tú
fuiste un velero en mi naufragia espiritual,
metamorfosis molecular,
una armadura de titanio,
un manantial,
ni te echo de menos.
Pero luchos cubos,
demasiado ruido,
demasiada injerencia,
demasiada bosca,
demasiada maleza,
no puedo entender cómo dejamos que fuera esto lo normal.
Así que si tú quieres y salimos a por una cerveza,
vamos a cenar hacia una noche perfecta
para revir,
para despegar.
Y aunque se expanda el universo,
y nos proyecte a un gris y efimero final,
no volveré a olvidar.
Aunque se extingan los inviernos,
y la fuente del oxígeno vital,
no volveré a olvidar.
Aunque disparen 20 balas sobre mí,
y me revienten la cabeza,
aunque se agote la belleza,
aunque vayamos a morir.
Aunque marchiga el corazón,
aunque no pueda respirar,
prometo no olvidar.
Que tu luz me iluminaba,
cuando el miedo me ofuscaba,
cuando solo pretendía abandonar.
Porque sostienes el momento,
cuando acecha el desaliento,
eres mi centro,
tú eres mi centro,
mi raíz,
mi clave.
Y aunque disparen 20 balas sobre mí,
y me revienten la cabeza,
aunque se agote la belleza,
aunque vayamos a morir.
Aunque marchiga el corazón,
aunque no pueda respirar,
prometo no olvidar.
iluminaba,
cuando el miedo me ofuscaba,
cuando se lo pretendía abandonar.
i ara comentem el dia que tenim avui,
7 de març,
perquè tenim un dia mundial,
que és el dia mundial dels cereals,
per ressaltar la importància
en el consum humà, animal
i en la fabricació també industrial
de diversos productes.
Els cereals són grans
que provenen de les plantes de la família
de les anomenades pugàcies,
amb un alt contingut de vitamines,
minerals i també hidrats de carboni.
La paraula cereal prové del llatí Ceres,
nom que en llatí és de la deesa de l'agricultura.
S'estima que van sorgir
durant la revolució neolítica
i el desenvolupament de l'agricultura,
introduint-se en la dieta alimentària
dels éssers humans des de fa uns 10.000 anys,
més o menys.
S'han obtingut diverses varietats
d'alt rendiment de cereals
durant la segona meitat del segle XX
en l'anomenada revolució verda
de l'any 1960 al 1980.
Algun dels cereals més coneguts
que tenim són els següents,
el blat, l'ordi, l'arròs,
el blat de moro, el sègol, la cibada
o també el mill.
Existeixen altres espècies de plantes
que s'assemblen als grans,
els anomenats falsos cereals
o pseudo cereals,
com el girassol, la quinoa, per exemple.
Els cereals són utilitzats
per al consum humà i animal.
Igualment,
també es fan servir
per a la fabricació industrial
de diferents productes,
per exemple, per les begudes alcohòliques,
la cervesa, productes farmacèutics,
també per suplements vitaminics,
per productes de la cura personal,
per l'alcohol etílic.
I s'ha demostrat
que el consum de cereals integrals
sense refinar
ajuden a la prevenció d'algunes malalties
com la diabetis tipus 2,
les malalties cardiovasculars
o també el càncer colorectal.
En alguns cereals es poden generar
alguns trastorns relacionats
amb el gluten,
per exemple,
la malaltia celiaquia
que lesiona l'intestí
o altres òrgans.
També, per exemple,
la sensibilitat al gluten
o, per exemple,
dermatitis, també.
Per altra banda,
la cibada s'utilitza,
per exemple,
per fabricar cervesa i malta
i el blat i altres cereals amb gluten
es fan servir
per l'elaboració de pa,
de pastes
i, sobretot,
de productes de reposteries.
Doncs bé, ja ho sabeu, eh?
Avui, 7 de març,
és el Dia Mundial dels Cereals.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida.
Que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Bona tarda.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabria.
El Congrés enfrontament entre els socis del govern de coalició espanyol.
Unides Podem ha acusat el PSOE de trair les dones
alineant-se amb el Partit Popular i l'ultradreta de Vox
per tirar endavant la reforma de la llei del només sí és sí.
Madrid, Paula Brujats.
Bona tarda.
Crítiques i retrets entre els dos socis pel desacord amb la reforma.
Des d'Unides Podem, Lucía Muñoz,
ha acusat el PSOE d'abandonar les dones
i de trair-les amb els canvis que plantegen.
Li responia Andrea Fernández del PSOE
acusant Podem de fer només soroll
i cap proposta de reforma viable.
Estamos dispuestas a subir las penas
aunque no queramos una ley punitivista.
Lo que no vamos a permitir es que se saque
el consentimiento del centro de la ley
porque nosotras no vamos a traicionar
a las mujeres.
Estamos cansadas de sus peroratas.
Dejen la hipérbole y háblenos de soluciones.
Es lo maduro y lo serio.
Debat liquidat.
Només falta la votació que serà a les 8
quan PSOE i Unides Podem consumaran la divisió.
La votació sortirà endavant amb els socialistes
i amb els vots de PP, Vox i el PNB.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, Sergi Molero.
Una nena d'11 anys ha denunciat una agressió sexual en grup
al centre comercial màgic de la ciutat de Badalona.
Ho ha avançat el programa Planta Baixa de TV3
i ho ha confirmat Catalunya Ràdio.
Segons els Mossos d'Esquadra, l'agressió sexual en grup
es va denunciar el mes de desembre.
Hi ha implicats menors de 14 anys que són inimputables
i en el moment que es van conèixer els fets
es van poder detenir els dos menors que són més grans de 14 anys.
A Lleida hi ha una dotzena de detinguts
en una operació de la Guàrdia Civil relacionada
amb la immigració irregular.
s'han fet escorcolls en com a mínim 5 domicilis,
5 cases de la ciutat.
Lleida, Roger Segura.
Bona tarda.
Des de primera hora, una quarantena d'agents armats
s'han desplegat per diferents punts de la ciutat
com el carrer del Nord, al barri de Noguerola
o el carrer Ramon Llull, al barri del Clot.
Segons fons del cos policial,
hi ha entre 12 i 14 persones detingudes
per delictes d'estrangeria i migració irregular.
Hi ha secret d'actuacions i està previst
que els arrestats passin dijous a disposició judicial.
Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida.
El sabotatge dels gasoductes Nord Stream al mar Baltic
hauria estat obra d'un grup pro-ucraïnes,
segons fons d'intel·ligència nord-americanes,
citades pel diari New York Times.
La mateixa informació deixa clar
que no hi ha cap evidència que l'executiu ucrainès
hi estigués implicat o que els autors del sabotatge
obeissin ordres del govern.
I, de fet, les mateixes fonts reconeixen
amb poques dades dels responsables de l'atac.
Tampoc s'explica quina és la procedència de la informació
ni quines proves la valen,
i es deixa oberta la possibilitat que es tracti
d'un grup que actua al marge de l'administració,
però amb connexions amb el govern
o els seus serveis de seguretat.
David Shiverfield, l'autor de la Ciutat de la Justícia de Barcelona,
guanya el Premi Pritzker d'Arquitectura,
el més prestigiós de tot el món.
El jurat destaca la radicalitat de l'arquitecte britànic
dins de la seva maduració,
també de la moderació que exposa en la seva obra
i posa en valor el seu compromís
amb la història i la cultura de cada ciutat.
Shiverfield es conegut a Catalunya
per ser l'arquitecte de la Ciutat de la Justícia,
com dèiem, també de l'edifici diagonal 197,
al costat, per situar-nos,
de la Plaça de les Glòries de Barcelona.
I ara New Order.
Des de la nova incorporació al cartell del Primavera Sound,
la banda britànica actuarà l'1 de juny a Barcelona.
New Order va néixer el 1980,
quan els músics de Joy Division van voler crear una banda nova
després de la mort d'Ian Curtis.
Esports, Marta García.
La Fiscalia denunciarà el Barça per corrupció continuada en l'esport
arran dels pagaments a l'àrbitre Enriquet Negreira
i segons avança al diari El País.
Mentrestant, el president Joan Laporta
creu que estan fent una campanya en contra del Barça
que ve marcada per la negativa amb l'acord amb CBC
i també per la creació de la Superlliga que segueix defensant.
Joan Laporta, que avui complix dos anys de mandat,
també ha explicat que vol renovar el tècnic Xavi Hernández.
En bàsquet, 27a jornada de l'Eurolliga
a les 8 Olímpiacos Barça
en transmissió per la Web i Lab de Catalunya Ràdio.
Els Lakers retiraran esta pròxima matinada
la samarreta de Pau Gasol
a les Taples Centers de Los Angeles.
Ho faran en la mitja part del partit contra els Grizzlies
on també va jugar Gasol.
En 18 temporades en l'NBA
7 van seren els Lakers on va guanyar dos anells de campió.
En la Champions de Futbol a les 9 tornada
als vuitens de final.
Benfica-Bruges amb 2 a 0 per als portugueses en l'anada.
I també se juga avui el Chelsea-Borussia Dortmund.
amb mínim avantatge alemany
que en l'anada va guanyar per 1 a 0.
En ciclisme, l'equip neerlandès Jumbo-Bisma
ha guanyat la contrarrellotge
per equips de la tercera etapa de la París-Nissa.
El nou líder és el danès Korn Nielsen.
I en la Tirre Adriàtic victòria
a l'esprint per al neerlandès Fabio Jacobsen
en la segona etapa.
L'italià Filippo Gana segueix líder.
Fins aquí les notícies.
Catalunya Ràdio també es pot...
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
i les notícies de Sant Just.
Bon dia, us informa Lua López Ribas.
Bon dia, us informa Lua López Ribas.
Ja es pot visitar l'exposició Bestiari Silenciós
de Jordi Palli a la sala El Celler de Can Ginestar.
En aquesta original i onírica proposta
l'artista i dissenyador Jordi Palli
presenta una cuida de selecció dels seus últims treballs.
Un conjunt d'escultures construïdes
a partir de diferents objectes i materials
com el ferro o la fusta.
A partir de l'assemblage, una tècnica
que uneix diferents materials i objectes
que han deixat de ser útils i funcionals
amb l'objectiu d'atorgar-los una nova vida.
A Bestiari Silenciós s'utilitzen
tota mena d'elements del món rural
com eines, peces mecàniques i vells recanvis
per a fer possible la creació de personatges onírics
preservant la bellesa del viscut
per a mostrar una mirada diferent
i crear éssers plens de màgia i fantasia.
L'exposició Bestiari Silenciós
es podrà visitar fins al 5 d'abril.
Cal assenyalar que hi ha previstes dues visites
comentades amb l'artista
el dijous 16 de març a les 7 del vespre
i dissabte 25 de març a les 12 del migdia.
Amb motiu del Dia de la Dona
el grup literari de l'Ateneu
vol donar veu a les dones i nenes de l'Afganistan.
Per això tenim el testimoni en primera persona
de la Nàdia Golam, activista afganesa
que viu a Catalunya des de fa 15 anys.
La Nàdia Golam d'Estguir va néixer a Kabul,
l'Afganistan, el 1985.
La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses,
està marcada per les conseqüències
d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà.
Però tals adversitats no van poder frenar-la
i la Nàdia va aconseguir tirar endavant,
gràcies al seu enginy i coratge,
fent-se passar per un noi durant 10 anys
per així poder alimentar la seva família.
Va ser el seu caràcter sociable
el que la va portar a col·laborar amb una ONG
a través de la qual va arribar a Catalunya,
la seva nova llar.
Golam parlarà demà
a la sala cinquantenari de l'Ateneu
de les dones i nenes
que amb l'arribada dels talibans
estan privades del dret d'anar a l'escola
o a un centre de salut,
tenen limitat l'accés a la feina
i a la llibertat de moviments.
Ho faran una conferència col·loqui
pel Club Literari de l'Ateneu a les 7 del vespre
en motiu del 8 de març,
Dia Internacional de la Dona.
Obertes les places per apuntar-se al taller de solarigrafia,
que impartirà el fotògraf Sant Justenc Jordi Huerta.
Ha estat un dels dos guanyadors dels ajuts
pel foment de la creació artística de Sant Just d'Esvern,
que es desenvoluparà aquest 2023.
Ha guanyat amb el projecte de solarigrafia,
un concepte i una pràctica fotogràfica
basats en l'observació del recorregut del sol al cel,
amb una llarga exposició que pot durar mesos,
tot i que en un inici s'intenta bastar el temps
entre un solstici i el següent.
El procediment per captar la fotografia a través de la solarigrafia
parteix d'un model de càmera
fet a partir de materials reciclats,
com cartró o llaunes de metall.
L'element imprescindible és el paper fotogràfic.
Aquest sí que té un cos,
i a partir d'aquí la càmera només necessita
una pràctica obertura de menys de mig centímetre de diàmetre,
per on es filtra la llum
i deixarà la impremta de la llum del sol en el paper fotogràfic.
El taller es durà a terme el pròxim dimecres 15 de març
a les 6 de la tarda a La Vagoneta
i tindrà una durada d'una hora i mitja.
El taller tindrà un límit de 20 persones participants
per poder atendre bé a tothom.
Està obert a totes les edats.
Per apuntar-se es pot fer presencialment a La Vagoneta
o enviant un correu electrònic a aj221.lavagoneta-santjust.cat
o bé trucant a l'Ajuntament
indicant que es volen apuntar al taller.
I això és tot.
Tornem amb més informació i tota l'actualitat
Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
L'essència de Sant Just la tens a La Rambla, a Ràdio d'Esvern.
I amb l'entrevista que farem a continuació al magasin de tardes La Rambla,
de Ràdio d'Esvern, comencem el cicle d'entrevistes
d'aquest trimestre del programa.
El dedicarem a parlar amb els i les paradistes del mercat municipal de Sant Just.
És a dir, amb els comerciants que tenen dins del mercat una parada.
Les trobades, que exactament seran 10,
les farem avui dimarts 7 de març,
el dijous dia 9, el dilluns dia 13 i el dimecres 15 de març.
I a més d'escoltar-les en directe,
també es podran recuperar més tard en els podcasts,
que anirem penjant a les xarxes socials del programa
i també a la web radiodesvern.com.
L'objectiu de les entrevistes és conèixer de prop
les persones que hi ha darrere dels aparadors,
qui són, com és el seu dia a dia la parada.
Parlarem també de l'essència de cadascuna d'elles,
dels productes i dels serveis que ofereixen,
també de la seva trajectòria al mercat i altres temes,
per exemple, com els va afectar el seu dia la pandèmia,
els hàbits de consum que tenen clitxats ja de la clientela Sant Justenca
o la forta competència de les grans superfícies.
Bé, sense allargar-nos més, saludem el nostre primer convidat del cicle,
en Just Fosalba, que és paradista del mercat i propietari de la parada Fosalba.
Hola, bona tarda, Just.
Bona tarda, Núria.
Bé, hem fet una mica d'introducció per, com que és la primera entrevista,
volíem explicar, no?, el que farem al llarg del cicle.
O sigui, que jo pagaré els plats trencats.
Una mica, sí.
Vale, vale.
Sí, sí.
Bé, Just, si algú entra al mercat de Sant Just i paradavant Fosalba,
la vostra parada, quins productes, menjar, aliments,
i què és el que té a l'abast i que pot comprar?
A veure, bàsicament, l'origen...
Si vols, després farem una mica de l'origen.
Després et faré la pregunta de l'origen, sí.
No preocupis.
El que trobaries ara és productes del porc,
elaborats artesanalment per nosaltres,
disposem d'un obrador,
un assortit de formatges, prou important,
llegums cuites i fruits secs,
i menjar preparat i per emportar.
Molt bé.
I qui ens atendrà?
És a dir, qui hi ha d'encarregar,
t'encarregada darrere dels mostradors, normalment?
Home, el meu pal de faller.
Sí.
Sí, i tant.
Si no fos per ella,
tot això no continuaria de la manera que continua.
És l'Assom, la meva dona,
i aleshores tenim un parell de pendentes
que col·laboren amb ella.
De fet, despatxant el públic són tres persones.
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno.
I una mica com us repartiu aquestes tasques?
Tu també, òbviament, estàs a la parada,
no darrere, potser tant com elles.
Jo només apareixo per allà,
perquè m'entenguis,
per la festa major i per Nadal,
que hi ha molta feina,
i fan falta mans realment darrere del taulell.
Si no, jo estic a l'ado oscuro.
A l'ado oscuro.
Evidentment.
No, no, no.
Hi ha algú que...
Tot allò que tinc al taulell,
algú ho fa.
Clar.
Els llegums no es comen sols, eh?
No.
T'ho juro que no,
que hi ha un inútil que es lleva molt, molt d'hora al dematí
i els posa a coure cada dia del món.
I llavors aquest inútil figura que sóc jo.
jo.
Bé, clar, és que és això, algú ho ha de fer.
Jo, i també t'he de dir, per no treure-li,
que tinc l'ajuda,
la inestimable ajuda,
de fet és la família, però bueno,
del meu fill gran, que és el Ferran,
que és un personatge que se li dóna bastant bé a la cuina.
Que bé.
Sí.
I per això hem derivat,
bueno,
que és la deriva natural que estem fent tots els cancel·laders
o tots els lleumaires,
cap un aliment de quinta gamma,
de quarta gamma,
que és el plat preparat.
Clar.
Sí.
El Ferran, una mica, diguem-ne,
el Ferran porta a la cuina,
a darrere jo,
jo porto el que seria el tema embotits,
botifarres,
elaboració de producte fresc.
Clar.
I ara s'emporta el tema comercial,
la venda.
Bueno, és la castellà donant la cara.
Sí, sí, sí.
Ni més ni menys,
és la castellà donant la cara.
I escolta'm,
perquè productes de més de cancel·laderia i llegums
és tradició?
Que una parada vengui les dues coses
o simplement perquè ha sorgit així?
No, no, no.
En un origen eren dues parades separades,
que estaven juntes,
no sé si la gent ho recordarà.
Entraves al mercat i entrant a mà esquerra,
doncs hi havia primer la parada de llegums
i després la cancel·laderia.
Única i exclusivament una era parada de llegums
i fruits secs i tal,
i l'altra era cancel·laderia.
Però separades.
Però separades.
Sí, sí.
Fos alba les dues, eh?
Sí.
Perquè ho entenguis i fent una mica d'història,
de llegums,
era de la meva mare.
Bé, no, ara és meva, no?
Però era de la meva mare
i la parada del tossino era del meu pare.
Ah, mira.
Sí, sí, sí.
Que fa l'amor, eh?
Bé.
Bé, aleshores, jo amb els anys, ara ja em fa 4 o 5,
perquè el temps passa molt de pressa,
podem fer 6.
Un bon dia vaig decidir que tenir-ho d'aquella manera,
que poder seria molt més fàcil l'organització de treball
i fins i tot per la clienta
no haver de fer dues cues amb dues parades diferents.
Ah, vale.
i 100 grams de pernil dolç, per dir-te alguna cosa.
Sí.
Amb la qual cosa, bueno, vaig parlar amb l'Ajuntament,
en prèvia exclusió de permisos,
planos, tota la burocràcia,
que fa falta al darrere,
i vam tirar a terra les dues parades
i en vam fer una,
que engloba els dos productes.
O sigui, en realitat, no ha sigut crear una nova...
I juntar-les.
Era juntar-les.
I, evidentment, han quedat amb un aspecte molt més maco,
molt més atractiu.
Més modern.
Molt més modernet.
Exacte.
La il·luminació,
els nous prestatges,
els envasos,
fan molt de moig.
No.
He de dir que...
Què has de dir?
No, no, no.
No, no.
I t'ho dic seriosament, Núria.
Quan vam fer el projecte,
et vam fer un render i tal i qual,
i t'expliquen,
i sí, vale, jo deia, sí, sí.
Però no ho sabia veure.
Clar.
Quan aquell home va haver acabat la parada
i tots els putets que tu dius,
tan macos i rodons i tan xulos,
i l'estanteria,
i aquells octògons que fa el fruit sec,
li vaig donar la mà i li vaig dir,
xaval, et felicito.
Tu has guanyat, eh?
No, no, no.
Evidentment,
em vaig dirigir a uns professionals del tema, eh?
Clar.
Són gent que s'ediquen a això.
Però quan va haver acabat,
malgrat els maldecaps,
que evidentment en totes obres hi ha maldecaps,
li vaig dir, noi, estic orgullós.
He fet molt bé de confiar en tu,
perquè la feina que va acabar fent,
que va acabar fent,
a mi em va agradar molt.
I després,
a dintre,
evidentment el públic no ho percep,
és molt còmode la parada.
Sí?
Sí.
El moure't,
tot i que les parades són espais reduïts,
però ens podem moure força bé.
Home.
Tots tres per dintre.
És que clar, tres persones...
Sense topar, diguem-ne, no?
I és perquè aquell home sabia el que es feia.
Sí.
I va saber distribuir els espais molt,
molt, molt, molt bé.
Perfecte.
Sí, sí.
Això són coses que no s'expliquen,
que es diuen...
No, no, clar.
Ara que no ens escolta ningú.
Exacte.
Ara t'ho dic, no?
Que bé.
Està...
Està...
molt ben distribuïda.
No hi ha cap sensació d'ofec.
Vale, vale.
Si fem una mica d'història,
el Mercat de Sant Just va començar a construir-se l'any 1922 just,
d'acord,
amb un projecte d'en Marcelià Coquillat.
Sí.
Arquitecte municipal.
Després, entre el 23 i el 24,
és a dir, un o dos anyets més tard,
es va establir el que seria la primera normativa
i el primer reglament per adjudicar les primeres parades.
Va ploure bastant després
i el 75, unes obres van permetre obrir i prolongar el mercat
per la part posterior de l'edifici
per resoldre el tema de la congestió del trànsit
i el moviment de mercaderies,
que fins llavors es feia per davant.
Llavors, seguidament d'aquestes obres,
el 88 es va fer una restauració integral de l'edifici
i d'una planta se'n van passar a dues.
El 89 es va inaugurar l'aparcament
sota els nous jardins del mil·lenari
i el 2003 es va inaugurar la darrera renovació
amb totes les parades a la planta baixa,
més aparcaments al mil·lenari
i un supermercat a la planta de dalt,
que és on ara hi ha l'actual sala Mercart,
que està dedicada a exposicions,
activitats culturals i de més.
En tot això, Fossalba, en quin any l'ubiquem?
Perquè, clar, cada parada té la seva història.
Ni haurà que són més recents, ni haurà que no.
El meu avi, de fet, es va posar a vendre en una botiga
aquella que tenien, eh, llavors,
on ara ja em sap, al carrer Bonavista,
el 1908.
El 8?
Sí.
Tinc factures...
O sigui, primer em pensava que era el 1909
i, de fet, a tots els papers i totes les documentacions que tinc,
jo hi he posat sempre,
que ha fet falta posar una data,
1909.
Però, a posteriori,
vam descobrir una factura...
Del 8?
Del 1908.
Ah, que fort.
Sí, sí, sí.
Però, bueno...
Però que això són molts anys, eh?
Bé, són tres generacions.
Ens en veiem cap a quatre,
si el meu nano continués, no?
Sí, sí.
Que no ho sé.
I, ja et dic,
vaig trobar una factura
que el meu avi havia comprat pasta...
Ostres.
Pasta...
Perquè, clar, el comerç abans no era com ara.
No, no.
Ell va començar que a l'estiu
venia unes certes coses
i a l'hivern en venia unes altres,
perquè no hi havia neveres,
amb la qual cosa conservar la carn
era un problema si no hi havia fred.
I, clar, a l'estiu impossible.
I a l'estiu se li feia malbé tot.
Aleshores, a l'estiu,
venia, doncs, pasta de sopa,
cafè, sucre,
espardenya, suposo que...
Mira, de tot.
El que fes falta, evidentment,
per broma,
havia de subsistir.
Sí, sí.
Havia de tirar endavant com fos.
I, aleshores, a l'hivern,
que tenia fred,
es dedicava al porc.
Mmm, interessant.
Sí.
I això va passar als voltants del 1908.
Després, ell va anar amb aquesta botigueta,
que ja et dic que és el carrer Bonavista,
a l'altura del que ara deu ser el número 49...
Després de l'estanc.
Vale.
Després de l'estanc.
Vale.
La de sota, justament.
Vale.
Es va estallar,
i, bé, l'home anava venent.
Després, la cooperativa,
que és on jo tinc ara l'obrador,
que és el Bonavista 59 de Sant Just,
que hi havia una cooperativa allà,
fa fallida,
i ell demana,
s'entén amb l'amo de la cooperativa,
el senyor Cuscó.
Sí.
Però, sí,
era el Cuscó dels del Pa, eh?
El Cuscó dels...
Però no el germà, o sigui,
el germà de la Jacqueline.
No, ni deia.
No, clar, clar.
No, perquè a més a més vivia a l'Arcelona.
Ah, vale, vale.
Sí, sí, no feia vida a Sant Just, no?
I aquell senyor era l'amo d'aquella casa,
i el meu avi se m'anava a parlar amb ell,
escolta'm,
perquè allà era molt més gran
i tenia més espai.
Llavors el meu avi es va posar allà,
i allà ja va començar,
suposo que en aquella època
hauria d'arribar la revolució,
entre cometes, del fred,
i va poder,
com les primeres neveres,
que eren neveres de gel,
i va poder començar a tenir
carn a l'estiu fresca,
a l'estiu i a l'hivern.
Oh, que bé.
Un gran pas.
Va ser una mena de revolució industrial.
Clar, bueno.
Sí, sí, sí, han anat així les coses, no?
Aleshores ell va anar deixant
el sucre, el cafè, les espardenyes,
l'oli i les sabates...
D'un costat.
cap a un cantó,
i es va dedicar exclusivament al porc.
Sí.
Quan...
El que no sé és la data exacta
que se'n va anar al mercat,
va anar...
Perquè suposo que allà va veure
que hi havia una concentració de comerç,
i ja està,
i va dir, coi,
millor allà que aquí,
que estic sol.
Clar.
I se'n va anar allà,
i va posar la parada allà.
Molt bé.
I a partir d'aquí,
el meu pare va continuar allà,
i jo he continuat allà.
Que bé, escolta'm,
o sigui, una nissaga important, eh?
Sí.
del mercat.
Sí.
Jo crec...
Nosaltres...
Jo crec que...
sempre tenim dubtes amb el Jaume,
que és el Jaume Cardona,
l'altre que ens l'ha dit.
Sí, l'altre que ens l'ha dit.
Sempre...
No, no, no, però ens portem perfecte.
Sempre ho diem,
Jaume, qui seria primer,
el teu avi o el meu?
Perquè, sí, sí, van anar tots dos...
Sou d'una mateixa quinta,
més o menys, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, el Jaume i jo som...
Bueno, jo sóc més gran,
una mica més gran que ell,
però sí, sí,
crec que les històries d'ell i la meva
són força similars.
Paral·leles, eh?
Són força similars.
Perquè al voltant del poble
just teniu algun altre comerç
o de la família?
No.
No, no, no, no, no.
No, perquè em passa una cosa
i no és que no m'ho hagi plantejat, eh?
Però em passa una cosa
i t'ho diré de seguida
i ho entendràs.
Jo tinc dues mans
i, a veure,
i n'estic molt...
Estic molt a cura
del que faig
i de la meva clientela.
Creixer...
voldria dir i delegar
amb altres persones
i no és que no me'n refiï,
és que ho vull fer bé,
és que no vull deixar-ho de fer bé.
O sigui, és a dir,
ja està bé, us va bé,
tal com està el negoci,
per tant,
tampoc hi ha la necessitat, no?
Vull dir, no...
No, la necessitat, a veure,
pot quedar pelant o inútil,
dir-ho així.
No, és que veig
que se m'escaparia del control.
Vale.
És a dir, sempre has sigut així, no?
Sí.
Per què canviar-ho?
Sí.
Sempre ha estat així.
No, no, no, una vegada
m'ho vaig estar plantejant
quan tenia 30 molts.
Sí, sí, sí, sí.
I un comptable
em va fer els números
i em va fer acabar entenent
que just deixa't estar
de fer volar coloms.
Clar.
Queda't el que controles,
tu,
i fes-ho així.
I menys mal de caps, potser.
Bueno, diferents, sí,
segur, diferents.
Pel que fa al mercat de Sant Just,
en comparació amb el d'altres llocs,
amb altres mercats,
no sé si t'hi has passejat molt o...
Sí.
Com el veus?
A veure.
És prou gran?
Està actualitzat?
És modern?
Aviam.
Modern, modern no ho és,
la veritat.
hauria de modernitzar-se algunes parades
que estan realment antigues.
D'altres, sí,
cadascú ha intentat,
a la seva manera,
anar fent la paradeta al seu gust.
Des del meu punt de vista, eh?
Sempre des del meu punt de vista.
Sí, sí.
Uns amb més encert que d'altres,
però bueno.
He de dir que és un mercat
que sí que està endreçadet,
per dir-te alguna cosa,
però modern no ho és.
Modern no ho és.
comparat amb els mercats de l'entorn,
bé,
Sant Joan d'Espí,
que conec força,
fins i tot es plugues,
bé, es plugues ara,
perquè el tenen nou,
que l'han fet fa res.
Sí.
Però no quedem pas tant enrere.
No, no, no, en absolut.
En absolut.
Perquè quan dius modernitat,
quins aspectes potser caldria millorar
o creus que potser s'han quedat més antiquats?
Més a nivell de parada o de distribució
o de climatització?
No, no, la climatització és estupenda.
L'Ajuntament ens ha curat molt.
La veritat, jo ho he de dir.
Sí, sí, sí.
I ho puc dir.
A mi, anys enrere se'm feien panellons.
Ostres.
Sí, sí, sí.
I a la meva mare se li havien fet la tira de panellons.
Jo recordo fer-li fregues a la mà
perquè els panellons li picaven.
I era del fred que s'arribava a passar al mercat.
Avui en dia, això no passa.
No tenim aire condicionat.
Que bé.
I tenim...
Estem frescos a l'estiu
i estem calents a l'hivern.
No, no.
En aquest sentit, no.
És més la parada.
I clar, però també hi ha un altre hàndicap aquí.
Una persona de, per dir-te alguna cosa, ja gran de 50, molts, 60 pocs,
que no té relleu generacional al darrere,
clar, deu dir, m'he de gastar jo ara x mils d'euros en una parada,
si em queden 8 telediarios.
Bé, però jo ho he fet malgrat els 8 telediarios.
Sí, sí.
Cadascú tenim la manera d'entendre que tenim.
Hi ha gent que entén que això ha d'anar així.
Bé, és respectable.
Cadascú que faci el que vulgui.
I ja entenc que no,
que estar al dia és més interessant.
De totes maneres, també t'he de dir que
el públic agraeix molt més que estiguis al dia,
que no pas que no.
Clar.
És evident.
I respecte als canvis significatius que parlàvem, no?,
d'aquests de les obres integrals, de fer-lo més gran,
d'ara plantar dues plantes, ara canviem i la fem per exposicions.
Com l'heu viscut, aquests canvis, al llarg dels anys?
Com els heu afrontat?
Aviam, les dues plantes, quan van començar, funcionaven.
Sí.
I cal pensar que hem perdut poder d'atracció, segurament, al mercat,
perquè, i faig un mea culpa, ara, eh?
Perquè va arribar un moment que realment es va tancar la planta
perquè les parades moltes s'havien anat tancant.
Van fer fuga.
Sí.
I llavors quedaven dues plantes semiplenes, no?
Semiplenes, clar.
O semibuides, digue-li com vulguis.
Si ets optimista o pessimista, no?
Sí.
Aleshores, el que es va fer amb un bon criteri és, bueno,
ajuntem-los tots i omplim, realment, una planta.
I fem que, si més no, tinguin més goig
i que tota l'oferta comercial estigui més condensada, saps?
Clar.
Perquè això també és un altre.
Com han anat decaient, no?, els comerços a dins del mercat.
Suposo que, bueno, competències sense generacions
que portin la parada una mica els motius.
que han estat aquests.
Sí.
Edat, també.
Clar.
Penso ara amb l'Àngel, que em deia...
L'Àngel era les verdures.
Independentment de què s'havia d'operar de la cadera,
igual que jo, de fet.
però em deia, just, és que jo no tinc ningú al darrere, clar.
Què li vols dir a una persona que t'està raonant,
que no té un relleu generacional i que ja no vol lluitar tant, no?
Clar.
Doncs no lluitis, que no pots dir-li res més, no?
Exacte.
No lluitis, o no sé, tu mateix, no?
Sí, sí.
Llavors acaben passant aquestes coses.
Que si analitzes cas per cas, com a fallida del negoci, n'hi ha ben poques.
Bàsicament sempre són motius col·laterals que, en un negoci, home,
si això fos...
Si tots lliguéssim els gossos amb llangonisses, que no és el cas,
doncs poder no passaria tant, no?
Perquè dius, hòstia, no, no, que això...
Però en un negoci que senzillament sura, diguem-ne, sobre un mar, no?
I li adjuntes edat, li adjuntes la manca de relleu,
li adjuntes tot un garbat de coses,
Arriba una edat que si dius, jo ja estic bé, per què continuar?
Ah, clar.
I ja et dic, el tant percent de fallides comercials a les plegades
no és tan gros com el que pot arribar a semblar.
Evidentment, clar, aquestes històries només les sap el que està dintre.
Des de fora... Ui, han tancat.
Bueno, val, han tancat.
Sí.
Ningú es planteja ben bé el per què, no?
Ja.
Però bé, o a vegades un puntal que et falla, o vés a saber, no?
Jo sempre dic que a mi, si em fallés l'assum,
tindria un problema seriós.
Gros.
Seriós.
Com suposo que al revés amb ella si l'hi fallés jo, no ho sé.
Clar, no, no, per amb dues parts, òbviament.
Clar, clar, clar, clar.
I, per exemple, no sé si costa molt que les parades que queden lliures
les tornin a agafar...
És a dir, que gent instauri com a nou negoci una parada.
Sí, hi ha un problema, hi ha un problema.
I, clar, com t'ho explico, que se m'entengui.
Nosaltres, que tu ens dius paradistes.
I, bueno, jo mai t'he corregit, perquè m'ho has dit ja moltes vegades.
En realitat, som assentadors.
Assentadors?
Sí.
Ah, mira.
Un paradista és un que està en una fira.
Ah, doncs mira, fas ben corregir-m'ho en la primera entrevista, perquè si no...
No, no, la primera no, m'ho has dit ja vàries vegades, eh?
Però sempre m'he callat.
No, no, dic...
Ara que no ens assenten bé ningú...
Dic a la primera del cicle.
Ah, d'acord.
Doncs sí.
Els ho diré, assentadors o assentadores.
Sí, perquè un paradista, municipalment parlant, eh?
Sí, sí.
En parlo, és el que va el dimecres a la fira a la plaça...
Camuapa, d'acord.
D'acord.
Perquè és molt, com es diu, fugàs en el temps.
Sí.
Que posa la parada i...
Posa la parada, paga per aquella parada el que li...
No ho sé, no tinc ni idea el que paguen, paga per aquella parada i desapareix.
I la setmana que ve tornarà.
Un assentador, que som nosaltres, és una persona que ha pagat...
I et faig tota aquesta explicació per arribar al final, eh?
Sí, sí. Home, per entendre-ho, clar.
Un assentador és una persona que ha pagat el dret a estar allà durant 50 anys.
50?
Sí, però ja en portem 30, eh?
30 i pico.
Tots els assentadors hem pagat totes les parades del mercat.
El que tenim amb l'Ajuntament és el dret a estar venent allà durant 50 anys.
Quan s'acabin aquests 50 anys es tornen a negociar.
O 50 més.
Es tornen a negociar.
Pagues un altre cop, el dret aquest està als 50 anys següents o els que siguin.
Normalment les concessions del mercat...
O 30 o 50.
Sí.
Aquestes va fer 50 perquè és molt antiga.
Sí.
Ja et dic, no li queden masses anys, però, bueno, ja veurem què passa el dia que arribi.
Ja passarà.
Ja ens preocuparem.
Aleshores, aleshores, aquí, aquí vaig, com que tots hem pagat això, els que volen venir de fora, si ens queden 20 anys, haurien de pagar el dret als 20 anys.
Comprens?
Sí.
Clar, clar, clar.
que fins i tot els mateixos assentadors, en bé d'aquests llogui, diem, bueno, oblidem-nos d'això, posem un cànon, poseu-los un lloguer, no el feu assentador, sinó que feu-lo lloguer, busquem una altra figura perquè aquella parada no estigui buida.
Perquè això és un fre. Quan els hi parlen de, a part dels diners que valgui fer la parada, que han de fer el dipòsit dels 20 anys, dic 20 per dir un número, que no són 20, em sembla que són 18 o...
Dels 20 anys que queden, clar, els representa un cost. I això, tira enrere...
Clar.
Clar.
Clar, també, d'altra banda, és un filtre, és a dir, el que ho agafés...
Que s'assegurin, no?, de que estarà allà uns anys.
Vé amb sèrio, bé amb sèrio, exacte.
Aleshores, això, clar, que per un cantó és un filtre pel passabolant que diu, ui, m'han fet fora de la feina i ara vaig apuntar una parada de, jo què sé, olis i sabons, no?
Em posaré aquí al mercat? Bé, no, no, no és tan simple.
No, no, clar.
No és tan simple. Llavors, dificulta bastant, tot i que aviam, tot i així, s'hem tingut incorporacions últimes, doncs, la verdulera, la Sandra, aquesta noia, la de la carn,
bé, també fa... la verdulera és més nova, la de la carn fa menys, però bé, sí que hi ha hagut incorporacions.
Però ja et dic, un dels frens és aquest, que fins i tot en assembleia els hi vam dir, bé, però fem-ho d'una altra manera.
I clar, com que ho tenen tipificat i legalitzat així, això no es pot moure.
I és un fre, és un fre.
Parlem ara de la clientela que teniu a Fossalva i dels seus hàbits de consum.
Hi ha algun dia, no sé, algun dia de la setmana que el mercat està més ple i que també a la parada tingueu més gent?
Evidentment, sí, sí, clar, clar.
Dimecres és un dia que comença a haver-hi força feina.
Sí?
Sí, dimecres no és un mal dia, tot i que hi ha mercadillo, que nosaltres sempre reivindiquem que el mercadillo torni al centre del poble
per fer una unitat de comerç més forta i per fer un eix vertebrat, però de l'Ajuntament que no, i que no, i que no.
Bé, bé, però bueno, cadascú reclama el que creu o el que pensa que ha de reclamar, no?
Nosaltres com a Santador sempre hem reclamat que l'Ajuntament tornés i et dic a on, que a més a més es va construir perquè jo era president del mercat llavors,
i me'n vaig amb cuidar d'això, sobre els jardins del mil·lenari.
Sobre els jardins del mil·lenari, vale?
Aquell, sobre el pàrquing, perquè m'entenguis, aquell forjat aguanta perfectament furgonetes i camions a sobre.
Clar, jo entenc que aquí l'Ajuntament potser valora el tema que Moab està més com en un lloc de pas, que hi passa més gent,
clar, allà del mil·lenari poder queda més...
No sé si em portaran amics dir-te això, però el mercat allà és una voluntat política.
On està el...
On està ara, on està ara.
Perquè hi ha un barri creixent, que en aquell moment era creixent, perquè ara ja fa anys que estan allà,
en aquell moment era creixent, però és un barri que també és molt com Sant Just en general,
ciutat dormitori, amb la qual cosa vol dir que la gent que hi va, gent gran o jubilada o no sé què,
que s'han de desplaçar, potser sí que els és més còmode desplaçar-se fins a la plaça de Camuapa
que no pas fins al mercat de Sant Just, un desconec.
Això s'hauria de fer un estudi i aquestes coses acaben...
L'estudi acaba dient el que volen que digui, no?
I no ho sé, però sí, sí, estava pensat que el mercat havia d'anar sobre els jardins del mil·lenari,
sobre el pàrquing.
Parlàvem de la clientela, no sé com hem arribat al mercat.
No ho sé, com hem anat a parar aquí.
No ho sé.
Parlar amb tu és divertit.
No, perquè pel dia, em deies que el dia que començàveu a tenir més feina és el dimecres,
que coincideix amb el dia del mercat.
Tot i que coincideix amb el dia del mercat, doncs és un dia a tenir en compte a la setmana,
el dijous afluixa una mica i divendres i dissabte són els dies estrella del mercat.
I dilluns i dimarts allò baixa.
El dilluns fins i tot hi ha molta gent que no apareix.
Nosaltres hi som, nosaltres hi ha algú més, hi ha gent al mercat.
Però bàsicament hi anem perquè dissabte que estàs cansat, rebentat i fins al gorro d'estar allà
perquè portes tot el cap de setmana amb tot el dia a sobre i dissabte.
Pleguem bonament com podem.
Ho deixeu una mica, però bueno...
Manga per ombra, que diuen en castellà.
Exactament.
Llavors, dilluns el que anem és a posar ordre i a fer dissabte, a netejar.
I netegem tota la parada, es posa la parada de potes en l'aire,
la vitrina es desmunta tota, es neteja, bueno, es fa dilluns.
Bueno, aprofiteu, aprofiteu que potser no hi ha tanta fluència...
Correcte, que si vens a comprar 100 grams de cigrons els trobarà gent.
Ah, no, això sí.
Els trobaràs.
Però nosaltres aprofitem per fer neteja.
Sí, sí.
I és fàcil fidelitzar la clientela?
És a dir, teniu a Fossalba, teniu...
Jo et diria que no, que la clientela fidel era més del...
Té molts imputs, ara.
Sí.
Ara hi ha molts imputs.
La clientela fidel era més del meu pare i del meu avi que no pas meva.
Avui en dia, evidentment, sí que hi ha un tant percent de clientela que és fixa.
Sí que, en principi...
Però aquella fe que tenien les clientes amb anar aquí, aquí, aquí, i només aquí, ha desaparegut.
No existeix.
Aniré aquí perquè els conec, perquè m'han dit, però no sé què.
Però si a mitja tarda em fa falta no sé què, no m'esperaré que demà estigui aquí obert per anar-hi.
Me'n aniré al súper o al badulà que tinc a sota casa i compraré el sac de patates que m'està fent falta.
Bé, això és així.
Tot i que sí que hi ha un tant percent de clientela que es manté fidel a tu,
que d'aquelles persones que quan et fan una llista per telèfon, que afortunadament en tenim moltes, no?
Ja saps què et demanarà abans que t'ho escrigui.
Ah, mira.
Sí, fins i tot és bo perquè et fan la llista i al final dius, t'estàs deixant la mental.
Ai, sí, t'entro.
Sí, no, amb llistes que són molt...
Home, però això, just això significa que coneixes molt a la clientela.
Sí.
I aviam, i l'Asun, que ja et dic que és un angelet, pobreta, ara que no em sent.
Una abraçada.
Coneix, exacte, una abraçada des d'aquí.
Coneix, fins i tot per telèfon, que és una habilitat que jo no tinc, pel hola, bon dia, qui és?
Coneix la veu.
Bé, mira.
Coneix la veu.
Si fixa molt en els timbers, jo no, veus, cadascun.
I teniu força gent que us fa encàrrecs així per telèfon?
Sí, força, força, força.
I t'he de dir que quan una persona...
És un orgull que passi això, perquè és algú que s'està enrefiant
que tu li posaràs el que ella vol.
Clar.
Correcte.
Fer cega en aquell moment.
No, no, per la qual sempre és una norma no escrita,
però que a casa estigui, com a mínim a casa.
La persona que et truca per telèfon, i que et fa una llista per telèfon,
el millor que tens al taulell, perquè aquella persona s'està enrefiant de tu.
Això no té preu.
Que et comprin per telèfon sense veure el que està comprant,
que bàsicament un dels atractius del mercat és que tu vens a veure el que compres,
i si t'agrada ho compres i si no t'agrada no ho compres,
algú que s'atreveix a comprar-te així és que té molta confiança.
No ho pots fallar.
Clar, més que no és que estiguem parlant que vas en un supermercat
i encarregues que és producte envasat que tant fa que li posis un paquet
que el de darrere, que el de darrere o el de darrere,
sinó al mercat, clar...
És producte el tall.
És producte el tall.
És producte el tall, producte fresc,
hi ha talls millors, hi ha talls que no ho són tant,
i clar, aquella gent, però sí que és veritat que refia...
Es refien de tu.
Llavors tu has de saber si la Juanita,
i dic Juanita per dir un nom,
li agrada el llom de dos colors o no li agrada,
o si li agrada quan està al mig o si li agrada la punta,
o si les llonses les vol del coll o les vol de l'agulla.
Tu, bueno, tu...
Això ho has de saber i ho fas.
Quin és el perfil de gent que us compra a Fossal?
Depèn, durant la setmana,
si comptem la setmana fins al dijous n'és un,
divendres i dissabte realment n'és un altre.
Divendres i dissabte, divendres al dematí,
no, perquè treballen,
però divendres tarda es veuen cotxets pel mercat.
Ostres!
Sí, sí, es veuen cotxets,
i de fet hi ha uns cavallets allà.
Sí, no sé si t'hi has fixat.
Entran desús de dilluns a dijous.
Exacte, que de dilluns a dijous fan trenyines,
però el divendres i el dissabte,
els nens...
Evidentment, els nens venen pel cavallet.
Clar.
Però és cert, això que et dic, és cert.
És un perfil...
O sigui, la mitja d'edat baixa molt.
Els caps de setmana i el divendres, eh?
Sí, sí, sí.
Els divendres i el dissabte.
Més famílies, més gent jove...
Sí, més família, més gent jove...
En canvi, entre setmana, poder és un perfil de gent jove.
És un perfil més d'edat.
No et dic que no vingui algun jove, eh?
No dic que no.
Sobretot perquè ja ara ha arribat un punt
que ja tothom és més jove que jo ja, per exemple.
Clar, ara hi ha la gent, fins als 60 anys, és jove.
Exacte.
Ha arribat un punt que tothom és més jove que jo.
Doncs, sí, sí.
És un perfil més alt de dilluns d'edat.
De dilluns, que no et sé quantificar,
però voltaríem 50 pocs.
Sí, de mitjana.
40 molts, 50 pocs.
I el divendres o el dissabte,
no, no, realment, cau en picat.
Ens anem als 40, 30 molts.
Sí, sí.
I ara parlem de la pandèmia just.
La pandèmia.
Sí, n'hem parlat en algunes ocasions,
aquí a la ràdio,
precisament també amb tu.
Com ho vau viure?
Perquè, clar, confinament perimetral,
la gent no podia sortir de Sant Just,
la gent havia de seguir menjant i comprant.
Sí.
Ja saps per on vaig una mica, no?
Laboralment, no, no, no.
Laboralment, a tots els assentadors
no ens va representar cap canvi
perquè, evidentment,
per motius de la feina
estàvem autoritzats,
doncs, el que hagués d'anar a Mercabarna,
anar a Mercabarna.
Clar.
O sigui, això no li va canviar.
Les seves rutines no van canviar gens,
les professionals, diguem-ne,
i en quant al tema de feina,
va ser un estrès,
perquè, clar,
la gent no podien moure's, no?
Ja.
Aleshores,
els telèfonos, els whatsapps,
que també venen per whatsapp i tal.
Traien fum, eh?
Traien fum, traien fum.
I jo vaig començar a dedicar
una part important del meu horari
a fer reparto.
Al domicili?
Sí, sí, perquè feies el reparto a domicili,
evidentment.
Clar.
Sí, sí, hi havia, bueno, et deien
deixa-me l'ascensor
i el pico jo i, bueno,
perquè, clar, no hi havia contacte,
o sigui, tu arribaves al número 74.
No, jo veig que molts repartiments
ara encara es mantenen d'aquesta forma.
Sí, del carrer no sé què,
doncs arribaves,
senyora Maria, que sóc el just,
que li porto,
vale, deixa-me l'ascensor.
Baixaves l'ascensor,
deixaves el paquet,
l'ascensor pujava
i aquí s'acabava.
Sí, sí.
I aquest repartiment a domicili,
per exemple, que dius com a cosa
que va canviar durant la pandèmia,
segueix mantenint en alguns casos?
Sí, jo l'he mantingut sempre.
Sempre, sempre, sempre.
El que passa és que,
és el que acabem de dir,
segurament un súper
que no has de triar tant el que vols,
que pots demanar dos paquets de no sé què,
i una llauna d'olives,
i un pot de...
es pot no veure el que estàs comprant,
en un mercat ens agrada veure el que comprem,
en el fons, a tots.
Sí, sí, sí.
Aleshores,
això fa que el reparto...
Però jo l'he mantingut sempre,
sempre, sempre, sempre,
tota la vida.
Ja, el meu pare ja el feia,
bueno, sí, sí, sí.
El que passa és que tens èpoques
que n'hi ha molt més,
i èpoques que no en tens tant.
Bé, és la dinàmica,
és la dinàmica.
I després també m'agradaria
parlar just del tema de la competència,
perquè, clar, tenim Barcelona molt a prop,
hi ha grans superfícies, supermercats,
el que dèiem també al principi,
que la gent té molts inputs,
molta oferta, no?
Això vosaltres ho heu notat a la parada?
No, evidentment, ja,
no et parlo a nivell personal,
sinó que et parlo a nivell global,
però també des de l'experiència...
O sigui, et parlo a nivell global
des de l'experiència personal, no?
A nivell que la competència,
és dura, és cert,
perquè, aviam, el pastís és el pastís.
És el que és,
si l'he de partir per 4,
doncs toca un quart a cada un,
si l'he de partir per 10,
doncs toca menys tros a cada un.
Això és, no cal ser un Einstein
per donar-se'n compte, no?
El que passa és que nosaltres,
al mercat,
i jo personalment,
i a més t'ho dic amb plena concepció
del que tinc molt assumit el que et diré,
jo he de vendre,
jo no soc un super,
el super no és la meva competència,
el super ven un tipus d'articles,
jo el que et venc és confiança,
i que si em dius,
just això com ho he de fer?
Mira, això ho has de fer així,
és assessorament,
i qualitat.
Això t'anava a dir,
que el mercat és qualitat.
Qualitat.
Sempre,
el mercat ha sigut qualitat,
perquè és producte fresc,
perquè és el que et deia fa una estona,
a mi,
si avui a última hora
em falten 100 grams de cigrons,
per dir-te alguna cosa,
em sabrà molt greu,
perquè tu t'aniràs sense els 100 grams de cigrons,
però demà al dematí
en tornaré a coure,
cap problema,
i demà passat en tornaré a coure,
i l'altre també,
o sigui,
la frescura del producte
és l'eina que ens aguanta
amb peus,
amb peus.
I després també,
una mica entronitzant amb això,
amb el tema pandèmia,
el públic tenia molt clar,
en moments de,
diguem-ne,
por,
que no és por,
sinó en moments d'alerta,
tendeixes a refugiar-te
en el que coneixes
o en el que saps que és bo.
Sí.
D'acord?
El mercat va funcionar
molt bé durant la pandèmia,
perquè el públic
devia dir,
bueno, bueno, bueno, bueno,
que poder,
que no em faci mal,
perquè el meu és que no em faci mal
l'estómac també.
Clar.
Sí, sí,
i he de dir que
a tots els assentadors
vam vendre força,
el que digués
que no,
t'està enganyant,
no t'està dient la veritat.
Sí que és veritat
que comprant un mercat,
no?,
és sinònim de producte fresc,
sinònim de qualitat,
i potser aquí també
rau una mica,
no?,
la diferència,
per exemple,
que a vegades hi ha gent
que diu,
ostres,
és que el producte del mercat
sempre és més car
que el de X marca
de supermercat,
però bueno,
és que clar,
la qualitat
és el que marca,
la diferència,
vull dir,
és totalment així,
has de pensar
que en el fons
som el que mengem,
en el fons,
és un eslògan
que ha fet fortuna,
que no és meu,
a més a més,
ha fet molta fortuna,
però és del tot cert,
és del tot cert,
és del tot cert,
aleshores,
si tu,
per què els americans
estan tots grassos?
Doncs perquè tenen
una alimentació
molt desmagrada,
i molt perduda,
i molt tirada
de la mà de Déu,
perquè...
No controlen qualitat,
no controlen quantitat,
i gressos afegits,
i aviam,
clar,
clar,
clar,
que és un tema
que nosaltres
sí que controlem,
perquè les cuines
més bones
o més valorades
dels rànquings
són a la cornissa,
no sé si t'hi has fixat,
però són a la cornissa
mediterrània,
la italiana,
la grega,
l'espanyola,
tot el que és
el litoral,
perquè tenim
una alimentació
realment molt variada
i molt sana.
Home,
la tradició
de mercats
és molt del mediterrani,
no?
Sí,
és molt mediterrània.
No sé si pel clima
o per què,
però...
Sí,
sí,
sí,
és molt mediterrani.
Excepte els mercats
de Papa Noel
que fan allà
els països del nord,
que per Nadal...
Però allò és una altra història.
Allò és una altra cosa,
sí,
sí,
completament.
Allò és una altra història,
sí,
sí,
sí.
I ja només
em queda parlar
una mica just
de les vostres rutines
del dia a dia.
Tu a quina hora
t'aixeca just
per coure els llavors?
O sigui,
és que...
Em creuràs,
em creuràs,
si t'ho dic...
Oi tant!
A les quatre.
A les quatre, eh?
El just aixeca
a les quatre
per coure els llagums.
Has de...
Clar...
L'assum també té
aquest ritme frenètic.
No, no, no,
el té el just.
A més,
no permeto que...
Penso que ella
deu tenir els seus problemes
a l'aparador,
a la parada,
que no...
que no me'ls...
que me'ls filtra
com jo tinc els meus
que els hi filtro a ella.
En el fons
l'equilibri és aquest.
L'equilibri d'una parella,
fins i tot
perquè és la meva parella.
Ostres,
doncs just calculant
les hores que has de dormir,
les hores que...
Ara hauries d'estar sopant ja, eh?
Sí,
però no,
encara em queda estona, eh?
I t'he de dir una cosa,
quan plegui d'aquí
he de fer un parell de coses
encara a l'obrador.
Què dius?
Bé,
Núria...
Una jornada molt llarga.
Home,
però tenint en compte
que t'aixeques a les quatre,
just,
que són les gairebé les setes.
I què vols que hi faci?
Me'n vaig i et deixo penjada.
Si vols,
me'n vaig.
Adéu, guapa.
I què t'ho faràs, no?
Ja t'ho faràs,
què t'anar a remullar els cigrons.
Que fort.
Doncs,
escolta'm,
just,
res...
No,
no,
no,
Núria,
Núria,
aviam,
acabem perquè tu vols,
no pas perquè...
No, no, home,
sí, sí,
perquè ja gairebé
també són les set de la tarda.
Perfecte.
Unes set,
Déu m'hi do,
una hora hem estat,
se m'ha fet curt.
Bueno,
és que hem de tenir en compte
que era la primera entrevista,
també havíem de posar molt en context
el cicle,
la història del mercat,
les transformacions,
etcètera,
etcètera.
Les altres entrevistes
potser seran diferents,
seran més col·lectives.
Ah, segur, segur, segur.
També,
és veritat que la teva parada,
Fosalba,
té una història que potser
altres parades no tenen.
Segurament, sí.
Per tant,
també,
que sigui la primera,
també,
no és casualitat del tot,
vull dir,
hem aprofitat,
no, també per...
Doncs moltes gràcies
per haver-me aquí.
Per fer una llarga trajectòria
del mercat.
Moltes gràcies
per haver-me criat el primer,
carai.
Jo primer he pensat,
ui, i ara ho veuràs.
No, no.
Resulta que és al revés.
Ho hem fet prou bé, doncs.
Clar, exactament.
Doncs res,
just,
ha estat un plaer tenir-te aquí,
conèixer-vos una mica millor
a Fosalba,
tota la gent que hi ha al darrere,
tota que suposa tenir
una parada,
que no sou paradistes,
que sou assentadors.
Correcte.
I res més,
molta,
molta,
llarga vida
i futura
a Fosalba.
Moltíssimes gràcies,
Núria,
i t'agrair l'oportunitat
que m'has donat
de venir aquí
i poder-ho explicar tot això.
Que bé.
Que vagi bé,
just, bona tarda.
Vinga, bona tarda.
Adeu.
Vols venir a remollar cigarrons?
Crec que no és el meu just.
És molt fàcil.
Crec que no,
crec que no.
Queda't aquí a la ràdio,
ja ho faré.
Vinga, va.
Adeu.
Adeu, guapa.
Em passo el dia menjant
per buidar el rebost
per tornar-te a veure
un altre cop,
per fi.
Jo que sempre trigava
a anar a comprar
t'intergeta
de client habitual,
al VIP.
I estic en oferta,
t'ho hauries de pensar,
sóc quilòmetre,
zero producte,
proximitat,
i és que m'he enamorat
i encara no sé ni com
en un supermercat
que no em paga
per dir el nom.
però quan sonia
aquesta...
A l'escolta,
si va dir un estet.
l'escolta,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó.
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Falta un minut i poquet més perquè toquin les set de la tarda.
És a dir, per escoltar l'informatiu complet de notícies d'aquí de Sant Just.
Per estar al dia de tot el que passa al poble de la mà de l'Ua López.
Nosaltres us hem estat fent companyia aquí al programa La Rambla des de les 5.
Aquest parell d'oretes.
al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just.
Tornarem demà dimecres també a la mateixa hora.
Mentrestant, podeu recuperar tots els continguts d'avui.
Tot el que ha anat sonant a la web ràdio d'Esvern.com.
A la pestanyeta que diu Magassins, La Rambla, doncs allà els teniu.
Entreu al dia i seleccioneu.
També, a més a més, els tindreu penjats
a les diferents xarxes socials, a Twitter i a Instagram.
Ens trobareu amb l'usuari arroba la rambla 981.
Tot seguit i amb minúscules.
A més a més, també hi haurà alguna fotografia
dels col·laboradors que van passant.
Doncs res, ens tornem a escoltar demà.
Us vull aquí al 98.ufm o a Ràdio d'Esvern.com.
Que acabeu de passar molt bona tarda.
Gràcies.