Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol,
el tercer concretament de la secció titulada La Salut al dia,
conduïda i coordinada per la Sílvia Granollers,
que és infermera del CAP de Sant Jús
i que és una secció que dona veu a diferents professionals
de l'àmbit sanitari i social,
normalment del centre del CAP d'aquí del poble,
per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut.
Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes,
però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes.
En cada sessió abordem un tema de salut diferent,
amb veus expertes en cadascun dels àmbits.
Avui hem convidat en aquest espai a la doctora Mariona Violant,
metgessa especialista en medicina de l'esport,
dedicada a la prescripció d'exercici físic per la salut,
membre del programa PAFES de la Generalitat i veïna de Sant Jús.
També avui tenim amb nosaltres el Carlos Maestro,
que és fisioterapeuta,
que s'acaba d'incorporar també a l'equip de professionals del CAP de Sant Jús.
I com no, també a la Sílvia Granollers, infermera del centre.
Els jo abro els micròfons i els saludem els tres.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs bé, sembla que avui parlarem de l'activitat física, eh?
Comencem amb la doctora Violant.
Doctora, per què és important que ens muguem?
És una moda?
No, no és una moda.
Genèticament estem dissenyats per moure'ns.
I el problema que ens ha passat amb l'evolució,
amb les noves tecnologies i amb la nova tendència de vida
ha sigut incorporar-nos en un sedentarisme totalment involuntari.
I l'important és que el múscul, amb el que naixem, l'hem de fer créixer.
Aquest múscul l'hem de treballar i el múscul s'alimenta de moviment.
I aquesta és la principal factor que nosaltres necessitem.
I el que hem vist ara en els temps moderns ha sigut
que moltes de les malalties que tenim ara
són malalties que venen produïdes per aquesta situació d'aturament que hem fet.
O sigui, malalties que no s'haurien de produir justament per això,
perquè deixem el nostre múscul absolutament en repòs.
El múscul hem de pensar que és no només allò que aguanta els ossos,
sinó que està ple d'algunes cosetes que es diuen mitocòndries
i és el que produeix no només energia,
sinó que és capaç de connectar-se amb la resta d'òrgans del cos.
Si aquest múscul nosaltres no el treballem,
la resta d'òrgans del cos no reben aquest estímul
que nosaltres necessitem.
I de fet, el moviment, com a tal,
es podria començar a pensar que és una eina terapèutica no farmacològica,
vol dir que moltes de les malalties que nosaltres podem tenir
les podem tractar, la simptomatologia o bé la causa,
amb algun tipus de fàrmac, però n'hi ha molts d'altres.
No tot ho cura en els fàrmacs.
Ho cura un tipus d'alimentació, un tipus de moviment,
un tipus de moviment terapèutic
i també el moviment espontani que nosaltres podem fer.
Caram! I tothom ha de fer el mateix tipus de moviment, no?
Aquest exercici, tothom té les mateixes pautes, per dir-ho així?
No ben bé, no ben bé.
Depèn de l'estatus de salut que tu tinguis.
El que sí que està clar és que el moviment s'ha de fer sí o sí
des que naixem fins que ens morim.
És a dir, no hi ha una contraindicació absoluta per fer moviment.
Una altra cosa és fer esport.
D'això ja en parlarem més tard.
Però el moviment sempre s'ha de fer.
És a dir, quan nosaltres anem creixent, a mesura que anem creixent,
estimulem, a base del moviment, la nostra salut futura, per dir-ho d'alguna manera.
Un cop ens estabilitzem a l'edat adulta, ens mantenim molt bé,
però a mesura que comencem a davallar,
perquè ens fem grans i és un plaer fer-se gran,
el que necessitem és ser autònoms.
Ser capaços de fer les activitats de la vida diària d'una manera individual.
Ara bé, si la persona té una malaltia,
i depenent del tipus de malaltia que té,
aquí és un continuum on diferents professionals de la salut o de l'esport
intervindran a cada fase de la malaltia.
Si necessitem una fase de rehabilitació específica,
tenim els fisioterapeutes específics per aquest tema,
i possiblement després, quan la persona ja està donada d'alta,
el que no ha de fer és aturar.
És a dir, que s'ha de fer una mica en moviment, no?
Seria amb aquest exercici o amb l'activitat.
Efectivament, amb les pautes donades en els àmbits sanitaris,
i després passa cap a l'àmbit comunitari,
és a dir, en el lloc on la persona viu, treballa, estima, es diverteix,
fent aquest tipus d'activitat que no és res més que el moviment.
O sigui, el moviment és vida.
Per definir-ho d'alguna forma, eh?
Així mateix.
El moviment és vida.
I, doctora, com sabem el que hem de fer?
Exactament, i quin és el mínim, quin seria el màxim?
Mira, ara justament fa escassament menys d'un any,
han sortit prou estudis com a identificar quin és el mínim,
i el màxim no el tenim clar, eh?
Ah, bueno.
El màxim no el tenim del tot clar, podem dir moltes coses,
però el mínim mínim, i és molt mínim,
és el sumatori de 150 minuts a la setmana d'una activitat moderada.
Què vol dir moderada?
Bé, doncs que no arribes a suar la samarreta.
És a dir, camines un pèl de pressa, fas les tasques de la llar,
et pots dedicar a fer àmbits de bricolais, de l'or, de neteja,
el que sigui, això és moviment.
Però, a més a més, necessitem posar-hi dos dies a la setmana,
que serien uns 70 minuts, d'una activitat vigorosa.
I quan diem vigorosa, que és aquella que et costa respirar, que sues,
és quan estem treballant més el múscul, estem treballant la força.
La força no només es treballa al gimnàs,
la podem treballar amb les activitats de la vida diària.
Quan sumem aquestes dues activitats,
la prevalença de malaltia i l'allargament de la vida
es demostra amb estudis, que no els necessitaré perquè no val la pena,
i és important.
Però també estem veient que 150 minuts és el mínim.
Amb la qual cosa nosaltres intentem recomanar que puguem arribar als 200.
Per què?
Perquè la tendència del ser humà és ser mandrós, efectivament.
Llavors, si tu passes a recomanar 300,
possiblement et acabaràs amb 150.
I per fer-ho fàcil, és un lema que s'utilitza molt,
que és dir, fes 30 minuts al dia.
Clar.
No només passejar.
Si li pots donar 10 minuts o alguna cosa més,
una mica de canya, no passa absolutament res.
I si hi ha una malaltia, aquí sí.
Aquí necessitem tots els professionals de l'esport i de la salut,
formats i capacitats, que evidentment en són moltíssims,
per poder donar les indicacions específiques perquè hi ha programes específics per malalties específiques.
I quan comentaves que el màxim no està gaire clar,
és perquè també hi ha un perill de passar-se?
És a dir, tampoc no pot ser saludable passar-se?
Bé, depèn.
És a dir, si una persona s'ha entrenat des de petita i fa un esport d'alta exigència,
com puguin ser els esportistes que estan avui en dia al car de Sant Cugat,
amb seleccions i tal, estem parlant d'un volum d'hores molt important d'entrenament.
Però amb aquests hi patim poc. Per què?
Perquè estan absolutament controlats.
Els equips que portem aquesta gent és multidisciplinar.
O sigui, som fisiólegs, som metges, traumatòlegs, psicòlegs, nutricionistes,
infermeria, fisioteràpia, és a dir, ho tenen tot.
El tema està amb la gent de peu, amb la gent que fa un esport d'alta exigència,
però que a més a més treballa, té família i té complicacions.
Clar, aquí és on hi ha el perill, no?
Llavors aquí el recomanable és, quan et passes d'un volum d'hores a la setmana,
és important tindre la validesa que tot et funciona bé
i portar pautes que siguin correctes, des de tipus d'entrenament,
tipus d'alimentació i tipus de recuperació.
D'acord, molt bé.
Per què de vegades es parla d'activitat física,
a vegades d'exercici físic, a vegades d'esport?
Són com tres conceptes que potser a vegades es barregen,
però que tenen significats diferents, no?
Sí, això és pregunta d'examen.
Sí, quina seria la diferència, per exemple, entre activitat i exercici físic?
Sí, mira, l'activitat física és inherent al sent humà,
és qualsevol moviment que nosaltres fem,
que té una despesa metabòlica i ja està.
Exercici físic, anem amb uns objectius.
Quins són aquests objectius?
Per exemple, podem guanyar flexibilitat, coordinació, força, agilitat,
el que vulguis.
I l'esport és l'exercici físic posat en forma d'esport amb una reglamentació.
En val.
És a dir, té unes normatives que sí que és cert que molta gent diu
jo faig esport perquè vaig a córrer, però no competeix.
Bé, si hem de ser puristes, diríem això és un exercici físic.
Però com segueix unes pautes d'entrenament, si n'hi diu esport,
doncs ho considerarem correcte.
Però és cert que són tres termes que s'utilitzen a vegades malament.
Sí, sobretot entre activitat i exercici físic.
A vegades sí que amb l'esport potser la gent té més en ment
que es tracta d'una competició,
es tracta de quan hi ha el futbol o el bàsquet
o quan hi ha alguna reglamentació entre mig,
però a vegades sí que activitat i exercici físic es barregen.
Sí.
Què passa si ens quedem per això una temporada, per exemple,
en llitats o sense efects exercici físic?
Un desastre.
Pel cos, un desastre, no?
Un desastre.
Per què?
A veure, primer hem de pensar per què ens hem quedat enllitats
i possiblement ha sigut perquè un orga hem malaltit
o perquè ens hem trencat alguna cosa
o perquè ha passat alguna cosa que ens hem quedat tan xof
que ens hem quedat al llit, no?
Què passa?
Doncs que el múscul és el que deia,
el múscul només s'alimenta amb moviment
i quan et quedes enllitat el que fas és perds una proporció
de massa muscular molt important.
Molt important.
De manera que quan la gent es desenllita i es posa de peu
sempre et diuen que es troben fluixos i és lògic.
Llavors, què passa?
Que avui en dia, i ho sabem molt bé
i això el Carlos ens ho explicarà millor que jo,
tots els programes hospitalaris, per exemple,
enfront d'una pròtesi de maluc o de genoll
o fins i tot després d'un infarregut de miocàrdia
en una fase correcta,
el que es pretén és que el malalt no estigui enllitat.
Perquè amb això la medicina de l'esport ja ha jugat molt.
És a dir, si tu et fas una fractura d'un os,
en tens molts altres perquè funcionin.
És a dir, jo em puc trencar el turmell,
però això no vol dir que jo m'estigui al sofà estirat.
I això ho veiem per la televisió
quan fan imatges d'esportistes de primera línia
que surten fent exercicis determinats.
Doncs la gent de carrer anem igual.
M'he fet mal amb un turmell,
però la resta del cos no en té la culpa
que jo m'hagi trencat un turmell.
Clar.
Llavors jo puc fer una sèrie d'exercicis
amb aquest turmell immobilitzat,
però jo he de moure l'altra part del meu cos.
És a dir, que la imatge que tenim
que algú s'ha trencat algun os o alguna part del cos
o que està malament i que es queda allà estirat
durant setmanes no és excusa, no?
No, però cuidado.
Aquí hem d'anar molt al tanto
perquè aquí els fisioterapeutes ens han d'ajudar.
En el sentit que hem de vigilar que els més valents
no se'n valentonin més del compte,
que no es posin a fer coses que no toquen.
Per això et dic que en cada fase de la malaltia
o de la salut,
són molts professionals que podem ajudar a la persona.
Perquè hem de pensar que és una persona
que té una malaltia.
No és una malaltia.
Nosaltres tractem amb persones.
I la malaltia l'agafem de la mà
i caminem conjuntament amb ella.
i intentem donar-li el màxim de volada possible.
Clar.
Sembla que ara està com molt en voga
competir, fer reptes per causes personals,
també curses solidàries, etc.
Això és bo?
Quina visió sentit?
Sí, sí, ho sabem controlar.
És a dir, una de les coses que nosaltres,
com a metges de l'esport,
volem sobretot que la població tingui clar
que querer no es poder.
Això és molt important.
Perquè són frases motivadores
que ens porten a disgustos, de vegades.
És a dir, sempre abans d'un repte,
i quan dic un repte és un repte important,
no una caminada o una cursa...
La marató, posem, no?
Bé, la marató ja ha quedat com petita,
perquè ara fem moltes, és a dir...
Sí, bé.
Però, per exemple...
Com a esdeveniment esportiu
de les últimes setmanes, per exemple, no?
Sí, sí.
I, evidentment, s'ha de fer un test pre-participatiu,
que com a mínim és una prova d'esforç,
és un electro,
i és una avaluació de com estic jo,
perquè tu estàs sometent el cos a un esforç.
Si t'has entrenat bé,
i tot això ho has fet bé,
que molta i molta gent ho fa molt bé,
no hi ha cap problema.
Però el que hem de tindre molt clar
és que hi ha gent que és capaç
de pagar la inscripció,
pagar un vol d'avió,
comprar-se unes sapatilles
i el millor programa,
i no es vol gastar,
perquè això no entra ni queda cobert
a nivell del sistema públic de salut,
una prova d'esforç des del punt de vista esportiu,
que té un preu molts cops inferior
a el que costen les sapatilles
que es porten per batre un rècord
de la millor marca personal.
Caram!
I no sé si és més important la teva salut
o bé com aniràs calçat
per batre la teva millor marca personal.
I a vegades aquest excés de motivació
amb un entrenament no molt ben regulat,
que evidentment hi ha una alimentació esportiva
que és molt important que es porti
de la manera que s'ha de fer,
és el que nosaltres anomenem
la protecció de la salut de l'esportista.
Clar, a vegades,
inclús és de la mateixa organització
d'aquestes competicions,
tampoc no es dona massa a conèixer, no?,
que es poden fer aquests testos.
En algunes sí i en les altres no,
i això depèn molt de qui organitza la competició
i de les federacions de què és el que demanen.
Molt bé.
Passem a rexerrar una mica, doctora,
si sembla, amb el Carlos,
que s'acaba d'incorporar...
Bona tarda.
Bona tarda, Carlos.
T'acabes d'incorporar a l'equip de professionals,
t'acabes els últims mesos, no?,
a l'equip de professionals del Cap de Sant Jús.
Què fa la figura, exactament,
de fisioterapeuta a l'ambulatori?
Doncs, bueno, és una nova figura que...
Sí que és veritat que potser,
quan parlem de fisioterapeuta,
tots pensem en...
Mira, podré anar a l'ambulatori
i instal·lar totes les contractures que tenim.
Però és una nova figura
que s'ha incorporat a nivell de comunitària,
és a dir, intentem actuar enfront
i cap a la comunitat,
és a dir, crear accions o grups
que puguin ajudar tota la comunitat,
ja siguin des de grups,
per poder caminar o ensenyar les rutes pel poble
i ensenyar com funcionen els parcs
que tenim instal·lats per la gent gran
o que els necessiti.
A més a més, estem creant grups
per certes patologies,
certes malalties amb més prevalència,
que potser no necessiten tant
que un fisioterapeuta o un professional
li estigui mobilitzant
i sí que potser ensenyar normes d'igiene postural
o exercicis, com estirar...
Vull dir, més o una miqueta més general,
però important al mateix temps, no?
Sempre diem, hem d'estirar els músculs,
però al final no ensenyem
o no sabem com estirar-los.
I aquesta és una miqueta d'aquesta figura
que al principi costa una miqueta d'entendre
perquè a poc a poc s'anirà incorporant
i jo crec que farà molt bé.
És una figura nova
que s'incorpora en tots els caps?
O ja hi havia alguns caps
que incorporaven...
És una figura que s'incorpora
sobretot en aquesta metropolitana.
Sí que és cert que, si no m'equivoco,
ja s'havia incorporat potser dos mesos abans
en algun altre ambulatori,
una altra zona,
però bé, tot una miqueta
hem anat incorporats al mateix temps
en uns mesos de diferència.
I el que comentes tu d'aquesta visió
com més comunitària, no?,
de la figura del fisioterapeuta,
per exemple, si algú baixa el cap
perquè nota que té una contractura
o que està molt tens
i pot demanar cita, per exemple,
amb el fisioterapeuta del cap
perquè li tregui la contractura?
La veritat és que seria meravellós
poder tenir això,
però a dia d'avui encara no és possible.
Llavors, donant que és una figura
més cap a la comunitat
o cap a ensenyar més grupals,
la idea és que ell es dirigis al mostrador,
aquí es fa un primer cribatge,
s'apunta a infermeria o medicina
i aquest farà una valoració,
vull dir, com tot fa una anamnesi,
és a dir, l'entrevista,
mira a veure què pot tenir,
a partir d'aquí,
elabora un possible diagnòstic
i si considera que efectivament
es pot beneficiar d'aquestes sessions
a nivell d'agrupal,
més d'aquesta manera,
o d'una comunitària,
l'apuntarà a la gent,
en aquest cas, al fisioterapeuta.
Si no, simplement se li donaran
les normes que fins i tot els donaven
a nivell de medicació,
si és que necessita,
o d'activitat física,
per un altre actor,
o, com per desgràcia,
encara no tenim aquesta figura,
que esperem que en anys
es pugui incorporar
d'un fisioterapeuta,
a nivell més local,
de treure contractures,
per dir-ho així,
ja s'apuntarà en algun moment
si és que existeix.
Però ara per ara
no seria aquesta la figura.
I, Carlos,
en el temps que portes
a anar a treballar
en el CAP de Sant Jús,
quines són les lesions
que més treballes
o aspectes,
o gent de grups de data
en concret,
més o menys,
què és amb el que t'has anat
trobant en aquest temps?
Sí que és cert que existeixen,
i ja ho comentàvem abans,
diferents programes
per patologies
amb més relevància,
per exemple,
dolències més
de l'espatlla
o de les lombars
o a nivell del genoll
que es poden beneficiar
d'aquests grups.
Llavors, són patologies
més cròniques
amb prevalència
d'origen mecànic.
Llavors,
aquestes patologies
són les que tenen
més cabida
en aquests grups
de comunitària.
Serien aquest perfil,
algunes cervicals
ja també,
algun grup de cervicals,
però sempre d'origen mecànic
i prèviament valorades
pel metge.
I tornant una mica
amb el tema
de l'activitat física
i l'esport,
el que ens deia,
el que ens comentava
la doctora,
que cada doctora
durant la malaltia
d'una persona
hi ha diferents etapes.
Potser en l'etapa
més de recuperació
de l'exercici físic,
aquí la fisioteràpia,
per exemple,
què és el que recomana?
Després de sortir
d'una operació
o després d'estar
un temps enllitat,
vull dir,
realment,
com ha dit la doctora,
és bo, no?
Suposo que posar-se
en marxa també.
Crec que ho ha dit
perfectament
i la veritat és que,
com sempre,
existeixen precisament
per això els protocols,
establerts,
que es basa en una
evidència científica
i a partir d'aquí
establim en quin punt
comencem,
com seguim
i com acabem.
Cada cas és diferent
i, com ho ha dit,
no és un genoll
ni és una esquena,
sinó és una persona
i acompanyem
aquesta persona
i amb aquesta
la patologia
que té.
evidentment,
evidentment,
el protocol
de vegades et marca
un inici molt precoç,
de vegades més final,
però també
mirem a la persona
i si pot,
en aquest punt,
assolir uns objectius
potser establerts amb ella.
Generalitzar
és difícil,
perquè cada pacient
és un món
i la medicina
és infinitament complicada,
però sí que és cert
que,
en principi
i en la majoria
dels casos,
una activitat precoç
d'inici
temprano
ajuda molt
el pacient.
I una cosa
molt interessant
que m'ha semblat
que ha dit la doctora
amb el tema de,
i ja que tu ets fisioterapeuta
i els músculs
deu ser el teu dia a dia,
que els músculs
funcionen
en moviment,
això és bàsic,
no?
És a dir,
el tema del moviment,
de l'activitat,
sobretot també
des de la fisioteràpia
és una cosa
que s'aconsella molt.
Completament,
vull dir,
el moviment és bàsic,
vull dir,
el tenim en el dia a dia
i sense voler,
vull dir,
és que el fem,
ja sigui perquè vivim
en un pis sense ascensor
i hem de posar baixes escades,
o ja sigui perquè anem a feina
i hem perdut el bus
i hem de córrer una miqueta més.
Llavors,
l'activitat és bàsica,
jo crec que
realitzar-la diàriament,
ja siguin 150 minuts,
amb més vigorositat o menys,
és importantíssim,
formar part del dia a dia
i jo crec que
arribar
a una edat més adulta
tenint una bona activitat física
és essencial.
Molt bé.
Sílvia,
i ara,
si et sembla,
és el teu torn,
parlem també
de l'ambulatori de Sant Just,
com celebreu
aquest dia especial,
no?,
de l'activitat física.
Sí,
perquè tot això
està dins de l'entorn
que el dia 6 d'abril
celebrem
el Dia Mundial
de l'Activitat Física
i com cada any
l'equip de Sant Just
vol proposar
a tots els ciutadans
i ciutadanes
activitats
per moure
la musculatura.
Clar que sí.
Com que el dia 6
és festa,
que això també
ho agraïm uns quants,
hem hagut de traslladar
la festa
per celebrar
el Dia Mundial
de l'Activitat Física
el dia 13,
que és dijous,
el dijous següent,
el dijous 13 d'abril.
I què fem?
Doncs el dia 13
fem la gran caminada,
no tant amb quilòmetres,
sinó perquè és una festa,
i a les 10
convidem
totes les Sant Justencs
i Sant Justenques
a venir
a fer una caminada,
n'hi ha una de curta
que puja
del centre de salut
fins a l'Ajuntament
i torna a baixar,
és una caminada
en la que
persones amb mobilitat reduïda
poden participar,
on probablement,
a més,
comptarem
amb bici sense edat
per fer també,
per acompanyar
algunes persones.
Aquests estan a tot arreu,
eh?
Sí, sí, sí, sí.
Oh, clar,
per això som bici sense edat.
No, clar, clar.
Recorrent al poble.
Doncs això,
farem aquesta,
una caminada curta,
una que fem també llarga.
Evidentment,
tot això ho organitzem
dintre del grup
d'atenció primària orientada
a la comunitat
en la qual estan entitats
i, entre d'altres,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
que ens ajuda
i també col·labora
i participa
en aquesta organització.
i, com dic,
farem aquesta caminada
a les 10 del dematí,
tots convocats
en el centre de salut
per després,
a les 11,
dos quarts de 12,
farem el,
també,
tradicional
repartiment
de fruita,
aigua
i regals.
Hi ha un...
I un obsequi.
I un obsequi.
Hi ha, sí, sí,
hi ha sortejos.
No, no.
El que s'ha de fer
perquè la gent es mogui, eh?
No, no, no.
El que han de fer
perquè la nostra clientela,
això és el que espera
i també espera
la classe de zumba
que la Raquel
ens fa també
cada vegada
que fem una caminada,
la Raquel...
Home,
no pot fallar la Raquel.
La Raquel no pot fallar.
Doncs també
participarà
i farà una classe.
Així que esperem
que tots els que puguin
un dijous al dematí
estar amb nosaltres
caminant o vinguin.
Però, a més a més,
també farem altres activitats.
Sabem que des de l'any 2016
l'Ajuntament està subvencionant
cursos, tallers,
TAS de marxa nòrdica.
La marxa nòrdica
és aquesta activitat física
que en algun moment
també és esport
i anem a competir.
Doncs que ajuda
no només a moure
el tronc inferior,
les cames,
sinó que, a més a més,
mous el tronc superior
amb el qual
els beneficis
són molt alts
i aquí a Sant Just
hi ha una tradició
de fer tallers
i fer TAS.
I aquest any
tenim un taller
que començarà
després de Setmana Santa
el dia 11 d'abril
i també et farem
dos TAS
en el mes de maig
que serà el 6,
un dissabte
per poder donar
l'oportunitat
de persones que treballen
a participar
i a aprendre
a tenir un TAS
del que és
la marxa nòrdica
doncs dir que el dissabte
6 i també
el diumenge
21 de maig.
Totes aquestes persones
que vulguin participar,
caminar de marxa,
que vinguin
al centre de salut,
facin la inscripció
i així nosaltres
també tenim
doncs una orientació
de les persones
en les que comptarem.
que no tingueu
que no tingueu
un overbooking
que allà s'apuntin
centenars de persones.
Nosaltres
ho desitjaríem,
oi?
Que sí?
Ja demanaríem ajuda.
Perquè els TAS
de la marxa nòrdica
els porta algú del cap
sempre?
O hi ha algú...?
Hi ha una persona
que és una persona
titulada
per fer
el TAS
de marxa nòrdica
i el curs
de marxa nòrdica.
Nosaltres
ho coordinem,
l'Ajuntament
doncs
també,
però hi ha una persona
específicament
formada
i titulada
per poder fer
aquests tallers.
Que bé.
I per on són normalment?
Per la vall de Sant Just o...?
Collserola.
Collserola, eh?
Tenim la sort
de tenir
Collserola
al costat
i les persones
que ho fan
que són
de l'equip
de Vandora.
Hi ha una persona
que és el Pep Barberà
que és un veí
també de Sant Just.
Coneix la zona
moltíssim
i em consta
que fan
unes sortides
precioses
per conèixer
la zona.
Que bé.
Doncs,
doctora Violant,
jo no sé si vol afegir
alguna altra coseta
referent al dia
de l'activitat física,
alguna prescripció
per a la gent
que ens pugui estar
escoltant.
Sí,
bueno,
la veritat és que
és un plaer
com a veïna
de Sant Just
i jo no soc
massa usuària
del camp.
Perquè fas esport,
perquè fas esport.
No,
però perquè he tingut sort
i ja està,
és més que això.
Però realment
per nosaltres
és un plaer
perquè és
un esforç titànic
aconseguir
liderar un dia
com aquest
i una de les coses
que més
ens ha
ens ha fet
estar molt,
molt contents
és veure
què ha passat
durant aquests dos anys
d'aturament
per un tema sanitari.
Bueno,
no hi va haver-hi campanya,
no podíem estar
de manera agrupal
i han sigut dos anys
que nosaltres,
bueno,
fèiem algun tipus
de publicitat digital
perquè la gent
es mogués a casa.
L'any passat
vam començar
a difondre
el Dia Mundial
de l'Activitat Física
que fa 14 anys
que es fa
i amb una difusió discreta
perquè és que no teníem
ni pressupost,
els centres d'atenció primària
estaven com estàvem
els hospitals,
o sigui,
tothom està...
I de cop i volta
quan tenim el registre
de final
de campanya
és a l'any
durant 14 anys,
no 13 en aquest cas,
que més gent
s'ha apuntat
i més àmbits
han participat
i més entitats
han participat.
Com traduïm
nosaltres tot això?
Doncs ho traduïm
que aquest missatge
ha quedat
i ha penetrat.
Clar.
Ha quedat
perquè amb una difusió
que vam fer
però molt casolana
perquè és que no teníem
ni possibilitat
ni tan sols permisos
i encara no podíem
fer caminades
amb gent
ni que fossin
a l'aire lliure,
ens trobem
amb un registre
espectacular
i nosaltres
els professionals sanitaris
no és que ens agradin
els números
però vivim de números,
o sigui,
nosaltres hem de veure
què és el que passa,
tenir indicadors
és molt important
i això ens va donar
com una alegria brutal
que dius
després del que hem passat
està clar
que amb poca difusió
la gent es va registrar,
llavors és important
que tot allò que es faci
es pugui registrar
en una pàgina web
que hem obert
perquè en aquest món
qui fa coses
i nosaltres no les sabem
el que no queda enregistrat
no existeix.
Exactament.
I això és molt important.
Sí, sí, sí.
I això, bueno,
ells ho saben perfectament
i després nosaltres
ens passem un mes
intentant bolcar
totes aquestes dades
i estudiar-les
vull dir que és el que hem de fer.
També pot haver estat
que amb el confinament
i amb el tancament
de les persones
la gent també
hagi valorat més
la importància
que té el fet
de poder sortir
i fer activitat
i moure'ns
potser també això
ha estat
un punt
que la gent ha dit
ostres,
quan a vegades
ens treuen les coses
és quan més
les valorem després.
Jo crec que Collserola
l'ha descobert gent
que no sabia que existia.
que va, absolutament,
absolutament.
Molt bé,
doncs ha estat un plaer
poder parlar
aquesta estoneta
amb els tres
que acabeu de passar
molt bona tarda
i visca el Dia Mundial
de l'Activitat Física.
Doncs,
moltíssimes gràcies.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.