.
Va, que comencem ara l'últim espai de salut de la temporada
aquí a Ràdio Desvern.
La secció titulada La Salut al dia,
que es fa mensualment a l'emissora
amb professionals sanitaris del CAP de Sant Jús
i que quan venen tractant algun tema sociosanitari
d'interès general aquest mes
el dediquem a un tema ben especial.
Aquest juliol ens visiten la Mireia Soler,
que és treballadora social del CAP,
i també el doctor Florenci Valle, pediatra
i nou regidor de Salut de l'Ajuntament de Sant Jús
i ho fan per parlar sobre la prevenció
de les caigudes i també dels riscos.
Els saludem. Hola, bona tarda als dos.
Què tal? Com esteu?
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs bé, si us sembla, comencem parlant
d'aquest tema que hem presentat,
aquest capítol, que ens centrem sobretot
en les persones grans, no?,
i en el risc que tenen de patir caigudes.
Hola.
Mira, és un tema, Núria, és un tema molt important
perquè la gent gran, a vegades ens trobem...
A mi personalment, com a metge, em dóna molta ràbia
perquè trobes gent de més de 75 anys
amb unes analítiques perfectes,
amb un nivell cognitiu perfecte,
o sigui, amb una salut de ferro.
A priori bé, eh?
Exacte, i de cop i volta
tenen una relliscada,
cauen, es trenca el maluc,
es trenca un braç,
es trenca part de la columna
i comencen problemes molt seriosos.
I això és un tema que, com he dit,
personalment em dóna molta, molta, molta ràbia.
Llavors, jo crec que les persones grans
s'han de prendre l'intentar que això no passi,
com si fos una profilèxis d'una altra malaltia.
Què vol dir això?
És a dir, tenir igual de cura,
igual d'importància?
Exacte, igual que fem la profilèxis
per no tenir sucre,
no tenim una patologia cardiovascular,
o si tenim una hipertensió,
posar-li remei en fàrmacs,
en aquest cas seria tot un tema
de profilèxis de fer esport.
Ara intentarem aclarir
com podem fer una profilèxis efectiva
de les caigudes.
Clar, perquè molt sovint ens trobem
que hi ha riscos que no els podem evitar
i una caiguda ens pot passar a tots,
però moltes vegades la gent ens diu
jo ja sabia que no havia de fer això,
jo ja sabia que no havia de filar-me.
Clar, i per què ho fas, no?
Exacte, i els fills, les filles
els han dit moltes vegades, això no ho facis.
Vull dir que també volem diferenciar això
que si és un accident, és un accident
i són coses imprevisibles
i això ens passa a totes les edats,
però aquestes coses que volem parlar avui
és una mica el que hi ha als fills,
les filles, els familiars ja recorden
i que és habitable.
A vegades veus que la gent gran
potser s'aventura massa a fer certes coses
i ja ho vas veient i dius
ostres, això poder millor que no
fer d'una altra manera.
Per què tenen més risc les persones grans comparativament?
Bé, lògicament amb l'edat anem perdent facultats.
Llavors hem de fer un esforç per intentar mantenir
les articulacions flexibles, tenir un bon equilibri,
tenir una musculatura tonificada.
Llavors, perquè si no fem res, això va cap a baix, diguéssim.
S'atrofia, no?
Se va atrofiant i llavors tu cada vegada
tens una disponibilitat pitjor.
Llavors, durant una bona part del dia,
aquestes persones han de dedicar un temps
a treballar precisament el que hem comentat,
les articulacions per mantenir-les flexibles,
per tenir-les en un balance articular correcte,
que no estigui limitat,
que la musculatura estigui el més forta possible,
perquè se va atrofiant, el que hem comentat,
i el que era el tema de l'equilibri,
de l'estabilitat, també s'ha de treballar.
Es pot treballar a casa.
Sí, per banda pròpia, no?
Per banda pròpia, o sigui, això animo a la gent que ho faci,
i també hi ha molts programes que poden també treballar en aquest sentit,
de fer ioga, fer pilates, el guagim,
la gimnàcia sueca, que es deia abans,
que és la gimnàcia suau, la marxa nòrdica,
tot això redunda en intentar mantenir totes aquestes articulacions,
tota aquesta musculatura i tot aquest equilibri en un bon estat.
Llavors s'hauria de fer.
Mireia, per la teva banda, vols comentar alguna cosa?
Bé, afegir que també amb l'edat sembla que minimitzem menys els riscos.
També, o sigui, sembla tot el contrari, eh?
Sembla tot el contrari, però, bé,
sembla que ja tenim una experiència de coses,
minimitzem o no s'ho pesem bé, no?
Llavors, això també s'ha de tenir en compte,
juntament amb el que diu ell, no?
Que, clar, que els reflexos no són els mateixos.
Les capacitats de reacció ràpida,
de banda de qualsevol imprevist, no són les mateixes.
Llavors, penso que és saber-se adaptar a la situació,
és anticipar-se una mica a tots aquests problemes que et poden aparèixer, no?
Sí, també és veritat que a vegades a la gent gran li costa acceptar, no?,
que va perdent facultats i per això tampoc potser no atenen massa
als riscos que estan en determinades situacions.
Clar, que no és tot el contrari.
La gent que és capaç d'admetre que ha perdut una facultat
i buscar com pal·liar-ho,
sovint són molt més autònoms que la gent que no té,
que potser té totes les facultats però no pren precaucions.
és més fàcil que aquesta persona ens caigui
que no la persona que diu jo tinc unes limitacions,
per tant, faig això, això i això
i puc continuar de forma autònoma molt més temps,
encara que sembla paradoxa, no?
Sí, sí, tenir una mica de consciència, no?,
l'estat en què una es troba.
Després, també, seguint una mica el fil del tema,
les persones grans són conscients d'aquests riscos?
Se'ls ha d'anar recordant molt?
Com ho fem, això?
Bé, part de la tasca que té el sanitari és anar recordant això,
o sigui, que la persona gran sigui conscient de les seves limitacions,
les seves mancances que van apareixent amb l'edat, no?
I, bé, no es tracta de posar-los por al cos,
però se li ha d'anar recordant que vostè ha de tenir cura amb això,
ha de fer això, ha de fer això altre,
i les persones, en principi, normalment ens fan cas.
Normalment.
Normalment ens fan cas.
Llavors, doncs, bé, és el que ha dit la Mireia,
també s'ha d'intentar adaptar les situacions,
o sigui, nosaltres com a metges o com a sanitaris
hem d'intentar també el que sigui el seu envoltant,
que estigui acorde amb les seves limitacions,
o sigui, que el que sigui l'habitatge,
ara ell explicarà com s'ha de,
com ho han de tenir les persones aquestes grans,
i també el que és el mobiliari urbà,
també hem de fer com un esforç a nivell municipal
per tenir-lo també adequat, adaptat a aquestes persones.
Mireia, per exemple, jo no sé si,
per amb el tema de la consciència,
o podem fer alguna cosa també per minimitzar aquests riscos?
Bé, podem fer coses, no?
Molts riscos que direm, la gent ja és conscient,
però, per exemple, abans d'entrar ho comentàvem,
avui dia encara trobem moltes,
sobretot senyores, que ens cauen de les escales,
perquè quan s'ha de fer el canvi de temporada
volen agafar l'edredor que està a la part dalt de l'armari,
l'edredor no pesa, no pesa,
o sigui, és una caiguda mítica, no pesa,
però fa molt volto,
i el volum fa que et puguis desestabilitzar
i caiguis a l'escala.
O sigui, és una cosa que encara avui dia,
malgrat ho hem dit, malgrat tothom ho sap,
encara continua passant,
perquè a mi no em passarà, només és una vegada,
quan en realitat és una cosa
que podem esperar perfectament a que vingui un familiar,
que jo soc una persona gran i em puc pujar a l'escala?
Potser sí, però que hi hagi algú al costat
aguantant-me l'escala, donant-me un cop de mà,
i en cap moment estem dient que no es pugui fer,
però sí amb unes precaucions.
Però fico aquest exemple perquè, bueno,
és bastant habitual, desgraciadament.
Perquè de caigudes i de gent gran
que ve amb cops i caigudes i de més,
hi ha algun...
Teniu identificades algunes caigudes mítiques,
com aquestes, no?,
de voler fer un canvi de roba,
o canvi d'armari,
canvi de...
Hi ha algunes que, digueu...
És que això sempre ens ho trobem.
Una altra molt típica és quan sona el timbre,
m'aixeco corrents del sofà i anava de pressa,
baixo el cap molt avall i em mereixo i caig a terra.
Que això ens passa també sovint, no?
Vull dir, malgrat toqui el timbre o malgrat soni el mòbil
i el tinc lluny, no cal córrer,
perquè estem parlant de dècimes de segon de diferència.
Si hi ha algú esperant, pot esperar una miqueta més.
Clar.
I si truca en el mòbil,
doncs després ja veurem qui ens ha trucat.
Si és urgent, ja tornarà a trucar, no?
Exacte.
Però una aixecada ràpida d'una cadira,
i això també a vegades passa amb la gent jove,
que passa que potser la gent jove
té més facilitat en mantenir l'equilibri, no?
Una aixecada ràpida amb el cap una mica baix
i ara que, per exemple, fa tantíssima calor,
doncs és un mareig i fàcilment una caiguda.
En aquesta línia, des de la part mèdica,
està molt ben visualitzat el que ha explicat Mireia,
la persona gran ha de tenir cura de la seva tensió arterial,
clar, perquè això que ha dit que passa
pot passar sobretot quan tens la tensió una mica baixa.
I a l'estiu és molt freqüent
perquè una mica estem tots deshidratats,
però la gent gran més encara,
perquè no té sensació de set,
llavors si no ha fet una rutina de beure aigua,
doncs normalment està baixeta de tensió
i un canvi postural molt brusc
li podria provocar això, una caiguda.
Una caiguda que, com he comentat,
en una persona jove no passa absolutament res,
dins de casa, doncs cau, rellisques,
no passa res,
però en una persona gran podria significar
una fractura de maluc i és gravíssim.
Sí, sí.
Llavors, l'atenció és una de les coses
que també la gent gran s'ha d'anar controlant
i això es pot fer perfectament a casa.
Tenim tots...
Tensiómetres, no?
Tensiómetres de farmàcia
i això qualsevol persona ho pot fer
o la filla, el fill, li pot ajudar.
Llavors això és molt important.
I ara a l'estiu,
doncs el que ha dit la Mireia,
s'ha de beure aigua, s'ha d'estar ben hidratat,
perquè tot això no passi.
També, un petit apunt, també,
respecte a el que és la estabilitat,
les persones grans a vegades també prenen
algun ansiolític,
alguna mencia de ciapina,
alguna pastilleta per dormir,
i són pastilletes que fan l'efecte més eficaç a l'hora de dormir,
però durant el dia sempre queda una mica de quantitat
que no s'acaba d'eliminar,
perquè a més a més el fetge ja no és tan eficaz, etcètera, etcètera.
Llavors, també hi ha una mica d'efecte
d'aquesta violència de ciapina,
d'aquest ansiolític,
encara queda una mica d'efecte durant tot el dia.
Llavors aquestes persones han de tenir també una cura especial,
perquè poden tenir alguna davallada d'estabilitat,
algun maletge,
llavors ha de ser conscient
que pren aquest tipus de medicació,
li ha de comentar al seu metge,
si alguna vegada ha notat aquest tipus d'inestabilitat
o que està més fluixeta
o que té com una sensació de pèrdua de força a les cames
o sensació que està molt abatuda,
doncs li ha de comentar també al seu metge de cap severa,
per a veure si li pots ajustar dosis, etcètera.
Això ha estat molt important també.
Estem parlant ara d'intentar minimitzar
aquests riscos de les caigudes.
En quins espais es pot interactuar?
És a dir, en quins llocs hem d'estar una mica alerta?
En domicilis? A on?
Bé, començo...
El domicili és un factor important,
sovint perquè quan estem a casa
baixem més la guàrdia,
ens relaxem,
ara ho explicarem,
però anem calçats i vestits potser de forma més informal,
amb això també hi ha més riscos,
però dins el domicili sí que veiem
que hi ha dos llocs molt importants,
que és el bany,
perquè òbviament és humit,
hi ha humitat,
si t'has dutxat,
i tot està més relliscós i hi ha rajola,
i l'altra és la cuina,
pel risc que caigui una mica d'oli,
que caigui alguna cosa de menjar,
és molt més fàcil...
relliscar...
relliscar...
El bany té la peculiaritat
que és petit i és fàcil,
si caus,
donar un cop en algun lloc,
la cuina,
això ho podem salvar una mica més,
però la cuina té els riscos,
però és que hi ha fogons,
intentar agafar-nos a un lloc que no toqui
i arrossegar la paella
o arrossegar alguna cosa,
no?
Són els dos espais que hem de tenir més cura.
Sí, són els llocs on,
si hi ha alguna caiguda,
és probable que,
que, bueno, agafem o ens recolzem en algun lloc,
acabem...
M'agafo del tovalloler,
m'agafo de la paella,
quan la paella no m'aguantarà,
m'agafo de llocs que no són adequats.
Això pel que fa al domicili, no?
Domicili.
I ja tenint en compte també el tema del calçat,
que normalment anem amb sabates així més a estar per casa,
que no som tan adherents, potser, al terra, no?
Exacte.
O sigui, el calçat és fonamental a la gent gran
per donar-li el que he comentat,
estabilitat a la marxa.
Llavors ha de ser un calçat còmode,
sense tacons.
I que tingui una sola que no rellisqui.
D'acord, bàsicament.
Bàsicament.
Si podem, que sigui agafat al peu, millor.
Exacte.
La gent gran,
encara que sigui estiu,
una mica agafat al peu.
A més a més del domicili,
en quins altres llocs també hem d'estar allò,
una mica alerta, eh?,
per el tema de les caigudes?
Després tenim el carrer, clar.
Són els dos llocs on ens veiem, no?
El carrer.
Sovint el carrer és un tema de presses, també, no?
De prestar atenció pel lloc on anem.
Llavors, al carrer ens trobarem que hi pot haver alguna caiguda,
però també a vegades són imprudències
de no creuar el carrer pels llocs adequats.
Ah, mira.
Tots sabem que hi ha passos cebres.
Sí.
I això ho sabem tots,
però, bueno, intentem a vegades...
Anar més ràpid.
Anar més ràpid.
O creuar en diagonal.
Sí.
Això també és molt perillós,
començar bé,
però per escurçar,
creuar en diagonal
amb el que els cotxes que venen del xanfran no et veuen.
I després,
que això també ho sabem tots,
el semàfor,
si jo veig que està a punt de canviar,
que està a punt...
Jo no he vist que s'ha posat verd,
sinó que està a punt de posar-se vermell
i no vaig ràpid,
m'espero.
M'espero.
D'algunes consideracions que, bueno,
que s'han de tenir en compte, no?
S'han de tenir en compte
perquè els cotxes a vegades van molt de pressa
i anem a dos temps diferents.
De cara a moure's al carrer,
també des d'una part mèdica,
a part de l'estabilitat que ja han comentat,
seria molt important controlar el tema de la vista.
Les persones que s'han de tenir la vista
ben controlada,
ben corregida,
si han de portar olleres
que estiguin actualitzades,
si tenen algun problema de cataracta
s'han d'operar
i també el tema d'oïda,
perquè l'oïda, diguéssim,
per moure's al carrer també és molt important,
per sentir el que deia la Mireia,
si se t'acosta un cotxe, un vehicle, alguna cosa,
que puguis sentir-la.
O sigui,
les limitacions dels sentits
sempre redunden en accidents.
llavors,
si té algun tipus de deficiència auditiva,
ha de portar uns audífons correctes
i ben equilibrats i ben calibrats.
Sí, perquè a vegades, a més,
hi ha gent que li fa com vergonya.
Sí, això anava a dir,
que a la gent li fa vergonya
inclús el tema d'un bastó,
un bastó que pot ser una cosa tan adequada,
que avui dia,
inclús hi ha bastons,
persones que ens venen amb bastons
que són originals,
que dius,
doncs mira,
m'agrada a cinar.
Ole tu, no?
El bastó.
De floretes,
com personalitzats, no?
O si cal,
més endavant,
el tema d'un caminador
o el tema d'una cadira de rodes.
A vegades,
aquestes ajudes,
el que deia al començament,
és per ajudar a favorir l'autonomia de la persona.
O sigui,
perquè tu siguis molt més autònom.
Si has d'anar amb una cadira de rodes,
una estoneta,
però després pots caminar amb una estoneta
agafat a la cadira,
doncs això què pots fer?
Si has de portar un bastó
per evitar caigudes,
doncs integrem-ho dintre del nostre vestiment,
de la nostra estètica, no?
Sí, sí, exacte.
I perd una mica aquests...
Formaria parat del seu atretzo normal.
Són com tabus antics, no?
Sí, una mica.
Són una mica antics.
I avui dia,
penso que la gent gran
s'ha modernitzat en moltes coses,
però amb això també s'ha de modernitzar.
I parlant també de locals públics,
de mobiliari urbà,
això també ho hem de tenir en compte, no?
Suposo?
Sí, clar.
És que...
A veure, hi ha dues coses.
Primer, a vegades el mobiliari
no està del tot adaptat,
per una banda,
i per altra banda
hem d'utilitzar bé
el mobiliari urbà.
Però si jo sé que em canso
i que fa moltíssima calor
i tinc risc de marejar-me
i hi ha un banc,
doncs mira,
em vaig sentant a cada banc,
no?
Per sort,
aquest poble,
Déu-n'hi-do la de mobiliari
que ja ha adaptat, no?
Doncs em vaig sentant,
i si trigo 20 minuts més,
doncs...
Doncs bé.
O surto abans a casa
o m'organitzo, no?
Això, sí,
és tasca de l'Ajuntament,
ha d'estar a sobre,
que les persones gran
tinguin tot el que sigui
el mobiliari urbà
perfectament adaptat.
i ara,
amb les onades de calor,
doncs que hi hagi
zones d'ombra clara
i zones fresques,
el que havien engegat
dels refugis climàtics,
tot això és molt important
també perquè les persones
es trobin bé,
caminin amb seguretat...
Que en tinguin un lloc, no?,
també,
on poder entrar i dir,
bueno, no...
Si es troba malament,
que puguin descansar, no?
Sí.
I per això,
doncs ha d'haver
una infraestructura correctíssima,
llavors,
en aquest sentit,
és l'Ajuntament
el que ha de fer-lo
i si algú
troba alguna mancança,
doncs ens ha de comunicar.
Clar.
Sempre has de fer suggeriments...
Sí, perquè sempre es pot millorar.
Teníem una col·laboradora
aquí a la ràdio,
una col·laboradora gran,
que deia,
clar,
és que pujo al carribador
feia anys
i no hi ha cap banc.
Clar.
No el puc fer tot seguit.
És una...
Fins que ja vam...
És una rampa gran.
Fins que ja vam posar un banc
i ara hi ha un banc
al carribador
i la dona pot fer la parada
allà al mig del carrer
i deia,
és que no el puc fer.
Doncs això,
això,
molt bé.
I llavors es para allà al banc.
Clar que arribado és.
Sí,
clar,
però quan la gent fa aportacions
i s'estudien,
no?,
aquestes coses,
però a tots nivells,
perquè al final
és qui sap ben bé
què és el que fa falta.
Després es podrà fer
o no es podrà fer
depèn de les circumstàncies,
no?
Sí.
Perquè aquest poble,
ja sabem tots,
que té moltes pujades
i baixades
i això no ho podem canviar.
Però bueno,
aquestes petites aportacions
en general
al mobiliari,
a les condicions,
són, bueno,
jo veig que sempre
són benvingudes,
no?
I tant.
Després,
seguint també
més parts d'aquest capítol,
els principals riscos,
quins són?
Personalment,
es pot fer alguna cosa?
Bueno,
com he comentat,
en el moment
que una persona
d'edat avançada
cau al terra,
pot patir fractures
de maluc,
de fèmur,
pot patir
algun aplastament vertebral.
Com es pot fer
també una profilaxi
en aquest sentit?
Doncs,
tenint uns ossos
ben calcificats,
d'acord?
Llavors,
el primer que hem de saber
com estan els nostres ossos
a partir d'una certa edat,
per sobre sempre
de 60,
65,
d'acord?
Sobretot 75 cap amunt,
doncs,
és important saber
com estan els nostres ossos.
Llavors,
això seria una densitometria
osea,
per saber com estan,
quina és la nostra situació,
la densitometria
es fa per part,
llavors,
la situació
que tens
l'húmer,
que tens
el maluc,
el fèmur,
i en base a això,
si es necessita
un suplement
de vitamina D
o de calci o el que sigui,
s'hauria d'anar fent
de profilaxis perquè no hi hagi
unes fractures,
el que diem en medicina,
una fractura patològica,
que és sense haver de patir
una caiguda,
un estrès traumàtic,
l'os és fractura.
Tens un estornot molt fort
i se t'aplasta parcialment
una vèrtebra,
d'acord?
Això pot passar,
si hi ha, diguéssim,
una densitat osea
molt danyada.
Llavors,
o tens un tractament
amb còrticoïdes
i això és el que
s'està precipitant
a la descalcificació,
osea,
llavors,
això és el que també
hem d'estar a sobre
els metges
perquè la gent gran
tingui una usificació
correcta.
Perquè si passa
algun dia
un accident
o una caiguda,
doncs que sigui
danyina possible.
Clar,
entenem que si els ossos
estan poc densos,
no?
Qualsevol estrès.
Qualsevol caiguda
o ja ni caiguda,
no?
Exacte.
Es poden fracturar
més fàcilment.
Podria arribar a ser això,
sí, sí.
Jo a nivell de riscos
hagués de fer així
com un resum important.
Sí.
Diria,
per una banda,
voler anar més de pressa
del que pot la persona,
en general,
voler córrer més
del que et permet
el teu cos
i això sí que cadascú
ha de saber.
Tant el que deia abans,
no?
Si truquen al timbre,
si sona el mòbil,
si tinc ganes
d'anar al lavabo,
se m'està escapant el pipí,
corro.
D'acord.
Aquestes situacions
que són com una mica
apurades,
doncs bueno,
el que dèiem,
si a la porta truquen
es poden esperar.
Potser si tinc un costum
d'anar al lavabo
de forma més regular
perquè sé que si no
hauré de córrer,
doncs també és una manera
de prevenir la caiguda,
no?
I l'altre gran factor
és no utilitzar
les tècniques
que hi ha avui dia
o els elements de suport
que jo necessito.
Si necessito un bastó,
necessito un bastó.
Si a casa m'he de posar
una barana
perquè tinc escales
i em costa pujar-les
i baixar-les,
em poso una barana.
O sigui,
per això tenim
la sort de tenir
elements de suport
que ens ajuden
a facilitar
la nostra autonomia.
Al final,
bueno,
ja ho he dit
diverses vegades,
però al final
el que es tracta
és de ser
el màxim d'autònoms
al màxim de temps possible.
Clar.
I una caiguda
el que faràs
és fer-nos un pas enrere
en l'autonomia.
Clar,
totalment,
qualsevol caiguda.
I si parlem
de l'activitat física,
en moderació,
la traiem
durant un temps
i després la tornem...
Com ho fem, això?
Això és correcte.
Clar,
tot això
que estem dient
no és perquè la gent gran
agafi por
i es quedi a casa.
Clar,
no, no,
de cap manera.
És tot el contrari.
Llavors,
doncs bé,
com tu veus
ben has dit,
s'ha de fer
un exercici regular,
un exercici diari,
perquè això és el que...
Igual que quan ens hem
d'hidratar
ha de ser aglopets
i no de cop,
doncs exactament
funciona
el tema de l'exercici.
Un exercici
és eficaç
si és diari,
si són estones,
una mitja horeta,
tres quarts,
una hora,
i fas al matí,
a la tarda,
si vas fent això
com petites estones
i diàriament,
això és el que realment
és interessant
per la salut.
Crea una mena de rutina,
no?
Crea una mena...
Exacte,
les rutines a la vida
són fonamentals.
Llavors,
això seria una rutina positiva.
D'acord.
I després també
el fet d'afectivitat física
té molts beneficis
a nivell de la nostra salut emocional
i la nostra salut mental,
no?
No ho he d'explicar jo,
està més que demostrat,
no?
Que l'activitat física
ens ajuda a tenir millor humor,
una manera de vendre's les coses,
ens permet allunyar-nos
una mica dels problemes
de cada dia
i això fa que els veiem
des d'una altra perspectiva,
no?
També té tota aquesta part secundària
que això també per qualsevol...
Té una vessant
fins i tot antidepressiva.
Oh, mira.
Imagina't.
Vull dir que
que a vegades
algunes persones grans
es deixen una mica, no?
Sí.
Perden la motivació
i llavors
hem vist que l'activitat física
millora tot això
i també es pot plantejar
fer una part a casa,
una part en algun centre
amb altres persones,
no?
Que també té aquesta part
de socialitzar-se
i de benefici també
a nivell emocional.
Sí, sí.
Aquí a Sant Jus
no serà per oferta
entre els centres cívics,
el mil·lenari
i també la marxa nòrdica
que des del CAP
també es promociona molt.
L'oferta és bastant
i a més hi ha diferents nivells
i tenim un entorn
molt agradable
per l'activitat també
i no cal caminar molt.
Caminar poquet
també pots arribar
a llocs
a parcs agradables,
a Collserola...
Quasi estàs a la muntanya
que mires una mica
i ja estàs a la vorera de la muntanya.
Sí, sí.
I de l'activitat física
passem a parlar
de si hi ha alguna patologia crònica
o algun tractament mèdic crònic.
Això com podria afectar?
Bé, és el que ja d'alguna forma
he anat dient.
El tema d'ansiolítics
això seria el més delicat
perquè de fet
cada vegada
estan més contraindicats
en la llet crà.
Més que res perquè baixen una mica
el nivell de consciència
i el nivell d'estabilitat
toca una mica
llavors
això s'hauria de minimitzar
al màxim
aquest tipus de tractament.
Perquè a més a més
solen tenir un caràcter crònic
llavors
s'ha d'intentar substituir.
I per una altra banda
tractaments com ho he comentat
amb corticoides
que debiliten molt
el tema dels ossos
a vegades s'han de fer sí o sí
llavors han de tenir
una contrapartida
de vitamina D
per anar enfortint
la part que s'està debilitant
de l'os
la de tornar
diguéssim
que es torni a refer.
Llavors seria vitamina D
calci, etc.
Molt bé.
Però sempre podem buscar
una alternativa, no?
Al final
hi ha gent que la coagim
consultar el metge
l'enfermera
i buscar alternatives
si jo sóc una persona
que vull fer esport
i veig que tinc
unes patologies
que no em permeten
però és intentar
buscar
amb l'equip sanitari
sempre et pot orientar
una mica
amb aquestes coses.
Perdona
el tema de diurètics
també
perquè els diurètics
a vegades
es donen
per al tractament
de les hipertensos
i bueno
durant l'hivern
però no té cap importància
perquè a vegades
són petites dosis
de diurètic
però quan arriba
l'estiu
aquest diurètic
aquesta petita
dosi de diurètic
té un impacte
important
perquè entre
que no beuen aigua
perquè se n'estan
s'oblida
no tenen set
fa molta calor
llavors
el tema
de l'hipotímia
són més freqüents
per això
per el tema
de la deshidratació
i en aquest sentit
el que és
el diurètic
també juga
un papel important
en les persones
que tenen
aquest tipus
de tractament crònic.
I després
i ja anem
per l'última part
deixant una mica
de banda
la gent gran
centrant-nos
potser més
en els infants
han acabat l'escola
estan de vacances
també potser
es passen més temps
a casa
mesures
que hem de tenir
en compte
amb la calor
no sé si també
pel que fa
a prevenció
inclús de caigudes
hidratació
activitat
a l'aire lliure
Bueno
això també
Mireia
dirà alguna cosa
però jo
he vist
alguna vegada
alguna fractura
alguna fractura
aplastament vertebral
per agafar
però que no
o sigui
la idea no és
que no ho facin
perquè no
no és
no
no és la meva intenció
no és la meva intenció
en absolut
Mencionar-ho
però hem de tenir cura
perquè un infant
pot arribar a pesar
força
i a més a més
es belluga
o sigui
tu l'agafes
i es belluga
quan el tens
en vilo
i aquest moviment
amb la càrrega
pot provocar
una mica
d'aplastament
llavors
han d'evitar
càrregues importants
o si les fan
ha d'estar
en una posició
correcta
perquè clar
el problema
és que
fan
com
agafant el nen
des de baix
des del terra
estan doblegats
i llavors
tota la càrrega
recau sobre
la columna
d'orso-lumbar
llavors
això
és potencialment
provocador
de lesions
és l'únic
que hem de tenir en compte
no dic
que no agafin
els nens
no
no deixarem
sense
els avis
els nens
necessiten
els seus avis
clar
però una mica
això
pensar abans
com l'agafes
o si t'ajups
en vez d'aixecar
des de dret
t'ajups
et fiques a la seva alçada
t'asseus a terra
t'asseus amb el nen
a la falda
vull dir
pots fer moltíssimes coses
però protegint sempre
la teva esquena
perquè si no demà
no podràs tenir cura
dels nets
o avis i àvies
que surten a jugar
potser també a pilota
amb els nets
de dir
el net pot fer unes coses
i potser
l'avi o l'àvia
no és tan elàstic
hi ha àvies i avis
que estan molt en forma
no, sí, sí
això no ho dubto
però que si no
busca altres maneres
perquè al final
el que t'interessa
és tenir
estar amb els nens
amb els nets
i jugar amb ells
intentar això
primer pensar una mica
el moviment que faràs
clar, tenir-ho en compte
molt bé
doncs jo crec que no ens deixem
cap coseta
no sé si voleu destacar
alguna altra consideració
o deixem per acabar
el capítol aquí
només que tinguin present
la gent gran
que poden
que poden patir
aquest tipus de caigudes
i només com que
se'n recordin
doncs jo crec que
les profilaxis
o les
les
les mides
que han de prendre
això
quasi
quasi són de sentit comú
molt bé
i un típic
que la prevenció
sempre és millor
que curar
llavors més val prevenir
i això és una frase
que sempre diem
sí, una dita
qualsevol prevenció
de qualsevol caiguda
de qualsevol cosa
d'aquestes
doncs d'això es tracta
que ho puguin pensar
clar
molt bé
doncs doctor
Florenci Valle
també Mireia
moltíssimes gràcies
per haver estat
aquests minutets
aquí a Ràdio d'Esvern
que vagi tot molt bé
bon estiu
i fins la propera
moltíssimes gràcies a tu Núria
igualment gràcies
adeu
adeu