I ara farem un nou capítol de la secció La Salut al dia,
a aquesta secció en la qual venen professionals sanitàries del CAP de Sant Jús
a tractar-nos sobre algun tema d'interès sanitari o social.
Avui, en el capítol d'aquest mes, tenim a la Belén Gil,
que és dietista-nutricionista del CAP de Sant Jús,
i també tenim a la Noemi Morcillo,
que és referent de benestar emocional i comunitari.
El tema que ens tractaran les dues són els desequilibris alimentaris.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vinga, doncs comencem a parlar una mica dels desequilibris alimentaris,
que és un gran tema, eh?
Sí, sí, sí. Abarca molt, eh?
Desequilibris, això ens parla de fer bé les coses, no fer bé les coses.
Belén, no sé si ens vols introduir tu el tema d'alguna forma.
Sí, primer jo crec que hauríem d'especificar una miqueta, no?
Així de forma una mica sintetitzat, el que és una dieta equilibrada,
perquè després podem contrastar amb el que ens trobem quan ve la gent a consulta.
O sigui, quan parlem d'una alimentació equilibrada,
estem parlant que ha d'haver-hi un equilibri entre el que són els macro i els micronutrients.
Que això també ho expliquem molt als grups psicoeducatius,
que fem educació nutricional.
Sí.
Els macronutrients, els diem macro perquè són nutrients dels quals necessitem una gran quantitat al dia
i per això es mesuren amb grams, que serien carbohidrats, proteïnes i greixos.
Sí.
I després els micronutrients són uns nutrients dels quals necessitem menys quantitat,
que no vol dir que siguin menys importants.
Els mesurem amb micrograms o miligrams i són les vitamines i minerals.
Llavors, clar, perquè un àpat, sobretot un àpat principal,
com podria ser l'esmorzar o el dinar o el sopar,
és molt important que hi hagi els tres macronutrients.
Que hi hagi una proporció adequada tant de carbohidrats com de proteïnes com de greixos.
I això sí que depèn molt, doncs cada persona té unes necessitats individuals.
No és el mateix la proteïna que necessita, per exemple, un home de 70 quilos de pes,
que a lo millor una dona de 50 quilos.
I normalment una de les coses que es tendeix a fer és generalitzar.
Com si el que li ha anat bé al veí del sisè...
Clar, m'anirà bé a mi, no?
Perquè a ell li ha funcionat molt bé.
Llavors, clar, hem de tenir en compte que, per exemple,
el que és el macro de les proteïnes depèn molt del pes corporal.
Clar.
Perquè l'OMS ens recomana que un mínim mínim de proteïna diària
hauria d'estar entre un 0,6 i un 0,8 grams de proteïna per kilogram de pes corporal.
Si es volgués fer un càlcul, doncs això seria una cosa aproximada.
D'acord.
Uau.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí.
I això de les micro també, el tema de...
De fet, a vegades ja es veu quan et fixes en les taules que posen a vegades els aliments, no?
A vegades ja es veu que quan parlen de greixos, de proteïnes, carbohidrats,
i et posen les dades en grams i en canvi a vegades amb les vitamines o...
Et posen unes dades que dius, això quina unitat de referència està fent servir?
Això és perquè, clar, es mesuren de forma diferent.
Normalment aquesta unitat rara que veu són micrograms,
que surt com una letra així de l'alfabet grec,
però és un microgram.
Si no és miligram, normalment són micrograms.
D'acord.
Segueix la gent una dieta equilibrada?
Doncs, bé, per relar general,
ha explicat molt bé la Belén com hauria de ser una dieta equilibrada.
El que ens trobem, no?, per relar general,
és que la gent tendeix a no seguir una dieta equilibrada, no?,
respectant aquestes proporcions de nutrients que comentava la Belén, no?
Perquè, molt senzill, no?, molts cops, si pensem, no?,
veient la tele, el Netflix, una pel·li, el que sigui,
la propaganda que hi ha, els anuncis, no?,
que sigui McDonald's, que sigui, no?,
si hi ha molta apologia, no?,
a les dietes, no?, aquestes hipercalòriques, no?,
que ja no perquè tinguin més o menys calories,
sinó perquè la qualitat d'aquests nutrients no és de qualitat, no?
A més, no?, hi ha com una tendència també a adoptar com aquesta part de la dieta
més provinent dels Estats Units, o bé, no?,
ara també la cultura asiàtica,
però al final, no?, la població espanyola, catalana,
tenim una...
com que som diferents, no?,
no estem criats en la mateixa cultura,
i no aprofitem, no?, aquesta dieta mediterrana,
que és el que explicava la Belén,
per poder alimentar-nos bé, no?,
què passa?
Després, quan seguim aquestes dietes, no?,
que potser estan de moda
o que hem vist que, no?,
perquè és fàcil caure,
de vegades es provoca, no?,
un excés de pes,
bé, més que un excés de pes,
l'IMC, no?,
es diu que s'augmenta
i llavors és quan comencem, no?,
on la gent comença a treure, no?,
a treure...
I potser no és el que ha de fer, no?
Exactament, no?
O sigui, que trec els hidrats de carbó
i que trec, no sé què, els greixos, tal, no?
Llavors aquí, clar, quan ja tens un pes,
no perquè eliminis aquests nutrients,
que són necessaris, no?,
aquest pes canviarà, no?
O sigui que...
Clar.
Bé.
Llavors, de dietes mediterranes,
això que molts cops diem o sentim, no?,
de, oh, sí,
Espanya es menja molt bé,
els catalans també la dieta mediterrània,
ho hauríem de posar una mica en dubte, no?,
perquè potser és el que portem dir molt de temps,
però, ei, fixa't en el que menges
que potser no és tan dieta mediterrània,
dieta mediterrània.
Vinga, seguim amb la següent qüestió.
Per què tenen tanta acceptació
entre la població les dietes
que eliminen certs macronutrients
en benefici d'altres?
Bé, vivim en una etapa
que tenim un excés d'informació
i que avui en dia és facilíssim
accedir a la informació a través d'internet.
Llavors, caiem en certes pàgines
que la veritat és que no tenen gaire
evidència científica, no?
Ja.
El que passa és que estem tan necessitats
de creure en alguna cosa,
llavors, clar,
li donem als macronutrients,
que hem dit abans,
unes propietats que no tenen.
O sigui, no hi ha cap macronutrient
que et faci engreixar
o et faci aprimar-te, d'acord?
Això, aquesta capacitat,
li dono jo,
perquè al final és una cosa tan senzilla
i a la vegada tan complicada
com un excés d'energia.
Si jo menjo més energia
de la que el meu cos ha de cremar,
sigui amb activitat física,
amb exercici físic,
aquest excés d'energia
el meu cos el transforma
en teixit d'adipós
i llavors m'engreixaré,
això és obvi,
però és igual d'on vingui aquesta energia.
És igual que sigui
de kilocalories
d'un carbohidrat,
d'una proteïna
com d'un greix.
És energia.
És energia.
O sigui, això simplifica molt
el funcionament del nostre cos,
però bàsicament és això.
Les gallines que entren
per les que surten.
Per les que surten, tal qual.
Llavors, clar,
la gent fa com un viatge.
Els carbohidrats m'engreixen,
perquè els hem demonitzat
sense saber que això no és cert.
Els greixos em fan agafar pes.
En canvi,
si menjo molta proteïna,
agafaré molta massa muscular.
Clar, això no és així.
A la fos tan fàcil, no?
Clar.
No és ben bé així.
Llavors, clar,
ens van sortint dietes miracles,
sobretot per aquestes dates,
quan ja passa Setmana Santa,
que ja comencem a veure els roba.
La superoperació en bikini, no?
Exacte, exacte.
Això cada any, eh?
O sigui, és cíclic.
I llavors surten aquestes dietes
que es va posar molt de moda
aquesta dieta low carb
o baixa en carbohidrats,
que això ens ve una mica
de la nutrició esportiva,
que és veritat
que hi ha esportistes d'alt nivell,
que no és...
Clar, però aquests ja tenen
les seves pautes, no?
Exacte, tenen les seves pautes
i de vegades el que sí que fan
és treure aquests carbohidrats
per fer com una baixada,
i després fer una bona càrrega,
potser abans d'una competició.
O sigui, és una pràctica
ben bé esportiva
i ho hem adoptat aquí.
Llavors jo crec que la gent
és important que sàpiga
que quan fas una dieta
molt, molt baixa en carbohidrats,
sí que és veritat
que hi ha una pèrdua de pes,
però no es perd greix,
que és el que ens interessa al final.
Nosaltres quan mengem carbohidrats
el principal aport
dels carbohidrats
és energia.
És un nutrient
que ens dona energia al cos.
Com ho fa això?
A través de la glucosa
que tenen,
la nostra musculatura
l'emmagatzem
en forma de glucogen.
Llavors tenim uns dipòsits musculars
que estan al voltant
d'uns 400-600 grams
de glucogen,
depèn de la musculatura
que tingui aquella persona.
I a més,
per cada gram de glucogen
que emmagatzem al múscul
ho fa amb 4 grams
aproximadament d'aigua.
Llavors, clar,
si jo començo a treure carbohidrats
i el meu cos comença
a agafar aquesta energia
de la musculatura,
és veritat
que aquest múscul
ja deixa anar aquest pes
i jo baixaré de pes,
però estic baixant de pes
amb la massa muscular
i això no ens interessa mai.
El que ens interessa
és perdre greix.
I el problema és
que quan jo torni
als carbohidrats,
perquè tornaré...
Clar, vull dir,
no et passaràs tota la vida...
Això és un desequilibri molt gran.
Aquestes dietes
no es poden mantenir a llar-plast.
Llavors,
quan jo torno
a menjar carbohidrats,
el meu múscul
de lo que és el glucogen,
de lo que és l'aigua
que li correspon
i hi haurà un augment de pes.
Llavors,
és una mica absurd
estar-te privant
de carbohidrats,
estar desequilibrant
la teva dieta
per tornar a agafar aquest pes
que no...
A més,
no és real,
aquesta pèrdua de pes.
A la bàscula sí que ho veuràs,
però estàs alterant
la teva composició corporal.
Ens passa el mateix
amb les dietes
que també es va posar
molt de moda,
la dieta cetogènica o keto.
Ai,
em sonen molt, sí.
Sí,
és que ja et dic
que van sortint cada any, eh?
Llavors,
aquí pràcticament
no n'hi ha res
d'aport de carbohidrat
i de proteïna
i sí que hi ha
molt d'aport de greix.
Hi ha unes ràtios,
es diu,
una dieta cetogènica
3 o 1.
Sí,
n'hi havia una
que em va sorprendre
perquè era com...
com que podia...
que estava fent dieta
però que podien menjar
com coses amb greix.
Clar,
però aquest és el virus
tan important que es fa.
O sigui,
una dieta,
per exemple,
keto,
una ràtio 4 a 1
vol dir
que per cada 4 grams
de greix que menges
només en menges
un gram de proteïna
i un gram de carbohidrat.
O sigui,
la base principal
de la teva energia
és el greix.
Clar,
això,
per població adulta sana
no té cap sentit
fer una dieta així.
Això es fa molt
a la pràctica clínica
amb nens amb epilepsia
perquè és veritat
que hi ha evidència científica
que reduïa
els atacs epilèptics,
d'acord?
Però, clar,
una persona que vol
fer greix
en principi
no hauria
perquè de fer això
i també, clar,
una dieta base de greix
si fas viatge
això és molt perillós,
eh?
Sí, sí, sí.
i la cetogènica
què és?
És l'humàtica
i li van dir
keto,
per parlar amb l'abreviació
una mica de l'anglès
i abreviat.
És la mateixa.
I queda més guai.
Sí, sí.
Bueno, sempre
aquestes coses
ens les venen molt bé.
Sí, sí,
ja s'encarguen
de fer el màrqueting
i tot,
escolta'm.
Sí, sí.
i poden influir
aquests desequilibris
alimentaris
que estem comentant
ara
i provocar-nos
canvis
psicològics,
és a dir,
que afecti, no?,
també a la nostra
salut mental?
Clar, o sigui,
partint de la base
que la nostra
salut mental
està influïda, no?,
per el nostre
funcionament del cervell
i el cervell
és una part
del nostre cos, no?
Clar,
si hi ha canvis
a nivell corporal
que, o sigui,
és normal
que també hi hagi
canvis a nivell cerebral,
no?,
perquè és un òrgan
més nostre, no?
Cada aliment, no?,
cada nutrient,
com ha explicat la Belén,
té unes propietats, no?,
que necessita
el nostre cos, no?,
per exemple,
l'omega 3, no?,
que seria part
dels greixos,
aquests que comentàvem, no?
Si jo trec
tots els greixos
que necessita
la meva dieta, no?,
tindrà repercussions
a nivell cerebral,
per exemple,
l'omega 3
és el que s'encarrega,
no?,
de poder,
perdó,
de poder afavorir,
no?,
el desenvolupament
del nostre cervell,
no?,
és a dir,
això és tan important
que des de petits
ja puguem incorporar-ho,
no?,
a la nostra dieta.
No vol dir
que si no tinc omega 3
no s'ha de desenvolupir,
no?,
però sí que ho afavoreix,
no?,
després les vitamines,
de la B,
no?,
com aquestes que es coneixen
de B12,
sobretot,
no?,
influeixen la creació
també
de neurotransmissors,
que els neurotransmissors
són les substàncies
que fan funcionar
el nostre cervell,
com la part aquesta,
la gasolina,
no?,
de la felicitat,
no?,
el processament
de totes les emocions,
aprenentatge,
etcètera.
Després,
per exemple,
el zinc,
el magnesi,
no?,
també influencien
en la gestió
de l'estrès,
no?,
aquesta reducció
més de la part
del cortisol,
etcètera.
Clar,
si jo elimino,
no?,
i solament menjo
nutrients
que no m'aporten
tot el que necessito,
això són exemples,
simplement,
tota aquesta part,
no?,
que s'encarreguen
aquests nutrients
de facilitar-nos
el nostre funcionament cerebral,
doncs clar,
no funcionarà correctament
i m'influencerà,
no?,
l'enlentiment del pensament,
dificultats
en aprenentatge,
no?,
potser un estat
d'anim més,
tendint més a la tristó,
etcètera.
A vegades diuen
que sense sucre
el cervell
no funciona,
algú així,
no?,
que...
Sí,
bueno,
això ho explicarà millor
la Belén,
o sigui,
sí que,
bueno,
si vols explicar-ho tu...
És un viatge molt gran,
perquè quan nosaltres diem
sense sucre el cervell
no funciona,
la gent associa sucre
a sucre afegit.
I clar,
no és sense sucre,
és sense glucosa.
és el que hem dit abans,
la glucosa ens la donen
els carbohidrats en general,
però sobretot els complexes,
com podria ser un pa integral,
i ens està donant aquest sucre,
entre cometes,
que necessita el cervell,
que és glucosa,
perquè és veritat
que el cervell
és un gran consumidor
de glucosa,
moltíssim més
que el que és
la massa muscular,
per això,
per fer una carrera
o per caminar
20 quilòmetres.
Llavors,
clar,
la gent associa això,
el sucre és bo?
No,
el sucre amb mateixos.
Clar.
perquè és que
som facilíssims
de fer aquests biaixos
i la gent es queda
sempre...
A la mínima ja aprofitem.
Clar,
i el que deiava la Noem
i l'omega 3,
fixeu-vos si és important,
que ja no només es dona
amb nens petits,
es dona a les mares
embarassades,
perquè pel desenvolupament
del fetus
és molt important
tant pel desenvolupament
del cervell
com de la visió,
estar implicat
en molts òrgans
que necessiten
aquest tipus de greix.
I després,
a les fórmules de llet,
dels lactants,
també es va introduir
l'omega 3,
perquè la llet materna
és veritat que té molt d'omega 3,
llavors a les fórmules
d'aquestes de lactants
també es va introduir.
Llavors, clar,
quan fem aquestes dietes
com per exemple
la keto o cetogènica
que es menja molt de greix,
la gent es queda molt
amb la quantitat de greix
però no es queda
amb la qualitat
d'aquest greix.
Ja, clar,
és diferent el tipus de greix.
Clar,
el risc per la salut
de la persona
que decideix seguir
aquesta dieta
sense cap coneixement
o sense posar-se
en mans
d'un professional sanitari.
Jo,
si necessito
grans quantitats de greix,
que això m'afectarà
sí o sí,
al final,
he de vigilar molt bé
la qualitat.
O sigui,
ha de ser un tipus de greix
poliinsaturat,
monoinsaturat,
que són els que ens interessen.
Per exemple,
omega 3,
omega 6,
tot el que és oli d'oliva,
fruits secs...
Llavors,
la gent que fa
molt de greix
però tira molt
de greix saturat.
Aquest no ens interessa gens.
Clar,
per exemple,
un cheto,
no?
Unes patates d'aquestes...
Això porten uns greixos horribles.
Tot el que és la bolleria...
Vull dir,
porta greix també
i jo què sé,
i el bocat també porta,
però...
Això és un altre tipus de greix.
Clar,
vull dir,
cal veure la qualitat.
Tira molt de greixos saturats
que és veritat
que de vegades són dels làctics
perquè es mengen molt formatge
perquè no és fàcil,
eh?
Agafar aquestes ràtios
quan de vegades hem hagut
d'equadrar una dieta així,
sobretot per un nen,
donar-li tanta quantitat de greix
no és fàcil, eh?
O sigui,
és de...
No.
No,
perquè és una quantitat molt alta.
Llavors,
clar,
a base de làctics,
què acaba passant?
Que sí que és veritat
que és transitori,
però hi ha una pujada del colesterol
a la que deixes aquesta dieta baixa.
Però clar,
una persona que potser
ja tingui uns nivells
de colesterol elevats
està lloviendo sobre mojados
i l'estem fent pujar
i si encara és dels làctics,
bueno,
però quan abusem de bolleria,
aquestes que tenen,
bueno,
uns greixos que són de lo pitjor,
el que ens puga és el colesterol dolent,
l'LDL,
vale?
Ens pujan els triglicèrits,
llavors, clar,
fem un desequilibri aquí
que després veus les analítiques de la gent
i costa, no?
I és com dir,
bueno,
ara com posem tot això a puest?
O sigui,
tu volies fer-ho amb la teva millor intenció
de, potser,
baixar de pes
i no només no has baixat de pes
sinó que t'has desequilibrat
tot el que és l'analítica
perquè t'ha sortit
el metabolismo dels lípids fatal.
Llavors,
això augmenta el risc cardiovascular.
Ostres!
Clar,
per això és tan important
de fer una dieta equilibrada.
Fer les coses pel nostre compte,
començar a fer
provatures d'aquestes de matric,
aquest macronutrient
i afegeixo més d'aquest
perquè ho he llegit
en una revista
o ho he vist en una xarxa social.
Els riscos,
si la gent sapigués
el que implica,
jo crec que frenarien una miqueta, eh?
Clar,
després,
les analítiques també,
o sigui,
quan tu estàs fent una dieta
i surten bé,
vull dir,
ja et dona una certa
de dir,
bueno,
estic fent les coses
almenys,
aparentment,
bé, no?
Clar,
és el que diem de vegades
que no convenen
a fer per exemple
els grups,
que no focalitzin
l'èxit del grup,
de tot el que estan aprenent
amb el pes,
perquè potser no baixant
gaire de pes,
però després l'analítica
surt molt bé
i això és un èxit.
Home, sí.
Clar,
el pes ja arribarà.
L'important de moment
és quadrar una miqueta
un altre cop
tots els valors
que se'ns havien desquadrat.
I la moda de menjar
també moltes proteïnes,
iogurts,
parlàvem de làctics,
suposo que ara han sortit
també moltes variants
que els hi posen
un plus de proteïna,
no?
Per proteïc
també es veuen
els prestatges
dels supermercats.
Clar,
és el que dius tu,
això va per modes,
o sigui,
l'indústria alimentària
és molt potent
i ella detecta
per on ens movem,
llavors ha vist
que hi ha
com un augment
de l'interès
per menjar també
coses amb molta proteïna.
Quan tornem a lo d'abans,
tot això ens ve
de modes
de nutrició esportiva,
o sigui,
població normal,
llana,
no necessitem
gaire quantitat
de proteïna,
el que hem dit abans,
un mínim
entre 0,6 i 0,8,
però, clar,
hem de pensar
que el nostre cos
té una limitació
d'absorció.
Llavors,
per sobre de 2 grams
i mig de proteïna
per quilogram
de pes corporal
per dia
és absurd
i sobretot
és absurd
sobrecarregar el cos
amb una ingesta
molt elevada
de proteïnes
que té
una empronta
una mica
pel metabolismo
elevada,
perquè el metabolismo
de les proteïnes
és veritat
que tot el desfet
que queda
d'aquest metabolismo
al cos
li costa,
després d'eliminar-ho
a l'excés aquest,
sobretot de nitrogen,
a més,
ja no parlem
de la petjada
ecològica,
que aquí també
no és gaire sostenible,
menjar sobretot
tanta carn,
però bueno,
totes aquestes coses
no tenen sentit
si a més a més
d'ingerir
una quantitat
elevada
de proteïna
no treballem
la nostra massa muscular.
Si no es fa
un exercici
de força,
com pot ser,
ja no direm
halterofília
o exercicis
de peces,
que és el que
la gent
normalment coneix
o fer crossfit,
si tu no treballes
la teva massa muscular,
no té sentit
menjar tanta proteïna,
perquè només per menjar-la
no desenvoluparàs
el múscul,
i això la gent
només es queda
amb el que li interessa,
menjo molta proteïna,
però no treballo
la massa muscular,
el cos no,
aquesta capacitat,
ojalà,
però de moment
encara no.
Noemi,
a mi em sugeix
una pregunta,
perquè, clar,
ara és l'època,
no?,
de,
bueno,
ara potser
ja ben tard,
però amb el tema
de voler començar
dietes,
no?,
o sigui,
dietes restrictives
bàsicament
amb tota l'operació
biquini i de més,
clar,
quan hi ha gent
que no ho aconsegueix,
que es frustra,
no?,
que això
també li deu afectar,
no?,
quan la gent
no aconsegueix
el que es proposa
a nivell
d'alimentari,
això com afecta
la salut mental?
Doncs tu pots imaginar,
no?,
és a dir,
intento,
no?,
fer dieta,
que a més la paraula
de fer dieta
ja per mi
és com una mica
perillosa,
no?,
perquè la dieta,
tal com jo la concebo,
és com jo m'alimento,
no?,
simplement no he de fer
res especial,
a no ser que,
doncs sí que tinguin
una patologia
que ho necessiti,
no?,
però, clar,
moltes vegades
aquestes dietes
que estan focalitzades,
no?,
a la pèrdua de pes,
volen un,
molts cops,
es vol un canvi,
immediat,
no?,
que és el que tu comentaves,
i frustra,
no?,
perquè, ostres,
pots tu des d'abril
fent dieta
i fent restriccions
molts cops
de carbohidrats,
sobretot,
no?,
menjar més proteïna,
no sé què,
i no ho aconsegueixo.
que, bueno,
aquí és important pensar,
no?,
quant de temps
portes menjant
d'una forma
que no és
l'adequada,
no?,
no l'adequada,
sinó el que necessita
el meu cos,
no?,
llavors,
si jo porto
tot,
jo que sé,
cinc anys
que he augmentat
de pes
o que no estic
tenint
una dieta equilibrada,
no puc pretendre
canviar aquest pes
o aquesta imatge
corporal,
no?,
en dos mesos
o tres
i, a més,
eliminant,
no?,
aquesta part
dels aliments
que també són importants
i que després,
què passa?
Que molts cops
quan comencen
a fer les dietes
es frustren,
no?,
ja estan eliminant,
per exemple,
el tema dels carbohidrats,
això ens produeix
normalment,
no?,
doncs el que hem dit,
el cervell necessita
aquest sucre,
entenent el sucre
com aquesta part
del carbohidrat.
Em sento més trista,
no?,
em sento sense energia,
més fatigada,
no?,
o sigui,
és com que es junta tot
i llavors la gent
què sol fer?
Doncs ho deixo,
no?,
però deixo la dieta,
deixo de menjar bé,
deixo de fer qualsevol intent,
no?,
per estar millor
a nivell de salut
i llavors,
normalment,
marxen cap a l'altre cantó,
no?,
bueno,
porto no sé
quan...
Depertidos al río,
ja,
vinga,
ala.
Exactament,
no?,
i això és com una mica
perillós,
no?,
perquè al final
estàs reproduint
el que ja estaves fent
abans,
no?,
i jo crec que aquí
el que és important
o el missatge
que jo transmetria,
no?,
els canvis
no són fàcils,
no?,
pensem en una persona
que ha de deixar de fumar,
una persona que...
un nen que ha d'aprendre
a caminar,
no?,
un nen no apren a caminar
d'un dia cap a l'altre,
no?,
i cau,
i cau,
i cau,
i es fa mal,
no?,
doncs nosaltres igual,
no?,
si volem canviar alguna cosa
del nostre cos
per salut,
sempre per salut,
com és la dieta,
no?,
o l'exercici físic,
etcètera,
hem de tenir una mica
el plantejament
d'aquest nen,
no?,
de, bueno,
doncs cauré,
no?,
i potser em frustro,
però continuo fent
petits canvis,
petits canvis,
no puc intentar,
no?,
un nen que no ha caminat mai
que vagi en bici,
i corri,
i salti,
doncs no,
o sigui,
és el mateix,
no puc pretendre
que quan començo,
no?,
ja hi hagi uns canvis
al mateix moment,
perquè no és Netflix,
que puc veure
tots els capítols
que vulgui,
no?,
clar,
ens faríeu alguna
recomanació especial
per anar tancant
el capítol d'avui?
Bueno,
això que si hi ha
alguna persona
que esteja amoïnada
per la seva alimentació,
perquè creu que potser
no ho està fent bé
per això,
perquè potser està més cansada
o no té un estat d'ànim adequat
o està agafant pes,
que no facin modificacions
a la seva dieta
sense l'assessorament
d'un professional sanitari,
perquè les conseqüències
poden ser negatives,
i sobretot si són inquiets,
si tenen curiositat,
les fonts d'informació
han de tenir
un mínim de fiabilitat,
clar,
perquè a internet
escriu tothom,
influencers,
en tenim milers,
llavors aquests influencers...
cadascun diu
el que a ell li funciona
i el que a ell li va bé,
el que li paguen,
el que li paguen,
exacte,
però quines nocions
potser tenen de nutrició,
cap ni una,
llavors normalment
sempre solen donar
missatges que són
molt simples,
molt rotunds,
això s'ha de desconfiar
a la primera,
perquè la nutrició
no és una ciència exacta
i s'ha d'individualitzar
moltíssim,
el que serveix per un,
no serveix per un altre,
i si per exemple
trobem un blog
que ens sembla
molt atractiu,
primer de tot,
sempre hi ha una pestanyeta
que és
quiénes somos,
mirar qui hi ha darrere,
si és una persona
o és una marca,
el tipus de publicitat
que n'hi ha,
si és una persona
a la que escriu,
quina és la formació
que té,
a què es dedica,
perquè clar,
variarà molt,
el consell que m'estarà donant,
o sigui,
hem de ser una mica
més selectius,
i si no,
el que diem sempre,
que vinguin al cap,
que demanin derivació
tant d'infermeria
com del seu metge
de capçalera
i que les derivin
o a la Noemi
si hi ha un problema
de benestar emocional
o si hi ha una inquietud
amb l'alimentació
que la derivin
a nutrició
i sempre serà millor
que no fer aquestes
experimentos
com gaciosa
que no acaben de funcionar.
És que són perillosos.
No, és que després
ens costa més
tornar al punt d'origen
abans que fessin tot això.
Clar.
Sobretot perquè
has de desaprendre
coses que has après
pensant
que això funcionaria,
veus que no,
el que tu deies
de la frustració,
i ja ho tiro tot
i tal,
i arriben
molts
molt frustrats
d'haver intentat
moltes coses
i sobretot
també
a mi m'agradaria
dir
que
normalment
pensem en gent adulta
que ja tenen
com un bagatge
però
totes aquestes
publicitats,
influencers,
qui veu més?
Instagram,
TikTok,
YouTube,
els adolescents,
que sisplau
hem de tenir
molta cura
del que visualitzen,
de com mengen,
del que fan
perquè
és superimportant
tots els nutrients
són necessaris
per desenvolupar-nos
a tots els nivells,
no?
Doncs mirem
a casa
els nens
què mengen,
perquè
tot això
també pot produir
més irritabilitat,
comportaments
més conflictius
i que si necessiten
assessorament
la Belén i jo
estarem,
si ens fan la derivació
encantades d'atendre
i normalment
intentem fer
que sigui sempre
un treball conjunt
pel que tu deies,
perquè en una part
de nutrició
molts cops
no s'entén
tan bé
sense una part
de psicologia
i viceversa,
no?
Som una mica
el que mengem.
Molt bé,
doncs moltes gràcies
a Noemi i Belén
per haver-vos passat
aquí a aquesta estoneta
a Ràdio d'Esvern,
tenim ja un capítol més
guardat
en la secció
de la salut del dia
i res,
us esperem a la propera.
Molt bé,
moltes gràcies,
adeu.
Adéu.
Gràcies.