.
Ara mateix som gairebé un quart d'una del migdia.
Comencem l'espai anomenat La Salut al dia.
Un espai que, com hem anunciat a les xarxes,
fem l'últim dijous de cada mes.
És un programa, un espai en què hi col·labora,
de fet el fan, les professionals del CAP de Sant Just,
tractant temes d'interès sanitari i d'interès social,
que a més tracten un tema diferent.
Avui tenim aquí a l'estudi la Noemí Morcillo,
que és psicòloga comunitària del CAP de Sant Just,
i també la Belén Gil, que és nutricionària també del centre.
I ens venen a parlar de l'obesitat.
concretament dels grups psicoeducatius que s'hi fan.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Vinga, doncs, comencem parlant de l'efectivitat,
realment de si funcionen o si van bé o no
aquests grups que es proposen des del CAP.
La primera pregunta, quan van començar?
Doncs ja teníem la vista enrere i ja fa temps que vam començar,
perquè el primer vam fer al setembre de 2022.
Home, guau!
Sí, sí, ens pensàvem que no havíem fet tants
i sí, sí, ja anem per la cinquena edició.
La veritat és que estem molt contentes
perquè la taxa de participació és molt alta.
ja estem començant a agafar pacients
amb un llistat pel proper grup que es farà el maig.
Val.
O sigui, clar, si és la cinquena edició,
entenc que en feu més d'un cada any, no?
Sí, aproximadament estem fent tres,
perquè com els grups duren dos mesos,
llavors fem un al febre-mars,
l'altre el fem al maig-juny,
i després fem octubre-novembre.
perquè sempre deixem un mes entre amics
de recollida de dades,
de muntar els grups,
de veure l'efectivitat que han tingut.
Clar.
Llavors, clar, anem fent tres a l'any.
I qui és candidat o candidata
a venir a aquests grups?
Bé, un dels criteris d'inclusió que tenim
és que la persona estigui en un índex de massa corporal,
un IMC, per sobre de 30,
que és el que ella consideraríem
un diagnòstic d'obesitat,
però sí que és veritat
que intentem personalitzar una mica,
per exemple, si hi ha una persona
amb un índex de massa corporal de 28
que ja s'acosta a aquesta obesitat
i hi ha unes comorbilitats
que posen en risc la seva salut,
hi ha flexibilitat, es pot agafar.
Però el criteri d'inclusió en principi és aquest,
que hi hagi el diagnòstic d'obesitat.
És a dir, que no, per exemple,
algú que estigui interessat
o que li interessi informació
o aprendre coses sobre l'alimentació en concret,
el tema de l'obesitat,
sinó que ha de tenir el diagnòstic.
Sí, correcte.
I tenen algun preu?
No, aquests grups són gratuïts,
el que passa és que sí que demanem
que la gent s'impliqui
i que es comprometin a que hi hagi una assistència.
Intentem que vinguin a totes les sessions.
De fet, els hi fem signar el consentiment informat
que inclou un compromís d'assistencialitat.
Perquè de vegades les coses que són gratuïtes
és com que no ens les agafem tan en sèrio.
No es valoren tant.
Exacte.
A vegades, si una cosa no té un preu,
no se li dona un valor.
Però bé, hem d'aprendre també a donar valor
a coses que potser, doncs, bueno,
perquè és un servei públic i no hi ha preu, no?
Clar, i pensem que és un recurs que és molt potent,
que està molt bé, perquè són vuit sessions,
són vuit hores que estàs disposant per tu,
perquè són grups molt reduïts,
d'una psicòloga, d'una nutricionista,
hi ha molts continguts,
llavors, clar, és el que dius tu,
això s'ha de valorar,
que no perquè sigui gratuït
vol dir que sigui menys important
o menys eficaç que algú
per allò que has de pagar molt,
perquè aquests grups,
quan has de pagar, són molt cars.
Sí, sí, sí.
Llavors sembla que com que es valoren més.
Clar, i a més a més,
bueno, aquesta responsabilitat d'accedir,
bueno, d'anar, no?,
a les diferents sessions,
perquè hi ha una altra persona
que potser s'ha quedat sense plaça, no?,
i que si tu no hi vas,
entre cometes, l'estàs desperdiciant
o l'estàs amagastant, aquesta plaça.
Sí, perquè són grups tancats.
O sigui, un cop que ha començat
no es pot anar incluent gent.
Llavors, si algú deixa aquesta plaça buida,
es queda buida,
no es pot aprofitar per ningú.
I sí que és veritat
que hi ha bastanta llista d'espera.
Llavors, bueno.
Perdó.
I no solament les sessions que es fan, no?,
que com diu la Belén,
són vuit sessions,
és també tota la feina, no?,
de citar-los, trucar-los abans, no?,
la revisió d'històries clíniques,
que les interconsultes que es fan
als metges abans que una persona
s'inclogui al grup,
tant la Belén com jo,
les veiem primer en individual
una sessió per, precisament, no?,
fer que signi el consentiment,
informat, d'assistència,
administrar també els alguns tests
com a mesura pre i post,
és a dir, agafem les mesures abans
i després del grup per veure si hi ha algun canvi,
tot i que molts cops
els canvis us refereixen més
les pròpies persones, no?,
que no pas els tests que administrem,
però, bueno, que també
és una feina que comporta...
Sí, sí, sí, sí, que darrere hi ha una gestió
que també s'ha de valorar, no?,
Sí, sí, sí, que de vegades no es veu,
però que muntar un grup
és una feinada important.
Totalment.
Quan acostumen a durar els grups,
més o menys?
Doncs fem això,
són un parell de mesos,
que són vuit sessions,
llavors cada sessió
és una hora i mitja.
de vegades s'escurça una miqueta més
o s'allarga,
depèn de...
Com sempre deixem un torn de preguntes al final
de les inquietuds que tenen aquí el dia.
D'acord, molt bé.
I una mica...
Quins continguts hi ha?
És a dir,
de què es parla, no?
No sé si són molt...
són molt estructurats els grups o...
Sí que és veritat
que tenen com un fil conductor
i les sessions, més o menys,
les tenim bastant estructurades,
però també hi ha una certa flexibilitat
en...
hi ha grups que són molt potents,
de vegades ens ha ajuntat gent
que demanen molt més,
que tenen més demanda
que potser un altre grup
que ha sigut més passiu.
Llavors intentem adaptar una mica el contingut.
Sí que és veritat
que hi ha aquesta estructura
que parlem molt jo, per exemple,
d'educació nutricional,
que aprenguin bé a fer una dieta equilibrada,
però també els demanem
quan els fem la primera sessió,
que és una mica la introducció,
el cronograma del grup,
si troben alguna cosa a faltar
i si creuen que podem afegir
alguna sessió,
llavors hi ha gent que sí que ens demana
més obertament
i hi ha gent que ja li esteve el contingut,
ho anem adaptant una miqueta
a la potència que té aquest grup.
En funció de cada grup.
Sí.
Parlem ara,
si us sembla,
fortaleses i beneficis
que estan una mica associats, no?,
en aquests grups psicoeducatius.
Quines fortaleses són les que hi ha?
Com a fortaleses i beneficis, no?,
per a englobar-ho,
m'agradaria comentar que al principi,
tot i que a les persones
quan s'hi proposes, no?,
venia un grup,
la majoria de persones,
no és com que es mostren reticents, no?,
de, ui, bueno,
ja ara aniré allà
i explicar les meves coses,
no sé què, no sé quantos,
i després, bueno,
precisament,
un dels beneficis dels grups
de les fortaleses
és que comparteixes, no?,
un espai amb persones que,
més o menys,
estan passant per una situació
similar a la teva, no?,
es creen vincles,
molt forts, no?,
de fet,
ho deixem escollir,
però normalment es creen
un grup de WhatsApp
i la idea és que,
a part de poder venir
a les sessions després, no?,
quan el grup acaba,
tot i que es fa un seguiment,
doncs que puguin també
ells quedar,
compartir, doncs,
receptes,
dubtes,
inquietuds,
llavors això
fa moltíssim, no?,
també ens trobem que
molta gent,
no tothom,
però sí que una part
de les persones
que hi venen
es troben en casos
en els que no es relacionen
o no es poden relacionar
gaire amb altres persones
i aquest factor, no?,
de socialització,
de suport dels altres,
també ajuda molt
a fer canvis, no?,
cosa que si fos una intervenció
individual, no?,
tota aquesta part que de,
ostres,
he fet aquest canvi, no?,
i veure com el grup,
oh,
superbé, no?,
tu reforça,
t'anima a continuar,
és, al final,
assolir hàbits saludables, no?,
que en qualsevol canvi comporta
molt d'esforç, no?,
i comporta també dedicar-la a temps
i veure que hi ha altres persones
que t'acompanyen
durant aquest camí...
fer-lo acompanyat
és més agradable,
potser, no?,
o ets més recolzat.
Exactament, sí,
i després que també
entre ells s'aprenen
moltes coses, no?,
i potser la inquietud meva
és igual que la de la Belén,
i, ostres,
trobo que la Belén
també li ha passat
una cosa similar a mi
i, mira,
jo també puc dir la meva, no?,
o sigui que això està superbé
i que, diríem que és com
el factor més important
i benefici més important
dels grups psicoeducatius, no?
Deu-n'hi-do els beneficis que porta, eh?
Sí.
Diríem que,
perdona,
que al final
la gent sí que té la idea, no?,
que un grup és un lloc
on jo vaig explicar, no?,
les meves
vergonyes, no?,
de vegades,
però al final
el que fem és compartir, no?,
i nosaltres mai forcem
a ningú que digui,
no sé, hi ha gent que diu,
no, és que jo no participaré, tal,
bueno, doncs no diguis res
si no et forcem,
i sembla que
després ells mateixos,
no?,
quan es troben, no?,
que una persona ha dit això
o la Belén, en aquest cas,
fa el seu contingut
més de nutrició,
jo toco més aspectes psicològics,
no?,
emocionals,
surten moltes situacions
de forma espontània, no?,
i és maco.
Que bé.
I per què és millor
fer un enfoc
multidisciplinari
en aquests grups, no?,
per...
Bé, creiem que això és
força interessant, no?,
i és una mica imprescindible,
perquè si només tractem
el que és la part alimentària,
estem veient,
cada cop hi ha més evidència,
que la taxa d'abandonament
és molt alta.
O sigui, no podem obviar
el context
que té aquest pacient.
O sigui,
per què a lo millor
està menjant de més,
per què a lo millor
té ansietat
i per això menja més,
o sigui,
hem de tenir en compte
molts factors.
Ja quan vam venir aquí,
que vam parlar d'obesitat,
que vam fer un programa,
vam dir que era una malaltia
que és crònica
i sobretot
que és multifactorial.
O sigui,
això ja de dir
que una persona sangreixa
perquè hi ha un excés
de calories,
ja no va enlloc.
Ja no,
això ja queda antiquadíssim,
vaja.
Clar,
això ja no té cap sentit
i no podem continuar
amb aquest abordatge terapèutic
de fer restricció calòrica.
Llavors,
per això és tan important
que incidim
en tots els factors
que estan comportant
aquest augment de pes.
Tant si és la medicació,
com si és la gestió emocional,
com si és una falta
d'exercici físic,
o sigui,
hem d'anar a buscar
una miqueta més
què està passant
amb aquest pacient,
anar a buscar
l'origen d'aquesta obesitat.
I normalment
és el que deia la Noemi,
o sigui,
al principi la gent
ve molt reticent a parlar
i després són les que més parlen
perquè jo crec
que es troben molt còmodes,
veuen que no és cap amenaça,
que és un entorn segur
on parlar
i exposar els seus problemes
i llavors,
clar,
quan vas bé
amb tot el que hi ha
darrere d'aquest excés de pes
és quan estem ja posant en marxa
aquest enfoc multidisciplinar
perquè si hi ha una comorbiditat
doncs ja podem derivar-ho
també a infermeria
independentment d'aquest grup,
si hi ha una part de més
de gestió emocional
l'atractem allà al grup,
tot el tema
de canvi d'hàbits,
que és el que ha dit la Noemi,
és molt complicat
canviar d'hàbits.
Sí, sí, sí.
De vegades és molt fàcil dir-ho
quan la persona s'asseu
darrere a la taula
i a la consulta
és que vostè s'ha d'aprimar.
És molt fàcil de dir,
però a la gent li costa moltíssim.
Sí, sí, sí.
Llavors,
és per això
que hem d'intentar
acompanyar aquesta persona,
tots els professionals
que estiguem implicats
en que aquest canvi d'hàbits
arribi a bon terme.
Que no és fàcil, eh?
Per això no només,
per exemple,
estàs tu,
Belén,
en aquests grups,
sinó que també hi ha
la presència de la Noemi.
No sé si hi ha
algú més també en el grup
o de moment sou vosaltres dues?
En el grup en si
estem nosaltres dues,
però sí que és cert
que per arribar a participar
al grup
han de venir derivats
de infermeria o de medicina.
Llavors, al final,
és cert que, diríem,
no hi ha un metge
i una infermera
que participi directament
a les sessions del nostre grup,
però sí que ja s'està fent
un seguiment,
el metge i la infermera
ja els coneixen, no?
I després,
quan acaben els grups,
molts poden continuar
amb la infermera
perquè nosaltres,
com ja has dit,
som un rol comunitari, no?
I ens dediquem a fer grup,
xerrades,
no podem fer un seguiment
individual.
Molts continuen venint
a la seva infermera, no?
I infermera
i tot i que no estiguin allà,
al final sí que la seva presència, no?
O sigui,
Sant Lluís és
com un poble, no?
Tot i que ja som 20.000 habitants,
és un poble
i molta gent ja coneix
molt a les infermeres que hi ha,
els metges,
llavors és el punt
d'entrada
i que després
continua, no?
O sigui que...
Sí,
la porta d'entrada
és una mica infermeria
o medicina,
llavors ja és un pacient
que està en aquest circuit.
Llavors,
accedeix al grup
que ja també està tractat
per psicologia,
per nutrició
i després
quan acaben aquest grup
se'ls donen la possibilitat
que això també ens ha ajudat
a l'Ajuntament de Sant Jús
de muntar uns grups
de marxa nòrdica
que els fa la Sílvia Granollers
perquè també és importantíssim
el tema de l'activitat física.
Llavors,
quan acaba el grup
amb el mateix dia
perquè entenem que és un dia
que si han pogut venir al grup
és que també els va bé
continuar i reenganxar-se una mica
aquest grup d'activitat física
i llavors comencen a fer marxa nòrdica
i la veritat és que
els pacients
que estan obtenint
millors resultats
són els que quan ha finalitzat
el grup nostre
s'han enganxat
a la marxa nòrdica.
Molt bé.
I parlem ja
de l'última part
com si diguéssim
d'aquest treball transversal
que hi ha entre
nutrició i psicologia
és necessari
fer aquest abordatge
per les dues parts?
Sí,
totalment.
Com ha dit la Belén
des d'abans
es creia
que l'obesitat
i igual que
moltes altres patologies
ve que no estic menjant bé
o estic fent
una ingesta de calories
més elevada
del que
hauria de fer
pel que em toca
etc.
Però no solament això
veiem que molts cops
hi ha
molts cops?
No,
o sigui,
la majoria de vegades
veiem que hi ha
unes relacions
insanes
amb el menjar
perquè des de petits
ja ens recompensen
o ens castiguen
amb el menjar
o si et portes bé
donaré un huevo
kinder.
Sí.
Clar,
això des de ben petits
i creixem amb això
i canviar
la forma
en què veiem
el món
és molt complicat.
Llavors,
per això és important
també el paper
de la nutricionista
per dir
què necessito
perquè el meu cos
tingui tots els nutrients
i de forma equilibrada
i com gestiono
per part de psicologia
totes les emocions
que de vegades
pago
amb el menjar.
Qui no ha tingut mai
un mal dia
o s'ha barallat
i amb alguna persona
important
ja arriba a casa
i menja...
Ataca el menjar,
no?
En lloc de
parlar del tema
o solucionar
o d'això,
vinga,
directe.
Clar,
i llavors veiem que
en aquell moment
és com
hi ha alivio,
hi ha calma
quan ho estàs fent
però després veiem
que molts cops
aquesta emoció
de culpabilitat
i tot el que després genera
i clar,
després també
va molt lligada
amb l'autoestima,
no?
No solament per...
Ja no parlaríem
ja ni d'una imatge corporal
ni res d'això,
perquè cada cos
és com és,
però sí que
quan jo sento
que no soc capaç
de fer canvis,
que no soc capaç
de poder fer-ho
d'una altra forma,
o de gestionar-ho,
molts cops
hi ha una baixa autoestima
associada, no?
Perquè sento
que no soc
vàlida, no?
No soc capaç
de fer coses
que després, no?
Quan toques
i remous certes coses
a nivell emocional,
ostres,
veus que sí que hi pots, no?
Llavors,
per això és important
també empoderar-los
i empoderar-les
a nivell psicològic
i treballar aquests aspectes
perquè també l'autoestima
a poc a poc
vagi...
ha d'anar remuntant.
Exactament.
I l'última pregunta
que potser
es fa
molta gent, no?
Quan està a punt
de començar
o decidir
si vol
posar-se en marxa
amb aquests grups
és
m'aprimaré
venint
en els grups?
A veure,
és veritat
que la gent que ve
ve molt condicionada
per totes les experiències
prèvies
que tots han tingut
d'intentar baixar
aquest indís de massa corporal.
Llavors,
com sempre s'ha fet
des de la vessant
de focalitzar amb el pes
de portar-ho tot
cap al camí de la bàscula
i no s'ha fet
aquest enfoc multidisciplinari
que dèiem
nosaltres sempre
quan comencem el grup
de fet ja
a la primera entrevista
que els he fet
de forma individual
a la consulta
per conèixer-nos
perquè ells
ens expliquin
dubtes o inquietuds
o pors
que també tenen
de venir al grup
els diem
que l'objectiu principal
del grup
no és en si
la baixada de pes
el que volem
és una mica
recuperar la salut
d'aquests pacients
perquè sempre
quasi sempre
darrere de l'excés de pes
hi ha aquestes
comorbiditats
que de vegades
hem parlat
que són la hipertensió
les dislipèmies
inclús la diabetes
de tipus 2
llavors el que volem
una mica
és revertir
totes aquestes malalties
llavors
quan realment
s'adhereixen
a les bones pautes
que aquest
jo diria
que és l'objectiu
principal del grup
la baixada de pes
arriba sola
llavors probablement
si et demanen
això obertament
probablement
sí que hi hagi
una baixada de pes
però han de ser
conscients
no ha de ser l'objectiu
no ha de ser l'objectiu
i a més
que no els enganyem
els diem
que és difícil
que és un camí llarg
que igual que s'han posat
a lo millor
15 quilos a sobre
en 5 anys
treure salts
també és lent
i és dificultós
i han de ser constants
i tenir paciència
llavors clar
si tu ja assumeixes
que l'objectiu
és adherir-te a unes pautes
saps que això
et portarà temps
llavors ja no hi ha
tanta pressa
perquè els hi diem
molt canvis petits
que aneu interioritzant
a poc a poc
que no siguin
una cosa estressant
tu no li pots canviar
la pauta a una persona
d'un dia per l'altre
al 100%
perquè s'estressarà
i perquè serà un fracàs
i ho deixarà
i ho deixarà
per això la taxa d'abandonament
és molt alta
a més
quan entra una pauta saludable
a un entorn familiar
el seu és que tot el nucli
segueixi aquesta pauta
perquè si no
per la persona que cuina
que al final
sempre acaba sent la mateixa
no obrirem aquest meló
llavors clar
és doble feinada
o sigui
tu no li pots dir
a aquesta persona
no t'has de fer un menú per tu
i per la resta de la família
continues com fins ara
això no va a cap lloc
perquè ho acaben abandonant
llavors clar
és més fàcil dir
anem a canviar una miqueta
les pautes que teniu a la llar
però feu-lo tots
fes-ho a poc a poc
que no sigui res estressant
llavors això sí que visualitzant
que és a llar-plast
en canvi la pèrdua de pes
vivim amb l'era de la immediatesa
demano una cosa per internet
i demà la tinc a casa
això demana temps
la baixada d'IMC
si volem perdre el greix
és lenta
i sobretot
el que diu la Belén
que les pautes
no solament són a nivell alimentari
i també
com vivim en un entorn social
i a les llars
normalment
el tema de la cuina
ho porta una persona
etc.
també per això
treballem molt
pautes a nivell emocional
de posar límits
d'empoderar l'autoestima
perquè de vegades
tot això
va fent
com la gota
i al final
acabes
permetint
coses
que
costen
i recuperar la salut
és precisament
no solament
millorar
les comorbilitats
a nivell
de salut física
com la diabetes
que es pica la Belén
etc.
sinó també
això
jo parlo de lo meu
a nivell de salut mental
perquè molts cops
el descuidar-nos
també
i també
menjar
diferents aliments
comporten canvis
i el cervell
necessita nutrients
i es demostra
que
quan millores
unes pautes
d'adherència
a la dieta
mediterrània
en aquest cas
també millora
totes les emocions
llegades més
a la tristesa
ansietat
i tot això
perquè
li dones
precisament
al cos
i t'empoderar
a poder dir
de vegades
que sí
que no
que vols
i això
no és solament
un tema
d'un pes
de què peses
doncs ho deixem aquí
Belén
Noem
i moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
aquí a Ràdio d'Esvern
i esperem trobar-nos
a més sessions
aquí a la Salut al Dia
a la Ràdio
que vagi bé
moltes gràcies
bon dia
adeu