Un quart d'una del migdia i comencem ara la secció La Salut al dia,
que és una secció, un espai d'aquí de Ràdio d'Esvern,
que fem mensualment amb professionals sanitaris del Cap de Sant Just
i en el que tractem cada mes un tema diferent, divers.
Aquest mes d'octubre tractem la salut mental,
ja que a principis d'octubre va ser-ne el Dia Mundial.
Concretament, avui tenim la Noemi Morcillo,
que és referent de panestar emocional comunitari del Cap de Sant Just,
amb qui tractarem sobre les emocions.
Hola Noemi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs bé, parlàvem una mica que la salut mental és una mica un tema molt ampli,
molt global i que ho hem d'acotar i parlem d'emocions.
Bé, com bé has dit, aquest 10 d'octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental.
Com dius, la salut mental és un tema molt extens,
igual que parlem d'altres tipus de salut,
ara sembla que parlem més del tema de la salut mental.
Bé, jo penso que una part important de la salut mental
passa per conèixer, per saber què són les nostres emocions,
com es poden gestionar,
i de vegades hi ha un desconeixement
i sembla que ens movem una mica per pensaments,
per comportaments,
però la part emocional sempre està ja important
i secundàriament ens afecta a molts àmbits de la nostra vida.
Doncs comencem a veure parlant de les emocions.
Què són les emocions?
Les emocions diríem que són un estat mental intens
del sistema nerviós que provoquen una resposta adaptativa o desadaptativa.
Què entenem per adaptatiu o desadaptatiu?
És aquella forma de funcionar que m'adapta
o que fa que la meva resposta sigui coherent o beneficiosa
al meu entorn o no.
És a dir, una resposta adaptativa, per exemple,
si em llenço a una piscina,
nedar seria una resposta adaptativa
perquè facilita la meva supervivència.
No la garanteixo, òbviament, però sí que la facilita.
No nedar, que seria un altre tipus de comportament,
seria una conducta desadaptativa,
perquè si no nedo, m'ho feu.
Què més?
És una alteració de l'estat d'ànim curta,
però molt intensa,
molt més curta que un sentiment,
però més intensa també que un sentiment.
És a dir, m'agrada parlar una mica com si fos un foc artificial,
un petard,
una cosa que ens provoca, pam,
és així, tal qual,
i que és molt intensa,
depenent de l'emoció que sigui,
però normalment és intensa.
O sigui que hem de diferenciar, com has dit,
entre el que és una emoció i el que és un sentiment.
Exactament.
Hi ha coses diferents.
Sí, l'emoció seria curta i intensa,
és a dir, en un moment,
per exemple, ara imagina't que aquí hi ha un soroll
que es tanca una porta,
pam, el que es provoca és una emoció,
que és la por.
Si això es manté en el temps
i s'ajunta amb el nostre pensament,
és a dir, les portes, per exemple, són perilloses,
ens provocaria un sentiment,
perquè no és el moment que ha passat aquest susto,
sinó que és una cosa que es manté
i a més li posem aquesta part de pensar,
d'atribuir a la porta, per exemple,
aquesta por.
Totes les emocions són vàlides
i aquí és important saber també
que no es poden desconnectar
ni evitar, no?
Molts cops ens trobem que volem...
Tant de bo no sentís, no?
Ostres, és una mica com impossible, no?
No està a les nostres mans, per dir-ho així, no?
Per exemple, de sentir alegria
en un moment determinat
o por o...
Clar, sí, imagina't el tema de la porta,
si es tanca de cop,
ostres, jo no puc evitar o desconnectar
aquesta por, no?
El susto ja me l'ha emportat, no?
I la sorpresa de la porta,
no m'ho esperava i ha sigut.
Una altra cosa és el que faig, no?
Ja.
Amb això.
Escolta'm,
i quins tipus d'emocions
podríem dir que hi ha, Noemi?
Trobaríem diferències
entre les emocions primàries
i secundàries
i entre les emocions agradables
o desagradables.
M'explico.
Dintre de les emocions primàries
trobaríem
que són les emocions bàsiques
que són universals,
és aquí, aquí, a la Xina,
on sigui,
són iguals,
que són...
que estan innates,
són des del naixement,
és a dir,
no són apreses,
i que la seva funció
és garantir
la nostra supervivència.
Quines emocions
tindríem, no?,
com a primàries,
serien,
depèn dels autors,
es proposen cinc
o sis emocions primàries,
que serien
la tristesa,
la por,
l'alegria,
la sorpresa,
la ira
i el fàstic.
La sorpresa és la que
alguns autors
no consideren
o sí consideren
com a emoció primària,
però aquestes serien
les cinc emocions
sis bàsiques
que no sé si
tu, Núria,
personalment has vist
mai la pel·lícula
d'Incita
o tot al revés.
Doncs no,
no l'he vist,
però sí que
té alguna cosa a veure,
no?,
que fa referència
amb el tema
d'emocions i això.
Exactament,
bueno,
és una pel·lícula
que jo sempre recomano
molt per entendre,
no?,
quin és el funcionament
de les nostres emocions,
que, bueno,
és una pel·li
que és més per nens,
però, bueno,
jo sempre la recomano,
tot i que siguem
ja més grans.
I allà també hi surten
les cinc o...?
Sí,
surten l'alegria,
por,
fàstic,
l'única que no surt
és la sorpresa.
La sorpresa, eh?
Però, bueno,
es veu a l'amenda
una nena adolescent
que, bueno,
com va viscut
la seva vida, no?,
i com van actuant
aquestes emocions.
Després tindrien
les emocions secundàries,
que són aquelles emocions
que són la combinació
de les primàries,
que hem parlat ara mateix,
que depenen
de l'entorn
i de la cultura,
que s'aprenen
i que es comencen
a desenvolupar
a partir dels dos,
tres anys
de vida
i tenen altres funcions
diferents
que no són
les funcions,
la típica funció
de supervivència, no?,
sinó que
tenen un caràcter més
social,
de comportament, no?,
de poder predir
i aprendre
conductes
específiques
davant de
diferents
situacions.
Aquestes emocions,
bueno,
pensa que tenim
com unes 300,
més de 300 emocions.
Uau!
I trobaríem
com la vergonya,
la culpa,
els gelos,
el plaer,
l'orgull,
decepció,
frustració, no?,
totes les que no són
les bàsiques,
doncs totes aquestes
serien les secundàries.
I sempre és com una,
són barreges
de les primàries,
llavors, això?
Sí, normalment,
per exemple,
m'invento els gelos,
no?,
els gelos
són una barreja,
depèn de qui li preguntis,
però són una barreja
de vegades
d'ira
i fàstic,
no?,
o de por
i la ira,
o sigui,
es van,
o l'orgull,
no?,
són com aquesta barreja
i són apreses,
que és el que han dit.
i dintre també
de la classificació
de primàries i secundàries
trobaríem
les emocions agradables
o desagradables,
no sé si has sentit mai
a parlar,
no?,
que normalment diem
emocions positives
i negatives,
no?,
bones,
dolentes.
Sí,
jo el que sento a dir
a vegades és que no hi ha
emocions ni bones
ni dolentes,
sinó que
s'han de deixar sentir
i que cada una,
doncs,
surt quan ha de sortir.
Però una mica,
sento això,
que no n'hi ha de bones
ni de dolentes,
però, bueno,
suposo que
alguna classificació
deu haver-hi o...
Exacte,
ja,
tu estàs molt ben formada,
però de vegades
t'anima a dir,
no?,
com et sents?
Bé,
malament,
no?,
o emocions bones,
dolentes,
diríem que no hi ha
emocions bones o dolentes,
sinó que hi ha
emocions agradables
o desagradables,
no?,
potser l'alegria
és una emoció
agradable,
però la ira,
la tristesa,
el fàstic,
la decepció,
etc.,
no són emocions
tan agradables,
les classificaríem
com desagradables
i com agradables
també tindríem
l'orgull,
no?,
la...
La sorpresa,
potser.
La sorpresa,
exactament,
o sigui,
hi ha diferents tipus.
I, Noemi,
podem controlar
les nostres emocions?
Bé,
com bé hem dit abans,
no,
no es podrien controlar
perquè no podem ometre,
no?,
o decidir
què sentim.
El que sí que podem fer
és aprendre a gestionar-les,
no?,
o fer aquesta gestió,
és a dir,
davant d'una situació
X,
o el que dèiem
de la porta,
no?,
davant d'aquesta por,
quan jo sento aquesta por,
jo puc,
no puc evitar sentir la por
ni controlar-la,
òbviament,
però sí que puc decidir
què faig
amb aquesta por,
no?,
és a dir,
es tanca la porta,
no?,
m'espanto,
no?,
perquè,
home,
no m'ho esperava,
tinc por,
però jo puc decidir,
no?,
si potser crido,
si marxo corrents
de la sala,
o bé dic,
bueno,
s'ha tancat la porta,
ja està,
no passa res,
una porta,
no?,
una ventisca
o el que sigui
i segueixo aquí quedant-me a la ràdio,
no?,
que he vingut principalment.
Molt bé.
Quines eines existeixen per gestionar emocionalment,
o sigui,
per gestionar les emocions?
Existeixen tantes eines com persones
que visquem al món, no?,
perquè cada persona té la seva forma de gestionar
i no és que hi hagi una forma bona o dolenta
de poder gestionar-la,
sinó que hi haurà una forma,
el que he dit,
no?,
més adaptativa o desadaptativa.
En aquest cas,
què recomanem normalment,
no?,
utilitzar,
primer,
ser conscient
que estic sentint una emoció,
no?,
i quina emoció,
diferenciar quina emoció és,
emoció és,
perquè no serà igual
si jo sento tristesa,
que és una emoció que normalment
crea més,
com més debilitat,
no?,
ens provoca,
doncs,
quedar-nos més al llit,
plorar,
no?,
com més,
com poca bateria,
no?,
que si és l'aira,
per exemple,
que és una emoció molt intensa
i que provoca,
no?,
potser em provoca més cridar,
no?,
o jo què sé,
pagar un punt,
jo què sé,
el que sigui,
no?,
llavors,
depèn de l'emoció,
gestionarem d'una forma o de l'altra,
no?,
però sí que és cert
que hi ha eines
que,
que,
universals,
no?,
que serien com parlar,
aquestes,
parlar d'aquestes emocions,
amb una persona,
amb un amic o una amiga,
o un pare,
mare,
una persona de confiança
o amb un professional,
també podríem utilitzar tècniques de relaxació,
ah,
mira,
meditació,
potser,
exactament,
meditació,
ioga,
i al cap,
també fem un grup,
per exemple,
de tècniques de relaxació,
de Jacobson,
que és un autor,
de Jules,
el Mindfulness,
no?,
que ara també es parla tant,
que va lligat amb la meditació,
també,
no sé si ho he comentat,
però el yoga també ajuda,
no?,
i com a tècniques de relaxació,
també podríem tenir,
no?,
l'esport,
a nivell,
jo què sé,
la gent que fa natació,
que va al gimnàs,
o que fa zumba,
no?,
tot això ens ajuda,
potser no ho trobaríem,
com una tècnica de relaxació,
com el que entenem de,
em quedo tranquil,
no?,
o calmat,
no,
no sempre això és una tècnica de relaxació,
sinó que és allò que...
Ajuda com a regular-nos,
no?,
Exactament,
i,
per exemple,
l'esport està...
Bé,
s'ha demostrat,
no?,
que a nivell cerebral s'agrega una sèrie de substàncies
que fan una mica un efecte semblant a,
per exemple,
els antidepressius,
no?,
ens regulen a nivell cerebral les substàncies
i les equilibren,
diguem com,
entre cometes,
les equilibren,
no?,
i provoquen un major benestar
i una millora per la gestió de la nostra vida
i, per tant,
de les nostres emocions,
no?,
i,
bé,
què més podríem fer per gestionar-ho,
no?,
doncs,
a part de comentar d'amunt professional,
tècniques de relaxació,
etcètera,
per exemple,
escoltar música també podria ajudar-nos,
no?,
ser conscient de tot allò que ens passa,
observar,
també,
no?,
el que fem,
el que ens ajuda,
el que no ens ajuda,
i,
i, bueno,
el que dic,
no és que ja hi hagi...
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
les opcions que ens has donat,
també,
jo crec que cadascú,
com bé has dit,
el fet de conèixer's també,
i saber el que ens va bé,
el que ens ajuda,
també s'ha d'anar,
doncs,
que a vegades es donen consells,
no?,
i es donen opcions,
però cadascú ha d'agafar les que sap que li poden funcionar,
i que també s'adapten més al seu nivell de vida,
o sigui,
els entorns en què es mou,
i...
Exactament,
hi ha molta gent que,
per exemple,
pel que jo em trobo,
que la ioga,
que és una tècnica de reacció molt bona,
i que ajuda a regular,
doncs,
no,
pel perfil,
no?,
per la forma de ser,
doncs,
no s'ajuda,
i prefereixen anar,
jo què sé,
a caminar pel camp,
no?,
i està bé,
i no és ni bon ni dolent,
sinó que a tu,
Núria i a mi,
ens serviran coses diferents,
com has dit.
Clar.
Molt bé,
i ja per acabar,
Noemi,
si et sembla,
explica'ns una mica,
per què t'hem presentat com a referent
de benestar emocional,
comunitari,
del CAP,
i això potser ha quedat com una mica,
i això què vol dir?
Explica'ns una mica així per sobre
la teva funció al CAP,
o què és el que fas,
o crec que en algun programa
ja ens ho vas comentar,
però potser per refrescar-ho,
també per posar-ho en context,
anirà bé.
D'acord,
perfecte.
Aquesta figura és,
entre cometes,
relativament nova,
es va crear l'any 2022,
finals del 2021,
però ens hem incorporat
quasi tots el 2022,
llavors és una figura
que neix
d'aquesta part
més comunitària,
què entenem per comunitària?
Aquesta part que es fa fora
de la consulta.
Nosaltres,
com a referents
de benestar emocional comunitari,
no tenim un perfil assistencial,
com estem acostumats,
les metges, infermeres,
treballadors socials,
que potser, no?,
estan més a consulta,
tot i que també miren
fora de la consulta,
fora, no?,
de la societat
i a l'entorn,
i la comunitat.
Nosaltres el que fem
principalment
són grups
a nivell del cap de Sant Lluís
i juntament també
amb la nutricionista,
que crec que també
ho ha vingut
algun dia.
a la Belén,
fem diversos grups
per actuar
en la comunitat.
Creiem que l'assistencial
i la part individual
és superimportant,
no?,
però també
la part comunitària,
crear xarxa
entre nosaltres,
Sant Lluís,
per sort,
té una molt bona xarxa
a nivell comunitari
i el que volem
és crear aquests espais
on la gent pugui aprendre,
pugui nutrir-se
no solament
del que nosaltres
parlem,
per exemple,
en un grup,
sinó el que també
ells s'aporten,
no?,
que aquesta part,
quan és assistencial,
potser es perd
una mica més,
no?,
i seria principalment
a nivell comunitari
el que fem.
Després també
a nivell intern
de l'ambulatori
també fem formacions,
no?,
el projecte d'investigació
i totes les caminades,
per exemple,
que s'organitzen,
que va haver-hi
per la Setmana del Cor,
el dia 5 d'octubre,
també van fer una,
participem
en la gestió
també
d'aquests projectes
i,
molt bé,
seria,
més o menys,
jo en aquest cas
m'encarrego més
de la part
de benestar emocional,
que seria
tot el tema
de la salut mental,
com psicòloga comunitària,
sempre explico,
i la Belén,
que per exemple
també és nutricionista comunitària,
doncs fa
l'àmbit de nutrició,
però seria que tenim foc més
fora de la consulta.
D'acord.
Molt bé.
Doncs,
gràcies per l'aclariment,
Noemi,
i res més.
Esperarem a la propera sessió,
al novembre,
a veure
qui ve del cap
a explicar-nos què.
Molt bé,
que vagi bé.
A tu, Núria.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.