Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol,
el segon concretament de la recent estrenada secció titulada La Salut al dia,
conduïda coordinada per la Sílvia Granollers, que és infermera del cap de Sant Jús
i que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre
per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut.
Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes,
però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes.
En cada sessió abordem un tema de salut diferent
amb veus expertes en cadascun dels àmbits.
Avui tenim amb nosaltres a la nutricionista Belén Gil
i també a la Noemi Morcillo, referent de benestar emocional i comunitari
de l'ambulatori de Sant Jús.
I a més a més, ens parlaran, sabem, de l'obesitat.
Els hi obro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda a les dues.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, Belén, com a nutricionista,
tu què és el que ens pots explicar de l'obesitat?
Bé, més que res dir-vos que venim a parlar d'obesitat,
precisament perquè el 4 de març és el Dia Mundial de l'Obesitat
i és una malaltia multifactorial que cada cop té més prevalença
i estem en unes xifres una mica alarmants.
Llavors, per això vam considerar que era important abordar una mica aquest tema.
Jo crec que el més destacable és el que he començat a dir
que és una malaltia multifactorial
que de vegades es té la sensació que la gent té un excés de pes
considerable per decisió pròpia
i moltes vegades no és així.
És una malaltia.
Sí, és una malaltia.
Hi ha molts factors de risc que de vegades no es coneixen.
O sigui, no només la gent té un excés de pes
per un excés d'ingesta d'aliments,
un excés de calories.
Això és el que es pensa, potser.
Això és el més fàcil de pensar.
Però hem de tenir en compte que hi ha més factors de risc,
com per exemple l'edat,
a mesura que ens fem més grans,
tendim a agafar més pes
perquè el nostre metabolismo es fa més lent,
perquè som més sedentaris,
no tenim tanta activitat.
Després el tema del sexe,
les dones tenim bastanta més probabilitat
d'agafar més pes,
sobretot per un tema hormonal.
Comencem amb els embarassos,
que de vegades hi ha una predisposició
normal i natural agafar pes
perquè hem de garantir la lactància,
l'hietament matern.
El nostre cos està dissenyat per això.
Però, clar, si no ens cuidem una miqueta
i ens en va de les mans,
aquest excés de pes,
quan hem tingut la criatura,
no tornem al nostre pes
i anem tenint més embarassos,
al final podem tenir un excés de pes correcte.
I després, per exemple,
el síndrome d'ovari poliquístic,
que també és una malaltia bastant comuna,
que també pot afavorir que hi hagi un excés de pes.
És a dir, estem veient que és una malaltia
que no només per la ingesta de calories,
per un excés de consumir més aliments
o més calories,
sinó que hi ha diversos factors
que poden ajudar
a que acabem patint obesitat.
Sí, després la raça també té bastant de pes
perquè s'ha vist que afroamericans i hispans
també tenen més taxes d'obesitat.
Després, sobretot, el sedentarisme,
que és molt important.
Cada cop ens movem menys,
les pantalles no ens ajuden, això.
Gens, eh?
El sedentarisme i les pantalles, internet,
no quallen bé.
Després, la medicació també és molt important
perquè hi ha certs medicaments
que també afavoreixen
per un trastorn dels greixos en si,
per exemple, antidepressius,
enciolítics,
hi ha molts medicaments.
Hi ha gent que potser pateix una malaltia
de salut mental
que abans de fer tractament
està en normopest,
té un pes correcte
i que per aquesta medicació,
que és que és necessària,
agafa també excés de pes,
que es concentra molt a la zona abdominal
i això és un fet que amoïna molt.
És normal.
O sigui, no és per un excés de calories,
és perquè hi ha un mal metabolismo
després dels greixos,
que no té res a veure
amb que hi hagi molt excés de consum
de calories, d'energia.
Després també són molt importants
els factors socioculturals
perquè també està demostrat
i evidència que com més baix és
el nivell cultural
i més baix és el nivell econòmic
es menja pitjor.
Hi ha més dificultats també
per accedir a una dieta de qualitat.
Clar, una cosa va lligada amb l'altra,
potser menys recursos,
la gent tampoc coneix exactament
els beneficis de prendre certs aliments
que conformen una dieta més saludable
o això i...
Correcte.
...no ajuda.
Sí.
I després, doncs clar,
també està una alimentació poc saludable.
Ara és molt fàcil,
està molt a l'abast,
doncs aliments amb un excés de greixos,
amb un excés de sal,
ultraprocessats,
també econòmicament,
potser són més barats,
més accessibles,
llavors és molt fàcil caure amb això.
Clar, la gent que no té recursos
també accedeix a aquest tipus de productes,
més processats
que són potser més econòmics,
perquè és el que està més a l'abast de la butxaca,
però clar,
per altra banda,
tampoc són plats o aliments,
verdura o fruita fresca,
com potser és el que és més recomanable.
És important,
quan fem educació nutricional,
explicar a la gent
que tampoc t'has de gastar molts cales per menjar bé,
que hi ha moltes opcions,
però de vegades hi ha com aquest sentiment,
és que menjar bé és molt car,
no ha de ser molt car.
I clar,
és fàcil fer aquest sesgo,
de dir,
m'atiro a l'ultraprosassat
perquè és més barat
i no arribo a el que seria saludable.
És trist que la gent es quedi amb això
i per això s'ha de fer molta educació.
També el ritme del dia a dia,
que tampoc no ens...
També, no ajuda.
No ajuda,
no ens deixa massa temps
per estar potser a la cuina,
dedicar-li a poder cuinar millor,
de forma més elaborada,
o plats com abans,
que les dones,
d'incorporar-se al món laboral,
que estaven més a casa
i tenien potser més temps
per cuidar l'alimentació.
Avui en dia això,
doncs no...
Ho tenim més difícil,
però...
De forma...
O sigui,
favorable.
La dona torna a marcar...
O sigui,
està al mèrcat de treball,
però per altra banda,
doncs clar,
no està aquesta part.
Les tasques també s'han de repartir
i no hi ha temps potser.
per anar a marcar-li.
Bé, llavors és qüestió d'organitzar-se.
Nosaltres recomanem fer el batch cooking,
que és un terme anglofaxol,
però no és més res que planificar.
O sigui,
una tarda a la setmana,
la que tu et vagi bé,
deixes fet per tota la setmana.
Tàpers.
Clar,
tàpers i hi ha pius de rentes
tota la setmana,
perquè pots anar atibant.
I a més,
arribes i ja ho tens.
Només has de pensar,
va,
tira aquest, aquest,
de l'altre,
i et muntes un plat saludable
en 10 minuts.
Tàpers,
congelador,
i etiquetes i anar posant.
Sí, sí.
I després,
un altre factor de risc
que també és important
tenir-lo present
són els hàbits incorrectes,
l'accés d'alcohol,
el tabac
o el que parlàvem
dels ultraprocessats.
Clar,
mira,
si hi ha factors
que poden fer tenir
accés de pes,
eh?
Déu-n'hi-do.
Què més ens pots dir?
No sé si hi ha més aspectes
també,
Belén,
tècnics...
Sí,
bé,
podem parlar una mica,
si voleu,
del que és la classificació,
del que és la obesitat.
D'acord?
Sobretot dir que
de vegades ens referim
a aquestes persones
com obesos,
d'acord?
I això és un matís important
perquè és una errada,
no són obesos,
són persones amb obesitat.
D'acord.
Aquest matís, eh?
Important.
Sí,
perquè qualsevol que no diem
és un normopés,
no diem
és un obes,
perquè és com definir-ho...
Estar en normopés
o té...
Nosaltres,
a consulta,
el que fem és,
segons l'OMS,
l'Organització Mundial de la Salut,
fem una classificació
per veure quan comencem
comencem a actuar.
considerem que
una persona
està en normopés
quan té un índex
de massa corporal
entre 18,5
i 24,9.
L'índex de massa corporal
és fàcil de calcular,
és agafar el pes
de la persona
i dividir-lo
per la seva alçada
en metres al quadrat.
Per exemple,
si jo peso 54 quilos
i faig un metre 60,
doncs hauria de dividir 54
entre 1,6
per 1,6.
Llavors,
la xifra que surt,
això és el nostre índex
de massa corporal
i amb això
fem aquesta classificació.
Llavors,
quan ja passem
amb un índex
de massa corporal
de 25
i fins a 29,9
parlem de sobrepes.
Aquí és quan
s'hauria de començar
a actuar
per fer prevenció
perquè és veritat
que és més fàcil
tornar a normopés
que quan ja s'ha establert
l'obesitat.
Clar.
Són molts més quilos
que potser hem de perdre
i llavors l'objectiu
es fa una mica més.
Perquè l'obesitat
a partir de quin número?
De 30.
A partir de 30.
Quan les persones
ja estan en un índex
de massa corporal
de 30
ja considerem
que hi ha obesitat.
Llavors hi ha diferents graus.
Fins a 34,9
és obesitat
de tipus 1.
Quan ja passem
de 35
a 39,9
és obesitat
de tipus 2.
Sí.
I quan ja superem
un índex
de massa corporal
de 40
ja és una patologia
molt greu
que és l'obesitat
de tipus 3
o mòrbida.
D'acord.
Ja quan s'arriba aquí...
Que la persona
està realment en risc,
entenem.
Sí, perquè penseu
que l'obesitat
no és en si
només tenir obesitat.
O sigui,
això comporta
una sèrie
de lo que nosaltres
diem comorbilitats
que són unes malalties
associades
secundàries.
L'obesitat
és la malaltia primària
i de forma secundària
pot aparèixer
hipertensió arterial,
pot aparèixer
un excés de colesterol,
pot aparèixer
una diabetes
de tipus 2.
Llavors, clar,
el principal
d'aquestes persones
no és només
focalitzar
i baixar el pes,
és tornar
a tenir salut,
a ser una persona
saludable,
perquè la salut
es va perdent
de mica en mica.
Suposo que això
són números
també
que dona
l'OMS,
però que també
potser s'han d'agafar,
cada persona
és diferent
i, bueno,
suposo que hi ha
algun marge,
però a grans trets
serien
aquestes franges,
aquests marges
que diem.
I en el cas
dels nens i nenes,
en el cas infantil,
com seria?
Es treballa en percentils
amb els nens,
llavors diem
que quan s'ha superat
el percentil
85 comença
a aparèixer
sobrepes
i és quan
comencem
a dir als pares
que potser
hauríem de
vigilar una mica
el que és
l'alimentació
de tot l'entorn
d'aquest nen,
perquè no es pot
canviar l'alimentació
del nen
i els pares
no donen exemple
perquè llavors
no s'han vist
de res.
És una mica
quan fem grups.
I als nens
no se'ls posa
a dieta, no?
No.
És que aquesta paraula
ja ni als adults
tampoc ens agrada
parlar de dietes,
ens agrada
parlar d'aprendre
a menjar bé,
d'hàbits saludables,
sí,
i de fer petits canvis,
canvis molt petits
però que siguin constants.
Clar.
Llavors és més fàcil
per les persones
assolir aquest repte
perquè ningú ens agrada
que ens toquin
les nostres rutines.
No, no, exacte.
i llavors quan parlem
de nens
doncs igual.
Amb els nens
no es mira
aquest número,
no?
L'IMC?
No, són percentils.
Ja et dic,
per sobre del percentil 85
ja comencem
a vigilar una mica
perquè ja hi ha sobrepes
i l'important
és no arribar
a un percentil
per sobre de 95
perquè llavors
ja parlem
d'obesitat infantil.
Llavors aquí sí que
ja es considera
malaltia com a tal
i sí que ja
ens hem de posar
una mica més seriosos
perquè estem comprometent
la salut d'aquest infant.
Clar,
vull dir,
li quedan molts anys de vida.
Exacte,
a més està demostrat
que nens
que arriben a certes obesitats
continuen sent obesos
a la seva vida adulta.
O sigui,
és tenir una relació complicada
amb el menjar
des que són molt petits.
Clar,
i en el cas dels nens
també pot ser una malaltia
multifactorial, no?
La genètica suposo
que també intervé.
Sí, però mira que la genètica
només té un pes,
només, eh?
És important,
però d'un 30%.
La gent es pensa
que és molt més.
O sigui,
un 30% és genètica
i un 70% és el que envolta
aquesta genètica.
Són els hàbits.
O sigui,
que sí que és veritat
que naixem
amb un determinat
mapa genètic
i ens condicionarà
o tindrem més predisposició
a tenir obesitat,
però que això
es pot arreglar, eh?
O sigui,
té molt més pes
els hàbits
que tenim al dia a dia.
Per tant,
amb el que ens explica
la Belén
hem de tenir clar
que l'obesitat
és una malaltia
multifactorial,
tenint en compte
també una mica
aquestes franges
que ens parla
de l'IMC
i tenint en compte
que també pot afectar
els nens i nenes
i que es pot posar
remei i solució.
I després,
parlem amb la Noemi.
Què tal, Noemi?
Bona tarda.
Vé aquí,
escoltant tot el que diu
la Belén,
que bueno,
esteu parlant
que ens sembla
molt interessant
i que,
bueno,
a part de tots els factors
aquests de risc
que ha anomenat ella,
també podríem trobar
factors a nivell psicològic,
no?
Que no sé si diríem
de risc,
però que sí que
influeixen
en aquesta malaltia
com és l'obesitat,
no?
Una cosa
que ha explicat
superbé la Belén
és que
el tema
de la relació
amb el menjar
és superimportant,
no?
És a dir,
tot i que
no parlem només
del consum
de calories
i tot això,
és veritat
que des que som
ben petits
ens ensenyen,
no?
Ens premien
o ens reforcen
certs comportaments,
no?
Si et portes bé
compro un huevo kinder,
no?
Doncs perfecte,
no?
Si no et menges...
Sí, com a premi
o com a càstig.
Exactament, no?
Llavors això
que ho anem
aprenent
des de ben petits,
diguem que
que, bueno,
a la llarga,
no?
Quan som adults
també ens passa,
no?
Quants cops
ens...
A mi mateixa,
no?
A tothom
ens ha passat...
Mira, avui tinc un dia,
no?
Que m'ha anat malament
a la feina...
Estic tristada...
Exactament.
Vinga, va, doncs
em foto un premi,
no?
Jo mateixa
perquè, guai,
ho he aguantat
i necessito alguna cosa
positiva, no?
I què cau, no?
Doncs una xocolata...
Clar.
Hi ha persones
que són més de dolç
o de salat,
però, bueno...
Sí.
Una mica el concepte
és aquest, no?
Que utilitzem
el menjar
com un reforç
positiu, no?
Com un premi
o molts cops
també
per omplir
un buit, no?
Quants cops
sents això
sobretot
com per angoixes, no?
Exactament,
amb malestar,
emocions desagradables
parlaríem, no?
Molts cops
també utilitzem
el menjar
per pal·liar
aquestes emoções, no?
Perquè
quan mengem
normalment, no?
Estem
pendents del menjar
i aquest menjar
ens fa
a nivell cerebral
ens agrega
uns certs neurotransmissors
que fan
que ens sentim
entre cometes
millor, no?
Aquest reforç
positiu
llavors
ajudar
a pal·liar
aquest sentiment
o aquestes emocions
més desagradables
que, bueno,
que són durant un instant, no?
Perquè al final
tu tens
menges
però després
aquesta emoció
segurament
segueix
segueix, no?
I
fem una mica
d'evitació, no?
O sigui
com que em sento malament
menjo
i així no em sento malament
però durant
quan
no utilitzar
el menjar
com a tapadera
dels nostres
problemes mentals
exactament
o sigui
exacte, no?
No barrejar
aquí temes
exactament
perquè si t'hi fixes
també passa el contrari
quan estic bé
estic de celebració
jo què sé
he aprovat un examen
o jo què sé
tinc una feina
bé
anem a dinar tots
vinga
i què dines?
o sigui
no dines
verdura bullida
amb peix
marinat
exacte
o sigui
agafes
i te vas
que a veure
això com a excepció
sempre hi ha
la data
que bueno
però això
com a manera
excepcional
prendre-ho com a hàbit
o rutina
de quan em passa
alguna cosa
doncs vinga
em puc gratificar
una cosa
que insistim
en els grups
que fem
en persones
amb obesitat
és que no
això ho diu
més la Belén
però que no hi ha aliments
prohibits
i que no hi ha una cosa
que sigui dolenta
o mala
o sigui
dolenta o bona
que després
quan vetes una cosa
quan ho proves
és
l'huracan
i si et diuen
no pots menjar xocolata
tu què voldràs
xocolata
llavors
sí que parlem
d'aliments
que són
de consum ocasional
no Belén
si em corrigem
si m'equivoco
una mica
pel que tu deies
que sí
que està bé
podem menjar
però potser
no podem fer
no
un bufet lliure
cada dia
no
o menjar hamburgueses
cada dia
m'invento
llavors
això
i
també
comentar
no
que
que amb el tema
del menjar
després també
s'enjunta
molts cops
el tema
de l'autoestima
que seria
un altre factor
que influeix
en el desencadenant
i en el manteniment
del que és
l'obesitat
per molts motius
entre ells
perquè
molts cops
està associat
que una persona
estigui
tingui obesitat
amb
el ser vago
el come mucho
el no se mueve
i és com
tot això
ho rebem
d'una forma
com de
jo no soc
suficient
no soc
vàlida
o no estic fent
m'esforço
i com que
molts cops
associem
que aquesta patologia
és culpa
fixa't la paraula
culpa nostra
i clar
imagina't això
no té per què ser així
és que no
és així
és el que ha dit
la Belén
30% genètic
70% hàbits
sí
però també
hem d'encabir
si jo tinc
pocs recursos econòmics
no sé què
potser no puc menjar
tofu ahumado
tots els dies
perquè
no
o sigui
que hem d'encabir-ho allà
i
també
per una altra part
a nivell social
tot el que comporta
la imatge
la imatge corporal
quantes persones
amb un cos
no normatiu
veiem
no
i
les xarxes socials
clar
tot
a la televisió
fotografies
comparacions
exacte
no
si
modelo curvy
sí
però modelo curvy
és una mica de pit
i de cul
i ja està
no
i de panxa
on la tens
o sigui
clar
que això també ens afecta
perquè és com que
si no tens aquest cos perfecte
tampoc ets suficient
o ets menys vàlida
tens més vergonya
o sigui que l'autoestima
realment també
és una cosa que
que influeix a nivell mental
amb l'obesitat
perquè si jo penso
no
jo em sento
que tinc un concepte
de mi
de no ser vàlida
o ser menys
pel tema que sigui
no solament
pel meu pes
perquè això
també influencia
en unes altres coses
el tema d'aconseguir
certes coses
no
si no t'aprimes
és perquè no ho fas bé
no
llavors aquí és junt
amb moltes coses
frustració a vegades
exactament
pot ser no
que bueno
és una cosa
que també
és una malaltia
que s'ha de tractar
que no és d'avui per demà
no
o sigui
requereix temps
i constància
i entenc que això
a vegades
doncs també
bueno
la gent
deu ser
alguna cosa
que li costa
i que a vegades
pot arribar
a frustrar
una mica
sí
i també
aprendre
que no ho hem de fer
tot bé
a la primera
i que tot
igual que no
arribes
a aquest pes
amb aquesta patologia
en dos dies
no podem pretendre
solucionar-ho
que no és un refredat
que et prens
no
o sigui
i fins i tot
un refredat
dependrà també
de l'estil de vida
que tinguis
sí
possiblement
que no és que
hi hagi un medicament
sinó que a més
hi ha moltes altres coses
no
que
que
que ens estan influint
aquí
i
i diguem
que un altre
factor
no
per
de factor
de manteniment
a nivell psicològic
serien les
nostres relacions
interpersonals
quan diem
això és
les relacions
que tenim
amb altres persones
no
com deia
si ajuntem
una mala relació
amb el menjar
una baixa autoestima
amb altres persones
també
no
el que dèiem
quan surto
a celebrar alguna cosa
o quants cops
quedem
o sigui
quedem
sempre que quedem
és al voltant
d'una taula
molta gent
no surt
vinga
quedem per anar
anar a guagir
hi ha persones
però la majoria
de cops
quedem per menjar
o per fer un cafè
o per
a nivell social
les celebracions
les fem
al voltant
d'un àpat
exactament
llavors
què passa
amb aquests àpat
que normalment
el fem
als restaurants
o a pastisseries
cafeteries
on les opcions
de
les opcions
de menú
no solen ser
les més
saludables
d'aquests menjars
ocasionals
exactament
però fixa't que
clar
si jo quedo
per sopar
amb dues persones
o en una setmana
ja
no està sent
tan ocasional
i aquí és important
també treballar
la comunicació
assertiva
poder dir
que no
a un menjar
o a un pla
i poder proposar
un altre
que potser
potser no em ve de gust
anar a caminar
tant com
anar a una cafeteria
però sí que sé
que per la meva salut
m'anirà millor
i molts cops
no proposem
o no diem
que no
a certs plans
si s'enfaden
o què pensaran
etc.
llavors
practica l'assertivitat
exactament
també és superimportant
de fet
tot això
que estic comentant
sí
ho posem en pràctica
els grups
que fem
molt bé
al cap
hi ha uns grups
dedicats
ja ens ho vau comentar
també em sembla
que la primera sessió
que vam fer
amb el tema
de l'obesitat
potser específicament
grups
sí
sí
fem grups
que són
bueno
ho vam explicar
però
són de 8 sessions
i fa una part
la Belén
que s'enfoca més
al tema
de nutrició
i una altra part
la faig jo
a nivell
de gestió emocional
i aquests aspectes
llavors
el que treballem
sobretot
a la part més psicològica
és motivar
cap al canvi
tenir aquesta confiança
i esperança
que es pot canviar
treballar
que acceptaré
errors
o que m'equivocaré
i que potser
avui començo
i demà
no ho faig bé
però
ei
podem seguir
tenir un error
no vol dir
que ala
ja tiro la tovallola
i ja està
també treballem
la gestió emocional
per promoure
l'autoconeixement
i
identificació
d'emocions
per tal
de treballar
aquesta relació
menys sana
amb el menjar
pautes
que faciliten
l'adherència
als hàbits
saludables
i
després també
habilitats socials
també molt important
per treballar
tot allò
que dèiem
de l'autoestima
de les relacions
amb els altres
i són persones
sempre que
tenen obesitat
o sobrepès
o
en aquest grup
el que estem fent
actualment
que anem fent-ho
cíclicament
són persones
amb obesitat
però sí que és cert
que ens plantegem
poder fer
en un futur
a curt
mig pla
un grup
per persones
amb sobrepès
pel que deia la Belén
per prevenció
és molt més fàcil
assolir hàbits
saludables
o comportar-se
d'una forma
més adaptativa
quan jo tinc
un pes
menys elevat
que no quan
ja tinc
aquest pes
perquè
l'obesitat
també comporta
més cansament
clar
si jo he de moure
tot el cos
per fer una activitat física
potser
ostres
em canso més ràpid
això comporta
més frustració
llavors sí que
ens plantegem
fer
el que passa
que ens trobem
que la gent
quan té sobrepès
no és massa conscient
del risc
que comporta
el continuar
acumulant
un excés
de pes
i arribar
a l'obesitat
llavors ens costa
més
tenir gent
per fer grups
i com hem vist
que la demanda
d'obesitat
era bastant elevada
i hem donat
una mica
de prioritat
llavors estem
com desencallant
una mica
tota aquesta
part que tenim
quants grups
n'hi ha
ara mateix?
Ara mateix
tenim un
que l'hem hagut
de fer
bastant ampli
perquè ens agrada
no fer més
de 8-12 persones
i ens hem situat
al voltant
de les 15
i ja tenim gent
que està ja quasi
muntat
el grup
que començarà
el maig
o sigui
que aneu
per feina
per dir
sí
el que passa
que són grups
de tarda
perquè també
ens hem trobat
que pel matí
costa una mica
més de venir
tot i que
si escoltant això
la gent s'anima
i tenen disponibilitat
de matí
nosaltres
no tenim cap problema
per muntar un grup
o dos
de matí
que espai tenim
que bé
doncs
ho hem de deixar aquí
Noemi
Belén
moltíssimes gràcies
per haver vingut
un dia més
una sessió més
aquí a la Salut del Dia
ens haguessin quedat
cosetes
per parlar
per exemple
exactament més
a què es fa
en el Dia Mundial
ja sabem que és
el 4 de març
també per exemple
temes relacionats
potser
i això caldria
dedicar-li un altre
programa
amb tot el tema
dels transtorns
de la conducta alimentària
que bé
potser és un aspecte
també més
a nivell
de salut mental
però bé
també pot anar lligat
o per exemple
tot el tema
de la gordofòbia
la pressió estètica
que a la fi
també són temes
que es poden tractar
al mateix dia
al mateix dia mundial
doncs res més
moltes gràcies
i que acabeu de passar
molt bona tarda
adeu
adeu
un
und
i