Iniciem un nou capítol mensual de la Salut al Dia,
aquest espai que porten des del CAP de Sant Just
els i les professionals que hi treballen.
Avui, en el capítol, en el programa que tenim,
saludem la Sílvia Granollers, que és infermera del CAP de Sant Just,
per parlar sobre el tema de la setmana sense fum, el tabaquisme.
Hola, Sílvia, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Núria i oients.
Vinga, doncs, s'acosta una setmana important,
concretament la setmana sense fum, no?
Que és l'última de maig. Què celebra exactament?
Doncs, mira, el dia 31 de maig és el dia mundial sense tabac
i llavors ja fa 25 anys la Societat de Medicina Familiar i Comunitària
va pensar, bueno, allarguem una setmana.
De seguida, l'Agència de Salut Pública de Catalunya s'hi va afegir,
així com les altres societats, la d'Infermeria i la de Medicina Familiar i Comunitària Catalana,
la de Canfic, i des d'aquell, des d'allò, des de fa 25 anys,
se celebra aquella setmana, una setmana per sensibilitzar la gent
que és bo deixar de fumar, que val la pena,
que val la pena que els joves no comencin, això és cap de...
Sí, sí. I també, doncs, que val la pena gaudir d'un entorn sense fum.
També, eh? Per això aquest any, a més, el lema d'aquesta setmana és
zero emissions també en els teus pulmons.
Clar, molt bé. Bueno, suposo que cada any agafen un lema diferent, no?
Sí, cada any es canvia.
Cília, tu ens podries dir si es fuma ara més o menys que fa uns quants anys.
Mira, Núria, ara es fuma diferent.
T'explico, la indústria del tabac va veure...
Has vist com s'ha compromès el consum de cigaretes convencionals?
De fet, fa 25 anys fumava un 32, un 33% de la població
i avui en dia fuma un 22%.
Clar, això vol dir que la indústria veu perillar els ingressos.
Què fa la indústria? I, a més, li ha sortit molt i molt bé.
Posa en el mercat nous productes.
Nous productes que disfressa com productes que poden ajudar a deixar de fumar.
S'ha comprovat que no, però que atrauen molt,
perquè, a més, estan molt dirigits a la gent jove.
Són dispositius electrònics.
Són productes que tenen sabor molt atractius,
a xocolata, menta, maduixa, fruites.
Llavors, la indústria ara sap que té moltes persones jovenetes
que començaran a fumar i tenen assegurat la seva supervivència.
Ostres, és un món tan bé, per dir-ho així.
Molt bé.
De fet, és que el govern, la indústria del tabac,
que és el principal obstacle que té el govern per ajudar,
per protegir la salut pública.
Està fent alguna cosa el govern?
Ha posat alguna llei en marxa o està fent alguna...?
Sí, sí, sí.
A l'abril es va aprovar, en Consell de Ministres,
el Pla Nacional per la Prevenció i Control del Tabaquisme,
en castellà, del 2024 al 2027.
Això és una fita molt important que s'aconsegueix
gràcies a que les societats científiques
i els experts en tabaquisme impulsen que es prenguin mesures.
Fa uns anys, tots ho sabem,
que fumàvem a les aules de l'universitària,
es fumava al cap...
Un bé, un idó, sí, impensables, eh?
Hòstia, és que no veig un doctor fumant a dins del cap.
Eh, que no?
És que no.
Sí, però tot això que ara veiem com una cosa impossible,
això era absolutament normal.
Els plans nacionals han anat aconseguint això.
I ara, de cara a aquests tres anys que tenim per endavant,
què vol fer el Pla?
El Pla vol equiparar la regulació.
Dir que les cigarretes electròniques
i els productes relacionats amb el tabac
són un tabac tradicional.
Equiparar la llei per uns i per els altres.
Si vols, després ho parlem, no?
Tu pots fumar una cigarreta electrònica
en llocs que no es pot fumar,
però si això no pot ser, hauria de...
No, clar, clar.
Doncs això és el que vol intentar el Pla.
El Pla el que vol fer és augmentar els espais lliures de fum.
Tu segurament has sentit parlar,
i com els altres, els oients,
que ara diuen, escolta, fumar les terrasses?
No, no.
Que es prohibeixi fumar les terrasses.
O que es prohibeixi fumar dins dels cotxes
quan hi ha nens petits, per exemple.
Tot això són alguns aspectes
que podrien millorar la qualitat de l'aire.
I això és el que vol el Pla.
També vol investigar.
Vol que tots els medicaments
entrin per la Seguritat Social.
avui en dia tots els tractaments
en substitut de la nicotina
no entran per la Seguritat Social.
Per tant, aquests haurien d'entrar també
perquè són tractaments efectius.
Això és el que vol el Pla.
I també el que vol fer el Pla,
mira una cosa que sembla increïble,
que us s'hagi de dir,
però que el Pla vol que la gent
no llenci les borilles de les cigarreta a terra.
Una cosa...
Home, pel medi ambient també, no?
Aquí està, pel medi ambient.
Sí, sí.
Així que el Pla contempla moltes coses.
Estàvem parlant d'aquests productes, no?
De les cigarretes i el que ens has comentat
de dispositius electrònics.
N'hi ha alguns models o alguns més concrets,
Sílvia? Alguns productes d'aquests més específics?
Quins són aquests productes?
Sí, sí.
Em comenta.
Sí, sí, mira.
Els primers que va aparèixer
és la cigarreta electrònica.
D'això fa 12 anys,
de cigaretes electròniques.
De fet, què són?
Són uns dispositius electrònics
que en forma de cigarreta,
ara ja estan en la quarta generació,
però tenen forma de cigarreta,
de cigarr, de pur.
Sí.
Llavors tenen un dipòsit,
un cartuig,
amb un líquid,
que llavors s'escalfa,
es barreja
i es converteix en un vapor.
Per això, quan parlem de cigaretes electròniques,
la gent diu vapejar,
perquè estem...
No és un fum,
sinó que és un vapor
que el fumador inhala.
Els líquids que hi ha a dintre,
la composició no està regulada.
Per tant, aquí podem imaginar...
Trobar de tot, no?
Moltíssima variedad.
A més, com dic,
amb molts gustos,
és molt atractiu,
és un dispositiu electrònic
que enganxa perquè, a més...
A més, no és dolent,
dic de sabor, saps?
No, no, al contrari.
Que és atractiu.
Al contrari,
té gust a xocolata, per exemple,
o a menta, o al que...
I quina és la diferència
entre una cigarreta
i una cigarreta electrònica
a banda del vapor?
Té nicotina, també?
Exacte.
Molt interessant.
Això veiem.
A veure, aquests dispositius,
molts contenen nicotina.
El problema és que no sabem
quanta nicotina en componen,
perdó,
contenen.
jo no sé si recordaràs,
quan van sortir,
durant un any
vam tenir botiguetes
on es venien cigaretes electròniques
a cada cantonada.
De cop i volta,
al cap d'un any,
van desaparèixer.
Jo sempre dic
que va haver-hi molt motiu
per aquesta desaparició.
Va ser perquè
molts fumadors
fumaven d'una manera
o vapejaven d'una manera
que la seva inhalació
de nicotina
era molt superior
a la que ells
estaven acostumats
i llavors
s'intoxicàvem amb nicotina.
Clar, clar.
L'heu dir-ho.
Sí,
és curiosíssim
això
de les cigaretes electròniques
perquè inclús
els que diuen
que no,
els cartutxos
que diuen
que no tenen nicotina
s'ha vist
que sí que en tenen.
Però en tinguin
o no tinguin nicotina
sabem que no ajuden
a deixar de fumar,
que tot el contrari.
És molt atractiu
perquè els nens
comencin a fer un gest
que finalment
els aportarà a tabac
i que
les productes
que contenen
que no sabem massa bé
quins són
perquè no està regulat
i llavors es fan estudis
evidentment
i es veuen
tots aquests productes
també són tòxics,
molt tòxics
i sabem
que a la llarga
tindrem moltes malalties
relacionades
amb aquest consum
d'aquestes cigaretes
però que consti
que no són les úniques.
Després de les cigaretes
electròniques
han vingut altres productes.
Parlàvem
del pla nacional,
del que es vol fer
aquests tres propers anys,
Sílvia.
Es contempla
l'augment del preu
del tabac?
Això és superinteressant,
Núria.
Sí,
doncs no es contempla
i aquí estan
els investigadors
molt
disgustats
perquè no s'ha aconseguit
que introduïn aquest augment
dels impostos
pel consum
pel tabac
i sabent
com sabem
que a nivell
de salut pública
la mesura
més efectiva
perquè la gent
deixi de fumar
o no comenci
és l'augment
del preu.
Si tu
augmentes
un 10%
la cigarreta
el preu
del paquet
un 4%
de fumadors
deixaran de fumar.
És dur, eh,
dir això.
Sí, sí, sí.
Però clar,
a nivell de salut pública
la salut de tothom
això és una mesura
fantàstica.
Pensa que a més aquí
al nostre territori
el tabac
és superbarat.
Té molt bon preu.
Estem parlant
d'uns 5 euros
per paquet
quan altres països
estan a 12
i a 13 euros
el paquet.
O sigui,
nosaltres
hi ha molt marge
per augmentar.
Sílvia,
parlaves també,
comentaves
el tema
de les terrasses
i ara mateix
es pot fumar
a les terrasses?
Ai, aquí, sí.
De fet,
les terrasses
que estan obertes
es pot fumar.
El que passa
que s'incompleix.
La norma diu,
la normativa diu
que tu no pots fumar
en una terrassa
si hi ha
sostre
i
dos parets.
Llavors,
quantes terrasses
tancades
la gent segueix fumant.
Ja, clar.
El que sí que ja
es va introduir fa temps
són aquests espais
lliures de fum
que són en els llocs
més aviat públics,
per exemple,
escoles,
hospitals,
parades d'autobús,
allà sí que està prohibit.
Sí.
en aquesta zona sí que...
La parada d'autobús?
No?
Ah.
Bueno,
hospitals...
Però al voltant,
exacte.
A veure,
al voltant de l'hospital
no està prohibit
fora,
és a dir,
com l'escola.
Darrere la porta,
o sigui,
per davant de la porta
de l'escola
els papás i les mamás
i acompanyants
podrien fumar.
Sí.
El que,
i a més aquí a Sant Just
s'ha fet
amb molt èxit,
és
suggerir
que no es fumi.
Llavors hi ha uns espais
com de seguretat
per fora d'aquestes portes.
Llavors,
no et poden multar
per fumar,
però
la veritat és que la gent,
que a més el fumador
és una persona educada
i molt respectuosa,
llavors,
doncs no es fuma.
Per què?
Perquè la imatge seria,
no?
Veure un pare i una mare
fumant a les portes
d'un coller,
realment,
estàs normalitzant
el consum de tabac
que hauria de ser
no podem normalitzar.
Un nen
o una nena
no pot veure
algun fumant
perquè això li diu,
valent,
si ell fuma,
això és lo normal.
Quan sigui gran,
jo també ho faré,
no?
I això és el que hem de tallar.
Parlàvem també
de les cigarretes electròniques
i has mencionat
que hi havia altres
també maneres de fumar,
no?
Sí,
sí, sí, sí.
A més,
són aquests,
els icos,
bàsicament.
De fet,
els coneixem per icos,
tot i que són
productes de tabac
per escalfar,
imagina't, eh?
Productes de tabac
per escalfar,
el que passa
que hi ha diferents marques
i la gent diu
estic fumant icos,
val?
O jo
vapejo icos.
A veure,
què és?
És tabac,
en aquest cas és tabac,
per això els icos
no poden,
tu no pots,
així com les cigarretes
electròniques,
tu podries
en un restaurant
fumar,
vapejar,
vapejar,
vapejar,
però que és fumar, eh?
Recordeu que és fumar.
amb una cigarreta electrònica
això ho podries fer-ho,
no ho podries fer-ho
al CAP,
no ho podries fer-ho
en un centre educatiu,
no ho podries fer
en un lloc
de l'administració pública
o a l'autobús,
d'acord?
Aquí no,
però a tot arreu
les cigarretes electròniques
sí,
perquè recordem
que és un cartuig
amb uns compostos
i alguns
i molts d'ells
o quasi tots
tenen nicotina.
Aquest icos,
que és una marca,
és un producte
de tabac
que s'escalfa.
És també
un dispositiu electrònic,
és també
una monada
molt atractiva,
amb molts gustos,
7.000 sabors,
els que vulguis i més,
els que vulguis coco,
tot el que vulguis,
això,
i el que fa
és
té uns cartutxos
o, bueno,
tu el que tu carregues,
de fet és
carregues
un tabac,
en aquest cas,
picat,
o sigui,
és un picat,
picat de tabac,
de fulla de tabac.
Llavors,
les xigarretes
normals,
tu el que fas
és
cremar
aquest tabac,
de fet cremen
a 800 graus
de temperatura,
però
aquests dispositius,
entre els que dic
alicus,
el que fa
és escalfar
aquest tabac
a 300,
350 graus.
Sí.
És la diferència.
És un sistema,
això,
electrònic
que fa això.
Com et pots imaginar,
Núria,
tant
o més
lesiu,
nociu,
addictiu,
que qualsevol
altra manera
de fumar.
I
són més nous,
aquests
icu,
és un cus?
Sí,
sí,
sí,
aquests fa
set anys,
van sorgir
el 2017.
Sí,
sí,
és molt nou.
Després també hi ha
molta gent jove
que
diu
fumar
de liar,
això de liar
que s'enrotlla.
Sí,
els per cargolar,
el tabac per cargolar.
Sí,
sí.
Això és
igual de nociu,
fa menys mal,
com es pensa?
Sí,
no,
no,
dic que no,
dic que sí
quan reflexiono.
És el que diuen,
sembla que a banda
una mica més barat,
més econòmic,
sigui més,
com més saludable.
No,
de cap
de les maneres.
També hem de dir
que la composició
de tot aquest tabac
que s'utilitza
per liar
tampoc està regulat,
per tant,
tu pots posar
el que vulguis.
Clar,
sí,
sí,
sí.
Després sabem
que la manera
de fumar
que té la persona
que fa aquest tipus
de creació
també és diferent.
En fi,
que al final
arriben a aconseguir
més monòxid de carboni,
però amb un 85%
més de monòxid de carboni,
fumant menys,
aconsegueixen
més monòxid,
que és un gas tòxic,
com també
més nicotina
i en fi,
o sigui,
no.
Res.
No.
Que pot ser més econòmic,
però per la salut
res d'economia, eh?
Gens.
Res d'economia.
I les pipes d'aigua?
Ah,
les pipes d'aigua.
Bé,
les pipes d'aigua
és un producte
típicament
que hem vist
a Orient Mitjà,
però,
i, bueno,
alguns païs
també africans,
però,
de cop i volta,
també veiem
molta pipa d'aigua.
Bé,
la pipa d'aigua
què és?
És
uns dipòsits
que contenen
uns productes,
molts d'ells també,
moltes pipes d'aigua
són de tabac,
aleshores,
aquestes substàncies,
herbes i de més,
es col·loquen
en un bol,
aquest bol
s'escalfa
gràcies a carbó,
és important
perquè, clar,
hi ha una combustió
del carbó
i, per tant,
també hi ha
productes tòxics
que surten
d'aquest carbó,
llavors,
el fum passa
per una tija
vertical,
arriba amb un dipòsit
d'aigua
que refreda
aquests vapors
i els humidifiquen
i, aleshores,
hi ha unes mànegues
o una,
si és per un,
normalment es fa un...
Seria a Turquia
la Gachimba,
no?
Ah, exacte,
clar, clar, clar, clar, clar.
És que ho estaves escrivint
i dic,
hòstia,
això és la Gachimba.
És exacte,
la Gachimba,
exacte,
té diversos noms,
eh, també,
molt bé.
Sí, sí, Núria.
Doncs això,
llavors,
hi ha unes mànegues
i, normalment,
es fa un grup,
el qual també,
imagines la contaminació,
no?
Sí.
Si vas xupant el mateix.
Clar, no, no,
hi ha això,
bueno,
a banda.
A banda,
a banda.
i llavors,
bueno,
es pensa que és una cosa
més saludable,
de saludable,
tampoc.
I és,
es considera tabac.
Altres formes de fumar,
també.
Com ajudeu,
Sílvia,
a deixar de fumar,
no?
En el centre?
Sí.
Doncs mira,
com sempre,
des de fa molts anys
que estem ajudant.
S'enjusta encara a fumes?
Sí.
Sí, eh?
A l'any 99.
La mítica,
frase allà al cap
amb el logo amb la fulla,
no?
Sí, sí, sí,
que ens va fer en Gerard Pàmies.
Sí.
I la família Majoana
ens va fer la música
del projecte,
sí, sí.
Doncs,
des de llavors,
estem ajudant
a quina part?
A la part física
de la dependència
de la nicotina
i a la part psicològica.
Un ha de voler
deixar de fumar,
tot i que ja sabem
que encara que tu vulguis
una cosa,
això no vol dir
que el dia següent
ho aconsegueixis,
ni molt menys.
tot hi ha un camí
per fer canvis
a la nostra vida,
però realment
en aquests moments
i després de tots aquests anys
ja han hagut
en el mercat,
han aparegut fàrmacs
que ajuden
a la dependència física
que les persones
tinguin
una síndrome d'abstinència
més dolça
i si tu no ho passes
físicament malament,
psicològicament
també estàs més fort
per afrontar-te
a totes les costums
que un fumador
té en relació
al tabac.
I en aquestes noves formes
que hem estat parlant
de fumar,
també ajudeu
per exemple
les cigarretes,
tot això?
I tant,
i tant,
i tant,
i tant.
Són noves maneres
de fumar,
però són
també
fumar
i per tant
també ajudem
de la mateixa manera.
Vull dir que hi ha gent
que també hi està enganxada
en aquestes formes, eh?
Clar, clar, clar, clar, clar.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
És que és
és un fumador.
Sí, sí, sí.
D'altres maneres de fumar,
però la persona
que fuma pipa d'aigua
com la que fuma
tabac per escalfar
com la que fuma
una cigarreta electrònica
o tabac per cargolar,
totes són
tractables
des del centre de salut.
Clar,
i hi ha algun temps
de promig
de dir,
mira,
és que estaràs dos mesos,
o estaràs mitjany
o això va
cadascú
al seu temps, no?
Cadascú necessita
el seu temps,
però és veritat
que hi ha un dia
que deixes de fumar.
No,
hi ha un dia
que dius
stop, no?
I dic
deixo.
Llavors,
com arribo fins a aquest dia?
Cadascú
ho fa
de diferents maneres,
reduint,
hi ha moltes maneres,
però hi ha un dia
que deixes de fumar.
A la història clínica,
a nivell nostre,
fins al cap
d'un any
d'aquell dia,
no diem
que la persona
és un ex fumador.
Suposo que és
el que em preguntaves,
no?
Sí, sí, sí.
Ara,
també he de dir
que, clar,
el primer mes
és un mes molt dur,
molt difícil,
normalment.
Després,
doncs,
al cap de tres mesos
hi ha
moltes acostumats
d'estar sense tabac.
Clar.
Al principi,
clar,
quan penses en tabac,
penses en molta emoció,
molta tristesa,
estàs,
no?
Com em deia una persona
d'aquí de Sant Jus
que va deixar de fumar,
diu,
això és com la primera,
la meva primera parella.
Quan em va deixar,
estava tot el dia plorant.
Sí.
Diu,
ara,
que ha passat temps,
home,
segueixo pensant en ella,
però...
Sí,
bueno,
relació a parella,
però ja l'emoció
no està,
està,
he deixat,
no?
He deixat de fumar,
penses en què fumaves,
però sense
aquell contingut emocional
que fa tant dur
els primers dos mesos.
Ràpidament,
Sílvia,
fareu alguna coseta
aquí a Sant Jus
per aquesta setmana
sense fum?
Sí, sí, sí.
De moment estem decorant
el centre,
si algú vol venir a veure,
tenim tot el centre decorat,
però sobretot,
la gran festa
serà el dia 30,
el dijous 30 de juny,
que convidem a tothom...
De maig, no?
Ai, perdó,
perdó,
sí, sí,
el 30 de maig,
el 30 de maig,
gràcies, Núria.
El 30 de maig,
dijous,
que farem una caminada popular,
ja,
cada any la fem,
de fet,
una caminada
que sortirem
del centre de salut,
no cal inscripció,
tothom que vulgui venir
el dia 30,
sigui quina sigui
la condició física,
poden venir,
ho asseguro,
perquè tenim caminades
per totes
les velocitats possibles,
així que vingui
a les 10 del dematí,
donarem,
com sempre,
farem uns,
diversos circuits,
arribarem a l'Ajuntament,
farem una trobada
allà a l'Ajuntament
i després baixarem
al centre,
on tindrem
la sessió de zumba
que ens fa la Raquel,
aquí sempre li hem d'agrair
de nou
que ens ho vulgui fer,
i un sorteig de premis.
Molt bé.
Doncs,
Sílvia,
moltíssimes gràcies,
deixem aquí
el capítol
del tabaquisme,
si et sembla,
de la Setmana Sense Fum.
Gràcies per haver vingut
i una abraçada,
d'acord?
Gràcies, Núria.
Una abraçada a tu.
Adéu.