This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fem un altre espai de la secció La Salut al dia,
aquest programa que fem amb professionals del món de la medicina,
de la salut, també d'àmbit social,
sobretot vinculats amb el CAP de Sant Just.
Un programa, una secció, que la coordina la infermera Sílvia Granollers,
que avui també ens acompanya,
i que ve acompanyada de la doctora Mariona Violant,
que és metgessa especialista en medicina de l'activitat física i l'esport.
Té una àmplia trajectòria en la prescripció d'exercici
com a eina terapèutica i de prevenció.
I, a més a més, fa més de 25 anys que exerceix els i oblo i ja mateixa els micròfons.
A les dues, hola, doctora Violant.
Sílvia Granollers, què tal, com anem?
Molt bé i moltes gràcies per convidar-nos.
Hola, bon dia.
Doncs bé, tenim a tocar una data important, el 6 d'abril.
Sabem que és el Dia Mundial de l'activitat física i l'esport.
Doctora, què és el Dia Mundial?
Què es celebra, no?
Una mica, quina és la intenció, l'objectiu d'aquest dia?
Doncs mira, l'objectiu d'aquest dia va néixer l'any 2002.
Nosaltres ens vam incorporar l'any 2007-2008, aproximadament.
I la idea, fixa't tu, que no és fer un dia d'una malaltia,
sinó és el dia d'incorporar un hàbit que tots hauríem de tenir.
I la persona que va veure clar que això es podia fer,
que és el doctor Víctor Matsudo,
no responia a cap tipus d'organització governamental, eh?
Vull dir, és una persona que lluitava i promovia aquests hàbits d'estil de vida.
I el que va veure era que el dia 6 no se celebrava res,
el dia 7 és el Dia Mundial de la Salut.
I va haver-hi una oportunitat d'or.
Evidentment, es va posar en contacte amb l'Organització Mundial de la Salut
i va demanar que aquest dia es fos declarat el Dia Mundial de l'activitat física.
i justament no parlem de malaltia, sinó d'alguna cosa que ha de ser absolutament necessària per a la població.
I com tots els dies mundials, el que vol és refrescar, recordar, celebrar...
Conscienciar, no?
Perfecte, la paraula l'has dit genial.
Conscienciar, eh?
Que aquesta és la necessitat, perquè nosaltres estem fets pel moviment
i la tendència que tenim és a seure de manera permanent i a salviar energia.
Clar.
Llavors, clar, això fa 100 anys enrere ni se'ns ve és ocorregut
perquè sense l'activitat física ni menjaríem ni beuríem,
però han passat 100 anys i fixa't tu que ens hem tingut que inventar fins i tot els gimnasos.
Clar.
Sí, sí.
És veritat.
Perquè a vegades es diu activitat física, altres vegades perdem d'esport, exercici físic, una mica,
si hi ha diferències?
Molt, i molt importants.
Mira, l'activitat física és qualsevol moviment espontàni que fa una persona.
i això és inherent a la nostra condició.
De manera que si jo ara m'aixeco, doncs gastaré tres vegades més energia que quan estic sentada
i això ja és positiu.
Quan parlem d'exercici físic és que es passa per una metodologia perquè tu vols uns objectius.
Posem per cas que tu vols millorar la força, vols millorar la flexibilitat, l'equilibri, la coordinació.
Això serà un exercici físic amb un objectiu determinat.
I quan parlem d'esport hi ha unes normes.
Les normes de l'esport les sabem, bé, no les sabem, però sabem que existeixen.
I sí que és cert que jo puc practicar un esport com un lleure, com jugar a futbol,
però ni que jugui a futbol sense estar federat estic fent un joc i aquest joc té unes normes.
I sovint això es qüestiona malament, no?
Llavors, de vegades jo penso que quan parlem del binomi esport-salut
és un binòmic que no és bidireccional exactament,
però si parlo d'activitat física o exercici físic i salut, sí.
Llavors, sempre hem de ser actius físicament,
hem de fer exercici físic perquè necessitem mantenir o millorar allò que perdem al llarg dels anys
i si ens agrada gaudir i volem tindre un lleure actiu,
doncs disfrutarem fent un esport determinat.
A quina edat és recomanable, no? Començar a fer esport?
Mira, a fer esport com a tal, com a nivell d'entrenament, aquí hi ha moltes teories,
però és a l'etapa, diguem-ne, quan l'infant ja ha desenvolupat
i ha fet tot el procés de multijoc, que podríem estar al voltant dels set anys o així.
Però a partir dels dos anys està clar que és, a més, és un element claríssim
que té una relació amb la incidència de sobrepesa o obesitat infantil.
Quan l'estil de vida no és actiu i un infant els dos anys només depèn de l'entorn on ell viu,
ja és un condicionant o un facilitador a la vida futura que tindrà.
Ostres!
I de manera que inclús l'Organització Mundial de la Salut en aquest àmbit
ja aconsella que fins i tot hi ha guies de moviment des de l'1 fins als dos anys
i després a partir dels dos anys segur.
Déu-n'hi-do!
I, en canvi, per l'altra banda, quan ens fem grans, què és el que es recomana, no?
És a dir, fer algun esport, practicar, o sigui, fer exercici físic...
Sí, és no aturar-te.
I com deia una persona que ens va inspirar molt a la Sílvia i en mi,
que va ser el doctor Carles Vallbona,
cal fer exercici físic a totes les edats, amb totes les condicions de salut que tinguis.
Només cal que ho adaptis a la situació teva.
És a dir, no tothom ha d'anar a nedar perquè té un problema a l'esquena.
No, poden fer moltes altres coses.
El truco aquí és com el motor d'un cotxe, és no aturar-lo.
Perquè si l'atures durant molts anys i l'engegues, corre cuita-l, griparàs.
Llavors, de dir, si jo no m'aturo, encara que faci poc, estarà molt bé.
És com aquella embarassada que decideix començar a caminar en el moment que es queda embarassada
i, en canvi, mai no havia fet res.
Llavors, clar, et costa una miqueta més.
I és molt important a mesura que ens fem grans.
I hi ha algun número de passes que s'hagi de fer?
Perquè això també s'ha sentit molts cops, eh?
Sí.
De les 10.000 passes recomanades al dia, saps?
S'ha de fer això, s'ha de...
N'hi ha algun número concret realment?
No, de fet, sempre nosaltres, els que treballem de manera seriosa i no venem fum,
mirem a la persona als ulls i entenem i li preguntem què és el que li agrada, què és el que fa i, a partir d'aquí, ens plantegem un objectiu.
El tema de les 10.000 passes, així de manera resumida, és una campanya mercateniana d'un producte japonès, d'acord?
A partir d'aquí, algú ho va agafar i tothom hem de fer 10.000 passes.
Per què tots hem de fer 10.000 passes?
Si jo abans no em feia ni 1.000, és que acabaré amb els genolls que em faran mal?
No.
Els estudis ens demostren que a partir de 2.000 els beneficis són molt bons.
Amb 4.000 tenim més beneficis.
I, evidentment, es necessita una progressió, però no tothom ha de fer 10.000 passes.
Perquè el que en fa 10.000 n'hi puc demanar 15 i el que en fa 1.000 n'hi demano 2.000.
Clar, vull dir, una mica adaptat a la situació de cadascú, no?
Sí, perquè si no, no som equitatius, som igualitaris.
I hem d'intentar ser individualistes, centrant-nos sempre en la persona.
I això està a la base de tothom?
Sí, sí.
Caminar és un fet que si no hi ha un problema ortopèdic o un problema vascular molt saber,
és el primer que fem al cap d'un any i és l'últim que hem d'intentar deixar de fer.
Clar.
Més qüestions.
La tasca que es fa des del cap en promocionar l'activitat física, quina és?
És el que comentava.
I això per tu, Sílvia.
Sí, sí, ja m'ho imagino.
De fet, en el centre d'atenció primària, les persones que venen, que van venint,
saben que els hi recomanem molt i molt.
Fem això de mirar els ulls, no?
I busquem la manera d'implicar a la persona els canvis que el portaran a moure's.
A mi m'agrada...
L'any passat, quan vas venir, Mariona, també vas comentar això,
la frase de dir, el cos és una màquina que està preparada per moure's.
Per tant, si no ens movem, ens espatllem.
No sé si ho vas dir-ho així, en tot cas va ser la meva interpretació.
I a mi m'encanta aquesta...
I és aquest el concepte que intentem transmetre des de les consultes.
Que la persona, si es mou, aconseguirà millorar totes aquelles coses que el porten al centre de salut.
I, de fet, des del centre de salut, a més, ara prepararem la caminada que fem cada any,
i la ball i amb zumba, per celebrar aquest dia.
Sí.
Però durant tot l'any estem fent grups de marxa nòrdica,
ensenyem marxa nòrdica a persones que puguin incorporar a banda del seu patró normal del caminar
aquests bastons que l'ajudaran a treballar tot el que és el tronc superior.
I això és una cosa que fem.
Esperem que més endavant puguem anar incorporant més teràpies d'aquest tipus,
si volem dir teràpia, que no, no sé, eh?
Sí.
Més espais fora del centre de salut on estem promocionant, a través de l'activitat física,
tenir una molt bona o millor qualitat de vida.
Molt bé.
Abans la doctora també ha parlat de diferents tipus d'exercicis, no?
De resistència, de flexibilitat, i també n'hi ha de força.
De força és perillós fer-ne a totes les edats o cal estar conscienciat?
No, no, al contrari.
El que passa és que associem normalment la força amb l'halterofília i no tenen res a veure.
És a dir, exercicis de força no sempre els hem de fer amb càrregues,
els podem fer amb el nostre propi pes, amb bandes elàstiques, de moltes maneres adaptats.
I el de força és molt important, perquè penseu que a partir dels 40 anys és una de les capacitats físiques bàsiques que perdem.
I he dit 40 per no dir 30, eh? No.
Imagineu-vos, és a dir, quan pensem que estem en plena joventut,
comencem a perdre unes capacitats que hem anat desenvolupant fins a aquesta edat.
I a mesura que ens fem grans, igual que l'os, tothom sap que perd la seva qualitat,
ara és una paraula que la gent comença a conèixer que es diu sarcopènia.
No és res més que la pèrdua, a vegades fisiològica i a vegades perquè no es fa servir,
d'aquesta capacitat que tenim muscular.
I el múscul no només és una eina que ens aguanta el nostre escaleta,
el múscul actua fins i tot com un òrgan endocrí,
que és capaç que amb el moviment genera una pila de substàncies,
moltes hormones, que tenen receptors a la resta d'organismes del nostre cos.
De manera que té dues funcions.
Una externa que és d'aguantar-me i si ens apego en una escala,
doncs intentar no caure i tindre aquesta capacitat.
I l'altra és que tot allò que passa dins d'un múscul
genera una sèrie de senyals que se'n van a la resta dels nostres òrgans.
Fins i tot el cervell.
Això és molt important perquè ens dona una capacitat de benestar,
no capacitat, perdó, sensació de benestar.
I fins i tot és capaç de generar altre tipus de substàncies
a nivell, per exemple, vull dir, de millora de sistema cardiovascular.
Coses que fins ara, bueno, fins als darrers anys,
no sabíem, sabíem que això era bo, però no sabíem el per què.
Però ara sabem el per què.
O sigui, Plató, Aristòtil, ja sabien que caminar era bo,
però no sabien la fisiologia.
Però, bueno, ara la sabem i ho podem explicar-ho.
De manera que el treball de força,
i sobretot a mesura que ens fem grans,
és totalment indispensable.
Potser més important que el cardiovascular?
No, han d'anar combinats.
És a dir, les recomanacions habituals és de dir,
una persona ha d'acumular durant tota la setmana
150 minuts d'una activitat moderada, més o menys,
i sí o sí, dos dies a la setmana,
que poden ser 70 minuts aproximadament,
d'un treball de força específic.
I això, qui va amb un equipament esportiu,
pot fer una classe de bodypant, per exemple,
i qui està a casa i sap fer els quatre exercicis que ha de fer,
doncs genial.
Molt bé.
Perquè hi ha algun esport perfecte?
És a dir, hi ha algun...
Per tu, aquest esport seria ideal?
O tu, a l'hora de prescriure, per exemple,
esport o activitat física,
concretes en algun o...?
No, parlo amb la persona.
Li pregunto què va fer de jove.
Això és molt important.
Allò que s'aprèn a aquestes edats,
que hem dit abans,
a partir dels 6-7 anys,
aprens unes...
Per exemple, aquí apren a anar amb bicicleta.
Sempre sabrà anar amb bicicleta.
Li farà por...
Però això ja ho sap fer-ho.
Llavors, és agafar allò que tu has fet quan eres jove.
Hi ha molta gent gran que juga molt bé a ping-pong.
En canvi, no sap anar de bé.
Llavors, no el puc enviar a l'aigua,
però sí que pot tornar un altre cop.
Home, si no té una malaltia important, no?
Sí, sí, sí.
Clar, clar.
I clar, un esport, sempre s'havia dit,
l'atletisme i la natació,
això és com anar crònic.
Perquè nedar, la gent no sap nedar.
Sap no ofegar-se.
Clar.
Nedar, molt poca gent sap nedar bé.
I si no nedes bé,
no estàs fent un bon exercici dins de l'aigua.
Pots fer exercicis dins de l'aigua,
per exemple, d'en peus...
Hi ha moltes coses, no?
I sobretot és intentar allò
que la persona se senti còmoda
i que saps que gaudirà
i si gaudeix es motivarà
i si té motivació ho farà.
Clar.
Perquè si l'envies a fer una cosa
que no li agrada,
durarà dos mesos.
Per no dir...
Si és com deixar de fumar, no?
Que són sis mesos, em sembla.
I parlant una mica del culte, no?
També el cos,
és necessari?
El culte?
És a dir,
és necessari cuidar-se també físicament?
Definitivament sí.
Una cosa és el culte al cos
des del punt de vista estètic
i l'altra és que nosaltres vivim
a dins d'un cos, clar.
El cos és la carroceria
perquè al final si ens trenquem un os
d'això no ens morirem
i si tenim una artrosi ens farà mal
però no ens morirem d'això.
Però el que passa és que és aquesta carroceria
que ens porta d'un costat a l'altre
i que ens fa gaudir de coses
com pugui ser cuinar,
si m'agrada, cuidar l'or,
poder estendre la roba
i sobretot ser autònom
per anar al lavabo
i portar una higiene personal
i vestir-te.
Perquè què ens aportaria, no?
Aquesta cura del nostre cos?
Tenir un estat físic?
Qualitat de vida.
Qualitat de vida.
Qualitat de vida.
De fet, sabem que la gent que és activa
viu més anys,
però no és la importància dels anys
que allargues,
sinó la qualitat dels anys
que tu aconsegueixes tenir.
Clar.
Com des del municipi
es pot millorar
una població més activa?
És a dir, des de Sant Just.
Això aquí ens ho preguntes.
Us ho pregunto a les dues.
A les dues.
A veure, t'explico.
Nosaltres estem des del centre de salut
amb altres agents,
evidentment,
com pot ser l'Ajuntament
i altres.
De fet, des d'aquí convido
les persones que ho desitgin a participar.
Sí que ens agradaria
engegar
una campanya
per facilitar
que les persones
que no es mouen
comencin a moure,
especialment les dones,
perquè tenim
una informació
que ens va sorprendre molt
i segur que us sorprendrà,
que és que les dones
de Sant Just
fan menys activitat física
que el rest de dones
de Catalunya.
Els homes no,
els homes en fan molta més.
Aquí hi ha una diferència
que és alarmant.
i, a més,
sorprenent
perquè no esperàvem
que...
Sembla que
des del municipi
ja s'ofereixen
moltes activitats
i també
a l'entorn on estem
ens permetria
anar cap a la muntanya.
Sí, sí.
I sembla que això,
per algun motiu,
no sé si és que cuidem
els nanos,
cuidem els grans,
no sabem quin motiu.
Llavors,
la idea,
davant d'aquestes dades,
és
dir,
anem a fer un projecte
que faciliti
a través de voluntaris
que acompanyin
a les persones
a fer esport,
a través d'incentius
com poden ser,
doncs,
intercanviar passes
o canastes
per algun tipus
de bonificacions,
en fi,
facilitar l'accés
de les persones
a fer activitat física.
I això és el que volem
tirem endavant,
en tenim una beca
que probablement
ens arribi
i ho tirarem,
espero.
Però, clar,
això ha de ser
una cosa molt participativa.
De moment,
doncs,
la idea,
això és una primícia,
seria fer
que els joves,
els nens i nenes
de les escoles
de Sant Just
participin
per crear
una imatge
i un logo.
Nosaltres,
de moment,
li diem
connecta't a l'activitat física,
però és un projecte
que ha de néixer
a les escoles
i que llavors,
doncs,
bueno,
voldríem fer
de cara a l'any que ve
ja aquesta primera passa
que seria
posar-li nom
i posar-li un disseny
i a partir d'aquí
treballar
amb l'ajuda
de tots els agents
que volen implicar-se
en la població
per un cantó.
I en aquests moments,
també d'altres coses
que estem fent,
com dèiem,
celebrarem el dia 11,
nosaltres no ho podem fer
el dia 6
per qüestions
d'organització,
però el dia 11,
que és un dijous,
a les 10 del dematí
farem la caminada popular
que fem cada any
per celebrar
el Dia Mundial
de l'Activitat Física.
Aquest any
hi ha un petit canvi
perquè
hi ha la inauguració
d'una placa
a la plaça Malaret,
no sé si ho coneixeu
que es veu que
allà a la plaça Malaret,
de fet,
a les escoles Montserrat
es van fer les primeres,
es va desenvolupar
l'esport
grupal,
bàsquet,
handball
i hockey.
i aquest any,
el dia 11,
suposo que al voltant
de les 11,
les tres caminates
que tenim,
la llarga,
la curta
i la molt curteta,
arribarem totes
a la plaça Malaret
i allà es farà
el descobriment
d'aquesta placa
per part de la llum.
Ah, molt bé.
Sí,
i així ho celebrarem.
Després tornarem
a baixar
al centre
i farem,
bueno,
sempre fem
una mica de,
amb la Raquel,
una classe de zumba
i després
el sorteig
de petits obsequis.
Així que això
és el que farem.
Mentrestant fem
marxa nòrdica
i aquí estem.
Esperem que l'any que ve
puguem dir
hem fet
el projecte
Connecta
de l'activitat física
que no sé com es dirà,
està ja en debat
i...
En plena marxa.
En plena marxa.
Esperem poder-ho fer.
Sílvia,
has comentat,
has tret el tema
dels infants,
els nens,
les nenes,
no?
També.
Fan suficient
activitat física
en aquestes edats
quan estan a l'escola?
Això segurament
ens ho dirà.
La doctora.
La doctora.
Però nosaltres,
jo,
aquest era un comentari
que ho fèiem
en el centre de salut,
no?
Que els nens i nenes
es mouen
i les meves companyes
de pediatria
em deien
sí, sí,
es mouen molt.
El que passa
que potser
al col·le,
el que passa
que també
són,
els nens
els tenim
que veuen
molt també
tabletes,
mòbils,
no?
Què està passant
a casa?
Això potser
vosaltres
teniu més informació.
a Sant Jus
jo no la tinc exacta,
però a nivell de Catalunya
el nivell d'oci sedentari,
i quan parlem d'oci sedentari
és un nen,
el nen és una màquina
de moviment
i de destrucció
evasiva,
o sigui,
hem de permetre
que sigui així,
és a dir,
però clar,
com el nen molesta,
és molt fàcil
donar-li una pantalla.
Ja,
clar.
jo a vegades
els pares
o les famílies
els pregunto
si tenen gos
quants cops al dia
el treuen a passejar,
em diuen
dos,
tres i tots
encantats de la vida,
i si teniu fills
quants cops al dia
el treueu a passejar?
Ho deixo aquí,
perquè és un nen
fins a l'any
li dius
vinga,
camina,
parla,
i quan ho aconsegueixes
li dius
seu i calla,
i si a sobre
li donem una tablet,
doncs imagina't,
no,
però fora bromes,
vull dir,
el tema és
que l'oci
que tenim sedentari
no només a Catalunya,
això és un problema
general,
és un problema
de nova tecnologia,
ens atabala bastant,
perquè sabem
que tot aquest sobrepès
o tota la possibilitat
de malaltia futura
que va molt associada
a aquest comportament
sedentari
té a veure
d'alguna manera
amb això,
no?
Sí que existeixen
iniciatives
que no sé el resultat
perquè són iniciatives
que s'estan duent
a terme
per intentar això,
però jo crec que hi ha
un tema molt important
per part de conscienciació
de les famílies.
Passar molt de temps
assegut,
per tant,
és dolent?
Fatal.
Fatal.
Fatal.
És a dir,
nosaltres cada hora i mitja,
cada dues hores,
com a mínim ens hem d'aixecar
5 o 10 minuts
i no perquè sí,
t'ho explicaré així
de manera molt fàcil.
Un dels receptors
de la glucosa,
només que ens aixequem
i ens mobilitzem
una mica
ja s'activa,
de manera que la glucosa
que tenim pel torrent circulatori
ja se'n va donar
una mica d'energia
a la resta d'òrgans.
Hi ha altres substàncies
que estan dins dels vasos
que són capaces,
com les endotelines,
que són capaces
de provocar una vasodilatació,
cosa que ens interessa
i quan estem seguts
de manera tan quadrada
el que fem
és una vasoconstricció
i això és molt dolent
pel nostre sistema circulatori.
És a dir,
que fins i tot fisiològicament
i no us en explico més,
les avantatges
de poder fer res
5 minutets
o poder estar treballant
una estona de peu
o fent una reunió de peu
ja són avantatges
que tenim
perquè el món
de la industrialització
i de la digitalització
ens ha portat
a estar asseguts.
I relacionant
l'exercici físic
també amb el tema emocional,
suposo que hi ha
molt de lligam,
perquè ens aporta
un benestar
que potser altres coses
no ens poden donar.
Doncs molt,
perquè de vegades
les substàncies aquestes
que comentàvem abans
que es generen
són substàncies
com dir-ho d'alguna manera
hormones de la felicitat,
no?
I aquestes substàncies
tenen receptors
a nivell
del sistema nervió central
del cervell
i que ens provoquen
aquesta sensació
de benestar.
No vol dir
que et curin,
però que et donen
una sensació
de benestar.
Els que ens agrada
fer esport.
com a la Sílvia,
com a mi,
sabem aquesta sensació
d'arribar
al final del dia
quan has acabat
una activitat
agradablement cansat,
que és aquella rialla
de cansar-nos-hi
però que està superbé
i que de vegades
el que necessites
és anar a passejar,
no?
Perquè,
buf,
necessites moure't,
o te'n vas a nedar,
o el que sigui,
és igual.
El moviment et dona
aquesta sensació
de benestar
i això molt poca gent
et dirà que no és així.
Clar,
hi ha gent
que li agrada
fer ganxet,
és com quan acabes,
com quan potser
et fa una mica de mandra,
no?,
a fer algun esport
o algun exercici
però després acabes
i penses,
ostres,
ha valgut la pena,
no?,
perquè ara
és un cansanci
però en positiu,
és que no sé com dir-ho.
o a vegades
o a vegades
en situacions estressants
tant laborals
com personals,
el fet
que te'n vas una hora
a fer una activitat
sense mòbil,
eh,
per favor,
o sigui,
jo quan veig a la gent
que va a fer classes
dirigides amb un mòbil,
no ho entenc.
No, no, no,
jo sempre dic que,
mira,
si vas amb un equipament esportiu,
deixes el cervell
i el mòbil
a la guixeta
i llavors te'n vas
a fer l'activitat
normal,
el cervell
que necessites,
eh,
clar,
lògicament.
i quan acabes
tens aquella sensació
que aquell problema
tan gran
l'estàs veient
ja una mica
des de dalt,
no?
Sí,
amb una perspectiva diferent.
Amb una perspectiva diferent.
No et parlaré
de l'aspecte socialitzador,
de la gent
que fa un esport d'equip,
per exemple,
que se'n va fer
un partidet d'algú,
o se'n va jugar
qualsevol esport de raqueta
o el que sigui,
que és aquella sensació
de socialitzar
sense explicar res
i la sensació
de benestar,
que no és només
amb qui et trobes,
sinó el teu propi cos
genera.
Clar.
Sí, sí.
Molt bé,
doncs,
ho hem de deixar
en aquest punt.
Hem parlat
diferents aspectes
del món de l'esport,
de l'activitat,
de l'exercici físic
i res,
el dia 6
toca celebrar-ho
o el dia 11
en aquest cas
a Sant Just
o suposo que
a altres municipis
també els hi passarà
que just el dia 6
cauen dissabte
i, bueno,
és una mica complicat
quadrar-ho.
Però bé,
en qualsevol cas,
gràcies per haver vingut,
doctora Violant.
A vosaltres.
i, Sílvia,
a la propera secció
de la salut del dia,
doncs,
ens tornarem a veure.
Estupendo.
Que vagi molt bé.
Gràcies a les dues.
Adéu.
Adéu.
Bon dia.
Bé'.
Bé.
Bé.
Fins demà!