I comencem ara un nou capítol de la secció La Salut al Dia aquí a Ràdio d'Esvern,
una secció que s'inclou dins del magazín La Rambla
i que tracta un cop al mes amb professionals de l'àmbit sanitari
sobre algun tema d'interès.
Aquest mes d'abril tractem el que és l'activitat física, l'exercici,
i ho fem amb la doctora Mariona Violant,
que és especialista en medicina de l'esport,
perquè precisament aquest mes d'abril hi ha el Dia Mundial de l'Activitat Física.
Aquí a Sant Just ho celebrem el 6 d'abril,
bé, a Sant Just i també a la resta de territoris.
Ja estem escalfant motors per aquesta data
amb l'objectiu de promoure l'activitat física i reduir el sedentarisme.
Però de tot això ens en parla a continuació la doctora Mariona Violant.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doctora, comencem parlant una mica per l'interès que hi ha
en el fet que es celebri aquest dia.
Per què s'ha de difondre la promoció de l'activitat física?
Bé, doncs s'ha de promoure,
perquè nosaltres com serts humans estem dissenyats pel moviment
i el que resulta és que donada la situació d'industrialització,
de digitalització,
aboquem la nostra vida, tant d'oci com laboral,
a passar-nos moltes hores en situació d'estar asseguts o bé estirats,
el que nosaltres anomenem una sedestació continuada.
I això sabem que no és exactament el que hauríem de fer,
el que passa que som així, no?
Vull dir, ens aboquem a el que és més fàcil.
I el fet de poder celebrar un dia,
que no és recordar que hi ha una malaltia,
sinó que és un dia de prevenció,
sabem que té un efecte positiu de cara a la població,
que és recordar la importància del moviment.
I parlo de moviment, eh?
O sigui, no, parlo d'esport.
Això és important, no?
Perquè a vegades es diu activitat física,
a vegades es diu esport,
a vegades exercici físic.
Hi ha diferències entre aquests conceptes?
Sí, són molt importants.
L'activitat física és qualsevol moviment,
que té una despesa energètica.
Aquesta pot ser caminar o fer tasques de la llar
o algun tipus de feina.
L'exercici físic ha d'estar programant per una finalitat.
Això és molt important en l'exercici físic,
és allò que nosaltres podem fer
quan anem amb un equipament esportiu,
fem una sortida en marxa nòrdica,
caminem amb un propòsit,
amb un tema de sedentarisme.
I l'esport està sota una reglamentació.
El que passa és que sovint,
sovint, molt sovint,
i potser massa sovint,
això es confon tot.
És a dir, l'activitat física és inherent.
el nostre modus vivendi.
Sí.
I té una despesa energètica,
perquè si no ens movem...
Vas a buscar el metro i estàs fent activitat física.
Això és activitat física.
Exercici físic és quan surts a fer
la sortida setmanal en marxa nòrdica
o bé vas a fer una classe dirigida
amb un equipament esportiu.
Això és exercici físic.
I a l'esport és quan ja entres
dins d'un àmbit
de normativa i de regularització.
D'acord.
I parlant més de l'exercici físic, no?
Potser quines edats serien més recomanables
començar-hi a pensar?
Mira, les edats són des de sempre.
Des que un infant comença a aixecar el cap
i està per terra gatejant,
ja és important que quan més es mogui millor,
perquè el seu desenvolupament motriu serà molt bo.
A les edats infantils i juvenils
és tan fonamental com anar cada dia a escola.
És així.
El que no podem fer és tindre un nen
que del zero a un any
volem que camini i que parli
i quan té un any i mig que camina i parla
la seiem i li diem que calli.
No té massa sentit.
És a dir, nosaltres hem de promoure
l'exercici físic i una vida activa
a partir de sempre.
Després hi ha edats que són molt complicades,
que és quan arriba l'adolescència
que entra l'oci sedentari, no?
Pantalletes, no?
Sí, és això.
I després a l'edat adulta, doncs també,
i un altre punt d'inflexió molt important
és quan entrem en el món de les persones grans,
diguem-ne 65, 70 anys, no?
Que també, bueno, per manca de motivació,
per manca de coneixement,
hi ha una pujada un altre cop
cap a un àmbit més sedentari.
I alguna mena de recomanació pel que fa,
per exemple, eh?
A vegades es diu,
sí, s'han de fer 10.000 passes, no?
Tothom amb els rellotgets calculant
si s'han de fer, si es fan les 10.000 passes,
si no s'arriba.
Realment això és efectiu?
Ens ho hem d'aprendre com a mostra?
Sí, no, mira, el tema de les 10.000 passes
va ser una campanya publicitària
d'una cosa que no té res a veure a Japó
i que no sé per què
va acabar arribant al món occidental
com a una cosa que tothom ha de fer.
Quan nosaltres fem una prescripció,
una promoció,
no anem a buscar la igualtat,
anem a buscar l'equitat.
Vol dir que no tothom ha de fer 10.000 passes.
Si hi ha gent que en fa 500,
com ni vull demanar 10.000,
no arribaré,
no aconseguiré adherència.
Fora d'aquest tema,
dins del que són les grans organitzacions
en promoció de vida activa,
sabem que tota persona fins als 18 anys,
aproximadament,
sí o sí,
ha de fer uns 60 minuts diaris
d'activitat.
Ara bé,
a partir del món adult,
sabem que ho podem aglutinar-ho setmanalment.
Setmanalment,
el mínim és 150 minuts a la setmana.
L'ideal,
a partir de 300 minuts,
on farem un tipus de treball
que serà suau,
moderat,
vigorós,
o bé uns 60 minuts
d'una activitat vigorosa
que ja seria el que ens encamina més
cap a un tipus de treball de força.
O sigui,
per resumir,
tots els infants
han de fer com a mínim una hora
al dia.
Al dia.
I si és més,
millor,
no compto les hores
d'educació física escolar,
aquestes estan integrades
a dins del currículum educatiu,
però un adult,
que considerem adult
a partir dels 18,
acumular com a mínim
setmanalment,
i dic com a mínim,
150 minuts
d'activitat física,
de moviment.
M'he apuntat aquí
un parell de coses
que són interessants.
Una és el tema
de l'activitat física,
que clar,
els infants,
diem que,
bé,
infants i adolescents,
fins als 18,
una hora al dia.
Clar,
amb el currículum escolar
que hi ha,
es passen moltes hores
a les escoles,
asseguts,
a la classe,
hi ha prou
hores d'activitat física
o s'hauria de promoure més?
Les hores que hi ha
per currículum
són dues.
Hi ha una tendència
i això és un tema
que aporten els col·legis
i les associacions
per intentar
que pugin a tres
com està passant
en altres països.
Però també hem de tindre present
que un cop
s'ha acabat
l'activitat escolar,
que és on la persona
aprèn,
entrem a dins del món social
i familiar
i a vegades
ens pensem
que només
amb el que fan a l'escola
n'hi ha prou
i no és així.
O sigui,
fora de l'escola
és on s'ha d'incentivar
moltíssim
també
tot el que serien
aquestes activitats
d'iniciació esportiva,
d'esport extraescolars
i els caps de setmana
que hi hagi
un oci de lleure
social o familiar
que sigui
un oci
o lleure
actiu.
O sigui,
promoure molt
l'estil de vida.
Fixa't que parlem
d'estil de vida, no?
És a dir,
no passar-se els caps de setmana
per exemple
tancat a casa
mirant sèries
o jugant a videojocs,
sinó sortir a passejar
o fer alguna excursió.
Clar,
hi ha gent que a vegades
a l'escola
es pensa que ja fan
les hores necessàries
i després...
Clar,
les hores són d'educació física
com qui fa hores
de matemàtiques,
no?
Que si n'hi hagués una més
estaria fenomenal,
evidentment que sí,
no?
Perquè al final
és educar per la salut
per la resta de la teva vida.
Igual que surts d'una escola
sapiguent llegir
i sumar
o fent problemes matemàtics,
també has de sortir
de l'escola
sapiguent
altres coses
que t'afectaran
a tu directament,
no?
I després,
evidentment,
de cara a les famílies,
promoure,
promoure,
promoure
i exemplificar,
eh?,
per part de les famílies
de cara als infants.
També l'altra qüestió
que hem comentat abans
és el tema
de l'exercici de força,
perquè,
clar,
ja entenem
l'exercici,
bueno,
que treballes més
el sistema cardiovascular,
i la força,
això a vegades
hi ha gent
que té una mica de por,
sobretot potser
més les dones,
no?,
amb temes de fer
més de força,
sempre hi ha
la típica imatge,
no?,
dels homes
amb màquines,
això com
trenquem?
Bueno,
jo crec que s'està
trencant poquet a poquet
perquè una cosa
és que jo treballi
el múscul
d'una manera específica
i l'altra
que vulgui
una hipertrofia muscular
on les dones
ja sabem
que tenim un tipus
de fibres musculars
diferents,
que tenim menys massa
magra,
menys massa muscular
que els homes,
i que sabem
l'efecte tan beneficiós
que fan aquest tipus
d'exercicis
de treball de força
que treballar la força
no implica
que jo m'hagi de posar
en una màquina
a xercapès,
jo puc treballar la força
amb el meu propi pes,
puc treballar
amb resistència
d'unes gomes,
amb un pes lliure,
o sigui,
hem de treure
o desestigmatitzar
la hipertrofia
o el musculito,
no?,
perquè treballar la força
és tan important
que el que li estic donant
és carinyo en el múscul
i l'estic alimentant,
el múscul s'alimenta,
del que jo el faig treballar,
no d'un batut equis
que jo li pugui donar.
El múscul s'alimenta
d'exercici físic
i quan aquest múscul
s'alimenta d'exercici físic,
ben fet,
amb un treball
de resistència,
amb un treball de força,
la seva funcionalitat
incrementarà
i a més a més
és capaç
de segregar
una pila de substàncies
que tenen receptors
a molts òrgans
del nostre cos.
Cada un en tindrà
un de diferent,
no?,
de manera que
aquest treball muscular
no va en busca
de millorar aquest volum,
sinó de millorar
la seva efectivitat externa
de cara a la força
i de millorar
la seva efectivitat interna
de cara a donar beneficis
com si fos un òrgan
d'ocrí
cap a la resta d'òrgans
del nostre cos.
Per això és tan important
fer un tipus de treball
molt ben dinamitzat
en funció de cada una
de les malalties
que la persona pugui presentar.
Clar, això està bé,
la frase que el múscul
s'alimenta de l'exercici físic.
Sí.
Si jo prenc
qualsevol cosa
que es ven avui en dia
per millorar
la massa muscular
no em servirà de res
si jo aquest múscul
no el treballo.
Clar.
Què passa si algú té
alguna malaltia crònica,
se'l recomana
fer exercici físic?
Definitivament.
És a dir,
nosaltres considerem
que la prescripció
d'exercici físic
per la salut
i això està descrit
també en molts àmbits
de la salut,
en molts protocols,
és una eina terapèutica
no farmacològica.
No és l'única
perquè molts cops
necessites la farmacologia,
altres coses.
El que et recomanin,
el que et receptin.
Sí, però sabem
que aquest tipus de treball
i això s'ha vist,
es va veure ja molt
des del principi
en temes de rehabilitació
de malalties cardiovasculars.
Avui en dia
s'està posant
moltíssima incidència
a tota persona
que està en el promocés
de guariment
de malalties oncològiques
amb el qual
sempre s'incorpora
i fins i tot
abans d'una intervenció
també hi ha dinàmiques
de prehabilitació.
És a dir,
jo arribaré a la intervenció
amb un tipus
de treball
fet
perquè estaré
amb unes condicions físiques
millors
que si no,
no faig res
i sabent que els resultats
són molt millors.
Clar.
i què a dia
entre hipertensió,
diabetes,
sobrepeso,
obesitat...
Sovint
quan anem
a pavellons esportius,
cada tipus
d'activitat dirigida
o de tipus
d'esport
o a vegades
acostumem a veure
un tipus de persones
que ho practiquen
o no.
Per exemple,
en qüestions
de coagim
és molt freqüent
trobar-hi
dones
a partir
d'uns 65 anys
o així
més o menys.
Què té de bo
en les activitats
d'aigua
com potser
això de coagim
o la natació?
És un esport
potser indicat
per aquest tipus
de públic?
Mira,
jo penso que
l'esport indicat
passa per dos
basats.
Una és
quina malaltia
té la persona
i que nosaltres
li puguem prescriure
el tipus d'activitat
que necessita.
Però això
és si no miro
la persona als ulls
i no li pregunto
què és el que li agrada
i el que nosaltres
acostumem a fer
és entendre
què és el que
a la persona
li ve de gust
fer
i el que sap fer.
El tema de l'aigua
depèn molt
de les teves debilitats
anteriors.
És a dir,
si per tu l'aigua
és un mitjà
que és favorable
i et va bé
la persona
s'adherirà
i ho farà.
Si l'aigua
és un element
que no m'agrada
perquè jo vaig a la perruqueria
cada quatre dies
o això
de mullar-me el cap
i el secador
no forma part
ho farà un mes
i ho deixarà.
Això és el primer.
I no existeix
una activitat
que sigui
la més complerta
o la més ideal.
Vull dir,
com abans es deia,
el millor és la natació
i l'atletisme.
No és cert.
És a dir,
cada persona
té unes característiques
i el que has d'anar a buscar
és que el que la persona faci
es diverteixi,
s'adhereixi
i ho continuï fent.
cert que és que l'aigua gym
i aquest tipus d'activitats
són molt més femenines,
totes les que són coreografiades
amb música
i amb grup
sempre són més femenines.
la Zumba, per exemple,
la Zumba, per exemple,
on hi ha una munió
de dones
i després hi ha
ressalta
si hi ha algun home
que diu
que mira l'aquell.
Sí.
Parlant de més
de col·lectius,
per exemple,
hem parlat
de persones
amb malalties cròniques,
també de dones
i, per exemple,
altres malalties
que són bastant freqüents,
la diabetes,
persones diabètiques,
aquest col·lectiu
també recomana
que...
Aquest col·lectiu
és indícdic.
Sí, sobretot.
I sobretot
amb la diabetes
que es dona més
en els adults,
que és la tipus 2,
que va a vegades
associada o no
a un tema de sobrepès.
Sí o sí o sí
sabem que el moviment
a l'exercici físic
és fonamental per ells
i això des dels centres de salut
al CAP de Sant Jus
ho promociona
molt i que molt bé.
Però, clar,
hem d'aconseguir
que la persona s'adhereixi.
Mireu,
l'explicació és molt clara.
Si tu fas una ingesta
de carbohidrats
i no fas moviment,
aquest carbohidrat
quan entra a torrents circulatoris
se'n va a buscar
aquells receptors
o se'n va a buscar
aquelles fonts d'energia
que el necessiten.
Si jo em moc,
la principal font d'energia
que jo necessito alimentar
és el múscul.
La manera que aquest carbohidrat
m'alimentarà el múscul
perquè està fent una caminada
o està fent un moviment
i no se n'anirà
cap als altres llocs
on es queda cantonat
i fixat.
I això és molt important.
O sigui,
que això és una de les coses
que jo sé
que des dels centres de salut
es treballa moltíssim.
Estem parlant,
ha comentat molts cops
el tema d'adherència,
crea adherència.
Què és això de l'adherència?
L'adherència és quan una persona
fa un canvi d'estil de vida
i aconsegueix incorporar-ho
en el seu dia a dia.
És a dir,
si una persona
es renta les dents
tres cops al dia
i ho fa
ja de manera automàtica
ja s'ha adherit
en aquest tipus
d'higiene vocal.
Si una persona té clar
que anirà dos,
tres,
quatre cops a la setmana
amb un equipament
o amb una classe dirigida
i a més a més,
de manera voluntària,
sola, individual,
sortirà a fer una caminada
d'una hora
i ja no s'ho planteja
perquè sap que això és així,
és que tu continues fent
aquests hàbits
i els deixes incorporats
en el teu dia a dia.
I clar,
incorporar un hàbit
en l'estil de vida
no és fàcil
perquè és molt fàcil
d'hi fes-ho.
L'altre dirà
si ho faré
o fa un mes
i després,
poquet a poquet,
ho deixa.
I clar,
si tu poquet a poquet
ho deixes,
el benefici d'un mes
no reportarà
un benefici
de la teva malaltia crònica.
I l'adherència
depèn molt
de l'experiència prèvia,
de l'obè que tu passis,
de l'entorn social
en el que tu tens.
Hi ha gent que s'adhereix
perquè s'ho passa molt bé
amb el grup
en el qual fa l'activitat dirigida
i no pensa
que l'està fent
per la seva malaltia.
Però això és bo.
És com les caminades
que la gent queda,
doncs,
dones que queden
per caminar
o homes,
és igual,
vull dir,
grups de gent
i això està molt bé.
I ara posem-hi també
la part més emocional,
no?
O els beneficis
en salut mental
que hi ha
de l'exercici físic.
Sempre es diu
que es creen
com hormones
que, bueno,
que després de l'exercici
et quedes com
més content,
no?
Això és així també?
És així.
És que no hi ha volta
de full.
És a dir,
els mals de caps
o quan tenim
embolicades
emocionals,
no hi ha res millor
que anar-te'n a pedalar,
a córrer,
a caminar,
a fer allò que t'agrada.
El problema
seguirà existint,
però ho veus
des d'una certa
llunyania.
I el que sí que sabem
és que això és perquè
quan tu fas un tipus
d'exercici es lliberen
una sèrie de substàncies
que tenen receptors
cerebrals
que són receptors
a focus
de benestar,
a focus
fins i tot
de plaer.
I això
està
definit.
I aquesta sensació
és molt bona,
però perquè
funcioni
no ha de ser un dia
només,
ha de ser
crear aquest hàbit.
Malgrat el problema
seguirà existint,
però fixa't que
quan hi ha molta gent
que acaba
curses
o caminades
i tal,
hi ha aquesta cara
de satisfacció
que és
estic agradablement
cansat.
Estic cansat,
però estic
matxacat,
però hi ha
com a l'esbós
d'aquella rialla
que és una rialla
o una cara
de cansament
molt diferent
a una cara
de patiment.
Això és
una comparativa
que no està
científicament comprovada,
però els que ens dediquem
això ho sabem.
Home,
sí,
perquè si no
hi ha d'haver
alguna mena
de benefició
de benestar després
també,
ni que sigui per orgull,
perquè després la gent
segueix fent més curses,
encara que es cansi.
o sigui,
també com es pot millorar,
no?
Per exemple,
algú amb artrosi,
ara que hem parlat
de curses,
no?
Jo no sé,
mals de maluc,
aquest tipus
de malalties.
Sí,
a veure,
quan nosaltres passem
a tenir una artrosi
que és una degeneració
que passa
a mesura
que ens anem fent grans,
no tothom
la tindrà
ni tothom
li farà mal,
però el que sí sabem
és que davant
d'una artrosi
de maluc
o de genoll
o una problemàtica
articular,
quan més fort
tinguem el múscul
que aguanta
l'articulació,
passen dues coses,
millor efectivitat
tinc en el moviment
i el que és
la tolerància
al dolor
millora,
és a dir,
tinc menys dolor,
utilitzo menys fàrmacs
pel dolor
i tinc més efectivitat
amb aquesta articulació
i això és pura mecànica.
Si jo aquest múscul
l'he treballat
i les articulacions
als ossos
no s'aguanten
si no és
per al sistema muscular
i aquest múscul
jo el tinc bé
i l'estic treballant
per això,
la meva capacitat
de moviment
serà molt millor
i el dolor
serà menor.
I ja per anar
tancant,
doctora,
què ens passa
si estem
molta estona asseguts
o assegudes?
Doncs bastant desastrosa.
Molt desastrosa.
Cada quant
hauríem de fer com...
Sí.
Hauríem d'aixecar-nos
i moure'ns una mica
i això.
L'evidència
no ens està dient
si és una hora,
dues hores o tres hores
però nosaltres
sempre fem la recomanació
perquè pensem
que és lògic
que és entre una hora,
entre una hora,
hora i mitja,
dues hores
si o sí
hem de fer petits snacks
de moviment.
Aquests snacks
és amb la feina
per exemple
que tu estàs fent ara
o que jo estic contestant
és senzillament
posar-te de peu
i fer durant
un o dos minuts
algun tipus
d'exercici
que tu puguis fer
amb el tipus de feina
que tu fas
perquè molts cops
no ens aixequem
de la cadira
perquè no hi pensem
i seguim contestant
el telèfon
i fent coses
que les podríem fer
exactament
en pipa d'estació.
És a dir,
de peu, no?
Estar de peu.
Sí,
les podríem fer així
i si ho podem fer
doncs que mira
pujo un pis o dos
i torno a baixar
un pis o dos
i utilitzo
els serveis
per anar al lavabo
doncs dos pisos
més amunt
i després baixo
les escales
aquesta seria
la recomanació
que aproximadament
cada hora i mitja
saltar de la cadira
si podem
hi ha feines
que això no ho permeten.
Dintre de les possibilitats
lògicament.
Sí,
que això és molt important.
Doncs 6 d'abril
dia mundial
de l'activitat física
ja ho hem dit
un any més
Catalunya escalfa motors
per celebrar aquest dia
també aquí a Sant Just
ja fa anys
que celebra
des del cap de Sant Just
també es promouen
diferents activitats
el lema d'aquest any
diu
és temps de moure's
per tant
ja ho sabeu
6 d'abril
a celebrar
o a
bueno
a recordar
que hi ha el dia mundial
de l'activitat física
i per prendre
ni que sigui
consciència
i poder prevenir
doctora Mariona
violant
moltíssimes gràcies
per passar aquí
a Ràdio d'Esvern
gràcies a vosaltres
per haver-me convidat
a mi
i a tot el col·lectiu
que ens dediquem
en aquest àmbit
doncs res
fins la propera
que vagi bé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
Gràcies.