Comencem ara un nou espai a Ràdio d'Esvern.
Es tracta de la secció La Salut al dia, conduïda i coordinada per la infermera Sílvia Granollers, infermera del Cap de Sant Just,
que dona veu a aquest espai a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès generals relacionats amb la salut.
La freqüència d'aquest espai serà mensual.
Concretament, la salut al dia s'emetrà l'últim dijous de cada mes a aquesta mateixa hora, cap al voltant de dos quarts de set de la tarda.
En cada sessió abordarem un tema de salut diferent, amb veus diferents expertes en cadascun dels àmbits que es tractin a cada programa.
Avui, aquesta tarda, tenim amb nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo,
que és referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Just.
I, a més a més, també tenim a la Sílvia. Els hi obro els micròfons a les tres i les saludem. Hola, què tal? Bona tarda a les tres.
Bona tarda, Núria. Bona tarda. Bona tarda. I a tots els oients, clar.
Clar, òbviament. Sílvia, et sembla si ens expliques una mica l'essència d'aquest espai, la salut al dia?
Què és el que s'hi tractarà? Temes?
Doncs, mira, ens vam reunir, vam dir que ens agradaria poder apropar-nos a través de les zones als nostres oients i als nostres ciutadans que venen al centre
i vam pensar que fer un programa on es tractés cada mes algun tema sobre...
Pensa que cada mes, cada dia, de fet, de l'any, celebren algunes festivitats, el dia de la salut, el dia de les dents, el dia...
Sí. Llavors vam dir, doncs, mira, una manera d'apropar-nos als nostres ciutadans és explicar coses que aquells més hagin passat i que estiguin relacionades amb la salut.
I així ens va néixer, no ho sé si. Molt bé.
Sí? És això? Sí, sí, sí. I ahir ens ha quedat una mica clar. A més, sabem que vindreu cada mes, cada últim dijous de mes, per tant, hi haurà diferents temes dels que abordarem.
Comencem el programa d'avui, el dia 26 de gener, parlant sobre alimentació, nutrició, també altres temes que sortiran després.
Però comencem amb la Belén, ella és nutricionista. Hola, Belén, què tal?
Hola, bona tarda a tots.
Doncs bé, avui, què és el que ens vols explicar, Belén?
Bé, us vull explicar una miqueta la incorporació dels professionals sanitaris de la nutrició a la sanitat pública,
que veníem amb un perfil comunitari i llavors vam pensar que la millor forma d'arribar a la comunitat també podia ser a través de les zones, no de la ràdio.
I llavors vam venir una miqueta a vos explicar habits saludables.
Molt bé.
La gent de vegades té moltes inquietuds, molts dubtes.
Perquè a nivell de nutrició des del CAP, quins serveis oferiu o des de quin punt de vista ho enfoqueu?
Doncs ho enfoquem, en principi, ha de fer la derivació al seu metge de capçalera, la seva infermera, ens ho deriven al nostre servei,
nosaltres valorem el cas i normalment sempre li donem un enfoc comunitari.
Llavors el que fem molt és treballar en grups.
En grups que suposo que són persones que tenen inquietuds semblants o que necessiten el mateix tipus d'ajuda.
Sí, normalment ho enfoquem molt a patologies, a problemes que hem vist que són molt prevalents,
com són la diabetes, el sobrepes, l'obesitat...
I suposo que anirem ampliant, però de moment per començar...
Està bé. I quins recomanacions o hàbits normalment són els que doneu?
Normalment el que diem sempre és que la gent fugi una miqueta de les dietes molt restrictives,
perquè són gent que normalment també venen de fer moltes dietes i que quan tornen a venir és perquè no els han donat resultat.
Perquè al ser tan restrictives la gent no aconsegueix adherència a aquests bons hàbits,
llavors és dietes que inicien però que estan desitjant acabar i quan acaben tornen als mals hàbits que tenien abans.
Llavors nosaltres el que proposem és ensenyar a la gent a menjar bé,
fer-los educació nutricional perquè agafin uns hàbits que puguin mantenir amb el temps
i és veritat que potser perden pes més a poc a poc però després no els recuperen.
Clar, el fet de mantenir aquests hàbits suposo que és el que els dona la constància també, no?
Clar, és molt important que la gent sigui constant i que siguin capaços de mantenir-ho.
Quan es fa molt restrictiu és molt difícil mantenir això amb el temps.
Clar, perquè per exemple amb les dietes moltes cops el que passa és que la gent passa gana,
després no sé si hi ha alguna mena d'afartaments o es perta el control, no?
Sí, això ho fem també molt incis perquè la gana és molt malacompanya de viatge,
et canvia molt l'actitud, l'estat, llavors la gent es posa de molt mal humor però pot aparèixer ansietat,
que això ja ens ho explicarà després la Noemi.
Llavors els hi fem sobretot, incisen que no passin gana perquè realment tampoc fa falta passar gana per perdre pes.
És millor anar més a poc a poc però de forma més sana i més conscient perquè la gana mai no és bona companya.
I és el que dius tu, sempre es diu que després de la restricció ve l'atracó.
O sigui, una persona que té molta gana i que arriba a aparèixer aquesta ansietat,
després tenim un mal dia, tenim un estat d'anim baixet o estem enfadats o el que sigui
i el recurs d'anar i agafar algú que no toca és una temptació molt gran i llavors no es pot controlar amb gana.
Clar, suposo que per exemple tot el tema de l'ansietat, l'angoixa, això també va molt relacionat amb la nutrició.
Sí, per això amb la Noemi treballem de forma transversal, treballem mano a mano perquè és veritat que funciona molt.
El que és un concepte que, a veure, com a tal, científicament no existeix la psiconutrició,
que també se'n parla molt, però sí que és veritat que va molt lligat.
D'acord. Després també, no sé si hi ha molta gent que tot el tema de la nutrició i dels aliments,
per ser una cosa que està molt a l'abast, també s'ho pren pel seu propi compte, no?
I fa dietes, doncs, això una mica per allò que ha sentit, per als Instagramers, per als YouTubers, no?
Això també és una influència que...
Això és una lluita constant que tenim, que sobretot sempre els hi diem molt a la gent
que es posin en mans de professionals sanitaris col·legiats.
Perquè el perill d'internet és que està molt bé, perquè és veritat que tenim molta informació,
però de vegades gestionar aquesta informació o les fonts on la gent et troba aquesta informació no són del tot fiables.
Llavors et venen amb conceptes bastant erronis.
I els has de fer una mica desaprendre per tornar a aprendre i donar-los consells amb cara i ulls.
Perquè, bueno, dietes d'aquestes boges, jo suposo que tothom hem sentit.
Sí, sí, sí.
Llavors, clar, la gent de vegades està tan desesperada que fan cas de qualsevol cosa que tu ja dius,
a veure, mira, això no té cap base científica.
No té cap base ni cap contrast, no? Cap estudi que ho avali.
Això és una lluita. És una lluita diària que tenim.
Quan feu els grups en el cap, després cada pacient té el seu seguiment individual?
Perquè, clar, suposo que es posen en aquests grups en comú algunes pautes i això,
però a nivell individual cada cas deu ser diferent.
Sí, això tenim uns criteris d'inclusió i d'exclusió.
Llavors, sempre hi ha una primera entrevista individualitzada,
fem una consulta amb aquell pacient,
passen una sèrie de tests,
llavors veiem que són aptes per fer aquests grups,
es fa la intervenció grupal
i després tots tornen a tenir una consulta individual,
que posem una mica al dia les impressions,
fem una mica de feedback
i després ens plantegem de fer-los un seguiment mensual també,
per no fer una intervenció puntual de dos mesos
i després que quedin sense seguiment.
Són pacients que després portaran un seguiment també grupal,
però que només segur que tingui una cabuda mensual.
És a dir, que l'objectiu sí que podríem dir que és baixar pes,
però no fer-ho de forma dramàtica o dràstica,
sinó adquirint bons hàbits,
canviant alguns mal hàbits que potser estan com a rutines,
perquè, per exemple, després també hi ha l'exercici físic,
això també ho inclueu d'alguna forma, no?
Sí, primer treballem molt el que és l'educació nutricional
i quan ja ho tenen bastant assolit i està integrat als hàbits,
llavors els diem que comencem també a incorporar una miqueta
el que és l'activitat física.
En si, també fem molt incis en que l'objectiu principal del grup
no és baixar de pes,
perquè la gent focalitza molt en la baixada de pes.
I realment l'important és recuperar la salut,
perquè moltes vegades amb l'obesitat
hi ha moltes comorbiditats com són la diabetes,
la hipertensió,
hipercolesterolemia,
llavors primer recuperem la salut
i quan aprenem a menjar bé el pes acaba arribant sol.
La gent està molt agobiada pel tema del pes,
es pesen cada dia
i això tampoc és bo.
Es crea aquí una obsessió que no és bona.
Llavors s'ha d'aprendre a tenir una relació sana amb el menjar.
Clar, perquè l'exercici físic l'incorporeu com un exercici físic
ja d'entrada moderat,
recomaneu en lloc d'exercici potser deixar el sedentarisme,
una activitat, això també...
Això seria l'ideal,
perquè la gent en si és bastant sedentària.
Llavors fem les recomanacions generals de l'OMS,
que són 30 minuts, si pot ser,
al dia d'una activitat física moderada.
O 150 minuts a la setmana,
que s'ho reparteixin una mica com vulguin,
que tampoc és massa temps.
Si et pares a pensar és fer una bona passejada,
a un ritme bé,
no jo anem mirant escaparats,
però fer una bona passejada uns 30 minuts al dia
i amb això en principi,
això és millor ja que res.
Llavors si després es pot anar afegint una miqueta més,
però és millor.
I sol funcionar molt bé.
I normalment,
i ja per anar tancant,
si et sembla bé,
aquest apartat de nutrició,
quant acostuma a dur aquesta intervenció?
Ho fem durant vuit setmanes,
que són uns dos mesos,
i llavors ho fem un dia a la setmana.
En total són vuit hores
que estem amb aquests pacients,
i clar,
els pots donar moltíssima informació.
I a més és molt maco
perquè es creen sinergies molt maques entre el grup,
i després sempre hi ha un espai també de feedback,
que ells ens expliquen experiències,
i nosaltres com a professionals
també aprenem moltíssim d'ells.
Quina durada tenen?
Una hora cada sessió?
Sempre s'allarga una miqueta.
Sempre s'allarga,
clar, és que entre que expliques, no?
Sí, perquè està molt còmode,
sí, fem una hora i quart,
de vegades hem estat una hora i mitja,
de vegades ens demanen.
Hi ha temes que parlem,
que són més complicats
i requereixen més temps,
i hi ha d'altres que amb una hora en fem.
I estàs tu sola, Belén?
Amb la Noemi, sempre.
Amb la Noemi, eh?
Sempre ho fem transversal, sí.
Molt bé.
Doncs mira,
ja que l'anomenem,
passem a parlar una estoneta amb ella.
Què tal, Noemi?
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs a veure,
explica'ns una mica la teva figura
dins del cap de Sant Just.
Bé, una mica,
com ha explicat la Belén,
les figures són bastant semblants,
passa que ens encarreguem
de coses diferents.
Ella veig ja més per la nutrició dietètica
i jo em centro més
en el benestar emocional
de la població de Sant Just.
És cert que treballem molt juntes
perquè, com ha dit,
els grups a nivell de psiconutriciós,
és important, no?,
quan parlem de menjar, no?,
per ansietat,
diferenciar tot això.
I després, per meva,
jo també faig grups,
conjuntament amb la Sílvia,
fem de relaxació,
també faig de gestió emocional, etc.
Llavors, la meva figura és igual, no?
O sigui, agafem,
bueno, agafo pacients,
administrem test,
i en funció de la primera visita
que fem i els resultats,
ubiquem les persones
en un grup o d'altre, no?
Es fa un seguiment,
després, també,
com ha comentat la Belén,
i a més a més,
jo també faig
una prescripció social,
que no sé si es coneixer aquest concepte,
però...
Doncs, mira, la veritat,
tu, Ana, pregunta,
perquè no sé exactament què és,
no sé si al ràdio i ens ho sabran o no,
però prescripció social, no?
Bé, doncs, bàsicament,
la prescripció social,
com el seu nom indica,
és prescriure a la persona
una activitat,
o vincular-lo a alguna activitat
del municipi,
ja sigui al centre cívic,
a un club de lectura,
a la bona aigua,
a fer exercici,
ioga...
Llavors, el meu cupo,
per així dir-ho,
de visites individuals,
aniria més enfocada,
no a un tractament psicològic,
sinó a fer aquesta prescripció
i aquest seguiment
d'aquesta prescripció social.
Vale, molt bé.
I, per exemple,
ens podries parlar
d'hàbits saludables, no?,
per aquest benestar emocional,
així, a grans trets,
perquè ens puguem fer una idea.
Doncs, una mica,
com hem comentat, no?,
hi hauria com quatre...
capses d'hàbits, no?,
quatre grans hàbits.
El primer seria
l'activitat física, no?,
com hem comentat,
l'activitat física
no només té beneficis
per al nostre cos,
per a la nostra salut física,
etcètera,
sinó que també
per a la nostra salut emocional
i salut mental.
Quan fem exercici físic, ja,
bueno, activitat física,
no cal que sigui exercici...
No cal apuntar-se a fer allò,
a suar...
Clar, no, o sigui,
caminar ja és una activitat física, no?,
i cadascú pot...
Cada persona pot fer el que pot, no?,
o sigui, no,
potser no tothom
podem fer crossfit
i hi ha algunes persones, no?,
que caminen ja...
Ajuntant-nos a les condicions
de cadascú.
Exactament.
Doncs llavors,
fer activitat física
s'agrega al nostre servei
neurotransmissors, no?,
que ens fan sentir millor,
ens eleva l'estat d'ànim,
a més, també, no?,
que ara en parlarem, no?,
però també ens ajuda
a fer consciència plena,
de l'atenció plena
del moment en què estem,
normalment, no?,
perquè ja requereix, no?,
uns moviments,
una tècnica
que normalment ja et fa
que tu estiguis pensant
en aquell moment
en l'activitat que estàs fent.
Exactament,
i no pensant en la llista de la compra
o si van a agafar els nets després...
És com un moment,
com el teu moment, no?,
després tenen la veu.
Després també tindríem,
juntament amb això, no?,
el que parlàvem,
el tema del mindfulness,
atenció plena, no?,
diguem que la meditació, no?,
que serien conceptes molt similars,
que bàsicament el que faríem
és prendre aquesta atenció
del moment present, no?,
molts cops actualment
en la societat en què vivim,
vivim en una societat d'immediatesa,
de ja les coses, no?,
de moltíssima organització,
d'estàs fent la compra
i ja estàs pensant
el que faràs de dinar,
com ho faràs,
qui vindrà a casa, no?,
o sigui,
llavors amb el mindfulness,
l'atenció plena, etc.,
el que pretenem és que
sigui un moment
en el que estic pensant
i estic disfrutant
del que estic fent, no?,
jo què sé,
rentar els plats, no?,
doncs sento, no?,
com rento els plats,
em fixo, no?,
amb l'aigua,
l'olor del sabó, etc.
Uau.
De fet,
recomanem als grups, no?,
molts cops un exercici,
que és ficar-se alarmes
durant el dia,
4 o 5 alarmes,
i la pauta que els donem
és parar
quan soni aquesta alarma
i fixar-te només
en el que estàs fent.
Oh, que difícil, eh, això?
És molt complicat.
Vull dir,
m'estic imaginant jo
intentant-ho fer
i ja em costa,
o sigui...
Però és una bona forma
de trencar, no?,
d'aquest pilot automàtic
en el que vivim
i centrar-nos en com estem
i el que estem fent, no?,
i això també després facilita
que recordem el que fem, no?,
perquè molts cops venen pacients,
és que tinc problemes de memòria.
Bueno, és que, clar,
si l'atenció no està, no?,
aquí a l'exterior
i està en els nostres pensaments,
és molt difícil
que ens en recordem
del que fem, no?
Que interessant, ostres,
mindfulness, relaxació,
aquí, ara, pensar...
Molt bé.
Exactament.
Per trencar aquest pilot automàtic.
Després també,
un altre hàbit
seria tenir temps
per nosaltres.
El gran olvidado.
El gran olvidado,
doncs sí, sí,
perquè això del temps...
Sobretot perquè normalment
cuidem molt d'altres persones,
però no podem cuidar
sense cuidar-nos nosaltres, no?
Llavors, el que recomanem
és que es tenia una activitat,
ja sigui mitjançant
l'activitat física, no?,
o alguna activitat,
jo què sé,
de gaire més, sí,
artístic o...
El que sigui,
que sigui una activitat
que no fa falta ni sortir de casa,
o sigui,
que puguis fer a casa teva
que sigui per tu,
que et connecti amb tu mateix
o amb tu mateixa, no?,
i poder gaudir d'això
i tenir com aquesta via
d'escape, no?, potser,
per totes les preocupacions
i tot el ritme de vida
que portem, no?
I després, per últim,
tindríem
una altra gran olvidada, no?,
de vegades,
la comunicació
i
i posar límits, no?,
quan diem límits, no,
no vull dir
que s'hagi de dir
tot que no.
Clar,
de ser bordes,
de ser tot ajante,
no,
no es tracta.
No fa falta.
No.
Però sí que
aprendre a comunicar-nos,
expressar les nostres necessitats,
com els sentim,
no?,
perquè de vegades pensem,
no,
l'altra persona ja
dona,
per suposat,
que sabrà que...
No, no som os adivinos
i per
cobrir les nostres necessitats
primer hem d'expressar-les
i saber
què és el que necessitem,
no?
Clar,
a vegades
diuen de ser una mica
com egoistes
o en el bon sentit,
eh,
de la paraula
o prioritzar-nos
a vegades,
també.
Exactament,
no?
És que al final
m'agrada que diguis això,
no?,
perquè egoista,
no?,
és una paraula
que té un significat,
no?,
però molts cops
l'atribuïm a alguna cosa,
no?,
final, no?,
si un no mira
per si mateix,
normalment,
les altres persones
no ho faran,
no?,
i si jo vull cuidar
del meu benestar emocional,
no?,
de la meva salut mental,
qui millor sap,
no?,
quines necessitats tinc,
soc jo mateix
i fins a on puc arribar,
no?,
perquè de vegades
per contentar
o per no quedar malament
o per el que diran,
no?,
acabem fent coses
que no ens agraden
o que no ens agraixen,
no?
que estem,
que no ho fem a gust
o que ens provoquen
mal de caps.
Exactament.
I després,
Noem,
i també interessant
el que has comentat
del tema dels grups,
no sé com ho has dit,
socioeducatius,
psicoeducatius,
no em surt la paraula,
tots aquests recomanacions
o hàbits saludables
són els que promoveu
des d'aquests grups
o com funcionen?
També tenen un sistema similar
als que ha parlat la Belén?
Sí,
és similar,
o sigui,
també fem,
cada grup és diferent,
no?,
però sí que hi ha
com unes pautes transversals
que normalment,
això que explico aquí ara,
no?,
és el que recomanem
sempre dintre dels nostres grups,
però diguem que agrupem
per temàtiques,
no?,
diríem que per una part
tindríem els grups
psicoeducatius d'obesitat,
diabetes,
que fem amb la Belén,
i per altra part
tenim el grup de,
per exemple,
de tècniques de relaxació,
no?,
que funciona exactament igual,
no?,
primer el fem la Sílvia i jo,
llavors recopilem els pacients,
no?,
des de la consulta,
una mica, no?,
persones amb ansietat,
problemes, no?,
de manegar emoció,
o tenir molt d'estrès,
llavors el que fem
és fem una primera visita,
expliquem com funcionarà
aquest grup,
fem també signar consentiments,
conforme al que es parla el grup
es queda al grup,
clar,
confidencialitat,
això és importantíssim també.
Sí,
perquè aquí,
al final Sant Just,
no?,
ens coneixem tots
i, clar,
no podem,
no?,
és que avui he anat al grup
i la veïna del cinquè,
no,
això no volem que sigui així.
No, no,
clar.
i d'assistència també
i després,
quan fem aquesta primera visita,
ja els hem explicat,
no?,
com funcionarà
i normalment el grup de relaxació
el fem en set sessions
i també fem el grup
i després els hi fem un seguiment
cada X temps,
o sigui,
no,
ni individual,
però no com un tractament
sinó com un seguiment,
no?,
per veure què tal com han anat al grup,
si podem vincular-lo,
no?,
a un altre grup,
per exemple,
si han fet tècniques de relaxació
potser pot anar de gestió emocional
o viceversa,
no?,
o començar per gestió emocional
i també fer tècniques de relaxació,
no?,
que normalment van bastant lligats.
I vosaltres detecteu que,
per exemple,
perfils o persones
que puguin anar
en aquests grups,
és a dir,
són aquestes persones
que demanen aquest servei
o vosaltres fent algunes visites
detecteu,
doncs,
ostres,
en aquesta persona,
en aquest pacient,
li podria anar bé participar-hi?
Doncs,
normalment,
en el meu cas,
ens arriben a les persones
per detecció
de les infermeres,
dels metges,
treballadores socials,
si en té caix,
normalment els metges ja saben,
els infermers,
el personal sanitari ja saben,
més o menys,
quins grups fem,
quines dates tenim
i en funció d'això
ens deriven a la persona.
Llavors,
és quan arriba,
no?,
a la consulta
i fem la primera visita,
aviam què pot necessitar,
què no,
si es pot ajudar
amb un grup
o potser més prescripció social
o es deriva,
no?,
llavors,
la captació,
diguem que la fan
els metges,
infermers
i la treballadora social
sobretot.
Molt bé,
molt bé.
Ostres,
doncs,
que bé,
Belén,
Noemi,
Sílvia,
hem estat un bon inici,
una bona arrencada
d'aquest primer espai
de la salut al dia,
tant parlant de nutrició
com tècniques també
de benestar emocional.
Jo crec que no ens deixem res més,
Sílvia,
no?,
per...
Jo penso que no.
Nosaltres teníem moltes ganes
que la Belén
i la Noemi
vinguessin
i estreneixin l'espai
perquè després
de tants anys
treballant a l'atenció primària
i desitjant
que hi hagués
aquest perfil professional
com a membre de l'equip.
És que no fa tant,
no?,
que està...
La Belén,
un any.
Sí,
jo estic des del gener.
I tu,
Noemi,
des del març.
Exacte,
al març farem l'aniversari.
Home,
que bé que des del cap
també es puguin oferir
aquests serveis,
no?,
més a nivell,
potser no tan mèdic
per dir-ho així
tan estrictament,
però sí,
tenint en compte
tot aquest vessant
més mental,
més de benestar emocional.
És que el cos
no és unes cames
i un cor,
no?
No, no.
És realment tots,
és biopsicosocial,
no?
Sí.
Estem bé
quan tot està bé
i aleshores
que estigui amb nosaltres,
la Belén
i la Noemi,
ha estat un regal
per la primària
i evidentment
per les persones
que viuen a Sant Just
i a altres poblacions
perquè això
no és exclusiu
evidentment
del nostre municipi
sinó que és una decisió
que es va prendre
per això,
perquè entenem
i finalment
s'ha posat sobre la taula
que era imprescindible
tenir aquests perfils
professionals
dins dels equips.
Molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies
a les tres
per passar-vos
per l'emissora
d'aquí del poble
i res,
fins la propera,
que vagi bé
i que tingueu
bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins a veure que el més important
és com vesteixes per dins.
Quan et vaig tornar a veure i ballaves de nit
entre aquella jantada a les festes d'estiu
el desig de parlar-te em cremava per dins
vaig fingir que et trobava i va somriure i va ni
resta i pensem en l'avui ja no sóc el sap astrat
que apreciava només el vestit
ara sé que el que és més important
és com vesteixes per dins.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!